!Íi!
%/^w'
^'^^. J^^.
J<^^»' >^~. <<^^^ ^.*'
^^ ^"^^^^^3^^%r%^^-%^
WALTER MUIR
WHITEHILL JÚNIOR
DONATED BY
¿ ^^a^"^ % -^ ^
.aé' 'í».
^í!<^.. .íf^, .^^^■- ^C.. J^K¿:.- J^:.y .J%;: i^. • >nfe¿., irf^*
%i^*'"'^,jí*>' >'
WHITE HÍLI
^ .COLL.
;;'',e of Mac//3e
,\o
LIRRARY '^ '
t__.
►
Digitized by the Internet Archive
in 2011 with funding from
University of Toronto
http://www.archive.org/details/butlletdelcentre23cent
Any XXIII Barcelona, Janer de 1913 Núm. 216
Butlletí
del
Centre Excursionista de Catalunya
UNA ASCENSIÓ AL FUJI-YAMA
NOTES D'EXCURSIÓ
VENINT cap an aqüestes ierres japoneses, y durant la travessa
del Pacific a bord del Tenyo-Maru, vaig fer la coneixenca
d'un jove d'Alsacia, Mr. August Bertrand, entusiasta, com jo, d'ex-
cursions, ab el qual vam convenir de pujar al Fuji-yama, o Mont
Fuji, que, vist d'aprop com vist des d'Otomé Pass (port d'Otomé),
presenta la forma ben regular d'un con troncat, oferint, per tant,
molt poques dificultats el pujar-hi : tant es així, que cada estiu hi
pugen de 12,000 a 15,000 persones, la major part japonesos pelegrins,
ja que en aquesta térra consideren dita montanya com a sagrada, y
antigües tradicions han forjat la llegenda que a l'interior del Fuji
hi viu una deessa que es la que fa brotar y florir els arbres y les plan-
tes; y d'aquí ve, que tot bon japonés faci Tascenció del Fuji com a
pelegrinatge y esperant-ne benestar y prosperitats.
Com es molt natural, també ds estrangers ab residencia al Japó
hi acostumen a organitzar cada estiu algunes excursions, pujant-hi
en crescut nombre. Aquí al Japó, d'espanyols n'hi ha molt pocs:
de manera que, que jo sápiga, hi ha pujat només el meu amic Fran-
cisco Corp, de Bagur, en companyía d'un espanyol mig anglés y
de dos francesos, l'estiu de 1910. Aquests dos últims se van quedar
a mig camí, y els altres dos van continuar fins al cim, fent-ho d'una
sola jornada y arribant-hi a les onze de la nit.
Mr. August Bertrand y jo ho vam emprendre ab mes calma, y
vam fer l'excursió de la següent manera : Prenguerem el tren a l'esta-
ció de Yokohama d dia 7 del darrer agost a les 9.30 del matí, y vam
deixar-lo a Gotemba poc després de mig-dia (a les 12.45). El trajéete
es verament pintoresc seguint la linia de l'antic Tokaido o camí prin-
2 BUTLLETÍ DEL
cipal entre Kioto y Tokio. A poca estona de deixar Yokohama ja
s'ovira •! Fnji en tota la se va senzilla magnificencia. Trobo qne 'Is
japonesos han estat encertats comparant-lo ab nn grandiosíssim
vano posat cap per avall. A Tarribar a Gotemba 'ns vam dirigir a
l'Hotel Fuji, de dit poblet, ont ferem la coneixen^a d'un veritable
hotel japonés, tot ell construit de fusta. Les parets y les portes de
Clixé d'eu Kamir Planas
El Fuji-yama des d'Otomé-Pass
les canibres son manipares corredores; les finestres, en lloc de vidres,
teñen finíssim paper blanc; el trespol está cobert ab tres o quatre
pcc?s, fent-ne una sola, de teixit finíssim de palla (tatamí). Vaig tro-
bar aquerst conjunt agradabilíssim, ])els tons clars y néts de que un
se troba rodejat. Vam diñar en una cambra d'aqueixes, asseguts
sobre *1 tatamí, a térra, y servits sobre una tauleta d'un pam d'al(;a-
da y per una noia japonesa (one-san), criada, ab una rialleta conti-
nua (ben japonesa), cobert el eos ab un graciós y magnífic kimono
preciosament colorit. Per la finestra de la cambra-menjador (aquí
tí)t es una sola cosa) véiem el Fuji grandiós, y 'ns sentiem cada mo-
Centre Excursionista de Catalunya 3
ment mes entusiasmats, dalint-nos per empreñare la seva ascensió.
L'Hótel mateix va cuidar de cercar-nos els guies, cavalls, etc. Vam
sortir de THótel a dos quarts de tres de la tarda, muntats a cavall,
Mr. Bertrand y jo, junt ab dos guies y un cooli, o sigui un mogo d'a
peu, carregat ab els abrics y provisions, puix tot aixó 'ns era precís
per passar la nit a la montanya. Sota un sol canicular anárem ca-
Clixé d'«n M. Bertrand
Pelegrins a cavall vers el Fuji
valcant per un camí entre-mig de grandiosos arrogars, sempre tenint
enfront la majestuosa silueta del Fuji; y al cap de dugues hores,
en una especia de cantina, vam fer la primera parada. Allí 'ns ofe-
riren el té japonés, de color verd y sense sucre, que pera ells pot ésser
molt bo, pero que a mi, que ja Thavia tastat abans, no m'han quedat
ganes de tornar-ne a prendre. Prosseguim la cavalcada. Passem per
davant d'uns grandiosos quarters y camps de tir de Texércit japonés,
y al cap d'una hora y mitja fem una altra parada. Durant el camí
ja -ns anem convencent de Tadoració que "Is japonesos senten peí
Fuji, puix ens creuem ab diverses colles de pelegrins que tornen,
fatigats, pero contents y satisfets d'haver complert ab llur devoció
y llurs obligacions per obtenir anyades prosperes y felices. Tots
4 BUTLLETÍ DEL
ells van ab el eos cobert d'ima especia de teixit de palla, que "Is ser-
veix tant per lesguardar-se deis raigs del sol com del fret. De lluny
ofereixcn un aspeóte molt estrambótic, semblant grossíssims esca-
ravats. Desprcs de descansar uns vint minuts, tornem a emprendre
la ca\alcada, enlairant-nos ja regularment per un camí boniquíssim
Clixé d'en F. Corp
Un dels refugis del Fuji
y entre-mig d'espessos pinars. Dura aixó una hora, arriban! a les
set a una altra cantina situada ja a la falda del Fuji. En aquest lloc
deixem els cavalls ab els dos guies. Aquí ja no hi ha "1 mes petit ves-
tigi de vegetado; y Mr. Bertrand, el coolí y jo seguim pujant a peu,
comen^ant la veritable ascensió, per sobre un terrer cobert de cendra
y laya y ab ima inclinació mes que regular. Seguim pujant fins a la
sisena estació o cantina (millor dit, refugi), y determiiicm quedar-
nos-hi a sopar y a dormir. Eren les vuit del vespre.
Estavem ja un xic cansats : erem a mitja montanya. Es verta-
derament magnífic el panorama que s'ovira des d'aquella altura. Ab
misteriosa llum crepuscular, se veien a l'enfront les altes montanyes
de Hakone, d'una blavor fosca y formosíssima; y, al lluny, d'un
altre blau j^reciós, el Pacific, grandiós, imméns, me recordava la
Centre Excursionista de Catalunya
vista del Mediterrani des del cim del Canigó. Ens estiguerem bona
estona extasiats, davant tanta magnificencia, fins a no veure mes
que algún llumet y les regulars y metódiques pampallugues deis fars
a la costa, entran t llavors a recobrar torces entre-mig d'una vintena
de japonesos. Després de sopar ens estirem sobre dos o tres edredons
sense folres de seda, es a dir, ab folres de tela que ds japonesos nome-
nen futons, y que
es el veritable Hit
en aquest país. Per
abrigar-nos ens po-
sem el kimono japo-
nés, atapait de lla-
na interiorment. Fa
fret, pero ab tal in-
dumentaria ens sen-
tim ab molt confort
y dormim espléndi-
dament.
A dos quartsde
tres de la matinada
de l'endemá "ns ai-
xequem. Esmorzem
a la japonesa (arrog
bullit), 3^ a un quart
de quatre empre-
nem altra vegada
la marxa. El camí
puja fent zig-zags,
orientat a TE., sal-
vant aquella recta pendent, que continúa coberta d'una especia de
sorra cendrosa o lava molt tova, en la qual moltes voltes un s'en-
fonsa fins ais genolls. Al cap d'una hora hem passat ja dos refugis
mes, y fem alto per admirar la sortida del sol des d'aquesta altura.
Som ja a mes de 2,500 metres, y resulta un espectacle magnífic veure
com el sol va apareixent, al lluny, ab tota sa grandiositat; les monta-
nyes; el bonic Ilac Hakone, en les cristallines aigües del qual, a pesar
de trobar-sen el Fuji a 4 kilometres, quan un arriba a les seves vores
pot veure-1 límpidament reflectit; y, lluny encara, la formosa costa
del Pacific y Tilla Enosliima, célebre per les seves coves y que des
d'aquí s'ovira sois com un puntet negre rodejat de boires.
Aquest agrados descans ens dona alé per continuar la pujada,
Clixé d'cn M. Bertrand
Pelegrins en els vessants del Fuji
6 BUTLLETÍ DEL
cada vegada mes dreta y penosa. A dos quarts de set fem Túltim des-
cans a la vora de rúnica gran congesta que ha quedat aquest estiu; y,
Clisé d'en M. Bertrand
Cabana coktenint un buda, en eis VESSA^Ts del Fuji
Clixé cl'cn M. llcrtrand
Temple budista al cim del Fuji
havent ja passat el darrcr refugi deis déu que lii ha, continuem ani-
mosament y freturosos d'arribar al bell cim, tant desitjat.
Estem encara una hora y mitja mes en fer la part mes fatigosa,
Clixé d'en M. Bertrand
Cráter del Fuji-yama
Clixé d'en J. lejanas
Vista parcial del cráter del Fuji
8
BUTLLETÍ DEL
puix el camí es una especia de canal de pedrés y lava que 's remouen
al posar-hi 'Is peus; y a les vuit arribem al bell cim (3,400 metres
altitud aproximada, o sigui uns 12,365 peus anglesos). Es verament
fantástica l'arribada adalt a l'ovirar desseguida aquell fercstec es-
timball, que dona a la boca engolidora del cráter imméns, el íons del
CIÍm:- (l'iu M. lUrliMiid
La carena del Fuji
(pial está íilmen^'S a 500 o 600 metres, cobert de neu; tenint, apro-
ximadament, altres tants metres de diámetre.
En el cim lii ha una cantina molt gran, un temple budhista y
un altre de sliintoista. Tots están plens de monedes y ofrendes que
hi porten les colles de pelegrins japonesos que recorren aquelles al-
tures. Descansem una boiia estona, tornant a refer les nostres torces,
y emprenem tot seguit la vcjlta al volca ])el seu caire superior. La
vista es verament magnífica, sobre tot en direcció S., cap a Nagoya,
ont s'í)vira, al lluny, la linia del tren y el riu Fujikawa, que s'entreté
saltant furiosament, tres o quatre vegades, de l'un Ilac a l'altre. Con-
tinúen! donant la volta al volca; y, al trobar-nos altre cop a la part
NI'l., ípie es per la (pie liavem arribat al cim, veieni encara diversos
forats, d'ont s'escapen vapors a una temperatura calorosa y asfi-
Centre Excursionista de Catalunya g
xiant. Després d'una hora 'iis tornem a trobar en el punt de partida.
Dirigim les nostres mirades, per darrera volta, a tanta grandiositat
com ens rodeja, y emprenem la baixada. Una horeta estem per des-
fer el camí d'aquella canal reventadora al pujar y a la devallada;
mes després, en lloc de zig-zag, se baixa en linia ben recta, enfonsant
les nostres carnes, fins a genoll, a la sorra cendrosa, o lava; procedi-
ment nou y rápid que en dugues hores ens deixa en el refugi ont
hem dormit la nit abans. Descansem de la trotada, ens despedim de
les magnifiques vistes del Hakone y del Pacific, deixem el terrer
volcánic, y avall fins ont deixárem el dia abans els cavalls. Dinem,
y en tres hores mes de cavalcada (a dos quarts de cinc de la tarda)
arribem a Gotemba. Ens quedem a fer nit a l'Hótel Fuji per admirar
una vegada mes Timponent silueta d'aqueix volca apagat, d'aqueixa
montan ya sagrada pels japonesos y célebre per les nombroses repro-
duccions que en tantes de les llurs obres d'art ne fan els japonesos,
escampant-les per tot el món.
L'endemá tornárem an aquesta ciutat, contents y satisfets de
l'excursió realitzada, les belleses y impressions de la qual no son pas
per ésser descrites ni explicades per medi de senzilles notes com les
que acabo d'ordenar per fer- vos aquesta lleugera y rápida ressen^^a.
JOAN PLANAS
Yokohama, 19 octubre 1912.
CONSERVACIO DE LES BELLESES NATURALS*
CATALUNYA, com totes les altres regions de la Natura, fou creada
bella. No faré ací comparances, car comparar la beutat de les
diverses encontrades es tant ilógic y absurde com sospesar els mérits
relatius de les diferentes llengües. Tant la bellesa natural com la
parla teñen llur rao de formosura dintre de l'ánima del poblé, a la
qual deuen respondre íntimament; y, en conseqüencia, una encon-
trada y una llengua serán sobiranament belles quan s'ajustin del tot
al carácter immanent de sos habitants. Es fonamentat en aqüestes
observacions certes y indubitables que goso afermar rodonament que
Catalunya, en tota sa gran extensió viable, 90 es, oberta a la petja
* Treball presentat en el Primer Congrés Excursionista Cátala, celebrat a Lleida
a l'estiu del 191 1.
10 BUTLLETÍ DEL
de riiome, es estat despietadament enlletgida. Qualques regions pire-
nenques, al lun vades de poblat, mancades de camins, y estranyes, en
un mot, a la visita de riiome, ens resten qui conserven ufanosament
llur bellesa natural, propria y característica. Mes, en tota Textensió
que irónicament ne podriem dir civilisada, nostra obra es estat ne-
fasta. De les al^aries pirenenques, moltes forestes foren tallades arreu,
donant lloc a que s'escolés la térra vegetal y romanguessin extensís-
sims cimals y ampies valls sens ni un rastre de vida, ab la roca nua,
qui, a Tesmicolar-se ab l'acció de les gla^ades, ofereix un espectacle
qui será imponent, si 's vol, per lo Uóbreg y aclaparador, mes que
res no té que veure ab la bellesa. En les terres conreuades, l'odi a
l'arbre s'es portat fins a l'extrem de tallar tots els qui deurien protegir
els camins qui creuen els camps, ab la falsa rao de no privar del sol
els conreus, quan la campinya deis paísos septentrional d'Europa,
ont el sol es molt mes poc y molt mes fluix, ens presenten invaria-
blement tots els camps vorejats d'arbres xamosos. Els torrents, que
totes les poblacions teñen invariablement abandonats, y els saltants
d'aigua, que ab nostra poca cura igualment liem malmcs, son estats
també altres tants torts comesos contra la natura catalana.
Empero aquesta s'es venjat. Y de la mateixa manera que, com
ja deia Ruskin, el problema social en. el fons es un problema d'estc-
tica, podem dir nosaltres que la fertilitat d'un terrer está íntimament
relacionada ab sa bellesa, volent expressar ab agó, com ja he dit al
comen9ament, sa conformitat ab el carácter natural y etern de l'en-
contrada. Tot mancament comes contra la bellesa propria del paí-
satge ha resultat invariablement un defalt en les condición s meteo-
rológiques y conreuatives. Dic bellesa propria del paisatge, qo es,
l'íntimament relacionada ab son emplagament y posició, car no creieu
(\ue jo pretengui que per tot arreu lii hagi d'haver hoscos y saltants
d'aigua sens aprofitar. Mes, de la mateixa manera que les terres baixes
y regularment planes deuen ésser conreuades intensivament, les de
gran algaria y molta pendent deuen precisament ésser cobertes de
hoscos.
No es, dones, sois com a poetes, sino com a agricultors, que *ns
(\(^u interessar la bellesa de Catalunya.
Els tres punts cahdals en els quals se departeix l'estudi de la
mateixa, son, a mon vijares, els següents : saltants d'aigua, camins
y hoscos.
Xo faré ca]) proposició respecte al primer. Tant lluny som de les
idees prevalents a Suiga y Alemanya, entre altres nacions, respecte
a la heutat deis saltants deis rius, que tota mesura sobre la qual nosal-
Centre Excursionista de Catalunya ii.
ti es poguessim deliberar encaminada a assegurar la permanencia
deis mes remarcables d'ells, resultarla del tot estéril. Debades es
pensar aquí ab agó que féu, per exemple, Baviera, obligant ais in-
dustriáis qui aprontaren la for^a hidráulica d'un magnífic saltant
prop de Munich, a prendre Taigua en determenadas condicions qui,
no malmetent la visualitat del mateix, els permetia, empero, el tre-
ball en condicions económicament acceptables.
Respecte a les carreteres y camins, jo cree que ds arbres que ds
ombregen no haurien d'ésser sempre platans, sino que precisament
haurien de pertányer a la mateixa especia qui predomini en els ter-
rers traversats per aquells. En els punts conreuats sens ninguna ar-
breda propera, lo natural y estétic seria plantar arbres de verger, sien
o no fruiters. Així d camí-ral formarla part integrant del paisatge,
seria un element natural d'aquest y no una obra artificiosa y repul-
siva, vera efigie d'una administrado inepta.
Mes, pera nostra patria, aquests dos punts no teñen ni de molt
Tin teres que ofereix el problema de la repoblado y preservado fores-
tal. Es per acó que, malgrat ésser mon tema molt mes ampie y com-
prensiu, concretaré exclusivament an aquell mes conclusions.
Al proceir a l'estudi de la repoblado forestal de nostres mon-
tan yes, he de declarar que soc restat sorprés deis seriosos treballs
portats a cap per l'Estat espanyol. El eos d'Enginyers de Monts tre-
balla activament en l'estudi de les conques d'una vintena de rius,
deis quals el Segre, el Francolí, l'Ebre y el Llobregat pertanyen a
Catalunya. Dites conques comprenen en general 168,000 hectaries,
de les quals n'hi havia, de replantades, en 1907, unes 12,000. Me cal
esmentar ací d'una manera especial els treballs de rectificado de
torrents y plantado de bosc executats a Castellar d'en Huc, en la di-
visió superior del Llobregat, sots la peritíssima direcció de l'enginyer
Sr. Pérez Argemí. Les experiencies fetes en nostre riu permeten ja
adoptar, ab seguretat de reeixida, una especie de pi, qui 's desenrot-
11a en molt pocs anys. Son remarcables també ds treballs fets a la
conca del Francolí.
Mes l'obra magna qui, portada a la práctica d'una manera deci-
dida ycoratjosa, seria assats per fomentar definitivament la riquesa
forestal d'Espanya, es sens dubte ningún la Lid del Ministre de
Foment Sr. González Besada aprovada y publicada en la Gaceta de
Madrid del 26 de juny de 1908. Sa importancia es tant extraordina-
ria que la resumiré breument:
Ais efectes de dita Lid, el Ministeri de Foment comengará per
declarar en cada provincia les zones protectores o d'interés forestal.
12 BUTLLETÍ DEL
Compondrán aqüestes, a mes deis monts proprietat de TEstat, muni-
cipis y establiments oficiáis, els terrers existents en les cap^aleres
de les conques hidrográfiques, els qui serveixin per regular les corren ts
de les aigües plogudes, els qui evitin ensulciades y dunes, els qui sane-
gin maresmes, y els qui, degudament explotats, facin permanents
les condiciones higiéniques y económiques deis pobles. Format peí
Ministeri de Foment el catáleg de les zones protectores, se podran
encara afegir an el mateix aquells terrers els proprietaris deis ([Uíds
puguin constituir-se en societat d'un mínimum de i,ooo hectaries.
En tota la zona protectora, ais proprietaris qui vulguin replantar
se is donará llavor y ajuda técnica gratis, y no pagaran contribució
.'linguna fins que d bosc arribi a l'estat de plena prodúcelo. Ais pro-
prietaris qui, constituint un mínimum de i,ooo hectaries, no vulgui,'^
replaiitar per se, l'Estat els efectuará la replantació en llur lloc. Mcv-
tre aquesta duri, no sois no pagaran contribució, sino que l'Estat
els abonará un 3 per cent de la valúa de l'amillarament. Un colp
termenada la re])oblació, els proprietaris podran reintegrar-se del
domini de lo plantat mitjangant el pagament de lo despés en la repo-
blació; empero, en. el cas que ds proprietaris no poguessin efectuar
<lil })agamen.t, l'Estat explotará '1 bosc fins a reintegrar-se de dita
quantitat, y llavors el domini de lo ])lantat restará Iliure del proprie-
tari. Finalment, si *! proprietari d'un. mont dins la zona protectoia
no \ol repoblar-lo per son compte ni oferir-lo a l'Estat perqué
aquest ho faci per compte d'ell, l'Estat podrá acudir a l'expropriació
for90sa.
Pera tots els boscos ja existents, el Sr. González Besada prevé
la conti]igencia de les tallades arreu, estipulant en l'esmentada Llei
que pera l'explotació del bosc tot proprietari deurá subjectar-se a
un pía que pera quiscun determenará d eos d'Enginyers de Monts.
No cree que 's pugui trobar una Llei de repoblado mes radical,
concreta y ensems práctica que aquesta, aprovada després d'una
detinguda discussió en el Congrés, en la (¡nal intervingueren els dipu-
tats solidariscatalans. El Sr. Pérez y Argemí mi manifestava que, si
peí Ministeri d'Hisenda s'haguessin abonats tots els crédits necessa-
ris pera l'aplicació de la mateixa des de sa promulgació en^á, el pro-
blema deis boscos espanyols estarla ja fermament iniciat y en vies
segures de realització definitiva.
Mes, com acostuma a esdevenir en nostre país, contrasta la
bonesa de la Llei escrita ab l'absoluta incuria en aplicar-la. Els
Governs subsegüents, en part per vici natural y en part per ésser
d'una altra color política, no han dictat el Reglament ni les nombroses
Centre Excursionista de Catalunya 13
y difícils disposicions pera posar-la en práctica : de manera que jo
cree que avui, paraMelament a] moviment general d'opinió en favor
del bosc que hom remarca arreu en corporacions agrícoles y cultu-
ráis, prossegueix encara com sempre la destrucció forestal per part
de proprietaris en destret o cobejosos d'un llogre essencialment
immoral. Que les Corporacions s'ocupen d'aquest problema n'es una
mostra la proposició que acaba de presentar a la Diputado Provin-
cial de Barcelona *! diputat Sr. N. Verdaguer y Callís, demanant se
nomeni una ponencia de dos diputats y una persona entesa designada
])el president de Tlnstitut Agrícola Cátala de Sant Isidre perqué
estudiin y proposin els mitjans per conservar, millorar y extendre ds
boscos y arbrats de la Provincia y per entendre-s a dit fi ab altres
provincies catalanes. En canvi, al mateix temps, les tallades deis bos-
cos de Requesens y Matagalls també demostren que continúen les
malvestats.
En resum, tenim una Llei que jo cree bona, mes que no es estat
desenrotllada pels Reglaments necessaris y que a mes no s'es posada
en práctica per la falla deis crédits corresponents. Tant es així, que
adliuc les migradíssimes subven cions que avui teñen els enginyers
de Monts per fer llurs estudis hidrológico-forestals, se cobren ab tant
retras, que enguany la divisió del Llobregat no l'ha rebuda encara,
y, de no haver-la molt aviat, ja será tard per efectuar plantació nin-
guna en aquest exercici.
(Jo qui urgeix, dones, es que 's faci efectiva la Llei y que ds re-
presentants de Catalunya consegueixin els crédits necessaris per apli-
car-la a nostres montanyes catalanes, y per acó tinc la honor de sot-
metre a la resolució del Congrés la proposició següent:
«El Congrés Excursionista Cátala reunit a Lleida acorda pregar
ais diputats y senadors per Catalunya que facin prop el Govern
espanyol totes les gestions parlamentaries y particulars necessaries
a fi que 's desenrotlli la Llei presentada per l'Excm. Sr. Ministre de
Foment en 24 de juny de 1908, publicada en la Gaceta de Madrid
del 26 de dit mes, sobre la conservado y repoblado forestáis; y, a mes,
a fi que sien endoses anyalment en els presupósits generáis de l'Es-
tat les quantitats que "s necessitin per activar enérgicament els
treballs del eos d'Enginyers civils en nostres montanyes.»
ALFONS PAR
Barcelona, 20 de juny de 1911.
14 BUTLLETÍ DEL
CONCURS D'AROUITECTURA
EL Concurs organitzat per la Secció d'Arquitectura, del qual do-
nárem compte en el Butlletí de juliol, ha tingut ja efecte.
En els salons de la casa Reig, al passeig de Gracia, ont tingué
Uoc el Concurs Fotografié, cedits graciosament per llurs proprietaris,
s'ha celebrat TExposició deis treballs presentats. Aquesta ha estat
oberta des del dia 7 fins al 18 del passat desembre.
El Concurs va ésser molt visitat. L'acte de l'inauguració, pera "1
qual se repartiren invitacions, fou afavorit per escollida concorrenci? .
Tant els temes del grupo de Projectes d'Art arquitectonic mo-
dern com el d'Estudis d'Arqueología, foren objecte d'atenció per
intel'ligents concursants. El nombre d'aquests fou, en general, reduit.
Hi haguc predilecció pels temes del primer grupo, especialment ])els
darrers.
En el Butlletí publicaren! alguns deis treballs premiats : ale^-
hores podran formar-se idea, els que no is coneguin, de la llur valúa.
A continuació segueix el dictamen del Jurat, ab els temes y
premis adjudicats:
VEREDICTE DEL JURAT
I. Projectes y estudis d'Arquitectura
Tema I. — Xalet d'estiueig en una poblado de la costa o de Valia mon-
tanya catalana.
Premi de l'ExceMentissima Diputació (500 ptes.) : a don
Ramón Puig Gairalt.
Premi de D. César A. Torras {Guia del Pireneu cátala y
demés publicacions propries) : a D. Josep Domenech Mansana.
Premi de la Secció d'Arquitectura (100 proves fotográfiques,
a triar, de la coMecció de 1,500 clixés proprietat de la Secció):
a D. Eusebi Bona y D. Josep M. Sagnier.
Tema IL — Monografía de les voltes de maó de pía.
Premi de l'Associació d'Arcpiitectes de Catalunya : no s'ad-
judica.
Acccssit (Publicacions socials, y obres Línea y forma, de
Walter Crane, y Pautes de dihuix, de Lewis Day) : a D. Adolf
Florensa y D. Josep M. Miró y Guibernau.
Tema III. — Refugi en el Pireneu (2,000 a 2,500 metrcs d' altitud).
Centre Excursionista de Catalunya 15
Premi del Centre Excursionista de Catalunya : no
s'adjudica.
Accéssit (obra Tota la Italia, de C. Schmidt [2,000 fotogra-
fíes]) : a D. Josep M.^ Vives y Castellet.
Tema IV. — Fatxada de Casa de la Vila pera una pohlació d'unes
8,000 animes.
Premi de la Llibrería Fabre (Moncanut : Models d'art de-
cor atiu [Bestetti y Tuminelli, edit.]) : a D. Joan Bordas.
Accéssit (de la Llibrería Parera : Arquitectura moderna de
Barcelona) : a D. Ramón Puig.
Accéssit (de la Llibrería Martínez : Composicions decorati-
ves) : a D. Ferran Tarrago.
Tema V. — Dihiiix pera enrajolat de baldoses hidráuliques .
Premi deis Srs. Escofet y C.^ (200 pessetes) : a D. Josep F.
Ráfols.
Menció honorífica : el Jurat recomana a la casa ofertora
del premi ds treballs deis Srs. D. Ramón Puig, D. B. Caballol
y D. Eugeni P. Cendoya.
Tema VL — Pr ojéete de xameneia de marbre industrial.
Premi deis Srs. Butsems y Fradera (150 pessetes) : ais pro-
jectes de D. Joan Bordas Salellas.
Menció honorífica : el Jurat recomana a la casa ofertora
del premi ds projectes núm. i y 2 de D. Ferran Tarrago.
IL Arqueología arquitectónica
Tema VIL — Plans y nota descriptiva de qualsevol monument inédit
de Catalunya en Vestal actual.
Premi de l'ExceMentíssim Ajuntament de Barcelona (250
pessetes) : al Castell de Pallafolls, de D. Isidre Puig y Boada.
Accéssit (100 proves fotográfiques de la Secció d'Arquitec-
tura) : a l'Ermita de Sant Pon^ de Tordera, de D. Josep F. Ráfols,
Tema VI 1 1. — Plans y dibuixos de reconstitució d'un edijici catata,
de carácter civil o militar, anterior al segle xvi.
Premi de i'Escola d'Arquitectura (diploma y l'obra Ferros
de l'Edat mitjana, de Hefner, duplicat de la Biblioteca): al
Castell de Burriac, de D. Gaietá Cabanyes y D. Lluís Bonet
y Garí.
Tema IX. — Plans complets y descripció d'un castell mig-eval de Cata-
lunya.
Premi de ITnstitut d'Estudis Catalans [Anuari y fascicles
l6 BUTLLETÍ DEL
publicats deles Piniurcs niiivals catalanes) : al Castell de Cente-
lles, de D. Josep Domenech.
Tema X. — Monografía de la Masía catalana : desert.
Tema XI. — Reciill de plantes inédites de monuments catalans d'ordre
civil, militar o religiós.
Premi deis Srs. D. J. Puig y Cadaíalcli y D. M. Vega y
March {La Arquitectura románica catalana y demés publicacions
propries, y coliecció de la revista Arquitectura y Construcción):
a les coMeccions de D. J. Domenech Mansana.
Premi de D. J. Font y Gumá (obra Rajóles valencianes):
a D. Josep Danés y Torras.
III. Fotografía
Tema XII. — Col'lecció de fotografíes de monuments de Catalunya,
ah preferencia inédits.
Premi de D. N. Cuyas (máquina fotográfica 9X12, plegable,
esj^ecial pera ar(iuitectura : Casa Jea) : a la coMecció de D. Josep
Domenech.
Barcelona, 20 desembre ic)i2.
César A. Torras, pre\sident del Ckntki-^ — Adriá Casademunt,
delegat de l'Escola d'Arquitectura. — Josep Puig y Cadafalch, pre-
sident y delegat de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. — Josep
Font y Gumn , arquitecte vocal nomenat pels concursants. — Jeroni
Martorcll, president de la Secció d'Arquitectura.
PUBLICACIONS REBUDES
(SEGON SEMESTRE DE 1912)*
Boletín de la Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. (Juliol
a Setembre 1912.) — F. Carreras y Candi : Rehelió de la noblesa
catalana contra Jaume I en 1259. — J. Miret y vSans : Aplech
de documents deis segles XI^ y XII^ pera l'estudi de la llengua
* En atenció an aquest llarg espai de temps y al considerable nombre de but-
lletins y revistes rebudes, y a fi de no allargar massa la present secció d'aquest But-
LLETÍ, ens limitarem per avui a donar els sumaris de lo insertat sois per ais treballs
de mes interés. D'aqui endavant sovintejarem aquesta secció donant integres tots els
sumaris de les publicacions rebudes. — N. de la R.
Centre Excursionista de Catalunya 17
catalana. (Acabament.) — J. Pella y Porgas : Unes memories de
la guerra de la Independencia. (Continuació.) — J. Mas, pbre. :
Notes sobre antichs pintor s a Catalunya. (Acabament.)
Memorias de la R. A. de Ciencias y Artes. Barcelona. 3.^ época, vol. X,
n.o II. — Dr. L Valentí y Vivó. Asesinos suicidas. Notas de
Antropología analítica.
Memorias de la R. A. de Ciencias y Artes. Barcelona. 3.^ época, vol. X,
n.o 12. — • J. Comas y Sola : Estadística sismológica de 1912.
Estudis Universitaris Catalans. Barcelona. (Abril -Jmry 1912.) —
J. Rubio : Algunes interpolacions en els manuscrits de la Crónica
d'en Desclot. (Continuació.) ■ — R. d'Abadal y Vinyals : Les «Par-
tidas>'> a Catalunya. — Dr. P. Bosch : La Civilització crética-mi-
cénica. (Estudis de Prehistoria grega.) — F. Soldevila : Documents
relatius a Bernat Metge. (Acabament.) — J. Sanchis : Pintores
medievales en Valencia.
ButUctí de la Institució Catalana d' Historia Natural. Barcelona (Ju-
liol a Desembre de 1912.)
Butlletí del Club Montanyenc. Barcelona. (Juny, Julioly Agost 1912.)
— T. Colomines : Notes históriques de Sant Martí de Provengáis.
Butlletí del C. E. de Lleyda. (Janer-Marg 1911.) — E. Arderiu : Siti
de Lleyda peí Duch d'Orleans. (Continuació.)
Butlletí del C. E. de Lleyda. (Abril-Setembre 1911). — F. Godas:
De Figuerola d' Orcau a Viella. IMustracions d'en J. Bergós*.
Butlletí del C. E. de Bages. Manresa. (Juliol y Agost 1912.) — El
Fotocronógraf y un invent del P. Algué, que data del 1893. —
J. Sarret y Arbós : Gacetilles curiosas.
Butlletí del C. E. de Bages. Manresa. (Setembre y Octubre 1912.) —
J. Guitart, pbre. : Sobre gea comarcal. — J. Sarret y Arbós :
L'infant en Jaume 's fa frare.
Arxiu d' Estudis del C. E. de Terrassa. (Juny, Juliol y Agost 1912.) —
Contenen mis variats sumaris, ab treballs d'excursionisme, ar-
queología, ciencies naturals y folk-lore.
Butlletí del C. E. de Vich. (Any I [1912], n.^ H.) — Ressenya d'una
excursió a Vidrá, Olot y Sant Hilari. — Segueix una documen-
tació arqueológica sobre "1 retaule d'en Joan Gaseó existent a
l'esglesia de Sant Feliu de Torelló.
* Recordem a l'autor I'opinió de l'iMustrat enginyer D. L. M, Vidal referent al
pretés dolmen de Susterris en sa raonada memoria Más monumentos megalíticos de
Cataluña. {Memorias de la R. A. de Ciencias y Artes de Barcelona, pág. 279, tomo I.)
Així mateix també li fem constar que, actualment, fins les revistes estrangeres rectifi-
quen l'úsindegut del mot Nethou y usen el á'Aneto, que es l'apropriat. — N. de la R.
3
l8 BUTLLETÍ DEL
Revista Montserratina. (Desembre 1912.) — Adeodat F. Marcet
O. S. B. : Fauna neuroptelógica de Montserrat. (Acabament.)
Rcvuc Catalane. Perpinyá. (Octubre 1912.) — Ch. Orando : Curioses
notes folk-lóriques sobre '1 senyar.^ — Contimiació de les qüestions
filológiques, per en L. Pastre.
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Juliol y Agost 1912.) —
R. del Arco : Noticia de algunos documentos interesantes y refe-
rentes a los monasterios de San Hilario de Lérida, del Pedregal
de Tárrega y de Vallsanta de B overa, en la provincia de Tarragona"^,
y existentes actualmente en el archivo de la colegiata de Tamarite.
Real Sociedad Geográfica. Sección de Geografía Comercial. Madiid.
(juliol 1912.) — V. Vera : El descubrimiento del Polo Sur.
Real Sociedad Geográfica. Sección de Geografía Comercial. Madrid.
(Agost y Setembre 1912.) — Dona compte de la ressenya pul)li-
cada en el Madrid Científico, per l'enginyer D. F. Granadino,
sobre una excursió desde Graus a la valí d'Aran seguint la 1 ibera
del Essera. — Continuació de la nota deis aixecamcnts hi])so-
metrics obtinguts en les observacions fetes a l'Alt Aragó per
M. L. Briet (campanya de 1911).
Real Sociedad Geográfica. Sección de Geografía Comercial. Madrid.
(Octubre 1912.) — F. Lozano Muñoz : Continuació de la Reseña
de la Pesquería Española de Mar pequeña y los antiguos reinos
del Sus y del Nun.
Boletín de la S. E. de Excursiones. Madrid. (III trimestre 1912.) —
Coi"; de de Polen tinos : Notas históricas sobre la edificación de la
Casa Ayuntamiento de Madrid. (Ab gravats y dibuixos.)
Boletín de la S. C. de Excursiones. Valladolid. (Agost 1912.) — L. Pérez
Rubín : Excursión a Soria y Numancia. ■ — J. A. Re villa : Soria
y Numancia. (Instantáneas rápidas.) Ab iMustracions.
Boletín de la S. C. de Excursiones. Valladolid. (Setembre 1912.) —
j. A. Revilla : Del Valladolid artístico y monumental.
Boletín de la S. C. de Excursiones. Valladolid. (Octubre 1912.) — Con-
tiiniació del treball del mes anterior, l'autor del qual es el direc-
tor d'aquest BuTLLETÍ.
Boletín de la S. C. de Excursiones. (Novembre 1912.) — V. Lampérez:
Real Monasterio de Santa Clara de Tordesillas (Valladolid).
IMuFtrat ab fototipies y dilniixos.
Boletín de la S. C. de Excursiones. Valladolid. (Desembre 1912.) —
* Se deu referir l'autor al convent de Santa María de Vallsanta, pertanyent al
terme de Guimerá, comarca de la Segarra (provincia de Lleida). - N. de la R.
Centre Excursionista de Catalunya ig
Acabament del treball esmentat del Sr. Lampérez. Interessants
fototipies y dibuixos que donen idea de les filigranes d'aquell
monument del mudejarisme castellá.
Boletín de la S. Aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza. (Juliol-
Octubre 1912.) — J. R. déla Torre Bueno : Algunos Hemípteros
de Cataluña. — Frére Señen : Quelques formes nouvelles ou peu
connues de la flore de Catalogue, Aragón, Valence.
Boletín del C. E. de Zamora. (N.o 10, 1912.) — A. G. Pelayo : Mulhacen,
Remembranzas. Ab qualques graváis.
Boletín del C. E. de Zamora. (N.o 11, Octubre 1912.) — M. Gómez
Villaboa. La iglesia de Santiago del Burgo. IMustrat ab gravats
y dibuixos.
Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos. Orense. (Juliol
y Ago.'.t 1912.) B. F. Blanco : Pinturas murales descubiertas en
la catedral de Orense. IMustrat ab gravats. — M. Castro : Un
monasterio gallego. (Continuació.)
Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos. Orense. (Setembre
y Octubre 1912.) — M. Castro : Un monasterio gallego. (Aca-
bamei;t.) — M. Macías : Epigrafía romana de Astorga.
La Montagne. Paiís. (Juliol y Agost 1912.) — G. Cadier : Murmuré
et Costerillou.
Bulletin Pyrénéen. Pan. (Juliol, Agost y Setembre 1912.) — Légende
de la Blottiére et Roussel. (Continuado.) Va anotat ab apunta-
cions topón ímiques de M. A. Meillon. Curiosa carta topográ-
fica de l'enginyer Roussel.
Bulletin C. A. F. section SO. Bordeus. (Juliol 1912.) — L. Gaurier:
La Villa Gaurier. — H. Maurel : Ascensión du pie Schrader^.
— T. F. : A l'orient des Pyrénées.
Bulletin C. A. F. section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Setembre,
Octubre y Novembre 1912.) — M. Gourdon : Le Tiirbon. —
Ressenya del Congrés del C. A. F. a Luchon en Setembre passat.
Ascensió al pie d'Aneto.
S'han rebut, a mes, les següents publicacions:
Revista Musical Catalana. Barcelona.
Hojas Selectas. Barcelona.
* Advertim al coMaborador de Neiges et sommets pyrénéens que Perrada de
caixa que s'observa en la carta del M. del 1. y referent al mot Hederá, cal interpretar-
la peí de Madera, per ésser el nom d'aquell barranc el mateix del port d'ont devalla.
— N. de la R.
20 BUTLLETÍ DEL
Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana. Palma de Mallorca. (Ju-
liol-Desembre 1912.)
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Palma de Mallorca.
Revista de Mahon. ]\Iahó. (Agost-Octubre 1912.)
Builetin Annucl de la Socicté des Excursionnistes Marseillais. Marsella.
(15'"'' année [1911].)
Spelunca. París. (N.o 69, Setembre 1912.)
Builetin Hispanique. Bordeus. (3.'' y 4.' trimestre 1912.)
Rcvue des Langucs Romanes. Montpeller. (Abril-Octubre, Novembre
y Doscmbre 19 12.)
Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Juliol y Agost 1912.)
Builetin mensuel de la Chambre Syndical Fran^aise de la Photogra-
phie. París. (Fins a Novembre de 1912.)
L'Escursionista. Turin. (Juliol y Octubre 1912.)
Bollettino della Societá degli Alpinisti Tridentini. Trento. (Juliol y
Agost 1 91 2.)
Alpinc Journal. Londres. (Agost 1912.)
AIpi Giulie. Trieste. (Setembre-Desembre 1912.)
Mitteilungen des Deutschen und Osterreichischen Alpenvereins.
Munich. (Fins a 15 de Desembre de 1912.)
Sahrbuch des Ungarischen Karpathenvereines. ígló. (Anuari 1912.)
Butlleti del C. A. de Crimea y del Caucas. — Odessa. 1912.
Club Alpí Rus. Moscou. — (Anuari 1908.)
Ymer. Svenska Sállskapet for Antropologi och Geografi. Stokliolm. —
(Haft, 3-1912.)
CANgONHK DBL CALIC
EST.ANT a Bagá, comissionat per T Instituí d'Estudis Catalans pera
investigar els arxius d'aquella vila, va presentar-sem un vellet
de mes de setanta anys, pagés y pastor de tota la vida (qui ja 'm
coneixia de quan havia estat de vicari en aquella vila), el qual, amic
meu com tots els vells, venia a demanar-me un parer:
— Mossén Joan — va dir-me tristoi : — ja lio veu, les coses
del món van mal amen t : Déu es perseguit, els filis no respecten els
pares, y la pobresa de tot-hom es befada. El nostre mas, com ja sab,
es de. pocs cabals y tantost dona pera viure. Jo, essent vell, no lii faig
res : hi faig nosa. Havia pensat anar-men peí món a cantar cangons
acompanyat d'algun xaval. Qué m'hi diu?
Centre Excursionista de Catalunya
21
— Que 'n sabeu moltes?
— Abans sí, que 'n sabia; mes ara... com que 'Is vells perdem
la memoria...
— Vejam, canteu-ne una?
Va cantar-me la cangó núm. 74. Enamorat jo d'ella, vaig posar-
me a escriure-la, y ell me digué : — Primerament apunti *! nom de
les que sé : després
podrá anar-les es-
crivint. Com quejo
voldria que n'es-
collís algunes per
fer - les impremtar
y vendre-les quan
anés peí món...
En aquell ma-
teix moment va
dir-me '1 títol de
mes de trenta. Ja
pot suposar el lec-
tor si va enllami-
nir-me, el bon ve-
llet. Durant quatre
o cinc mesos vaig
tenir-lo cada festa a
diñar ab mi (el seu
mas dista una hora
de la vila), y, entre
cancons y rondalles
y tocades de flaviol,
me féu passar dies
ben alegres. ¡Llásti-
ma que só tingut
d'abandonar aque-
lla vila sense haver-li agotada la materia, sobre tot en la part de
contes y rondalles!
Té setanta-sis anys y 's nomena Joan Prat Molins alies Cireracs
y Joan de Matallops, per haver habitat els masos d'aquests noms.
Pero d renom que mes li plau es el de Calic o Clic.
— Calic — diu ell — es el nom que mes m 'agrada, perqué es
un nom de guerres.
p
En Joan Prat, alies Calic
22 BUTLLETÍ DEL
— Diirant la deis francesos, el meu avi y iins quants de Bagá
estaven encarregats de vigilar el coU del PendÍ9. Havent-se adormit
a la font del Faig, van ésser sobtats per un nombre insignificant
d'enemics, que 'Is assassinaren quasi a tots. Els pocs que pogueren
seguir les carnes foren burlats de tot-hom, y per mofa "Is nomenaven
calics. Aquest nom queda al meu avi y ais seus descendents. Per aixó
m'agrada que 'm diguin Calic. Un nom de guerra, encara que no gaire
honrós, sempre val mes que '1 d'un mas per haver esterro9at els seus
camps.
Per aixó jo també, y per compliment del seu desig, he donat el
nom de Cangoner del Calic an aquesta arreplega de can^ons. L'hi cor-
respon ben bé, perqué son totes cantades per ell. Y es d'admirar tanta
memoria en un home a la seva edat y, podem dir, analfabet; puix,
si sab posar, malament, la seva firma, es degut a que l'hi ensenya-
rcn, com (pii fa un dibuix de rutina, pera fer-lo regidor. Mai repetí
una can^ó ja escrita; y, per admirar la seva memoria, basta dir que,
quan era jove principalment, un sermó, d'haver-lo sentit un cop, el
recita va al peu de la lletra. A mi mateix va dir-me tronos llargs de
prediques que havia fetes, quan era vicari de Bagá, que jo ni recor-
dava. De moltes can^ons me deia, al cantar-Íes : — Aquesta no l'hi
podré dir gaire bé, perqué no mes l'havia sentida una vegada — (])er
exemi)le) — a un cegó a la íira de Sant Lloren 9. — Volent significar
que, al) una sola cantada, els que van peí món, no canten, tota la
can9Ó.
Es un códex vivent de les antigües can9()ns de la térra, ab l'ini-
cial sublim de la seva simpática y sempre riallera figura ab barretina,
tricot y el flaviol inseparable. Ell me dona una idea de lo que devia
ésser el joglar que en el segle xiv contractaven els cónsols de Bagá
pera solemnitzar llurs f estes o pera rebre la host quan de les valls
de Fornols tornava victoriosa.
No solament sabia can9ons, sino que fins n'havia estat dictador.
Era aquest el qui les componía.
Dues n'adjunto, dictades peí Calic, per la bona comprensió de
les quals cal estar enterat de la política de Bagá a mitjans de l'altra
centuria.
Centre Excursionista de Catalunya
23
CANgÓ DEL TUTA
Andante
::Í5=ii:::
:l
:±:
-0T
V=^
:í
Da-vant del Camp - de - la
Per po - dé a - ga - far bons
Vi
pei
:=q:
:±:
:*=*:
-*hr
:i
tre - mes han pa
ques hi han plan
-G>-
rat:
tat:
:^:
gl^lii^
iiís:
Quan els
peí - xos
:±:
la u - nes
xos es - ta •
:^-^-^
se - ran
nos- tros, si a -cas po-dem
ga
-j m-
-9 —
:í^:
:45:
#T
í=4s:
Ber
fá-ls, els por
/5N
ta - rem cap a
iiísi:
ga per ven - dre-ls ais tri - bu
— 0—
nals.
Davant del Camp-de-la-Vila
unes tremes han parat:
per podé agafar bons peixos
estaques hi han plantat.
Quan els peixos serán nostros,
si acas podem agafá-ls:
els portarem cap a Berga
per vendre-ls ais tribunals,
y a aquell de la geca llarga
ja l'hi escur9arem un pam.
La truita que era mes grossa
baix el cauco d'un torrent,
el jutge de l'audiencia,
ab tot l'acompanyament,
allí els uns y els altres
tots volien defensar:
el jutge de ¡'audiencia
els diu : — Ja podeu marxar. —
Ja formo la meva ideia,
jo ja ho iré rumiant,
y a aquell de la geca llarga
ja l'hi escur9arem un pam.
Tu, Campa, prou t'ho pensaves
podé a l'arcalde encausar:
t'has 'gut de tocar la cuixa
y amb el mort t'has carregat.
Aquell temps que "Is feies treure
pera tu ja s'ha acabat:
tot volguent 'gafar l'arcalde
la rata ha agafat el gat.
Aquell temps que n'era arcalde
el Francesc de Gresolet
li n'has dat una plomada
que l'has fet quedar contret.
Y, després, tu t'alabaves
que '1 Cabré ab oli ruent
no is hi havia pogut fer treure
els xinxons, que eren deis veis;
que tu ab forga tinta negra,
qiie an-e tu poc t'ha costat,
d'espurgar bé les pessetes
al Francesc de Gresolet.
Allí, acabada la guerra,
cinc talles varen pagar
per retorna a tot lo poblé
que -s feia cobra y pagar.
De res no has volgut dar comptes
per sabe '1 seu resultat
24
BUTLLETÍ DEL
per junlar-bo ab les pessctes
del Francesc de Gresolet.
Aquest borne des de j()\e
era un pobre sabaté:
ha fet pujar la familia
y no I i ha perxingut re.
Ara té molta ricpiesa
(Déu sab com ho ha guanyat),
y ara, jugant ab l'arcalde,
la rata ha agafat el gat.
Fa pagar bons interessos
hasta •! cinquanta per cent:
sab posar corbates noves [escanyar)
sois per fer plorar la geni.
Tol lo que de nial just tinga
li dará mal rcsultat,
y ara, jugant ab l'arcalde,
la rata ha agafat el gat.
Aquells bons proprietaris
(pie '\ comú han governat
han perdut molt del seu propri
y ells Déu sab ont han anat.
El dia de rendir comptes
a Déu no l'enganyareu:
de tota classe de Iluites
aparten 's-en si poden.
Adeusiau, gent del poblé:
procuren 's a conservar.
Déu ens do salut y \ida
per podé-us-e-la cantar.
Governeu bé a casa vostra.
que mes bé us en trobareu:
de tota classe de luchas
aparten 's-en si poden.
Per distraure-m de les fames
inj listes que m'luin llexal
he dictat aqüestes cobles,
pensó dius la veritat.
Les cobles son acabades:
no sé si US só agravia!;
pero perdü ja us demano
de mi propria voluntat.
Fou el Campa, alies Tuiá, un celebre cacic, mort a mes de vui-
tanta anys, ara de poc, que, essent ataconador, se féu rio i:)restant a
grans interessos. El Camp-de-la-Vila es un f^ran cam]) ])rés al riu
Bastaren y, que dona molt que fer al tribunal de Berga.
LES BALDRIQUES
:_- h-^-i-
[i^pinfE£^^irÉi^
t
A - ra to - quen un fan - dan
go que -I tin
z=d:
ii=:íír3r:T=,=5=±:
ibiií^q
— *— i— >— ^ ^^Í—mr—0 ]—] F 1 P /J—
drem de mal ba - llar : ve- iem que an el nos-tre
po
ble tot-hom
m
íizriir
-| ■ -n -1^ L,
f r-f-i ± F'^
—0 .- — 0 — é—:p-
'. ? — 0 —
r — íi — 0 - — ff
el vol go-ver - nar. Com la mel 'vui es tant dol-9a, tots hi
Centre Excursionista de Catalunya
25
vo - len su-car pa. No 'Is sab greu per-qué johi su
co : SI- no per
que ells no hi po - den su - car.
Ara toquen un fandango
que -1 tindrem de mal bailar:
veiem que an el nostre poblé
tot-hom el vol governar,
Com la mel 'vui es tant dolga,
tots hi velen sucar pa.
No "Is sab greu perqué jo hi suco:
sino perqué ells no hi poden sucar.
An els contraris ja 'Is diuen
que 'Is mudaran el govern,
que ja "Is trauran al Noguera {secretari) ,
que abans d'un mes ja ho veureu.
Leshores farem la pau
junts ab la religió:
que vagi fóra '1 Noguera,
que diuen que es franc-masó.
Les senyores Balderiques
al frente se n'han posat
per destituir l'arcalde
y a tota l'autoritat;
y jo sempre que ho rumio
ara la gent qué dirán,
que ont hi ha prous galls que cantón
gallinas vagin cantant?
Han nombrat dipositari
al senyor Pep de Palau,
que hi teñen más confian9a
que al Francisquet del 'Rabal.
Ells cada dos y tres mesos
tot sovint en van contant:
de l'haver dipositari
cent duros ne cobraran.
Quan elles ne van a missa
les criados van davant
perqué 'Is portón les cadires,
o, si no, diu que no hi van.
— De posa *ls genois a térra
se 'ns podrien butllofar:
val mes que "ns estem a casa:
a missa ja hi irem demá. —
Com son senyores de sempre,
tot-hom les respectará.
Vesteixen molt a la moda
diferent de les demés :
sobre les trenes postices
flocs y barrets van portant.
Tot sovint els fa visites
el senyor Pep de Palau.
Tu, Pep de Palau, me sembla
m'apar que 't valdría más
que 't retiresses a casa
y no "t cuidesses de res.
Cuida bé la teva Pepa,
que -t será franca y lleial:
perqué tu 't mengis les verdes^
les madures van marxant.
D'aquesta bona senyora
jo una cosa só observat:
tot volguent governá "1 poblé
del seu propri s'ha olvidat.
Y ara, p'alguna baixesa,
li ha vingut el tribunal:
si 'Is embarguen els efectes {mobles),
després ont descansaran?
Per saber que cosa es penes
ell ja diu que ha provat,
per ana y venir de Berga
un burro ja n'ha llogat.
Per criat un vaquer preñen
que no hi entenia res:
n'apareix el carnestoltes
quan lo porten pels carrés.
26 BUTLLETÍ DEL
Pero ell se lameiitava que aviii ningú les aprenia y no seguien
món. Per aixó havia deixat de dictar-ne.
Una li costa haver d'anar ais tribunals y fer alguns viatges a
Berga; pero ab el seu flaviol y les seves cantades va aplacar la jus-
ticia. Va trobar una iniquitat que la justicia 's fiques ab u.n dictador,
encara que fos a instancia de part! Quan a un li dicten una caji^ó
té dret a fer-ne dictar una altia en contra, y tampis. Per aixó diguó
al jutge d'instrucció que 'Is seus acusadors li dictessin les que vol-
guessin, única pena establerta peí costum. El jutge li respecta tant
sagrat canon deis dictadors, y féu justicia segons el códic del
Calic.
Ab les can9ons d'aquest y els datos per ell donats, te?^im noticia
d'altres dictadors que trobará '1 lector en el transcurs de les mateixes.
El Calic parla ab respecte y venerado del Zot de Gósol. Se deia Josep
Elies y Batlle, fill d'Isidre, peraire, y Antonia (tots de Gósol) rat
el 19 de febrer de 1794. Morí l'any setanta en un poblé de Sagarra.
Del mateix oíici que "1 seu pare, anava a perar llana per les cases,
distirgi'.t-se especialment en perarla d'estam. « — ¡Així sí que podía
ensenyar per tot arreu les can9ons que dictava!», deia d Calic,
lamentant-se que ell no ho pogués fer. Anava també, sense altres
musics, pels aplecs a tocar el violí. Per alguna de les can9ons dictades
li donaren un vestit de vellut.
Ab ells se veu que aquests poetes o dictadors eren, ordinaria-
ment, gent inculta, gent del poblé. Una ceguera d'amor. una cruel
venjanga, un dol o una alegría excessiva, solien ésser la causa de llur
inspiració. Algunes vegades ha sortida la can9Ó del mateix que e.n
aital cas se trobava, com una exhalació del cor oprimit per qualsevol
deis mentats afectes.
Ben sovint eren dictades a preu fet, y el dictador s'aprofitava
de lo que trobava compost. Per aixó ds pensaments d'unes se troben
en altres de divers argument, com pot veure-s en la Rosa d'en Briz
(111-14) y l'adjunta núm. 59, en les adjuntes núms. 55 y 89 y Milá
pág. 135; y en l'adjunta num. 23 y Briz 1 11-255 l^i li^ quatre versos
ben iguals, essent ben diferents les can9ons.
Moltes eren vulgaritzades en unes caramelles, com ho diu la
mateixa can9Ó de Les Noies de Gisclareny; y devegades, des})iés del
divino can tant la Resurrecció, venia la corranda infamatoria o en
lloan9a d'alguna donzella o altra persona.
Aquí \-an, dones, les del Calic. Moltes son inédites y altres va-
riants notables, unes per la lletra y totes per la música. He deixat de
Centre Excursionista de Catalunya 27
copiar-n'hi un bon nombre per ésser ben iguals, en música y lletra,
a d'altres ja publicades.
He procurat no corretgir res de les llurs imperfección s ni defec-
tes, tant en la composició com en la fonética, si bé no dubto que al-
guna vegada, peí costum, m'haurá escapada la ploma sense donar-
men compte.
Els títols de les cangons son els mateixos que '1 Calic els donava.
A les que van sense, les titulava ab el primer vers de la cangó, y així
cree que ho fa "1 poblé.
En algunes prou hi ha pen samen ts que 'Is lectors seriosos tro-
baran massa Uampants, transparents y lleugers; mes, com diu Vila-
rem, proposant-se, com se proposa, el folk-lore, fer conéixer l'ánima
popular, «il faut bien la montrer par tous les cótés». No obstant,
alguna n'he deixada al linter que traspassava aquests límits, y
a]gu?~es per aquest motiu no poguí fer-les-hi dir.
Haig de fer constar, finalment, regraciant-los-ho, que la mú-
sica fou anotada pels Srs. Ricart y Rovira, organista y xantre de
Bagá respectivament; pero la de les mes per Mn. Jaume Freixa,
aleshores mestre de cant gregoriá en el Seminari de Solsona.
j. SERRA Y VILARÓ, pvre.
[Continuará.)
CRÓNICA DEL CENTRE
Desembre de 19 12
EXCURSIONS Y VISITES
Secció de Fotografía. — El dia 8 va realitzar aquesta treballadora Scc-
ció la seva anunciada visita a l'Hospital de Sant Pau, ab assistencia de mes d'una
viatena de socis, que visitaren ab tot deteniment aquelles importants construc-
cions arquitectóniques que s'estan edificant sota l'experta direcció del ncstre
company D. Lluís Domenech y Montaner, y de les quals obtingueren gran
nombre de clixés fotografíes.
El dia 15 del propri mes, la dita Secció va efectuar, ab assistencia de vint-
y-dos socis, entre 'Is quals hi havia diverses senyoretes, la pintoresca excursió
vers la riera de Sant Medí, de Vista-Rica fins a Sant Cugat, des d'ont, en dos
automóbils, retornaren a la nostra ciutat portant bonica profusió de vistes
fotográfiques d'aquells contorns.
Per últim, el dia 29 efectúa aquesta Secció la seva sortida cap a Martorell,
28 BUTLLETÍ DEL
castell de Sant Jaumc y Gclida, visitant riiistóric pont del Diable, Tesglesia
parroquial de IMartorell, les obres del non ferrocarril en construcció, les ruines
d'aquell inleressant castell, la finca Miralles, antiga residencia de frares agus-
tins, y la darrera de les poblacions esmentades, des de la qual retornaren a
Barcelona "Is catcn-ze socis que havien assistit a dita excursió.
Secció d'Arquitectura. — Veus-aqui les visites efectuadas dnrant aquest
mes per la mateixa:
Dia I. Visita al gran ediíici de l'antiga Llotja de Mar, de Barcelona.
Dia 7. Visita a les tres cases en construcció, a la Gran Via de la nostra
capital, fetes ab ciment armat, baix la direcció deis arquitectes D. Lluís Homs
y D. Eduard Ferrés.
Dia 14. Visita a les obres de reforma de la casa número 82 del passeig de
Gracia, que s'estan portant a cap sota la direcció de l'arquitecte Sr. Dome-
necli y Eslapá.
Secció de Geología y Geografía física. - — El dia 8 d'aquest propri mes
de desembre acpiesta secció va efectuar una excursió a Castelldefels y costes de
Garraf, visitant y estudiant curosament l'especial composició y estructura
d'aquell terrer.
SESSIONS Y CONFERENCIES
Desembre, dia 6. — El soci Sr. D. Francesc X. Pares y Bartra va llegir la
seva ressenya d'una Excursió peí baix Llohregat, visitant el tipie poblé de Cor-
bera, la notable esglesia de Sant Pons, el tant nomenat pont del Lladoner y la
població de Cervelló, presentant-ne gran nombre de vistes fotográfiques.
Dia tj5. — - D. Félix Duran dona una conferencia ressenya d'altra Excursió
a Cervera, Bellpuig, Vallbona de les Monees y Lleida, descrivint les seves mes
importants bclleses monurnentals, les quals posa de manifest ab la projecció
de vistosos clixés fotográfics.
Dia 20. — 1). César A. Torras llegí la seva descripció de La serra del Veri,
treball publicat ja en les planes d'aquest Butlletí, y el qual va acompanyar
també ab nombroses projeccions fotográfiques.
També, el dissabte dia 7, el nostre consoci D. Rosen Serra y l'agés va
donar una conferencia sobres folk-lore, desenrotllant el tema La nostra tasca
a fer, com exposició deis treballs a realitzar per la nostra Secció de Folk-lore.
CONVERSES D'ARQUEOLOGÍA
Duran t aquest mes, a carree de D. Pelcgrí Casades y Grama txes, s'han
vingut donan t les següents llÍ9ons referer.ts a Arqueología romana:
Desembre dia 4. Conversa XXXII. — Les termes. — ITur objecte. —
Origen. — Banys públics. — Gimnasis. — Descripció de les termes de Caracalla.
Dia II. Conversa XXXIII. — Els banys privats. — Antiguitat de llur
Centre Excursionista de Catalunya 29
ús entre "Is romans. ■ — Cases de banys. • — Descripció de llurs components. —
Costums relatius ais banys.
Dia 18. Conversa XXXIV. — Els aqüeductes. - — Idea y carácter d'aquei-
xes construccions. — Importancia arquitectónica deis mateixos. — Aqüeductes
de la ciutat (Borsari). — Llur importancia com obres publiques.
NOVES
V CONCURS CÁTALA DE SPORTS D'HIVERN
Com ja indicárem en un deis nostres anteriors números, han comen9at
ab tota decisió y entusiasme Ts preparatius y l'organització deis Concursos de
sports d'hivern corresponents an aquest any 191 3 y l'importancia deis quals
en res ha de desmeréixer deis celebrats les anteriors anyades. La Junta Direc-
tiva d - la Secció de Sports de Montanya del nostre Centre Excursionista
está portant a cap tots els treballs preliminars a fi d'assegurar l'éxit d'aquesta
nova manifestació sportiva que está preparant-se.
An aquest fi ha editat (y están ja circulant) un vistos cartel 1 anunciador,
dibuixat peí Sr. Montanya y tirat a diverses tintes per la casa Scix y Barral;
un segell que T reprodueix, y un folleto de propaganda que, ab profusió de
gravats, conté un resum-extracte deis anteriors Concursos y el programa pera
els vinents.
Aquests se celebraran a la valí de Ribes, en la data que será fixada opor-
tunament, creient-se que será a darrers del prop-vinent mes de febrer. Durant
els mateixos s'efectuaran curses y proves forga intercssants, havent d'ésser
disputades les següents copes : Copa Barcelona, pera la cursa nacional de fons
(skis) pera aficionats; Copa Canaletas, pera la cursa nacional de skis pera afi-
cionats (velocitat); Copa Comas, pera la cursa de skis pera senyoretes; Copa
Sociedad Atracción de Forasteros, pera la cursa skis parelles mixtes; Copes
«Centre Excursionista de Catalunya>>, pera Ts campionats nacional y interna-
cional de salts de skis; Copa Bertrand, pera la cursa de toboggans-canadiens;
Copa Gran Puniol, pera la cursa de luges, campionat cátala; y Copa Real Aso-
ciación de Cazadores, pera la cursa de luges pera senyoretes. Hi ha, a mes, dife-
rents premis oferts per la casa Schilling y C.^', peí comte de Saint-Saud, pels
Srs. B. A. Ganzenmüller, D. Joaquim Cabot y Rovira y D. Agustí Valentí,
y peí Centre Excursionista de Catalunya y la seva Secció de Sports de
Montanya, pera ésser aplicats a les proves abans esmentades y a les curses
reservados pera nois y paisans de la valí de Ribes.
L'entusiasmc que regna ja avui dia envers aquests Concursos, y el creixent
interés que a la nostra térra van despertant totes les manifestacions sportives,
son garantía ferma y segura de l'éxit y l'importancia que revestirán els vinents
30 BUTLLETÍ DEL
per poc que '1 temps hi ajiuli. Les inscripcions per prendre-hi part poden
fer-se prcviament en el Centre Excursionista o en el mateix lloc del Con-
ciirs fins una hora abans de la llur celebració. Diirant els dies deis Concursos,
diferents actes }' festes se celebraran a Ribes, població sempre disposta a ob-
sequiar y festejar els excursionistes y forasters que hi acudin. A Testal ge del
nostrc Centre Excursionista de Catalunya 's facilitaran tota mena de
detalls y informacions que siguin demanats respecte de dits Ccrcursos.
PELS NOSTRES MONUMENTS
Veus-a(iuí dugues noves que creiem que han d'interessar ais nostres llcgi-
dors. E'Ajuntament de Tarragona no sois ha desistit d'enderrocar l'intcrcssant
cap'-'lla del Miracle d'aquella ciutat, sino que per acord del mateix s'está prc-
cedint a terraplenar els seus voltants a fi d'evitar rcmbassament de les aigücs
que tant pcrjudicaven l'existencia y la conservació d'aqucst monument. La
Junta de Museus de Barcelona acaba de prendre l'acord de demanar a l'Ajun-
tament que sigui traslladada al nostre Museu Arqueológic la preciosa crcu de
terme de Sant Martí de Proven9als, que cada dia va quedant mes mutilada y
destruida per les pedrades de gent inculta que la va malmetent de mica en
mica.
En canvi va prenent peu la mala nova de la pretesa desaparició del santuari
de Nuria ab motiu de voler convertir aquella pirenenca valí en un gran estany
regulador d'aigües. Ab tot, creiem que aquests propósits no "s compliran, ja
que 's trobará una solució que permeti l'existencia d'aquell santuari, que tant
contribueix que siguin visitats y coneguts els seus formosos voltants, facili-
ta ni ks excursions per aquella alterosa encontrada.
LES «NORMES ORTOGRAFIQUES» DE L'INSTITUT
En máquina ja '1 present número, han sigut publicades les Normes orto-
grcifiques acordades per l'lnstitut d'Estudis Catalans, les quals van essentac-
ceptades per la majoría de publicacions de la nostra térra. Sense que hngi de
significar una adhesió y una conformitat absolutes ab les mateixes, y aUnent
que la majoría d'eíles eren ja admeses y usades en el nostre Butlletí, la Rcdac-
ció d'a(iuest ha acordat acceptar-les des del número vinent.
Centre Excursionista de Catalunya
31
SECClO METEOROLÓGICA
ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARAN)
RESUM DE LES OBSHRVACIONS DEL MES DE DESEMBRE
TEMPERATURES (a l'ombra)
PRESSIÜNS BAROMÉTRIQÜES
A 0" Y AL NIVELL DE LA MAB
MITGES MENSUALS
MÁXIMA
EN 24 HORES
1
MÍNIMA
HN 24 HOHKS
MITGES MENSUALS
8 Matí
8 TAKDA
8 MATÍ
8 TAHUA
2».48
3"-46
I7"(dia 28)
— 4''.5 (dia 2)
774'i5 mm.
773*96 mm.
ESTAT DEL CEL. < '' ''''^^''^
,' Dies serens . . 17 8 m.
» nuvolosos 8 »
6 »
HUMITAT RELATIVA
MITGES MENSUALS
7o'38
TARDA
7i'32
NUVOLS
CLASSE DOMINANT
22 8 t. Diesdepluja . . 1
7 » » de boira . . 2
» de glagada . 20
» de neu ... i
» de gebra . . 2
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
MATl
CIRRUS
8 TARDA
CIRRUS
8 MATÍ
3'38
8 TARDA
i'77
TOTAL DE PLUJA MENSUAL: 6'8 mm.
» DE NEU » : o'oi mts.
VENT
ÜIRECCIÓ DOMINANT
VHLOCITAT: EN 24 HORES
8 MATÍ
8 TAR1>A
MITJA MENSUAL
S
s
58'592 kms.
RESUM ANYAL DE 1912
Temperatures (a Tombra)
8 MATÍ
8 TARDA
Mitja mensual major .... ló^.Ol (Juliol)
» » menor. . . . 1". 1 1 (Novembre)
» anyal 8o.29
Máxima en 24 hores major
» » » menor
Mínima » » menor — 10°. (29 Janer)
Oscilado máxima anyal 43°. 6
1 50.00 (Juliol)
20.56 (Novembre)
80.66
330.6(22 Juny)
00.9 (28 Janer y 1 Debre.)
Ppessió atmosférica (a Qo y al nivell de la mar
8 MATÍ
Altura major . . .
» menor .
Mitja mensual major
» » menor
» anyal ....
Oscilació máxima anya
786'9 mm (15 Desembre)
745' 1
774' 15
763'57
767'65
41'8
(4 Febrer y 1 1 Juny)
(Desembre)
( Febrer)
8
TARDA
786'8 mm
743 '3 »
773'96 »
762'87 »
767 '71 »
43 '5
( 14 Desembre
{2 Febrer)
( Desembre)
(Febrer)
)
BUTLLETÍ DEL CeNTRIÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
8 MATÍ
Humitat
relativa
Psicróindre
Plujaen
24 horcs j
Neu en
24 hores
GlaQ
Gebra
Rosada
Vent en
24 hores
Mitja mensual major 82'70(Novembre )
» menor 65'06(Maig)
Major nombre de dies de saturació 2 (Janer)
Total de dies de saturado a l'any. 4
Mitja anyal 73'28
8 TARDA
81'56 (Novembre)
71 '32 ( Desembre )
3 ( Janer )
3
76'68
Nombre major de dies de caiguda.
>^ menor >^ » » >■>
Total de dies de caiguda a l'any .
Altura de caiguda máxima mensual
» >■> » mínima »
(Juny)
( Desembre)
Total
anyal 782' 1
15
1
112
155'0 mm (Novembre)
6'8 » (Desembre)
Nombre major de dies de caiguda
Major caiguda a l'any
Total de dies de caiguda l'any . .
» de caiguda anyal ....
6 (Novembre)
0'17 mts. ( 13 Novembre)
20
0'895 mts.
Nombre major de dies al mes ....
Total de dies al any
Nombre major de dies de glagada total .
Nombre major de dies al mes
Total de dies a l'any . . .
Nombre major de dies al mes
Total de dies a l'any .
20
(Desembre)
79
0
3
(Abril)
8
11
(Setembre)
36
Velocitat mitja mensual major 1 16'45 klmts. ( Agost)
» » » menor .... 15'08 » (Abril)
» » máxima a l'any .... 246'51 » (29 Octubre)
» » mitja anyal 48'70 »
Nuvolositat
Mitja mensual major 6í73 (Abril)
» " menor 3'38 ( Desembre)
» anyal 5'35
8 TARDA
8'30( Abril)
1*77 (Desembre)
5'15
Estat del cal
8 MATÍ
8 TARDA
Nombre major de dies serens . . . .
17 (Desembre)
22 (Desembre)
» » nuvolosos . . .
17(Juliol)
13 ( Sebre. - Novembre )
» " " >' coberts . . . .
15 (Abril)
20 (Abril)
» menor .. .> serens . . .
4 ( Febrer)
3 (Abril)
» .. » ,, nuvolosos . . .
4 ( Janer)
4 ( Janer)
» " -> ■> coberts . . . .
3 (Novembre)
2 ( Nobre. - Desembre)
Total anyal deis dies serens . . . .
. 119
135.
» » nuvolosos . .
. 137
100.
» » >, i> coberts . . . .
. 110
131.
J. S. S.
Kl Cknikk KxctjK.sKjNiM a dk Catalumta y la Üirecciódel Butli.etí deixen
ifjte^íia.iisre.speciiiisautors la res pon sabilital deis treballsfirmats.
liarceíona. — Fio. « I^'Avenc» : Kamb la de Catalunya. 24. — Teléíon l l b
Any XXIII
Barcelona, Febrer de 1913
NÚM. 217
ButUetí
del
Centre Excursionista de Catalunya
CASTELL DE PALAFOLLS
ESTUDI GRAFIC I NOTA DESCRIPTIVA
E',
castell de Pa-
lafolls, un deis
millors castells cata-
lans de Tedat mit-
jana, situat entre'ls
pobles de Blanes,
Malgrat i Tordera, a
peu del riu i damunt
d'una carena aillada
de tota altra mon-
tanya, té una posi-
ció magnífica, tant
per l'estrategia del
Uoc com per la for-
mosura del paisatge.
En mig del pía s'alca
la montanya, cober-
ta de roures, la verdor deh quals s'enllaga amb els tons de la térra con-
reada i la blavor de les serres llunyanes del Montseny que ho presideix,
i rimmensitat del Mediterrani, magnííic i enlluernador. La massa del
castell (les parets del qual, de pedra groga, s'encenen deliciosament
a la claror de la posta) s'ovira de per tot arreu.
Domina militarment la carretera de la marina, que porta a Fran-
ca, la conca del riu Tordera, i tots els pobles del voltant fins aprop
del Montseny.
Torre i murs del primer recinte
Treball premiat al Concurs ¡¿'Arquitectura.
34 BüTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
Respecte a son oiigen i temps de la fundació, poca cosa se sab
amb certesa. Es qiiasi segur que cap al segle xiii ja hi ha vía un gran
castell, que retreu Mn. Boades en la seva historia*. Posteriorment,
cap a comen^aments del segle xiv, se de vía ampliar i refer en part,
i peí temps de l'ús de la pólvora (segle xv) augmentar algún gruix de
paret i fer-hi petites modificacions. La proprietat del castell fou de
diferents families, catalanes i sardes, essent feudatari de la casa de
Cabrera, el senyoriu de la qual s'estenía des de Blanes fins a Montsoriu,
Cabrera i altres pobles en gran nombre. Desprcs passá, per enlla^os
matrimoniáis, a la casa de ]\Iedinaceli.
Com els castells semblants de la seva época, se compon de tres
recintes perfetament definits.
El camí de pujada mor ais peus deis murs del primer recinte. S'ofe-
reix aleshores un eos avancat, que donava lloc a un corredor en rampa,
(número 2 de la planta) el fi del qual era, a mes, privar d'un atac sob-
tat de gran nombre d'homes al portal, per manera que tot-hom que
volgués entrar era vigilat i batut des de les muralles altes, havent de
passar primer a la construcció avanzada, des d'aon, per un pont
llevadÍ9, s'entrava al primer recinte. Té aquest mur un gruix consi-
derable. Les muralles preñen formes regulars, formen cossos sallents
i entrants, que dominen el vessant de ponent. Segueix un mur llis al
nord, amb una torre rectangular (núm. 4) de planta de dos pisos i des-
coberta per darrera. La fatxada de llevant torna a trencar-se de di-
recció i va fins a ajuntar-se amb el segón recinte (núm. 5). Al costat de
la torre hi ha una escala que comunica l'interior amb la montanya.
Les muralles descrites teñen un gruix molt notable. Servíen
com a contenció de les terres de la plataforma del castell, i, a l'ésser
a una aleada d'un metre escás, se redueixen molt de secció i pugen
uns quants metres, com pot veure's en lo que'n queda a la fatxada
nord. En aquesta i a les parets de llevant se conserven encara series,
en dos pisos, de sageteres molt ben fetes i disposades; i a ponent se
veuen senyals d'haver-n'hi hagut.
El segón recinte és tot ell de parets altes i gruixudes, formant el
Cíjnjunt una gran massa. N'han caigut dos panys-de-paret, quedant,
* Diu Mn. Boades, en els Feyis d' armes de Catalunya. ...«Encara mes deuets
saber, que mentres aqüestes coses passaven en Gerona, lo rey en Pere stava ab
molts barons e nobles e cavallers en Hostalrich, els seus sirvents fahien grans feyts
darmes contra los franceses, quen mataven molts e molts ne fehien presoners, els ve-
nían tan barats, que per cinch sous donaven un francés, per molt sa e fort quen ios»
ais qui comprarlos volien; el senyor de PalafoUs ne va comprar molts, els fae portar
al seu gran castell de Palafolls.w ... etc.
1-1
<
w
12;
w
o
<
>
I— (
H
O
w
(/}
«
w
h-l
O
fe
<
<
W
Q
i4
W
c/i
<
a I
f^
.■iS-ÍÉ.^
CASTELL DE PALAFOLLS
I
/
/
I (
Tall per C. D.
Escala de i : 500
Tall longitudii
«Centre Excursionista de Catalunya»
Planta
Escala de i : looo
^
R A. B.
Escala de i : 50U
BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA 37
empero, els fonaments. La disposició de la porta d'entrada és molt
particular, ja que, a mes d'ésser aquesta de moviment vertical, amb
correderes, dona lloc a un jóc d'escales, a la part interior, que conti-
núen per dins del mur, formant un corredor que a l'arribar a la
muralla es converteix ^en camí de ronda emmarletat i descobert.
^
tfÉ i
J^
t
1
^S,
i^
it
"■^:^^^^^^^^^M
^^p^^
w ■
^^^'
r%r-«xiK^**
■PfS
' » "^^mS
^^^^■r^ ; i
■v^-'-.'''
.*, ' '
-V— sé£-. .
^^K^tfl^
fSmír^^K
A*
„ '%mmw^mí^-:M-
^
s$^':
^l^w
# ■
,-»,''*''-«4-
■ ^*'\.
P
•.''
j^^á
^^^j^É^HiH^^HH!
'%- ' ' K,
"í*
'^^-
,'. ÍK'
mü^ >^B^1^B^H
^^^
1^ alB
■*''íHi' 7
'■■'CJJH^
■f?f5-^S«é
'^-^BL
1. '■ ■
/' '.. ' *
i^^B *,,
#3^
'-'■'"■■•■'■. 1
'mjSK^M' %
/.■3É
"ÍM.4M.
■ --•^
HBK" '
•£?..
Absis de la capella i murs de fortificació
(Vegi's perspectiva cavallera I. J.) Presenta obres de dues époques
distintes.
Passat el portal se presenta a la dreta un trog de mur aillat,
(núm. 7) amb un ressalt, al mateix nivell d'unes ménsules de pedra
empotrades en el mur proper (núm. 6), lo que suposa un envigat. A
l'esquerra, a nivell de térra, apareix una volta de cañó curta, per sota
la qual se va a la part baixa de la gran sala de consell o de rebuda del
senyor : baixos destinats probablement a sitja i celler. Aquella sala
(núm. 8), de grans dimensions, esta va coberta amb teulada, la j acera
de la qual era sostinguda per dues series d'arcs, el pilar comú deis
quals era sostingut per un are robust i massig que va de llarg a llarg
de la sala. Aquest are era per comunicar les dues parts de soterrani en
quel massig mig-partía la sala. El pis superior estava al nivell del pía
del cañó d'entrada. Estava ilduminada la sala per finestres laterals
obertes a les muralles, i per una que estava sobre la porta. Una por-
teta lateral comunicava amb un pati (núm. 9), passant per una recam-
H
u
en
O
<
<
Q
H
«
w
Ph
H
- — ■
<3
z
1—
H
u
PS
w
1— (
O
Pí
p-
P¿
z
W
<
P.
w
H
1-1
P
w
o
H
u
Q
W w
o
H
<
W
Q
w
<
o
o
H
ü
W
O,
K
W
BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
bra coberta amb mitja volta de cañó, l'ús de la qual és confós. Allí es
trobava un corredor (núm. lo), que, mes a Tesquerra, convergía
amb una rampa, per la qual se puja va fins a la porta del tercer
recinte.
Tornant a l'espai davant de l'entrada (núm. 5), hi ha la cisterna
{núm. 11), de gran profunditat (vegi's la secció o tall transversal C. D.),
coberta amb volta
de cañó i revestides
les parets i volta.
Passada la cisterna,
s'inicía el corredor
(núm. 10), que co-
munica va directa -
ment la porta d'en-
trada amb la del
tercer recinte; i, pu-
jant, i a la dreta, hi
ha vía la capella (nú-
mero 12), de volta
de cañó apuntada,
amb absis rodó, que
tenía una obertura
o sagetera al mig
(perspectiva cava-
llera G. H.). L'iMu-
minació és de pensar
que sería per un ull
de bou posat sobre
la porta. Tenía teu-
lada amb massiga-
des teules de mor-
ter, de la qual en-
cara resta quelcom.
La part alta de la
volta correspón al camí de ronda de la muralla, que, a Tacostar-se
a la capella, pren gran ampiada. Se pujava al camí de ronda per una
rampa (núm. 13) entre la capella i la muralla. En l'angle de la mu-
ralla corresponent a la capella queden encara restes d'un mirador o
torre descoberta per darrera. Es mes probable que ios per a fins
militars que no pas de goig o de comoditat. Desde la cisterna fins a
a la capella quedava un gran pati. Es de creure que'l trog que va des
Aparell i finestra dels murs,
AL COSTAT DE LA TORRE d'HOMENATGE
40 BUTLLETÍ DEL
de la porta principal fins a la cisterna estava, algún temps, cobert
amb un envigat.
El tercer recinte aillava les habitacions del servei doméstic
deis senyors, del reste del castelL Les muralles son molt gruixudes
i altes, i donen, per la part de llevant, directament a l'exterior.
Passada la porta (e), se presenta una habitació, probablement
descoberta, que devía servir de vestíbul i distribuidor general a les
demés. A la dreta es marca una altra habitació (núm. 14), que está
limitada per un tro9 de paret i devía teñir una finestra a la paret
arrunada de mig-dia.
A l'esquerra de l'entrada hi ha la torre de l'homenatge (núm. 15),
de parets enormement gruixudes, amb volta de cañó, i d'una gran
fondaria, que té una obertura a la part superior. Aquesta torre devía
ésser molt mes alta, ja que ha vía de dominar tot el castell, essent de
suposar que tindría almenys un altre pis.
A la muralla que dona a llevant, en el tro9 superior que queda
dret, lii ha una finestra tapiada.
Finalment, Tespai anexe d'habitació (núm. 16), també tenía una
finestra que mira va a ponent, oberta sobre'l pati, la qual tenía bañes
de pedra, dits fesíejadors. Aquesta secció presenta marlets a la part
superior. Devía estar coberta amb un envigat, i és de construcció
anterior a la de les altres parts, probablement del segle xiii.
Respecte a haver-hi cambres subterranies o mines, res se pot
dir, per no liaver tingut ocasió de practicar excavacions.
ISIDRE PUIG
CONCURS D' ARQUITECTURA
VEREDICTE
LLEGIT PKL PRIiSIDKNT DE LA SeCCIÓ, I MEMBRE DEL JURAT,
D, Jeroni Martorell
«T_¡^OMENTAR l'arquitectura nacional, procurant que Tesperit tradi-
JL cional cátala, claredat i sobrietat clássiques, aleni en les produc-
cions modernes i enriquir l'historia del nostre art, és l'objecte del
present Concurs.»
Amb aqüestes páranles convocava, peí jun}^ darrer, el Concurs
suara celebrat, la Secció d' Arquitectura. Ens proposavem un fi
enlairat, gran : no un passatemps, coses petites.
Centre Excursionista de Catalunya 41
Volíem, en primer terme, influir en Tarquitectura viva de la
nostra térra; aspirávem a contribuir, a que les arts de la construcció
de Catalunya, es perfeccionin i progressin.
L'art arquitectónic no és mai obra d'un home : és conseqüencia
de Tesfor^ de tot un poblé, d'una civilització. Les formes d'art, en
les míllors époques de l'historia, mai han sigut universals. Es Tescola,
és l'esperit d'una ciutat, d'una encontrada, qui ha elaborat, generació
darrera d'altra, determinats elements, i ha aconseguit el summum
de la perfecció.
D'en9á que s'inicía l'ordre dóric en els temps homcrics fins que
s'aixeca el Partenon, passen sis-cents anys.
Mireu les catedrals del Nord d'Europa, fetes de pedra, totes
calades, a propósit per ésser vistes entre boires. Mireu les catedrals
de l'Italia, construits, els llurs ampies paraments, de marbre, que
brilla esplendores, ferit per la llum d'un sol meridional.
Contemplen les catedrals castellanes, farcides d'ornamentació,
aparatoses; les catedrals de Catalunya, de línies simples i refínades.
Avui les escoles arquitectóniques sobressallents son filies d'un
esforg local, rebrots de vells arbres d'arquitectura nacional.
Es, a l'Anglaterra, l'escola del cottagge, la disposició de la qual
troba ses arrels en les antigües cases del país; és, a Viena, l'escola deis
secessionisíes , que també han estudiat, per fer els xalets moderns,
les disposicions de plantes, de teulades, porxades, emparrats de les
construccions rurals, L'art decoratiu modern a Hongría, a Scandina-
via, troba elements de composició en l'estudi del seu art historie.
Cada poblé, cada raga, tota nacionalitat, posseeix normes artís-
tiques propries, liéis internes, que ha de respectar si vol treure florida.
La nostra arquitectura brilla esplendorosa quan emmotllem les
seves formes en el temperament, en la tradició nacionals; la nostra
arquitectura és insulsa, freda, sense ánima, si el motile el reproduim
d'una revista, quan és exótic.
Hem aconseguit, amb el Concurs, lo que'ns proposavem? Quel-
com s'ha obtingut.
El primer tema del cartell, era el de Xalet d'esttueig en una pobla-
do de la costa o de Valta montanya catalana] tema de perpetua actua-
litat. Sis concursants presentaren treballs, tots, des d'un punt de
vista o altre, interessants. Hi ha vía sois dos premis i s'en concediren
tres, afegint an els de la Diputado i Secció d' Arquitectura el donat per
D. César A. Torras per al tema Monografía de la masía catalana, que
no tingué concursant.
Pie de carácter, de vigorosa composició de conjunt, de gran uni-
6
42 BUTLLETÍ DEL
tat en la concepció, de silueta formosíssima i simple, amb elements-
d'arquitectura rural ben aplicáis, era el projecte, de D. Ramón Puig
i Gairalt, de xalet en terreny montanyenc. El Jurat va adjudicar-li
el primer premi. Cal afegir que la presentació era feta amb molta
traga per medi de dues perspectives bellament colorides.
D. Josep Doménech i Mansana presentava un altre xalet, propri
per situar prop de la costa mediterrania. Compost amb elements del
nostre modern renaixement arquitectónic, resultava d'estudiada dis-
posició de conjunt : seriosament construit, ric de color, amb medis
senzills. La planta potser era un xic massa extensa, dades les
condicions del Concurs.
• Els alumnes de l'Escola Srs. Bona i Sagnier, portaren un altre
projecte de xalet, de boniques línies i formosa presentació. El supo-
saven situat sobre les abruptes costes de Bagur. El projecte en sí
era ben concebut, amb atractiva simplicitat de planta i algats; la
silueta és airosa. Mes la relació entre la situació i el projecte, no resul-
tava prou armónica. L'aire feréstec de l'un, no s'avenía del tot, amb
lo placívol de l'altra. Es cosa difícil de trobar, aquesta armonía.
Apart d'aixó, el projecte mereixía la considerado d'una distinció, que
li concedí el Jurat : el premi de la Secció.
Altres dos concursants optaven al mateix tema. Treballs orien-
tats en molt divers sentit, coincidíen en un punt : en no haver tingut
en compte el presupost fixat en el cartell.
Un deis projectes venía a csser un petit palau, amb rica decorado
de pedra picada, amb molta filigrana de detall. No era aixó lo demanat.
El projecte del Sr. Bordas apareixía com una immensa villa,
no com un xalet económic. Es precís fixar-nos-hi, respectar-lo, el
factor económic.
Respecte deis dos projectes darrers, s'ha de dir també que en
la proporció de buits i massigos lii liavía molt per afinar.
L'Associació d'Arquitectes de Catalunya va donar per tema
l'estudi d'una Monografía de les volies de maó de pía. Els vSrs. Florensa
i Miró Guil)emau, arquitectes novament sortits de l'Escola, van
enviar un ben presentat tieball, on se troba aplegat tot lo íins avui
publicat sobres la materia, entre nosaltres. Va precedit d'una part
histórica de carácter general.
El Jurat entengué que ha vía d'exigir mes per donar el premi:
investigacions personáis propries, estudis histories mes profundes.
Per aixó, trobant ben feta la recopilado, no concedí el premi : adju-
dica sois un accéssit.
El Centre Excursionista de Catalunya va demanar projectes
Centre Excursionista de Catalunya 43
per a un Refugi en el Pireneii a l'altitíit de 2,000 a 2,500 metres. Un
sol concursant pretenía el premi ofert, que no s'adjudicá, havent-se
-concedit sois accéssit.
Un refugi pirenenc o alpinista, ha de posseir gran concentració
de planta i algats. Tot ha d'ésser ben unit, agombolat, ramassé. El
xalet del Sr. Vives Castellet és molt pintoresc, d'accidentat conjunt,
•de gran moviment de teulades, amb badalots inclusiu; mes tot aixó
no és propri d'un refugi a mes de 2,000 metres.
La presentació del projecte, feta amb un dibuix a la ploma, on
la construcció apareix entre montanyes nevades i hoscos d'avets,
indica qualitats recomanables.
Fatxada de Casa de la Vila per a una pohlació de 8,000 ¿nimes.
Tema arquitectónic de molta expressió externa era aquest. Hi op-
taren tres treballs, tots tres premiats.
En Joan Bordas va meréixer el primer premi. Parlem-ne, de les
obres d'en Bordas. Un any ha passat a Italia, pensionat per la Junta
d'AmpHació d'Estudis. Prou se coneix : un any aprofitat.
Ja, a l'Escola, en Bordas s'havía distingit per Thábil presentació
decorativa deis seus projectes. Acompanyava aquests amb paisatges
animats amb figures, que dibuixava a la ploma amb tintes de diversos
€olors.
Un any ha estudiat a Italia en Bordas. Venecia, Floren9a, Roma,
li han ofert a l'esguard els seus monuments superbs. Lo que mes Tha
captivat han sigut les gracies del Renaixement; lo que Tha encisat,
la Uibertat, la falta de prejudicis de simetría, de regularitat, l'ordre
viu sense llei geométrica, que amb tanta claredat sabe apreciar Tes-
perit ruskiniá.
Veus-aquí els seus projectes : formes italianes, de complexa com-
posició, sobreposant-se les arcades, els frisos, els entaulaments, les
cresteríes, disposades amb ponderado, amb equilibri de masses i
elements, no amb simetría; presentades per medi de dibuixos fets, com
ja hem dit, a la ploma, en diversos colors. Paisatges animen l'arqui-
tectura.
Ha estudiat : hi ha dibuix, intenció, sentiment, en els projectes.
Mes diguem-ho tot : manca proporció de buits i massigos, unitat,
correspondencia entre les parts. El problema práctic ho ensenyará,
aixó : quan els dibuixos siguin realitat, será compresa la veritat de
lo dit, la conveniencia de precisar, d'afinar un xic mes.
Un altre projecte de Casa de la Vila va presentar en Puig Gairalt.
La se va característica era la preocupado del conjunt : cossos ressal-
tats, una porxada, la torre del rellotge, donen apropriat aspecte.Mes
44 BUTLLETÍ DEL
les formes arquitectóniques eren exótiques, poc relacionades amb
l'ambient de la nostra tena.
En Ferrán Tarrago va enviar una altra fatxada, estudiada amoro-
sament, utilitzant motius de l'art historie cátala : els finestrals^
els dosserets, les gárgoles, eren copiades deis nostres monuments
gótics. L'adaptació ha estat feta amb sana intenció, amb bon pro-
pósit. També hi ha esforg en cuidar el conjunt : el pórtic, les torres
deis angles, son bons elements per obtenir quelcom. Mes la proporción
factor de la perfecció arquitectónica, sempre apreciable, no és prou
cuidada : els grans finestrals de Poblet, son petits al costat de les-
finestres, amb columneta, de les nostres masíes, o bé aqüestes son
grans. Els dossers també teñen dimensions excessives.
Es ben difícil trobar Tabsolut equilibri arquitectónic.
I parlarem ara deis temes mes concorreguts del Concurs : VEnra-
jolat hidráulic i la xameneia de marbre industrial.
An el primer oferí premi la casa Escofet y C.^
Difícil es projectar un enrajolat. Molts confonen la se va natura-
lesa amb una catifa o tapig. Nosaltres entenem que un enrajolat ha
d'ésser de línies ben definides i pocs colors, d'acord amb les idees de
fixesa i duració, condicions propries deis mateixos. Molts enrajolats
afiguren flors escampades per térra. Entenem ésser aixó inoportú:
les delicadeses de detall, no escauen per trepitjar.
El projecte presentat peí Sr. Ráfols se funda en un element deco-
ratiu floral, mes está estilitzat vigorosament, reduit a línies essen-
cials simples, quasi geométriques, a taques de color sense trinxament.
Sobressortía de manera indiscutible aquest treball. Una observado
ens manca fer respecte del mateix; si la composició de dibuix era
encertada, no podem dir lo mateix respecte del colorit, que trobárem
excessivament fose. La tendencia an els tons lluminosos d'avui és
contradita : entenem que convindría modificar la coloració.
El Jurat volgué distingír, encara que no fos mes que amb una
simple menció en el veredicte, ja que no podía concedir-los premi^
altres projectes d'enrajolat, que considera dignes d'atenció. Son
aquests el presentat per en Ramón Puig, a basa de ratlles geométri-
ques y taques de color ben definides; un altre del Sr. Caballol, la
basa de composició del qual és la crisantema estilitzada amb fer-
mesa; i, per últim, el de D. Eugeni Cendoya, ja mes avingut amb els
dibuixos corrents.
El tema Xameneia de marbre industrial fou també forga concor-
regut. Ningú va encertar. Se tracta d'una materia emmotllada, el
principal atractiu de la qual se troba en el color. Principi arquitectónic
Centre Excursionista de Catalunya 45
indiscutible és que, quan el material és ric de colorado, ha d'ésser
senzilla la forma artística. Les canyes de les columnes de marbre
son de forma cilindrica; els capitells de pedra blanca, s'enriqueixen
amb la decoració.
No partí d'aquests principis cap deis que projectaren aital tema.
Complicades composicions, plenes d'escultura, d'estils ben definits
la majoría, foren portades al Concurs. Un procediment constructiu
novíssim, no s'avé gaire amb formes arqueológiques.
El Jurat, regoneixent la correcció deis dibuixos i filigranes de
detall, va premiar els projectes presentats per D. Joan Bordas.
Regoneixent també que, entre'ls demés projectes, els de D. Ferrán
Tarrago teníen una composició mes encertada, va acordar mencio-
nar-los en el veredicte.
Arqueología arquitectónica. — Fomentar l'art viu de la
nostra térra era objecte de la primera secció del Concurs. Mes l'art
d'avui no pot obtenir-se segons havem exposat, per generado espon-
tánia : les nostres obres, com la nostra existencia, han d'ésser filies
de les generacions passades : de l'ésser llur, se deriva el nostre ésser.
Tot poblé ha d'estudiar els monuments del passat per conéixer
sa historia, per teñir conciencia de sa personalitat. Era, dones, precís
que en el cartell del Concurs hi hagués una secció dedicada a estudiar
l'arquitectura histórica nacional : que molts monuments tenim en-
cara sense analitzar, els plans deis quals no han sigut algats i publi-
cats.
Relativament aquesta part del Concurs tingué un éxit semblant
a l'anterior. Havent-nos estés detalladament al tractar de la pri-
mera, resumirem breument les apreciacions del Jurat respecte d'a-
questa.
Els castells feudals de Catalunya han sigut l'assumpte preferit
pels concursants.
Sens dubte entenent que, entre'ls monuments religiosos, pocs
d'importancia n'existeixen encara inédits, van inclinar-se, els devots
deis monuments antics, a estudiar l'arquitectura feudal. Es un tema
nou, per desflorar encara, en el qual han de trobar-se interessants
ensenyances. Amb gust hem de veure que s'inicíi tal estudi.
El premi ofert per l'Excm. Ajuntament de Barcelona va apli-
car-lo la Secció d' Arquitectura del Centre, al tema Plans i nota des-
criptiva de qualsevol monument inédit de Catalunya en Vestal actual.
El Jurat l'adjudicá ais plans i dibuixos del castell de Palafolls, estudi
concienciós de ruines imponents, degut a D. Isidre Puig.
46 BUTLLETÍ DEL
El premi de l'Escola d' Arquitectura al tema Plans i dibuixos de
reconstitució d'un edifici cátala de carácter civil o militar anterior al
segle XVI s'adjudicá al projecte de restaurado del castell de Burriach,
tragat pels Srs. Cabanyes i Bonet. Es un treball fet amb cura, mes
en el qual potser no s'han tingut prou en compte les condicions defen-
sives. Les aiguades son atractívoles.
Plans complcts i descripció d'nn castell mig-eval de Catalunya.
Era aquest el tema de l'Institut d'Estudis Catalans. S'adjudicá el
premi a D. Josep Doménech per les traces del castell de Centelles,
els datos principáis del qual, son ben indicats.
Els nostres coMegues Srs. Puig i Cadafalch, Font i Gumá, i Vega
oferiren llurs publicacions ais millors Rectdls de plantes de monuments
inédits catalans.
La coMecció presentada peí nostre vicepresident, D. J. Doménech,
mereixía indiscutiblement la primacía. Li foren adjudicades les obres
deis Srs. Puig i Vega. Les plantes inédites de Beuda, Santa María de
Liado, Santa María del Miracle, Fontcoberta, Sant Miquel de Camp-
major, Sant Domingo de Palera i Montagut, monuments románics
tots ells, ja podrán publicar-se.
D. Josep Danés va enviar tres plantes d'esglesies de la comarca
d'Olot, a les quals se concedí Tobra oferta peí Sr. Font i Gumá.
Res diré respecte de la coMecció de fotografíes premiada. Tots
Tapreciaren degudament. Fou sensible que no tingues aquest tema
mes concursants i que apareguessin en el Concurs, major nombre
de noticies gráfiques inédites.
El Centre, la Secció cV Arquitectura, poden estar contents
d'haver organitzat aquest concurs. Ha donat ocasió a produir for-
moses obres, ha indicat un camí, per fer interessants exposicions d'ar-
quitectura.
EL CIRC DE GAVARNIE EN PERILL
LA gran cascada de Gavarnie ha estat a punt de desaparéixer.
El magnífic circ ha perillat de perdre el seu millor encís. Els inte-
ressos materials una vegada mes tractaven d'imposar-se sobre'ls de
l'art i la bellesa. Una gran empresa industrial, concessionaria de tots
els salts d'aigua de la valí de Gavarnie, podía, en un moment donat,
anar a cercar la for9a del gran saltant dalt mateix de la seva caiguda.
Centre Excursionista de Catalunya 47
Aquest fet ha promogut gros aldarull en tota la Franga, i sobre
tot a París.
L'iMustre académic francés Mr. Fierre Loti ha endre^at an
els diaris parisencs la següent vibrant protesta:
«CONFRA ELS VANDALS
Jo'm canso, a la fi, d'ésser sempre la veu que clama en el desert
contra la barbarie moderna, i cree sobre tot que ja está tot-hom can-
sat de sentir-me; perqué ¿qui s'ha posat solament en guardia quan
he protestat contra la mort de Philoe, contra les destruccions de
Stambul o les del país base? Fampoc volía ja dir res, segur tant mes
com estic de no veure ja per molt temps les lletgeses que'l modernisme
ens prepara, perqué el moment s'acosta en que'ls meus ulls deurán
tancar-se per sempre per a totes les coses.
Mes aquest crit d'alarma m'arriba avui deis Pireneus, amb prec
de fer-lo sentir tant lluny com la meva veu pugui escampar-lo.
Un Sindicat de valls está en tractes per a cedir a una societat
financiera tots els salts d'aigua de la valí de Gavarnie, amb dret
d'establir canons de condúcelo sobre'ls terrenys comunals, edificar
tallers, etc. La realització del negoci no está entretingut mes que peí
regateig d'un franc per cavall de vapor.
Teniem ja aquests salvatges que venen ais americans tots els
antics tresors de les nostres iglesies rurals; teniem aqüestes bandes
negres que fan saltar els nostres penyals a barrinades i destralegen
els nostres hoscos centenaris. I ara veus-aquí el circ de Gavarnie que
demá va a ésser destruit per a omplir les butxaques d'alguns bergants[
¿Es possible que's deixi consumar semblant crim en el nostre
país, que, de tots els seus antics prestigis, no'n guardava mes que un
sol, el d'ésser un deis mes afermats a les idees d'art i de bellesa? Se
classifiquen els monuments : ¿per qué no teñen de classificar-se els
paisatges, les cascades? ¿No hi haurá cap llei, a la nostra república,
contra aquests desvergonyits que s'enriqueixen amb la mort de tots
els llocs notables de la nostra térra? ¿No hi haurá, un dia, un aixe-
cament en massa de país i forques per a linxar aquests tais pedants
grossers?»
Actualment aquest assumpte está parat. Falta, abans que tot,
Taprovació administrativa deis projectes precisats i s'assegura que'ls
fervents deis Pireneus poden estar tranquils de que'ls ministres
d' Agricultura i de l'Literior no donarán llur apro vació fins que la
48 BUTLLETÍ DEL
Comissió de Llocs, institució benemérita que funciona amb éxit a
Franca per a la defensa de les belleses naturals, sigui escoltada i que'l
paisatge quedi preservat de greu atentat.
Solament se toleraría una resclosa arrán de térra, com la de
Pont-de-la- Reine, que la Companyía del Midi ha construit al Nord
de Luz. A mes, com que les instaMacions projectades han d'anar
mogudes per turbines, és menester per al bon funcionament d'aques-
tes, que les aigües siguin lo mes purés possibles, i, per consegüent,
que siguin conduides a la cambra d'aigua per un canal subterrani.
Cal també assenyalar que l'administració exigiría, com ho faría
també per les gaves o riberes de Gavarnie i d'Heas, un mínim de
caudal d'aigua.
Tais son les garantíes preses en pro del interés excursionístic.
Aquest interés está garantit perqué es molt digne d'apreci. Era
essencial fer-ho.
D'altra part, els municipis de la valí de Luz criden també en
defensa deis llurs interessos. Classifiqueu, diuen, els paisatges, les
cascades que emocionen ais excursionistes de tota la Franca i de
l'estranger; empero assegureu a les poblacions que viuen pobrement
en les nostres valls pirenenques, al repeu d' aqüestes meravelles, els
recursos proporcionáis a l'utilització de les riqueses naturals. ¿Amb
quin dret, (ja que totes les garantíes de preservado estarán preses,
i ja que les cascades de Gavarnie no serán molestades, per quan tot
se reduirá a una baixa de la corrent d'aigües de la gavé), amb quin
dret se pot privar a les municipalitats d'obtenir importants recursos
(18,000 francs aproximadament per an^^) per l'establiment de con-
tractes a l'expiració deis quals les instaMacions mateixes vindrán a
convertir-se en proprietat llur?
Es que la Companyía del Midi no s'ha aprofitat d'igual manera
de les aigües de les gaves de Pau i de Cauterets per a les seves instal-
lacions de Soulom? ¿Es que FEstat no construeix actualment una
importantíssima instaMació eléctrica en les árides i desolades mon-
tanyes d'Eget?
I no és aixó sol, diuen els interessats. No solament hi va l'esde-
venidor deis poblets pirenencs, sino que hi va també, en certa mida,
el de la regió i del país enter. En el moment actual els minerals ex-
trets de \^illelongue o d'Estaing son transportats a l'estranger per a
ésser preparats. ¿No és, dones, d'un interés regional, i fin s d'un interés
nacional, que's creí, tal com se tracta, una instaMació a Argeles
Gazost, on aquests mateixos minerals serien transformats? ¿No és
ben interessant, per a la valí de Luz en particular i per al Sud-Oest
Centre Excursionista de Catalunya 49
•en general, que's fundi un taller de fabricació d'azotats, que ajudaría
3, la nostra riquesa agrícola?
Tot aíxó ho considerem nosaltres, els excursíonistes, molt just,
i ben contents estaríem, els d'aquesta banda de baix del Pireneu, que
poguessim teñir Comissions de Llocs per a la defensa de les belleses na-
turals, i que totes les concessions que's fessin per a aprofitament de
forces d'aigües i utilització de boscos i pedreres i penyals fossin fetes
armonitzant uns interessos amb altres i resguardant sempre el tresor
•de les notables belleses amb que'ns ha enriquit a Catalunya la pródiga
natura. No s'hauríen així malmenat, entre altres, l'abans preciosa
cascada de la Farga vella en el Llobregat i les hermoses fonts, del
Bastareny, prop de Bagá, i no s'hauríen destruit a cops de picot, per
íer llambordes per a empedrar carrers, interessantíssimes cingleres
basáltiques en les riveres properes d'Olot, algunes d'elles veritables
meravelles de la naturalesa, interessants i jares per a l'estudi de la
ciencia geológica. — T.
NIT DE reís a la MONTANYA
NIT de Reis! dol^ura d'una páranla que fa reviure en el nostre
cor la mágica d'un jorn daurat, Tanyoran^a d'una besada
d'ignocencia, la recordan^a de l'alegría d'un infant! Nit de Reis a
montanya! nom sobirá, imatge d'un espectacle grandiós, pie de
perfum de l'encís de bells somnis rosats damunt la térra, que dorm;
envoltat de blaus horitzons sense endemá, esclat de puresa, triomf
de virtut!...
Els últims raigs del sol ponent, d'un sol esplendorós, han besat
els cims alterosos. La térra es recull, cobrint-se d'ombra : la tranqui-
litat que regnava durant el dia, ha esdevingut silenci solemnial.
El cel ha passat del blau de suaus tonalitats al blau negros, i els estéis
han aparegut tots, omplint de misteri, amb llur claror esmortida, la
natura, que s'adorm.
Des del caire d'alterosa serralada ovirem al lluny un punt bri-
llant que trenca l'igualtat de les tenebres. Al fons aixequen llur testa
unes montanyes altes, tant altes que fins sembla que, volent pujar
mes encara, desitgen confondre's, en estreta abracada, amb el cel.
Malgrat llur altitut, malgrat la llur ansia de domini, no aconseguei-
xen barre] ar-se amb ell, perqué els llurs pies están coronats per joiells
7
50 BUTLLETÍ DEL
de blanca neu presentant-se'ns en forma de mantell boirós i asse-
nyalant l'últim esfor^ de la llur potestat.
Aquell punt tremólos, que a cada pas desapareix per eixir mes
endavant, és el nostre fi, l'acabament de la nostra jornada. Amb ell
endevinem Termita; i al seu costat, formant un sol eos, com volent-se
arrecerar amb ella en la Iluita contra la natura en furia, deu haver-hi
l'hostal. Cegats, atrets per aquell estel que sembla haver-se després
del seu lloc en el cel i caigut a la térra per guiar-nos; tenint, a les
nostres voreres pregones timbes, alts rocams, destriats pedregams;
sens camí, támbale] ant-nos, caminant penosament, amb perill d'es-
timbar-nos; tractem d'acostar-nos a la pau de la casa, a la calentor
de la llar de foc, per arrancar deis nostres cossos la f redor que la neu
ens hi ha comunicat.
Abatuts, una i altra volta, reposem extasiant-nos en la contem-
plado de la solemnitat de la nit. Portat pels torna- veus de la serra,
arriba a nosaltres el remoreig d'una riera que al lluny deu correr peí
fons de la valí, una pedra que fem rodolar, una branca que's trenca
al pas d'una bestiola...
De sobte, com núvol d'encens que s'aixeca vers l'infinit, com
cántic d'in visibles chors d'angels, sublimats per la majestat de la
pau, arriba a nosaltres, omplint-nos d'un benestar seráfic, el toe
d'oració que recull amb fervor el creient, que respecta Testrany, que
atemoritza al malvat. Per uns moments ressona la ven acompassada
i serena de la campana de Termita, que canta i resa en la calma de
la térra i que'ns crida com a remat extraviat volent-nos arrancar del
reialme de les tenebres. Després de perdre-s Tesclat de Túltima cam-
panada, el suprem adeu al jorn que ha moit, ens trobem sois, aban-
donats, com si ens manquessin forces per arribar al nostre fi : Ter-
mita, Thostal, la pau, el foc...
Per fi es dibuixa al nostre enfront la silueta dubtosa de Termita
i de Thostal, ens enllaerna la claror del llum que'ns ha guiat, Testel
salvador, i ressonen les nostres petjades sobre les lloses de Thostal,
que tants i tants altres han fet cruixir sota llurs plantes. L'hostalera
i en Nasi surten a rebre'ns afectuosament, acompanyant-nos vers
on s'adrecen els nostres passos, instintivament portats, per una tebior
plena de l^enestar, vers la llar de foc que en un recó de la cambra
crema joiosament, omplint-la de cendroses fumeroles i fent-nos fruir
aquells que anhelávem quan perduts erem al lluny, dalt de la serra.
A poc a poc se va precisant la forma deis objectes que'ns rodegen.
Asseguts sobre rústec banc de fusta, repenjats a una antiga taula que'l
pas del temps lia fet venerable i damunt de la qual dorm tranquila-
Centre Excursionista de Catalunya 51
ment un infant, contemplem com crema la flama, crepitant miste-
riosament, i com s'aixeca amb noves forces cada volta que pren en
un deis troncs que amb má distreta hi anem llencant. En Nasi, l'hos-
taler, trenca el silenci i parla. Si fos un altre jorn, vos contaríen,
en aquesta casa, com están els prats, com se presenta l'hivern; pero
en aquesta nit solemnial, en que sembla que tota la cambra está
coberta per les ales de l'ángel de la pau, en aquesta nit d'adoració,
vos parlarán deis Reis, d'aquells que ja s'acosten, que prompte pas-
sarán per aquest recó de montanya. I, an el llur nom, veureu brillar
els uUs de la nena mitjana, sentireu batre amb emoció el cor de la
mes gran, i fins vos semblará que aquell ángel que dorm damunt de
la taula, dol9ament acariciat per la calentor del foc, sembla somriure,
pero el seu somriure és per a uns Reis mes alts, mes llunyans; perqué
qué'n sab, ell, de les coses de la térra! qué'n coneix, ell, deis sobirans
d'Orient! ell, que encara no s'ha donat compte de la mansió on se
troba! si el seu esperit corre encara joiós peí cel!
La noia gran ajuda, pensativa, a Thostalera en els seus quefers.
La mitjana, guanyada peí fret, passa silenciosa per davant nostre, i,
a l'enfront de l'ángel que dorm, s'asseu de cara al foc, posa amb senzi-
llesa les mans sobre'ls genolls, i mira enlairar-se pausadament el
fum de la llar i li sembla veure lluny, molt lluny, cavalcant sobre
aquell núvol que's desfá, acompanyats per la claror de les guspires,
que després s' apaguen, els tres Reis, que ja venen, que ja s'apropen.
Al defora la mateixa pau que regnava a la nostra arribada, el
mateix remoreig del riu, la mateixa claror esmortida deis estéis, que
apareixen com imaginaris llums penjats en el brancatge deis arbres,
a través deis quals els veiem brillar.
Venguts per la jornada que portem feta, i guanyats per la son,
ens retirem a reposar. La claror d'un llum que passa, les petjades de
l'hostaler, un soroll confós de veus, i després... res : Thome ha acabat
per dormir, com la natura, i la quietut regna arreu.
Son les cinc. Uns crits de joia d'infant ens desperten i ens fan
veure que no hi ha hagut somni en la nostra visió, que'ls Reis han
passat deixant un rastre d'alegría, iMuminant per uns moments la
cara d'aquelles flors de neu, tant fredes, tant senzilles.
Els Reis han passat, i tot-hom dormía, ningú els ha esguardat!
jULi BARLOQUE
52
BUTLLETÍ DEL
CANgONER DEL CALIC
(Continuació)
ELS RILIS
Viu
H-^
:;=:Í!=:í
U - na can - gó vui can
tar : no hi ha molt que s'és dic
ta
da : és de
qua-tre ca-ta - lans que n'han a - ga - fat les
/rs
-•■. • • -#•• ' -0- -^ -t^
ar-mes.¿Qué di
rem de Car - los quint, de la fa- mi-lia de Car -los?
Una can9Ó vui cantar:
no hi ha molt que s'és dictada:
és de quatre catalans
que n'han agafat les armes.
^•Qué direm de Carlos quint,
de la familia de Carlos?
Irem montanyes amunt
cap a Sant Grau i els Angels.
Uns dies menjarem molt,
altres no menjarem gaire:
algún rosegó de pa
i alguna tirada d'aiga.
Irem per los camí-rals,
espiant la gent que passa:
no matarem a ningú
i espolsarem les butxaques.
La gent ja se'n cansarán:
en darán part an el batlle.
El batlle, com n'és for9at
per fer tot lo que li manen,
fará tocar sometcnt,
aquell repic de campanes.
Nosaltres, com som jovent,
farem bellugar les cames.
Foren els Rilis uns lladres célebres, per lo temuts, a la comarca
de Talt Llobregat. Ells mateixos se dictaren aquesta cangó, donant
a gloria l'ésser lladres. Procedíen de Saldes. El llur pare, qui, segons
el Calic, els havía mal-criats de petits, era conegut per el Tdrric,
i havía estat de moliner en els molins del Casó i del Coleri de Bagá.
CONTRABANDISTES DE CASTELLAR D'EN HUC
Andaní
De - ien que'l Cas-te - lia - na tor - na - ri - a es-par - ra -
Centre Excursionista de Catalunya
53
^=í-
íc:
í?:
-0^ ^ # *
-#-
-?^-
cat. De
cat. Com
:=i:
1^
det
-' ^ •
±=fc:
ha tor
nat.
la mar-xaha estat cur - ta,
ves
Deien que'l Castellana
tornaría esparracat:
com la marxa ha estat curta,
vestidet n'ha tornat.
No ronden a la nit,
que'n sereu castigats:
miren qne la llei castiga
aqnells que no fan bondat.
Diu que no's vol posa al Ilibre
per anar a confessar:
com que la marxa ha estat curta,
bastant temps ne va sobrar.
N'eren contrabandistes
del poblé de Castellar,
i el mes gros contrabandista
encara s'hi va quedar.
Un jove com un grande
a tots els va descobri
que era fill del secretari,
que estava present allí.
Hi ha una classe de gent
que son pitjor que animáis,
que per a fer perdre els altres
paren déu mil paranys.
Desgraciat és l'home
que no té empenyo i dinés,
que'l jutge el sentencia
tant si és com no és.
Fa uns trenta anys que'ls contrabandistes de Castellar d'en Huc
van ésser presos pels carrabiners dintre'l poblé mateix, essent-los
trobats molts i valuosos paquets, gracies a les delacions del íill del
secretari, com diu la can^ó. Era aquest un foraster castellá, imposat
peí caciquisme. Com que la majoría deis castellaresos son contra-
bandistes, van algar sometent, vencent ais carrabiners i apode-
rant-se de llur presa. Anaren després al poblé mes de trenta carrabi-
ners, que portaren a la presó de Girona ais capitosts deis contraba-
distes, i a l'Ajuntament perqué havia permés que s'alcés él some-
tent. Estant a la presó, un prés de Bellcaire va dictar-los una cangó,
de la qual el Calic sois sabía el tro9 transcrit.
LA SARGANTANA DE DUES CUES
Andant
M
Í!=*:
íf
-*-
pa
-#^
fet
Vo
leu sa-béun cuen-to? Jo bé us el di •
54
BUTLLETÍ DEL
ré.
no
^i
P=tM
vui cap pes
— IJ — #
se - ta,
tam
-é~
poc cap
*:
di
/7\
-•t
Volcu sabe un cuento?
Jo bé US el diré,
no vui cap pesseta,
tampoc cap diñé:
lo que'm convindría
un got d'aigardent,
i després el cuento
ja el 'nirem dicnt.
Busquen sargan tañes
per los pedreguers:
si fan dues cues,
valen molts diners.
A Gósol les compren
i en donen bon preu:
busqueu sargantanes,
minyons, si en trobeu.
D'una sargantana,
una ocasió,
n'han dat dotze duros:
val mes que un moltó.
Ara se'ls ha morta:
ai! quin desconsol!
pr'una sargantana
hau^án de dur dol!
Aquesta gent n'eren
un poc enlletrats,
i ara se'ls en riuen,
que'ls han enganyats.
El qui és mes de plányer
el pobre Jaumet:
ell no sab cap lletra
i es creu aquest fet.
El Jaumet rumia
per ser ganadé:
en comprarem matxos
i moltons també.
Seguirem la térra,
Andorra i Pallas,
i a totes les fires
ficarem el ñas,
Gósol és un poblé
que no hi ha senyors,
i ara jo em pensó
que n'hi tindrem dos.
Duran geca llarga
i barret rodó,
i a l'cncontrar-los
els dircm senyó.
Hi ha molta superstició que, qui troba una sargantana de dues
cues, amb ella es fa ric, perqué li xifra la sort.
Aquest íenómen, de teñir dues cues una sargantana, realment
se dona. El Calic n'havía vista una, quan era petit, a la soca d'un
faig tou, a Malanyeu. Altres persones, que'm mereixen tot crédit,
m'han assegurat haver-ne vistes; pero, com tots els fenómens, és
una cosa rara.
Segons la superstició popular, un cop agafada, ha d'ésser mesa sota
un cocí amb el sol pie de fariña, en la qual, amb una de les cues, xifra
el número que traurá la rifa. Pero resulta sempre que abans d'acabar
de xifrar se moren, o be la xifra és indexif rabie. Me contava un serra-
dor, amb tota serietat, que la de Gósol a que fa referencia la can^ó
ja ha vía escrita la xifra 7, i abans d'escriure les altres que havíen
de compondré el número de la rifa es va morir. Quina llástima!
La can9Ó, que'l Calic no sab sencera, fou dictada peí Zot de Gósol.
Hi fa riota deis que la compraren per dotze duros, dient-los que, de la
Centre Excursionista de Catalunya
55
riquesa que la sargantana els reportaría, aniríen per fires i podríen
comprar lo que voldríen, Fins els del poblé hauríen de dir-los senyor!
LES DONES DE SALDES
Andant
Un gran cas va suc - ce
la
vo - re - ta de
FS3=
Sal-des : les do
ness'han a - vin - gut, lo que e - lies de - sit
::ísiz:ís=±=:í^iiiíf±z:
ja-ven..,Tam, pa-ta - tam, tam! Tam, pa-ta - taml Com ro - do
^7\
r±risrffi
* -•• -0- -0- -0-
la - va! Tam, pa-ta
Un gran cas va succeir
a la voreta de Saldes:
les dones s'han avingut,
lo que elles desitjaven...
Tam, patatam, tam!
Com rodolava!
Tam, patatam, tam!...
per a trucar al marit
quan els feia algún agravi.
Per cinc sous que s'ha jugat
deixuplines li han dades,
deixuplines d'un cordill:
mai que s'hagués vist el cánem!
A l'esponeta del Hit
ja li ían desfer les calces:
la sogra lo té peí coll,
la muller les hi donava,
i a puntadetes de peu
a la cendrera el tiraren.
Lo pobre, quan ne va eixir.
-í
tam, tam,
taml
era blanc com una cabra.
Ja l'agafen pels cabells;
carré avall l'arrocegaven.
Quan eren a mig carrer
un gran crit ja n'aixecaven:
— Per a veure el meu marit,
dones, eixiu en ventana,
que veureu lo jugador
les crudels penes que passa. —
Ja n'ha respost un vellet,
un vellet dins d'una entrada:
— Algún temps 'guesseu vingut,
algún temps i encara ara:
hauría prés un boscall,
un boscall o bé una barra:
US haguera percudit,
¡'esquena us 'güera trencada.
Algún temps havía vist
que los homes governaven,
i ara tot s'ha trasmudat,
que les dones porten calces. —
56
BUTLLETÍ DEL
^
nyo
LA NOIA DE LA CASA-DE-DALT DE GREIXA
Andantet
-tinh=i:
T-4— #
:t
-G-
■:ÍrT
t=i=j±::=1==:i
•t:
&=*=:
^^^=T-=r—
Peí sa
rau
de Car-nes
tol
tes, can - 90
:to
-^^
G>-
no - va s'ha
dic
tat:
tre - ta
-G~
l'he
d'u - na mi
r7\
:É=t=
-^
t5=i^:
na que jo
vaig
-G-
ná a cer
car.
Pcl sarau de Carnestoltes
can9Ó nova s'ha dictat:
treta l'he d'una minj-ona,
que jo vaig ana a cercar.
Adeusiau, xica Antonia:
de mi no te'n pots burlar:
encara que siga pobre,
encara tinc per pagar.
Amb ressó de tamborino
flaviol també soná:
quan vaig esse a seva casa
a bailar 1? vaig fe anar.
Com el seu pare ho volía,
ell s'ho volía mirar,
que fessem bailar l'Antonia
un xic antes de marxar,
Quan várem ser cap al vcspre:
— Antonia, haurem de marxar. -
Al baixar-ne de l'escala
sa mare la va avisar:
— Vés alerta, xica Antonia,
fer reconades * per Ha. —
— Ai! no tingucu por, vos, mare,
que ni gent d'aixó no hi lia. —
Quan ne várem sé a la pla9a
a bailar la vaig fé ana.
Al primer ball que ballárem
ja xanxes me va tirar;
al segón ball que ballárem
al ball me va deixá estar.
— Aixó deu ser per la paga
d'haver-te anat a cercar! —
Vosaltres, fadrins de Greixa,
jo bé US en vui avisar:
l'Antonia Casadedalta,
quan l'anireu a cercar,
n'hi hcu d'anar tres o quatre
deis mes granadets que hi ha,
que amb els cabrerots de Greixa
no s'hi vol embolicar.
Antonia Casadedalta,
tu bé ens vols ben composar
pero encara vindrá un dia
que an-e tu et farem plorar.
Antonia Casadedalta,
tu prou dius que no som re;
pro calla, tu, Xica-Antonia:
can9Ó nova et dictaré.
Carnestoltes son passades:
de que mes podrem parlar?...
* El mateix Calic explica aquest terme : significa anar joves i noies per llocs
ocults, iolus cum sola.
Centre Excursionista de Catalunya
57
Oi! de les festes de Pasqua,
■que bé ens hem de revenjar.
Per Pasqua ja fan ballades:
per una no hi va faltar;
al primer ball que ballárem
al ball la vaig deixá estar.
£lla em va donar mirada:
ja no'm va veure per lia:
ella va baixar l'escala
amb el mocado a la má.
Se'n va cap a seva casa:
a la mare ho va explicar,
— Ai! qué t'han fet, Xica- Antonia?
Antonia : qué t'han fet, ja? —
— Qué'n faría d'explicar-ho?
Res no hi podeu apriar,
pro amb els cabrerots de Greixa,
mare, no s'hi pot tractar. —
La can9Ó ja n'és dictada,
pro no sé si et só agraviat,
pero perdó ja et demano
de ma propria voluntat.
La can9Ó qui l'ha dictada
no se'n vol anomenar,
pro és un pastoret de gorda
que a cal Josepó s'está.
La can9Ó qui l'ha dictada
prou US diré d'on és fill:
— N'ha nascut a Rigoréixer:
li diuen el Sanagrills.
Aquesta can9Ó fou dictada, fa uns cent anys, per Andreu Casáis,
alies Andreu de Cerconeda, per habitar aquest mas de Broca, Féu de
pastor tota sa vida, i era analfabet. Era oncle del Calic.
ELS FADRINS DE MASSANES
Andantet
ÍElÍ^=fe¿í^-^Í^É^^
Els fa - drins de Mas - sa
^7\
nes
-i:
i^Í5:
^— -#-
gran a - no - me
/7N
í^_
te - nen
^g^^^^l^>^^^^^
da: s'han po - sat a fes - te
tizzí
íÍ=íi=íí=
jar u-na no-ia de sol
da-da. La tru-la-la lu-Ia-Ia lu
±=i=í=±
^
rrs
:*:
ÍF^
#=^^=±=¿
la
ra
la - la - ra la - lu - lai.
Els fadrins de Massanés
teñen gran anomenada:
s'han posat a festejar
una noia de soldada.
La, trulala, luíala, lulara,
la, trulara, lulai.
Si voleu sabe on s'está,..
s8
BUTLLETÍ DEL
a cal Masové per criada;
si voleu sabe el seu nom...
Roseta s'anomenava.
El seu oncle masover
cada dia rexhortava:
— Si te'n parlen, de casar,
diga'ls que no és hora encara.
Amb eix entremig de temps
se li ha morta una germana:
se n'és añada a Tuixent
per governar una casa.
L'Estevelló ho ha sabut:
de promptc se n'hi anava.
Ja l'en troba baix al sol.
soleta, que's pentinava;
ja li dona el Déu-vos-guard
an ella i ais de sa casa:
— D'alló que havíem parlat...
ara vine per a casar-me.
No t'ho diré amb xifres, no,
que ja t'ho dic a la cara.
— 'Tevelló, si et vols casar
te n'haurás de cerca una altra.
— Ara ¿qué dirá la gent,
que me n'has donat carba9a?...
Pero a mi aixó no'm fa res:
si no és una será una altra. —
Segons el mateix Calic, és mes llarga aquesta can^ó; pero ell
no'n sabía mes.
LA PUBILLA DE CAL COLOM DE GOSOL
Moderai
Ip^^^^^^^^^^^f^^t^n
U - na can - 50
vui can - tar (no hi ha molt
que s'ésdic-ta - da)
d'u-na pu - bi
lia que hi ha que a cal Co
— #—
lom
ínr
/Tn
^
V^-.^-^p:^JE^E^E^_E^EgEMt^^^
s'és cri - a - da.
A-deu, pu - bi
lle-ta, a-deu, que no hi ha
• • é — — #1" — • — — ""-" ■- •
/Tv
:í
no
ia mes gua - pa.
A-deu, pu
bi
He - ta, a-deu.
Una can9Ó vui cantar
(no hi ha molt que s'és dictada)
d'una pubilla que hi ha
que a cal Colom s'és criada.
Adeu, pubillcta, adcu,
que no hi ha noia mes guapa.
Gran ditxa poden teñir,
lo seu pare i la sua mare,
d'havcr-ne pogut criar
planta tant agraciada.
Ella té gracia al parlar
i al caminar té bon aire,
i allí ais fadrins, quan hi van,.
Centre Excursionista de Catalunya
59
a tots fa gran arribada;
mes ara diu que no hi van
perqué ella no hi estava:
se n'és añada a filar
-allí an-e la part obaga:
s'hi és guanyat un vestit
a la moda de rusan9a.
£1 gipó n'és de vellut,
les faldilles de burata,
les mitgetes son d'estam,
el davantal de percala.
Ella diu que ho baila tot,
xotis i parsoliana,
menos amb el Marrinxó,
que an ella no li agrada.
Incompleta. Es dictada peí Zot.
LES NINES DE MALANYEU
Una can9Ó vui cantar
<(no hi ha molt que s'és dictada)
de tres ninetes que hi ha
•que a Malanyeu son criades.
Adeu, Tereseta, adeu:
tu te'n portarás la palma.
De tres ninetes que hi ha
les dues ja son germanes:
n'hi ha una de Bellver,
i dues de Sargantana.
Elles burlen els fadrins:
deis fadrins serán burlades.
Amb noms els han motejat:
peí mateix serán tornades.
Lo un Barretina-tort,
l'altre Pigat-de-la-cara,
i l'altre lo Geperut,
i lo Trabinella l'altre,
i l'altre el Cal9a-tibat,
i Mals-colors-a-la-cara.
Fou dictada aquesta cangó, de la qual sois aquest tro9 sabía, fa
una cinquantena d'anys. La seva tonada es igual a la de l'anterior.
EL MULLAS DE VALLCEBRE
Andant
Í=:
dzzní
U - na can - 50
ta n'és d'u
ne - ta no - va (bé la
na mi - nyo - na que a Valí
I
=^=-í'^^s=
-^=-^:
■=í
^^---
sen - ti - reu can
ce- bre se n'es
tar)
tre
-#-
tá, que
^^^^^
per nom se diu Mun-
6o
BUTLLETÍ DEL
— 1
h-— J , ' , } 1 r- — h-t— ;— h" ^-j''-í-
— ^ — ^
9
J ^-^^-^ ^:^-p J_|_J_,!_J_¿^tL_ ^
de - ta
queés fi-lla del Mu - Has.
*rrj:
i=-!s=^
Si US pro-met al-gu-na
.^=^:
CO
sa.
fa - dri - netSt no'n fa • ceu
cas.
Una can9oneta nova
(bé la sentireu canta)
treta n'és d'una minyona
que a Vallcebre se n'está,
que per nom se'n diu Mundeta
i que és filia del Mullas.
Si US promct alguna cosa,
fadrinets, no'n faceu cas.
Tu, Dents, que ara la festeges:
no sé si t'escaparás:
si t'agrada la carba9a
ja estic cert que'n menjarás.
Com ella no n'és escassa,
ni li reca la llavor,
quan está ja amonestada
té modos de dir que no.
Aquesta galán minyona
ajudeu-me-la a mirar:
n'és una noia molt guapa:
no se li pot ignorar.
Encara que n'és d'aquelles
del cossarrillo grossé,
la mica de gep que porta
li n'está d'alló mes bé.
El dot d'aquesta minyona
jo prou vos diré quin és:
té cinc dits a cada má,
pro no sé si valen re;
en sab de cosí i fer mitja,
jo sois ho he sentit a dir,
i en sab fé algunes camises
pels que volen presumir.
Les noies d'avui dia,
com és cosa que ja es veu,
no teniu a la memoria
les coses com les dieu:
quatre amb un, quatre amb un altre,
no mireu lo que pot ser,
i a moltes el temps us passa
i US queden en el planter.
Els fadrinets de Vallcebre,
de Saldes i Massanés
deuríen, si tu els miraves,
donar-te'n un bon revés,
perqué tu matcixa els deies,
com tantes ne dius de frau,
que a cap fadrí de montanya
no'l colliríes del fang.
Fa uns trenta o quaranta anys que fou dictada peí Manset de
Fígols.
LES NOIES DE GISCLARENY
Can^ó nova s'és dictada
del poblé de Gisclareny:
si n'hi ha quatre o cinc noies
que'n son faltades de seny.
Jo voldría nomenar-lcs,
pero quasi me sab greu;
mes el dever m'hi obliga
per lo que ara sentireu:
Allí al raval de Vilella,
allá assota Sant Miquel,
allá n'hi ha tres o quatre
que's pensen arriba al cel.
Centre Excursionista de Catalunya
6i
Si la una diu a l'altra:
— Naltres som del punt mes alt, —
Semblen unes barj oleres
quan ixen de Thospital.
Margarida del Minguetó,
tens un nom molt aixerit,
la cara tens arrugada
i el color molt perbullit.
Sembles una petxigana
quan corre per un planell.
No cree que mai pugnes dir-ne:
— El meu xicot és aquell. —
Antonia de la Noguera,
bé te n'hauré d'avisar:
no parles que no agravíis
amb el teu enraonar.
Cara bruta i batxillera,
la roba com un fregó,
per fer-la neta hi caldría
una arroba de sabó.
Ara en trobarem una altra,
que és la de cal Toni-Jan:
mereix bé una cantada,
si pot ser, al seu davant.
Ella es pensa ser molt alta
i és la mes xica del món:
ni menos ningú en daría
un picotí de segón.
Treseta de cal Vaqué,
bé us-e la podeu mira
quan ella va cap a missa
a Gisclareny o a Bagá.
Sembla la mal ensacada:
la mitja porta al garro:
qualsevol que se la miri
vos en pot donar rao.
Margarida del Ponet,
que m'havía descuidat:
te'n poso per capitana
per dir-te'n la veritat:
com tens la cara folrada,
no t'adonarás de res,
pro ais fadrins de Gisclareny,
creu-me, no'ls murmuris mes.
La teva mare prou busca
per veure si et pot casa;
pero, com ets tan glan cosa,
jamai ho alcan9ará.
Ni els seus modos no hi abasten
per tornar-ho a comen9á,
que les carbaces que portes
valen mes que tot Bagá.
Teniu la llenga molt llarga:
pica mes que un escor9Ó:
tots els joves d'aquest poblé
vos en podrán dar rao.
Ja no hi ha cap jove al poblé
ni cap jove ni casat
que no'l 'gueu passat per llengua,
per di'us-en la veritat.
Fadrinets de Gisclareny
comenceu's de prepara
per cantar les camalleres,
que la Pasqua ja vindrá.
Estes quatre o cinc mocetes
les fareu ben divertí:
totes pixarán de rabia
al vespre i al dematí.
(Parla elpoeta) : Déu vos dó salut i vida
per pogué'ls-e-la cantar,
lo que jo desit jaría
per poguer-ne treballar,
Tot aixó és una alegría
i una divertido:
mentres que elles se n'esmenin,
per tots ens será millo.
Fa uns trenta anys, o mes, que fou dictada per un de Berga,
cobrant un duro peí treball. La causa fou que les referides noies ti-
raren un jove (l'hereu Estevenó) a la bassa que hi ha sota Sant Miquel
de Turbians. En ven jangá els féu dictar aquesta cangó, i, malgrat
ella, cap va quedar-ne per maridar. Algunes encara son vives.
(Continuará.)
j. SERRA I VILARO, pvre.
62 BUTLLETÍ DEL
CRÓNICA DEL CENTRE
JANER DE 19 1 3
CONFERENCIES I SESSIONS
Dia 3. D. Félix Duran va continuar la seva conferencia ressenya d'una
Exciirsió a Cervera, Bellpuig, Vallbona de les Monges i Lleida, fixant-se princi-
palmcnt en l'aspecte monumental de les susdites poblacions.
Dia 10. D, Eduard Vidal r^ssenyá Una excursió per la comarca d'Olot,
descrivint els itineraris i poblacions de Sant Joan de les Fonts, Cástellfollit.
Santa Pau i Ridaura, a mes deis voltants de la capital, i l'itinerari vers Vall-
fogona i Ripoll.
Dia 17. D, Josep Domenech i Mansana. — Ressenya d'una excursió a la
Renclusa (Montanyes Maleides) passant per Binefar, Graus i valí de Benasque i
engorjats de Run.
Dies 24 i 31. Mn. Jaume Oliveras. — Ressenyes d'unes Ascensions
des de la valí de Bohi al pie d'Aneto, i des de Bagnéres de Luchan a la Maladeta»
Totes aqüestes conferencies han sigut acompanyadcs amb la projccció de nom-
brosos clixés fotografíes.
SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA I HISTORIA
Dia 8 janer. Conversa XXXVII d' Arqueología romana, a carree de don
Pclegrí Casades i Gramatxes. — Obres hidráuliques d'utilitat pública. — Con-
dúcelo de les aigües de mina : medició i distribució. — Les piscines i cisternes,
— Els emissaris. — Les clavegueres. — Els ports.
Dia 15. Conversa XXXVIII. — Les vies de comunicació. — Carretcres
{vies). — Els miliaris. — La via Appia, — Les vies principáis de les Hispanies.
— Ponts. — Importancia d'aqueixes construccions.
Dia 22. Conversa XXXIX. — De l'arquitectura privada. — La casa. —
Resum historie de 1 'habitado particular a Roma. — Distribució de sos princi-
páis elements. — Influencies gregues. — El luxe a les cases riques (domus)
— Descripció de la casa palau de Mamurra.
Dia 29. Conversa XL. — Descripció de la domus de Mamurra. ■ — La
casa deis Vetti a Pómpela, i altres. — 'L'insula o casa de lloguer. — Descripció
de la casa pobre.
SECCIÓ DE FOLK-LORE
Dia 4. D. Rosend Scrra Pagés, president d'aqucsta Secció, va donar la
conferencia descnrotllant el tema La Festivitat deis Reis, la qual va ésser segui-
da amb for9a interés per la concorrencia allí aplegada.
Centre Excursionista de Catalunya 63
La propria Secció va fer, el dia 6 d'aquest mes, una visita a TEscola Nacio-
nal de nenes dirigida per la folk-lorista D.^ María Baldó, on se celebra una festa.
popular, ben agradosa i atractívola.
EXCURSIONS I VISITES
A MONTBLANCH, SANTA CoLQMA DE QUERALT I IGUALADA, Durant els
dies 4, 5 i 6 d'aquest mes de janer, i organitzada per la Secció de Fotografía,
va realitzar-se aquesta interessant excursió vers la conca de Barbera i la Segarra,,
visitant-se i traient-se nombroses vistes fotográfiques deis principáis monu-
ments de les poblacions esmentades i de les de la Guardia, Sarreal, Rocafort i
Tous, compreses en aquell itinerari i les quals foren igualment visitades amb
tot deteniment.
A Sant Iscle de les Feixes i Cerdanyola. — Organitzada per la pro-
pria Secció de Fotografía, i amb assistencia de nombrosos senyors socis, va
efectuar-se, el dia 19, una excursió vers la veina serra de Vista Rica, coll del
Pas del Vent i Sant Iscle de les Feixes, per retornar per Cerdanyola després
d'obtenir bon nombre de clixés fotografíes d'aquests pintorescos voltants.
A Sant Martí Sarroca, Torrelles i Santa María de Foix. — El dia 16,.
i organitzada per la mateixa Secció de Fotografía, va celebrar-se aquesta nota-
ble excursió, dirigint-se bon nombre de companys, en el primer tren, cap a
Vilafranca del Penedés, des d'on, en carruatges, se traslladaren al poblé i anti-
ga parroquial de Sant Martí Sarroca, el qual monument visitaren curosament
junt amb els senyors rector i vicari d'aquella esglesia i de l'entusiasta D. Antoni
Guasch, soci delegat del nostre Centre. Des d'allí es dirigiren a Torrelles, i en
havent dinat pujaren dalt l'encinglada i antiga parroquia de Santa María de
Foix, des de la qual retornaren per Torrelles i Vilafranca a la nostra capital.
Al turó i castell d'Aramprunyá. — Sots Tiniciativa i organització de
la Secció de Geología i Geografía física, va efectuar-se aquesta excursió el dia
12 per visitar els terrenys primaris i secundaris de Brugués i Aramprunyá, que
ofereixen pintoresques característiques.
NOVA
El dia 12 d'aquest mes de janer va teñir lloc, en el gran saló del Palau de
Belles Arts de la nostra capital, un festival infantil a benefici de l'obra deis
Refugis de Montanya del nostre Centre Excursionista i de l'obra no menys
meritoria de la fundació d'un Pare Infantil. La festa, que íou en extrem agra-
dosa, va veure's forya concorreguda.
04 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
SECCIÚ METEOROLÓGICA
ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARAN)
RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE JANER
TEMPERATURES (a l'ombra)
PRESSIONS BAROMÉTRIQÜES
A OMALNIVELLDELA MAR
MITGES MENSUALS
MÁXIMA
EN 24 HORES
MÍNIMA
EN 24 HORES
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TARDA
8 MATÍ
8 TARDA
3". 1 6
3".90
I4''(clies24,25,29)
—2^.5 (dia 13)
768'5o mm.
768'l5 mm.
ESTAT DEL CEL.
Dies serens . . 9
» nuvolosos. 10
» coberts. . 12
14
8 t.
5
»
12
»
HUMITAT RELATIVA
MITGES MENSUALS
NUVOLS
CLASSE DOMINANT
8 MATÍ
8 TARDA
8 MATÍ
8 TARDA
75'96
76'4i
CIRRUS
CIRROS
Dígs de pluja . . 4
» de neu ... i
» de gla?ada . i5
» de gebra . . i
» de boira . . 9
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
5'6i
8 TARDA
4'48
TOTAL DF, PLUJA MENSUAL: 27*8 mm.
» DE NEU » : o'o4 mts.
VENT
DIRECCIÓ
DOMINANT
VKLOCITAT: EN 24 HORES
8 MATÍ
8 TARDA
MUJA MENSUAL
s
NNE
85'248 kms.
J. s. s.
El Centre Excursionísta uk Catalunya i la Direcció del Butlletí deixen
idtegraals respectius auiors la responsabilitat deis treballs ñrmats.
Barcelona.— Tip. «L'Aven?» : Rambla de Catalunya. 24. — Teléfon 1 1 5
Any XXIII
Barcelona, Marq de 1913
NÚM. 218
ButUetí
d«i
Centre Excursionista de Catalunya
EL CASTELL DE CENTELLES*
ESTUDI GRÁFIC I NOTA DESCRIPTIVA
EL Castell de Cen-
telles, nomenat
també de Sant Mar-
tí, en el partit judi-
cial de Vio, terme
municipal de Sant
Maití de Centelles,
se troba al cim d'un
turó que s'aixeca
200 metres sobre la
carretera que'l vol-
ta (carretera de Cen-
telles a Sant Feliu
de Codines), a 339
sobre'l nivell de l'es-
tació de Centelles
(en el ferro-carril de
Barcelona a Sant Joan de les Abadesses) i a 845 sobre'l de la mar. Des
d'ell se domina un extens panorama, limitat per la part de Pireneus
compresa entre'l Puigmal i el Canigó, i peí Montseny; destacant-se
la ciutat de Vic en mig sa formosa plana.
D'aquest castell, que dista de Testació de Centelles uns cinc
quarts d'hora, poc ens en diuen els documents. Quelcom ens en pro-
porciona la tradició; pero quin valor podem donar-li? Dit castell,
sens dubte, ha pertangut sempre ais mateixos senyors, els comtes
Vista general del castell
Treball premiat en el Concurs d' Arquitectura.
66
BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
de Centelles, que esteníen llur jurisdicció ais pobles de Balenyá, Berti,
Sant ]\lartí de Centelles i Valldeneii; familia nobiliaria célebre en tot
temps de l'historia de Catalunya i famosa per ses rivalitats amb els
Cruilles; títol que posseeix avui D. Manel de Lianza i Pignatelli d'Ara-
gó, duc de Solferino, comte de Centelles, baró de Casetes, etc.
Segons la tradi-
ció, aquest castell
era deis alarbs. De-
vía ésser, en tot cas,
una construcció an-
terior en el mateix
lloc, puix Tactual,
en sa part mes anti-
ga, es obra posterior
al segle x, época en
que'ls alarbs ja no
podíen estendre les
Uurs correrles, ni
mcnys llur domina-
ció, per aquests in-
drets. Fou assetjat
])er Ludovic Pius,
qui se n'apoderá va-
lent-se d'una estra-
tagema, de la qual
sembla deduir-se el
sen nom. (Salarich:
Guia cicerone de
Barcelona a Vich,
1877.)
El castell fou
abandonat, a ])rinci])is del segle xviii, pels seus senyorials moradors,
els quals traslladaren llur estada a la casa-palau que avui els serveix
per estiuejar, a l'interior de la \ila de Centelles; casa comentada en
el segle xvii, no acabada encara en son interior, i en el frontis de la
qual se destaca l'escut deis nobles proprietaris.
Les mines del castell de Centelles foren visitades, entre molts
altres, en 1878, per Tactual ])resident del Centre Excursionista
DE Catalunya, D. César August Torras, qui ens en ha deixat ses im-
pressions en les Memories de l'Associació Catalanista d'Excursions
científiqucs (volum II), i en 1882 ])els Srs. Geniclara i Rusiñol, que
■m
ii. I lii. S.K.iii
Muralla i marlets
68 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
ho feren en el butlletí L' Excursionista. L'última visita va teñir lloc
en 1911. En aquest transcurs, ¡quantes meravelles n'han desapaiegüt
a conseqüencia de la barbaria del temps i deis homes! ¿Qué s'han fet,
els mosaics blaus de la capella? Qué, la casa deis guardians? ¿Qué, les
portes de fusta i ferro de la casa dita del masover? Qué, de Ja casa
nomenada del moro? No ho sabem. El retaule gótic i l'imatge de la
Mare de Déu els trobareu, arrimat i polsós el primer, vestida la
Tall transversal del castell
segona, a la parroquial esglesia del veí poblé de Sant Martí de Cen-
telles; les lloses deis sepulcres, en el Museu Episcopal de Vic; pero
enlloc les portes de ferro i l'espadanya.
Qué és lo que queda del castell? Després de penosa costa, passant
peí sot del castell o per Codinamala, se troba un vell pont que era
en altres temps l'únic pas que conduía a la serra de Berti. A pocs
metres se troba la románica i baixa porta orlada amb Tescut deis
lleons i els rombes, defensada per una circular i enderrocada torre.
Dins del castell, i en el centre, se veu una alta roca, al cim de la
qual hi ha restes d'un reducte i de la torre de l'homenatge. A la
dreta, i davant del seté marlet, hi ha la capella románica de la Mare
de Déu. Es baixa de sostre, i els seus murs son de sis pams i mig de
gruix. Conté Uoc per a dos altars a l'esquerra i per a un a la dreta, de
cinc pams i mig de fons; el darrer amb una finestra. L'entrada a la
capella és al costat dret. La porta és baixa i de mig punt; l'absis
rectangular, amb una finestra al costat de Tepístola.
Al costat de ponent se venen restes de diverses cambres. A la banda
de mig-dia hi ha la casa del moro, la qual no té sortida per aquella
"> "Ti^pMHí^HKim
>'*,■. >, ■ ■ •
:^"::.1rS
i^
.jJnl
,;.!e/:f .■ , i
^^
,.M^'<LéÉkJÉ¡3SBK^^^^^L
J.
i
Hk-t^*»'
!
'"^4
^^-wmmmmms^-^s^^
-;í--.,.
'w-4
^^
' y - . ■;..,;. , ■ ^
%
w
mjE
i
^ra
1
%
riHHfeü:''''jl
^ffi
|Éf^
«
/' •' " '^- 4^'^, .S^^:Af- ■'
w^fm
^ ^;^ilí^v>
' -'^^^^^^f' ■'-'/'■.
:}n^f'^A^'\ *'V.
íl^^^:
BmS^HHi
fSt.
WÍKiM^iSXs^^Sp^^^mtB^BSmmk
. •■(f #'" / . 1
7*í
•■••f 1-
w
H
;/)
U
<;
Q
Oí
H
70
BUTLLETÍ DEL
part, a pesar de mancar-li dues parets, pnix la voreja el precipici.
La porta de dita casa que mira a llevant és estreta i baixa, observant-
se en el frontis diverses aspitUeres en forma de creu : una en el pis
baix, i tres en el següent. Les dues parets de la casa del moro
arrenquen de la pe-
nya central, de ma-
nera que peí costat
nord aquesta li ser-
veix de paret. A
l'interior se veuen
restes de l'escala de
caragol que devía
servir per pujar so-
bre la penya o mon-
tíco], últim lloc de
defensa del castell.
En els costats del
SE. i de llevant se
conserven escasses
restes de fortifica-
do. A l'esquerra de
l'entrada hi ha en-
cara les parets de
la casa que serví de
primer per al masover i després per a Termita del castell. Les fines-
tres d'aquestes construccions, que son moltes, están allindarades
amb grans pedrés, presentant, algunes, ornaments gótics. L'escut
deis Centelles se troba a la porta d'entrada i en algún altre lloc. Les
muralles del castell son de sis pams de gruix, coronades de marlets
de sis pams i mig d'ample, deixant entre ells un espai aproximat
de cinc pams i mig; mes baixes les del nord que les del NO., i pre-
sentant totes una aspitllera al mig. Peí costat NO. s'hi veu una
finestra oberta en la muralla. Segons el Sr. Torras, a la part de fóra
del precipici lii havía les presons del castell, a les quals s'arribava des
de dalt; no havent-hi necessitat de paret a causa de Timportant
precipici existent.
Les muralles son construides amb petits carreus de pedia pica-
da, presentant-se en conjunt l'aparell ambura perfecció de ti.eball
notable. Hi ha grans panys de paret amb Uargs junts horitzon-
tals. La porta d'entrada al castell és de punt rodó, adovellada
amb llargues pedrés. També presenten hermoses dovelles, acurada-
Interior de la capella
Centre Excursionista de Catalunya
71
ment picades, les portes de la capella i la de les cambres del cantó
nord.
Díveises finestres, a mes de teñir el lUndar de pedra treba-
CONSTRUCCIONS AL CANTÓ DE PONENT
liada, presenten els brancals formats amb grossos carreus molt
ben escairats i Tantpit amb motUures.
Es un deis castells de Catalunya que mes sofrí la superbia de
Felip V. D'aquella ferma fortalesa, sois ruines que impressionen i
condolen avui resten, que encara ens parlen de sa imponent
grandesa. *
j. DOMÉNECH MANSANA
♦ Nota redactada amb la coMaboració de D. Félix Duran.
^2 BUTLLETÍ DEL
REFÜGIS DE MONTANYA EN LA NOSTRA TERRA
UN CRITERI SOBRES LA LLUR CONSTRUCCIÓ *
No's pot negar l'importancia que revesteix aquesta qüestió
per a l'excursionisme montanyenc, i especialment quan se
tracta de les grans excursions o campanyes portades a cap a la
regió de les altes montanyes, on la naturalesa te posat son inter-
dicte a la vida humana, dificultant-la i fins íent-la impossiblle per la
falta de recursos i per rallun3^ament deis centres de ])oblació.
Es en aquest cas que les societats excursionistes han de fer
sentir llur acció iniciadora amb l'erecció deis nomenats generica-
ment rcfugis de montanya.
Mes demostrada íácilment la necessitat d'aquests, i el constituir
una xarxa deis mateixos una de les tasques preferents de les
societats esmentades, ja no és tant fácil formular un criteri tancat
sobres com han d'ésser aquests refugis, puix la qüestió es presenta
molt complexa en sí, ja que en ella intervenen i sense descendir a
detalls, múltiples factors que fan variar en cada cas la resolució de
l'assumpte, ensems que la forma d'intervenció perpart de les societats
promotores.
Així, dones, si es pregunta com ha d'ésser un refugi de montanya,
a la veritat, cree jo molt arriscat el contestar categóricament a tal
pregunta, formulada en aquests termes; car suposo que no s'entendrá
com a solució d'ella la relació vaga de les tais o quals condicions que
han de reunir les dites construccions per satisfer l'objecte a que se
les destina.
Mes, encara que concedim un simplista valor an aquesta contesta,
ara prejunto jo : ¿pot deixar aquesta, per sí sola, resolta la qüestió
en totes les se ves fases? Segurament que no, i d'aquí que's presentí
la necessitat de tractar-la baix tots els aspectes; tenint, naturalment,
sempre present el fi únic que han d'omplir les construccions nomena-
des refugis de montanya, i amb Tobjecte de prevenir, a les entitats
creadores, de possibles fracassos.
Fetes aqüestes consideracions generáis, que poden servir com a
justificants del fi amb que ha sigut escrit el present treball, pas-
• Comunicació llegida peí seu autor en el Primer Congrés Excursionista Cátala,
celebrat a Lleida el 24 de juny del 191 1.
Centre Excursionista de Catalunya 73
sem a posar de manifest els variats aspectes de la qüestió que'ns
ocupa.
Sens dubte que podrá classificar-se com a refugi de montanya, i
íins, si es vol, omplirá l'objecte per al qual fou creat, una senzilla cova
o baama, ja natural, ja artifícialment oberta a la penya.
En aquest tipus de refugi podem incloure la cova feta buidar,
l'any 1883, per l'insigne comte Russell, en el vessant septentrional
de la bretxa de Roland (massig del Mont-Perdut, en els Alts Pire-
neus), a 2,800 metres sobre'l nivell de la mar i d'uns 18 metres cúbics
de capacitat. Així també les grutes nomenades de Bellevue, situades
a la montanya del Vignemale (una de les quals amida 3^10 metres de
llargaria per 2*55 metres d'ample i poc mes de 2 metres d'algaria),
manades fer per l'esmentat comte i a costa de grans penalitats,
poden afegir-s'hi com a semblants.
Aquesta classe d'habitacions, de la mena de les troglodites, poden
constituir un suficient refugi; En elles, que son indestructibles, se
trobará un complet aixopluc; i, si están degudament orientades,
se-gaudirá en Uur interior d'una temperatura agradosa, per rao de la
poca conductibilitat de la roca, i servarán durant la nit part de Tes-
calfor amagatzemada durant el jorn.
Com diu el gran viatger Tesmentat Russell, han d'ésser aquests
refugis la veritable mansió del montanyenc : allí, en el cor invul-
nerable i tebi de la montanya, se trobará guardat de les inclemencies
de l'atmósfera, i podrá restablir les seves forces agotades. ¿Qui sab
si els nostres avant-passats tingueren plena rao en Testabliment de
llurs morades?
Un pas mes enllá en l'art constructiu, i ens portará a considerar
•els recintes, generalment de poca superficia, tancats per parets de
pedra seca i arredossats a un penyal que'ls servirá de mur i fins de
sostre. En ells hi haurá llurs porta, finestra, xameneia, i tal vegada
també un pía inclinat per servir de Hit. De tal classe poden esmentar-se
el refugi manat construir peí comte Russell, l'any 1877, en el vessant
meridional del Cilindre de Marboré (en l'esmentat massig del Mont-
Perdut), situat prop deis 3,000 metres d'altitut, i format per tres murs
de o'8o metres de gruix, que comprenen un espai de 25 metres qua-
drats tancat amb una porta de ferro. Es capac per a 30 persones, i
costa l'obra uns 1,100 francs.
Altres semblants son el nomenat d'Arremoulit, que's troba a la
regió de la montanya del Balaitous (Alts Pireneus), construit, l'any
10
74 BUTLLETÍ DEL
i8S6, per la secció del SO. del Club Alpí Francés; i la cabana conegiida
per la Renclusa, situada en les nostres Montanyes Maleides (Maladeta),
a una altitut de 2,225 metres.
Les construccions d'aquest tipus, malgrat llur enganyosa apa-
riencia, presenten defectes molt greus, essent el pitjor l'humitat
que lii sol regnar gaire-bé sempre, i que, ajudada de la baixa tem-
peratura, es converteix en glac permanent i de molt difícil treure.
Aixó fou lo que va íer inhabitable la susdita cabana d'Arremoulit,
i que, tenint en compte aquest defecte, comú a totes les cabanes
arredossades a la penya, obliga la Comissió de Refugis del Club Alpí
Francés, presidida per MM. Guyard i Nerot, i assessorada per Mr. Wa-
Uot, a recomanar a les seccions de dita societat que no's deixessin
enganyar per una falsa economía, i que no emprenguessin cap cons-
trucció que no's trobés completament afilada per tots costats. En
aquest sentit está redactat l'article seté del segón capítol del Regla-
ment sobres les cabanes, fet i reformat peí Club Alpí Suic en 1886.
Tenint, dones, en compte aquesta práctica recomanació, ens.
trobem al davant del tipus de refugi o cabana completament afilada,
construida de planta mes o menys gran, amb ses parets de pedra.
seca i amb teulat. Tais son les cabanes que aixequen els ncstres pac-
tors a les regions Pirenenques, cobertes amb fusta i gleva.
Aquest és el model corrent de refugi i el generalment adoptat per
totes les entitats excursionistes de l'estranger, arribant a comptar-
se'n mes de 300 repartits per tot el territori suíg. Llur edificada
resulta económica; i si el lloc ha sigut ben escollit, en un terreny en-
lairat i sec, se venen Iliures de l'humitat, contribuhint-hi l'airejament
de Uurs parets. La coberta de fusta ofereix material apropriat per a
en cas de foc; lo qual, ajudat de la composició deslligada deis murs,
fa (\ue, en un accident d'aquests, se vegin fácilment destruides.
Per remeiar aquest defecte i donar-los fácilment un carácter mes.
permanent de solidesa i incombustibilitat, el Club Alpí Francés
adopta el model de cabana completament construida de mampos-
tería, i coberta amb volta apuntada, amb el fi de suprimir tota enea-
vallada de fusta. En aquest model poden incloure-hi la cabana de
la bretxa de Tucarroya (massi^ del Mont-Perdut), construida en
1890 baix la direcció de Mr. Lourde-Rocheblave. Al mateix tipus
¡)ertanyen el nomenat refugi Packe, aixecat en el col! Rabiet, massig
ílel Pic-Long, en els Alts Pireneus, l'any 1895; el que's troba desde
l'any 1896 en el Prat-Long, a la valí de Lys i prop de Luchon; i el
de la Porqueta d'Ossoue (massÍ9 de Vignemale), edificat en 1899.
Centre Excursionista de Catalunya 75
Tots aquests refugis amiden pocs metres quadrats de superficia,
teñen llur porta de ferro, i una petita aspitllera per a la ventilació;
posseeixen a mes la corresponent llar de foc amb xameneia, i la mei-
tat del sol s'hi troba aixecat en pía inclinat, enrajolat o empedrat,
i, mitjan9ant un ja9 de palla o herba, serveix de Hit de campanya.
Ateses les reduides dimensions de tots ells, teñen sois planta baixa,
excepció de l'esnreTitat'd'Ossoue, que, essent de mes grans dimensions,
se construí amb un pis superior.
Aquest model de refugis, malgrat la seva tra^a poc airosa i gens
elegant, l'experiencia l'ha fet molt práctic; i, si bé llur cost de cons-
trucció resulta pujat, en rao de la classe de materials de que's compo-
r.en, llur senzilla solidesa els fa ésser barats de conservado .
Tots aquests tipus de refugis de montan ya esmentatsfins aquí,
son reduits asils que, per llur escassa capacitat, no poden contenir,
apart de l'aixopluc, cap deis elements necessaris per a la vida, indis-
pensables encara que sigui curta Testada que s'hi faci. Per a l'excur-
sionista avesat a la montanya, i per consegüent ben proveit de que-
viures, abrigalls, etc., i en plena possessió de certa endurance, com
diuen els francesos, resultarán aquests refugis d'inapreciable utilitat,
atesa la situació enlairada en que's troben situats, en mig de les re-
gions desolades i combatudes pels rigors de les inclemencies atmos-
fériques; empero an els viatgers que no reuneixin totes aquelles con-
dicions ja no'ls prestarán un servei tant evident, i fins els poden ésser
d'efecte contraproduent; puix, atrets per la nomenada d'aquests
refugis, hi acudirán refiats i amb recursos insuficients, donant per
resultat el que hí passin una estada ben molesta, i fins perillosa en
cas de baixa temperatura, i posant-los-en un estat gens favorable per
emprendre noves i fatigoses caminades.
Els desaventatges que presenta l'esmentat genre de refugis se
troben subsanats amb la construcció de les grans cabanes nomenades,
a Franca, chalets- gar des. Son edificis complets, de mes o menys capa-
citat, mes tots d'espaioses dimensions, al^ats de mampostería, i
generalment compostos d'un pis superior i d'un sostre-mort, i coberts
amb teulat de llosa. Llur interior se troba repartit en estances, des-
tinades a menjador, cuina i qualques cambres, apart d'altres depen-
dencies per al servei de Tedifici. D'aquest tipus de construccions solen
fer-se'n a Suiga, de fusta amb basament de mampostería, i que hi
resulten económiques, per rao del baix preu del material empleiat;
empero teñen Tinconvenient de ésser mena^ades greument en cas
de foc.
76 BUTLLETÍ DEL
Les construccions d'aquesta classe, per llur capacitat, ofereixen
el carácter de posades o fondes, i s'hi troba un hostaler, o tenancier,
que proporciona an els estadants els queviures i la roba de Hit, duran t
la temporada del bon temps almenys.
Se'n poden esmentar dos exemplars, d'aquests refugis, existents
avui en el Pireneu, i son : el xalet-refugi nomenat deis Cortalets, en el
massÍ9 del Canigó, construit peí Club Alpí Francés l'any 1899; i el
d'Ull de Ter, proprietat del Centre Excursionista de Catalunya
i acabat l'an}^ 1909. Naturalment que aquests refugis, per llurs grans
proporcions, resulten d'un cost digne de tenir-se en compte, lo qual fa
que se'l consideri, an aquest capital, com a capag de guany conve-
nient. Amb aquest fi, poden administrar-se directament per llurs
proprietaris o bé arrendar-los a segona persona, que és lo que ge-
neralment se fa.
Mes totes les construccions d'aquest tipus, pels recursos amb que
compten, exigirán sempre el trobar-se situades a una relativa proxi-
mitat deis poblats, amb els quals han d'estar relacionades per bones
vies de comunicació; circumstancia indispensable perqué pugui fer-se
fácilment l'abastiment deis queviures i demcs elements necessaris.
Aixó fa que llur cercle d'edificació es vegi restringit a zones mes
baixes, sobre tot quan se tracta de regions situades en els grans
massigos montanyosos; com també és necessari que'ls poblats veins
siguin, ensems que punts de proveiment, centres d'excursionisme
quelcom intens, a fi que s'hi pugui establir un corrent prou nombrós
i regular, en el ])on temps, que faci possible el sosteniment de Tarren-
dador, o tenancier, que prengui en explotado el refugi.
En aquells llocs els excursionistes gandirán de qualques como-
ditats, com si es trobessin en un hostal o en una fonda de poblet; lo
qual fará que perllonguin llur estada per mes o menys temps.
Molt hi ajudará, an aixó darrer, sens dubte, la bellesa del lloc
on se trobi situat el refugi, lo qual haurá de considerar-se com essen-
cial condició per assegurar l'éxit de l'empresa.
Es també qüestió molt principal, per a aquests xalets guardats,
la forma de portar a cap llur explotació; essent molt difícil establir en
aixó un criteri concret per a tots els casos. En tesi general, entenc jo
que les societats excursionistes no han de convertir-se en hostaleres,
ni tant solament en interventores deis dits refugis, car la cura i l'as-
sistencia que demanen aquests és tasca ben delicada, que exigeix una
suma de coneixements, resultant impropri el posseir-los les esmen-
tades societats. Deu ésser l'intervenció per part d'aquestes, a lo mes,
de carácter tempc^ral, per lo qual, en un contráete j)reviament estu-
Centre Excursionista de Catalunya 77
diat, fixarán les condicions a que s'ha d'atenir Farrendador per al
bon funcionament del refugi : tais son les que's refereixen a l'apor-
tament deis efectes necessaris, tarifes d'hostalatge, despeses d'entre-
teniment i desperfectes a l'edifici (exceptuant-ne els ocasionats
per for^a major), adob i conservació deis camins d'accés i demés llocs
convenients, etc., etc.
I ara, finalment, cal esmentar una solució especial de l'obra
deis refugis de montanya que, malgrat ésser una mica restringida,
per la relativa economía de medis per portar-la a cap i per trobar-s'hi
resolta Tenutjosa qüestió de Tarrendador, almenys en part, és digna
d'ésser tinguda en compte. Tal solució és l'habilitament d'edificis
ja existents, com maso verles, hospitals (hospices) en els ports de
montanya, grans cabanes ramaderes, casetes forestáis, santuaris, etc.
En tots aquests casos, i mitjan9ant un conveni entre llurs proprie-
taris i les entitats excursionistes, será factible construir en ells un
nou eos d'edifici, o bé, senzillament, reservar part de la construcció,
encara que no siguin mes que qualques cambres, fent-hi les obres con-
venients a fi de destinar-Íes ais excursionistes societaris que hi acudin.
Allí, el masover o arrendador ja existent, podrá exercir les funcions
de tal, i per compte deis nous arrendadors.
Així ho féu la secció de Sports de Montanya del nostre Centre
Excursionista de Catalunya amb el refugi en el Montseny, situat
en la gran casa nomenada de la Castanya, proprietat de la familia
Pons.
Amb aquesta solució práctica podríen convertir-se en valuosos
refugis de montanya els hospitals deis enlairats ports de Toses, de
la Bonaigua i de Viella, en el nostre Pireneu cátala; i els de Benasque,
Plan, Bielsa, Pineta, Bujaruelo, Socotor, la Mina i Zuriza, etc., en
els Alts Pireneus d'Aragó. Amb una senzilla habilitado en qualques
d'ells, se'ls faría a tots utilitzables com a refugis, aprofitant perfeta-
ment aquells llocs verament estratégics per a l'excursionista pirenenc.
En conclusió, i tenint present tot lo dit, resumirem la qüestió,
exposant un criteri a seguir en tot lo referent a instaldació i construc-
ció deis refugis de montanya.
Abans de tot, i quant d'aixó es tracta, s'ha de teñir present Far-
ticle del Reglament de les cabanes suices abans esmentat, en el qual
consta que no cal construir cap refugi d'aquesta mena en un lloc
on se n'hi trobi d'altre próxim. Val mes concentrar l'acció en un
cert nombre de punts curosament escollits que no esmer^ar les ini-
78 BUTLLETÍ DEL
ciatives i els cabals exposant-los en construccions que podrán esde-
venir de dubtosa utilitat; despeses que resultarán ésser una merma
per a altres de mes necessitat.
Seguint aquest criteri, i elegit el lloc d'edificació que's consideri
convenient, mitjan^ant les condicions a que caldrá subjectar-se (que
no esmentaré a fi de no allargar mes el present treball), calllavors
escollir el tipus de refugi que convingui mes, ateses les circumstancies
del lloc elegit i el carácter que presentará la probable corrent deis
\'isitants que pugui desenrotllar-se en aquell punt.
Si es tracta, per exemple, d'aixecar un refugi en una regió de
gran altitut, tal com cal perqué serveixi de punt d'apoi per a les
ascensions ais cims importants; forcosament aquest haurá de trobar-se
situat en un lloc abrupte, lluny de poblats i sense possibilitat d'obrir-
hi vies de comunicado, o almenys amb la dificultat de poder-Íes
conservar i mantenir en bon estat i amb poca despesa si s'arriben
a fer.
Q-ec que en aquest cas, prou freqüent, sería ima errada el cons-
truir allí un xalet-guardat, puix ni les circumstancies esmentades ni
el carácter de llurs probables visitants ho justificaríen.
En canvi, una senzilla cabana, i fins una cova-abric si tant enlai-
rat ios l'indret on se trobés, com en una muralla terminal o una bretxa-
sería la classe de construcció que hi escauría i que bastaría per ais
excursionistes avesats a la montanya (que son els menys) i capacitats
per emprendre les curses per aquells difícils indrets.
Peí contrari, si es tracta d'una regió de mes baixa zona, i per
consegüent de mes fácil tránsit, i sobre tot situada prop d'un centre
de concorrencia regonegudament excursionista, será aquella indi-
cada per a l'establiment d'un xalet-guardat, que reunirá, de segur,
totes les garantíes necessaries per obtenir un éxit falaguer.
Aixó no vol dir que, si temps a venir es va desenrotllant l'afició
a les excursions per la montanya en determinats indrets, establint-s'hi
un augment constant en la corrent excursionista, que arribi a fer
que's consideri com insuficient la cabana o abric ja construit, no
j)ugui aquesta ésser engrandida, i fins reempla9ada per un xalet-
guardat, si el terreny lio fa possible.
Empero, en tots els casos, entenc jo que les societats excursio-
nistes de la nostra térra, en la qual gaire-bé tot está per fer, han de
teñir una predilecció per la construcció de refugis reduits i de poca
despesa, lo qual els permetrá multiplicar-los al llarg de les nostres
montanyes, especialment deis meravellosos Pireneus, poc menys que
desconeguts; reservant-se la noble tasca de despertar les iniciatives
Centre Excursionista de Catalunya 79
particulars perqué amb Uur consell puguin portar a cap i amb éxit
Tedificació i el sosteniment deis xalets-guardats.
Així ho han compres les societats excursionistes a l'estranger.
I no parlo de les de Suiga, puix el renom universal que ha adquirit
aquesta nació, convertint-la en casal de l'excursionisme, hi ha fet
possible el sosteniment, no ja de xalets-guardats, sino de espléndids
hótels, escampats arreu en llur territori.
El benemérit Club Alpí Francés, que compta com una de ses
tasques preferents el coneixement i Testudi deis Pireneus, malgrat
el disposar de prou cabals, i de centres d'excursionisme ben intens,
com Luchon, Bigorre, Gavarnie, Cauterets, Aigües-Bones, etc., en-
tre'l nombre ja considerable de refugis de sa proprietat en els Pi-
reneus no'n posseeix sino un de la classe de xalets-guardats, que és
Tesmentat del Canigó.
En canvi, les iniciatives particulars, o de corporacions estranyes
al dit Club, se troben desenrotllades en molts indrets d'aquelles re-
gions, com les Granges de Lys, els xalets deis estanys d'Oó, del d'On-
cet, del de Gaube, els hótels del cercle de Gavarnie, etc., etc. I fins
en la térra piren enea d'Aragó es troba ja el primer assaig d'aquest
genre amb les cabanes d'Ordesa a la valí de Broto.
Veus-aquí una part de lo molt que podría exposar a la consi-
deració de la present germandat excursionista aplegada en aquest
Congrés, referent a la qüestió palpitant deis refugis de montanya.
Prengueu tot lo dit sois com a modest intent del mes modest deis
individus d'aquesta germandat, resultant d'una ja, per desgracia
per a mi, no curta experiencia per la montanya, i que avui porto aquí
amb el desig que veus mes autoritzades que la que acaben de sentir
diguin en aquest assumpte la darrera páranla, amb el fi plausible,
entenc jo, d'encaminar Tacció de les entitats que's dediquen a l'excur-
sionisme, avui feligment en plena creixenca a la nostra térra, a la
creació deis necessaris esmentats edificis, que son, no ho dubteu,
ensems que l'asil humil i reparador de la feble naturalesa humana,
llocs d'encoratjament per ais aimants de les nostres montanyes, que
fan llur el lema que diu : «Com mes se coneix, mes s'estima».
jULi SOLER I SANTALÓ
Barcelona, juny de 1911
8o
BUTLLETÍ DEL
EL CANgONER DEL CALIC
RECOLLIT I ORDEN AT PER Mn. J. SeRRA I ViLARÓ
( Continuació )
CONFESSIO
Molí viu
;E£ÍE$S^^^;^EÍEsfe^EfegE|^gEiÍEl|
Vint -i-cinc del mes d'a - bril, temps de Pas-qua fio - ri - da,
jo em po-sí en gran pe - rill, puix el mal de mort me cri - da.
h -h:
z1:
±--
::Í5:
ÍÍE5EE$E=
Jo me n'a-nía pas - se - jar
co-men - 90
de con- tris -tar ma
d
._j^__j^_...
— *— f— * — *-
da, ma
da, ma
VI
:ti:
da.
Vint-i-cinc del mes d'a bril,
temps de Pasqua florida,
jo em posí en gran perill,
puix el mal de mort me crida.
Jo me n'aní a passejar:
comen90 de contristar
ma vida, ma vida, ma vida.
A l'iglesia me n'aní
rendit de conciencia :
un confessor n'encontrí
docte, de gran prudencia.
EIl me coneix inquiet.
Me'n diu : — Fes-te en9á, fillet :
qué cerques? que cerques? que cerques?
Me diu el bon confessor :
— Fill mcu, no t'espantos,
que Déu Nostre Senyor
té estesos els bracos
per a recollir de cor
qui li sab seguir els passos.
El primé és amar a Déu,
mes jo poc lo ama va,
complía lo de ver meu,
i de Déu no me'n cuidava.
Fe, esperan9a i caritat,
jo tot ho havía deixat;
mes ara... mes aríi... mes ara...
Va seguir) t examinant-se deis dcu manaments; mes el Calic no'n
sabía mes.
Molt viu
ELS MANAMENTS
El pri-mé ésa-mara Déu so-bre to- tes les co - ses.
El se-gón no ju-ra - ras si - nó co-ses for - 90 - ses.
Centre Excursionista de Catalunya
8i
--^-
::íii±=jiz^=¿i::íii::=±
i— •— -z-n—i ^— -— I— ^
i en cas de ne - ees -si
tat
rrs
ju-ra - ras
-0 #
0-
la
ve - ri
tat.
El primé és amar a Déu
sobre totes les coses.
El segón no jurarás
sino coses for^oses,
i en cas de necessitat
jurarás la veri tat.
El ter9 santificarás
totes les festes manades:
tots los dies oirás
missa baixa o bé cantada,
i, si tens ocasió,
n'oirás el sermó.
El quart honrarás
ton pare i ta mare:
gran premi guanyarás
si ho prens amb paciencia.
Gorda aquest manament,
que t'és convenient.
El sisé manament.
que m causa major pena:
gorda de deshonrar-ne
tota dona genua.
Con te confessarás
de les coses robades
no serás perdonat
que no les hages tornades.
Si al seté no vols faltar
ves-te'n a confessar.
El vuité no llevarás
ningún fals testimoni:
qui és amic del mentir
n'és esclau del dimoni.
Qui no diu la veritat
no té gran bondat.
No desitjos els béns
sino que te'n previngon:
causen mals pensaments:
mira, no t'hi entretingos.
ELS MANAMENTS
Ben moderat
S^g^gÜH^
ezii:
:*:
'G-.
Co - bles i a -la - ban - ees can - ta-rem, eris-ti - ans,
com la llei de Déu ma - na en - se-nyá ais ig-no - rants.
r:\
ter - ra, pa - re tot po - de
Vos,
rei de cel i
ros : te -
:i
-0 — •-
:±:
:±.
¿i=:h:
:1=í
:íii:::
:1:
niu mi - se - ri - cox - di - a, Se - nyor, deis pe - ca
dors.
Cobles i alabances
cantarem, cristians,
com la 11c i de Déu mana
ensenyá ais ignorants.
Vos, rei de cel i tcrra,
pare tot poderos:
teniu misericordia,
Senyor, deis pecados.
II
8,2
BUTLLETÍ DEL
El primer manament,
conforme tots sabcu,
mes que a totes les coses
primé és amar a Déu.
Qui observa aquest precepto
bé en será ben ditxós.
Teniíi etc.
El segón manament
que poc está observat!
Juraments i blasfemies
se fan per vanitat.
Pero, arriban t l'hora
que'ns vindrán grans dolors,
tenia etc.
Les testes manades
poc se van observant:
molts cristians les passen
al treball, jóc o ballant.
Pero, arribant l'hora
(jue'ns vindrán grans dolors,
tcniu etc.
A l'honrar pare i mare
tenim obligació
pero molt poc s'hi pcnsa
en aquesta ocasió.
Sois pensen en divertir-sc
i malgastar ses suors.
ieniu etc.
Al cinqué manament
hi ha falta molt gran;
¡contes morts ignocentes
alguns dies se fan!
jQue perjudici dona
l'homc fascinerós!
Tenia etc.
Encara que'ns envío
Déu cástics del cel
es comet grans escándols
al sisé manament.
Qui observa aquest vici
és qui viu ocios.
Teniu etc.
El seté manament
toquen a no robar.
N'hi ha que'n teñen vici,
que no'l volen deixar.
Mentres visquin les mares
durarán els traidors.
Teniu etc.
El vuité manament
que poc está observat!
Ja s'acaba de perdre
el dir la vcritat,
llevant faltes al próxim
d'un modo crimines.
Teniu etc.
El nové manament
que está mal observat!
¡Cons béns se posseeixen
que'ls teñen mal gonyats!
An els uns els fan falta
i ocasionen plors.
Teniu etc.
Perqué Déu ens deslliuri
de tots mals pensamcnts,
darem fi a les páranles
d'aquestos manaments:
amar a Déu i al próxim
tots se clouen en dos.
'J'cniu etc.
Per aquellcs cinc llagues
del vostre eos sagrat,
perdoneu-nos les culpes
i tota iniquitat,
estant en capa estesa
lo regnar contra vos.
Teniu etc.
Centre Excursionista de Catalunya
83
Aquestos manaments
procuren observar,
que son precepte i guia
d'aquell qui es vol salvar.
Fa mes de cinquanta anys que un mane de Vallcebre els cantava
peí món amb un xicotet. Va morir a Sant Joan de Vilatorrada. Tras-
lladant el cementiri fou trobat un eos incorrupte i mane. Va suposar-
se que era el d'aquest. El Calic ho atribueix a una gracia de Déu per-
qué cantava tant bona can9Ó.
La venía impresa i aprovada per l'ordinari de Solsona.
SANT ESIDRO
Viu i precipiíant-se
Sant E
si-dro s'és cri
at
a la
^7\
drid:
:□=:
^-
po-bre - saihu-mi-li - tat, de sos
pa - res fou no - drit.
Sant Esidro s'és criat
a la vila de Madrid:
pobresa i humilitat,
de sos pares fou tiodrit.
A l'edat del treballá
pare i mare li falta:
per mo90 es va llogá
a casa d'un cavaller
que'l gran llaurador va ser.
Ja varen di al cavaller
i li va dir un veí:
- — El mo^o que haveu llogat
despatxeu-lo aviat,
que no fa lo que ha de fer.
Cada dia en va a oir
missa baixa o cantada:
con arriba a la llaurada
ja és hora de desjunyir. —
El cavaller li va dir
lo que li havíen dit.
Sant Esidro respongué,
amb la cara molt alegre:
— Antes no trebaiaré
a Déu m'encomanaré
i a l'humil Verge María. —
El cavaller se'n va anar
a mirar-se la llaurada:
molta térra conreuada
i dos parells mes deis seus.
• — Esidro, jo vine aquí
que'm declaren la veritat:
¿quins eren els Uauradós,
que m'apar que n'eren dos,
que US aidaven a llaurar? —
— Els llauradors que m'aidaven
eren mes blancs que la neu:
n'eren bous de gentils colors
que m'apar eren favors
que me'ls enviava Déu. —
Es ben diferent, aquesta versió, de les publicades per en Pelai
Briz (III, 105) i en Milá i Fontanals (27). jLlástima que la sápiga
tant troncada!
«4
BUTLLETÍ DEL
LA MAGDALENA
to-^^4^^^-fe-^?4^5^-:^l^^E^
Mag-da - le - na se n'hi va, cap a ca-sa sa
^^^mi^m^^^^^^'^'^^^^*'^^^
ma - na.
Sager-ma-na ja li
diu: Sihasa-nat a mis-saen-
^^^^^IÍ^I^P3=ítí=
ca - ra? Si has a
nat
a mis-saen - ca - ra?
11=17:
-0
Magdalena se n'hi va,
cap a casa sa germana.
Sa germana ja li diu:
— Si has anat a missa encara?
— Aixó no, germana, no:
en tal cosa no pensava. — •
— Ves-hi, ves-hi, Magdalena:
quedarás enamorada,
Si n'hi ha un predicador,
no pot ser que sigui frare,
sino que és un Déu del cel
cnviat per l'Etern Pare. —
Magdalena ja es vesteix
de ses pompes i polaines:
Magdalena se n'hi va
amb sos criats i criades.
Ja se'n puja dalt del chor,
per ser-ne mes ovirada.
Per oir millo el sermó
sota la trona es posava.
El primer mot de sermó
de Magdalena parlava;
al segón mot de sermó
ja es despulla de ses gales;
an el ter9 mot de sermó
els anells d'or trepitjava:
an el quart mot de sermó
Magdalena ja plora va.
— 1 qué plores, Magdalena?
que plores, Magdalena, ara?
— (Aon va ara el bon Jesús?
me dirieu aon va ara,
que de tots els meus pecats)*
jo voldría coníessar me?
— En casa Simón Lleprós,
que están en la sopada. —
Magdalena se n'hi va:
sota la taula es posava.
— Magdalena : si et vols salva,
set anys has d'aná a montanya.
— De qué viuré, pare meu,
de qué viuré, a la montanya?
— D'herbetes i timonets
i d'arrels de la montanya. —
Passats aquestos set anys
Magdalena ja baixava,
i en una font cristallina
Magdalena s'hi rentava.
— Ai mans, qui us ha vist i us vent
qui us ha vistes i us veu ara!
* Aquests tres versos va fer-los-hi el Calic, perqué tingues millor sentit, a l'ins-
tar-lo que procures fer memoria de lo que faltava.
Centre Excursionista de Catalunya
85
Mes valía els anells d'or
que algún dia jo hi porta va. —
Ja baixa un ángel del cel:
— Magdalena, has pecat ara.
Magdalena, si et vols salvar,
set anys mes a la montanya —
— ¿Dr qué viuré, pare meu,
de qué viuré a la montanya?
— D'herbetes i timonets
i d'arrels de la montanya. —
Set i set van ser catorze:
Magdalena va ser santa.
Molt mes acabada publica aquesta can9Ó el Sr. Milá i Fontanals
<n.o 12).
LA SAMA RITAN A
Can - sat es -tic del ca - mí
re - po - sar vol-drí-aun
poc, i en es - ta font
de Ja - cob
as-sen - tar
me vui a -
;E^^^fEfe£^feEE^^|S
zT-t=^¡=^-z^:-
ci. lenes - ta font de Ja - cob as-sen - tar-mevui a
- — Cansat estic del camí:
reposar voldría un poc,
i en esta font de Jacob
assentar-me vui ací.
Déu te gord, samaritana,
i preserva't de pecar :
si aiga me vols donar...
beuría de bona gana.
Una ovella esgarriada
lia deixat el meu remat
que peí Ilop encarnÍ9at
perilla ser devorada.
— Les mies mans no s'empleien
per doná'us aiga an a vos,
perqué vos sou de Judea
i samaritana jo.
Per ésser jo lo pastor
tant gelós de mes ovelles,
voldría que totes elles
coneguessen mon amor.
Ja sabeu, de molts anys ha,
que per llei está vedat
el tractar i contracta
jueus amb samaritans.
Vosaltres podeu anar,
deixebles, a la ciutat,
que jo estic enamorat
d'aqueixa ánima salvar.
L'aiga que jo us donaré
no prilla que us fa9a mal,
que primer la llen9aré
antes que no faré un tal.
86
BUTLLETÍ DEL
— Ai, dona! Si coneixíes
al que avui aiga ct demana,
jo cree que de bona gana
tu a mi la demanaríes.
— Ni tampoc marit no tinc,
ni amb home estic esposada,
perqué vise al libertada:
allá on me plau vaig i vine.
— I vos, per dar aiga a mi,
¿com la penseu ha ver
sens teñir lo menester
per a traure-la d'ací?
— Ja sé que dius veritat
que l'home que de tu ha usada
no hi estás tu esposada
i tots viviu en pecat.
¿Que sou major, per ventura,
que nostre pare Jacob,
que be\ía en aquest lloc
d'aqucixa aiga clara i pura?
— Les vostres veus m'enamoren.
penetrant tots mos intents,
i també mos sentimcnts
vostra clemencia logrant.
— Vés-te 'n a la tua casa:
amb tos marits podrás tornar
perqué pugnes explicar
lo amor que us té el meu pare.
Si US plau, Senyor, me direu
si sou vos algún profeta,
que la vida que jo he feta
punt per punt m'endcvincu?
Del tot diferent de la que amb el mateix títol publica el Sr. Pelaí
Briz (vol. II, p. 209).
Ja es veu que és incompleta.
A dagi
t=t
Di
LA CENA
-?-
■-X
-0 1 — \ — 0 — 0 — ' I #-
jous de la Ce - na, di - jous de tris - tor, amb
t=í=í:
=ÍÍE^EE^5EÍE5gEg
i:^::
X-
los seus dei - xe-bles so
-0^
X
=^-
g
pa-va el Sen - yor. Je - sus, que so
t=í=
-G-
pa-va el Se
nyor.
Dijous de la Cena,
dijous de tristor,
amb los seus deixebles
sopa va el Senyor.
Jesús, que
sopa va el Senyc^r.
Amentres sopava
fa esta rao:
— Algún de vosaltrcs
me'n será traidó.
Jesús, que
me'n será traidó. —
Centre Excursionista de Catalunya
87
Ja respón Sant Pere:
— No seré pas jo. —
Respón Sant Joan:
— Jo tampoc, Senyó.
Jesús, que
jo tampoc, Senyó. —
Ja en respongué Judes:
— Podé en seré jo?
— Ves-te'n, ves-te'n, Judes,
a ta intenció.
Jesús, que
a ta intenció. —
Jesús se'n va a l'hort
a fer oració.
Amentre la feia
veu veni el traidó.
Jesús, que
veu veni el traidó.
Ja el preñen i el Iliguen
amb uns forts cordons,
coronen d'espines
amb puntes de jones.
Jesús, que
amb puntes de jones.
Coronen d'espines
amb puntes de jones,
i una creu pesada
li fan porta al coll.
Jesús, que
li fan porta al coll.
Eli no la pot dur,
el senyor del món :
n'han Uogat un home
que's deia Simón.
Jesús, que
es deia Simón.
• — Simón cireneu,
aideu-me a dur la creu. —
El Simón li deia :
— A mi qué'm dareu?
Jesús, que
a mi qué'm dareu?
— Si a jornal anaveu
a jornal ireu;
si cinc sous guanyaveu
cinc sous guanyareu.
Jesús, que
cinc sous guanyareu.
Si diners guanyaveu
diners guanyareu :
com mes hi ireu
mes pobre sereu.
Jesús, que
mes pobre sereu. —
Carrers d'amargura,
carrers de tristor,
encentra sa mare
plena de dolor.
Jesús, que
plena de dolor.
Amb la tovallola
n'eixuga el Senyor,
— Eixugueu's-hi mare,
eixugueu's-hi vos.
Jesús, que
eixugueu's-hi vos. —
Portal de Betlem,
portal molt ditxós,
n'hi ha eixit un jove
molt alt i dispost.
Jesús, que
molt alt i dispost.
pels altars se posa
per dar-nos sa amor.
88
BUTLLETÍ DEL
Jesús, que
-p-.^T dar-nos sa amor.
Ais qiii están en gracia
cls (lona el seu cos-
áis qui no hi están
un foc rigorós.
Jesús, que
un foc rigorós.
Les tres ultimes estro fes ja es veu que han d'anar al comen 9a-
ment, pero el Calic les deia al final.
Amb alguna variant, la ]^ubliquen els Srs. Milá i Fontanals
(n.o 13) i Pelai Briz (vol. V, p. 231). La mes completa, i amb música,
és la del Sr. Guascli (n.o LXXI).
Viu
^j^=
-0 — 0 — 0-
\='^E^^^^Í=t^^^
N'hihaví - a tres pas-to - rets, tots tres din-tre d'u-na
i^
:Í5:^-
co - va :1o un
so -na el vi - o
lí,
Tal - tre
so - na la vi'
— •— I
[}=y:
Jt±z
O - la... Ai, que mes ai I
X'hi havía tres pastorets,
tots tres dintre d'una cova:
lo un sona el víolí,
l'altre sona la viola...
Ai, que mes ai!
Ditxosa nit de Nadal,
Dit
...l'altre sona el tamborí,
Ja es veu que sois és un trog de nádala.
xo - saés la nit de Na - dal.
que és una música bona.
'Xi com anaven sonant
veuen passar una dona.
— Ai, dona, la bona dona!
Voldríeu baila una estona.?
— No pot ser, els pastorets:
no vaig pas tant delitosa:
só una dona que ha parit
encara no fa una hora...
U HOSTAL DE LA LLANTIA
Mogudet
I2h
jf:
:±zizh=::íszi
-0 — 0 — 0
-» — w--'—\=^'^—-i^-\ -*T — kj— h=^
'Nant, un po - bre, de ca
mí
cap
a l'hos-
Centre Excursionista de Catalunya
89
5=
to
/TN
Mz=!=i=d
-0^
-^--
-#T-
:f=^=i
-0^
--i^--
, P-
tal de Ma - drid,
;=i^-i
0 ^ ^ ^
:4s:
en de - ma - na a l'hos - ta
/Ts
si el vo - lí
en a - co
—0T-
llir.
-0T
—0^
-0-
:±:
ísrí=Hs-=is
A - deu, hos - tal
/TV
0 — * i — ^ *~T ¿^ -H
Lian - tía, car - re - te
ra de Ma
drid.
Í=ÍE^
le
--^-^
de la
'Nant, un pobre, de camí
cap a ¡'hostal de Madrid,
en demana a l'hostalera
si el volíen acollir.
Adeu, hostal de la Llantia,
carretera de Madrid.
Si demana a l'hostalera
si le'n volen acollir,
i ja li fa de resposta
que allí no hi volen pobrics.
Quan el pobre sent aixó
torna a fé el mateix camí:
es recull sota la carretera,
peu de la soca d'un pi.
Ja passen tres carreteros
— Ai, pobre! qué hi féu, aquí?
'Guésseu anat a l'hostal:
'guereu estat recollit.
— 'Quella malvada hostalera
no m'ha volgut acollir. —
Ja el posen damunt d'un carro
cap a l'hostal de Madrid.
Quan l'hostalera va veure
que'l pobre encara era allí:
— Marxa, marxa, lo bon pobre,
marxa a l'infern a dormir.
— No marxará lo bon pobre:
pagant lo volem aquí. —
Quan se'n posen a la taula
es posen el pobre al mig.
Quan l'hostalera va veure
que'l pobre encara era allí,
ja se n'entra dintre el quarto
i es tira damunt del Hit.
Aixís com 'naven sopant
tots treien un acudit.
El bon-jan de l'hostaler
al pobre volgué instruir:
— Com aquest no es any de plugeí>
tots els blats han quedat xics.
— Aquest any és any de pluja:
tots els graners serán rics.
— ¡Si era veritat aixó,
tot aixó que vos heu dit,
US pagaría el sopar,
el sopar d'aquesta nit!
• — Es tant veritat aixó
com l'hostalera és al Hit:
quatre feres l'espedacen:
li han rosegat els pits,
i el cap de l'hostalera
quatre gats se l'han partit. —
Quan l'hostaler sent aixó,
ja s'aixeca tot seguit:
ja se n'entra dins del quarto:
ja va veure que era aixís.
— Ajudeu-me, companys meusl
ajudeu-me aquesta nitl
Faré caritat ais pobres,
ais pobres de Jesucristl —
90 BUTLLETÍ DEL
Quan tornaren a la taula hi trobcn Déu Jcsucrist.
el pobre va havcr fnq;it: . ., -i j. i , , t i ^•
^ ^ Adeu, hostal de la Llantia,
al lloc d'allá on era el pobre , j t»t i • i
^ carretera de Madrid.
Es lina vanant mes a les sis que presenta el Sr. Milá i Fontanals
<n.« 35)-
CRÓNICA DEL CENTRE
FHBRER DE I913
EXCURSIONS I VISITES
A RiBES I sos ENTORNS. — Encara que sospesos els Concursos de sports
d'hivern que esta ven anunciats per a darrers d'aquest mes, han sigut diverses
les sortides que durant el mateix han efectuat diferents socis de la Secció Sports
de Montanya a fi de exercitar-se en la práctica d'aquests sports i gandir de la
■contemplació deis bells paisatges hivernals que en aquest temps ens oferei-
xcn les serralades pirenenques. Les valls del Rigart i del Freser, i les monta-
nyes de Toses i el Taga, han sigut els llocs mes visitats amb aquest motiu. Ac-
tualment, i en substitució d'aquells Concursos, que s'han hagut de sospendre
pcl mal cstat de la neu, está organitzant-se una excursió oficial, de lo qual par-
larem degudament en el número prop-vinent.
A ViLASSAR I PremiX DE Dalt. — Orgauitzada per la Secció de Fotogra-
fía, va efectuar-se aquesta excursió el diumengc dia 9, amb assistencia d'una
dotzena de senyors socis que sortiren de la nostra capital, vers l'estació de Pre-
mia de Mar, en el tren de les set del matí. En carruatges que'ls esperavcn a
posta, se traslladaren a Vilassar de Dalt, visitant de pas Termita de Santa
Agna i la casa i torre dites can Mayans, les quals se troben a poca distancia de
la carretera. A Vilassar visitaren degudament l'antic castell o casa senyorial,
dirigint-se després vers el santuari de la Mare-de-Déu de la Cisa i poblé de Pre-
mia de Dalt, per retornar a l'estació de Premia de Mar en carruatge, i d'allí
a la nostra ciutat en el tren que'n surt al mig-dia.
A Centelles. — Tal com estava anunciat, el dia 23 va efectuar-se aques-
ta altra excursió, igualment organitzada per la Secció de Fotografía i a la (]ual
assistiren nou senyors socis, els quals sortiren de Barcelona, en elrápiddeles
vuit del matí, cap a l'estació de Centelles. Després de visitada la població,
amb sa bonica creú de terme, el notable portal d'entrada, el casal deis comtes,
i altrcs cdificacions notables, se dirigiren, per la carretera de Sant Feliu i en-
cinglats viaranys, cap a l'antic castell deis Centelles, les ruines del qual visi-
taren curosament, devallant després vers el poblé de Sant Martí de Centelles^
Centre Excursionista de Catalunya 91
per retornar a dita vila a primeres hores de la tarda, i a la nostra ciutat en havent
dinat en aquella.
A Vallirana i Cervelló. — La Secció de Geología i Geografía física
va efectuar aquesta interessant excursió, el dia 9 d'aquest mes, amb l'objec-
ts, principalment, de visitar els terrenys cretacis triásics i silúrics deis entorns
de Vallirana i de Cervelló, els quals estudiaren curosament. Realitzaren
aquesta excursió prenent per punt de sortida la vila de Molins de Rei.
A Sant Cugat del Valles. — El dia 16, la Secció d'Arquitectura va
fer una nova excursió vers la vila i famós monestir de Sant Cugat del Valles,
el qual havía visitat ja en altres ocasions.
La mateixa Secció d'Arquitectura va visitar, el dia 8, les cases en cons-
trucció a la gran vía de les Corts Catalanes, fetes amb ciment armat i dirigi-
des pels arquitectes Lluís Homs i Eduard Ferrés; el dia 14 les obres del port de
Barcelona, el 22 la coneguda casa dita la Virreina, i el 23 la biblioteca del
Museu del Pare de la nostra capital,
SESSIONS I CONFERENCIES
Febrer, dia 7. El Rnde. Mn. Jaume Oliveras continua la seva tanda de
conferencies per l'alt Pireneu, ressenyant les Ascensions ais Pies de Culebras
i Aneto. La valí de Valibierne.
Dia 14. El propri Mn. Jaume Oliveras ressenyá la seva excursió Des de
Vallhibiernaa les Valls d'Arán i Bohi, passant pels ports de Llausef, Celada, Co-
lomés i Ribereta.
Dia 21. Ressenyá d'una excursió per les esglesies de les valls de Bohi i
Aran, per D. J. Doménech i Mansana.
Totes aqüestes conferencies han anat acompanyades amb profusió de pro-
jeccions fotográfiques deis llocs i monuments mes notables que anaven res-
seniyant-se.
Dia 22. El nostre consociD. Manuel Muntadas i Rovira va donar una
conferencia preparatoria de la lectura del seu poema Montserrat, fent atina-
des consideracions sobres lo que ha d'ésser la poesía heroic-religiosa i les se-
ves relacions amb la música, mostrant-se entusiasta defensor de les teoríes
de Wagner en aquest punt, i oferint llegir el seu esmentat poema en successi-
ves sessions.
CONVERSES D'ARQUEOLOGIA
Febrer, dia 12. Conversa XL d' Arqueología romana, a carree de D. Pe-
legrí Casades i Gramatxes : Descripció de la domus deis Vetti, descoberta a
Pómpela l'any 1896,
Dia 19. Conversa XLI : El peristil de la casa deis Vetti. — La casa del
Centenar! a Pómpela. — Les cases de lloguer (insulcs). — La composició, dis-
92 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
tribució i ornamentació. — Lloguers. inquilinus i anuncis d'arrendament. —
Materials de constnicció. — Cost de les construccions privades. — Els ar-
quitectes.
Dia 26. Conversa XLil : Les viMes. — Llurs classes per rao de llv.rs
objecte o dcstí. — Els horts. — Les finques rustiques.
SECCIÜ MHTEÜKÜLÜGICA
ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARAN)
RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE FEBRER
TEMPERATURES (a l'ombra)
PRESSIONS BAROMÉTRIQUES
A OM ALNIVELLDELA MAR
MITGES MENSUALS
MÁXIMA
KN 2.J Í/OHI-S
MÍNIMA
KN 24 no RES
MITGES MENSUALS
a matí
8 lAlUlA
N MA-if
8 TAMl'A
o".78
2".8o
17". (dics 10 i 11)
— 6".5 idia 221
771 '8 I min.
770*86 inm.
,' Dies serens . . 14 8 m.
» nuvolosos. 4 »
ESTAT DEL CEL. ' "'' ^"^^^''^ • ■ •« ^>
NUVOLS
CLASSE DOMINA NT
18
8 t.
2
»
8
»
Íes de pluja .
.8
» de neu . .
5
» de gla^ada
18
•» de gebre .
2
» de boira .
8
HUMITAT KLLATIVA
MII(}ES MENSUALS
8 MAlí
8 1 A H 1 ) A
76-35
72'96
8 matí
cnuujs
■S T A M n A
CIRRUS
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
8 MAM
8 TA HI>'.
4'28
3'2 1
TOTAL IIKI'LUJAIKIKNSIJAI.: ys m.n.
» DE NEU » : o'2i mts.
VI':
NT
DIKHCCIÓ
DOMINAN 1-
VKI.OCITAT: KN 24 IIORES
8 MATI
8 T A l< 1 > A
MITJa MFNSUaL
N N E
N NE.
5o'oS3 kins.
J. s. s.
El (>ENiHK KxcuKsioNJsi A DE Caialunta í la Dirccció del Butlleií deixen
iniciara ais r es peciius auiors la responsabilitai deis ireballs firmáis.
Barcelona.— Tip. «L'A vene» : Rambla de Catalunya. 24. — Telé fon i i ¿
Any XXIII
Barcelona, Abril de 1913
NÚM. 219
ButUetí
del
Centre Excursionista de Catalunya
L'ESGLEStA DEL MIRACLE A TARRAGONA"
L'esglesia románica de la Mare-de-Déu del Miracle, de Tarragona,
era ignorada. Forman t el nucli central del Presiri, al seu entorn
s'havíen bastit construccions que l'amagaven; Tinterior, dividit per
tres sostres, dissimulava del tot la grandiositat del monument.
Al treure els presos d'aquell lloc han sigut enderrocats els murs
adossats a l'obra de l'esglesia, qued<?nt aquesta desembarazada d'afe-
...i.j /SIS /_ ¿^ 1 _>_ L_
Secció transversal Escala de i : 400
gits; i, encara que malparada, presenta la d^'sposició i les proporción?
primitives.
Planta de creu llatina amb un sol absis escairat; tall de les voltes
apuntat en ogiva; cúpula sostinguda per trompes cóniques; ares
torals de reforg a la ñau principal i creuer, apoiats per columnes:
veus-aquí els carácters principáis de l'estructura de Tedifici.
Segons s'ha dit; la cúpula está sostinguda per trompes cóniques,
* Treball presentat en el Concurs d' Arquitectura.
12
94 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
cracord amb el sistema adoptat a Catalunya, ben diferent del seguit
a Franga i en altres parts d'Espanya, on s'empleaven les petxines:
és la solució de les esglesies de Sant Pere i Sant Pau de Barcelona,
Sant Llorengdel Munt, Sant ]\íiquelde Cruilles, Sant Daniel de Giro-
na. Catedral de Lleida i altres román iques de Catalunya.
Planta
Escala de i : 400
La porta d'entrada es en el mur de l'esquerra de la ñau prin-
(•il)al. Presenta una seria d'arcs en degradado, apoiatí^ en dues co-
lumnes.
L'ornamentació no pot ser-liimés escassa. Sois, en les impostes de
sobre'ls capitells de les naus, apareixen unes petites dents de serra,
i dues finestres properes a la porta ofereixen al voltant daus i ratlles
gedmétriques.
El conjunt, encara que mutilat, és imponent i d'alt interés. Pre-
O
96
BUTLLETÍ DEL
senta un principi de mina que, amb senzills treballs, pot deturar-se.
Es d'esperar que, fetes les reparacions necessaries, aquest monu-
nient será Tatractiu principal del pare que en aquell indret se propo-
sa construir Tarragona.
En escrits suara publicats, s'ha dit que aquesta esglesia ha vía
]:)ertangut ais templers, i que hi va orar el rei Jaume I abans d'em-
prendre la conquesta de Mallorca.
(Plans algats per J. Domenech Mansana.)
EXCURSIÓ SPORTIVA AL TAGA
ELS NOSTRES CONCURSOS
EL temps excep-
cional íet du-
rant la passada In-
vernada a la nostra
térra, amb falta de
pluges 1 de neus, ha
malbafatat els es-
£01903 i Forganitza-
ció per celebrar en-
guany, a semblan -
9a deis anteriofs, els
Concursos anyals de
sports d'hivern que
venen tenint lloc en
aquest país des de
la creació de la Sec-
ció de Sports de
Montanya del nos-
tre Centre Excur
SIONISTA DE Catalunya. Els d'aquest any havíen de celebrar-se
pels voltants de la xamosa valí de Ribes, i tot estava pfeparat per-
qué poguessin portar-se a cap amb tot éxit i Uuiment.
Arribats els dies en que s'havíen de celebrar díts Concursos,
deguílament anunciats en mig de general entusiasme i aplaudiment,
la Junta Directi\a de l'esmentada Secció es vegé obligada, davant
Grupo de corredors de les curses
I'ER A NOIS DE RiBES
Centre Excursionista de Catalunya
97
Concursos de salts de skis
les circumstancies,
contf arieá^ a tot éxit
real i segur, a haver
de sospendre dita
festa, en lo qual va
obrar molt encerta-
dament, encara que
contrariant els ge-
neráis desítjos, que
eren els seus pro-
pris.
An aixó obeí el
que, una vegada sos-
pesos els Concursos
oficiáis, i davant les
noves rebudes que,
sí no hi havía neu
abundan! i propeía
a propósit per rea-
litzar les pro ves serioses que forma ven part del programa sportiu,
n'hi havía encara per poder portar a cap alguna interessant excursió,
va prendre's Tacord
de fer en aquells
mateíxos díes una
sortída oficial cap
a Ribes i vessants
del Taga, amb auto-
rització i facultats
que's donaren ais
Srs. Mata, Miret,
Santamaría i Vidal,
de dita Secció de
Sports de Monta-
nya, per a organit-
zar i realitzar les
proves que cregues-
sin factibles d'entre
aquelles per a les
Concursos de salts de skis quals se comptés
amb premis oferts
peí propri Centre, com eren els Concursos de salts i els de skis i luges
98
BUTLLETÍ DEL
per a la mamada de Ribes, que -lio ha vía so]"licitat degudament.
El día primer de mar9, un gran nombre d'excursionístes, entre
ells algunes senyores i senyoretes, van traslladaf-se a la vila de Ribes,
unint-se a d'altres que ja lii eren des d'uns quants dies abans i
que havíen aprofitat be el temps dedicant-se a la práctica deis sports
PUJANT VERS EL TaüA
hivernencs pels alts vessants de les montanyes de la Molina i del
Taga, en els quals la neu lii era encata ben abundosa.
L'endemá va celebrar-se l'excursió oficial al Taga, on s'acordá
celebrar el Concurs de salts de skis. Formant llargues coriúes í ani-
mades colles, duiant tot el matí anaren pujant foi'asters i gent de
la vila, que a l'arribar assota'l cim s'entreteníen agradosamcnt amb
les luges i amb els skis, corrent per aquells formosos indrets. A Tliora
(le diñar, i al voltant de la nostra tenda de campanya, anaren íor-
mantse grupos diversos, els quals, després de despatxai* les llurs
respectives provisions, que havíen sigut pujadcs per les diferents
Centre Excursionista de Catalunya
99
fondes de Ríbes, se dírigíien al Iloc on estava preparada la pista i
el trampolí per ais salts; pro va que va fer-se a primera hora de la
tarda.
Prengueren pait en la mateixa els noruecs Sis. Norby, Lundh
i Magnuson, el madiileny Sr. Mata i el cátala Sr. Fontrodona, tots
ells socis del Centre. Efectuats els salts corresponents, i fetes les
Un salt notable
degudes compro vacions de punts peí Jurat, format pels Srs. Miret,
Santamaría i Vidal, va establir-se la següent classificació : i.^, D. Jacob
Norby; 2.", D. Alexis Lmidh; 3/, D. M. A. Magnuson; i 4.', D. Santos
Mata; otoigant-se an el primer la copa Centre Excursionista, que
s'havía creat, i an els Srs. Lundh i Magnuson altres premisofeits per
la Secció de Sports de Montan ya.
Retornats a Ribes després d'una jornada agradosament passada,
va preparar-se per a Tendemá la celebració de les curses de skis i
luges per a nois, que s'acordá tingues Iloc, el següent matí, a la pista
natural de la Falgosa, enfront del poblé de Pardines. Aquest Concurs
havía despertat vivíssím interés entre la gent de Ribes : així es que
loo BUTLLETÍ DEL
xics i grans se disposaten per a l'excursió; i Tendemá, una gran gen-
tada, formada per families senceres, ana va serpentejant per la serra
cntre'l biillici de la mainada entusiasmada.
Aquesta íeia ja molt de temps que venía preparant-se per a tais
concu sos, vers els quals senten veritable entusiasme tots els nois
de Ribes,que, guiats i comandats per llur mestreJ'infatigableMn. Pay-
ró, venen realitzant, en els dies de vacances, petites excursions
montanyenques i practiques sportives que'ls serveixen d'agradós
passatemps i d'exercisi íísic per vigoritzar el llur eos.
A l'hora anunciada per donar comeng a dites curses, estaven
ja formats la majoría deis xa vals que previament s'havíen inscrit per
prendre part a les mateixes; i, a cada costat de la pista, una gentada
immensa esperava ansiosament que's dones el senyal de partida.
Mnt-i-un foren els nois que's presentaren per prendre part en
el Concurs de skis (velocitat), i vint-i-vuit els que lio feren en la de
luges. Els déu primers llocs de cada cursa van guanyar-los, respecti-
vament, entre generáis i entusiástics aplaudiments, els nois Josep
Font, Francisco Aguilar, Josep Mateu, Josep Freíxas, Segundo Ca-
sáis, Joan RuU, Joan Casáis, Francisco Coma, Josep Verdaguer i
Fiancisco Carbonell; i Ai tur Plued, Francisco Freixas, Secundí Pérez,
Valentí Serra, Emili Vilarrossa, Josep Fagula, Agustí Freixas, Fran-
cisco Aguilar, Vicens Bertrán i Josep Mateu.
Acabades ja aqüestes proves, tot-hom s'escampá peí* aquells in-
d ets, i xics i grans continuaren corrent amb les luges, passant allí
bona part del dia per aprolitar l'esplendidesa del temps, i arri-
bant-se alguns íins adalt del cim del propri Taga, ben cobert amb
gruixuda capa de blanca neu.
A la tarda d'aquell mateix dia va tenii Uoc, a la casa de la vila
de Ribes, amb assistencia de totes les autoritats locáis i amb una gran
concorrencia, Facte de la repartido deis premis i diplomes an els
nois que havíen pres part en els Concursos, canviant-se amb aquest
motiu frases d'afecte coral i de pregón agraíment entre'l Sr. Vidal i
Riba, en nom del Centre Excursionista, i el Sr. Bertrán, arcalde de
Ribes, en nom de la població.
Al donar compte d'aquests actes sois lesta fer constar que, com
sempre, els nostres companys foren molt ben rebuts i festejats pels
habitants d'aquella xamosa vila pirenenca, i que, lo mateix la festa
de la mainada que l'excursió al Taga, van resultar dos actes plens de
\ida i entusiasme, que van deixar molt satisfets a tots els que lii van
concórrer.
'"'- •'•'■^■-'^l'^'w,^ (Clixés de Mn. M. Faura i N. Cuyas.)
of Me -/a.r •
ó
LIBRARY
Centre Excursionista de Catalunya
lOI
EL CANgONER DEL CALIC
RECOLLIT I ORDEN AT PER Mn. J. SeRRA I ViLARÓ
(Continuado)
EL JUGADOR
/'7\
--^^=^-^=^=^^^^=^=i--=^=i=^^^
la ciu-tat de Gra - na-da n'hi ha-vía u-naviu-dahon
^TN
^r
/7\
^Efe^=gE|E^^;^-E^;L^|E^3EJJEj^4^¿;^J^J,^_j
ra-da.
<7\
No te - ni - a si-nó un fill,
fi -cio-nat a les
;=i:
t=£E2
■i=J
i:i
i^-i=t
car -tes.
No
te - ni - a si-nó un fill,
fi - cío - nat a les
--il-
_l_li ^__x~v-
<?\
Resposta
^^^^^^^^^^^^^^
car-tes. No te -ni - a sí-nóunfill a - fi- cio-nat a les car-tes.
Si
:Í=:
* — f'—m — * — ---F-^r? — ^ #— I— # — ^ — ^ — é — ^—\—w — g
au nos- tra de - fen
so - ra,
Prin
ce - sa Car - me - li
ta - na.
A la ciutat de Granada
n'hi havía una viuda honrada.
No tenía sino un fill,
aficionat a les cartes.
Siau nostra defensora,
Princesa Carmelitana.
El dia tres de janer,
a les quatre de la tarda,
se n'anava don Josep
per un café de les dames.
■ — ■ Don Josep ja n'és aquí:
porleu-li'n un jóc de cartes. —
Se n'han posat a jugar:
tots els diners li gonyaven.
Li guanyen tots els diners,
dos rellotges que porta va;
li han guanyat lo sombrero,
les mitges i les sabates;
li han guanyada Tarmilla
i la jupa que porta va,
deixant-lo ben esporret,
tant sois amb camisa i calces.
Quan tot li han hagut guanyat,
cap a casa se'n tornava.
Quan sa mare lo vegé
va quedar teta admirada.
13
102
BUTLLETÍ DEL
La marc ja I i \a dir:
— Se te'n pogués dú el diablc! — -
Xo era passat un quart d'hora,
ja a la porta li truca\a
vcstit com un gran senyor
i amb rellotgc que porta va.
— Que baixi a obrir, senyora;
que baixi a obrir i no tardia.
Vosté n'és viuda i no té
marit per aconsolar-la.
Jo \-inc de cent llegues lluny
tant sois per a remeiar-la:
vine per si em voleu donar,
si em voleu dona el jugaire.
— Que se l'emporti el bon jove:
l'hi dono de bona gana.
— Tragueu-li aqüestes cadenes
que al coll porta rodejades,
i jo li'n posaré d'altres
(jue serán molt mes pesades. —
La mare, amb ses propries mans,
li trau els escapularis.
— Quina mare tant erudel,
que per una sola falta
me trau els escapularis!...
Estimo i estimaré
sempre a la Verge del Carme. —
En sent per un bosc enllá
va eixir la Verge del Carme.
• — Dimoni, deixa el meu fill.
Fill meu, vés a confessar-te:
la mare que t'ha llen9at
ja de Déu és castigada. —
Al punt de la mitja nit
lo don Josep ja finava:
els ángels li feien llum;
la Verge l'amortallava.
Gran alegría hi 'gué al cel
quan don Josep hi arriba va,
com també n'hi bagué a l'infern
arribant la seva mare,
Siau nostra defensora,
Princesa Carmelitana.
Está, aquesta cangó, fundada en la falsa créenla popular que
Sempre que s'invoca el dimoni aquest surt i serveix les peticions a
preu d'una ánima, i en la que ningú que porti el sant escapulari de
la Verge del Carme mor en pecat mortal.
En Pelai Briz ja la publica (vol. IV, p. 151); pero trobo mes aca-
bada la versió del Calic (Milá i Fontanals, n.^ 68).
Andantet
Sant Jo - sep i la Ma - re de Déu
van a
f é u - na pas - se ja - da. Quan ne van sé a mig ca
mí
sen-ten
can-tar la c¡ - ga-Ja. Ci-ga-ro - sic, sic, sic, sic. Ci-ga-ro - sic.
Centre Excursionista de Catalunya
103
Sant Josep i la Mare de Déu
van a fe una passejada.
Quan ne van sé a mig camí
senten cantar la cigala.
Cigarosic, sic, sic,
sic, sic, cigarosic.
— Cigala, si vols callar?
Si no, et tiro una pedrada. —
La cigala ho ha sentit:
a cantar se n'es posada.
Sant Josep se n'ha enfadat:
li ha tirat una pedrada:
l'ha tocat del cap del bec
i també del cap de l'ala.
La cigala no té cura:
Sant Josep se l'ha menjada:
l'ha cuita an a la paiella
amb un tall de cansalada
i també amb un parell d'ous
i una grossa butifarra.
Picat
r-:^--
^^^^^^m^^^:
En lo di a de San ta A- na
:Í!:
tot-hom es - ta - va con -
/^\
:±z
4i:
^m^^^^^^^l^^l
"- - —0-
tent de po-déa - nar a Cer-da-nya a trau-re la ma-Ia
/?\
I
gent.
En lo dia de Santa Ana
tot-hom estava content
de poder ana a Cerdanya
a traure la mala gent.
Al travessar la montanya,
allá al bell cor de la nit,
miquelets d'Espanya hi passen
que tots teñen gran delit.
I quan várem ser adintre
ens várem determinar
d'anar-nos-en cap a Roses
per poder-la bombejar.
Tu que't pensaves que Roses
no estava ben defensat!...
Ells han quedat amb victoria
i els altres t'han enganyat.
Els de la vila d'Osseja
no's volíen entregar:
fins les dones que hi havía
s'afanyavan a tirar.
A la valí de Rib^s ploren:
diu que ja els han destruit;
els hi han prés lo socorro
i els de l'honor ja han fugit.
Lo darrer Uoc d'entregar-se
fou la vila de Bellver.
¡Una presa com aquesta
mai mes la tornarem fer!
Ara les paus ja son fetes:
deis miquelets qué en farem?
Les monges se n'han tornades
de Puigcerdá en lo convent.
104
BUTLLETÍ DEL
Ara les paus ja son fetes :
deis miquelets qué en farem?
— Quan haiirem fet la campanya
a casa cns en tornarem. —
Hi ha lilis de tantes mares
no'ls agrada tre bailar!...
En sent per 'quella hivernada
se posarán a robar.
Moderat
Qui ha-gués vist la Ca-ta - lu-nyaqua-tre ocincanysa - tras,
a - ra la tor-nés a veu-re no la co- nei-xe-ría pas.
La veu
rí - a der-ro - ta-da, mol-ta par- ti -da ere
mar... AI veu -
^^^^^^^m^i-
re la nos-tra Es - pa-nya amb
Qiii hagués vist la Catalunya
quatrc o cinc anys atrás,
ara la tornes a veure
no la coneixería pas.
La veuría derrotada,
molta partida crcmar...
Al veure la nostra Espanya
tan •• ta cru- e
tat.
amb tanta cruetat...
Els franceses, vil canalla,
torneu-nos el rei veí...
quedeu-vos la seva dona,
malcit Godoy traído,
que del rei i nostra Espanya
ha estat la perdició.
Sois aqiiests tronos sabía, el Calic, d'aquesta patriótica cangó de
la guerra de 1' Independencia.
al,
Depressa
/7\
De guer-rescom a - ques - ta no'n 'vi - em vis - tes
m-
V-
mal: se ma-ten íills amb pa - res^ Je - sus, Ma - rí
-. aceler. ^
l^^^^^^^^m^l^
;er - ma - nes ambger - mans. Je - sus tant gran|
Centre Excursionista de Catalunya
105
De guerres com aquesta
no'n víem vistes mai:
se maten filis amb pares,
Jesús, María!,
germanes amb germans,
Jesús tant gran!
Maten los sejuites {jesu'ites),
frares i capellans;
fusellen los sagraris
(miren quin pecat fan!),
i an els pens del Sant Cristo
aíermen els cavalls.
Ai! les pobres ninetes
quina llástima em fan,
que an els peus deis seus pares
salvades no hi serán!
Déu enviará un cástic
que se'n recordarán.
Segurament que aquesta can^ó, feta amb motiu d'una guerra,
probablement del temps de Felip IV, és tota ella treta de la cangó
religiosa titulada Cástic de Déu (Pelai Briz, vol. III, p. 118; Milá i
Fontanals, n.^ 18).
LA «NIÑA» DE VIC
-0- -0- '
zÍ5i::ij=::^— ÍSIÍ5:
— K-T-^ ^-
±i:fc:
1 • — 0 — I
A-que - lia ni- ña de Vic, que té tan - ta no -me
rus - sos bai-xa - rán promp-ta - ment se-rá a-ter
/Tn 1
4^
í:
iEzliázrd^±=:-Pz
-3.
na - da quan els ra - da. / Vi - va la llei di - vi - na, la
^JE.
fe i la re-li
gió!
Que's fa - cía re - f ú - mer la ma -
/^\
i
:d:
-íi=-t:
sIt-
la Cons - ti - tu - cií
Aquella niña de Vic,
que té tanta nomenada,
quan els russos baixarán
promptament será aterrada.
Els russos ja venen,
ja van venint
per dintre de Fran9a
quaranta mil.
¡ Viva la llei divina,
la fe, i la religió!
Que's facia refúmer
la mala Constitució!
¡ Viva el baró d'Eroles,
Déu primerament,
els senyors de la Junta
i tot lo Govern,
Miralles de Cervera,
el Jep deis Estanys,
també el Remogosa,
que al rei és constant!
io6
BUTLLETÍ DEL
La niña de Vic era, segons el mateix Calic, una dona que repre-
senta va ]a Constitució, posada a la plaga de Vic.
Devíen fer un monument a la Constitució, representada peí
una dona.
— També, a Bagá, plantaren a la plaga la pedra de la Constitu-
ció, — diu el Calic — i el Jep deis Estanys va destruir-la.
Aquesta caneó la titula el Sr. Milá La Piedra de Vic, i sois publi-
ca lo següent : «Cmtat de Vich y Ausona | esta es la principal ||
Posan una pedra a la plassa | passa de xixanta palms || Al capde-
munt una niña \ esta es la perdició || Viva '1 baró d'Éroles | mo-
ri la Constitució.» (N.o 183.)
LA «NIÑA» DE MANRESA
Ben animat i viu
H— 'J!
T-r-Í~
A la pía - 5a de Man - re - sa u - na pe-drahi han plan
^ÍÍf^^5^feÍz=ÍEÍE^ÍE5EÍEÍ
/T\
tat : amb la
pe - dra i u - na
yn
ña de -cía - ren la lli - ber
tat.
A la pla9a de Manresa
una pedra hi han plantat:
ab la pedra i una niña
declaren la Uibertat.
La niña se'n posa mala:
demana confessió:
el frare que la confessa
es de la Constitució.
La niña se'n posa mala:
ja té tots los sagraments,
i convida pare i mare,
també els amics i parents.
LES QUINTES
-p—0 —
El di - a qua - tre d'a - bril Ca - ta - lu-nyaes-tá molt
tris - ta, quen'ha-vem de fer sol - dats, que vin-drá u-nagros-sa
Centre Excursionista de Catalunya
107
quin
ta.
A - deu - si
au,
Mi -que - lets! Déu vul -
* • 9 9
ga que ai-xo us re - ix
ca.
El día quatre d'abril
Catalunya está molt trista,
que n'havem de fer soldats,
que vindrá una grossa quinta.
Adeusiau, miquelets!
Déu vulga que aixó us reixca.
Si ho han enviat a dir,
que Rodolí nos trauría,
nosatres bé ho hem sabut :
n'hem formades companyíes.
Tamborino i flaviol,
cornamusa que hi havíi:
al passar-ne pels carrers
la gent a la porta eixíen,
i ens deien adeusiau,
com si tornar no volíem.
Quan ne som allí al collet
ens donen la despedida.
Ja pugem frontera amunt
per la frontera de Franca:
quan vam ser a Puigcerdá
trobem banderes parades,
banderes de foc i sang,
servidors del rei d'Espanya,
voluntaris miquelets
tropa lleugera d'Espanya.
LA FESTA DE PUIGCERDÁ
Viu
^^^^^^i^^^^
:t?=t?='=í
:Í5ifz-=
Mcl-tagent se pre - pa - ren per a la fes - ta ma - jó.
Ma-tant al-gún po - llas-trei tam-bé al - gún ca - pó,
m
— # — 0-
pro • cu-rant di
^V=:^-
4s:
■-^-A
0 1 P ^ — í — #- 1 4 — é • V ' é — T ^ —
tir - se,
i
±zzÍE5EÍ
^--\
X-
tot per a con - vi
dar
bo - nes tau - les pa
*T
=P=t=P-
:*:
un a - mic con hi
ra,
/r*
-#T
'.zn
Molta gent se preparen
per a la festa majó
matant algún pollastre
i també algún capó,
procurant divertir-se,
bones taules para,
tot per a convidar-ne
un amic con hi va.
io8
BUTLLETÍ DEL
En lo primer diumcnge
del mes de juliol
fan el Rosé a la Vila *,
conforme ho sab tot-hom.
Armaren unes bailes
que íeien ícredat.
{Falten dos versos.)
Es festa divertida,
bé US ho poden pensar,
i veureu la seguida
de lo que va passar.
De bastons i boscalles,
i també cops de roes,
de cert apareixía
hi havía d'haver morts.
Els de La-Tor demanen
an el governadó
si podrán fer ballades
en aquella ocasió.
Els agutzils cridaven
no poder medigar:,
el senyor de les gordes
promptament se va a]9ar.
Governadó és bon homc:
no'ls ho va pas negar:
quan hagué vist la cosa
pcnedit va quedar.
El senyor de les gordes
i el governador
governador cridava
tot-hom a retirar.
Andantet
:^:
i^í^í^^í^í^&í^-^^í^flfe^i
En-tra-da de Ber-g?., en - tra - da de
fose,
r7\
a les vuit del ves - pre vá-rem en-tráal foc.
Entrada de ]3erga,
entrada de fose,
a les vuit del vespre
várem entra al foc.
Per les aspieres
ens varen tirar:
de cent cinquanta homes
cent varen matar.
Xipaios de Berga,
tant grassos que esteu:
bullits amb una olla
quin caldo fareu!
Dones deis xipaios,
procuren dur dol
sense cap ausencia :
mai mes cap consol.
♦ Tots els cerdans, així, autonomásticament, nomenen la vila de Puigcerdá.
Centre Excursionista de Catalunya
901
Dones deis xipaios,
procuren amb diñes,
que'ls homes us marxen:
no US quedará res.
Font de la Vadella
un ne fa passar:
el Savalls ens deia:
— 'Quí ens hem d'aturar.
Ai! Dieu el credo,
que aquí heu de morí. —
Respón un deis xipaios:
— Ai. pobre de mi! —
Respón un deis grossos:
— Aixó és molt rigó. —
El Savalls els deia:
— 'Quí no hi ha perdó.
Pont de Guardiola
un altre en va passar...
Diu el Calic que en el Fa en mataren 62, i 44 en el pone de Guar-
diola; fets an els quals ía reíei encía aquesta caneó, que ell no sab
tota. El Savalls féu aqueixes morts de xipaios de Berga.
Viu
LA PRESA DEL NOUVILES
T— ^ — # — # — #— I— # — p — g— I— #^ — 0—^ — g^-T — j \
A - Ilí al foc del Nou - vi
les
va-rem cau - re pre - so
per la cau - sa d'a-quell
^^e^^f^pí^^-^^í^^^ÉÍ^^^^
pi
lio
que no sab dis - po - sar res. Sí,
SI.
Allí al foc del Nouviles
várem caure presonés
per la causa d'aquell pillo
que no sab disposar res.
Sí, sí.
De les preses d'aquell poblé
conduits ne várem sé
per una ronda carlista,
i hasta el Nouviles també.
De les preses a Ridaura
i a Castellfollit ens porten,
a Castellfollit, tots presos,
sens poder-ne menjar re.
De les preses a aquell poblé
amb el Savalls vam baixar:
quan várem sé an aquell poblé
ja ens parlen de confessar.
14
lio
BUTLLETÍ DEL
Con confcssats várem ser
mala nit várcm teñir:
si la un nc deia a l'altrc:
— Ja dcniá haurcm de morir,
Lo endemá al dematí,
sens passar-nos peí consell,
ia ens en tiren tres descargues
allí al cap del candell {cami vell?)
Ai, el pillo del Savalls,
que desgracia ha fet ací,
que la sang deis 1 liberáis
haiga de correr per 'cí!
PUBLICACIONS REBUDES
(primer trimestre de 1913)
Estudis Univcrsitaris Catalans. Barcelona. (Juliol-Setembre.) — J. M. March
S. J. : Un misscil yiotable de Tortosa, edició desconeguda, de Rosenbach (Bar-
celona, 1524). — P. Bosch i Gimpera : La civilització crctica-michiica
(estudis de prehistoria grega. (Continuació.) — M. de Montoliu : Estudis-
etimologic'^ catalans. — J. Sanchis y Sivera : Piyitores medievales en Va
lencia. (Continuació.) — Ll. B. Nadal : Paradís. — Dom Germain Marin:
Uji tvactat inedit del segle iv. — F. Valls Taberner : Manuscrit Hieran del
monestir de Sant Pere. — E. Rogent i E. Duran : Les edicions lulianes de
la Biblioteca Universitaria de Barcelona.
Butlletí del C E. de Vich. (N.» IV.) — Ll. G. Ylla : Excursió a la Vora Posea i
coves de Siibiranes. — J. G. i C. : Un bronze cuseta. — J. Sala i Molas : Quel-
com referent al castell de Sant Hipalit de Voltregu. — J. Sans Font : Cronolo-
gía no erial de Vich i sa comarca. — J. Vilaró i Griera, pvre. : Nota folk-
lórica : La serpent de Manlleu.
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Palma. (Novembre-Desembre.)
— Vocuhiílari del bestiar de llana a Manacor. (Acabament.)
Revista de Menorca. Mahó. (Desemibre.) — F. Hernández Sanz : Estudin sobre
las obras didácticas de Pascual Calvo y Caldés. — J. Ferrer y Aledo y M.
Hernández : Un cetáceo en Menorca.
Revue Catalane. Perpinyá. (Janer.) — L'Ermitá de Cabren9 : Lo Temps. —
L. Pastre : L' Ame Roussillonnaise. — J. D. : Remenadilles . — L. Pastre : Les
catalanismes ¿i l'tcole. — Histoire lócale : Un manoir catalán au xvii« sié-
cle, Olí Inventaire du Cháteau de Nyer, dresseé en 1698. (Acabament.)
Revue Catalane. Perpinyá. (Febrer.) Adhesió de l'as.samblea del 13 febrer a
les Normes Ortográfiques per a la llengua catalana. — Crida peí monumcnt
de Mossen Cinto. — J. S. Pons : Qualques pregarles deis senyadors. —
J. Magenty : Un peu de tout. — L. Pastre : Les catalanismes a l'école.
Société Agricole Scíentífique & Llttéraire des Pyrcnées- Orientales. Perpinyá.
(53' volum, 1912.) — Conté un noflrit sumari, i entre altres treballs s'hi
troben els següents: P. Masnou : Mímoires de l'église de Saint- Jacques de
Centre Excursionista de Catalunya iii
Perpignan. — M. Mengel : La Cote Vermeüle. — J. Freixe : Le passage du
Perthus. (Continuació.) — J. Delpont : En Jaume de Mallorca.
Rcvue des Langues Romanes. Montpeller. (Janer-Mar9.) — G. Bertoni : Note-
relle provenzali. — P. Mandonnet : Laureut d' Orléans auteur de le Som-
me le Roi. — G. Pitollet : A propos d'Aubanel de Nimes, de Jean Reboul,
et de Pievquin dit «de Gemhloux» .
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Janer.) — J, Gómez Centurión:
Jovellanos y los colegios de las Ordenes militares. — A. Gascón de Gotor:
El escultor valenciano Domingo Forment en la primera mitad del siglo xvi. —
J. Sanguino : Objetos ingresados en el Museo provincial de Cáceres. — Conde
de Cedillo : Las ruinas de Itálica. — E. Romero de Torres : Inscripciones ro-
manas de Bujalance y Córdoba. — F. Fernández de Béthencourt : Estudios de
heráldica vasca por D. J . Carlos de Guerra. — F. Fita : Un sarcófago roma-
no bisomo de Mérida. — P. de Novo y Colson : Jorge- Juan nació en No-
vel da.
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Febrer.) — J, Gómez Centurión:
Jovellanos y los colegios de las Ordenes militares en la Universidad de Sa-
lamanca.— F. Fita : El papa Alejandro III y la diócesis de Ciudad- Rodrigo. —
J, R. Mélida : Las excavaciones de Mérida, últimos hallazgos. — F. Fernández
Béthencourt : Relaciones entre España y Inglaterra durante la guerra de la
Independencia.
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Mar9i9i3.) — G. de Morales : Estu-
dios hispano-marroquies. ■ — • Marqués de Laurencin : Enrique IV y la Ex-
celente señora llamada vulgarmente Doña Juana la Beltran?ja. — J. P. de
Guzmán : Glorias de la Alcarria. — J. P. de Guzmán : Anuario de la noble-
za.-— ^ R. Beltrán y Rózpide : Compendio de la historia de la civilización. —
R. Beltrán y Rózpide : Cuadro geográfico y estadístico de España. — R.
Beltrán y Rózpide : Los presidentes americanos de las Cortes de Cádiz. —
F. Fita : Caliabria y Ciudad- Rodrigo. — F. Fita : Don Domingo, obispo
de Caliabria, en 1172. — Variedades.
Boletín de la R. S. Geográfica. Madrid. (4.^ trimestre de 1912.) — Necrología:
El Excmo. Sr. D. Eduardo de Saavedra y Moragas. — A. Blázquez : Los grie-
gos en España.- — L. Gentil : La geología de Marruecos y la génesis de ¿us
grandes cordilleras.
Boletín de la R. S. Geográfica. Revista de Geografía Comercial. Madrid. (No-
vembre-Desembre.) — España en Marruecos. — G. Rittwagen : Apuntes
para la prehistoria cornparada de España y Marruecos. — J. G. Sobral : Gec-
grafia social. — Crónica geográfica. — La población de las islas Hanaii.
Boletín de la R. S. Geográfica. Revista de Geografía Colonial y Mercantil. Madrid.
(Janer.) — J. Becker : La tradición colonial española.
Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. Madrid. (Desembre.) — N. Sen-
tenach : Los grandes retratistas de España : Velázquez. (Amb exceMents
fototipies de Hauser i Menet.) — E. Tormo : Miscelánea. — R. Balsa de
la Vega : Orfebrería gallega.
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Janer.) — Homenaje
112 BUTLLETÍ DEL
a la memoria de D. J . Marti y Monsó. — Regla de una oofradia del
siglo XVI en Valladolid.
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Fcbrcr.) —
R. Núñcz : Homenaje a la memoria de D. José Marti y Monsó. — J. Agapito
Rcvilla : Del Valladolid artistico y monumental. — L. Hiiidobro : Exposi-
ción de arte retrospectivo en Burgos. — C. Espejo : Artículos de vulgarización
histórico-financiera : El interés del dinero en los reinos españoles bajo los
tres Aiistrias. (Acabament.) — Regla de una cofradía del siglo xvi en Valla-
dolid. — C. Espejo y J. Paz : Documentos para ilustrar las ferias de Medina
c'el Campo. (Continuació.)
Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza. (Novembre-
Dcsembre.) — Frére Senncn : Quelques formes nouvelles oupeu connues déla
flore de Catalogne, Aragón, Valence. (Acabament.) — R. P. Lorenzo Sierra:
Restos del «Elephas primigenius> y otros animales, en la mina <<Inadvertida»
(Santander).
Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza. (Janer.) —
R. P. Lorenzo Sierra, pbro. : Moiiteano {Santander) : Sus cuevas.
Boletín de la Sociedad Aragonesa le Ciencias Naturales. Zaragoza. (Febrer.) —
L. Sierra, pbro. : Monteano [Santander) : Sus grutas. (Continuació.)
Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos. Orense. (Novembre-Desem-
bre.) — A. Martínez Salazar : La fauna eyi la toponimia gallega. —rB. F.
Alonso : La villa de Monterrey. — C. Vaamonde : Las granjas de San Lo-
renzo de Ribas de Miño y Recheda. (Acabament.) — A. Saco y Arce : Litera-
tura popular de Galicia. (Continuació.)
Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos. Orense (Janer-Febrer.) —
A. Martínez Salazar : La fauna en la ioponimia gallega. (Acabament.) —
B. F. Alonso : La villa de Monterrey. (Acabament.) — M. Macías : La
epigrafía latina en la provincia de Orense. — B. F. Alonso : Documentos
históricos. — A. Saco y Arce : Literatura popular de Galicia. — B. F. A. :
Cuentas del monasterio de Osera.
La Montagne. París. (Janer.) — E. Giraud : Quatre campagnes de ski en Norvége.
— V. Puiseux : La joie dans l'effort : L'Oberga belhorn. — J. Bardoux:
En Valais, croquis de montagne.
La Montagne. París. (Febrer.) — H. Barth : Les Alpes du Sanntal. — P. Boudin
et M. Gclinier : Autour d'Argentiére. excunions et ascensions d'hiver. —
L. Falisse : A propos de fixations de skis : Une solution pratique du prohl-me.
A. Janet : La visite des gorges du Verdón. — E. Gallois : Ascensión du «Tsia-
fajavona> culmen du massif central de Madagascar.
La Montagne. París. (Mar9.) — L, Le Bondidier : Le duc de Montpensier aux
Pyrénées. — A. Viallat : Premieres escalades aux Aiguilles de Rieu ort. —
Ch. Durand : Expériences dans une montagne fucile : L' ascensión de lacime
du Gran Vallon (Savoie). — R. Gelinet : LeVII Concours International de SU.
Builetin Pyrénéen. Pau. (Janer-Febrer.) — H. Beraldi : Les tours d'hori.:on
pyrénéens. — G. Lcdornieur : Entre la Bat de Bun et le Haute-Azun. —
L. Le Bondidier : L'ingénieur Colomés.
Centre Excursionista de Catalunya 113
Bulictin Pyrcnccn. Pau. (Mar9-Abril.) — H. Beraldi : Les íours d'horizon py-
rénéens. — P. Dive : Hotels d'altitude. — M. Gourdon : Le pie de Thénaout.
— G. Ledormeur : Horaires d'excursions. — R. M -H. M. : Le pie Lavigne. —
Rondón : Quelques souvenirs sur Rondo. — A. Meillon. : Légende de la
Blottiére et Roussel. — Nos réfuges. — Echos. Croniques.
Bulletin du C. A. F. Section des Pyrcnces Centrales. Toulouse. (Janer.) —
M. Gourdon : Le pie de Cagire. — Cronique des sports d'hiver.
Bulletin du C. A. F. Section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Febrer.) — L. F-
R. : De l'Hospitalet a Merens, par la porteille de Sisea.
Bulletin du C. A. F. Section des Pyrénées Centrales, loulouse. (Mar9.) — Billard
de Veaux : Le Crabioules. — M. Gourdon : Le pie de Cagire. (Acabament.)
Rcvue des Alpes Dauphinoises. Grénoble (i5Setembre 1912.) — Barón de Castille:
Une excursión a la Grande Chartreuse. (Continuació.) • — G. Casella : Nos
montagnes. — W. A. B. Coolidge : Les cois des glaciers des Alpes Dauphi-
noises dans l'histoire.
Revue des Alpes Dauphinoises. Grénoble. (15 Octubre 1912.) — Barón de Castille:
Une excursión d la Grande Chartreuse. (Continuació.) — Mathilde Maige-
Lefournier : Petit conté des monts et des planes.
Revue des Alpes Dauphinoises. Grénoble. (15 Novembre 1912.) — E. Isnard:
Une collective sensationnelle au pie de Mas de la Grave. — G. Casella : Com-
ment le Cervin fut conquis *.
Revue des Alpes Dauphinoises. Grénoble. (15 Desembre 1912.) — Barón d'Haus-
sez : Pages ouhliées. — ■ Varietés. — Bibliographie des Alpes Fran;aises.
Spelunca. París. (Desembre 1912.) ■ — ■ M. Fournier : Recherches spéléologiqties
et hydrologiques dans le Chain du Jura.
Bulletin Hispanique. Bordeus. (Janer-Mar9.) — P. Paris : L'Archéologie en
Espagne et en Portugal. — G. Cirot : Chronique latine des rois de Castille
jusqu'en 1236. — G. Daumet : Louis de la Cerda ou d'Espagne. — J. Ma-
thorez : Notes sur le rapports de Nantes avec V Espagne.
O Instituto. Coimbra. (Desembre.) — Sousa Viterbo : A ordem de Santiago e
a música religiosa ñas igregas pertencentes a mesma ordem. — J. de Castillo
Memorias de Castilho. — Soares Ribello : Mogarem. {Episodio oriental.) —
Carlos de Mesquita : O Romantismo ingles. — J. M. Rodrigues : Fontes d s
Lusiadas. — J. C. : Rodrigues da Costa. — Nota bibliográfica.
O Instituto. Coimbra. (Febrer.) — J. M. Rodrigues : Fontes dos Lusiadas. —
Sousa Viterbo : Artes industriáis e industrias po:tuguesas. — C. de Mesqui-
ta : O Romantismo ingles. — S. de Castillo : Memorias de Castilho. — F. M.
Al ves : Memorias arqueólo gico-historicas do distrito de Braganfa.
Bulletin de Dialectologie Romane. BrusseMes. (Juliol-Desembre 1912.) — A. M.
Espinosa : Cuentitos populares nuevo-mejicanos, y su transcripción fonética.
Bulletin de la Socicté Neucháteloise de Géographie. (Tome XXI, 1911-1912.) —
* Relat emocionant de la catástrofe ocorreguda en el Cervin (13 Juliol de 1865),
en la qual moriren quatre excursionistes; per l'iMustre E. Whymper, testimoni pre-
sencial.
114 BUTLLETÍ DEL
A. Dubois : La región de Mont-LusiUinia au Spitzberg. — P. Clerget:
De Tánger a Tlemcen par les cites maiires d' Andaloiisie. — Jequier:
L'origine de la race égyptienne.
Aciiscm rcbnt, a mes, de les següents piiblicacions:
Revista Musical Catalana. Barcelona.
Hojas Selectas. Barcelona,
Revista de Estudios Franciscanos. Barcelona.
Revista Montserratina. Montserrat.
Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana. Palma.
Bolletino dcH'Associazione Archeologica Romana. Roma.
Bolletino della Societá degli Alpinisti Tridentini. Trento. (Setembre-Octubre.)
Aipi Giulie. Trieste. (Janer-Febrer.)
The Alpine Journal. Londres. (Novembrc.)
Journal of thc Folk-Song Society. Londres (Janer.)
Mittcilungen des Deutschcn und Osterreichischen Alpenvereins. Munich. (15 Fe-
brer, 28 Febrer i 15 Mar9.)
Zcitschrift des Dcutschen und Osterreichischen Alpenvereins. Viena. (Jahr-
gang, 191 2.)
Ymcr. Stokholm. (Háft, 4-1912.)
Butlletí del Club Alpí de Crimea i del Caucas. Odcssa. (3-4-1912.)
Butlletí del Club Alpí Japones.
Bulletin Mensuel de la Chambre Syndicale Franíjaise de la Photographie. París.
(Fins a Febrer.)
CRÓNICA DEL CENTRE
MARg DE 19 13
EXCURSIONS
A mes de rexcursió oficial organitzada par la Secció Sports de Montanya,
de la qual parlem en altre lloc d'aquest mateix número, s'han eíectuat durant
aquest mes les següents exciirsions, organitzades per la Secció de Fotografía:
A Sabadell i bosc le can Feu. — Va cclebrar-sc, durant el matí del
día 9, amb assistcncia de mes d'una vintena de socis, que sortiren en el tren
de les 8.22 i retornaren en el de les 13.28, després d'havcr obtingut un bon nom-
bre de clixés fotograíics d'acjuells artístics paisatges.
A Calaf, Pons, Artesa i Balaguer. — Els dies 23, 24 i 25, els nostres
companys Srs. Alfred Bosch, Lluís i Martí Botey, Gabriel i Joan Koig, i Josep
Salvany, feren aquesta important excursió, sortint de la nostra ciutat, en auto-
móbil, vers Martorell, Igualada, Calaf, Tora i Pons, i visitant totes les pobla-
Centre Excursionista de Catalunya 115
cions mes interessants del trajéete, en el transcurs del qual obtingueren gran
nombre de pro ves fotográfiques de pintorescos paisatges i notables monuments.
El segón dia visitaren la presa d'aigua del Canal d'Urgell, Artesa i Balaguer,
amb tots sos monuments de gran valúa histórica i arqueológica. El darrer dia
retornaren per Tárrega, després de tres jornades ben aprofitades i ben profitoses.
A Castelldefels, Sitges i Vilanova. — Per al dia 30 hi havía una excur-
sió organitzada vers Gavá, Brugués, Aramprunyá i Castelldefels; mes, de-
gut al temps ploviscós que estava fent, tingué de variar-se l'itinerari, visi-
tant-se Castelldefels, amb ses restaurades construccions, i les viles de Sitges
i Vilanova, amb llurs notables museus.
Entre les excursions particulars fe tes durant aquest mes hem d 'esmentar
les portades a cap, durant els dies 22, 23 i 24, per diferents grupos de consocis,
vers Gandcsa, Horta, Morella, la Pobla, Turó deis Tres-Reis i Vinaroz; de Calaf
a Organyá, Solsona, el Gurb d'Oliana i Pons; a les valls de Ribes i Nuria, amb
ascensió al Taga; a les serres de Greixa i de Montgrony; a Camprodón i Ull-de-
Ter; al pie de Midi (alt Pireneu francés); de Lloret de Mar al cap de Creus; al
Montseny, a Montserrat, i a Mallorca; apart de moltes altres de les quals no
tenim noticies.
També hem d'esmentar aquí la sortida efectuada, el dia 16, per la Secció
de Geología i Geografía física, per visitar cls estanys del Remóla i la Ricarda,
prop la desembocadura del Llobregat, i les visites de la Secció d 'Arquitectura
a les cases de la Reforma, deis arquitectes Srs. Bassegoda i Sagnier; a la Cate-
dral, i a la casa del malaguanyat Sr. Gallisá.
SESSIONS I CONFERENCIES
Divendres dia 7. Conferencia per D. César A. Torras sobres el tema Con-
veniencia d' evitar la desaparició del santuavi de Nuria.
Dia 14. Conferencia per D. Eduard Vidal i Riba sobres Una visita a
les ciutats de Tortosa i Peñiscola. Seguidament el propri senyor va donar compte
de l'excursió sportiva vers Ribes i el Taga de que ja ens hem ocupat detingu-
dament.
Dia 18. Conferencia per D. Félix Duran sobres el tema Una visita a la
ciutat de Toledo.
Totes aqüestes conferencies han anat acompanyades de la projecció de
nombrosos clixés fotografíes.
En les sessions organitzades per la Secció de Folk-lore corresponents al
dissabte dia i, dilluns 10 i següents, D. Manuel Muntadas i Rovira va llegir el
seu poema religiós cavalleresc Montserrat, del qual ja havía donat anteriorment
una conferencia preparatoria. Veus-aquí un extracte d'aqucst interessant
poema:
Il6 BUTLLETÍ DEL
Primera ¡ornada
Obertura : Pero ci Gran, d'Aragó, retorna victoriós de Sicilia. En aqucst
viatge Astoll" de Requcsens li conta el poder sobrenatural que la Verge de Mont-
serrat lia donat sempre ais sobirans de Catalunya en les llurs Iluites contra'ls
ene mies de la patria.
Cant I : Barcelona és incendiada per Alman9or. El comte mana a sos
guerrers que s'acullin al castell de Moneada. Gran nombre de cristians s'hi
apleguen; mes el comte, Túltim en abandonar la ciutat, té de fugir per mar.
El comte fill i sos cavallers el ploren per mort, i juren a la Verge de Montserrat
combatre a ultran9a contra'ls infidels. Alman9or sitia Moneada el jorn següent.
En essent nit contempla al lluny nostra Montanya Santa, i té pressentiment de
les malhaurances que li han de succeir. L'Esperit maligne, que vol la prompta
deslrucciü deis cristians, alarma cls dos campaments i els porta a la Iluita.
Cant II : S'encén rápidament el combat. Els cristians fan recular els
infidels, obtenint sobre d'ells gran victoria; mes, portada la Iluita a la planura, el
comte fill, Raimond, cau presoner i els cristians sofreixen espantosa desfeta.
Mort deis comtes de Girona. Raimond, quesental lluny els crits de sos guerrers
fugitius, ]M-ega a la Verge de Montserrat que vulgui salvar-los. Sant Jordi i
Sanl Mi(]uel arriben en socors deis cristians.
Cant III : Una tempesta horrible es congría en el Montserrat. Els cristians
})renen a Sant Jordi peí comte Borrell, i l'aclamen per son anticcapdill; mes des-
seguida hi venen quelcom de sobrenatural i l'adoren. Esclata la tempestat. Es-
piéis deis dos guerrers celestials. Els infidels, espaordits, fu gen esma-perduts.
Cant IV : Els ecos de la tempestat s'ouen encara al lluny, mes l'encís de
la nit serena plana totalmcnt per l'espai. El comte Raimond está presoner a
la tenda de Zeyán, i plora sa dissort. Imelda, donzella cristiana, filia d'una
esclava de Zeyán, s'interessa peí comte i li conta la seva historia. Raimond
s'enamora d'clla, mes l'amarga realitat fa avinent al comte que té de renunciar
aqueix amor.
Cant V : Comen9a a clarejar. A la tenda (rAlman9or els principáis cap-
dills escateixen sobres l'estrany horror del combat d'anit passada i sobres aquell
guerrer misterios. Darés, el fals encantador, els diu que alió fon un cástic del
cel, per restar encara dalt del Montserrat aquell poder maléfic que ampara els
cristians i (jue ja en altre temps el sant anacoreta Klingsor volgué enderrocar.
El comte fill, Raimond, portat a la presencia d'Alman9or, revela que aquell
poder és la Verge María, de la qual explica la miraculosa aparició. Alman9or fa
el jurament de destruir-lo aixecant un temple a Alá en el cim de la montanya.
Cant VI : El comte Raimond és amenat presoner, envers Palafolls, aque-
lla mateixa tarda. Plany d'Imelda. Al fer-se de nit, una llum celestial que sembla
baixar del Montserrat embolcalla els cadavres deis cristians que hi ha en el
pía. Els capdills mcuts son vetllats tota la nit a la capella del castell. Al fer-sc
de (lia els donen sepultura. A la sala d'armes s'hi celebra el convit de la Mort.
Al ll(\anl (le taula en (iuillcni de Moneada és elegit capdill de l'host cristiana.
Centre Excursionista de Catalunya 117
Cant VII : Festa celebrant l'elecció del nou capdill. Un joglar entona la
can9Ó d'Otger, i aprés uns al tres la can9Ó de l'espasa de Sant Martí i la can9Ó
del Montsalvat.
Scgona ¡ornada
Cant VIII : Alman9or ha retornat a Córdoba. Zeyán segueix el setge de
Moneada. Borrell ha recorregut tot Catalunya per llevar-la en armes. Ha reunit
a Manresa gran nombre de paisans i cavallers de les montanyes. Amb els primers
que se li han ajuntat se'n va en pelegrinatge al Montserrat. Allí passa la nit
fent oració i penitencia amb sos guerrers, fins que a treno d'alba l'abat el consa-
gra campió de la causa de Déu. Quan ja és nit, els cristians arriben a Moneada i
calen foc a les torres que féu al^ar Zeyán. A la claror de Tincendi, els alarbs
creuen veure de nou aquell guerrer misterios de qui teñen tant mal record, i
íugen esma-perduts. Els cristians que devallen del castell per acudir al combat,
també preñen el comte per Sant Jordi, i, postrant-se damunt la térra, l'adoren
reverents.
Cant I X : El comte els fa al9ar de térra, revelant-los que és son antic
capdill. D'altra banda Darés se'n va a la boscuria encantada i parla amb el
Diable, qui li diu que és menester que Zeyán surti a combat amb el comte Bor-
rell perqué els alarbs vegin que no hi ha cap guerrer del cel que Iluiti contra
ells. Combat d'amdós guerrers. Mort de Zeyán. Dolor i esglai d'Imelda.
Cant X : Borrell retorna triomfador. Arma cavallers els homs de paratge,
donant-los blasons. Imelda, transida de dol, arriba fins al campament deis
cristians en cerca del cadavre del seu pare. Les guardes cristianes, creient-la un
espía, l'amenen a presencia del comte Borrell, qui, sentint-li contar sa historia
i els amors amb son fill, l'aconsola i l'acompanya a cercar son pare mort. Aprés li
prega que vulgui ajudar-lo per Iliurar Raimond, i amdós convenen l'empresa.
Cant XI : Raimond está trist a la seva presó, abandonat a sa dissort.
Admirado de Raimond al veure entrar Imelda. Eli li conta son amor i l'anyo-
ran9a que ha tingut d'ella. Imelda refuig aquesta conversa, i sois li parla de la
seva fúgida. Estranyesa del comte. Imelda l'obliga a fugir. Son descoberts.
Lluita furiosa entre'ls guerrers de Borrell i la guarnició de Palafolls, que ha
sortit en persecució deis fugitius. Mort d'Imelda. Plor i desesperado de Raimond
al veure morta la seva estimada. Arribada de Borrell victoriós, qui abra9a
enternit al seu fill.
Cant XII : Els cristians s'emporten el cadavre d'Imelda per enterrar-lo
a Moneada. El crit de guerra i de reconquesta s'ha escampat de cap a cap de
Catalunya. Heroica cavalcada del comte Borrell. Aprés el comte espera a Man-
resa la reunió de tot son exércit. I seus sos aliats d'enllá del Pireneu emprén
la marxa.
Cant XIII : L'exércit cristiá está postrat al peu del Montserrat. La boira
matinera embolcalla la Santa Montanya, pero els cristians fan oració a la Verge,
i la boira s'esvaeix, portant l'alegría a llurs cors. Al sentir el toe de les campanes
que'ls anuncien la nit de Nadal, s'eníilen montanya amunt. La nit de Nadal
al Montserrat.
Il8 BUTLLETÍ DEL
»
Cant XIV : Esplcts de les armes cristianes. La serralada de la costa, amb
sos castells, can en poder deis cristians. Al rebrc aqueixes noves, Alman9or
dcixa la guerra de Castella, on acaba de saquejar Sepúlveda i Zamora, i s'enca-
mina a Catalunya. L'Esperit maligne vol avisar a Darés de raven9 sigilos deis
cristians. Sant Miquel Iluita amb ell i el lienta per sempre mes de la nostra
patria. Visió del Montserrat. Avenir de Catalunya. Mort de Darés.
Cant XV : Ja negra nit, els cristians baixen de la montanya i calen foc
a les naus mores trates sobre la platja. Els cristians, victoriosos, empreñen la
retirada vers el Montseny. A les cimes que voregen el Congost, troben a sos
germans d'enllá del Pireneu (septimans, aquitans), que, desfet l'imperi deis
carlovingis, venen en llur ajuda. Abra9ada de germanor entre aqueixos pobles
que han tingut per bre9ol les mateixes montanyes.
Cant XVI : Al fer-se de dia, Alman9or, amb sos esquadrons, se llen9a fu-
riosament Congost amunt; mes se veu envolt per les legions cristianes, que de
tots indrets se despengen del Montseny i de les serres de Berti. Llavors recula
ses tropes del pas del Congost i vol guanyar el pía de la Calma. La batalla resta
indecisa : els cristians están a punt de perdre-la; els capdills aconscllen al comte
la retirada. En aixó apareix en una cima del Montseny l'estendard del Profeta.
El comte fa un vot a la Verge de Montserrat si els dona la victoria. Esplets glo-
riosos d'en J3orrell. Molts guerrers creuen veurc de nou aquell guerrer del cel
que'ls salva a Moneada. La victoria es decideix pels cristians. Al fer-sc de dia,
Alman9or ovira al lluny la nostra Santa Montanya, i, veient-se vcn9utpel poder
misterios que del cim d'ella ampara els cristians, maleeix Catalunya, i jura
no tornar-hi mes. Romiatge al Montserrat.
Epíieg
Temps aprés, Pere el Gran, veient-se abandonat de cel i térra, es recorda
de la can9Ó del seu trobaire, i puja al Montserrat en cerca d 'aquell poder que
la Verge dona a sos ascendents. El rei passa tota la nit a la Santa Cova, i veu
en somnis els esdeveniments gloriosos d'aquella guerra. L'endemá, confiat en
la protecció divina, se'n va a la guerra, tenintidcsprés lloc els esplets famosos
que mal mes s'csborrarán de la memoria deis catalams.
CONVERSES D'ARQUEOLOGÍA
Sumari de les explicades durant el mes peí Sr. Casades i Gramatxes, amb
exposició de projeccions fotográfiques.
May(, dia 5. Conversa XLIII d'Arqueología romana : Continuació de
l'estudi de les villcs i dcscripció de la d'Adriá a Tibur.
MavQ, dia 12. Conversa XLIV : Descripció de la villa d'Adriá a Tibur
(acabament). — Els palaus imperials. — Estudis deis del Palatí a Roma.
Marc, dia 26. Conversa XLV : Continuació de l'estudi del palau deis
Césars en el Palatí. — El palau de Dioclcciá a Spalato (Dalmacia).
Centre Excursionista de Catalunya 119
NOVES
El vinent Congrés Excursionista. — Ha sigut acordada en principi
la data del primer d'octubre per a la celebrado del III Congrés Excursionista
Cátala, que ha de teñir lloc a l'histórica ciutat de Tarragona. La Mesa del
darrer Congrés, celebrat a Manresa, ha comen9at ja a ocupar-se de l'organit-
zació d'aquest nou aplec excursionístic, secundada per la Junta Directiva del
nostre Centre Excursionista de Catalunya i per entusiastes companys
d'aquella ciutat, que's prepara per rebre dignament, y de la manera que ella
sab fer-ho, els nombrosos forasters que amb tal motiu sens dubte hi anirán.
En números successius anirem donant compte deis treballs preparatoris de
l'esmentat Congrés.
El refugi de la Renclusa. — Ha sigut ja despatxat favorablemen.t
l'expedient referent a la cessió, per part de l'Estat, al nostre Centre, del
terreny necessari per a la construcció d'aquest nou i important refugi que la
nostra entitat va acordar edificar, com ja saben els nostres llegidors, al peu
de les Montanyes Maleides. En un deis vinents números donarem compte de
tots els treballs realitzats fins a la data. Per avui no'ns resta sino avan9ar
que així que'l temps ho permeti comen9arán les obres de dit refugi, a fi de
deixar-lo terminat dins la mateixa temporada i poder inaugurar-lo l'estiu del
vinent any 1914.
Centenari de la mort del reí Martí. — Amb el present número re-
partim la portada deis treballs publicats temps enrera amb motiu del V Cen-
tenari de la mort del rei Martí. En números próxims contin,uarem aquells
treballs a fi de completar l'estudi monográfic d'aquella época, comptant a
l'efecte amb la cooperació deis Srs. Carreras i Candi, Josep M.* Roca, Sanpere
i Miguel, i Domingo Martí i Julia, entre altres distingits publicistes.
Vaga de caixistes. — A punt d'entrar en máquina el present número,
va esdevenir la vaga de caixistes, que ha sigut de llarga durada i que ha re-
trassat fins avui la sortida del mateix. A fi de posar-nos al corrent, el número
vinent será extraordinari (de mes de vuitanta planes) i correspondrá ais mesos
de maig, juny i juliol.
120 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
SECClO METEOROLÓGICA
h:s TACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)
RKSUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE MARQ
^ TEMPERATURES (a lomera)
PRESSIONS BAROMÉTRIQUES
A 0"! ALNIVELLDELA MAR
MU GES MENSUALS
MÁXIMA
EN 24 IIORES
MÍNIMA
EN 24 HORES
MITGES MENSUALS
8 MaTÍ
8 TAHDA
8 MATÍ
8 TAHI>A
5".8o
Ó". 02
22''.5 (diesi I i 12)
— 3*'.5(dia 2)
768*87 mm.
yóg'So mm.
[ Dies serens ..11 8 m.
» nuvolosos. 1 1 »
ESTAT DEL CEL. I " '^«^erts. . 9 »
i5
8 t.
b
»
1 1
»
HUMITAT RELATIVA
MITÜES MENSUALS
MATI
■2'35
8 TARDA
7S'74
NUVOLS
CLASSE DOMINANT
8 MATÍ
CIHRUS
8 TARDA
CIRRUS
Dies de pluja . . 10
» de neu ... í
» de glac^ada . i i
» de boira . . 5
» de gcbre . . 2
NUVOLOSITAT
MirüES MENSUALS
8 MATÍ
5'4i
8 TARDA
4'48
TOTAL DF. PLUJA MENSUAL: i62'7 mm.
» DE NEU » : o'03 mts.
VENT
DIRECCIÓ DOMINANT
VHLOCITAT: EN 24 HORES
8 MATÍ
8 TARDA
MITJA MENSUAL
s w.
NE.
87*96 kms.
J. s. s.
El Centke txcuKsioNiSTA DE Catalunta í la Direcció del Butlletí deixen
íntegra ais respecnus auiors la responsabiliíai deis ireballs firmáis.
Harceíona. — Tip. «L' A ve 09»: Rambla de Catalunya. 24. — Teiefon i 1 ¿
Any XXIII Maig-Juny-Juliol 1913 Núms. 220-221-222
ButUetí
del
Centre Excursionista de Catalunya
EL XALET REFUGI DE LA RENCLUSA
PRIMER d'aQUEST GENRE, PROPRIETAT DEL CeNTRE EXCURSIO-
NISTA DE Catalunya, en construcció a les Montanyes Ma-
LEiDES (Maladeta) (Alts Pireneus d'Aragó).
Senyors:
AMB especial satisfacció compleixo la comanda de la Junta Di-
rectiva de donar compte avui ais consocis que m'escolten, i
demá a tots els altres per medi del Butlletí, de les gestions fetes
per la mateixa per bastir el nou refugi de la Renclusa, explican t al
mateix temps l'origen del projecte i l'estat en que avui se troba.
Fa dos anys i mig (era peí janer de 191 1) que, en virtut d'unes
noves que veníen a confirmar certs rumors, que feia temps corríen,
relacionats amb la certa o suposada intenció d'alguna societat es-
trangera, la Junta Directiva acordá soMicitar de l'Estat l'autoritza-
ció necessaria per construir el Reíugi, i així es íéu. El bon amic Juli
Soler i Santaló lou Tencarregat de tragar els plans, i, per medi de
les seves bones relacions a la provincia d'Osca, cuida de la marxa
üe l'expedient.
Moltes diíicultats trobá la nostra petició en les rodes de Ten-
granatge oficial; pero (bé val a dir-ho) no pas per falta de voluntat
deis funcionaris encarregats, sino per un sensible descuit en el Re-
gistre del Ministeri de Foment, que obliga a donar a l'expedient
una tramitació llarga i desavinent, si bé avui, que ja n'hem sortit,
n'estem satisfets, puix s'ha resolt com calía i amb el máxim de
seguretats per al Centre contra la propria acció oficial.
Els trámits seguits, no haig pas d'explicar-vos-els d'un a un:
res ne trauríeu. Son els mateixos de tot expedient : instancies, cer-
tificáis, plans, peticions, conformitats, etc., etc.; amb l'agravant
15
122 BUTLLETÍ DEL
que, en aqueí>t cas, la tramitació ha sigiit doble, puix per runa banda
instávem el permís al Ministeri de Foment per medi de la Queíatura
de ^lonts d'Osca, que obrava junt amb el Govern Civil i amb l'Ar-
caldía de Benasque; i per l'altra es tramitava la nostra petició en
el Govern Militar de Jaca i de la Provincia d'Osca, el qual l'havía
d'informar a la Capitanía General de la 5.^ Regió, i aquesta proposai
al Ministre de la Guerra l'oportuna Reial Ordre resolutoria. Per li,
mercés a l'incansable activitat d'alguns entusiastes del projecte,
s'obtingueren els permisos : el de Guerra en la Reial Ordre de 16 de
juliol de 1912 (D. O. núni. 198), i el de Foment en 17 d'octubre del
propri any. Aqüestes dues Sobiranes Disposicions enclouen lo següent:
Se concedeix al Centre Excursionista de Catalunya per-
mís per construir, en la partida denominada la Renclitsa, en el mont
situat a la Valí de l'esquerra del riu Essera i assenyalat amb el nú-
mero 30 del catáleg deis d'utilitat pública de la Provincia d'Osca, par-
tit de Boltaña i teime de Benasque, i en el lloc que a l'efecte asse-
nyali la Quefatura de Monts, un edifici refugi de montanya segons
els plans presentats peí Centre i aprovats per la Superioritat i
per mentre el tal refugi estigui en condicions de complir son objecte.
Aquesta concessió caducará quan el Centre no tingui el Re-
fugi en les degudes condicions per ais fins perqué ha sigut creat, en
el qual cas se n'incautará la Quefatura de Monts d'Osca. Igualment
assenyala que'ls empleats de dita Queíatura fruirán, en el Refugi,
d'iguals tráete i aventatges que'ls socis del Centre. Aquí és precís
esmentar que, encara que no lio llagues imposat l'Estat, el Centre,
de molt bon grat, els ho hauría concedit, per les moltes facilitats
que hi ha trobat i peí bon interés amb que s'lian mirat el projecte.
L'autorització del ram de Guerra sois marca algunes piescrip-
cions, com la que'l Centre no tindrá dret a indemnització en cas
de destrucció forzosa del Refugi, i altres relacionades amb la deíensa
de la Nació.
Una bona acollida va trobar també el Centre en l'Ajuntament
de Benasque, puix aquest, a mes d'informar favorablement i amb
urgencia el projecte tantes vegades com li fou remes, rebc al nostre
co.missionat, D. Juli Soler, amb les mes grans atencions, i, reunit
en sessió extraordinaria especial, acordá renunciar el 90 per 100 de
propris a que tenía dret sobre'l valor deis materials que s'emplein
en la construcció del Refugi. Igualment s'ha concedit ais veins de
Benasque el tráete privilegiat de socis del Centre, que tambó ben
guanyat se teñen.
Obtingudes les concessions esmentades, el Centre emprengué
Centre Excursionista üe Catalunya 123
directament els treballs per a la construcció i Fulterior explotació, i a
l'efecte convoca un concurs entre'ls veins de Benasque. que ha do-
nat un resultat mes que satisfactori per ais interessos socials, puix ve
a reduir en gran manera les despeses que hi haurá de fer el Centre,
i, sobre tot, les ha fixades explícitament de tal manera, que, com vul-
garment se diu, sabem fixament de quin mal hem de morir. El con-
curs íou fallat en favor de D. Josep Sayo Pedrón, veí de Benasque,
en les condicions següents, a mes d'altres de menor importancia:
El Sr. Sayo es compromet a construir el Reíugi segons els plan s
del Sr. Soler, aprovats peí Centre i per la Superioritat. Se dona a
Tobra un valor mínim de 10,000 pessetes, de les quals el Centre
en pagará 5,000 en la forma següent : 2,500 al comentar l'obra, i
les altres 2,500 en cinc anys a rao de 500 anyals. L'explotació del
Refugi, el Centre l'arrenda al Sr, Sayo per un terme de vint-i-nou
anys, durant els quals no pagará arrendament de cap mena a canvi
de les 5,000 pessetes que posa en la construcció. Si per qualsevol cir-
cumstancia l'obra costes mes de 10,000 pessetes, l'excedent el pa-
gará el Sr. Sayo, així com totes les reparacions que calgui íer a
Teditici durant aquests vint-i-nou anys, passats els quals el Reíugi
quedará de l'absoluta proprietat del Centre, així com si el Sr. Sayo
l'abandona o nol serveix abans de finir el +erme. Les tarifes per al
servei han sigut aprovades peí Centre, i cada cop que s'hagin de re-
novar necessitarán també de la mateixa aprovació. El tráete privilegiat
ais socis del Centre, individus de la Quefatura de Monts i veins de
Benasque, els concedeix, segons les actuáis tarifes, un 40 per 100 de
rebaixa per terme mig. El Centre es reserva també la quarta part
deis ingressos bruts per estatges, de manera que les quotas anyals
de 500 pessetes quedarán cobertes en bona part per aquests pro-
ductes. Se prendrán les degudes garantíes, en Fescriptura pública
próxima a firm.ar-se, per assegurar el comp limen t del contráete.
Aqüestes condicions, en extracte esmentades, creu fermament,
la Junta Directiva, que han de meréixer la general aprovació, puix
difícilment podríen millorar-se, sobre tot en Testat actual del Centre,
que tots coneixeu.
I queda gaire-bé acabada la ressenya de la part administrativa
del projecte de construcció del Refugi de la Renclusa. Ara, de les
parts arquitectónica i excursionista, en donará compte qui per en-
cárrec de la Junta les ha estudiades i executades : el nostre consoci
Sr. Juli Soler,
Mes hi ha encara un punt a esmentar, del qual expressament no
he donat compte, ni per incís, perqué cree que val la pena de
124 BüTLLETÍ DEL
dedica r-li capítol apart : me refereixo a la construcció d'un petit
abric en el mateix cim de l'Aneto, el mes alt de les serralades pi-
renenques.
En efecte, la petició feta peí Centre a l'Estat tenía aquesta se-
gona part, que fou tramitada i concedida junt i a l'igual que la pri-
mera. Creia, la Junta Directiva, que tenía l'obligació moral d'arri-
bar a prendre possesió oficial del cim mes alteros de les nostres mon-
tanyes, tantes vegades trepifjat pels nostres mes ardits excursionis-
tes; i era una veritable vergonya que una entitat no ja forastera,
sino estrangera, ios Túnica que tingues allí un senyal de domini re-
presentat per 1' álbum que'l Casino de Luchon lii ha deposita t en-
tre les penyes i on estampen llurs iirmes els visitants d'aquell al-
teros cimal. Pero la Junta Directiva no podía ajuntar aquesta obra,
de carácter no tant necessari, amb l'altra, que era ja imprescindible;
i per aixó no l'ajuntá al Concurs, sino que projectá ler-la directament,
puix com que'ls seus proposits son d'índole platónica i moral, no
trobaría contractista ni arrendatari.
Les diíicultats de la construcció queden explicades dient que
ral9ada és de 3,404 metres, que s'ha de comen9ar per fer una barraca
per ais operaris, i que Tobra s'ha de reduir a íoradar i arreglar una
mica una roca en el menys espai de temps possible, ja que, en la
millor temporada, els elements fan Testada impossible. ¿Quan s'em-
prendrá aquesta obra? L'entusiasme deis socis ho dirá. Si presten
a la Junta el llur concurs, esdevindrá una realitat; i, si no lio fan, es-
peraren! millors temps en que un medi o altre lii hagi per fer-ho. Vos-
altres sou, dones, qui ho ha de decidir.
I ara, amics i companys, ja coneixeu Tobra deis vostres manda-
taris, feta en els darrers anys, i no explicada abans perqué Testat de
part deis veins, i mes encara deis perjudicats, podía haver arribat
a dificultar-la si en detall hagués sigut coneguda; pero, afortuna-
dament, les bones disposicions de TAjuntament de Benasque, de la
Quefatura de Monts d'Osca, del Govern Militar de Jaca, del Diputat
del Districte de Boltaña, Sr. Fatás; del Diputat per Tarragona, se-
nyor Nicolau; així com del difunt Senador Sr. Camo i molts altres;
lian dut Tobra a bon terme, i han fet que dintre poc temps pugui
el Centre mostrar i admirar la magnífica obra qual projecte tot se-
gu't el Sr. Soler ens ensenyará i explicará, com])lint Tencárrec que
expressament li ha fet la Junta Directiva.
P. A. de la J. 1).
El Secreiari Primer,
F. KIRCHNER
Centre Excursionista de Catalunya 125
DE LA GRAN CONVENIENCIA D'ESTENDRE L'OBRA DELS
REFUGIS A LA REGIÓ DELS ALTS PIRENEUS
No cal dubtar que l'exploració i el consegüent estudi deis
massigos montanyosos requereixen, perqué aquells siguin
fructuosos i de resultats evidents, d'una major suma de facilitáis
per a lluí execució, que vinguin a contrabalancejar, i en lo possible
a anuí- lar, els seriosos obstacles que la naturalesa ha acumulat en
aquells inhospitalaris llocs, els quals, dificultant la marxa del viatger,
tendeixen a oposar-s'hi^per Fafebliment de les seves forces físiques
i moráis.
Naturalment que aquests obstacles augmentarán en rao directa
de Tele vació i l'aspiesa deis tais massigos, i en una despropoició
ben palesa; de manera que a una gian elevació d'aquests esdevindrán,
els obstacles, gaiie-bé infranquejables, almenys peí a la majoría
deis viatgers : sois a les complexions piivilegiades, dotades d'una
energía moral a tota pro va i ajudades per un bon entrena ment,
els seiá factible, i encaia a costa de greus peiills, vence'ls sense
un major dany.
En afecte : ¿com, actualment, és mitjanament possible rea-
litzar encara que no sigui mes que una curta campanya pels massi-
90S deis Alts Pireneus, i treure'n un resultat positiu?
¿Es en aquelles altes geleres i terraces glaciars de Piedrafita,
de Bramatueio, de Goriz, de Marmurés, deis Barrancs, etc., etc., allu-
nyades, de moltes hores, de llocs liabitats i mancades de vies de comu-
nicado (com no sigui el difícil pas de la petjada humana), on el
glaciarista i el geóleg, han de portar a cap Uurs interessants estudis?
¿Es des d'aquells llocs, que'l topógraf ha de teñir els seus punts
d'apoi per assolir els convenients vértexs per a les xaixes geodési-
ques? I l'exploració de les mes altes conques hidrográfiques deis
rius Cinca, Vellos, Ara, Cinqueta, Essera, etc., ¿podrá esdevenir
práctica per ais homes de ciencia, amb l'agombolament de dificul-
tats que en aquelles apartades regions ha acumulat la naturalesa
i que r inercia de l'home no ha tractat de combatre? I, el naturalista,
¿es podrá entregar, sense inquietar-se per la seva existencia, a sos
treballs predilectes, en aquells paradisos de verdor nomenats Ordesa
i Vallhibierna, exuberants museus de la fauna i la flora pirenenques?
No, de cap manera : així us ho contestarán, sense reserves, tots
aquells que, amb el sarro a l'espatlla i reduhint així llur bagatge
al de l'época prehistórica, s'hagin arriscat a sostenir-se per aquells
126 BUTLLETÍ DEL
indrets admirables deis Alts Pireneus, els quals son, com díu l'insigne
Russell, els que aconsegueixen resistir la comparació amb els grans
massÍ90s del món.
Un deis giupos montanyosos mes importants deis Alts Pire-
neus son les nomenades Montanyes Maleides o Maladeta.
LES ]\IONTANYES MALEIDES (MALADETA)
El grupo o massÍ9 de les Montanyes Maleides no's troba pas
situat en l'aliniació de cims per on está tra9ada la divisoria d'aigua-
vessants i linia frontera de les dues nacions, Fran9a i Espanya,
sino que al^a sa potent massa, reculat vers el S. d'aquesta alinia-
ció, a l'igual que sos companys els Posets (Lardana) i les Tres-So-
rores (Mont-Perdut) (aquest sois en part), que son els tres massi-
90S mes importants de tot l'istme pirenenc.
Está tot ell encía vat en l'extrem NE. de la valí de Benasque,
provincia d'Osca; i la terminado oriental de la seva carena va a
estrebar-se, en la frontera de Catalunya, amb les montanyes de la
nostra Valí d'Arán.
Apareix, aquest grupo montanyós, com una immensa serra-
lada aillada, forman t un deis mancho ns granítics en els Pireneus;
i es desenrotlla en son ter9 oriental en ampia corba, la concavitat
de la qual esguarda vers el NNE. Segueix, an aquesta, una llarga ali-
niació decididament orientada d'E. a NNO.
Sos vessants de N. i S. s'alcen directament del fons de dos sin-
clinals, formant altres tants talwegs, que constitueixen les altes con-
ques deis rius Essera i Vallhibierna, que l'envolten peí N., S. i O.
Aquests vessants se presenten, en general, de molt redre9at pendent,
sobressortint-ne, en la part superior, a la manera de llarga eres-
talle a, llur carena, en molts indrets inaccessible. Aquesta carena es
molt afilada, d'escassos metres d'amplaiia, i foimada per un apilo-
tament de blocs de granit a tall d'obeliscos, dislocats pels gla9os i
les tempestats.
L'extensió d'aquesta carena des del pie de Mulleres, vers el
seu llevant, fins al pie mes occidental d'Alba, cap a ponent, nobaixa
de 9 kilómetres, ressaltant-hi una seria de puntes, l'altitut de les
quals sobre'l nivell de la mar és superior a 3,200 metres, i arriba
a sobrepujar els 3,400 metres (pie d'Aneto), que és la máxima ele-
vació a que assoleix l'istme pirenenc.
El ter9 superior d'aquests vessants se troba ocupat per les
geleres (glaciers) que com estesa banda faixen la carena terminal per N.
Centre Excursionista de Catalunya 127
i S. L'amplaria d'aquesta faixa de geleres varía, essent mes considera-
ble, com és natural, la que's troba orientada vers elN. quel'oposada.
L'extensió superficial d'aquestes geleres de les montanyes Maleides,
segons els treballs efectuats per Mr. Schrader, és de mes de 168 hec-
taries per a les del vessant del S., i de 524 hectaries per a les del ves-
sant del N.; donant un total, per a tots dos vessants, de 692 hecta-
ries, la major extensió de gla90s eternals que's pot trobar en tots
els Pireneus.
Aqüestes geleres, com ocupan t els vessants redre^ats, oferei-
xen un pendent variable, que arriba fins ais 50° d'inclinació, i
encara mes. Se presenten com penjades, amb llur superficia mes
o menys esquerdada longitudinalment, i amb la vora inferior guer-
xada, formant un foit espaüat. Aixó fa que les moraines termináis,
en qualques d'aquestes geleres, no ofereixen l'aspecte d'un cordó
que va vorejant la gelera, sino que's precipiten molts metres a valí
i cercant els indrets on la línia de máxim pendent sigui mes suau.
Es, aquesta disposició de les geleres deis Pireneus, o de vessant,
la característica que les distingeix de les deis Alps, les quals,
foimant veritables lius de glag, devallen fins a les planes, on s'es-
tenen en ampies cons.
Degut a la constitució heterogenia d'aquest massÍ9, on el gra-
nit i la calida es troben alternats, s'hi veuen arreu enfonsaments del
sol, els quals donen lloc a perdues hidrológiques de les corrents que
devallen proceden ls de la fosa de les neus.
En els replecs d'amdós vessants se formen cubetes lacustres, que
son ocupades per estanys de mes o menys capacitat, mes tots ells,
peí llur altitut, son de la mena deis superiors i de naturalesa glaciar.
Entre ells hi ha el nomenat de Cregüeña, que és el segón, en exten-
sió, de tots els deis Pireneus (com que amida mes de 100 hectaries);
i el Coronat, que, si bé de reduides dimensions, és el primer, per sa
altitut, de tota la carena, car se troba empla9at a 3,180 metres sobre'l
nivell de la mar.
La vegetado és abundosa en els repeus d'aquest massig, cons-
tituint la ribera de Vallhibierna, un deis pares naturals mes espíen -
dids deis Pireneus, amb ses gemades praderíes i ses boscuries ata-
paides d'abets i pins, que s'enfilen vessant amunt fins al límit de
llurs respectives zones de vegetado. En el vessant N. l'arbrat no
és tant abundós : malgrat aixó poden veure-s'hi exemplars de pins
fins a la zona de 2,200 metres d'altitut sobre'l nivell de la mar.
La fauna hi és completa i propria de la regió alt-pirenenca, no man-
cant-hi les especies mes rares, com és el gall silvestie, etc. L'aspresa
128 BUTLLETÍ DEL
f'el scii sol. ralluiu^ament de llocs habitáis i la falta de circulació
que té, fan que sigiii avui el millor deis comptats refugis on for90-
sament ha íingiu de replegar-se, fiigmt de la rapacitat deis homes,
l'especia conegiida per cahirol o isart, Tairós i simpátic habitant de
les solituts; no essent difícil trobar-n'hi ramades de seixanta, vui-
tanta, i fins mes de cent *. Per dissort, ja fa qualques anys que'ls
ca9aires s'han adonat d'aquella per ells térra de promissió, on han
comen9at les razzias, tant peí pait deis nacionals com peí la deis
estrangeis, que menacen, si no s'hi posa remei, amb Texteiminació
d'aquells animáis.
Per aquests curts mots descriptius se podrá comprendre l'im-
portancia que ofereix aquest massig de les Montanyes Maleides i
l'interés que ha merescut deis homes de ciencia el seu estudi, com
ne son prova, des de reculats temps, els treballs de Picot i Lapey-
rouse, de Reboul i Vidal, notables naturalistes i geodestes; els del
célebre Ramond de Charbonniéres, l'historiaire deis Pireneus; de
Mis. Arbanére i Cordier, Franqueville i Tchihatcheff, els darrers
vencedors del pie d'Aneto. Tots aquests ih lustres viatgers, malgrat
el desconeixement que's tenía d'aquestes montanyes íins a mitján
segle passat i la falta de vies d'accés des de Franca, portaren
a cap, amb llurs viatges, itineraris atievidíssims, guiats solament
per la fe i l'ardidesa de provats montanyencs.
Dignes continuadors ne son, modernament, Ch. Packe, Mr. Schra-
der, el notable cartógraf pirenenc, i, per fi, els estudis glaciaris-
tes de Mr. Trutat, i els del savi hidróleg Mr. Belloc, han vingut a
demostrar l'interés amb que son mirades aqüestes montanyes pels
savis del món,
Al costat d'aquests homes de ciencia cal posai-hi la multitut
que, amb al cor mes o menys montanyenc, practica en sos viatges
i excursions l'admiració de la naturalesa, son objectiu preferent;
aquesta multitut que, acudint, quan ve la temporada, a Bagncres
de Luclion, converteix aqüestes Montanyes Maleides en son rendez-
voiis, aml) granprofit per a aquella població, pera la qual és la Ma-
ladeta, com el Mont-Perdut per a Gavarnie i el Vignemale per a
Cauterets, centre de forta atracció i intens moviment.
Malgrat aquesta atracció que, per llur relie vant paper en l'istme
pirenenc, desempenyen les Montanyes Maleides, i que les guies es-
trangeres se cuiden de mantenir i propagar cada vegada mes com
* En una de les meves excursions per aquelles montanyes, vaig arribar a comp-
tar, a la gelera de les Salenques, una ramada d'isarts composta de cent quaranta caps.
EL GRAN MASSIU DE LES MONTANVES MALEIDES (lUALADETA)
PANORAMA DES DEL CAP DEL POPT DE BENASQIE
Centre Excursionista de Catalunya 129
mes se coneixen, aquesta montanya nostrano ha merescut fins avui,
part d'en9á de la frontera, el que ningú s'hagi dignat fixar-hi l'aten-
ció, no ja per a son estudi (que aixó és demanar massa, en aquest
país), sino amb Tintent de facilitar Tacció an aquells homes de
ciencia, i amants de la natural bellesa, que hi acuden, des de llu-
nyanes terres, a descobi ir-la i ensenyar-nos-la.
Empero cal fer constar que aquest corrent de viatgers envers
aqüestes montan yes no passá desapercebut per a tots, i Tafany
d'explotar-la per al lucre particular, se despertá en llurs veins i pro-
prietaris els montanyencs de la vila de Benasque; i, si bé amb molt
migrats medis, arriba un d'aquests, el Sr. Brusau, avies d'execució,
construint a Tindret de la Renclusa i en les montanyes de que's
parla, una humil cabana de pedra seca, que, tant peí desconeixe-
ment de la seva existencia per part deis agents de l'Estat com per
la tolerancia de les autoritats d'aquella vila, ha facilitat a Tesmentat
senyor el poder recoUir, durant aquests anys de funcionament del
primitiu reíugi, un ben desproporcionat fruit de tant exigu capital.
La cabana de la Renclusa ha servit, dones, fins al present,
d'obligat refugi, a falta d'altre, a la concorrencia excursionista que
ha assolit les Montanyes Maleides, malgrat Tabsencia de comodi-
dats i el no trobar-s'hi cap medi de proveíment, cosa tant neces-
saria en aquells solitaris indrets *.
DE LA REALITZAClO I LA TRAMITACIÓ DEL PROJECTE
D'aquest vergonyós estat de coses, tard o d'hora, se n'havía de fer
carree el nostre Centre Excursionista, que tant s'ha desvetllat peí
foment de l'excursionisme, majorment quan ja tenía plantejada i
comentada l'obra de la xarxa de refugis de montanya amb la cons-
trucció del xalet refugi d'Ull de Ter, inaugurat l'any 1909; i les
excitacions que rebía, per part de les societats estrangeres amb ell
federades, perqué intervingués en aquell lloc amb sa poderosa ini-
ciativa, no's perderen en el buit, sino que decidiren la Junta Direc-
tiva a prendre l'acord, peí janer de Fany 1911, d'estendre la xarxa
de refugis ja comentada, plantant la primera fita a la regió deis Alts
Pireneus amb Terecció d'un nou refugi en el massig mes alteros i
important de tota la carena, a les Montanyes Maleides (Maladeta).
Posat el projecte en vies d'execució, la Directiva del Centre
* L'actual arrendador de la cabana, Sr, Sayo, ha procurat millorar-ne l'habilita-
ment, portant-hi qualque Hit i facilitant queviures i guies ais viatgers.
16
13 J BUTLLETÍ DEL
distingí el que siibscriu amb rimmerescuda preferencia de propo-
sai-li que s'encarregués de poitarala práctica el projecte, desenrot-
llant-lo segons el seu criteri. He dit immerescuda preferencia, i així
és, en efecte; car, sigui dit en descárrec de ma conciencia, cap me-
reixement podía jo oferir, com no fos la bona voluntat i la conei-
xen9a d'aquella tant interessant regió, que ha sigut i és per a mi un
deis eixos d'atracció en les meves campanyes pels Alts Pireneus de
l'Aragó.
Acceptada tant feixuga i compromesa tasca, posí en jóc les bo-
nes relacions que tinc a Osea, IMadrid i Benasque, i es comenta la
tramitado deis expedients, en els Ministeris de Foment i de la Guerra,,
que son precisos per portar a cap l'obra. Per a aixó vaig dirigir-me
al meu respectable amic l'Excm. Sr. D. Manuel Camo, senador vita-
lici de la provincia d'Osca, parlant-li del nostre projecte. Com ja
suposava, tinguí la satisfácelo de sentir de llavis del dit senyor la
bona nova que's feia seu aquell projecte, i que treballaría per la
se va tramitado. Així fou, en efecte : ell presenta l'expedient a
Madrid, i l'apoiá amb tot l'entusiasme de que tantes pro ves havía
donat aquell malaguanyat patrici en bé de son país; fins que en no-
vembre de 191 1 sa desgraciada mort ens priva de tant valuós
defensor.
Seguiren les tramitacions amb l'apoi deis meus distingits amics
Srs. Fatás i Nicolau, dignes diputats per Boltaña-Benasque i Tarra-
gona, respectivament, i que han sigut fins a la resolució deis expe-
dients uns fidels continuadors de la bona voluntat del Sr. Camo i
han donat pro ves de Uur desig en favor del projecte i d'ósser vers
admiradors del nostre Centre. Peí que respecta al ram de Guerra,,
no's pot menys de fer constar l'eficag intervenció del general Sr. Bar-
raquer, fiscal del Consell Suprem de Guerra i Marina. Molt ajudá
en aqüestes aiortunades gestions la primera Corporació popular de
Benasque, composta de rellevants personalitats d'aquella vila que
m'honren amb la llur amistat : tots ells se decantaren en favor de
l'obra des del ¡)rimer moment, acordant no sois autoritzarla, si
que, a mes, posar-se al nostre costat per a tot alió que fos en
benefici d'ella.
Kebin aquells bons cooperadors, una vegada mes, en nom del
Centre Excursionista de Catalunya i en el meu propri, l'expres-
sió del nostre pregón regoneixement.
Oljíingudes les reíais ordres soMícitades, a mitján estiu ele 1912
Centre Excursionista de Catalunya 131
comengaren les obres preliminars sota'l projecte que ha vía sotmés
a Ta pro va ció de la Junta Directiva (posteriorment aprovat, també,
pels centres governatius) i que, salvant una millor solució, segons
el meu lleial saber i entendre he desenrotllat de la següent manera:
Projecte de construcció d'un refugi a la Renclusa (Monta-
NYES MaLEÍDES [MaLADETA]), EN ELS AlTS PiRENEUS DE LA
provincia d'OsCA i a una cota de 2,133 METRES SOBRE'l
NIVELE DE LA MAR.
TIPUS DEL REFUGI
Al desenrotllar el projecte, abans que tot, calía decidir el tipus o
classe de refugi que sería convenient peí al projectat, ateses les
circumstancies de Uoc i de medis económics de que's podía disposai.
Per aixó, conseqüent amb mon criteri, que per a aquesta qües-
tió vaig exposar en una comunicado presentada en el primer Con-
grés Excursionista Cátala, celebrat a Lleida l'any 1911 (vegi's But-
LLETÍ del marg passat), i comptant per endavant amb els recursos
pecuniaris de que'l Centre podía disposai, vaig entendí e jo que
podría escoUirse, com a tipus per al refugi de la Renclusa, el de la
classe de xalets guardats.
En efecte : el no trobar-se en tota aquella regió cap edifici
d'aquesta mena fins al present; l'ésser, el massig de les Montanyes
Maleides, un massig ben important, com s'acaba de demostiai;
l'haver-s'hi establert, des de ía molts anys, un nombrós coirent de
viatgers, que al present no dona senyals de minvaí (al contrari), mal-
grat les do lentes condicions d'habilitació de la cabana avui existent;
el que per aixó sigui lógic deduir que les trescentes pessetes, per a
la tempoiada, que s'han arribat a pagar per Tarrendament de la
dita cabana, puguin ésser augmentades en la natural pioporció de
medis; el carácter de la classe de concorrents que hi ha acudit, i
que segurament hi acudirá, an els quals, com a viatgers práctics
ensems que acaba lats (en general), no doldrá una major des-
pesa quan se'ls donin les comoditats possibles en aquell lloc : totes
aqüestes raons permeten suposar que será possible assegurar un
arrendament convenient del refugi que deixi no sois un marge pru-
dencial de guany a Tarrendador, si que també alcanzar lo necessari
per plantar cara a les irremeiables reparacions de Tedifici i an els
possibles imprevistos.
A mes, per trobar-se el nou refugi al pas deis ports de la Picada
132 BUTLLETÍ DEL
i del Bom, pels quals se va a la \^all d'Arán i a Bagnéres de Luchon,
respectivament (passatges molt concorreguts, no solament peí trá-
fec de rarriería que fa el comerg entre aquelles regions, sino, a mes,
per haver-se establert per aquells un corrent d'emigració i d'im-
migració deis bracers del país), resultará ésser, Tedifici en construc-
ció, de gran utilitat com a Uoc de refugi en aquells indrets tant pe-
rillosos, tal vegada els de mes perill deis Pireneus, tant per les consi-
derables quantitats de neu que hi cauen com per la potencia aterra-
dora deis torbs i tempestes que s'lii congríen, de lo qual cada hiver-
nada son prova nombroses victimes.
Oferirá, dones, el nou refugi, millors condicions d'empla^ament
que'l nomenat hospital de Benasque, avui existent, per trobar-se
aquell mes alt que aquest i ésser visible ja des deis mateixos caps
deis ports susdits, apart de sos millors medis d'acolliment i de guarda.
EMPLAgAMENT
Es convenient en absolut que'l nou edifici es trobi emplagat
en el vessant septentrional de les Maleides, per ésser aquest el que,
esguardant vers la frontera, enlla^a sa part baixa amb aquesta mit-
jangant Taita valí o conca de l'Essera, trobant-se, dones, a la co-
marca deis ports abans dits. A mes, l'ús constant deis excursionistes
ha establert per aquest vessant la ruta obligada per ais que desit-
gen assolir els cims d'aquest massÍ9 i que, com hem expressat abans,
utilitzen la cabana de la Renclusa com a forros refugi.
Empero el lloc on se troba emplagada aquesta cabana, entenc
jo, no pot aprofitar-se per a l'emplagament de l'edifici en projecte.
La Renclusa, com son nom indica, és un enfonsament en forma d'U,
rodejat d'un espadat de penyes de lo a 15 metres d'algaria. Les ro-
ques que'l formen, arrestellades com fulls de Ilibre, en molts de sos
indiets no ofereixen cap fermesa. El fons del enfonsament ha sigut
rublert en i)art pels alduvions del barranc que hi desemboca, pro-
ceden t de la fosa de les neus de les geleres del trog de vessant des del
pie de la Maladeta fins al pie oriental d'Alba; i a mes serveix de
desean ega de J'estany de Padeina. En aquest enfonsament del
teiiei, en son indret de llevant i en el lloc on el penya-segat presenta
major elevació, per entre les esquerdes de son repeu, és engolit
el corrent del barranc, perdent-se en les entranyes de la térra. En el
costat oposat an aquest curios lloc, i arredosada a la cinglera de
l'enfonsament, és on se troba emplazada l'antiga cabana de la Ren-
clusa.
Centre Excursionista de Catalunya 133
Que aquest Uoc, ni els seus immediats contoms, no ofeieixen cap
aventatge per servir d'emplagament a Tedifici en projecte, no cal
esfoigar-se en demostrar-ho. El primer inconvenient és que, a causa
de la major superficia de la planta d'aquest, no hi ha l'espai suíi-
cient, ni tampoc el consegüent desembarag per al seu accés. Se-
gón : la naturalesa, deslligada per complet, del sol (format de
sorres i tartera esmicolada) , i rhumitat procedent de les filtracions
del barranc, donaríen un mal emplagament. Teicer : la cinglera de
penyes que envolta Tenfonsament, com he dit abans, no ofereix
cap seguretat de fermesa, no essent res d'estrany la caiguda de pe-
drés assobre'l teulat de Tactual cabana. Quart : trobant-se aquell
lloc recios en sa majoi part, i escaient-se ésser l'extrem delcurs de la
barrancada susdita, en dies de fortes vingudes, complicades amb el
rocegament deis allaus, pot donar-s'hi el cas que'ls materials ame-
nats peí barranc arribin a rublir, en tot o en part, lo queiesta d'en-
íonsament; succés que, segons datos adquiíits, passá ja fa anys *.
Finalment, el nou edifici, si es tiobés emplagat a la Renclusa, es
veuría arreconat i completament fóra de la vista de la major part
d'aquells interessants contorns, i en lloc trist i encongit.
Per aqüestes raons no s'intentá aprofitar la Renclusa per a
emplagament del nou refugi, sino que, previs els deguts regoneixe-
ments de sos voltants, i mitjangant les convenients calicates del sol,
s'escollí per al del emplagament un planell a TE., distant uns 100 me-
tres de la barraca de la Renclusa, i elevat Ueugerament sobre'ls
teiienys confinants, que, a llur torn, formen dues suaus ondula-
cions : Tuna a l'O., que és la barrancada susdita de la Renclusa;
l'altra a Toposada direcció, vers TE., que s'aboca sobtadament vers
el N. Quedará, dones, per a empla^ament del refugi en construcció,
un planer esquenall entie les dues depressions. El seu subsol está
constituit per un banc de caliga agrisada, compacta i d'aspecte mar-
brenc, amb els Hits de pedrera verticals i dirigits de N. a S. S'apro-
fitará aquest banc rocós, degudament rebaixat i anivellat, per assen-
* Per la primavera d'enguany s'ha repetit el fet, i en propcrcions mai vistes,
per la caiguda d'un formidable allau procedent de les geleres de la Maladeta i
d'Alba, que, seguint tot el curs de la barrancada de la Renclusa, ha rublert la seva
conca per complet i en una llarga extensió, arribant fins al peu de l'enfonsament del
barranc i formant-hi un pont de neu de qualques metres d'algaria, per sota'l qual surt
el corrent. La neu de l'allau ha assolit el mateix llindar de la porta de la cabana de la
Renclusa, i a primers del mes de juny actual encara es trobava, el barranc susdit, del
tot cobert de neu. L'emplagament del nou refugi s'ha vist completament fóra de la
trajectoria de l'allau, lo qual demostra mes la bona situació escollida.
L'emplac^ament del refugi
(D'un dibuix)
El xalet-rekugi en son empla^ament
BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA I35
tar-hi els fonaments de Tedifici, que oferirá peí aixó les degudes
garantíes de fermesa i sequedal del teirer; circumstancia, aquesta,
molt important en aquelles regions, per la dificultat que ofereix
l'obtenir-la.
Se tiobará, el nou edifici, en aquell emplagament, degudament
airejat, visible des deis ports, i, per la seva situació local domi-
nant, guaidat deis possibles allaus i del despreniment de penyes. Per
assegurar aquesta condició s'ha consulta! el parer de la gent prác-
tica del país, sobres Tacostumada trajectoiia que'ls allaus solen
prendre quan se presenten en aquells llocs.
DELS MATERIALS
Es, lo referent ais materials,una qüestió que, sino s'hagués pre-
sentat resolta des del primer moment, hauría dificultat, i fins impossi-
bilitat, l'execució del projecte en aquella encontrada; caí la justesa
de presupost de despeses no permetría el distreure part d'aquest per
destinar-lo a la construcció de camins per a la condúcelo deis mate-
rials al peu de l'obra, afegit aixó al cost deis transports. Per soit
no ha sigut així, caí els materials necessaris per a la construcció,
els principáis almenys, se troben podem dir a peu d'obia, i de les
millors qualitats.
La pedia és de granit, molt compacta, dura, i de gra mitjá. Se
n'hi troba també de caliga, blanca o vetejada de gris, d'aspecte
marbrenc. La primera s'utilitzaiá peí ais murs; i la segona, després
de cuita en un foin constiuit sobie'l mateix lloc, se reduiíá a calg,
que ha de resultar de la millor mena.
La soria no hi manca allí, procedent de la descomposició del
gianit i naturalment rentada.
La llosa per al teulat cal poitar-la des de la llosera que TAjun-
tament de Benasque posseeix a Literola. Allí es troba en explotado,
i presenta tots els carácters d'una llosa estriada, de color negie
plombós, Iluenta, i esfullada en gians dimensions. Es d'excel'lent
qualitat per a l'objecte a que se la destina.
La fusta procedirá deis hoscos existents en els contorns de la
Renclusa i a les partides de Paderna i de la Costeía. Els ai bies son
de la vaiietat de pi silvestie; i les qualitats de la fusta, de fibia sana,
llesta i de contextura suficientment grassa, la fan ésser un material
deis millors, ajudant an aixó el que poden obtenir-se'n peces que
ajTibarán a amidar fins a 0^45 metres d'amplaria i una llargaria
mes que suficient.
136 BUTLLETÍ DEL
Tots els materials esmentats, que's troben en el mateix Uoc de
l'obra o en sos contorns, TAjuntament de Benasque, llur proprietari,
segons acord en acta datada a 11 d'agost de 1912, els ha concedits
al Centre Excursionista de Catalunya, lliures de drets i en tota
la quantitat que siguí necessaria per a les obres del nou refugi : acord,
aquest, que honra an aquella digna i culta corporació.
L' E D I F I C I
planta
Afectará, la planta, la figura d'un rectangle regular, els cos-
tats del qual amidarán 20 metres de Uargaria per 7^5 metres d'am-
ple. La seva oiientació en Templa^ament será exposant un de sos
costats majors vers el N. 450 al O., així com el costat oposat ho es-
tará veis el S. 450 al E. : de manera que l'eix principal del rec-
tangle es trobará orientat de NE. a SO., orientado especial que pei-
metrá que les quatre fatxades aixecades sobre d'ell se trobin degu-
dament assoleiades, tal com con ve que siguin.
ALgAT
Sobre aquest rectangle s'assentarán els fonaments de l'edifici
amb el gruix convenient, i, seguint an aquests, els murs o parets mes-
tres, que foimarán un paraMelepíped de cares legulars. No pre-
sentarán, aqüestes paiets, en llurs paraments exteriors, cossos en-
trants ni sallents, a fi d'evitar reclaus o angles que, arreconant-s'hi
la neu, se converteixin en altres tants indrets d'humitat, en perju-
dici de les parets.
La ¡)lanta baixa de l'edifici s'aixecará un metre per sobre la
rasan t del terrer, a l'objecte de procurai el degut aireig an el seu sol.
An aquest fi s'obrirán uns petits espiíalls a les dues fatxades late-
rals, que establirán el suíicient corrent. A mes, aquesta disposició per-
metrá, mitjangant el corresponent rebaix del sol en part de la plan-
ta, formar dessota, un local que's destinará a magatzem i lloc de des-
embara9. L'accés en aquesta planta baixa es fará mitjan9ant una
curta graonada a l'exterior.
Seguirá an aquesta planta, o pis inferior, un pis superior, i
damunt d'aquest unes golfes, trobant-se immediatament assobre la
coberta de l'edifici.
Les parets mestres se fabricarán de mampostería, i presentarán
Centre Excursionista de Catalunya 137
un gmix de o' 80 metres fins al nivell del envigat del pis superior i
de o' 60 metres d'allí fins a llur coronament.
Aquest coronament, per ais dos murs de tatxada majors, se trobará
arrán de la coberta, tal com s'acostuma; empero els murs laterals, o fat-
xadesmenors, pujarán per sobre la coberta, i en sobressortirán peí la
cara exterior a 0^30 metres, i, seguint Tinclinació de la psndent de la
dita coberta, rematarán en un pinyó de vessants giaonats. Aquest
detall de construcció, que en el país és nomenat penal, és de moltís-
sima importancia, car amb aquest dispositiu queda el llosat de la
coberta perfetament protegit de Tacció deis vents de diiecció lateral.
Per al tiabament deis murs de fatxades majors, s'aixecarán
dues parets mitgeres de 0^40 metres de gruix en tota llur algaria i
que's trobarán emplagades en la secció central de l'edifici.
Els embans que estableixen les división s a l'interior, se cons-
truirán tots de fusta, íormats per Uurs directrius i amb un empla-
fonat amb posts emboetades degudament.
Per a la distribució deis locáis interiors vegin-se els dibuixos
de les plantes.
La coberta de Tedifici será sostinguda per les encavallades de
fusta, amb Uurs convenients quebios, ilates i un empostigat ajuntat a
boet, sobre'l qual s'assentará la coberta exterior, formada amb peces
de llosa de 0^30 metres per o'20 metres, coMocades en escata o a junta
tapada.
Els vanos serán coberts interiorment amb finestres d'una sola
fulla, a Tobjecte d'evitar el junt del mig, i pro verdes deis correspo-
nents vidres. Exteriorment s'hi muntarán els contravents, que's
construirán de fusta i obrint a l'exterior.
La porta será de doble planxa de ferro i de dues fulles obrint
a l'interior.
Els soler s, o sostres, serán tots de fusta, assentant les Uates
sobre'ls envigats; i aqüestes soportarán Tempostigat, ajustat a junta-
emboetada.
L'edifici estará provert d'aigua suficient, tant per al servei de la
•cuina com per al del water. L'aigua procedirá de manantial, i será
•condurda per canonada metál'lica.
17
<
X
I— I
<
<
<
cu
w
o*.
I-H
H
i/i
O
hJ
c;
I
W
H
<«!
^-
<;
Dá
cq
S
<í
O
•o
O
I
ro
,
M
H
C/3
• •
0
pa
w
rrt
tí
<;
O
K
O
Q
<
W
<
c/)
o
H
tn
I— I
W
P
<
¥
o
w
fe
Oí
o
o
H
O
M O
O
Q
X
H
^^M
TT
^
-^
a
a
a
o
o
Q
u
o
o
w
PQ
<1
O
O
w
en
o
O
Í4
142 BUTLLETÍ DEL
PRESUPOST DE DESPESES
Es gaire-bé impossible calcular amb relativa exactitut el pre-
supost total de les despeses que exigiiá la constiucció del lefugi,
ja peí pieu a que vindrán a resultar els materials que for90sament
liagin de pujar-se en aquell lloc, ja peí l'apreciació incerta del total
de dies de treball en aquells indrets, on l'atmósfera exerceix una
notable influencia; ja per la no menys pioblem ática de la quantitat
de tieball que son capados de produir els operaris d'aquella legió de
Benasque, únics que han d'intervenii en les obies; com també pels
imprevistos que fácilment poden esdevenir durant el curs deis tre-
balls. Tenint en compte tot el que acabem de dii, i sois apioximada-
ment, pot calculai-se que'l piesupost total (descomptant el valor
deis materials de que'l Centre Excursionista pot disposar, per
havei-li sigut cedits Iliures de drets) no baixará de 10,000 pessetes,
sense comptai el mobiliari i demés efectes.
EXECUCIÓ DE L'OBRA
Portat el projecte a vies d'execució, calía a la societat con-
cessionaiia escollir la forma en que havía d'adjudicar les obres per
portar-lo a cap, ja que l'administiació per ella directament no con-
venía a sos interessos. Rebutjada, a mes, l'adjudicació per mig de
subasta, per rao de Tesquisida cura amb que convenía poitai
els tieballs, ateses les condicions molt especiáis de la construcció i
del perill que recaigués l'adjudicació en mans de persona que no
reunís les degudes qualitats de conciencia i capacitat; la Junta di-
rectiva acordá que fos la via de concurs públic l'elegida per la cons-
trucció i l'explotació del refugi en projecte.
Previ depósit, en el local social, deis plans i del plec de condi-
cions técniques i facultatives, que eren els únics a que havíen d'ate-
nir-se els concursants, s'anunciá dit concurs públic a comentar el
dia 1/ de janer de 1913, donant tot el mes de janer per examinai
els mencionats documents i redactar les pioposicions. Així es noti-
fica a l'Ajuntament de Benasque, manant fer una ciida pública en
aquella vila en ainnici del concuis.
Entre les clausules que constaven en el plec de concurs, s'hi
trobava la de teñir d'ésser els concursants piecisament veins de la
susdita vila. Una altia deia que la construcció era tieta a concuis
peí preu a la l^aixa de 10,000 pessetes, i que'l Centre no fixava la
íoima de pagament d'aquesta quantitat, o altra menor que'n resul-
Centre Excursionista de Catalunya 143
tés, per rao de les condicions especiáis de l'obra. Empero el concui-
sant que esdevingués adjudicatari ha vía de teñir previament deposi-
tades, com a fian9a, a la caixa delasocietat concessionaria, la quan-
titat de 2,500 pessetes, i sois en casos especiáis la dita societat po-
dría relie var-lo de tal compromís; mes, arribat aquest cas, llavors
la societat no li faiía el pag?ment de les daiieies 2,500 pessetes
fins a tant que ios acceptada definitivament l'obra. Altia, quel
concursant adjudicatari havía de compiometie's a no contiactai
per ais treballs, cap obiei que no ios veí de Benasque; i que, quan
aixó no fos possible, se'l facultava, previa notificació, per contiac-
tai-lo en altia localitat, amb p-efeiencia de la mateixa regió ara-
gonesa.
Deia, una alti a cláusula, que Tadjudicataii es comprometía a por-
tar a cap la construcció del refugi en el teime de sis m,esos a comptai
des del dia que oficialment dones per comengats els treballs, data que
no podía retrasar-se mes enllá del 1/ de juliol de 1913, salvant forga
major i previa justificació a judici de Tenginyer inspector; essent
aquest, delegat peí la Junta Directiva de la societat concessionaria, i
l'únic faculta t per donar per acabades totalment les obres que cons-
ta ven en el plec de condicions exposades.
Per fi, s'hi pievenía el cas de vagues per part del personal,
marcant a Tadjudicatari la solució que li calía adoptar, etc., etc.
Fin.it el terme del concurs, i per pait de la Comissió nomenad?
peí la Directiva del Centre, s'examinaren les proposicions piesen-
tades; i de tal examen lesultá ésseí les mes acceptables per ais inte-
ressos de la societat les ofertes per D. Josep Sayo i Pedron, a qui,
previa notificació i ratificació, foren adjudicades les dites obres de
construcció i explotado del refugi en piojecte.
Malgrat lo exposat, la Junta Directiva de la societat concessio-
naria acordá que, ates que no s'havíen obtingut les Reíais Ordies
de peimís de construcció del lefugi fins a primers d'agost de 1912,
no era prudent comentar les obres en aquell temps, per rao de tro-
bar-se llavors molt escuigada la tempoiada hábil peí seguií-les
abans que'ls temporals ho impedissin, i no convenir que quedessin
abandonades, a mig comengar, durant riiivemada. Empero, a l'ob-
jecte d'aprofitar aquell curt terme de dos mesos escassos, disposá
la Junta que comencessin tot seguit els tieballsde leplanteig i des-
munt del solai, amb Taplegament deis materials, única tasca que's
podía exposar a portar a cap abans de la do lenta estació propeía.
Aquests tieballs se feren sota les immediates diiecció i inspecció del
que subscriu, facultat per la Junta Directiva del Centre.
144
BUTLLETÍ DEL
ESTAT ACTUAL DE LES OBRES
El dia 3 de setembie passat puja des de Benasque a la Ren-
clusa una brigada de tieballadois composta de vint-i-dos homes i
el capataz o encarregat de la gent. Practicades ja sobre'l terrer les
operacions d'assenyalament, leplanteig i demés treballs prepara-
Desmuntant el teurer i
toiis, donaren comeng a les obres de desmuntai el solar on estava
acordat aixecar el nou edifici. Com que aquest solar está format peí
un banc de penya, com ja s'ha dit abans, tots els treballs de des-
munt hagueren d'csser portats a cap amb auxili d'explosius.
La pedra que s'anava arrencant era coMocada en lloc conve-
nient i a peu de l'obra, per tenir-la preparada per a la constiucció
deis fonaments i els muís.
Una altra secció de treballadois s'ocupava en la constiucció
d'un forn per coure la calg. Aquest, desprcs de fet, resulta teñir
una al9aria, fins a la boca de cárrega, de 2*40 metres,per un diáme-
tie de 2 metí es, amb una capacitat d'uns 9 metres cúbics. Previa
l'obtenció de la llenya de bro9a i arbustos que en piou abundor es
tioba peí aquells contorns, i de la pedra caliga propria per al cas,
Centre Excursionista de Catalunya
145
treta de les tarteres que s'estenen al repeu deis cingles de la Ren-
clusa, es carregá el forn; i, passats els dies de funcionament, des-
prés de refredat, se descarregá, obtenint-ne una fornada de calg viva.
Aquesta fou conduida a unes basses obertes prop del barranc,
on fou amarada degudament, donant un total d'uns 15 metres
El forn de CALg
cúbics de calg apagada d'exceMent qualitat, que, després de solada,
es cobrí amb un fort gruix de sorra.
La colla de fusters i serradors s'escampá pels boscos de la Cos-
tera i de la pleta de la Renclusa, emprenent ses tasques. Els arbies
havíen sigut previament tallats, i la fusta es trobava ja gaire-bé
seca. Els serradors muntaren dues serres a má, únic medi de que
podíen disposar, car no hi ha en aquella regió cap serra que sigui
146
BUTLLETÍ DEL
moguda per l'aigiia. Així procediren a obtenir el gran nombre de
pots o taules que caldrán per a Tobra. Els fusters se dedicaren a
quadrejar les vigues, igualment ja tallades i seques, deixant-les a la
mida en llurs dimensions precises.
Les obres, en totes llurs seccions, seguiren d'aquesta manera i
sense interrupció, ajudant-hi el temps, que fou en general bastant
■*iB«»!»''ft.'iaiay^ii'ii.ri-,^j.
l:l.LS SKRkADORS
benigne fins a primers d'octubre. Llavors canviá, apareixent les ne-
vades, cada vegada mes baixes i copioses; i el fret apretá, baixant el
termometre assota zero i bufant seguidament un vent gelat durant
molts jorns en que no vegcrem el sol.
Seguiíen aquests rigors del temps cada vegada mes, complicat
amb el mal allotjament de la gent, que havía de fer nit al ras i dessota
la bauma de la Renclusa, amb el foc sempre enees. L'interior de la
cabana on jo tenía mon allotjament, sense foc resultava ja inliabi-
talíle a causa de Taire i el fret, que mantenía glagada l'aigua en
l'interior. Els cartutxos de dinamita se'ns gla9aven, i calía molta
cura per desgla9ar-los en el foc, cada matí, abans del treball.
Tement que'l temps aniría extremant-se, i tenint en compte
que'l desmunt se trobava ja acabat, amb son nivellament conve-
I
Centre Excursionista de Catalunya
147
nient, i la fusta gaire-bé tota serrada i quadrejada; el dia 5 d'octu-
bre vaig donar l'ordre de parar els treballs i que la gent se'n tornes
a Benasque. Jo vaig encaminar-me al port de la Picada, que vaig
QUADREJANT VIGUES
passar amb forta nevada, anant-me'n des d'allí, per la Valí d'Arán,
a Franga, i arriban t per íi a Barcelona.
Ouedaven, dones, els treballs de construcció del nou refugi de
la Renclusa, in térro mputs per tota l'hivernada i en estat de poder
comentar immediatament a aixecar els fonaments de l'edifici quant
l'estació permeti tornar a emprendre'ls.
P. A. de la J. D.
jULi SOLER I SANTALÓ
Juny de i 9 i 3
enginyer
Clixés de l'autor
148 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
De Saiit Jd.lii (le les Abadesses a liesahí per la Garrotxa
DKIEM, l'any
passat, en
aqüestes mateixes
planes, al tractar de
Sant Joan de les
Abadesses, que la
valí d'aital nom té
per veines la de
Bianya i la de \^all-
delbac; avant-sala,
aquesta, de la Gar-
rotxa.
Trobant-nos a
Sant Joan per visi-
tar les obres de res-
tauració del mones-
tir, per associació
d'idees, abans d'em-
prendre Texcursió
per la Garrotxa, vol-
gucrem visitar l'es-
glesia románica de
Sant Salvador de Bianya, ja restaurada del tot mercés a la munifi-
cencia del benemérit patrici doctor Isidor Pujador, a qui la patria
sabrá premiar son despreniment.
L'esglesia de Sant Salvador de Bianya está situada vers el NE. de
la valí d'aquest nom, valí bellísima, conreada en el pía i for9a em-
boscada encara en cls cims de les montanyes que l'enrotllen, que
son : la serra que comenga en el coU de Canes i acaba a Clocalou, que
separa la valí de la de Ridaura; la serra de Castilla, que, Iligada amb
la de Cap^acosta peí coll de THome-mort, la separen de la valí de
Sant Joan; i la serra que la separa de les valls de Valldelbac i de
Carrera, en la qual se t roben importants i antics passos en les colla-
des de Passa-serres i Abarquedura.
La riera capdal de Bianya neix sota la collada de Santigosa i
corre fins quasi al centre de la valí, per anar a unir-se, prop de la
font de Serrat (una de les mes boniques deis voltants d'Olot), amb
Clixé del Si. 1
SvNT Salvador de Bianya : PíCA baptismal
Clixé del Sr. Pujador
Sant Salvador de Bianya : Altar majoi
150 BUTLLETÍ DEL
la riera de Ridanra i juntes desembocar a Sant Joan les Fonts, peí
qual indret la valí és oberta i desembara9ada.
L'extensió d'aquesta valí és motiu perqué hi radiquin les parro-
quies de Santa ]\Iaría, Sant Pere Espuig, Sant Martí del Clot, Sant
Salvador, Sant Martí de Capsec i Sant Andreu de Socarrats. Hi ha,
a mes, els veinats d' Hostal Nou i Clocalou.
L'esglesia de Sant Salvador, Túnica que visitárem, és del se-
gle XII. Fon consagrada, en 1190, peí bisbe Guillem de Girona des-
prés d'edificada o restaurada per un abat de Sant Joan que res-
taura també el monestir d'aquest Uoc i edifica les esglesies de
Sant Pere de Tallet (Elna) i Sant Valentí de Salarsa, i que va ésser
un deis mes grans abats del susdit monestir.
¡Quin goig que fa veure avui l'esglesia de Sant Salvador amb
son portal d'entrada embellit per columnes amb capitells formosís-
sims i una arcuació en forma de soga, amb sos espléndids volta i are
triomfal, amb son escaient absis, en el qual s'ha obert un bell fines-
tral, i amb son altar major nou de trinca, pero pie de carácter i
austeritat com provingut de l'antigor!
No sembla pas, a fe, la mateixa esglesia d'abans de la restau-
rado, emblanquinada i plena d'afegits, deis quals encara resta mos-
tra en les capelles obertes ais costats de la part superior, a ma-
nera de creuer, i respectades pels servéis que presten (en Tuna hi
ha el Santíssim Sagrament). Naturalment que l'uniformitat de
l'esglesia queda allá troncada, per lo qual l'arquitecte encarregat de
la restauració, i autor de l'altar major, el Sr. Masó, de Girona, idea
tancar les capelletes substituint els trogos de mur desapareguts per
superbes reixes de ferro; propósit no realitzat per son cost i perqué
la disposició de la volta ja queda perfetament determinada. Digna
de fer-se notar és la pica d'aigua beneita, románica i escaientíssima.
L'haver pintat de blau fort el darrera de l'altar major fa que, al re-
flectir-s'hi la llum que entra peí finestral de l'absis, adquireixi la
part superior de l'esglesia un to especial de majestat que fa desta-
car Faltar, el qual apareix com auriolat. En fi, l'esglesia de Sant Sal-
vador, malgrat ésser petita i senzilla, resulta regia i magnífica.
Tant-de-bo que així, algún dia, poguéssim veure restaurades
totes les esglesies romániques escampades per la Garrotxa, encon-
trada que anem a presentar.
Diu el nostre D. Lluís Marián Vidal que, en el temps geológic
en que s'algá el Montseny, s'enfonsá l'Empordá, determinant-se així
la direcció de ponent a llevant que teñen el riu de la Muga i el Fluviá.
Centre Excursionista de Catalunya
151
Des del Capgacosta, de tornada de Bianya, poguérem notar perfeta-
ment aqueixa direcció en el riu que davant teníem, el Fluviá.
La conca té per capgalera, al N., la carena pirenenca, des del
contrafort que en-
tre les collades de
la Muga i del Boix
la separa de la con-
ca de la Muga, fins
a Montfalgars, on
comenga la del
Ter; a TE. té Bas-
segoda, Llorona
(Lliurona, pronun-
cia la gent) i la
Mare-de-Déu del
Mont; al S., Sant
Julia del Mont i
derivacions vers
el NE.; i, a FO.,
del Grau a Puig-
Sacalm i tota la
serralada que per
Santigosa, Capga-
costa, Sitjar, Nava
i colls de la Bat-
Uía, Boixeda i Pru-
gent s'estreba amb
Montfalgars.
¿Es aqueixa
conca la que abans
constituía la Gar-
rotxa? Antiga-
ment així podía
considerar-se, per
la rao que, a Ten-
contrada,unapart
per sa feresa i altra peí seu volcanisme, no li esquela cap mes
nom que'l de térra dolenta, aspra, trencada, ferésiega, puix tot aixó
vol dir Garrotxa. Molts olotins encara avui ho creuen així des del
moment que teñen a honra formar part de la Garrotxa. Pero com
que la ribera actual del Fluviá és plana, xamosa i exuberant de ve-
Clixé del Sr. Pujador
Sant Salvador de Bianya
Portalada
152 BUTLLETÍ DEL
getació, i en la del Llerca (un de sos afluents), per exemple, tot son
congostos i cingles pregons, apar que an aquella no li convingui el
nom, ni batejant-la amb el de Garrotxa haixa per diferenciar-la de la
Garrotxa alta, que estaría formada, en tal cas, per les rieres de Cas-
tellar, Llerca, Borró i Capelada, afluents, per Tesquerra, del Fluviá.
No obstant, avui, d'aqueixa Garrotxa alta, sois, potser, hauría
de considerar-se com a tal, apart de la del Borró, que amb bon
encert hi afegeix el nostre D. César A. Torras, la conca del Llerca,
que és la que travessárem nosaltres, afitada al N. per la carena
pirenenca, a l'E. peí Bassegoda i la serra que des del coll del Faig
se dirigeix al SE., al S. per la serra de Vives o de Bianya, i a l'O. per
les ramificacions del coll Prugent fins al de Sant Pau.
\i\ Llerca és l'afluent mes gros del Fluviá, i sa direcció está per-
fetament determinada vers l'E. i el SE., per anar a trobar a tot E. el
riu principal. Afluents del Llerca son les rieres de les Ferreres i Roca
Bastella, que baixen deis colls de Vernadell i Malrem, i les de Sa-
larsa, IMonás i Valldelbac; pero la mes important és la de Sant Aniol,
formada de dues : la de Ribelles, que neix en el coll de les Fal-
gueres, i la de Comella, que's forma en el vessant NO. de Bassegoda.
Importants serralades creuen Tencontrada, entre les quals ci-
taren! en primer lloc la que neix en el coll de la Muga i scgueix cap
a Riu, Guitarriu i Sant Grau d'Entreperes, després d'originat el
ramal de Bassegoda i Mare-de-Déu del Mont. Del coll de les Fal-
gueres baixa la gran serralada de Monas, que per Talaixá embranca
amb la de Ferrán o Grau d'Escales i separa les valls de Sant Aniol
i Baget. Per Bolos, Salarsa i Bestracá [Mestracá, pronuncia la gent),
una altra serra, nascuda sota Castellvell, separa les valls de Roca-
bruna i Baget de la d'Oix. La serra de Vives separa la valí de Bianya
de la \'alldelbac fins a coll de Carrera, i, des d'aquest coll avall,
de la de Castellar de la Montanya. El Montmajor, Toralles, Mont-
l)etit i derivacions, serra d'Oix i Palomeres, separen les valls de Cas-
tellar i d'Oix.
En totes aqüestes serralades és d'admirar la denudació que h¡
han operat els agents dinámics exteriors : els atmosférics, per exem
l^le, han fet punxagut el Bassegoda; l'erosió de l'aigua ha íormat
colossals gorges, com la de Sant Aniol.
Molt i)ot estudiar-hi (|ui es dediqui a geografía física, i tant o
mes el geóleg. Nosaltres poc poguérem fer-hi, per falta de temps.
No obstant, segons datos recollits, hi ha, en aquella (iarrotxa,
re])resentació d'una gran ])art de les époques geológi(¡ues. A Roca-
bruna, Bolos i Salarsa s'hi troba el süúric; en el coll de les Moles, el
Centre Excursionista de Catalunya 153
carhónic] a Oix i a Riu, el tnássic; de Castellfollit a Oix i Sadernes,
un clap del cretaci; la mar eocénica s'estenía cap a Bolos i Bassegoda,
i, per tant, an aqueixa época pertanyen tots aquells terrers, on se
troba des de la calida de la se va basa, a Bassegoda, fins al guix ala-
bastrí, a Beuda. Abundosa fauna del quaternari s'ha trobat a Bianya,
essent de notar la troballa de Yelephas primigenius. Se troben, a
Tencontrada, roques eruptives de distintes classes : granitiques a Sant
Miquel de Pera, porfidiques a Sant Aniol i Riu, i hasáltiques, que son
importantíssimes, en els voltants d'Olot.
Fenomen notable, que ja feia notar el nostre anyorat Mn. Font
i Sagué, és quel Ter sería tributari del Fluviá si la collada de Sant
Pau de Seguries, aon nosaltres, tornant de Bianya, ens encaminárem,
no li hagués barrat el pas, fent-lo torcer de camí, d'E. a O., contra
sa natural direcció.
Arribats nosaltres a Sant Pau, visitárem sa esglesia, situada en
la collada d'aqueix nom i edificada per un abat de Sant Joan. Mer-
cas a canvis i superposicions, avui no té res de particular. La primera
valí, per aqueixa part de la Garrotxa, dita Valldelbac, és perllonga-
ció exacta de la de Sant Joan i té tots sos mateixos distintius,
pero contrariament d'aquesta, essent la collada de Sant Pau la di-
visoria, orientada de ponent a llevant.
La Valldelbac té unes dues hores de llargada des del coll de Sant
Pau, on comenga, fins a l'estret de Bodelquer (bosc del Quer) , on acaba
i per on s'esmuny la riera de Bac, o de Llercó, per afluir al Llerca.
El ponent de la valí, com s'haurá compres, és a l'esmentada collada de
Sant Pau : amb ella s'estreben perpendicularment les montanyes que
limiten l'encontrada. A tramontana, esquerra del riu, hi ha el Puig Ou,
que en sa part d'amunt está en contacte amb les estrebacions del
Sitjar, i en sa part d'avall s'embranca, per la collada de Resclu-
sanys, amb el Taió, que continúa fins a Bodelquer. Aqüestes serres,
que teñen ferms pujants com el d'Arrenca-fels (¡si será forta la pu-
jada!), separen la valí de Creixenturri de Bolos i de Pera. Les mon-
tanyes de la dreta de la riera, a mig-jorn, formen la serra dita de
Vives, que separa la valí de Bianya des de Capgacosta fins al coll
de Carrera, situat ja a sol-ixent de l'encontrada. En aqueix coll, orien-
tada també a sol-ixent, s'apoia la feréstega montanya de Mont-
major, que tanca la valí, separant-la de la de Carrera. El Montmajor
i el Taió es troben a Bodelquer, forman t un grandiós i altívol estret.
La riera corre regularment peí centre de l'encontrada. La formen
i ¡'alimenten un bon nombre de íonts, aigua-vessos i torrenteres,
com les de Roques Blanques i Ribera deis Sunyers, que té bells sal-
19
154 BUTLLETÍ DEL
tants. Les íonts mes importan ts son les del Molinot, de la Torra,
de Llongarriu i de cal Ferrer, totes abundoses i d'aigua fresca i re-
galada. Si s'hagués de portar carree i data d'aqueixa riera, en la data
podríem posar solament que ía anar dos o tres molins íariners, i, en
can vi, en el carree, com que son desnivell és pronunciadíssim, hi hau-
ríem de posar ses grans riades, que adquireixen una torca inusitada i
perillosa per a les cases situades a les vores de sa ribera. Així, última-
ment, de cal Ferrer se n'emportá uns forts i seculars murs de con-
tenció, essent incalculable el nombre de palanques que d'allá se
n'ha endut, amb tot i ésser const mides amb cura i solidesa pro-
vades.
Geológicament l'encontrada pertany, en sa major part, a Fepoca
eocénica, havent-se'n recoUit un bell nombre de lóssils caracterís-
tics, que's guarden en elmuseu-biblioteca d'Olot. A Fescriure aqües-
tes ratlles se'm notifica que, recobrint el numiilític, se troba, en
alguna part, Y olí gócente, lo qual demostraría que fins allá arriba va
també la formació lacustre d'aital época. A ponen t de la valí hi
lia roques granítiques.
1£1 clima de la valí pertany a la zona freda temperada, i és
lloc sanitós per sa altitut i per la puresa de Tatmóslera, ben oxi-
genada mercés ais boscos de l'encontrada. Res ho pro va mes que la
longevitat que assoleixen sos habitants, entréis quals, actualment,
n'lii ha que compten mes de noranta anys i no pensen en morir-se.
Per no ésser aproíitada la riera, i no poden t, per tant, amb
la seva aigua, fertilitzar-lo, el terrer és de mitjana qualitat, i pro-
dueix blat, blat-de-moro, llegums, hortalices i imites, com peres,
pomes, etc. Cria's, a la valí, bestiar cavallal, porquí i de llana; lii
ha caga de pél i ploma, i de sos boscos de pins, íaigs, alzines i rou-
res s'extreuen fustes, escorga, carbó i íeixina. En quant a industries,
lian (lesaparegut de la valí. Antigament, i essent potser el primer
lloc ])r()duct<)r de ciment a Espanya, se'n fabricava a la Coromina,
una casa de la valí, coent les margues numulítiques de Montmajor.
Ara, si se'n ía, és, per falta de comunicacions, en petita escala, una
petitíssima escala davant les explotacions d'aqueixa industria esta-
blertes a Sant Joan i a Ripoll. Una altra industria també desapare-
guda, mercés ais avengos de la íabricació i a la fácil competencia, era
la d'eines de i)agés i encluses, que's íabricaven a cal Ferrer, tant
acreditades en altre temps, que encara avui son recordades com a
cosa notable. Un deis lerrers volía estendre son negoci iabricant tam-
bé cines estanyades de cuina análogues a les de Saint-Etienne (Franca) ;
pero no ho arrelá, amb tot ihaver-ho comengat, només que per haver-li
Centre Excursionista de Catalunya
155
proposat, la casa francesa on aprengué aqueíxa industria, a entrar-ne
també de contrabándol. No ía gaires anys que's comengaren els tre-
balls per establir a la valí una fábrica de productes químics destiMats
de les fustes; pero fracassá Tempresa després d'haver fet un camí
carreter i d'haver tallat sense ordre ni concert una munió d'arbres
que, el dia de la nostra excursió, vegérem abandonats, causant una
Clixé de D. C. A. Torras
Sant Andreu de Porreres
impressió tant dolorosa, que fins alegrava el fracás, puix potser
hauría esdevingut erma una encontrada frondosa ara de debo. Final-
ment, una empresa tenía el propósit, no sé si ja deixat correr, que
creués la valí el tramvía eléctric d'Olot a Camprodón. Es Has tima
que no's realitzi aquest projecte, car donaría una riquesa incalcu-
lable a Tencontrada.
La Valldelbac s'uneix amb 01o t per Tan tic camí-ral que tra-
vessa per Joncars la serra de Vives. Aqueix camí es fa en muí. Per
carretera o camí carreter, que no és lo mateix, s'uneix amb Olot
per Llongarriu, Castellar de la Montanya, cim de Vives, nomenat
la Cau, Colom i Sant Joan les Fonts; o bé peí coU de Carrera, Ca-
nyamás i Castellfollit. De Llongarriu a Sant Pau, peí bac, hi ha el
nou camí carreter obert, com s'ha dit, amb motiu de la projectada
i=i6
BUTLLETÍ DEL
Clixcdc D.C. A. Tonas
Sant Miquel de la Torra
ESGLESIA
fábrica de pro-
el uc tes químics.
Elcamí-ralantic
de Sant Pan, que
unía antigament
Ripoll i Besalú,
passa per la vora
de la riera, li
qual travessa peí
pont deis Esque-
llerincs, d'esca-
ient are, i el pont
de Molino t, tam-
be d'una sola ar-
cada. Per fi, la
valí s'uneix, peí
camí-ral antic
que passa per cal
Ferrer i per Bo-
delquer, amb Pera, Baget i Oix.
La població de la valí pertany al municipi de Capsec, avui valí
de Bianya, i la componen una cinquantena de cases, totes escam-
pa des, amb uns
doscents i tants
habitants. La
proprietat está
repartida entre
cinc o sis proprie-
taris, entre ells
els de Llongar-
riu, la Torra, la
Badosa, la Coro-
mina i Pujador,
La Torra i Llon-
g a r r i u teñen,
amb el mateix
nom, proceden-
cia antiguíssima,
comprovada pels
Ilibres parro-
quials. El lloc
Clixé de L). C. A. Torras
Sant Miquel de la Torra
Centre Excursionista de Catalunya 157
oficial de reunió deis veins és el clot de Manous, en un xamós
prat que té per nom plaga de la Constitució.
En lo religiós la valí pertany a la parroquia de Sant Andreu
de Porreres*, amb les sufraganies de Santa Madalena del Coll, Sant
Feliu de Bao, Mare-de-Dcu de Llongarriu i Sant Miquel de la Torra,
servides per rector i vicari i situaaes gaiament en diferents indrets
de la valí. A la parroquia s'hi diuen dues misses cada diumenge, i
se'n diu una altra un diumenge a Sant Miquel de la Torra i l'altre
diumenge a Llongarriu. Dues fes tes majors se celebren : la de la
Valldelbac de dalt per Sant Feliu, en l'esglesia del qual hi ha missa
aquell dia, i la de la Valldelbac de baix per Sant Joaquim, i es diu
missa a Llongarriu, tant si toca com si no. Hi ha oratoris particu-
lars a la Coma i a Llongarriu. Se bateja a Porreres i s'en térra en les
demés esglesies, exceptuada , Santa Madalena, on actualment no
s'hi diu cap missa duran t l'any. Les esglesies de Porreres, la Torra
i Llongarriu conserven vestigis de llur primitiu origen románic.
A Sant Feliu se venera una antiga imatge de fusta amb el títol de
Mare-de-Déu de Valldelbac. En els retaules de Faltar major de la
Torra i Llongarriu hi ha pintats llurs titulars, Sant Miquel i la Verge
deis Angels. En llurs esglesies respectives hi ha goigs dedicats a
Sant Andreu, Santa Madalena i Sant Miquel. Porreres íou donat,
en 904, a Llandrius, prop de Camprodón (docume.nt del P. Villa-
nueva citat en V Historia de Camprodón); i en 977, diu en Botet i
Sisó, íou donat peí bisbe Miró a Sant Pere de Besalú. Sant Miquel
de la Torra, que havía sigut parroquial i compta d'existencia des
del 988, fou també una possessió d'aquest monestir. L'esglesia de
Sant Feliu íou consagrada en 996 (Montsalvatje). La de Llongarriu
fou restaurada (tornada al cuite, potser) en 1672.
L'haver-se trobat un gran nombre de pedrés de llamp (destrals
prehistóriques) a Coma Armada, a l'indret de l'esglesia de Sant
Feliu, ha donat lloc a que Mn. Gelabert, d'Olot, hagi assenyalat
allá una estació pertanyent an aquell temps, i íins se diu que hi
ocorregué també, llavors, una batalla. Sense afirmar-ho ni negar-ho,
la qüestió és que les troballes son un íet, i demostren, si no altra cosa,
que l'encontrada ha sigut habitada o coneguda des de molt antic,
malgrat no's trobi ni se sápiga res de sa historia fins a la Recon-
* En la visita pastoral efectuada darrerament peí senyor bisbe de Girona, doc-
tor Pol i Baralt, s'ha acordat traslladar la parroquia a Sant Miquel de la Torra, degut
a que a Sant Andreu ni les habitacions de la rectoría ni Tesquifidesa de l'esglesia
responen a les mes elementáis necessitats de l'higiene i del cuite.
158 BUTLLETÍ DEL
questa, iniciada, sens dubte, en les terres de la Garrotxa, de les
quals la \'alldelbac és avant-sala. Se diu «sens dubte» perqué no's
troben pas documents que del cert ho acreditin; pero les tradícions
de la valí, i els fets mes o menys verídics (pero veríclics a la íi) que's
coneixen, ocorreguts en les valls limitan ies, sembli>n prou expressius,
en conjunt, per demos trar-ho.
Així les tradicions de la valí diuen que les coves i balmes de
i\Iontmajor, avui ja niig arrunades, foren, un dia, aixopluc de cris-
tians; que les ruines que's troben peí camí de Toralles pertanyen a
un con\'ent al^at durant la liberació; que'l castell de la Torra, del
qual se conserven parets de mes de vuit pams de gruixaria, fou
edifica t per a la defensa de la valí i de Boldeciuer, el pas al cor de
la Garrotxa; que a Montpetit hi havía un castell, del qual queda
una cisterna, utilitzada, un temps, per ca9ar llops; i que la valí queda
assignada, amb motiu cl'una guerra, a un senyor nomenat Bach,
ja perqué aquest era son cognom o ja perqué l'hagués prés d'acord
amb les condicions de la valí, on és extensa la part baga. An aquest
propósit cal recordar que en Pujades (Ilib. 7, cap. 20) diu que'l
bisbe de Girona D. Francisco Arévalo de Suazo, están t en la parro-
quial de Sant Andreii de Porreres, en el principi d'un missal antic
trobá escrites en lletra a má aqüestes páranles : «En lo temps se
perdc Espanya veneren aquesta valí, que era dita de Moyer, un ca-
valler de les parts marítimes per nom Hugo Bach y poblá de sas
gents y bastí lo castell que vuy es y sustenintse cll y los seus lins
a la vinguda deis Franclis de Caries Maynes y per 90 es apeldada
Valí de Bach. » A Sint Miqul de la Torra es diu que tenía la residen-
cia aquest senyor.
Quelcom de cert lii ha en aqüestes tradicions, per quant no
sois la Garrotxa tota, per sos mals passos i coves i camins abruptes,
pot csser encara avui refugi de fugitius, sino també per quant en
Parassols, en sa Historia de San Juan de las Abadesas y el Santísimo
Misterio, ha ¡x)gut dir, amb lor^a fonament, que, quan els sarrains
s'apoderaren per primera volta de la valí de RipoU, els habitan ts
que no acceptaren el nou jou i no tingueren medi de fugir a vSepti-
mania, es refugiaren en llocs inaccessibles i s'algarcn al crit d'inde-
])endencia en 715, fatigant l'invasor, fins que en 718, ajudats pels
reíugiats de la valí de Moier, Tactual Valldelbac, Tobligaren a des-
amparar la valí del Ter. No obstant, íins al 736, ensinestrats per
Quintilla, no feren gaire res de profit : sois després de Tours, ajudats
peis francs, no (lueda Iliurc el país. Edificaren llavors els castells
de Ca vallera i Creixenturri, (|ue s'apoiaven en el castell de Moier
Centre Excursionista de Catalunya 159
per una part i per Taltra en el de Pardines, i aquest en les coves de
Ribes, etc., íins a Blancafort, establint l'extensa linia de defensa
que tants bons servéis hagué de prestar en successives irrupcions
d'alarbs.
Prova Tetimología de la valí donada per en Pujades, a mes
de la íamilia Desbach de que parla en Montsalvatje, un document *
de l'any 1565, que parla d'un afitament de finca de Rocabruna,
que diu : « La Decima reb la Senyora Bach com a Senyor del Cas-
tell de Rocabruna. La Primicia reb lo Senyor Rector de dita Par-
roquia... etc.» «Las novalias reb lo Rector pero ara dihuen han íeta
concordia la Senyora Bach y lo Rector y cliuhen se parteixen per
iguals parts.» Qui sab si en aquesta senyora Bach s'extingí la linia
masculina deis senyors d'aquest nom!
Actualment és aixó tot el que s'ha trobat respecte a historia
d'aquesta valí; pero, si tenim en compte que dues de ses esglesies
pertanyíen a Sant Pere de Besalú i que Falou Bag el posseiren
en loii Santa María de Ripoll i en 1017 el monestir de Camprodón,
cal suposar o afirmar que la Valldelbac seguí la sort d'aquells fa-
mosos monestirs. En temps de revolta han sigut aquelles terres
refugi de venguts, els quals, per viure, havíen de recorrer al robatori,
segrestament i assassinat, segons encara hi ha qui es recorda deis
actes de pillatge comesos en les ultimes guerres carlines.
La cultura de la valí deixa encara molt a desitjar malgrat
haver-hi mestre, un pobre mestre enterrat en vida per Tescassetat
del sou. No és d'estranyar que les supersticions, filies de l'ignoran-
cia, niin encara en aquella bona gent. Fará ara uns quatre o cinc anys
que la gent mig mata a disgustos una pobre dona que per a ells era...
bruixa. El pont del Molinot l'acaben de fer malbé tot cercant l'or
que hi ha amagat. Els que posseeixen destrals prehistóriques están
assegurats del llamp. El folie t és qui nua les crins deis cavalls i
qui, posant-se sobre'l pit de la gent, dona el pesadillo (asma). Quan,
no se sab encara per qué, de la nit al matí, el bestiar es queda es-
quilat, tot-hom té por de la pedregada que esdevindrá, perqué els
péls, bufats per les bruixes, al pujar enlaire, criden la pedra, i quis-
cun d'ells, en una pedra, baixa a malmetre les collites. També hi
ha qui creu encara en els saludadors. El saludador resulta ésser el
seté lili d'una casa en que siguin nois els sis primers. Neix amb una
creu impresa al paladar, amb la saliva guareix tots els mals, i amb
* Posseeix aquest document el jove Dr. Joaquim Danés i Torra, metge d'Olot, a
qui quedo agraidíssim pels datos que m'ha aportat per a l'estudi d'aquesta valí.
1 6o BUTLLETÍ DEL
Talé mata la rabia i els go^os foUs. Llepa i camina, i no's crema, sobre
un ferro ruent. Ara fa mis se tanta anys que, en efecte, un saludador
passá la llengua i la planta deis peus per un ferro enrogit a la fornal
per l'autor deis dies del qui aixó escriu. La multitut, congregada a
cal Ferrer, cregué assistir a un prodigi, i al prodigi s'atinguó mal-
grat les advertencies del veterinari, que, sense saliva ni creus al
paladar, guaría els mals de les besties, per lo qual, com que restava
íeina al saludador, aquest no tingué mes remei que realitzar el fet,
amb perill de la vida, demostrant un poder com sobrenatural, per
reconquerir la clientela.
Resta sois dir que'l dia de la nostra excursió seguírem la nova
carretera que passa per la dreta de la riera i travessa un seguit
de torren teres els fondals de les quals son un teixit impenetrable
de bosc. Se troben peí camí, a poca distancia Tuna de l'altra, les
cases de Mas Abad, Diumal, Martí Noi i Coll, la proximitat de
les quals s'anuncía pels arbres fruiters que les volten. A cada re-
volt de la carretera es presenten paisatges preciosos i dilatáis cops
de vista sobre l'altre vessant de la valí, en el qual se destaquen les
cases que'l poblen, com la del Triadú, situada espléndidament. No
obstan t, la casa potser mes ben situada de la valí és la de Llon-
garriu i sa esglesia, que nosaltres visitárem; pero no están ben situa-
des per l'horitzó que dominen, que és poc, sino peí lloc, que tro-
bárem encisador; pels boscos que les rodegen i que'ls rossinyols ale-
gren, pels prats de llur repeu, embellits de flors boscanes; per Uur
flaire sanitós i per llurs camins enramats a cada banda per esbarzers,
argelagues, ginesteres, farigola i boixos. Sois mancava oir la cam-
pana de l'esglesia cridant a missa amb el seu so acompassat, extens,
d()l9, que fa vibrar l'encontrada tota, afegint una armonía mes an el
can tic perennal d'amor que la natura eleva a Déu, qui l'ha criada.
Per la drecera prosseguírem vers la casa dita de V Hostal; i,tra"
vessant la riera, soleada d'infinits teixidors, per la jxilanca de cal
Ferrer, boi ])arant, a mes, davant la font, situada com dins ima ca-
pella i al peu de grossos pollancres, arribárem a Tora de cal Ferrer
referit , a l'hora en que era mes animat el ball de la festa major, l'únic
ball que's fa a la casa, el dia, únic també, que sos avant-passats
ficaven Tolla gran dintre la xica, per a l'endemá tornar a la íeina
amb mes braó i delit fins a perfeccionar la llur industria : les eines
de pagés i encluses deis ferrers de la Valldelbac *.
* Com a renét de qui funda aqueixa casa, siga'm aquí permés tributar-Ii, com an
els demés successors, homenatge d'amor filial. (Nota de l'autor.)
Centre Excursionista de Catalunya
i6i
Fará uns vint anys que la torna-boda d'aital festa major
consistía en una cacera de comiat, després de la qual tots els
cagadors se reuníen en un determinat indret de Montmajor si-
tuat sobre una enorme cinglera, Uoc de torna-veus, on aquells, ara
engegant trets albora, ara l'un després de Faltre, produíen, en vir-
tut deis ressons repetits un grapat de voltes, una fressa del diable.
Clixé del Di. Dañes
Can Ferrer de la Valldelbac
fins a causar l'il'lusió que s'oía un combat o que retrunyía una forta
tronada. En els temps actuáis el costum ha desaparegut.
Nosaltres visitárem en aquella hora la casa de Colldecarrera, a
una mitja hora de cal Ferrer. El coll de dit nom, partió d'aigües de
les rieres de Bac i Castellar, té un magnífic punt de vista sobre Llon-
garriu, destacant-se al lluny les serres d'Ogassa i Ca vallera. La valí
de Castellar, o de Carrera, que des del coll s'ovira del tot, está limi-
tada a Tuna banda per les estrebacions de Montmajor i Montpetit,
i a l'altra per la serralada de Castellar, que la separa de Bianya i
en la qual se troba l'esglesia parroquial de la valí. Queda tancada
al fons per la serra del Cos, sobre Castellfollit, tot deixant pas a la
riera que desaigua en el Fluviá. Des de la casa de Colldecarrera
es dona esguard a la badía de Roses. De fa poc, la dita casa, que ha-
20
102 BUTLLETÍ DEL
vía pertangut a Besalú i Camprodón, inaugura una capelleta de-
dicada a la Mare-de-Déu del Rosari.
En aqueixa casa s'afegiren a la nostra colla Tactual secretari
de laSecció d'Arquitectura i son germá, citat en nota, metge d'Olot;
i tot?. plegats tornárem a cal Ferrer, des d'on, acompanyats peí
guia, un ant.ic contrabandista d'Oix, de setanta-tres anys, ferreny,
pero lleuger com una daina, ens dirigírem vers el poblé de Pera.
Durant un quart Uarg se segueix la riera, camí limitat d'ho-
ritzó, pero que té, en canvi, una vegetació que l'anima. La riera
besa ja la planta del massig Montmajor, quan se troba un petit
molí que te la particularitat que la seva era es troba dalt del terrat.
(Recomano el cas ais arquitectes per si volen construir terrats de
solidesa a prova de poder-hi batre.) Allá, els massÍ90s de Montma-
jor i Taió (peí vessant d'aquest últim passem), van acostant-se,
forman t l'estret de Bodelquer. Abans, .amdues montanyes, allí es
petonejaven : ara apra* que's desafíin com si estiguessin dretes i en ac-
titut mena9adora; perqué son superbes les cingleres que'lriu, de mica
en mica, per passar, ha anat obrint! Si aqüestes montanyes no s'ha-
guessin desunit, i la collada de Coildecarrera s'liagués mantingut
enlairada i ferma, potser la Garrotxa comengaría a Bodelquer,
car Uavors hauría cedit el coU de Sant Pau, embestit peí Ter a l'al-
tra banda. Llavors la valí de Sant Joan s'hauría perllongat fins a
Bodelquer.
Abans de sortir de l'estret el camí es bifurca : Tuna branca
va a Oix, i l'altra, que seguírem, comenga una fatigosa pujada, ne-
cessaria per salvar les cingleres del Taió, fins a sortir part d'amunt
de l'estret i al caire d'una esfereidora timba. Del lloc se'n diu la
Miranda; i en bona fe que li escau el nom, car és espléndid.
Allá un pot fer-se carree de lo que vol dir Garrotxa. Cingles i tarteres
llarguíssimes, verticals, de cents metres, expliquen la naturalesa
d'aquella térra, com si estigués situada a 3,000 metres d'altitut.
No lio dic perqué es faci, que no pot fer-se peí pcrill (jue esdevé an
els vianants del camí del fons de la valí; pero, una pedra que's tiri,
salta i rebota amb folla furia. Espaordeix el pensar que un caigués
en seml^lants precipicis : quedaría esmicolat!... A cada l()})ada dei-
xaría reliquia de son eos, a la manera del que passava an alguns
sant> liomes {\\\v Tesglesia venera, a qui, després de fer un miníele,
la gent, per reliquia, els tallava mi Irocet de cai)a, fins ([ue'] sant
se quedava sense. Des de la Miranda, j)()guérem saludar, al lluny
i a la dreta, la Mare-de-Déu del Mont, el })ic que liavía de tancar
la nostra excursió; mentre que a l'esquerra, per sobre de Pera,
Centre Excursionista de Catalunya
163
véiem el pie de Bestracá, que saludárem dient-li : « — Fins ara!».
Prop de la Miranda s'obre, a Tesquerra, el camí de Baget. El
de Pera la llavors una grandíssima volta per seguir la barran-
cada, a causa de la qual les cases del Sagué, Cortal, Masos de la
Vinyota i Olivera, que a dret íil distaríen cinc o déu minuts de les
Clixé de D. C. A. Torras
CiM DE Bestracá
cases de Pera, ara en disten mes bona estona. Pera está situat a
l'aresta, certament ben roma, de les montanyes de dit nom; i son
terrer, rublert de pedrés, confirma l'etimología del seu nom, d'acord
amb els concienciosos estudis de toponimia del nostre senyor presi-
den t. Com que'l temps apressava, perqué desgraciadament jo sem-
pre tinc de fer mes excursions amb temps rápid i assenyalat, no'ns
detinguérem a Pera ni tant sois per visitar sa esglesia.
l64 BUTLLETÍ DEL
Prosseguírem, dones, Texcursió, no deixant el camí que a l'al-
tra banda de l'aresta es redre^a vers el coll de ^amargol, Collgamar-
gol o coll de Pera, el vessant del qual, contrari al que nosaltres
havíem seguit, es la capgalera de la valí i riera de Barrancot, afluent
del Llerca, nomenat allá riera de Baget. La valí de Baget se presenta,
des d'allá, espléndida i xamosa de debo, destacan t-se de sos com-
ponents, enllá de la riera, la gran serralada de Monas, i en9á l'es-
velt Bestracá. Des de Collcamargol, en direcció a Pera, es domina
el Montpetit i la collada d'Emoles o de les I\Ioles, prop de Toralles.
Flanquejant l'espatlla de les montanyes de Pera, baixárem cap
al collet de Bestracá o Cabiró, que per la part que seguíem dona
aigües al Barrancot. Pujárem a Tactual casa de Bestracá, on dei-
xárem Timpedimenta; i, ardits i lleugers, en tres quarts assolírem
el pie de Bestracá a l'hora que'l sol acabava de pondre's. Mai, a
la vida, en aital hora, m'havía trobat dalt d'un pie de les eondicions
d'aquest; pie escarpadíssim i mitjanament accessible solament per
un costa t; ni mai, a la vida, Tespectacle de la natura a l'ajocar-se
em causará, com llavors, emocions tant dolces com inexplicables.
Giran t-nos cap al N. ens era impossible esbrinar la nota de color
amb que veiem les majestuoses serralades de Monas i Canigo; a l'E.
se'ns presen taven eendroses les serres de Ferrán, Bassegoda i Mare-
de-Dcu del Mont; al S. i al SO. s'esfumava, allá al Huny, l'Empordá,
essent encara vigorosos els colors clars amb que apareixíen la serra
de Finestres i Cabrera i Puig-Sacalm. A l'O. la serra pirenenca Huía
en sos caps la nostra elássiea barretina vermella, car el sol tenyía
encara els cims amb una íaixa d'aquell color.
Si, cansats de mirar al lluny, ens fixávem en lo de prop, els íon-
dals ja els véiem invadits per la íoscor; i, de la mateixa manera que
ja no podíem ovirar els detalls mes pregons, així, tampoc, per la fos-
quedat que regna igualment en la nostra historia, no pogucrem, a
pesar de l'estudi que s'hi va íer, restablir in mente les parets
que en ruines trepitjávem. I ens quedárem, per tant, sense
poder endevinar si aquelles ruines havíen pertangut a un castell,
o atalaia, allá gaiament ben situat, o bé al convent que les tradi-
cions ahí també sitúen i on diu que's venerava la Santa Majestat
que és avui a Baget i que consisteix en un Sant Crist, bisantí, de
gran algaria, que no se sab si és lióme o dona, perqué algú que vol-
gué saber-lio diuen que's torna cec. Si no era castell, si no era con-
vent, era solament una casa? vSegons se llegeix a l'índex de perga-
mins que's conserva a Sant Joan, el rei Jaume dona una casa an
en Pere Bernat Vidal, senyor de Bestracá; la qual donació, així
Centre Excursionista de Catalunya 165
com el mevum et mixtum imperium, fou confirmada, en 1259, P^^
l'infant D. Pere. Bé sembla que una casa donada i confirmada per
reials persones liavía de gandir d'importancia, i, per tant, bé po-
dría ésser la casa íorta situada al cim de Bestiacá; casa, per rao
d'ésser forta, que podíen posseir els nostres esmentats reis.
El citat índex parla també d'una casa que un abat de Sant
Joan, en 130 1, dona a Guillem de Bestracá amb la condició d'entre-
gar cada any una quantitat de pa i vi, una perna i una espatlla de
porc, i un parell de gallines. I, finalment, s'hi llegeix també que
en 1021, l'Agnés á'Aqua pulcra de Bestracá, de la parroquia d'Oix
de Tortellá, es redimí de la potestat d'en Guillem de Boxols. Per lo
qual se demostra que Bestracá té procedencia ben antiga i trascen-
dencia ben assenyalada, tant mes si es té en compte que's troba en
documents la data de 977 referint-se a l'esglesia de Sant Andreu i
Sant Julia de Bestracá.
Pero el temps vola va, la fosca deis íondals ana va pujan t suau-
ment; les avangades comenta ven a embolcallar-nos : fou precís.
per tant, fugir d'aquell encinglerat cim, accessible sois per un cos-
tat, repeteixo ara, seguint al nostre Sr. Torras; amb lo qual vull
dir que quasi fou temeritat devallar-lo, no peí camí per on havíem
vingut, sino per la part N., dreta com un lil. Sort que ja només en-
devinávem, i que no'ns atreia, per consegüent, el buit de l'abim:
arrapats a térra, a poc a poc, electuárem la perillosa devallada, fins
a trobar un esborancat corriolet que'ns porta altra volta a la ca-
rena, al pía de Sant Joan, on encara s'efectúa Tofrena del pa.
Com és natural, la fosca no'ns deixá visitar l'esglesia, per altra
part descrita (com altres que, per lo tant, no descriuré) en la Guia
de la Garrotxa. Només diré, com a cas particular, que tant a l'es-
glesia com a la casa de Bestracá, que en virtut de Uur posició son
a9otacies sovint per la tramontana, les parets del volt pugen
mes que'ls teulats : si no fos així cap teula s'hi aguantaría, per mes
estrebada que fos. Si fins hi ha perill per a les persones : prou ho
diría, si visques, el pare de Tactual comte de la Valí de Marlés,
que va estar a punt de perdre la vida a la collada de Cabiró quan
visitava el districte preparant unes eleccions.
RecoUida l'impedimenta, sortírem de la casa de Bestracá quan
tant ja fosquejava que amb prou íeines véiem la blancor del camí,
per sort forga transitable. Al pasar per can Peyré ja era ben fose,
a pesar de lo qual el guia ens va íer seguir el camí de drecera, camí
de contrabandistes, camí tant desavinent, que a cada passa hi en-
cepegávem i quéiem.
1 66 BUTLLETÍ DEL
De bon matí sortíem, rendemá, d'Oix en direcció a Talaixá.
El poblé d'Oix está situat al mig de la valí, que és molt gran i poc
enci^era, perqué no és emboscada, poden t-lio ésser, com sembla
que liavía sigut, ates que les montanyes de Bestracá, Pera i Santa
Bárbara, que la limiten, lii teñen relativament una suau declivitat.
Perqué no teníem temps no visitárem mes que de pas l'esglesia
d'Oix, románica, posseidora de pintures del segle xvi, i consagrada,
o que ja existía, en 1017. Es sumament interessant un portal que's
conser\'a davant del írontispici de l'esglesia, com si pertanyés a un
cdiíici de defensa. De lo que se'n diu castell i apar casa senyorial,
s'hi veu també, encara que tapiat, algún notable íinestral. Es tipie
i escalen t el pon te t, d'una sola arcada, per passar el riu. Nosaltres,
mercés a l'escassedat d'aigua, no tinguérem d'utilitzar-lo per se-
guir el camí de l'altra banda de la riera, o sigui a la dreta d'aquesta
i en el vessant del Santa Bárbara.
El camí segueix paraMel a la riera, i els paisa tges son atrac-
tívols, així quan la valí és encara ampia com quan les serres de Bes-
tracá i Santa Bárbara s'acosten íormant gorja. A l'arribar a l'indiet
de l'aigua-barreig de la riera, que seguíem, i del Llerca, allá dit riu
d'Escales, per l'esquerra del qual anárem a remuntar, les arrels o
plantes del Bestracá, del Santa Bárbara i del Feírán, de tal manera
s'entortolliguen, que'l riu té de fer una pila de giragonces per sortir-
se'n. El camí, que passa i repassa el riu dues o tres voltes, també té
de fer ziga-zagues, sens que doni esguard a l'esmentat aigua-barreig,
pero veient-se, en canvi, una gorga on apar que nedin uns enormes
penyalars com si lossin passeres, per lo qual preren el nom de
Palanca d'agafa I' ase.
Situats ja a l'esquerra del Llerca, comen^árem a remuntar-lo,
endinsant-nos tot seguit, en pujada íortíssima, per l'encinglerada,
estreta i alta gorja que formen les serres de Bestracá en flur part
oposada a la d'Oix i les de Ferrán, que per primera volta tocávem.
Per lo esquerpa cor-prén l'encontrada; per lo fatigós apar inaca-
bable el pujan t del Grau.
El (irau és un pas estret situat al bell mig d'un cingle que agafa
de dalt a baix la montanya; és el pas únic que té la gorja, puix per
la part de Bestracá no hi ha cap lloc practicable; és un pas que anti-
gament i en temps de revolta jHxh'a considerar-se inexpugnable,
cssent, pe'" tant, un lloc de fets histories ([ue la tradició conserva
en relats esgarrifoí^ob. La tradició no s'acontenta amb dir, per exem-
ple,que allá hi mataren, un dia, certs presoners : ha d'afegir-hi,
per íer mes horrores el crim, que'ls llevaren el cap i mutilaren llurs
Centre Excursionista de Catalunya
167
cossos, i que a Túltim estimbaren cinglera avall totes les despulles
com saos d'escombraríes. Siguí peí record, sigui perqué vaig voler
abocar-me a l'esíereidora cinglera, de cents metres d'al^aria, lo cert
és que Tánim me va quedar per bona estona deprimit.
Sort tinguérem que des del dit pas la gorja no és tant feréstega,
el camí no es íatigós : alguna balma que s'obre prop delcamí, la ve-
getado que ja s'o-
vira, l'horitzó que
s'eixampla a poc a
poc, donen al pai-
satge un carácter
plaent i encisador,
tant mes plaent i
encisador com mes
ha deprimit el cor
esquerp de la gorja.
Al cap de poc
se dona esguard a la
xamosa valí d'Or-
Moier, l'etimología
del qual nom, en
son primer terme,
no sé si vol dir valí
vella o valí nova de
Moier, tota vegada
que la Valldelbac se
coneixía antigament per Moier. Es la d'Or-Moier una valí íor^a ampia,
con euada, alegróla, retirada del món, íormada per les serres de Bes-
traca i Ferrán i la gran serra de Monas, allá dita de Talaixá, en el
vessant de la qual, com presidint l'encontrada, hi ha situat un casal
de nomenada en tota la Garrotxa : el Vilar. Nosaltres no hi pas-
sárem: seguírem el camí que s'enfíla vers la collada de Talaixá; co-
llada que uneix la serra de Monas, allá amb el nom del coll, amb la
de Ferrán, el vessant de la qual no hem deixat. El camí es nomena
allá del Bac del Vaquer, i passa per l'esquerra d'una espléndida torren-
tera. La montanya de la dreta, nomenada montanya de Soms, no
triga a privar-nos de veure el Vilar.
Després ele forta estricada arribárem al poblé de Talaixá, assen-
tat a Tuna banda de la collada; collada que parteix les aigües del
Llerca, que deixávem, i les de Sant Aniol, que anávem a seguir. Hi
arribárem portant uns tres quarts de retrás del temps presupost se-
Clixé de D. C. A. Te
Pas del Grau
l6S BUTLLETÍ DEL
guint els comptes de la gent del país. I com que no'ns havíem atu-
ra! peí camí, i tots érem joves plens de delit, sois poguérem expli-
car-nos aital retrás tenint en compte que allá, qui mes qui menys,
tot-hom, quan pot, fa de contrabandista, i, naturalment, per abre-
viar el perill de veure's atrapats, s'avesen a correr com a daines per
aquell trencat terrer. De manera que, quan aneu a la Garrotxa,
si pregunten quant hi ha de tal lloc a tal altre i us diuen tres hores,
poden comptar-n'hi quatre; al revés de lo que passa en molts altres
llocs de la plana i d'aquí baix, on, si us diuen tres hores, heu de
comptar-ne dues de llargues.
Mentre a l'hostal ens preparaven el sucamull per desassede-
gar-nos, des de la porxada mateixa no'ns cansávem d'admirar la
pregona valí de Baget i l'enlairat Bestiacá, per aquella part altiu,
encinglerat verticalment des de dalt fins a baix. Al pensar que'l
dia abans havíem devallat del seu cim per aquella part, una esgarri-
fanca d'horror correguc per dintre nostre. Des de la mateixa por-
xada s'oviren les montanyes de Pera, el Montmajor, el Montpetit
i el Toitx, que, junt amb la serra de Castellar, saludárem com bons
amics. En can vi lio íeiem per primera vegada an el Cap9acosta, a
la collada de Santigosa, amb sos pies d'Estela i Castilla, i a la serra
Madalena. Sortint, a pocs passos de la porxada, vers l'O., vegérem
les montanyes que enrotllen Camprodón, i les serres d'Ogassa i Ca-
vallera. El mateix hostal ens priva de veure la serra pirenenca;
pero, guaitant a l'E., a mes de Guitarriu amb sos espadats enormes,
contemplárem l'encara llunyá Bassegoda, que aquell mateix dia
havíem d'assolir i que des d'allá apar del tot inaccessible.
Una hora desprcs, visitada l'esglesia *, sortíem vers Sant
Aniol. El camí passa a mig aire de la superba serra de Talaixá, que,
amb la de Guitarriu, que tenim a l'altra banda del riu, que és el
Sant Aniol, lormen una espléndida i descarnada gorja. Anem bai-
xant continuament, i al cap de poc trobem una casa nomenada can
Quera. Si (¡itera vol dir pedra, l'etimología H va com anell al dit,
perqué a la casa la rodegen pedrés tant sois, i, mes (]ue ])cdres,
enormes penyalars sostinguts per cingleres dretes, esfe reidores.
I comjíti's que tot el camí és així, i, per tant, un xic perillos. A la
nostra dreta tenim sempre Tabim, un abim de mes de lOO metres
de ])rolunditat. Una caiguda és allá mortal per lor^a. No és estrany
que la tradició j)íirli d'innombrables caigudes que hi han ocorregut
i que bategen amb el nom de salts. Com el del Sastre de Nuria, i
* En Montsalvatje dona la data de 872 a la cetla Santi Martini (de Talaixá).
Centre Excursionista de Catalunya
169
Clixé del Sr. G. Roig
Riu DE Sant Aniol
així mateix esfereí-
dor, allí hi ha el salt
de la Nuvia, una
nuvia que hi caigué
i morí tot venint
d'esposar-se; el salt
del C apella, un ca-
pellá que hi perdé
la vida anant a cele-
brar missa a Talai-
xá; el salt del Burro,
un ruc que al caure
tingué la sort (per
90 era ruc) de topar
i quedar-se en un
relleix de cingle on
hi ha vía arrelat her-
bei i on el ruc resta
menjant tranquilament; el salt de la Roca del Vicari, grandiosa
penya que s'esllavigá deis cims, un dia de desencadenada tem-
pestat, mentre el vicari de Sant Aniol transitava peí camí del fons
de la gorja. Sense
temps de íugir, i
creient el cape lia
arribada la seva úl-
tima hora, s'ajupí
per no presentar
tant blanc; i, així
que ho féu, li passá
per sobre, quasi fre-
gant-lo, la roca, que
caigué a una o dues
passes de distancia.
Amb aqüestes his-
tories, que semblen
con tes, anávem
captivant l'atenció
per distreure'ns de
l'engolidor buit de
l'abim; i així arri-
bárem al portell de la Guilla, situat en un morro de cingle que
Cl'xé del Sr.G. Koig
Ermita de Sant Aniol
21
lyO BUTLLETÍ DEL
dona entrada a la valí de Sant Aniol, Foques vegades, en mes ex-
cursions, hauré rebut una impressió tant falaguera com la tinguda
en el dit portell a ^o^'irar de sobte, podent-la contemplar de cap a
cap, l'esmentada valí, que's presenta en forma d'extens i pintoresc
amfiteatre. Allá la natura salvatge deis cims contrasta amb la fron-
dositat del fons de la \'all. Els cingles i les balmes d'Uja a Tun cos-
tat, els enormes espadats ele Ribelles a Taltre, els saltants de la
ribera de Ribelles, que neix en el coll de les Falgueres, teñen una
grandiositat imponent. En canvi, el bosc de castanyers propiietat
de can Nou de Bassegoda, els conreus de la petita plana per entre
la qual remore ja plácidament el riu, donen a Tencontrada un ca-
rácter poétic, encisador, a propósit per anar-lii a descansar, allá
que n'és ben Uuny, del brugit del món; a propósit per estiuejar-lii
si hi haguessin bones carre teres que hi conduissin.
I, no obstant, perqué mal no hi deuen ha ver hagut carreteres,
perqué és una valí situada entre montanyes inaccessibles i passos
encinglerats, quasi amb seguretat pot aíirmar-se que allá no hi arriba
l'invasió sarraina. La fe i la patria no n'han pas mai desaparegut.
Malgrat no haver-hi mes que un document, trobat ])er en Mont-
salvatje, que'n provi l'existencia, per altra part fermament apoiada
per les tradicions, en aquesta valí, en el lloc de Tactual esglesia
(que tambe visitárem, i que és románica, enlletgida per modificacions,
i en la qual, darrera l'altar major, hi ha una cova, oberta a la roca,
dita cova de I' Aba/), hi hagué un moncstir de benets, que fon el
bre9ol de la n()\'a patria, del qual sortiren, de primer, els esf()r9ats
campions que reconqueriren pam a pam la nostra térra, i segoiia-
ment sos robustos colonitzadors.
Devía ésser per aqueixos records que encara llavors trobárem
mes bonica aquesta valí. La seva quietut i la dolcesa de la tempera-
tura convidaven a la meditado. Així també devía veurc-la i trobar-
la o sentir-la l'iMustrat autor de La Puny alada, ])uix s'lia de teñir
en compte que allá la planejá i n'escrigué bona ¡)art. Si m'hagués
sigut possible escriure allá aqüestes ratlles, potser no lindríen la
Iredor i el desordenament d'ara.
Deixárem a la dreta la riera de Sant Aniol, i, travessant la de
Malaforn o de Comella, la qual s'ajunta amb a(|uella al cap de ])()ca
cstona, seguírem el camí emboscat (¡ue'ns liavía de (hu" al serrat
del Sayol i a la gran barrancada de CoU-roig. Quan per entre'l bosc,
allá ben frondós, trobávem cladan' s, ens aturávem a contemplar la
gran i íeréstega encontrada en la qual el pujant d'en Llebra, les
cañáis de Sant Aniol i els cingles deis Giran ts (una casa situada a
Centre Excursionista de Catalunya 171
l'aresta del naixent Bassegoda) es juguen a quin és mes dret i peri-
llos. Sortíem del bosc a la una de la tarda, i tinguérem de traves-
sar, sota un sol abrusador de día de calma, una gran tartera peí
mig de la qual passa el camí que porta a Coll-roig, recolzat en els
espadats de Martanyá.
En aqueixa tartera acabárem el delit per rao d'haver-se'ns
acabat la provisió de vi. Quina set, valga'ns Déu! Se'ns íeia precís
arribar a una íont, la qual no trobárem íins que vam ésser a can
Principi, quan a la nostra dreta teníem a tocar el Bassegoda. Pero
la font de can Principi tenía la virtut d'assecar de tal manera la boca,
que ni menjar res podíem; i aixó que portávem un ben saborós
recapte.
Fou necessari pujar a can Principi per comprar vi. Sigui
parqué a la casa hi havía un diíunt, o perqué batíen, o perqué
teníen íorasters, la qüestió íou que'ns costa molt determinar a sos
masovers que'ns donessin, pagan t, el vi que necessitávem; cosa
que amb gust, al íinal, íeren al conéixer un deis companys d'Olot.
De llavors endavant ens tractaren a eos de rei, ens ompliren la
botella, ens donaren tot alió que podíem haver de menester, i íins
un deis homes vingué a acompanyar-nos, conduint-nos peí camí
de drecera a íi de no haver d'arribar, per tant, al coll de la Creu de
Principi, que dona esguard a la xamosa valí de la Muga, la qual po-
dríem contemplar des del pie que volíem assolir. Travessárem la
londalada per un corriol, i, sense seguir camí, pujárem a Collestric,
situat a la carena que des del coll de Principi no acaba íins adalt
del Bassegoda. Carenejant, passárem peí pía deis Emigrants, nome-
nat així per haver-hi acampat íugitius francesos peí temps del
Terror; pía dit també de les Bateríes, amb motiu d'un comba t allá
hagut quan la guerra del Ros'^elló. Salvárem llavors un gran bosc
de pins, Therbei del qual era tant relliscós que constituí un calvari
per ais que no duien sabates íerrades. Finalment sortírem al peii
de la gran cinglera que enrotlla el pie, o els pies, perqué son dos els
que íormen el Bassegoda : el d'Engostí i el de Sales. Alguna diíicul-
tat trobárem per assolir-los. A l'aconseguir-ho, en lloc de cantar
victoria, en lloc d'escampar la nostra vista per l'immensitat com
si la dominessim tota, que és lo que a mi em fa teñir Tobsessió deis
pies; en compte de reposar, en una páranla, tinguérem de tornar-
nos-en tot seguit mercés al íuriós i gelat vent que s'hi deixá sentir
i que en un no res ens havía reíredat la suor i podía regalar-nos
una pulmonía. Sois podría donar compte del conjunt que's domina
per mig-jorn, i encara amb diíicultat; per lo qual m'abstinc de íer-lio,
172
BUTLLETÍ DEL
sobre tot estant ja completament detallat el panorama per la má
mestra del nostre Sr. Torras en sa Guia.
Pero, ja que no'm íou possible contemplar aital panorama, ni
tant sois el de la Garrotxa (que era mon principal objecte, a íi de
conéixer-la en conjunt), llavors, quan, devallat el pie i l'herbei re-
lliscós, transitávem sens perill per l'extens coll de Bassegoda, que
dona esguard a la conca de la Muga, llavors entretenía ma pensa i
Clixé úel Sr. ti. Koil:
PUIG SUPERIOR DEL BaSSEGODA
mon sentiment recordant els detalls de la Garrotxa, ses innombra-
bles balmes, ses gorges altives, sos camins encinglerats, ses tar-
teres extenses, i tot aquell son aire trencat, esquerp, salvatge, que
tant deu iníluir en el carácter de sos moradors, també escardalencs
i esquerps; esquerps com a can Principi, que tractaren de negar-nos
el vi.
Aquells a qui, com jo, esblaima la mes petita cosa, tindríem de
passar temporades a la Garrotxa per loragitar les lilosofíes d'aquí
baix, per viure en ambient de realitat crua, per empedreir el senti-
ment, lent-lo improfluctiu com tot aquell terrer, mancat, a major
abundor, de carreteres (o, almenys, de camins carreters), de metges,
Centre Excursionista de Catalunya 173
d'apotecaris i de tot servei públic. Així aprendríem de no deixar
les nostres deries tenint diíunts a casa; així canviaríem el carácter,
cqm en Vayreda canviá son estil quan, inspirant-se en la Garrotxa,
escrigué sa obra capdal La Punyalada, car de dolg com la mel se
torna embrescat, real i d'un braó extraordinari.
Pero ¿per qué ha de passar aixó d'una manera singular a la
Garrotxa, havent-hi com hi ha també altres comarques, a Cata-
lunya, an aquella comparables? Es perqué, a mes de la natura,
inílueixen en sos habitants els ressavis d'herencia.
Precisament per ésser una encontrada impracticable, resulta
a propósit per a la deiensa : encara avui, malgrat els avengos de
Tartillería, cree que no calen gaires homes per detenir-n'hi i aniquilar-
n'hi cents i mils. Es per aixó que en tot temps ha pogut ésser aixopluc
de íugitius i catau de malíactors. Apart del fet que molts noms de
jlocs son (com Salarsa, per exemple) comp'etament exótics, com a
aixopluc de fugitius, és lógic, com deia abans, no suposar, sino
aíirmar, que s'hi relugiaren els cristians quan l'invasió sarraina;
car, malgrat no provar-ho gaires documents, en canvi no debades
resten les tradicions a que em refería mes amunt, i que no han pogut
ésser transmeses de generado en generado només que perqué sí:
la cova del Bisbe, situada part d'amunt de Tortellá; les ruines
deis convents de Bestracá, Montpetit i Coll-roig; els castells de la
Torra i de Qa Espasa; els relats esgarriíosos del Grau... ¡qué sé jo
quina multitut de tradicions que concorden totes en unes mateixes
idees : les de le i de patria, que aquella bona gent hagueren de posar
a contribució virilment!
Així també, que ha sigut catau de malíactors, si no ho pro-
vés el ball d'en Serrallonga, que no la gaire es baila va encara a Tor-
tellá, ho pro varía el íamós Ilibre d'en Vayreda; que no son pas filies
solament d'imaginació arden t les malifetes recollides de viva veu
que explica deis bandolers.
Resta dir, a mes, que, des de la perdua del Rosselló, per la
Garrotxa passa la ratlla de la frontera, un gran medí d'escabullir-se^
en última instancia, de la persecució de la justicia; i medi també,
quan és productíu el contrabándol, per tornar-se contrabandista i
habituar-se a viure sens lid ni rao, com sens Uei ni rao apar que se
sostenen moltes d'aquelles roques.
Actualment, mercés a la tranquilitat deis últims anys, ha
sigut possible que en alguns llocs de l'encontrada hi arribes algún
aven9 de la vida moderna. Així l'hereu de la casa de mos avis l'ha
rublerta de comoditats ben recomanables; així, devallat el coll de
174 BUTLLETÍ DEL
Bassegoda per un camí de cabres, trobáreni, a can Nou de Basse-
goda, un confort inesperat, pero que de debo necessitávem.
Les comoditats que trobárem a can Nou foren tant excel'lents,
que Tendemá, en compte de llevar-nos a les sis, com era el nostre
propósit, a les vuit dormíem encara com uns lirons; i aixó que'l
matí es presenta delitosíssim. La casa també está delitosament
situada, esguarüant tota la valí, una de les mes escaients que
havíem vist, per sos boscos, conreus i estimballs, i per la gorja
de sa íondalada, per on s'escola la riera que s'uneix amb el Borró,
rieral espada t que no poguérem visitar per no disposar de prou
temps : tant fou així, que ni ens arribárem a donar una uUada a
l'esglesia d'aquella parroquia, situada a can Salas, una casa d'allá
Mentre esmorzávem a la galería de can Nou, no parávem
de ponderar el panorama que des d'allá dins mateix s'ovira, cons-
tituit, a mig-jorn, per la gran serralada de la Mare-de-Déu del Mont;
a sol-ixent, per les serres de Llorona i el puig de la Torra; i, a ponen t,
per l'escabrós Bassegoda, l'etimología del nom del qual, seguint
en Sampere i Miquel, és cim deserl o cim salvatge (de has, salvatge,
desert, i goti, cim) : i, en efecte, per rao de son veinatge, un el ven
allí imponen t i trenca t de debo.
Al sortir de can Nou prenguérem el camí de Llorona, trobant
a poca estona el coll de Teies, que separa la íondalada de Bassegoda,
tributaria del Borró i el Fluviá, de la de Cursovell, tributaria de
la Muga. La carena que seguírem continúa separant amdues valls,
i el camí passa bona es tona peí vessant de Cursovell, valí ampia i
lormosa que'ns convida a íer-hi, un altre dia, alguna altra excursió.
El camí torna després a l'altre vessant, que pertany ja a Llorona,
on se troben unes cases arrunades dites els Amurriadors, a propó-
sit, sembla, per tancar-hi el bestiar deis ramats que per allí passen.
A no gaire distancia deis Amurriadors donárem el Déu-vos-guard al
poblé de Llorona, situat en una plañera valí coberta de verdor, bcn
conreuada.
Lliurona, com diuen la gent del país {Llorona he trobat escrit
arreu) és el poblé mes pintoresc que havíem trobat. Tingui's en compte
que, per la Garrotxa, el nom de poblé no signiíica pas una agropa-
ció xica o gran de cases lormant carrers, sino un conjunt de cases
escampades, distants, a voltes, una o dues hores Tuna de l'altra. De
tots els pobles seguits, solament Oix té un carrer, i encara de po-
ques cases. Tampoc té carrers Llorona, pero ses cases son íor^a apro-
pades, i el conjunt ia refecte d'un ])ol)le de pesebre.
Centre Excursionista de Catalunya 175
El senyor rector *, un molt amable senyor, ens digué que l'es-
mentat poblé, constituit i determinat, no té mes que setcents i
tants anys d'historia. No obstant, en Montsalvatje trobá, en docu-
ments que parlen de Sant Andreu de Llorona, la data de 1019.
Visitárem detingudament l'esglesia. El campanar és de torre baixa.
La volta de rúnica ñau és de l'época de transició. El conjunt de tot
Tedifici es esvelt, pero l'enlletgeixen i desfiguren una pila de poste-
riors ediíicacions. L'interior és emblanquinat, malgrat ésser les pa-
rets de pedra picada. Penjats en elles hi ha tres quadros de retaule
gótics (procedents, sens dubte, del íormós retaule gótic que hi havía
hagut a la Mare-de-Déu del Mont), an els quals, perqué tinguessin
mes íorma de quadro, els pintaren en el cap uns despropósits que
ían plorar. També, vestida de roba, s'hi veu una imatge de la Mare-
de-Déu del Remei que en la peanya porta la data de 1540 i que és
de pedra pintada. Es d'alabastre la Verge de la Paloma de Taltar
major, transportada allí des de Factualment arrunada ermita de
Santa María de Bansols, situada a la parroquia de Llorona, pero
que pertany a la suíragania de Curso vell. Es molt notable la vera-
creu que posseeix l'esglesia, com també un reliquiari nomenat deis
Dotze Apostáis, d'estil barroc.
Reemprenguérem la marxa vers la Creu de Llorona, una ex-
tensa i plañera collada que separa la valí de Llorona de la de Caritg,
on s'origina el riu Manol, que passa prop de Figueres. Uns aqüe-
ductes de fusta creuen aqueixa collada i porten aigua de la font
del Bao a Llorona i Caritg. Trobárem tot seguí t aqueixa abundosa
i regalada íont, on esmorzárem. Era tal Tencant i el benestar que
hi sentíem, que'ns costa Déu i ajuda emprendre la íorta i dreta pu-
jada que'ns esperava i que duran t tot Tesmorzar havíem vist, deia
un company, com un condemnat el patíbol.
Mandrosos marxárem, a Túltim; i, no sé pas amb quantes repo-
sades, assolírem el cim del bosc de Ginebret, on s'estén un gran pía
nomenat pía del Vi, sens dubte perqué els vianants hi deuen íer,
com nosaltres, la traguejada; per mes que, si aquest nom li ve d'antic,
podría obeir a haver-hi hagut fructuosa vinya en temps que era
possible que hi arrelés, com arrelava en moltes er contrades on ara
no hi arriben ni els raims de parra. El pía té forma cóncava, i bé
podría haver sigut cráter de volca.
Travessant el pía créiem que a sa fi faríem tu per tu amb el
pie de la Mare-de-Déu del Mont. En eíecte, íou així; pero ens en se-
* Mn. Manuel Prats, a qui endre$o mes coráis mercés pels datos que'ns dona.
173
BUTLLETÍ DEL
para va, per desiMusió, la collada de Junquenat, divisoria de les és-
pléndides i emboscades londalades del Soler i d'Espinau, i que estava
situada, anib molts metres de desnivell assota nostre : aixó és, una
baixada dreta com un fil, i una última pujada que Déu n'hi dó. La
baixada, malgrat ésser dolentíssinia, amb saltan ts d'un metre i
tot, la férem en un tancar i obrir d'ulls; pero per íer la pujada, que
descansats hauríem enllestit en mitja hora, n'hi estiguérem bou xic
.
i
w^ . Él
HI ^k ^-'^ ^^
•*. #f-^^<w._^^ .^^
'^H
^^^^^^^1
BKjy -fe,' ^
^"^wwK^^Sm
éjtM
I^^^BI
HBf ^^- '^ LIl^L_^fl
^^t&^^^^M
^^Hn
•^a^^^^f^^m jí
ByP^^^EH
H^^HBI
H
w.
^9
WM
Clixé del Si. G. Koig
Santuari de la Mare-de-Déu del Mont
mes d'una. Mes també fou immensa la nostra satisfacció al pensar
quc'ns trobávem, per li, en el tant nomenat i importantíssim san-
tuari de la Mare-de-Déu del Mont.
Xecessitárem una l)ona cstona per refer-nos i desassedegar-nos.
Mentre cns preparaven el diñar, acompanyats peí senyor rector
sortírcm a recorrer l'exterior del santuari, edificat dalt d'un cim
de menys altitut que'l Carigó, pero que avanga aillat i majestuós
per sobre l'Empordá com aquell per damunt del Rosselló, domi-
nan t taml>c, com aquell, un panorama extens, d'esplandidesa real-
ment cor-i)renedora.
Havent-nos recordat del Canigó, lo primer que férem, presen-
tan t-se el dia seré, íou saludar aquell enlairat cim; l'enlairat cim da-
Centre Excursionista de Catalunya 177
vanter deis Pireneus orientáis, aquell gegant cátala la clepsa del
qual s'ovira vers el N., darrera el pía del Vi i el puig de la Torra
en primer terme, de les estribacions del Bassegoda després, i per so-
bre Batera i Custoges.
Girant cap a TE. saludárem Uavors el Pertús, amb Massanet
a la dreta i Requesens a Tesquerra; i, a tot E., Castelló d'Empnries,
Roses, Cadaquers i Sant Pere de Roda; noms que'm recordaven
també delitoses excmsions.
Al S., Besalú, Banyoles, Girona, i des d'Estartlt i cap de Sant
Sebastiá íins a l'indret de Calella.
I, des del S. al N., per l'O., ens perdérem contemplant aquell
devassall de montanyes impossible de citar amb ordre. No diré
mes que'ls noms de les que vam conéixer, boi deixant admirat el
senyor rector, que no'ns creia tant ben enterats : Rocacorba, Fi-
nestres, Alfar, Montseny, Cabrera, serra Madalena, puig Sacalm,
collada de Santigosa, Ogassa, carena pirenenca. Bes traca, Mont-
major, Montpetit, Talaixá i Bassegoda, tot tornant a veure el
Canigó.
Visitárem llavors l'esglesia, emblan quinada, com la de Llo-
rona. Sa apuntada volta traspúa humitat, íent preveure el dia,
si no s'hi posa remei, que vingui tota a térra; per lo qual, segons
deia el senyor rector, potser sería hora de pensar seriosament en la
trasllació del santuari al monestir de Sous, deixant el cim per a
miranda. An aquest projecte, res, de primer antuvi, pot objectar-s'hi,
per quant la Verge del Mont, trobada en el segle xiii, íou traslladada
i venerada a Sant Lloreng de Sous,' íins que en el segle xvi la por-
taren al cim de la montanya; i encara no sen.se haver liagut de sos-
tenir un plet, Tabat de Sous que edifica el santuari, contra un bisbe
de Girona que cregué que s'havíen vulnerat sos drets i prerrogatives.
Jo, com a católic, no m'atreviría pas a sostenir aqueixa idea.
Per mi aquella montanya perdría el cent per cent de son encant. El
cim del Mont, sense la Verge que al Mont abriga, faría Tefecte
d'arca sense cabals, de nit sense estrelles, o de natura sense sol que
l'escalfi, il'lumini i viviíiqui. Lo que com a católic i com excursio-
nista demanaría (i cree que tot-hom hauría d'interessar-s'hi ) és
que, al reíer l'esmentada ñau, se dotes al santuari d'un ediíici per
a tonda, xalet, o lo que ios, on se trobessin tota mena de comoditats.
Continuant la visita a Fesglesia de la Mare-de-Déu del Mont,
no poguérem menys d'admirar els innombrables ex- votos que l'es-
glesia atresora, testimonis de la íe de les passades generacions. La
Verge és d'alabastre, está asseguda, i la vesteixen de robes llampants.
22
178
BUTLLETÍ DEL
II ■ fililí
A les parets vegérem quadros, com els de Llorona, que havíen for-
mal part del retaule gótic de l'altar major substitiiit per un de mal
gust, segons ja se'n dolguó el nostre gran poeta Mossén Cinto.
Llav(U-s anárem a diñar. Dues hores estiguérem per íer-ho, i du-
ran t aquest espai de temps la temperatura soírí un daltabaix pro-
nunciat, per efecte d'haver-se íormat una gran tempesta t que des de
Canigó i Batera avan9ava per sobre Custoges. Feia feredat contem-
plar aquella tempesta! Cendrosa en sa davantera, blavenca en sos
extrems, tosca del
mig, com gola im-
mensa, sembla va
un monstre els ulls
del qual eren els
llamps recaragolats
que en totes direc-
cions semovíen. El
tro retrunyía, i ar-
ribava feble a nos-
altres; pero no tart
feble que no pogués
comparar -se ais
crits d'angoixa que
Heneen els pobles
da van t del llamp de
la guerra, del qual
son victimes els qui
menys culpa hi po-
den teñir. Dones així mateix eren victimes d'aquella tempesta els
camps de conreu, i lins pot-ser el jovial pastor que poc abans
s'entretenía tocant el flaviol tot guardant el ramat.
Pero, si aixó passava a tramontana, en canvi a mig-jorn l'ho-
ritzó estava seré, el blau del cel era puríssim, la dentada serra de
Finestres se destacava exuberant, car un sol espléndid la banyava
dolgament. Allá tot era llum i goig : nosaltres hi véiem la prima-
vera de la vida, aquella vida on tot és iMusió, tot alegría, tot benau-
ran9a.
Aquest espectacle ens anima a prosseguir l'excursió, malgrat
dir-nos el senyor rector que'ns muUaríem. Per lo qual talment
corríem, camí a valí, dret a l'ex-monestir de Sant Lloren 9 del
Mont, priorat que íou del de vSant Aniol, en el segle xvi incorporal a
Sant Pere de Besalú, i lloc que ha sigut de reíugi per a reliquies i
Clixé dil Sr. C. Koi-
Claustre de Sous
Centre Excursionista dé Catalunya
179
imatges en temps de revolta. Les ruines d'aqUeix monestir donen
a comprendre que's tractava d'un edifici feixuc i íort, tant propri
per convidar a l'oració en dies de pau com, potser, per deíensar (junt
amb el que és nomenat el Castellot, situat a mig aire de la serralada
i en posició oberta), la montanya de la Mare-de-Déu del Mont, i, en
conseqüencia, una de les entrades a les inexpugnables terres que
nosaltres veníem de seguir.
A corre-cuita visitárem les despulles d'aital edifici, per reem-
Clixé del Sr. Ci. Rn¡.
ESGLESIA DE BeUDA
prendre, també a corre-cuita, la marxa i passar al costat d'unes su-
perbes balmes on ens hauríem pogut aixoplugar si no'ns haguéssim
esverat. No hi ha res com l'esverament perqué resultin malte tes
les coses : per aixó la pluja ens agafá en llocs que cap cobert po-
gueren oíerir-nos; i, com que daven l'aigua per Tamor de Déu, no
vam trigar gaire a quedar ben xops. La sort fou que la tempesta
ha vía arriba t ja forga esbr avada i deixá aviat de ploure, venint
tot seguit el sol de Finestres a assecar la nostra roba, boi portan t-nos
altra volta alegría i delit per seguir el camí, un camí emboscat,
delitos, digne d'assenyalar-se per aixó i pels cingles de Roca Pastora
l8o BUTLLETÍ DEL
i la íont d'aqiiest mateix nom. Llavors s'aclarí tota la montanyá
de la ]\Iare-de-Déu del Mont. Nosaltres contemplárem embadalits
sa bcllesa tota, el Castellot que abans deia i que encara apar que la
í^'uardi, i l'edifici santuari que la corona, que des d'allá apareix d'una
magnificencia encisadora.
Aviat passárem per cá l'Oliveres i entrárem a la gran planada
de Beuda, ben conreuada, rica, i llavors riallera i neta com si la pluja,
per a nosaltres, li llagues rentat la cara. Presideix aital planada un
antic castell, que no poguérem visitar. En can vi íou detinguda la
visita que íérem a l'esglesia, que de debo és ben notable. Es de tres
naus : les laterals son de volta de quadrant; i la central, de volta
(le cañó, está sostinguda per columnes amb capitells. Per entrar a
l'esglesia es baixen set graons. A la dreta es troba la pica, que és
románica; i assobre, íins al primer pilar, hi ha el chor, muntat enlaire
i sostingut per una ben airosa volta gótica. En el paviment se tro-
ben Uoses de marbre corresponents a tantes altres sepultures; i, per
dos graons, se puja a Faltar major, d'estil xurrigueresc. Per íóra
l'esglesia, amb dificultat poguérem veure la disposició del^ absis.
El campanar és d'espadanya. Al costat de la porta d'entrada hi ha
restes d'un sarcófeg, la pedra d'un indret del qual ha sigut gastada
peí mal temps, escolant-se per allí els óssos que guardava.
Era mig fose que deixávem l'esglesia de Beuda, i ja ben fose
passávem per Lliguardá. De manera que sois puc dir que'l camí
que seguíem era planer i cómode, i que arribárem sense cap contra-
temps a Besalú.
Com que ía i)oc que'l nostre company En Fcliu Duran ha parlat
aquí mateix de Besalú, només diré que l'endemá visitárem l'esglesia
de Sant Vicen^, i)ujárem a Santa María i baixárem a veure l'arcada
descentrada del pont, que no sé per quin voler de Déu se sosté; pero
tot després d'haver oit la missa conventual a Sant Pere, cantada pels
Irares írancesos que s'hi traslladaren des de Parramón. A l'oir aquell
cant clássic, acompassat, aíinadíssim; al veure la gravitat i reveren-
cia de les cerimonies que la liturgia imposa a les comunitats, i al
pensar í[ue'm trobava a Besalú, població avui subalterna; jo sentía
amb tota vivesa ranyoran9a d'altres temps, de quan Besalú era
capital de son lamós comtat, de quan el regía el no menys íamós
Tallaíerro, de quan aquell recó de la nostra térra estava íarcit de
monestirs on se feien íuncions religioses reservades avui a les cate-
drals i on se rendía cuite a les arts i a les ciencies. Avui, d'aquelles
encontrades de la Garrotxa alta que acabáveni de visitar i on els
Centre Excursionista de Catalunya i8i
rectors amb prou feina poden viure, n'han fugit els rics i els homes
de pro ; i, sense ells, ¿ com no han d'esdevenir pobres, tristes i
abandonades ?
Barcelona, per conquesta gloriosa, s'és constituida en cap de la
catalana térra; pero també és precís que's recordi que, a mes del cap,
ha d'ésser el cor de la nostra patria, el cor que torni sang, que torni
vida i vigor a les encontrades : si no, resultará que tindrem un cap
perfetament desenrotllat, pero els membres serán del tot raquítics.
Cal, a mon entendre, que, com mes aviat millor, se sembri per
tot Catalunya una llavor de íe, de patria, d'art, de cultura, aixó
és, la llavor d'aquells ideáis que atresoraven una multitut de mo-
numents avui arrunats i que, escampats per tota la nostra térra,
feren, sens que's penses, gran i poderos el nostre poblé. Perqué,
si avui el posessin a pro va, qui sab si resultaría xic, boi pensant que
és vigorosíssim!
Veus-aquí la tasca de Barcelona. I, an aquest propósit (i certa-
ment sens cap mérit propri, pero amb tot l'entusiasme que pugui
sentir el qui mes mérits tingui), m'atreviría a pro posar que'l nos-
tre Centre, d'una manera o altra, tributi a D. Francisco Mont-
salvatje, que no conec personalment, un homenatge d'admiració i
agraiment per l'obra que, lluny de Barcelona, ve realitzant, anys
ha, amb una constancia i una fe incomparables; obra positiva, cVem-
penta, de valúa, de les mes grans del nostre temps; obra d'investi-
gació histórica, que resucita el nostre passat i que, al íer-lo conéixer,
el fa estimar, boi íent-ne sentir anyoran9a, sí, pero una anyoranga
acompanyada del desig de tornar per la nostra gloriosa passada
grandesa.
JOAN DANÉS I VERNEDAS
1 82 RUTI.LETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
EXPOSICIÓ FOTOGRÁFICA
EL dia 31 del darrer mes de maig va inaugurar-se, davant de nom-
brosa i distingida concorrencia que omplenava l'espaiosa sala
de can Reig, en el passeig de Gracia de la nostra capital, TExposició
d'obres origináis deis socis de la Secció de Fotografía del nostre
Centre Excursionista de Catalunya, la qual va tancar-se allá
a mig juny i fon molt visitada durant aqueix transcurs de temps.
El conjunt de TExposició fou de gran interés peí nombre i va-
rietat de les fotografíes exposades, entre les quals lii abimdaven
veritables obres artístiques, reproducció, en llur major part, de monu-
ments i paisa tges de la nostra térra i de l'estranger. Quaranta-dos
foren els socis del nostre Centre que portaren el llur valuós concurs
an aquesta maniíestació d'art i de trcball, exposan t fins prop de
set-centes pro ves fotográliques
Allí podíen veure's, en formosa i armónica barreja, les obres
d'en Just ArguUós, amb vistes de Vallvidrera, de la Cerdanya i de
les esplenden ts cales de Sant Feliu de Guíxols; les d'en Francisco
Blasi, amb paisatges del Montseny, del Pireneu i del nostre pare;
les d'en Salvador Bordas, reproduint boniques vistes montanyen-
ques; les reproducción s, artístiques en extrem, de TAltred Bosch;
les deis germans Botey, amb vistes de Catalunya i de l'estranger;
les d'en Co de Trióla, amb sos interiors d'avencs i coves; les deis
Srs. Comabella i Escola reproduint interessants monuments i paisat-
ges de la nostra ciutat, de Ripoll, de Sant Cugat i de la Cerdanya,
entre altres; les sen timen tais d'en Caries Fargas; les d'en Fonseca,
amb vistes de Chamonix i deis Alps; la nombrosíssima coMecció d'en
Cristólol Freginals presen tan t-nos monuments arquitectónics i vis-
tes artístiques de l'encontrada tortosina i ports de Beseit, en llur
major part; les de l'Enric Galobart, amb paisatges del Montseny
i de Bagnéres de Luchon; les de l'Alíred Gaza, de la Valí d'Arán;
les de la Srta. Agneta Giral, deis voltants de Barcelona; les nombro-
ses i artístiques del Sr. Llorens i Ferrer sobres la costa empordanesa,
Santes Creus, Montseny, Pireneu, Sant IJorcng del Munt i altres
llocs notables de Catalunya; les de l'Enric Malla t i en Joan Massó
reproduint, entre altres, monuments de Tarragona, Poblet, Santa
María de l'Estany, Tossa, la Garriga i Sant Cugat del Valles; les d'en
Joaquim Morelló reproduint nioiuunents religiosos de la nostra
Ü
C/3
O
CU
y.
w
Q
<
H
H-l
o
w
C/3
184 BUTLLETÍ DEL
térra i de Testranger; les d'en Joan Nonell; la reiModucció del Sant
Jordi de la Diputació, d'en Lloreng Nonell; les d'en Lluís G. Olivella,
amb vistes d'Egipte, Grecia, Suíca i Turquía, i de diverses encontra-
des catalanes; les vistes de Bilbao i Santa Cristina, entre altres que
exposava D. Marián Ortínez; la variada collecció d'en F. Xavier
Pares; la d'en ^lanuel Perdigó, amb sos interiors del Louvre, de
Burgos i altres punts; les d'en Josep Planas, en Ramón Planas i en
Francisco Planella, amb vistes de la nostra térra; les d'en Jacint
Puget, amb sos g090s de ca9a i ses iormoses vistes pirenenques; les
de l'Enric Ribera, amb vistes de Franca, Sui^a i Alemanya; les d'en
Santiago Ribot i en M. Riera i Boada, amb vistes montanyenquos
i ciutadanes; les d'en Gabriel R(úg, amb son tapÍ9 de Sant Jordi,
de Saiagoga, i vistes de Piedra i diíerents indrets de Catalunya; les
d'en ]\Iarián Ros; les d'en Gaspar Sala reproduint paísatges de la valí
de Ribes i altres llocs; les de l'Antoni Sambola, l'Enric Soler, en
Juli Soler i San taló i en Joaquim Torras, amb vistes variades del
pía i de montanya, totes elles torca interessants baix tots concc])-
tes. Hi liavía, a mes, les coMeccions estereoscópiques d'en Cristolol
Bas, en Francisco Blasi, en Xavier Pares, el Sr. Puntas, en Pere
Reig, en Riera i Boada i en Josep Salvany; les quals cridaren íor^a
l'atenció deis visitants.
L'éxit d'aqueixa Exposició, la qual ha merescut general ala-
bances deis mtel'ligents i aticionats, Iri superat els cálculs deis seus
organitzadors, i ha demostrat lo que valen i lo que poden ier el.s
actius i entusiastes socis de la nostra Secció de Fotografía. Es per
aixó que donem a la Junta de la mateixa la nostra mes coral en-
horabona, plens d'esperanga en els liuits esplenden ts i proíitosos
que ella por proporcionar a la nostra térra i an el nostre Centre
Excursionista.
Centre Excursionista de Catalunya
185
EL CANgONER DEL CALIC
RECOLLIT I ORDENAT PER Mn. J. SeRRA I ViLARÓ
( Continuació )
DE LLADRE A REÍ
Viu
AI sor - tir de Bar - ce - lo - na i a l'en - trar a Per - pi -
nyá si n'en-con-tro u - na ve - ia per un ca - mi-net en - lia.
Al sor tir de Barcelona
i a i'entrar a Perpinyá
si n'eucontro una veia
per un caminet enllá.
Trulalara, lulalara,
trulalara, luíala,
trulalara, lulalara,
trulalara, lulalai.
Comento a replegar pedrés
per poder-la apedregá.
La primera codolada
ja un bra9 li vaig trenca;
La segona codolada
la bossa li en fai salta.
Ja en tiro el gambeto a térra:
diners me'n poso a comptá.
Comptat comptes i vescomptes.
cent escuts m'hi van sobra.
Jo me'n vui fer fe un cuchillo
a l'usancia que'l rei va:
deis dirers que m'han sobrat
un xivall me vui compra.
Si el rei ja ho ha sabut
ja m'ha enviat a cerca,
que de tres filies que té
la mes gran me vol dona.
Bendita sia la veia:
fins a rei m'ha fet puja.
Si sabía que fos viva
l'enviaría a cerca:
si sabía que fos morta
li faría fe un canta
que de capellans i frares
cent n'hi faría posa.
ELS LLADRES DE CERDANYA
Andantet
'■m=^^^^^^w^^^
El di - a de Sant E
si - dro can - 5Ó no-vas'hadic
23
i86
BUTLLETÍ DEL
—i ^^
# — = — ^ ^ # — ~ —
tat
de dot-ze lla-dres qu'hi ha- vi - a
que a Cer-da-nya van a
1 0 — ^ — i ± 0 — í —
nar.
Gran crit de mi-se-ri - cor-dia! De nos-al-tres, qué se - rá?
El ciia de Sant Esidro
can9Ó nova s'ha dictat
de dotze 1 ladres qu'hi ha vía
que a Cerdanya van anar.
Gran crit de misericordia!
De nosaltres, qué será?
Van ana a roba una casa
allá vora Puigcerdá.
Ja en truquen a la porta;
— Minyons, que volem entra.
Digueu a l'amo que baixo,
que hi volem enraoná. —
L'amo de prompte hi baixava
i allá el varen degoUá.
— Digueu al mo90 que baixo,
que també el volem mata. —
La minyona de la casa
també varen deshonra.
La mestressa n'és partera:
ja se'n va posa a crida:
de dotze lladres que n'eren
els vuit varen agafá.
ELS LLADRES DE PORTVENDRES
Minyons, poseu má a la ploma
que sino ja ho faré jo,
de posa la má a la ploma
per dictar-ne una can9Ó.
La can9Ó ja n'és dictada,
i a mi poc que m'ha eos tat,
de dos filis i una maro
desemparats, sense pare,
del fondo de l'Empordá.
— El dia onze del mes érem
quan ens varen agafá:
ens portaren a Portvendres,
en unes presons que hi ha.
A les presons que'ns portaren
Perpinyá se'n diu per nom:
en una torre en torrada,
en una sitja ensitjada:
quan fa sol, abaix hi plou.
Les parets de la presó
son fetes d'un gran valor:
les reixes en son de ferro
les parets de formigó.
Les reixes de la presó
no n'hi entra sino un plat;
de porrons no'n tronquen gaires,
perqué no n'hi entra cap.
Ai! tristes les nostres mares
quan elles ho sabrán!
Teñen els filis per les coves,
despullats i sense robes,
amb manilles a les mans.
La me va mare em ve a veure
a dintre de hi presó,
tota vestida de negra,
per donar-me'n mes tristó.
— Ai, íill meu! Quan te criava
me da ves goig i consol:
ara que te'n veig per térra,
amb el coll pie de cadenes,
me dones pena i dolor. —
Centre Excursionista de Catalunya
187
Ja desenvaina l'espasa:
— Ai, mare! veus-ela aquí:
doneu-me tres punyalades.
travesseu-me Ifs entranyes:
per vos sofriré el morí. —
— Fill meu : si matar volía,
molt temps ha que fores mort.
Perpinyá tino una tia
que per nom se diu María,
robadora de l'amor.
Adeu, Rosselló i ta plana,
que no pensó veure't mes:
per amor d'una minyona,
que molta pena me'n dona,
que m'haiga de permorir!
Al passar el port del Comte
de beure ens van convida;
jo no puc menjar ni beure:
bé podeu pensar i creure
el meu cor com deu, está.
Tant les versions del Sr. Milá i Fon tañáis (núm. 135) com aquesta
semblen incompletes. En la que ptesento, si és que'ls últims versos
siguin d'aquesta can^ó, ja es desprén que amor íou la causa del seu
empresonament i no el robar, com diu el Calic amb el títol que li
dona.
EL PRES D'HOSTALRIC
Moderat
Í:Í!-:
Ma-ti - net jo me'n lie - va - va, jo me'n Ile-vo de-ma
id=Í5:Í!:ÍE^=^±i4í:
-0^ • -#• •
tí : co-men - co a tra-bu-cáels bra - 50S baix la gor-dia del jar - di.
Matine t jo me'n lie va va,
jo me'n llevo dematí:
comen90 a trabuca els bra90S
baix la gordia del jardí.
Ja me'n giro endarrera:
veig dos senyors agutzils.
Ja me'n preñen i me'n Iliguen;
me'n porten cap a Hostalric,
d'Hostalric a Montferreres.
Prego a Déu mai t'hagués vist:
n'hi ha unes presons molt males:
no's coneix dia amb la nit.
I al batlle d'aquell poblé
bé li puc ben agrair:
cada dia me'n ve a veure:
— Francisco, has pogut dormir?
— No pas gaire, senyor batlle:
molt menys que les altres nits.
N'hi ha una bruta canalla
que no m'han xicat dormir:
se nomenen polis i xinxes,
escarbáis i alguns mosquits.
— No te m'espantos, Francisco,
que ja te'n traurán, d'aquí:
te duran a Barcelona,
per fer-te mes pre teñir,
cavall d'una muía roja
que redoblará el camí. —
En passant a Creu-Coberta
procés li varen llegir:
-De vint-i-nou morts que has fe tes
(així el procés ho duu escrit)
amb la te va serán trenta,
que és la que fará el butxí. —
i88
BUTLLETÍ DEL
Es una varían t notable de la caneó que, sense tonada especial,
amb el mateix títol, publica en Pelay Briz (vol. V, p. 253).
¿DÓNDE VAS TÚ, CABALLERO?
Andantet
_o_^ 1—^ W=t—»—\—0 ñ ^
=tj=í:
-A f-h— •-
/TV
^-
v-=v
Dón-de vas tú, ca-ba - lie - ro? Dón-de vas tant de-ma
i=b=íEEzzzzh=b=?=I=t=:l
í^^
^^-
0 —
tí? — Vai a veu - re mi se - nyo - ra : setanys ha que no I'he vist.
— ¿Dónde vas tú, caballero?
Dónde vas, tant dematí?
— Vai a veure mi senyora:
set anys ha que no I'he vist.
— La tcva senyora és morta:
jo la vaig veure mori:
el dia que l'en térra ven
els oficis vaig 01.
Me diríes, pelegrino,
aon la van enterri?
— A i'altar de Santiago,
allá or solen enterri. —
Ja torn,a a gira el xivallo,
a la tomba se n'aní,
i amb la punta de l'espasa
la sepultura va obri.
— Dónde vas tú, caballero?
Dónde vas tú por aquí?
¿Aon estaves, caballero.
el dia que vaig mori? —
Jo m'estava en Valencia,
que no vaig pogucr ven i. —
— Vés-te'n, ves-te'n, caballero:
no't récordes mes de mi.
Casa't amb una de jove
que t'agrado tant com mi,
i els tres hijos que tienes
encomana-me'ls a mi,
i, al dematí, quan els llevos,
fes-Ios memories de mi.
PUBLICACÍONS REBUDES
(SEGÓN trimestre)
Boletín de la R. A. de Buenas Letras. Barcelona. (Octubre-Desembre 1912.) —
E. Moliné i Brasés : Textes catalans- provengah deis segles xni i xiv. —
P. Pujol, pbre. : Antics inventaris del bishat d'Urgell. — J. Pella i Porgas
Unes memories de la guerra de la Independencia. (Acabament.) — F. Car-
• rcras i Candi : Rehelió de la noblesa catalana contra Jaume I en 1259. (Aca-
bament.) — J. Miret i Sans : Alfonso el Batallador en Fraga en 1122. — Dr.
G. Alabart, pbrc. : Exposició sobre lo Ilibre <<De Civitate Dei>>, de Sant Agusti.
Boletín de la R. A. de Buenas Letras. Barcelona. — Discursos leídos en la re-
cepción j)ública del Dr. D. Cosme Parpal.
Arxiu d'Estudis del C E. de Terrassa. Terrassa. (Sctembre 1912.) C. Gomis:
Folk-lore cátala. — A. Maree t. O. S. B. : Excursió botánica a Montserrat,
Centre Excursionista de Catalunya 189
Miracle, Sant Llorens deis Piteus i Pedraforca. (Acabament.) — Crónica.
Butlletí del C. E. de Vich. Vich. (N.o V.) — J. G. i C, pbre. : Excuvsió a Granera.
— J. Sala i Molas : Quelcom referent al castell i familia Oris. — J. Sans
i Font, not. arx. : Cronología notarial de Vich i sa comarca, — J. Vila-
plana : De la guerra de Successió.
Bolletí de la S. A. Luliana. Palma. (Maig 1913.) — A. M.* Alcover : D. Joseph
M.^ Cuadrado com apologista de la fe católica. (Continuació.) - — • D. M. Ne-
bot : D. Guillermo de Vilanova, cuarto obispo de Mallorca (1304-1318). —
J. Miralles : Cartas de un barbero sangrador. — M. Rotger i J. Miralles:
Cartulario del primer obispo de Mallorca. (Continuació.)
Bolletí de la S. A. Luliana. Palma. (Abril 1913.) — E. Aguiló : Capbreu, ordenat
l'any 1304, deis establiments i donacions fets per D. Nuno Sang de la seua
porcia. (Continuació.)
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Palma. (Abril- Juliol 1913.) —
Quatre mots de llengua i ortografía valenciana. (Acabament.)
Revista de Menorca. Mahó. (Febrer 191 3.) — F. Hernández Sanz : Sobre la
erección de un templo griego en la ciudad de Mahón (i 745-1 749.)
Boletín de la R. A. de la l1i.storia. Madrid. (Abril 1913.) — F. de la Laiglesia:
Annals of the emperor Charles V by Francisco López de Gomara. — F. Co-
dera : Manuscrito 5,341 de la Biblioteca Nacional de Madrid. — F. Co-
dera : Sepulcro mudejar e inscripción árabe descubiertos en Toledo. — F. Fer-
nández Béthencourt : Marqués de Lema. Estudios históricos y críticos. —
F. Fita : Los cluniacenses en Ciudad- Rodrigo. — Variedades.
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Maig 191 3.) — A. Blázquez : Me-
morias y noticias de Puebla de Cazalla {Sevilla). — J. Moreno de Guerra
y Alonso : Algunas noticias antiguas de Puebla de Cazalla (Sevilla). —
A. Blázquez : La vía romana de Cádiz a Sevilla. — J. Pérez de Guzmán
y Gallo : Reconquista de Santiaeo en 1809 por D. Ramón de Artaza. —
F. Codera : Las traducciones de documentos árabes {Algo de historia.) — F.
Fita : Consagración de la iglesia de Somballe en 1167. Su lápida conmemo-
rativa inédita. — F. Fernández de Béthencourt : Carlos IV y María
Luisa. Real decreto declarando oficial el cuarto centenario del descubrimiento
del Océano Pacífico. — F. Fita : Los premostenses en Ciudad -Rodrigo.
Datos inéditos. — F. Fita : Tésera romana de plomo extremeña que posee
D. A. Vives. — J. Sangimo Michel : Antigüedades romanas del cortijo
de las Vírgenes, cerca de Baena. — F. Fita : Excavaciones de Numancia.
— F. Fita : Pyteas de Marsella.
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Juny 1913.) — J. Gómez Centurión:
Jovellanos y los colegios de las órdenes militares de la Universidad de Sala-
manca. — A. Vives : El convento de San Telmo en San Sebastián. — F.
Fita : Nuevas lápidas romanas en Santésteban del Puerto, Berlanga {Bada-
joz)] Avila y Retortillo {Salamanca). — J. Gómez Centurión : Historia civita-
tense, por D. Antonio Sánchez Cabanas. ■ — V. Molina : Arqueología y pre-
historia de la provincia de Cádiz en Lebrija y Medinasidonia. — Marqués
de Polavieja : La cruzada de las Navas de Tolosa en 1211. — F. Codera : Dos
190 BUTILETÍ DEL
monedas de oro halladas en I.ebrija. — Marqués do Laurencin : La gran cruz
de Alfonso XII y el arzobispo electo de Tarragona. — Marqués de Polavieia:
Las ametralladoras y los hersaglieri ciclistas. — A. Avellan : Relación de los
cuadros de la Academia. — F. Fita : Inscripciones constantinianas de Mé-
rida.
Boletín de la R. S. Geográfica. Madrid, (i."^ trimestre de 1913.) — P. Fr. Rafael
González : Estado social de los mahometanos en Marruecos. — A. Blázquez:
Pyteas de Marsella. Descripción y cosmografía de España, por Fernando
Colón. (Continuació.)
Boletín de la R. S. Geográfica. Revista colonial y mercantil. — Madrid. (Fe-
brer-Mar9 191 3.) ■ — • La acción española en Marruecos. — ■ Real decreto y
real orden. — V. Vera : Descubrimientos arqueológicos en Sevilla. — M. de
Ossuna : Primeros pobladores de Canarias.
Boletín de la R. S. Geográfica. Revista colonial y mercantil. Madrid. (Abril 1913.)
— A. B. : Repoblación forestal de las montañas.
Boletín de la S. E. de Excursiones. Madrid, (i.'' trimestre de 1913.) N. Sente-
nach : Los grandes retratistas españoles. — V. Lamperez : El antiguo pala-
cio episcopal de Santiago de Compostela. — Conde de Polentinos : La Plaza
Mayor y la Real casa Panadería. — Notas arqueológicas y artísticas.
Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Saragoga. (Mar9 1913.)
■ — ■ R. P. Lorenzo Sierra : Monteano {Santander. Sus grutas. (Acabament.)
— R. P. L. Navas : Excursiones por los alrededores de Zaragoza.
Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Sarag09a. (Abril 1913.)
Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Saragoga. (Maig 1913.)
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Man; 1913.) — ^ F.
de Villegas : Homenaje a la memoria de D. J . Martí y Monsó. — J. A. y R.:
Visitas y paseos por Valladolid. Retablo flamenco en el Salvador y dos reta-
blitos del Berrugete en San Esteban. — J. Agapito y Revilla : Del Valla-
dolid artístico y monumental. Un retablo flamenco con pinturas de Metsys.
(Cí)nlinu£ició.) — N. Alonso Cortés : La Fastiginia. — J. Elias i Juncosa:
Alpinismo. Excursión a León y Puerto de Pajares. Excursión al puerto de
Navacerrada y a Siete Picos {Guadarrama.) — C. Espejo y J. Paz : Docu-
mentos para ilustrar las ferias de Medina del Campo.
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Abril 1913.) —
J. Agapito y Rejilla : Del Valladolid artístico y monumental. La capilla de
San Juan Bautista en la parroquia del Salvador. Un retablo flamenco con
pinturas de Metsys. (Continuació.) — N. Alonso Cortés : La Fastiginia.
(Continuació.) — J. Elias y Juncosa : Alpinismo. Excursión a los puertos
de Pajares, de Arbas y Peñón de los Celleros. — C. Espejo y J. Paz : Docu-
mentos para ilustrar las ferias de Medina del Campo. (Continuació.) Regla
de una cofradía del siglo xvi en Valladolid. (Continuació.)
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Maig 191?.) —
J. Agapito y Revilla : Del Valladolid artístico y monumental. La capilla
de San Juan Bautista en la parroquia del Salvador. Un retablo flamenco
con pinturas de Metsys. (Acabament.) — N. Alonso Cortés : La Fastiginia.
1
Centre Excursionista de Catalunya 191
(Continuació.) — J. Elias y Juncosa : Excursión a Peñalava {Guadarrama.)
— C. Espejo y J. Paz : Documentos para ilustrar las ferias de Medina del
Campo. (Continuació.) — Reglas de una cofradía del siglo xvi en Valla-
dolid. Cofradía del Santísimo Sacramento y Animas de la parroquia de San
Ildefonso. (Continuació.)
Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos de Orense. Orense. (Abril 1913.)
— M. Maclas : Monumentos epigráficos que se conservan en nuestro Museo
Arqueológico. — B. F. Alonso : Pórtico de la Gloria de la Catedral de Orense.
— J. Argamasilla de la Cerda : Notas sobre la batalla de las Navas. — A. Saco
y Arce : Literatura popular de Galicia. (Continuació.)
La Montagne. París. (Abril 1913.) — F. S. Schrader : Gavarnie et Arazas. — •
R. Touchon : Deux Noéls d'Alpins. Sum. — Le XVI Salón des Peintres
de Montagne (191 3).
La Montagne. París. (Maig 191 3.) — H. Bordeaux : A la montagne. — M. M.
Cayla et P. Boudin : Brétxe Joseph Ture. — P. Boudin : Du Refuge de
I' Alpe ou Refuge de l'Aigler.
BuiJetin de la Société Ramond. Bagnéres de Bigorre. (Janer a Juny 191 1.) —
M. Gourdon : Les tours a signaux ou tours de guet dans le Haut-Comté
de Comminges. (Continuació.) — M. L. A. Fabre : Restauration et Nationa-
lisation du sol en Haute- Montagne. — Sansot : Bagnéres en 1171.
Bulletin de la Société Ramond. Bagnéres de Bigorre. (Juliol-Desembre 191 1.)
— M. A. Sansot : Les Fors de Bigorre. ■ — • Dr. R, Uteau ; Hote sur le Mont-
Aigu. — M. Gourdon : Les tours a signaux ou tours de guet dans le Haut-
Comté de Comminges. — M. L'abbé Duffoure : Corisande d'Andoins. — T.
Bouget et J. Bouget : Questions d'aménagement des montagnes. — E. Mar-
chand : Quelques observations relatives a la Comete de Halley, faites a V Ob-
servatoire du Pie du Midi.
Bulletin de la Section du S.O de C. A. F. Bordeus. (Janer 1913.) P. de Join-
ville : Campements dans la Sierra de Montarlo { H aute-C átalo gne.) — L. Le-
bondidier : Procés en revisión. — Cronique.
Bulletin Pyrénéen. Pau. (Maig-Juny 1913.) — H. Beraldi : Les tours d'horizon
pyrénéens. — L. Gaurier : Un volcan dans les Pyrénées. — P. Buhau.
M. Maurel. E. Davezac. J. Viera : Perdiguero, Crabioules et Luchon. —
A. Meillon : Légende de la Blottiére et Roussel. — Cronique des Sociétés.
Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Abril 1913.) —
P. Soubiron : Pie de Montlas [Haute- Barous se). — Billard de Veaux :
Le Crabioules. (Acabament.) — • J. Duffour : Le Crabioules en une journée.
Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Maig 1913.) —
E. Bergis : Le Badet par Varete sud (3,161 mts.) — P. S. : En Haute- Ba-
rousse. Pie de Montlas (1,729 mts.) (Acabament.) — Cronique de la Section.
Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Juny 1913.) —
R. T. : Le mont Caroux et les gorges d'Hévic- — ■ Cronique de la Section. — Ex-
cursions.
Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie. Montpeller. (2." trimes-
tre de 1912.) — P. Leroy-Beaulieu : Les chemins de fer transsahariens et
192 BUTLLETÍ DEL
transafricains. — S. A. Bres : Siiv le ronte de Laghouat. — J. Mascar t : Im-
pyessíous et ohservations dans un voyage á Ténériffe. (Acabamcnt.)
Bulictin Hispanique. Bordeiis. (Abril- Jun}^ I9I3-) — P- Paris : L'archéologie
en Espagne et en Portugal. (Acabament.) — H. de La Ville de Mirmont:
Les déclamateurs espagnols aii temps d'Auguste ei de Tibére. (Continua-
ció.) — C. Cirot : Chronique latine des Rois de Castille jusquen 1236, (Con-
tinuació.) — J. Marthorez : Notes sur les rapports de Nantes avec Espagne.
(Acabament.) — A. Morel-Fatio : L'espagnol langue universelle.
BuIIctin Archéologique, Historiquc zi Artistiquc de la Société Archcologique de
Tarn-ct-Garonnc. Montauban. (1/ i 2." trimestre de 1912.) — L'abbé
C. Daup. — Un evéque de Compostelle á l'abbaye de Moissac. — M. G. Res-
sayre : Excursión de la Société á Lavaur et Rabastens. — M, Boscu'^ : La
fondation de la Bastide royale de Lafrangaise. — Calhiat : La Confrérie
des Penitents bleus de Lamerte. — M. Gréze : Une visite au mont Auxois
et atix focielles d' Alesia. — H. de France : La Peyro de la Sal. — Comte de
Gironde : Le monument dit d'Alexandre le Grand ci Constantino pie. — L'abbé
F. Gelabcrt : Notre Dame de Pitié de Montpezat. — L'abbé Buzenac : Une
petite paroisse rurale sous l'ancien régime. Notre Dame de Saux. — Capi-
taine Tercé : Promenade a Villemada, Saint Maurice, Saint Pierre de Cam-
predon et Piquecos. — Comte de Gironde : Un chdteau féodal du x si dele
Castelnau en Valespir. — M. Latouche : Archives départementales. — L'abbé
Taillefer : Deux documents inédits : récits du xvi siécle. — F. Potíier : Les
aiíthentiques de réliques.
Revue des Alpes Dauphinolses. Grenoble. (Febrcr 1913.) E. Morcl : Notes pour
servir a l'histoire des merveilles du Dauphiné. — P. Arnaud : Les croquis
itinéraires du Syndicat d'Initiative. — Ski dauphinois.
Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Mar9 1913.) — J. Chabert : Au refuge
de I' A igle. — Les croquis itinéraires du Syndicat d'Iniciative. (Continuació.)
O Instituto. Coimbra. (Mar9 1913.) — J. M. Rodríguez : Fontes dos Lusiadas. —
Sousa Viterbo : Artes industriáis e industrias portuguesas. I Ourivesaria. —
A. de Costa Ferreira : O tanque e o jardim do Claustro dos Jerónimos. — C.
de Mesquita : O romantismo ingles. — ]• ^^ Castilho : Memorias de Cas-
tillo. — F. M. Alves : Memorias arqueólo gico-historicas do distrito de Bra-
ganca.
The Alpine Journal. Londres. (Maig 1913.) — Publica una i^teressant ressenya
d'una ascensió al Kanghenihan (Himalaya), il- lustrada amb magnífics
grava ts.
Anuari del C. A. Rus. Moscou. (1909.) — Publica un treball reterent al pie
d'Aneto (Montanyes-Maleides), amb il lustracions.
S'han rebut, a mes, les següen,ts publicacions:
Revista Musical Catalana. Barcelona. (Janer 1913.)
Estudios franciscanos. Sarria. (Abril 1913.)
Hojas Selectas. Barcelona. (Juuy 1913.)
Centre Excursionista de Catalunya 193
Revista Montscrratina. Montserrat. (Juny 1913.)
Revista de Menorca. Mahó. (Fins a Abril 1913.)
Revuc Cataiane. Perpinyá. (Mar9 i Abril 1913.)
Ruscino. Revue d'Histoire ct d'Archeologie du Roussillon. Perpinyá. (Any 1912,
número 3.)
La Fotografía. Madrid. (Mar9 i Maig 1913.)
Bulletin de la Société Archéologique du Midi de la France. Toulouse. (Núm. 39,
1909.)
Bulletin de la Société Archéologique du Midi de la France. Toulouse. (Núm. 40,
1912.)
Bulletin de la Sociét? d'Etudes Scientifiques d'Angers. Angers. (xl année, 1910.)
Bulletin Mensuel de la Chambre Syndicale Fran^aise de la Photographie. París.
(Mar9 i Abril 191 3.)
Revue des Langues Romanes. Montpeller. (Abril i Juny 1913.)
L' Excursionista. Turín. (30 Abril 1913.)
Alpi Giulie. Trieste. (Mar9 i Abril 1913.)
Mitteilungen des Deutschen und osterreichischen Alpenvereins. Munich. (Fins
a 15 de Juny de 1913.)
Jahrbuch des Ungarischen Karopathenvereins. Igló. (1913.)
Foldrajzi Kozlemenyek. Buda-Pest. (Anuari de 1910.)
Butlletí del C. A. de Crimea i del Caucas. Odessa.
Ymer. Stockolm, (1913.)
Butlletí del C. A. Rus. Moscou. (Mar9 1913.)
Svenska Turist Foreningens Arsskrift. Stokolm. (Anuari 1913.)
Butlletí del C. A. Japonés.
Memorias y Revista de la Sociedad Científica «Antonio Álzate). Méjic. (Janer
a Juny 1910, Setembre i Octubre 1910 i Mar9 de 191 1.)
CRÓNICA DEL CENTRE
ABRIL-JULIOL DE I913
JUNTA GENERAL ORDINARIA
Va celebrar-se, aquesta, el dia 30 de juny darrer, sota la presidencia de
D. César August Torras i amb assistencia de regular nombre de senyors socis.
Oberta la sessió, i després d'una pregunta de D. Ceíerí Rocafort i de llegida
i aprovada l'acta de la Junta anterior, va anunciar-se que s'anava a procedir
a l'elecció deis individus de la Junta Directiva que havíen de substituir els que
reglamentariament acabaven i que eren els següents : President: D. C. A. Torras.
Tresorer: D. Gabriel Roig. Secretan segón: D. Lluís Coll. Vacáis : D. Marián Ros,
D. Rodolf Juncadella i D. Artur Mora.
El presidenta Sr. Torras, va comunicar ais reunits la seva decisió de no
24
194 BUTLLETÍ DEL
admetrc la rcelecció en el cas qiie'l votes la majoría per a dit carree, ja que,
havent sabut que's presenta va per algiins la candidatura de D. Juli Soler i
Santaló, i havent sigut fins avui elegit quasi pot dir-se per unanimitat, no
esta va disposata acceptar el nomenamcntdegut sois a una majoría niés o menys
grossa; acabar t per pregar que's votes a son amic i company Sr. Soler i Santaló,
a qui ell ha vía ja pregat que acceptés la designació feta a favor seu sense haver
pogut aconseguir-ho.
Fets la votació i l'escrutini corresponents després d'haver sigut aixecada per
un instant la sessió a fi que'ls sen3^ors socis poguessin posar-se d'acord, va re-
sultar nomcnada per gran majoría la següent candidatura : President : don
Juli Soler i Santaló. Tresorer : D. Gabriel Roig. Secretan sepón : D. Adolf Gaza.
Vocals : D. Hermenegild Puig i Sais, D. Melcior Rodríguez Alcántara i D. Antoni
Bulbena.
Feta la proclamado, van fer ús de la paraula, entre altres senyors, don
Juli Soler i D. Hermenegild Puig i Sais, els quals dimitirer irrevocablement els
carrees per ais quals acaba ven d'ésser nomenats. Igualment van presentar la
dimissió de llurs carrees el secretari, Sr. Kirchner: el tresorer, Sr. Roig, i el
vocal Sr. Tatxé.
Llegits i aprovats que foren els comptes de l'any económic que acaba va,
va passar-se a llegir una proposició, firmada per Mn, Jaume Oliveras i altres
senyors socis, referent a que fos tornat a son carree d 'oficial de secretaría, o
que se n'hi conferís un altre de semblant i amb el mateix sou de que havía
fruit, D. Ramón N. Comas. Aquesta proposició va donar lloc a forta i animada
discussió, en la qual intervingueren diversos socis, exposant el president que
la considerava com una censura dirigida an ell i companys de Junta; de lo qual
protestaren els firmants d'aquella. Dita proposició fou aprovada per majoría
de vots. Seguidament va aixecar-se la sessió.
Havent refermat posteriorment les llurs dimissions els Srs. Soler, i Puig i
Sais, havent dimitit també D. Adolf Gaza, i prestant-se a continuar interinament
els altres senyors dimissionaris, la Junta Directiva va quedar formada de la ma-
nera següent:
President : vacant. Vice-president : D. Francesc Carreras i Candi. Tresorer:
D. Gabriel Roig (dimissionari) . Secretari primer : D. Fidenci Kirchner i Cátala
(dimissionari). Secretari segón : vacant. Vocals : D. Antoni Bartumeus, D. Feliu
Duran, D. Josep Tatxé (dimissionari), D. Antoni Bulbena i D. Melcior Rodrí-
guez Alcántara; havent-n'hi un de vacant.
JUNTES DE SECCIONS
Havent-se reunit les diverses Seccions existents en el Centre, i procedint a
relecció de carrees, les llurs Juntes Directives han (jucdat constituides de la
següent manera:
Secció d' Arquitectura. — President : D. Josep Doménech Manzana.
Centre Excursionista de Catalunya 195
Vicepvesident : D. Ferrán Tarrago. Secretan : D. Josep Danés. Avxiver:
César Martinell. Tresorer : D. Ignasi Adroer. Vocals : D. Llorenr Ros. D. Josep
M.^ Vives i D. Joaquim Llore t.
Secció de Fotografía. — President : D. F. Xavier Pares. Avxiver: D. Joan
Nonell. Secretan': D. Gaspar Sala. Vocals : D. Salvador Bordas i D. Alfred Bosch.
Secció de St^orts de Montanya. — President : D. Eduard Vid-il i Riba.
Vice-presidenf : D. Jacob Norby. Tresorer : D. Lluís Coll. Secretari : D. Josep
Amat. Vocals : D. Alexis Lundh i D. Albert Santamaría.
Secció de Geografía i Geología. — President : Mn. Marián Faura i
Sans. Vice-presidenf : D. Joan Rosáis. Secretari : D. Josep Franch. Vocals : don
Melcior Marcer i D. Joan Danés.
Les Seccions de Folk-lore i d'Arqueología i Historia encara no s'han reunit.
EXCURSIONS I VISITES
A Malgrat, castell de Palafolls i Tordera. — Va cfectuar-se aquesta
importan t excursió el dia 13 del prop-passat mes d'abril, i fou organitzada
per la Secció de Fotografía, al igual que les demés de que seguidament dona-
rem compte. Hi assistiren regular nombre de socis, que, sortint en el primer
tren del matí, baixaren a la riallera vila de Malgrat, la qual visitaren, conti-
nuant després l'itinerari cap a les ruines del que fou notable castell de Pala-
folls, devallant cap a Tordera, on diñaren, i rctornant a la tarda cap a la nos-
tra capital, satisfets de la sortida i amb bona provisió de clixés fotografíes
d'aquella interessant encontrada.
A Sant Feliu de Llobregat i a la Torra Blanca, del propri terme. —
El dia 20 del mateix mes d'abril, al matí, va visitar-se la nomenada Torra
Blanca, magnífica proprietat que'ls Excms. Srs. Marquesos de Monistrol teñen
prop la vila de Sant Feliu de Llobregat, on s'obtingueren interessants vistes
deis jardins i del Ilac que la volten; dirigint-se després, alguns deis visitants,
cap a la població de Sant Feliu, d'on s'emprengué, al mig-dia, el retorn a la
nostra ciutat.
A Blanes, Lloret, Santa Cristina i Tossa. — Amb assistencia d'un
bon aplcc de senyors socis que omplenaven dos automóbils grans i una tar-
tana, va efectuar-se dita excursió el dia 27, sortint de la vila de Blanes vers
San,ta Cristin,a, després de visitar tot lo mes uotable que té aquella xamosa
població. Des de la pintoresca platja de Santa Cristina, retornaren, els expe-
diciouaris a la carretera, continuant vers Lloret i Tossa, on, diñaren i visita-
ren detingudament la Vila-vella i les cales properes, per desfcr després la ruta
del matí, rctornant el propri dia a Barcelona, en automóbil els uns i en el
196 BUTLLETÍ DEL
darrer tren cls altres; tots ben contents d'haver realitzat tant interessant
excursió.
A HoRTA I EL Laberint. — El dia 4 de maig, un bon nombre de socis
de la nostra Secció de Fotografía, prengueren el tramvía d'Horta per visitar
els notables jardins del Laberint. magnífica proprietat que'l senyor Marqués
d'Alfarrás té a l'esmentat terme i de la qual van treure's boniques vistes ío-
tográfiques, moltes d'elles de colors.
A FiGUERES, Lladó, Mare-de-Déu del Mont i Besalú. — Durant els
dies II i 12 del propri mes de maig, els socis Srs. Antoni Nin, Francisco X. Pa-
res, Pere Rius i Ignasi Soler van portar a cap aqueixa excursió, sortint, la
vigilia, cap a la ciutat de Figueres, la qual deixaren a primeres hores de l'en-
demá, dirigint-se en un carruatge cap a Lladó, poblé que visitaren en la bona
companyía del soci delegat D. Pere Vayreda i un seu germá, detenint-se prin-
cipalmcnt a les esglesies de Sant Feliu i Santa María. Prop de mig-dia, conti-
nuaren els nostres companys cap a la románica esglesia de Sant Martí Sasserra,
pujant després, per la font de Falgars, íins al santuari de la Mare-de-Déu del
Mont, dalt de tot de la montanya. L'endemá, després de fruir de respectacle
de la sortida del sol des d'aquella altitut, i de donar comiat a l'hospitalaria
gcnt que habita el santuari, devallaren cap a Sous i Beuda, les ruines i cons-
truccions de les quals localitats visitaren com se mereixen, contin,uant des-
prés per Lligorda fins a Besalú, on diñaren, i recorrent, en fi, la població amb
sos antics temples i formoses estades, vestigis de passadcs grandescs; donan t
allí per acabada aquesta important excursió.
A Vilafranca, Pontons, Sant Magí de Brufaganya, Queralt, la Lla-
CUNA, Sant Joan de Mediona i Sant Sadurní d'Anoia. — Aquesta inte-
ressant excursió va efectuar-se, els dies 11 i 12 de maig, amb assistencia deis
socis Srs. Carmel Caritg, Gabriel i Joan Roig, Josep Tarrago i Eduard Vidal,
que's rcuniren a l'esmentada població de Vilafranca del Penedés, la qual visi-
taren a corre-cuita, havent-s'hi detingut principalment per obtenir fotogra-
fíes de les importants sepultures de l'antiga esglesia de Sant Francesc. Prop
de les vuit del matí, sortiren en un carruatge cap a Sant Martí, Torrelles de
Foix i Pontons. on diñaren, per continuar després a peu cap a la trista plana
d' Ancosa i santuari de Sant Magí de Brufaganya, on feren nit. El següent dia
visitaren el castell de Queralt, les serres de Miralles i les poblacions de la Lia-
cuna i Sant Joan de Mediona, on trobaren un carruatge que, passant per la
vila de Sant Quintí, els porta fins a la de Sant Sadurní d'Anoia, per prendrc
el darrer tren, que'ls retorna a Barcelona.
A Gualda, Campins i Sant Celoni. — El dia 18 del mateix mes de maig
va efectuar-se aquesta excursió, anant els expedicionaris, en el tren de les cinc
del matí, fins a l'estació de Gualba. D'allí es dirigiren al poblé del mateix nom,
anarít després a visitar el formós salt de Gualba i el tetric Gorc Ncgre, en els
faldars del Montseny, que eren, principalment, els dos objectius d'aqueixa ex-
Centre Excursionista de Catalunya 197
cursió. El retorn l'efectuaren per can Sala i les rialleres poblacions de Campins
i Sant Celoni.
Al Palau de la Música Catalana. — A l'objecte d'obtenir vistes fo-
tográfiqucs del formós i monumental Palau de la Música Catalana, aixecat
per I'Orfeó Cátala, va visitar-se aquest edifici el dia 15 del darrer mes de
juny, seguint-se'n totes les dependencies i espaioses sales.
A Sanies Creus. — El dia 6 de juliol, els socis Srs. Blasi, Mallat, Massó,
i Planas i Vila, feren, aquesta excursió. sortint a la vigilia per fer nit a Valls
i visitar l'endemá aquell superb conjunt de notables edificacions que foren,
un dia, el reial monestir de San tes Creus, el qual visitaren ben curosament,
obtenint-ne gran nombre de clixés fotográfics, tant de conjunt com de detall.
El mateix dia, un altre aplec de socis, va repetir la visita a la Torra Blanca,
de Sant Feliu de Llobregat, per obtenir nous clixés d'aquells bonics jardins.
També hem d'esmentar les excursions particulars que durant els dies 11 i 12
de maig, testes de Pasqua, van efectuar-se cap a Berga, santuari de Queralt i
valí del Metge; Camprodón, Costabon,a, la Preste i Prats de Molió; Ripoll,
Montgrony, Castellar d'en Huc i Pobla de Lillet; Blanes, Lloret i Tossa; Sant
Feliu de Guíxols, Palamós i la Bisbal; cingles de Tavertet i regió de Collsaca-
bra; i altres que sentim no recordar.
SESSIONS I CONFERENCIES
Abril, dia 4. Sessió necrológica en honor d'en Francesc Ubach i Vinyeta,
ex-president de VAssociació Catalanista d' Excursions Cientifiques, mort fa ja
algún temps. celebrada per acord exprés de la Junta Directiva i en la qual van,
llegir-se diferents treballs del malaguanyat poeta i un estudi crític-biográfic so-
bres el mateix, de D. Ramón Picó i Campamar, que publicarem en un deis
vinents números. El nostre president, D. César A. Torras, va dedicar també
sentides páranles a la bona memoria de l'homenatjat, i remerciá a la familia
i demés concorrents la llur assistencia a Tacte.
Dia II. Conferencia, per D. Josep Salvany, ressenyant Una excursió a
Monthlanc, Santa Coloma de Queralt i Igualada, amb projeccions fotográfiques
de vistes deis principáis paisatges i monuments, que ana descrivint.
Dies 18 z 25. Conferencies per D. Jaume Riera i Colom, qui descrigué
Una visita-excursió a Villa de Mallorca, ressenyaut diferen,ts itineraris a través
de la mateixa, especialment els de Torren t de Paréis i montanya de Puig-
major; de tots els quals presenta, per medi de projeccions lluminoses, una
bonica i interessant coMecció de vistes fotográfiques.
Dia 2^'. Conferencia per D. Rosend Serra i Pagés, president de la Secció
de Folk-lore, desenrotllant el tema Valor deis aplecs enigmástics. Necessitat de
jer el cátala i manera fácil de realitzar-ho; la qual va resultar molt agradosa i
instructiva a l'ensems.
ig8 BUTLLETÍ DEL
Maig, dies 2 i 9. Conferencies, per D. Joan Danés i Vernedas, resse-
nyant una interessant Excursió de Sant Joan de les Abadesses a Besalii, des-
cripció de bona part de Taita Garrotxa i la riallera Valldclbac, i de les aseen -
sions ais cims de Bestracá, Bassegoda i Mare-de-Déu del Mont. Durant les con-
ferencies se projectaren gran nombre de clixés fotográfics.
Dies 16 i 30. Conferencies, per D. Francisco X. Pares i Bartra, ressenyant
algunes de les excursions per ell efectuades durant son Viatge a Hol'landa,
amb profusió de projeccions fotográfiques deis principáis llocs que s'anaven
descrivint.
Dia 23. Conferen,cia, per l'arquitecte D. Guillem Busquets, desenrot-
llant el tema Les modernes urbanitzacions ungieses, el quiú va tractar amb for9a
competencia, fruit deis seus estudis sobres la materia i de son darrer viatge
realitzat a través de les principáis ciutats angleses. Va presentar gran nombre
de vistes i plans de construccions urbanes sota l'aspecte i models de les mo-
dernes ciutats-jardins.
Dia 24, Conferencia per D. Rosen,d Serra i Pagés, qui va continuar el
desenrotllamen,t de rin,tere5sant tema Valor deis aplecs enigmátics. Ele-
ments genérics i fins deis mateixos; la qual fou escoltada i aplaudida per la dis-
tingida concorrencia que acostuma assistir a les conferencies organitzades per
la Secció de Folk-lore.
Juny, dia 6. Conferencia per D. César A. Torras, qui ressenyá Una excur-
sió per les serres de Pinos i valls d'Ardévol, Llovera i Vallferosa, posant de mani-
íest les bulleses naturals d'aquella encontrada, deis llocs principáis de la qual
va presentar interessants clixés fotográfics.
Dia 13. Conferencia, per D. Ceferí Rocafort, sobres Una excursió de Gra-
nada a la Alpujarra Alta, Sierra Nevada, i ascensió al Mulhacen, durant la (jual
descrigué tot aquest interessant itinerari i les vicissituts de l'excursió per aque-
llos alteroses serres andaluses. Van projectar-se nombrosos clixés fotográfics.
Dia 20. En la scssió corresponcnt an aquest dia, cls Srs. D. Fidenci
Kirchner i D, Juli Soler, van donar compte detallat de tots els treballs efec-
túa ts per a la construcció del nou refugi de la Renclusa, al peu de les Monta-
nyes Maleides, en llurs aspectes administratiu i técnic. Amdós treballs van
publicats en lloc preferent d'aqucst número.
Dia 27. — Conferencia, peí propri D. Juli Soler i Santaló, descrivint
La valí de Gistain, en els Alts Pireneus d' Osea, com a continuació de l'estudi
que está portant a cap sobres totes les valls pirenenques aragoneses. Com de
costum, van exhibir-se nombrosos clixés fotográfics d'aquells formosos in-
drets.
CONVERSES D'ARQUEOLOGÍA ROMANA
A CÁRREC DE D. PeLEGRÍ CaSADEP I GrAMATXES
Abril, dia 2. La familia romana : El matrimoni. — Formes de casament
(confarreaiio, coemptio, usus). — La dona romana, — Estudi deis costums
priva ts.
Centre Excursionista de Catalunya
199
Dia g. Continuació de l'estudi de la familia romana : La dona, els filis;
cls jócs de l'infancia, l'educació. — Els noms deis romans.
Dia 16. Continuació de l'estudi de la familia romana : L'educació deis
filis. — Presa de la toga viril. — El luxe privat.
Dia 23. Continuació de l'estudi sobres el luxe privat, la taula, el vestit,
les joies, l'amoblement, els esclaus i altres medis d'ostentació de riquesa.
Maig, dia 7. Continuació de l'estudi de la familia romana : La vida i
el tráete en societat. — Els avdelions. — Festins i testes privades. — Manifes-
tacions publiques. — Espíes i delators. — La murmurado.
Dia 14. Estudi de la cort deis emperadors. — Influencies en la societat
romana. — Cortesans (amics); llurs categoríes; els Iliberts i els esclaus. — El
cerimonial. — Les recepcions. — Els convits.
Dia 21. Els ares commemoratius. — Origen, objecte, importancia his-
tórica. — Interés artístic.
Des d'aquest dia se sospenen aqüestes interessants converses fins al curs
vinen t.
SECCIO METEOROLÓGICA
ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)
Rh:SUM DH LES OBSERVACIONS DEL MES d'aBRIL
TEMPERATURES (a l'ombra)
PRESSIONS BAROMÉTRIQUES
A 0°I ALNIVELLDELA MAR
MITGES MENSUALS
MÁXIMA
KN 24 HOHES
MÍNIMA
EN 24 HORES
MIIGES MENSUALS
8 matí
8 TAKDA
8 MATÍ
8 TAKHA
r.^1
6". 20
23° (dia 28)
—4*' (dia 14)
763'i4 mm.
7 64' 1 7 inm.
Dies serens . . 6 8 m.
» nuvolosos. 10 »
h:STAT DEL CEL. { » coberts. . 14 »
7 8
7 »
16 »
Dies de pluja . . i5
» de glagada . 6
» de boira . . 18
HUAIITAT RELATIVA
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TAKDA
76'6o
So'93
NUVOLS
CLASSE DOMINANT
CIRRUS
8 TARDA
CIRRUS
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
8 MAlí
6'46
8 TARDA
6 '46
TOTAL DE PLUJA MENSUAL: 54-8 mm.
DIRECCIÜ
VENT
DOMINANT
VKLÜCITAT: KN 24 HORES
8 MATÍ
8 TARDA
MITJA MENSUAL
NE.
NNE.
72'203 kms.
200 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
RESUM DH LHS OBSERVACIONS DEL MES DE MAIG
TEAIPERATURES (a l'ombra)
PRESSIONS BAROMÉTRIQÜES
A 0"1 AL NIVELL DK LA MAK
MITÜES MENSUALS
MÁXhVlA
EN 24 HOKES
MÍNIMA
EN 24 HOKES
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TARDA
8 MATÍ
8 TAHDA
I i".5o
io".8o
so''. I < dia 27)
— o°.4 (dia I 3)
763'87 mni.
765"42 inm.
Dies serens . . o 8 m.
» nuvolosos. o »
ESTAT DEL GEL. ( » coberts. . 13 »
NUVOLS
HUMITAT RELATIVA
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TAKDA
72'77
79*67
CLASSE DOMINANT
CIRRUS
CIRKO-
CÚMULUS
Dies de pluja . . 14
» de neu ... i
» de boira . . 16
» de tempestat . 2
NÜVOLOSITAT
MLFGES MENSUALS
8
8 t.
7
»
lO
»
8 MATÍ
b'oo
6'45
TOTAL DE PLÜJA MENSUAL: ii7'8mm.
VENT
DIRECCIÓ DOMINANT
VHI.OClTAr: EN 24 HORES
8 MATÍ
8 TAKI>A
MITJA MENSUAL
NE.
N E.
86'27 kms.
RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE JUNY
TEAII^ERATURES (a l'ombra
Mil (íes
MENSUALS
MÁXIMA
8 MATÍ
8 TARDA
K.N 24 HORES
i5".C4
i3"-83
30". I (dia i5)
MÍNIMA
EN 24 HORES
2". 5 (dies 3 i 7)
PRESSIÜNS BAROMETRIQUES
A o*»] AL NIVELLDE LA MAH
MITGES MENSUALS
769'3G mili.
8 TAHI>A
770 22 inin
Dies serens . . 13 8 m.
» nuvolosos. 1 1 »
ESl^AT DEL CEL. ( » coberts... 6
14 8 t.
5 »
1 1 »
Dies de pluja . . 9
» de boira . . 12
» de tcmpesiat. 4
HUMITAT RELATIVA
MIIGES MENSUALS
8 MATÍ
76'8o
8 TARDA
&1'86
NUVOLS
GLASSE DOMINANT
8 MATÍ
CIRRUS
8 TARDA
CIRRUS
NÜVOLOSITAT
MITíiES MENSUALS
8 MATÍ
4'20
8 TARDA
4'86
TOTAL DL PLUJA MKNSUAL: 75'5 mm.
VE
NT
DIKHCCIÜ DOMINANT
VHLüCirAr: en 24 hores
8 MATÍ
8 TARDA
MITJA MENSUAL
N E.
N E.
94'25 I kms.
J. s. s.
El Cknthe Excursionista de Catalunya i la Direcció del Butlletí deixen
íntegra ais r es pectiusauíors la responsabilitat deis ireba lis firmáis.
Any XXIII Agost 1913 NÚM. 223
ButUetí
del
Centre Eicursinnista de Cíitaliinp
*
* *
EL dia 30 del prop-passat mes de juny va cessar reglamentan amen t
en el seu carree de presiden! del Centre Excursionista de
Catalunya el nostre bon amic i distingit company D. César August
Torras, el qual venía exercint-lo des de principis de l'any 1903 amb
especial reeixida i general aplaudiment. El seu pas per la presi-
dencia d' aquesta casa; la seva obra, que coincideix amb l'época deis
majors engrandiment i prosperitat del nostre Centre; les se ves
tasques en pro de Tenaltiment i la dignificació de l'excursionisme
i de la general cultura de la nostra térra; serán sempre recordats i
agraits per tots els que de debo amen la nostra institució i la nostra
patria.
A l'assenyalar aquest fet i dirigir unes páranles de comiat al qui
fins avui ha sigut el director d' aquest Butlletí, hem d'afegir tant
sois que, al costat del sentiment que aquell ens ocasiona, havem de
fer constar la nostra satisfácelo per la ferma creenga que tampoc
d'avui en avant no ens han de mancar ni la cooperado ni els consells
del Sr. Torras, el qui estem segurs que tornará al lloc d' honor i de
treball que suara ha deixat, sempre que així es cregui necessari
per a la bona marxa i el bé del nostre aimat Centre Excursio-
nista DE Catalunya.
202 BUTLLETÍ DEL
D'ANDOKRA A TIRVIA (PALLARS)
ASCENSIÓ AL PUIG DE SOLORIA
(agost de 1910)
DESPRÉs d'un llarg trajéete per la \^allferrera en companyía d'al-
tres consocis, des d' Alins ens encaminárem vers la ribera de Tor
i valí d' Andorra, passant peí port de Cabús, coma de Seturia i coll
de la Botella cap a la Massana i Escaldes.
A causa d'un petit accident que m'havía privat de fer l'as-
censió a la Pica d'Estats, vaig haver-me de quedar alguns dies en
el lloc darrerament esmentat, prenent estada en l'acreditat esta-
bliment de can Pía, des d'on podía combinar petites excursions en
aquella valí que per primera vegada visitava.
La bonica situació del poblé a peu de riu, ses aigües sulfuroses,
la proximitat d' Andorra la Vella, l'aigua-barreig deis dos Valires,
el Riumadriu, l'estany d'Angulasters, i tants altres atractívols re-
cons d'aquells indrets, constitueixen un poderos reconfortant per
refer-se tot-seguit de qualque petit contratemps com el que a mi
m'havía esdevingut.
Així és que, al terg dia, ja vaig provar la meva resistencia pujant
a Angulasters amb Mr. Marcel Chevalier, geóleg i topógraf pari-
senc, qui esmer9á les hores vagatives de l'estiu en aixecar el mapa
de la valí, que ja tenía llavors molt avangat. Mr. Chevalier coneix
el nostre Centre, i va prometre dedicar-nos un exemplar del seu
treball, que no dubto será de lo millor que s'haurá fet d'aquella
regió pirenenca.
El dia següent vaig anar-me'n a la Massana per emprendre el
rctorn cap al Pallars; empero en lloc de pujar-hi peí dret, Valira del
Xord amunt, el qual trajéete es fa en cinc quarts, vaig emplear-hi
tot el dia seguint la ribera del Valira d'Orient vers Encamp, san-
tuari de Meritxell i Canillo, tombant per les vessants de l'enlairat pie
de Casamanya cap al Valira del Nord, que passa prop d'Ordino,
devallant a la Massana.
No m'entretinc en la descripció d'aquest itinerari, per haver-se
parlat repetides vegades d'aquests voltants en la present revista.
La Massana lorma una de les sis parroquies o municipis
en que's divideix la valí, i compta com agregats els poblets d'Anyós,
Centre Excursionista de Catalunya
203
Aldosa, el Puy, Erts, Pujol, Cases del Mas, Arinsal, Pal, Escás,
Jovell i Sispony, que's venen escampáis al sen entorn.
Se troba dit poblé sitnat a la dreta del Valira del Nord, prop
del aigna-barreig de T Arinsal i a una hora i mitja d' Andorra la Vella
seguint rin a valí.
L'antiga amistat del metge Josep Ferrer, i la nova coneixenga
amb el simpátic
rector Mn. Bor-
das, va motivar
que romangués
un dia en aquell
Uoc, ocupant bo-
napart deltemps
en desempolsar
els escrits de ira
Tomás Junoy, de
l'ordre de Predi-
cadors, qui va
ésser nomenat,
després de 1' ex-
claustrado, pro-
vicari d'Anyós.
Entre'l pape-
ram borros espar-
git per les golfes
de la rectoría de
la Massana, s'hi
venen infinitat
de borradors de
sermons i frag-
ments d'articles descriptius del Pireneu Cátala, de lo qual vaig deduir-
ne que, si Fr. Tomás se féu popular per les seves prediques, va ésser
també un bon excursionista, un amateur de la montanya catalana
quan ningú es recordava d' aquesta, com pot veure's llegint les senti-
des relacions que fa del país on s'havíen anat descapdellant els anys
de la seva llarga existencia.
Sabem que havía coMaborat en la redacció del Diccionario Geo-
gráfico Universal, publicat a Barcelona envers els anys 1831-1834.
L'any 1838 va estampar a Tolosa una Relació sobre la Valí
d' Andorra, que és una resumida descripció de la valí, que conté
48 pagines en i6^ A mes de les notes referents a la valí, que tant
La Massana (Andorra)
204 BUTLLETÍ DEL
poc coneguda era en aquell temps, dita publicació és apreciable per
haver sigut impresa fóra de Catalunya, i en cátala.
Fr. Tomás Jmioy era fill d'Alp; empero s'havía fet tant popular
entre'ls andorrans, i s'havía compenetrat tant amb la llur manera de
viure, que allá tot-hom el coneixía amb el nom de frare d'Anyós; i,
encara es parla d'ell, malgrat haver transcorregut cinquanta anys
des de la se va mort.
De la Massana a Tirvia s'hi compten de sis a set hores de distan-
cia; empero si es fa el c .mí a peu se n'hi poden ben bé posar vuit,
puix s'han de travessar tres grans collades amb regulars desnivells
que s'interposen en el trajéete en la mateixa direcció d'E a O. apro-
ximadament. Son aqüestes la de Montaner, en la frontera andorrana,
empero dintre de la conca del Valira, per on passa el camí que con-
dueix a Os; la segona, o sigui la de Conñent, al peu del Soloria, co-
munica l'esmentat poblé d'Os amb les bordes i encontrada de Con-
ílent, i és partió de les aigües del Segre i el Noguera-Pallaresa; i la
tercera, que porta el nom de Mániga, s'obre dintre de la conca del
Noguera-Pallaresa, tenint a l'E. el Conñent, que va al riu de Santa
Madalena, i la coma de Burch, a TO., per on s'escorren les aigües
cap al riu Glorieta, que, passant per davant de Tirvia, va a desaiguar
de valí de l'aigua-barreig del Noguera de Vallferrera amb el de Cardos.
Si amb dit itinerari s'hi vol combinar l'ascensió al Soloria, han
d'afegir-s'hi tres o quatre hores mes; en el qual cas será millor anar
a dormir a Os per arribar a bona hora al cim de la montanya mes
alterosa d'aquella rodalía. Empero es té l'inconvenient de no trobar
regular estatge en aquell arreconat poblet.
La distancia de la Massana a Os és d'unes dues hores i mitja,
trajéete que pot fer-se sense práctic, del qual hauría jo prescindit
si no hagués sigut la molestosa cárrega de la motxilla.
El camí segueix per damunt de Jovell, en la vessant dreta del
Valira del N., allunyant-se de la ribera, per pujar suaument cap a
Sispony, quedant a la banda oposada del riu el poblet d'Aldosa,
primerament; i mes enllá el d'Anyós, dalt de la penya d'igual nom.
Al cap de mitja hora s'arriba a Sispony, anant vers SO., on se
troba el camí de les bordes, distant tres quarts amunt de l'esmentat
poblé, havent de remuntar el rieral que devalla de la collada de Mon-
taner, que cau mes a ponent.
El coU s'abaixa al OSO. dalt d'una forta clapa de bosc, direc-
ció que hemde teñir present a l'endinsar-nos en aquesta, puix el camí,
Centre Excursionista de Catalunya
205
«esborrat per les tronades, s'havía convertit en escorrancs perdedors
■que'l meu acompanyant desconeixía completament.
Mitja hora enllá, la bosquina era ja un espés frondosíssim i ata-
pait fins prop de la carena, on torna a aclarir-se, podent-se des d'allí
esguardar un bell trog de térra andorrana, el fons del qual omplía
el massÍ9 de Casamanya, débilment daurat pels raigs esmortuits
úel sol a punt de fondre's.
A la banda oposada, una valí fonda, estreta i tenebrosa, en aque-
lla darrera hora
de la tarda, s'es-
tenía ais nostres
peus de N. a S.,
amb el poblet
d'Os al cap-da-
vall amagat des-
sota del coster,
tenint al davant
l'esboranc que
forma el riu de
l'Abellar en sa
caiguda des del
port de Conflent
a rO. i de l'agut
puig del Soloria
al N. d'aquest,
que no s'havía
encara despullat
de la blanca ves-
tidura d'hivern,
malgrat trobar-
nos en lo mes
-avangat de l'estació estiuenca.
La collada de Montaner, l'altitut de la qual passa de 2,000 metres
sobre'l nivell de la mar, s'dxampla entre la serra Plana al N. i la
d'Enclar al S., donant aigües per llevant al rieral que porta el seu
nom, afluent del Valira, mentre que per ponent vessa en el riuet de
la Valí, que passa per davant d'Os i va a desaiguar damunt de Sant
Julia de Loria. De manera que, amb tot i passar la frontera per aquests
indrets, queda completament enclós el coll dintre de la conca del
Valira, que recull totes les aigües d' Andorra.
La de vallada, si bé no molt llarga fins a Os (uns tres quarts),
Os
206 BUTLLETÍ DEL
és bastan t sobtada abans d' arribar ais conreus, i en alguns punts-
un xic pesada, degiit a la negrenca i a trocos oxidada pitarra que
s'interposa en el camí.
A r arribar a Os, sembla talment que un entra a la casa per la
teulada : tot el poblé és un coster posat a la vora del riu, que consti-
tueix rúnica nota una mica alegre que s' observa en tot aquell vol-
tant. Tot lo demés respira tristesa, i el seu aspecte és de lo mes ró-
neg que pugui imaginar-se. Situació ensotada malgrat la se va al-
titut de 1,570 metres, aproximadament, sobre'l nivell de la mar;
horitzó reduit per altes serres; terrer aspre; trogos de penya per em-
pedrats; cases de color negros apilotades, traspuant arreu la llur
pobresa : veus-aquí el carácter que distingeix aquest poblet, digne
parió deis seus veíns Tor i Norís.
Compta, aquesta localitat, un centenar d'habitants, i correspón
a l'ajuntament de Civís. i\ntigament s'escrivía Hos, o bé Ahos, i
va pertányer al vescomtat de Castellbó. Com a lloc frontaler té un
destacament de carabiners.
El riuet de la Valí, que passa per davant del poblé, ve de l'agle-
vada Coma de Seturia (Andorra), i peí forat de la Valí s' encamina
cap a Os i s'esmuny altra vegada, per territori andorra, cap a Vexe-
sarri i Xovall. dessota'l qual va a trobar el Valira aigües amunt de
Sant Julia de Loria.
La carena que's despré \ del massig principal del Pireneu, i en
direcció aproximadament de mig-jorn, determina la partió d' aigües.
entre la Vallferrera (Pallars) i el Valira; coincideix també a poca,
diferencia amb la frontera d' Andorra, empero, passat el port de Cabús,.
abans de les crestes de port de Bort i Montsech, que van a enlla9ar-se
amb el Soloria, abandona la divisoria d'aigües i, travessant el rieral
de la Valí dessota de la Coma de Seturia i deis cortáis de la Massana,
s'endinsa cap a TE. per les vessants andorranes fins a la vora del coll
de la Botella. D'aquest punt recula a O., anant a cercar la serra
Plana, i continúa per la collada de Montaner en direcció S. i serra
d'Enclar. Dcvalla seguidament cap al riuet abans esmentat, traves-
sant-lo d'esquerra a dreta, o sigui al vSO. dessota d'Os, per remuntar
altra vegada les vessants oposades d' aquell, que entra novament en
térra andorrana, on se barreja amb el Valira, com tenim ja manifestat.
Aquesta falta de correspondencia entre la divisoria natural
d'aigües del tributari del Valira i la frontera d' Andorra, forma el
petit enclau d'Os, que, malgrat trobar-se dintre de les altres vessants
del X'.alira correspón a Espanya, del territori de la qual el separen
collades de prop de 2,200 metres d'altitut.
Centre Excursionista de Catalunya 207
Per aquest motiu se troba dit poblet completament aillat
quan les neus tanquen aquells passos, que sol ésser molt sovint durant
rhivern, mentre que amb Sant Julia de Loria (Andorra) la comuni-
•cació és mes fácil seguint el curs del riu, per mes que'l llarg congost
per on passa dificulta el camí, havent d'enfilar-se a certa altura peí
coster de la serra d'Enclar, que alguns nomenen de Montclar.
Per pujar al Soloria, en Uoc d'anar-hi peí dret, val mes fer una
petita volta cap a la collada de Confien t i emprendre Tascensió pels
contraforts que en direcció NO. a SE. i S. arrenquen del mateix cim
i van a morir en l'esmentada collada.
A la sortida d'Os, se travessa el riuet de la Valí, que ja tenim
conegut, i s'emprén la ribera del seu tributan l'Abellar per T esquer-
ra, passant al cap de poca estona a la riba oposada, sempre pujant
per rUbaga Plana, mig despullada deis magnífics abets que la co-
bríen i que ara sois se veuen a la part alta de la costa.
Al cap-damunt de la vallada s'abaixa el coll de Conflent, punt
des del qual havíem de comentar l'ascensió. Mentre es va pujant,
se segueix un bon camí de ferradura (camí-ral de Tirvia), veient-se
successivament a la part oposada, o sigui a l'esquerra del riuet de
l'Abellar, les partides de Gavarnet, Pi de la Gorra i darrerament
l'Abellar, d'on ha prés el seu nom el riberal que allí comen9a.
Al costat del camí se troba la regalada font del Prat de la
Cabana, al peu de la collada, havent-se de menester mitja hora mes
per pujar aquesta descansadament.
La canal del riu se ben desembarragada, mes les vessants d'am-
dúes bandes son clapades de vegetado ufanosa, redregant-s'hi els
abets que anys endarrera van escapar-se de la desapiadada destral.
A la dreta pujant, o sigui a má esquerra del riberal, en bells sallents
escumosos, s'hi aboquen el riuet de coma Cernerá i el que's des-
penja per una emboscada canal des de la reconca formada peí Solo-
ria, el cim del qual resta amagat peí cap arrodonit de l'Asquiró.
El camí munta entre atapaida gleva, que va desapareixent al
cap-damunt, mostrant-se el coster esgarrapat per les fortes allaus
que hi sovintegen durant la primavera, puix la neu hi és abundan-
tíssima. Per aixó a l'entrada i sortida de la collada, que ja té pre-
tensions de port, s'hi veuen dos país plantats, amb una creueta
dalt de tot, que serveixen de guia quan el camí queda del tot
esborrat.
A la banda oposada, entre aquest coll i el de Mániga, que s'allarga
envers ONO., hi ha l'emboscada fondalada de Conflent, on comen9a
el riu de Santa Madalena, que, decantant-se per dessota del san-
208 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
ENE.
tuari de Sant Joan de TErm, se'n va al Noguera Pallaresa entre
Rialp i Llavorsí.
En aquesta partida s'hi ha descobert mena d'argent, i el poblé
d'Os hi té unes bordes i bones pastures per al seu bestiar. Per aquesta
rao l'encontrada de Conflent és habitada durant l'estiu, essent fácil
que lii trobin aixopluc els que s'arrisquin a excursionejar per aquells
apartats andur-
rials.
Des del port
de Conflent, peí
camí que hem se-
guit, se veu la
canal de l'Abe-
llar enfilant en
direcció ENE. la
collada de Mon-
taner,peronhem
dit que passava,
la frontera an-
dorrana entre la
serra Plana i En-
clar.
Posats a la co-
llada de Conflent,
si es vol conti-
nuar cap a Tir-
via, s'ha de bai-
xar a T encontra-
da d'aquell nom
i remuntar el ca-
mí del coll de Má-
niga, que porta a la coma de Burch i a dita vila en tres hores i mitja.
Per pujar al Soloria s'haurán d'emprendre els contraforts de
pronunciada inclinació que cauen al N. de la collada de Conflent,
fins a trobar la carena, punt des del qual Tascensió resulta menys
penosa; i la devallada vers el coll de Mániga pot fer-sc llavors per
dalt de la serra, resultant així mes interessant Titinerari.
Els estrebs del Soloria esdevenen fortament inclinats des del
nomenat coll de Conflent. No es possible utilitzar cavallería d'aquí
en avant, empero pot pujar-se quasi a peu dret fins a la carena, on
ve mes plancr el fil de la serra. He dit quasi a peu dret perqué, si
Canal de l'Abellar i collada de Montaner
DES DE la collada DE CoNFLENT
26
210 BUTLLETÍ DEL
es va massa confiat sense donar-se'n compte, és possible algún cap-
bu9Ó de males conseqüencies, perqué, com deia el guia, allí mes aviat
s'hi troba sang que no pas pols.
En tres quarts, comptant-hi algún petit descans per refer-se
de la fatigosa pujada, arribárem, en direcció N., a l'escrostonada
carena, damunt d'un fondal pedregós clapejat de congestes, únics
retalls que restaven del gran llen^ol que mesos enrera s' estenía des
del revingut talu^ del Soloria.
El cim apunta vers NO. Talment sembla que s'aixeca allí ma-
teix; i, malgrat la seva aparent proximitat, trigárem encara tres quarts
a arribar-hi.
Dificulten el pas un seguit d' esquís toses arestes que no ofe-
reixen perills imminents per mica avesat que se siguí a la montanya;
empero és precís concentrar tots els sentits al trepit jar-Íes.
A banda i banda, les vessants devallen sobtadament. Les del
N, i E. son de curta extensió, mes les que miren a l'O. apareixen in-
terminables, desplegant-se cap al Conflent.
El puig del Soloria es distingeix per presentar la forma d'una
colossal pirámide, sobre tot si es mira peí costat de poncnt; carácter
que no pot apreciar-se durant el camí que havíem seguit, puix l'ares-
ta del NE. té poca caiguda, per ajuntar-se amb la de Senfons, de
molt poc desnivell.
Aquella aresta i la que hem remuntat, orientada a mig-jorn,
decantant-se un xic cap al SE. fins a la collada de Conflent, formen
la cara oriental amb l'encontrada d'on surt el rieral que hem vist
al pujar des d'Os.
L'angle de SSE., que acabem de nomenar, és el mes llarg de
tots, perqué no acaba fins a dita collada, mentre que l'aresta occi-
dental marxa, amb inclinació molt accentuada, cap al port de Cebolle-
ra. La cara que formen aqüestes dues ratlles és la que millor es veu
des del coll de Mániga abaixant-se vers la repetida encontrada del
Conflent, que dona aigües al riu de Santa Madalena.
Entre O. i N. mira el Boixedo, que s'obrc davant del petit po-
blé de Norís, situat al cap-davall a la drcta del riu que devalla de
Tor.
De les tres cares que presenta Testructura d' aquesta montanya.
Tuna vessa al Segre, mitjangant els riucts de TAbcllar i de la Valí,
o d'Os, que aboquen al Valira, tributari del primer. Les altres dues
cares corresponcn a la conca del Noguera Pallaresa : la del Conflent,
peí riu de Santa Madalena, s'encamina cap a Riumadríu, per baix de
Sant Joan de l'Erm, i fineix entre Llavorsí i Rialp; i la cara mes
Centre Excursionista de Catalunya 211
al N. envía ses aigües, peí Boixedo, al riu de Tor i Noguera de Vall-
ferrera, que s'ajunta amb el Noguera de Cardos, sota de Tirvia, i
troben el Noguera Pallaresa a Llavorsí.
El massig del Soloria, un xic apartat del nucli principal del
Pireneu, s'aixeca a Textrem S. de l'estreb que separa les conques del
Valira del Nord i Vallferrera, que allí acaba, continuant el fil de la
serra des de la collada de Conflent en avall entre' Is afluents directes
del Noguera Pallaresa i del Valira primerament, i mes endavant
entre dit Noguera i el Segre.
La distancia que'l separa de la cadena pirenenca, i la seva al-
titut de 2,780 metres aproximadament sobre'l nivell de la mar,
constitueixen el cim o Bony del Soloria en un mirador incomparable,
des del qual pot un extasiar-se bella estona recomptant les agudes
crestes que des de NE. a N. i NO. se descapdellen fins a cloure's
l'horitzó en les eternes neveres de les Montanyes Maleides.
No intentaré pas apuntar d'un a un els innombrables pies i
serres que's desenrotllen a l'entorn; mes no puc deixar d'assenya-
lar algún deis punts que ara ens serveixen d' orientado i al mateix
temps de repás o record de passades excursions. Mirant a TE., apa-
reix al cap-davall del riuet de l'Abellar la montanya d'Enclar, que
s'alga damunt del poblet d'Os; i, tombant cap al ENE., el Casama-
nya, dintre d' Andorra, i en primer terme el Bony de l'Asquiró en
un estreb de la serra en que'ns trobem situats. Continuant en direcció
NNE., el Coma Pedrosa i port de Seturia amb la serra que després
de formar la frontera d' Andorra ve a enlla^ar-se amb el Soloria; al
N., l'aspra crestallera que separa les altres valls deis rius de Tor i
d'Areo amb el cónic Puy d'aquest nom; i' en darrer lloc, tocant a
Franga, Talterosa Pica d'Estats o de SotUo, els penyals de la qual,
de tons obscurs, ressalten entre les grans congestes que cobreixen
ses espatlles rocoses.
Vers NO. s'obre la petita valí abans nomenada, que desaigua
en el riuet de Tor, prop de Norís, poblet que's veu arracerat en el
fons d' aquella estreta gorja; mes enllá, en la mateixa direcció, s'ovi-
ren les depressions que successivament formen les valls d'Areo o
Vallferrera, de Cardos i d'Aneu, tancades al cap-damunt per 1' acci-
dentada ratlla frontera, abaixant-se mes al NO. el port de la Bo-
naigua, que dona entrada a la Valí d'Arán. Cap al ONO. se dibuixen,
a l'altre costat del Noguera, els cims aguts de les valls d'Espot i Cap-
della; després d'aquests, s' acusen les granítiques serralades de la valí
de Bohí; i en últim terme les Montanyes Maleides.
A rO., enllá del coll de Mániga, el rabagut Montseny de Pallars,
212 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
i mes allunyada, decantant-se a TOSO., la gegantina queixalada que
forma la Bedoga d'Adons, a la qual segueix la serra de Camporán,
aiguavessos del Noguera Ribagorgana.
En direcció SO. des del riberal de Santa Madalena, que s'estén
ais nostres peus, apareixen primerament la coma de Rubio o Torreta
de rOrri, damunt de Sant Joan de l'Erm, esfumant-se allá al lluny
la serra del Montsech entre'ls dos Nogueres.
El ras de Conques i el coll de la Basseta, a l'opossada vessant del
ñu de Santa Madalena, s'allarguen entre espesses boscuries, obrint-
se a continuació 1' extensa valí del Segre, que envers mig-jorn, banda
enllá, deixa entre veure el Morro de Turp, prop d'Oliana, i les serres
de la Bofia o port del Comte; mes engá les d'Alinyá; i entre S. i SE.,
quasi en la mateixa direcció de la carena que hem pujat, a l'altre
costat de la Seu, la calcinada serra de Cadí.
Endemés, Testribació que sóida la cadena principal del Pireneu
amb Soloria, s'abaixa considerablement pels pies de Port Negre, de
2,585 metres d'altitut; de l'Ovella i Seturia, de 2,525; algant-se altra
vegada en l'immediat togal de Cabús o d'Embort, que per altes ca-
renes i enasprats cims ve a Iligar-se amb el massig que estudiem.
En aquest nucli, dones, podem considerar la fita terminal de
la mes alta zona pirenenca entre'l Segre i el Noguera, perqué d'aquí
en avall cap mes montanya arriba de bon trog a l'altitut del Soloria.
El nom d' aquest altívol puig o bony, com també se'l nomena, ens
ha suggerit un petit dubte en quant a la manera d'escriure'l. Veritat
és que molts pronuncien Saloria, i així apareix redactat en les car-
tes geográfiques franceses; empero també és cert que se'l coneix amb
el nom de Sutoria, com consta en l'articlet d'Os en el Diccionari d'en
Madoz. Fr. Tomás Junoy, bastant coneixedor deis noms d'aquests
paísos, e 1 la relació sobres la valí d' Andorra de que parlávem al
principi, així com escriu repetides vegades Seturria en lloc de Seturia,
al fer constar els límits d' Andorra, diu textualmcnt: «Al O.N. hi ha
valí de Os poblé de Espanya, a son deván hi ha lo famós puig de
Soloria y de Emborts, i un port dit del Confien per anar a Tirvia,
y lo de Cabús per anar a Tor.»
En la toponimia catalana hi trobem molt sovint arrels que no son
particulars de la nostra regió, sino que teñen un carácter genéric
dintre i fóra de la Península Ibérica, com succeeix, per exemplc,
sense esmentar-ne d'altres, amb la páranla Cebollera, nom que porta
el port que s'obre al peu occidental del Soloria, com direm mes
endavant.
Tenint aixó en compte, arribem a creure que tal vegada sigui
u
o
u
'3
o,
214 BUTLLETÍ DEL
mes ben escrit Solon'a, amb o, que no pas Saloria, amb a, com s'acos-
tuma, puix hi ha diferents raons que ho abonen. El nomenar-se al-
gunes vegades Suloria pot confirmar aquesta opinió : no es pas un
cas nou, ans al contrari, veure posada la ii per la o en páranles cata-
lanes.
Si la radical de Soloria correspón a un ordre general, no exclu-
siu de Catalunya, no'ns será difícil trobar-hi altres noms similars,
aplicats a montanyes en altres regions.
Entre les serres de Ministra i de Molina, en el Sistema Ibéric
que recorre de N. a NE. i S. la Península, n'arrenca una estrebació
oriental en els límits de les provincies de Saragoga i Soria, en les ves-
sants de la dreta del Jalón, tributan de l'Ebre; serra coneguda amb
el nom de el Solorio; i entre VHispania Tarraconensis i la Bélica,
segons testimoni de Plini, hi havía el Solorius Mons, que sembla
correspondre a la Serra Nevada, a TE. de la Bética. *
Iguals consideracions podem fer respecte de la radical Ceboll,
que apareix en el nom de Cebollera amb que es coneix el portell i pie
de baix del Soloria. En altres encontrades catalanes i a l'occident
d'Aragó hem trobat aquesta páranla, que veiem també apHcada en
regions molt apartades de la nostra; lo qual vol dir que no és, ni molt
menys, d'arrel eminentment catalana, com algú ha volgut suposar.
Com a via d'exemple basta assenyalar la serra Cebollera, a TE.
de la serra d'Urbión, en el nomenat Sistema Ibéric, que dona aigües
a l'Ebre per la provincia de Logroño i al Duero per la de Soria. Sant
Este ve de Cebolledo és una montanya de la provincia de Zamora;
Cebollino és el nom d'un port o pas a la provincia de Badajoz, et-
cétera; aixó apart de les diferents poblacions fóra de Catalunya que
teñen consemblant denominado.
Després d' aquesta petita digressió, tornem a la ressenya de l'iti-
nerari seguit, ei direcció ONO., cap al port de Cebollera, decantant-
nos després a l'O., peí cap de la serra, fins a la collada de Mániga.
De la reduida corona rocosa del cim del Soloria, que apareix
esmicolada pels agents atmosférics, arrenca l'aresta, tota ella d'es-
fullada pigarra, que segueix dret avall al port de Cebollera, entre'l
Boixedo a la dreta i el Conflent a l'esquerra, que's comuniquen mit-
jangant l'esmentat port, obert a 2,430 metres d'altitut aproximada,
entre'l pie del seu nom i el Soloria.
* Amb referencia an aquesta serra, anota Cortés i López que Sant Isidor de Se-
villa, en el Ilibre 14 de les Etimologíes, diu que era nomenada Solorius a singularitate, o
perqué ell sol s'aixeca sobre totes les demés montanyes d'Espanya, o perqué així que
surt el sol ja apareix aquella il-luminada.
Centre Excursionista de Catalunya
215
La de vallada fins a dit port no dura mes que mitja hora; empe-
ro és una d'aquelles mitges hores que tornen a la boca. Tota la vessant
és un llosat mogut que, si s'agafa de pía, les continúes relliscades
a un el fan baixar mes depressa de lo que voldría, en perjudici de
la seva córpora; i, si va peí caire de l'aresta i perd l'equilibri, no
s'escapa deis talls pigarrosos que s'estenen al seu davant en filera
interminable.
La set abrusadora que'ns molestava feia estona, ens porta ins-
tintivament a les
congestes del
portell de Cebo-
llera, on hi havía
l'element que'm
mancava per ar-
reglar la meva
predilecta begu-
da, consistent en
rom, café, sucre
i neu.
El port de Ce-
bollera va de
SSO. a NNE. des
del Conflent a la
petita valí que
aboca davant de
Norís. Com que
nosaltres ens en-
caminávem a
Mániga, vam ha-
ver-lo de través -
sar, no en la di-
recció indicada, sino en el sentit de la carena, devallant del Soloria i
remuntant la del pie de Cebollera (2,575 metres d'altitut), el cim del
qual deixárem a la dreta. Al cap de déu minuts ens desviárem cap a
rO. i al SO. peí cap de la serra, mirant tant aviat a Vallferrera, per
damunt d'Alins, com a la Ribalera de Tirvia, vers els alts afluents del
riu de Santa Madalena; aconseguint una hora i mitja enllá del Cebolle-
ra, travessant remoguts pedregams, l'aglevada collada de Máni-
ga, d'una altitut aproximada de 2,320 metres.
A Mániga vaig teñir el temps just per treure 1' adjunta fotografía,
aprofitant les darreres llambregades del sol, que s'anava a fondre.
BuRCH I LA Coma
2l6
BUTLLETÍ DEL
i a les sis empreníem novament la ruta a marxes forgades per la'xa-
mosa coma de Burch. A les sis 30 passávem per les bordes de la coma
i a les set arribávem a Burch. Com que la distancia dejTirvia era en-
cara d'una hora i ja fosquejava, sense deturar-nos passárem de llarg
per la pla^a del poblé, en aquella hora plena de gent endiumenjada,
puix se celebra va en tal dia (24 d'agost) la festa del seu patró, Sant
Bartomeu.
A les vuit en punt entrávem a Tirvia, on vaig quedar-me amb
l'intent de conti-
nuar mes excur-
sions per aque-
lles pintoresques
i poc conegudes
rodalíes.
El poblé de
Burch dona nom
a una petita en-
contrada com-
presa en el terme
de Perrera, co-
munamcnt cone-
guda per Coma
de Burch. Tot
aquest territori
dona aigües al
Glorieta, que s'a-
junta amb els
Noguera de Car-
dos i de Vallfer-
TiRviA : Detall de la poiílació rera, reunits de-
vall de Tirvia; i
en ell se troben els reduits poblats de Burch; Perrera i cases d' Alendo;
Glorieta de Montcsclado i Montesclado; i Mallolís. Corresponent a Per-
rera, que s'acostuma a escriure Farrera, existeix Tantiga ermita de la
Mare-de-Dóu de la Serra, situada dalt d'un turó dominant ampies
horitzons.
El camí de Tirvia a la Seu, passant per aquests indrets, trenca
a Perrera cap al coll d'Ossor, aquí conegut per coll de So, dirigint-se
cap a Termita de Santa Madalcna i, per Ras de Conques i Bellcstar,
a la Seu.
L'aigua-barreig deis escorrancs que venen de la part de Parrera
Centre Excursionista de Catalunya 217
i de Mallolís formen el riu Glorieta, així conegut des del caseriu
d'igual denominado, dessota'l qual s'ajunta el riuet de Burch, que
és, de tots tres, el de mes llarg trajéete, i el mes important i aprofitat
per ais reos, desviant-se'n la cequia de Tirvia.
Aquesta vila figura entre les principáis poblacions de Talt Pallars^
i és cap de les encontrades formades per la valí de Cardos, Vallfei-
rera i coma de Burch. Se troba situada a uns 990 metres damunt del
nivell de la mar, en un repeu del serrat que s'avanga entre'l riu Glo-
rieta al S. i el Noguera de Vallferrera al N. poc abans d'ajuntar-se
amb el Noguera de Cardús.
De les esglesies existents en les valls de Tirvia (per on discorren
els tres rius abans esmentats) se'n parla en l'acta de consagrado de
la catedral de la Seu d'Urgell de l'any 819, entre les quals nomena
les de Baien, Alendo, Perrera, Burg, Virós, Tavascani, Anet, Elins
i Haravo.
En l'Edat mitjana passá la vila de Tirvia ais dominis del ves-
comtat de Castellbó, formant un deis quarters en que aquell se divi-
día, comprenent els llocs de Mallolís; batllía de Burch, amb els llocs
de Burch, Perrera i Alendo; la Ribalera de Tirvia, on entraven Riu-
madriu, Castellarnau, Serret i Colomers i el santuari de Sant Joan
de l'Erm; la Vall-Perrera amb els llocs d'Alins, Norís, Tor, Areu,
Ainet, Besan i Araos.
En el campan ar de l'antiga esglesia poden apreciar-se apuntats
finestrals partits per columnetes, i en el caseriu de la vila i pobles
de l'entorn, especialment a la Vall-Perrera i Cardos, hi trobará Tex-
cursionista belles mostres de construccions pirenenques que crida-
rán poderosament la se va atenció.
L'estratégic lloc que ocupa, fa que tingui demarcada notaría,
punt de guardia civil i destacament de carabiners comanats per un
tinent.
Dista quatre hores de Sort, que és la capital del seu partit, i es
recomana com a centre d'importantíssimes excursions que poden
fer-se en les encontrades orientáis de l'alt Pallars i frontera occiden-
tal d' Andorra.
CEFERÍ ROCAPORT
27
2lS BUTLLETÍ DEL
MEMORIA
LLEGIDA PEL SENYOR SECRETARI DE LA SeCCIÓ DE FOTOGRAFÍA EN
LA SESSIÓ GENERAL REGLAMENTARIA CELEBRADA EL DÍA 26 DE
JUNY DE I913.
Senyors :
PER tercera vegada em veig obligat a ressenyar els treballs fets
per la Secció de Fotografía, degut tant sois a la vostra ben-
volen9a vers ma persona (benvolenga ja demostrada l'any passat al
reelegir-me per a aquest carree), ja que cap qualitat propria tinc que
me'n fací mereixedor.
De gran activitat ha sigut el curs que anem a acabar, durant
el qual ha seguit desenrotllant-se la Secció amb vida robusta i ufa-
nosa, permetent-li aixó fer bona tasca, que li ha portat el conquerir
prestigi i profit conjuntament.
Igual que l'any passat, la part mes intensa de sa activitat ha
sigut la que fa referencia a les excursions; cosa natural donada l'ín-
dola de la nostra associació. S'inaugurá la seria d' aquest curs amb
la que va fer-se, el matí del dia i6 de novembre de 1912, a Vallvi-
drera, can Cuyas, torres del Bisbe i de Santa Margarida, i la Salut,
de Sant Feliu de Llobregat; seguint a continuado la del 24 del ma-
teix mes a Hostalric, castell de Montsorís i Breda.
En el mes de desembre, es fa, el dia 8, una visita al nou Hos-
pital de Sant Pau; el dia 15 una excursió de mig dia per seguir la
riera de Sant Medir fins a Sant Cugat del Valles; i el dia 29 una
altra a Martorell, castell de Sant Jaume de Rosanes, Castellví, Mira-
lies i Gélida.
El primer mes de l'any 1913 es comenta amb Texcursió deis
dies 5 i 6 a Montblanc, Barbará de la Conca, Sarreal, Rocafort de
Queralt, les Piles, Santa Coloma de Queralt, Tous i Igualada; se-
guint desprós 1' excursió del dia 19 per anar, al matí, a Vista-Rica,
Sant Iscle de les Feixes i Sardanyola, la del 26 a Sant Martí Sarroca
i Torrelles de Foix.
Peí febrcr se n'organitzen dues : Tuna, el matí del dia 9, a
Premia i Vilassar de Dalt, i l'altra, el dia 23, per visitar Centelles
i el seu castell.
El matí del dia 9 de mar9 se va anar al bosc de can Feu, de
Centre Excursionista de Catalunya 219
Sabadell; i els dies 23, 24 i 25, per escaure's ésser festa tots tres,
s'aprofiten realitzant una important excursió en automóbil a regions
tant poc visitades com son les de Calaf, Pons, Artesa de Segre, Bala-
guer i pobles que's troben entremig. Se tanca la seria d'aquest mes
amb la que's fa a Castelldefels, Vilanova i Sitges el dia 30.
El dia 13 d' abril va fer-se una excursió a Malgrat, castell de
Palafolls i Tordera, dedicant-se el matí del dia 20 a visitar la torre
Blanca, de Sant Feliu de Llobregat, proprietat del senyor marqués
de Monistrol; i el dia 27 una altra a Blanes, Santa Cristina, Lloret
i Tossa; essent tant nombroses les inscripcions, que's van haver de
contractar diíerents automóbils, un d'ells per fer el viatge directe des
de la ciutat.
Peí maig se realitza, el dia 4, una visita ais sempre bonics jardins
del Laberint; els dies 11 i 12, testes de Pasqua granada, sóndues les
excursions que's fan : l'una a Navata, Liado, Sant Martí Sasserra,
Mare-de-Déu del Mont, Beuda, Besalú i Serinyá; 1' altra a Vilaf ranea,
Pontons, Plana d' Ancosa, Sant Martí de Brufaganya, Miralles, la Lia-
cuna, Sant Joan de Cunilles, Mediona, Sant Quintí i Sant Sadurní; i
el dia 18 es va al Salt de Gualba i al Gorg Negre del Montseny.
Durant els últims dies de maig i primer de juny no's realitza
cap excursió, per estar projectada per aquest temps l'exposició
fotográfica; pero el dia 15 ja es fa una visita al Palau de la Música
Catalana, guardan t-se'ns allí la deferencia d'aixecar per a nos-
altres la prohibido que hi ha feta de treure fotografíes.
Aquí tindría de donar fi, per aquest curs, la tasca de les excur-
sions; pero, com si l'impuls prés no's pogués aturar, encara hi ha anun-
ciada per al dia 6 de juliol vinent una altra excursió a Santes Creus.
La part que podríem nomenar técnica o científica de la fotografía
també ha tingut el seu lloc corresponent, dins les nostres tasques,
amb l'interessant conferencia que'l consoci doctor D, César Comas
i Llavería va donar el dia 19 d'aquest mes amb el títol Els meiis
primer s assaigs de fotografía de color s amb les plaques Pagel métode
doble; notable conferencia, que, com el seu títol indica, versa so-
bres el nou aveng que ha fet la fotografía de colors a l'aconseguir
mes sensibilitat i, sobre tot, al poder obtenir diversos positius d'un
mateix negatiu.
Es ja un fet la fundació de la biblioteca fotográfica, havent-se
rebut un valuós donatiu de D. Eduard Castells, consistent en 53 vo-
lums referents a fotografía, i deixant-se establert, així mateix, des
de primer d'any, el canvi del Butlletí del Centre amb la nota-
ble revista de Madrid La Fotografía.
220 BUTLLETÍ DEL
Tots els dijous, sense interrupció, han continuat les reunions
deis socis, projectant-se a la llanterna notables fotografíes de llurs
coMeccions particulars i del nostre arxiu.
Donada l'importancia que cada dia adquireix la fotografía de
colors, a prec d' aquesta Junta, la Directiva del Centre va auto-
ritzar l'adquisició d'un nou quadro de resistencia, per a l'arc de la
llanterna, que, treballant fins a 50 ampers, permet donar major
claredat a les positives autocromes. També s'han adquirit dos este-
reoscopis de má per a vistes de 6 X 13 i 4'5 X io'7 centímetres.
I deixo com a última cosa el fer menció de l'acte culminant
d'aquest curs, que, com ja se suposará, ha sigut l'exposició de fotogra-
fíes origináis deis consocis, instaMada en els salons de can Reig du-
rant els dies 31 de maig a 15 de juny corrent. Aquesta exposició,
per lo nodrida i peí mérit de les seves obres, així com per la varietat
de llurs assumptes i procediments, ha fet ressaltar l'importancia deis
elements que componen la Secció de Fotografía i l'afecció que dita
Secció els inspira, ja que, sens cap altre estímol que'l que desperta
Tamor an ella i al Centre, han sigut en gran nombre els socis que
amb els llurs treballs han contribuit an el seu éxit.
Dava bo de veure la sala de can Reig adornada amb 566 fo-
tografíes sobre paper i 300 diapositives estereoscópiques en 6 apa-
rells del genre americá, degudes a 42 expositors, si bé en el catáleg
sois se fa menció de 40 a causa que T entrega de la formosa coMec-
ció de plaques estereoscópiques autocromes del doctor D. Josep
Salvany i de la de verascopi de D. Cristófol Bas va ésser anunciada
quan ja estava imprimint-se el catáleg.
Els assumptes eren, com ja he dit, d'una gran varietat : s'hi
trobava des de l'artístic fins al fidel documentan, des del cercat a
les entranyes de la térra, com eren els de la notable coMecció d'inte-
riors d' avenes i coves del Sr. Co de Trióla, fins al que ho fou en els
cims del Pireneu i deis Alps; des del que feia referencia a la nostra
encontrada fins al que pertanyía a les llunyanes regions de TAfrica
i de l'Asia; veient-s'hi, si es classificaven per especialitats, l'arqui-
tectura, l'arqueología, la geología i el folk-lore.
D'aquesta brillant manifestació de la nostra activitat es de
creure que nc/n quedará pas tant sois un l)cll record, sino també
un record durador i positiu, si fcm que deis assumptes mes interes-
sants n'entri un bon recuU a l'arxiu de ITnventari gráfic; puix
no hem d'oblidar que una de les obres mes importants que té a son
carree la Secció, per ésser a l'ensems d'interés i de patriotisme, és
el teñir recopilades, com un historial de les nostres excursions, les
Centre Excursionista de Catalunya 221
TDelleses de tot ordre de la nostra térra que poguem oferir al foras-
ter i ais successors, demostrant-los que no fem sois tasca personal,
•sino també coMectiva, que és demostració de cultura.
He dit.
GASPAR SALA I ROSES
SEGON CüNCUKS D'ARQUEÜl.OGÍA
RGANITZAT per la Secció d' Arquitectura del nostre Centre Ex-
cursionista DE Catalunya, s'está preparant el segón Concurs
públic d' aquesta mena, amb el fi de fomentar T arquitectura catalana
i enriquir rhistoria del nostre art. Veus-aquí, a continuado, els temes
i premis deis tres grupos en que haurá de dividir-se aquest Concurs:
I : Projectes i estudis d'Arquitectura
Tema I. Xalet d'habitació permanent en la zona de cases
disperses de Barcelona. Presupost máxim : pessetes 50,000.
Premis. — De TExcm. Ajuntament : 500 ptes. De la Secció
d'Arquitectura : 100 proves fotográfiques, a triar, de la coMecció
de 1,600 clixés proprietat de la Secció.
Tema II. Monografía de les voltes de maó de pía.
Premi. — De l'Associació d'Arquitectes de Catalunya : Publi-
cacions socials i les obres Concursos anglesos d' Arquitectura, A. A.,
Londres, 3 volums; Linea y forma, Walter Crane, i volum; i Pautes
de dihuix, Lewis Day, Londres, i volum.
Tema III. Refugi en el Pireneu (2,000 a 2,500 metres d'altitut).
Premi. — Del Centre Excursionista de Catalunya : Geografía
■de Catalunya, per D. F. Carreras i Candi.
Tema IV. Altar de capella lateral d'una parroquia.
Premi. — Del Dr. Laguarda, Bisbe de Barcelona : Monografía
de la Catedral de Barcelona, 34 planxes i text, Rogent.
Tema V. Dibuix per a enrajolat de baldoses hidráuliques.
Premi. — Deis Srs. Orsola, Sola i C.^ : 150 ptes. Accéssit. — 50 ptes.
Al millor projecte de mosaic que, en rajóles de 20 per 20 centí-
metres, imiti una catifa de les nomenades carpeta. Será preferit el
que, resultant mes artístic i de carácter modern, requereixi menor
nombre de models (10 com a máxim) i simplifiqui tot lo possible el
treball de fabricació.
222 BUTLLETÍ DEL
Tema VI. Baleó amb barana metál'lica (ferro forjat, fundiciá
o bronze).
Premi. — De la casa M. Bailarín i C.^ : un tinter de bronze fos
a cera perduda.
Se preferirá el que en son estil tingui mes carácter del país i
que, en sa execució, millor permeti l'empleu deis sistemes de la
fabricació mecánica moderns.
II : Arqueología arquitectónica
Tema VIL Plans inédits i nota descriptiva d' algún monument
de Catalunya, de carácter civil, militar o religiós, en l'estat actual.
Premis. — De la Diputado : Lot de Ilibre i publicacions diver-
ses. Autors : Almera, Carreras i Candi, Rogent, Parera, Mirct, Puig
i Cadafalch, Torné, Font i Sagué, Vidal i Riba. De la Secció d' Ar-
quitectura : 100 proves fotográfiques, a triar, de la coMecció de
1, 600 clixés proprietat de la Secció.
Tema VIII. Plans complets i descripció d'un castell mig-
eval de Catalunya.
Premi. — De ITnstitut d'Estudis Catalans : Anuari, 3 volums,
i fascicles publicats de les Pintures muráis catalanes.
Tema IX. Monografía d'una masía catalana (dibuixos i foto-
grafíes) .
Premis. — De D. César A. Torras : Guía del Pireneu cátala. De
D. J. Puig i Cadafalch : L' Arquitectura románica catalana i demés
publicacions propries. De D. M. Vega i March : CoMecció de la
revista Arquitectura i construcció.
III : Fotografía
Tema X. CoMecció de fotografíes d' arquitectura popular (ma-
síes, porxades, balconades de Catalunya).
Premi. — De D. N. Cuyas : Máquina fotográfica, 9 per 12, ple-
gable, especial per a arquitectura, casa Jea.
Per prendre part en el Concurs será precís ésser arquitecte,
soci de la Secció o bé alumne d' Arquitectura. vS'exceptúcn els temes
IX i X, que serán de Iliurc concorrencia.
Els treballs s'liaurán d'entregar en el local del C. E. (Paradís, 10),
de quatre a set de la tarda, des del dia i al 15 de desembre vinent.
Podrán enviar-se firmats o amb lema.
Centre Excursionista de Catalunya
223
S'acompanyará el nom d'un arquitecte, per al Jurat, en un sobre
clos.
Si algún concursant presentes diversos treballs optant a un
mateix tema, li serán admesos, pero no se li podrá| concedir mes que
un sol premi.
Formarán el Jurat : els presidents del C. E. i de la Secció, un
arquitecte que nomenará l'Escola d' Arquitectura, un altre de l'As-
sociació d'Arquitectes, i el que tingui major nombre de vots deis
que indiquin els concursants.
El Jurat estará facultat per deixar d' adjudicar els premis que
consideri oportú i canviar Taplicació d' algún d'ells. Resoldrá tot alió
que no estigui previst en aqüestes bases.
Se fará una Exposició deis treballs en local apropriat. A T efecto
será convenient preséntar-los en quadro o bastidors.
Els dibuixos i clixés premiats restarán de proprietat del Centre
o de les cases industriáis ofertores de premis. que podrán executar
els projectes.
Donat Téxit del primer Concurs celebrat aquest any, i les corrents
d' afecte i entusiasme vers Testudi de la major part deis temes
anunciats, no és de mal presagiar 1' importancia, T interés i Téxit
que sens dubte revestirá aquest nou Concurs.
EL CANgONER DEL CALIC
recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró
( Continuació )
EL CABRER
Moderat
U - na can-gó vui can
tar
(a Déu de-ma-no lli
cen-cia) de l'a - no-me-nat Ca
:1=:t=zv=rz::Í5i:ísiiK=iKz:ís-
bré : jo
vos ho ex-pli-ca
± — 0 — ^
ré
la
se-va vi - da qui-na
e - ra.
224
BUTLLETÍ DEL
Una can9Ó vui cantar
(a Déu demano Iliccncia)
de l'anomenat Cabré:
jo vos ho explicaré
la se va vida quina era.
A l'edat deis catorze anys
se llogá per guardar cabres
a la casa de l'Estany.
S'hi va estar cerca d'un any,
que era un xicot variable.
Un dia, guardant peí bosc,
Cabrer parla amb el Muchacho ^
Aixó es va veni a sabe;
varen a gafa el Cabré,
i a Berga prés lo portaren.
Quan el varen deixá anar
li feren grans amenaces.
Després se va fer carlí ^ :
tres o quatre anys va serví,
que'ls quefes molt l'estimaven.
La vivesa natural
com cap altve la tenia:
petitet era i lleugé,
sabia tirar molt bé:
tocava d'alli on volia^ .
A mcntres va sé assistent
tenía molt bona vida:
quan va saber de jugar
amb companysse'n va a robar:
mai mes seguí la partida.
Con prous diners ha robat,
a Andorra se n'és anat,
ais llocs d'Encamp i Canillo.
Al Port se fan moltcs morts:
no se sabía qui ho feia *,
mes diuen si ho fa el Cabrer
per fer-los dona el dincr.
Pobre de qui s'hi esqucia!
Sentint parlar del Cabré
allí tot-hom tremola va,
perqué els fa dona el diñé.
An els pobres no'ls fa re.
Qui el veia, tot-hom callava.
El scu modo de robar
n'és un tan,t considerable:
en roba va alguns rectors,
pagesos rics i scnyors
i gen,t que no'ls íeien falta.
Mes ara se n'és donat
a robar els paque taires:
li n'ha portat mala sort,
li ha ocasionat la mort:
massa temps ha que durava.
Ais rasos de Peguera
el varen agafar:
l'Aureia de Massanés,
1. Era un cabecilla carlí.
2. En la guerra deis Set-anys.
3. Aquests versos son d'una variant molt mes incompleta que la del Calic i que
devem al'amabilitat de Mn. Josep Canudes, rector de Massanés.
Sobres aixó de «tocava d'alli on volía», conten d'ell que feren una jugada, amb
un famós tirador, a veure qui mataría mes perdius, al vol, en un dia. Al lloc de la cita
comparegueren amdós albora : el Cabrer amb set perdius, l'altre amb nou. Alegre,
aquest, de la victoria, li pregunta el Cabrer:
— Amb qué els tiraves ? —
— Ai! amb perdigons! — contesta l'altre. —
— Dones jo amb bala — replica el Cabrer. —
En efecte, examinades, les trobaren totes amb la bala, travessades per ella. Queda-
ren meravellats.
Aixó m'ha contat un que ho rebé del mateix cagador.
4. Se refereix, segons el Calic, a unes morts que féu, en un port d' Andorra, d'uns
rics mercaders de mules que, perduts, no foren trobats fins passat llarg temps, sota
una barraca ensorrada pal Cabrer per colgar-los assota.
Centre Excursionista de Catalunya
225
quan li dona va els dinés,
amb gran esprit s'hi abragá.
Eli arranca un gran crit
per donar-los mes dalit:
— Ala, minyons, que ara és hora! — •
Ja li dona colp al cap:
ja va ser tot trastornat:
confessió demanava,
— Molt mes m'haguera es tima t
ser prés deis 1110903 d'esquadra,
parro ts o guardies civils:
no hauríen estat tant vils
per dar-me'n la mort tant prompte. —
Ara bé estareu, conten ts,
pagesos rics de montanya:
han agafat el Cabré;
mai mes us fará dar re:
de morir té la sumaria.
Jo molt temps me só guardat^
per 'queixes males aubagues,
matant algún s esquirols,
cabres feres i mo9ols,
i algunes perdius enlaire,
Joves que veniu al món:
de lladres no volgueu ser-ne,
que, quan Déu n'está cansat,
amb molta facilitat
ells cauen que no s'ho pensen.
Era el Cabrer un íamós lladre de camí-ral, que encara avui és
objecte de les rondalles de vora'l loe en les llaigues ve tiles d'hivern;
i, a son nom, en aquells Pireneus, corren els nins, espaordits, a ama-
gar-se en la laida de Uurs mares, i pocs serán els que no creguin, al
menagar-los, que, si no ían bondat, serán entregáis al Cabrer.
La cangó ja ens explica la seva vida, pero bé mereix que hi ate-
gim algunes noticies recollides, que históricament poden provar-se.
Nasqué en el mas de la lont del Pi, de Peguera. Tenía la seva ordi-
naria posada a la rectoría de Gisclareny, en la qual hi ha una cambra
molt a propósit per saltar peí baleó quan trucaven a la porta. En-
cara és coneguda per cambra del Cabrer.
El seu cau se judica que era a la baga de Cañáis, en la qual, ía
tres o quatre anys, s'hi ha descobert un forat, a gran altura d'una
cinglera, an el qual se podía pujar engarristant-se per un pi gegantesc
que li servía d'escala i de tapa de l'amagatall, on s'han tiobat ves-
tits de capellá, de moco d'esquadra i altres, amb que sovint se dis-
íregava.
Com diu la cangó, es dedicava a robar rectors i pagesos rics,
afavorint, al propri temps, els pobres; lo qual ieia que tingues mol-
tes cases que l'acollíen i Tocultaven. Encara la maledicencia del poblé
assenyala íamilíes que ara teñen bona posició deguda a ha ver es-
tat guardadors deis robatoris del Cabrer.
Tenía posats els seus uUs cobdiciosos en el rector de Viver de
Serrateix, Dr. Joan Niubó, a qui havía fetes diferents menaces de
robar-lo. No arriba a eíectuar-ho, pero tingué llarg temps dit rec-
tor esporuguit, fent-li passar moltes nits dormint fóra de la casa
rectoraP.
Encara és costum, a montanya, que'ls oliaires van seguint els
poblets i page§íes venent olí, que porten en bots carregats en els
1. Aquest es el Zot de Gósol, qui fou el dictador de la cangó.
2. Armengou : Rectorologi de Viver de Serrateix. Ms. en la biblioteca del Semi-
nari de Solsona.
28
226 BUTLLETÍ DEL
animáis. A Solsona encara passen pels carrers acompanyats d'una
dona que porta les mesures de TAjuntament i va cridant : « — Dones!
Qui vol oli?» Trobant-ne un el Cabrer, li pregunta com era que anés
amb un sol ruc, i no amb dos, com abans. I, enterat de la desgracia
de la mort de l'altre ruc, de les moltes families i necessitats de casa
seva, li es timba el ruc magre i dolent que portava, li dona set unces,
i li maná que anés a la rectoría de Llinás (Valí de Lord) a comprar,
sense regateig, una superba muía que'l recto^" tenía en venda per
aquest preu. Pocs dies després se presenta el Cabrer a exigir al rector
les set unces que havía cobradt s de la muía. Havent-les-hi donades
en argén t, li demaná les altres set que de vía teñir en or, segons era
la moneda en que l'havíen pagat; costant així an el rector set unces
i una muía el ruc de l'oliaire.
Altres robatoris contra rectors se m'han contat; pero l'ésser
anónims i mancats de proves fa que no'ls esmenti.
Anant, un dia, de camí, a peu, Tamo de Gabanes de Gavarrós,
trobá el de Vilella de Broca, que menava una muía. Aquest, cansat ja
d'anai a cavall, hi féu pujar el seu amic i veí. Camina que caminarás,
toparen amb el Cabrer, qui se n'emportá el cavaller, deixant a l'al-
tre riquíssim proprietari, a qui prengué per mo^o del Cabanes, que
portes la muía a casa. Aquest íou segrestat, i li féu escriure Tadjunta
carta a la seva muller : «8 de Sbre. de 1838. = Amada Tereseta;
íatal es la mia sort, si boleu que torni en exa teniu de procurar tots
los medis y balerbos de tots los parens y amichs pues precís es lo
fer 400 doblas de cuatra, sens las cuals no me librarán; balte per axó
de lo que pugui fer lo Andreu Casablanca, Cancarvo, Puigrelagut,
mun coñat Ramón, y demés aqui comprengueu, dienlos Q. se com-
padesquian de la mia desgracia; los pocs que tinch, en exa ja los saps
sota aquell rajol y sobre lo escriptori; vejas tambe lo Silbestre y
Vilella de la Pobla y Espel sobre tot per amor de Deu bos o demano
fes tot lo Q. tingas reunit en exa per tot dijous a mitx dia Q. en-
biaré en exa un home y ab compañía de aquest vosaltres ne iareu
veni dos a portar las ditas cuatra sen tas onsas y no mes de cap
manera pues seria bolerma mort, sobre tot no bos passés per lo cap
de volerma rescata ab altras medis; ab diners me abeu de rescatar
y ab diñes bull Q. me rescaten, feo tot ab molta quietut y tot re-
serbat cuan se pugui vos repetesch no pudeu veni mes Q. dos homes
ab compañía delque enviarem dijous en exa : rescauteme ab di-
ñes y no bos balgueu de altras medis Q. seria matarme, no bos dol-
gui res pues estimo mes la vida Q. totas las riquesas mundanas;
arriba promta a Rus y enbia promta copia al cuñat Ramón, mana-
yeus sobre tot, y sobre tot tinguen arreclat tot dijous a mitx dia
para Q. pugueu enbiar la partida per los dos homes Q. bos dic y Q.
no avinguin mes Q. seria volerma mort. Deu nos gr. de mal sempre.
Al dador de la present no sap res y li dareu dos pesetas y axis ó
bull. =Josep Cabanas.» La seva esposa li contesta : «Amich Josep;
sentó mol y mf)l la nostra desgracia y mol mes lo no poderta reme-
diar del modo Q. nosaltres boldriam, an bingut propis de totas las
casas Q. me digueres y de alties que jo so tet ana, los uns diuan que
han estat robats altres malals y que o teñen bestret peí los seus
Centre Excursionista de Catalunya 227
popbles y axis es que casi ningu ía res per nosaltres entreganme tres
o cuatra doblas de cuatra y encaia alguns no res semtreuan del
daban; se han perdut 8 doblas de cuatra pels camins. Aqui envió
125 D. y te asseguro que no queda cap diñe ni tin^^h cap coníiansa
de ferne, digáis per Deu que te allibertian, y que si son jen que se
agin de guarda que digan aon volen biures que mentres tinarem
un gra de blat o una onza de cansalada nols dexarem patii . = Aqui
envió 4 foimatxes peí" lo Sr. comen dan digali que los rebi de part
mia y que tinga lias tima y compasio y de beure com quedo jo á la
ño de la joventut carregada de criaturas y tantas obligacions y
no averi ningu que caydi de nosaltres, en tí jo o poso á la ma de ells
matexos y digáis que jo los prometo que si volen quels man tinga
amagats nols descubriré ja mai en ningún tems. Abem anat á Berga
y a menos de preu habem emparaulat un poch de bestia per 6 doblas
de cuatra nos han bestret diñes per 50 cr. de blatdemoro á set p. c.
ja veus quin preu si bolen las joyas ó altres mobles de casa seis en-
viaran no se que mes dirme que no puch fer mes. Disposa. = Te-
resa Cabanas.» *
No sé com de vía acabar, pero és de creme que foren atesos els
precs de la Tereseta, puix fou deslliurat.
«Mes ara se n'és donat a robar els paquetaires», ens diu la cangó;
90 és, els contrabandistes. El paquetaire, mes que un contrabandista,
és un traginer a sou d'aquest. Els proprie taris del con traban dol
Uoguen aquests homes per passar-los els paquets o fardos. Ja es
compren que pocs diners podía trobar-los, an els paquetaires; i ho
feia així : segrestava els paquets, i íeia anar els paquetaires a llurs
amos perqué els entreguessin la quantitat quels dtmanava, que
sempre era petita comparada amb el valoi deis paquets, que al
rebre-la tornava.
Aixó li ocasiona la mort.
Ara ía cosa d'uns seixanta anys, per allá a Peguera, vora la
font del Pi, havíen de portar-li catorze dobles de quatre els tres
contrabandistes de Massanés Ramón Prat Cloter (a. Civader), Joan
Viladomat Rossell (a. Vacota) i Josep Camps P^-at (a. Orella) per
rescatar dos paquets de roba que'ls havía presos.
Determinaren acabar amb aquest abús, el qual determini rea-
litzaren segous el plan preconcebut. Arribats al lloc on eren els pa-
quets, que era el de la cita, i, fetes les senyes donades peí Cabrer,
aparegué aquest portant l,1 plec del biag Tescopeta de dos canons, sa
companya inseparable; i, saludant-los aíablement, els digué : « — De-
ven estar cansats? Asseieu-vos i féu una tirada.» EU mateix els
allargá la bota, el pa i la Uengoniga, de lo qual sempre portava el
sarro ben proveit. L'Orella, que era l'encarregat d'abraonar-s'hi
quan judiqués l'ocasió oportuna, aparenta teñir mal de ventre per
no entre^enir-se amb el menjar.
Ja havíen teta la beguda i tirades al sol les unces, que encara
no se'ls havía "presentada ocasió, puix el Cabrer, que estava a la
suíicient distancia per armar-se en cas d'ésser escomes, i a qui, se-
* Ens ha facilitades aqüestes copies Uur fill Ramón Gabanes, veí de Bagá.
228 BUTLLETÍ DEL
gons ell, una passa bastava per escapar de tot-hom, no'ls apar-
tara ni un moment la vista. La sort íéu que s'escaigués a passar
un home amb un muí roig al cap-davall deis plans de CaU-llari.
Tant lou girar-s'hi el Cabrer, per veure qui era, com d'un bot agar-
bonar-se-li l'Orella al crit de : « — Apa, minyons, que ara és hora!»
Tots dos, fortament bracejant, rodolaren fins al peu d'un ginebre,
sortint l'escopeta entre'l cap de l'un i el de l'altre. Al moment lii
íoren els dos companys, i, peí atuir-lo, l'Orella li dona cop de genoU
al pit, que li féu treure algunes glopades de sang, i un altre cop,
amb una pedra, ais polsos. Demaná, per l'amor de Déu, que no'l
matessin desseguida sense deixar-lo coníessar, que no cal dir si l'lii
otorgaien.
Ben Iligat de man>, el portaren cap a Ma'^sanés, tenint sempre
el cap de la corda, l'Orella, a l'una má, i un ganivet a l'altra; qui no
volgué deixar-lo ni un sol moment íins que íou aíusellat. Empren-
gueren el camí pujant peí Saliset, vers Encija, aturan t-se a la Font
Freda, on oíeriren al Cabrer un convit análeg an aquell amb el qual
aquest els havía obsequiat al portar-li les unces; i bagué i menjá
com els altres, fredament, igual que hagés estat entre companys
de quadrilla. Directament el portaren a l'esglesiola de Sant Pong de
Moles, de la parroquia de Massanés, per ler-l'lii passar la nit. El lli-
gaien mes bé, de mans i peus, demanant l'auxili del maso ver veí
per passar la nit, junt amb l'Orella, en vigilancia del lladre, a fi que
sempre n'hi hagués un de despert. Aquest masover, malgrat dir-li
els altres que escrupulosament ho havíen íet, volgué registrar-lo;
i no íou poca la sorpresa de tots al trobar-li amaga t un ganivetet.
Segons propria coníessió, l'havía prés an ells mateixos, a la Font-
Freda, quan hagueren tallada la llengoniga.
Passada la nit, el portaren a cal Pere-de-Déu, on el confessá
Mn. Josep Crastoné, rector de Saldes i fill de Bagá; lo qual féu de-
votament i forga arrepentit.
Entretant un deis contrabandistes havía anat a Berga a comu-
nicar-ho al governador militar, qui havía oler tes vint-i-cinc dobles
de quatre a qui l'agafés.
Aquest volía que'l traslladessin a Berga boi viu, mes els contra-
bandistes s'hi oposaren : l'Orella havía jurat no abandona^^-lo fins
que tos mort, i no ho hau^ía pei*més anc que l'hagués hagui de matar
traidorament.
Tenint desig de coneixe'l, hi ana, amb els mogos de l'esquadra,
Puig i Trebal, presentan t-s'lii disfregat amb el vestit d'un home
de Massanés. Així que arriba an el Cabier, aquest li digué :
— Ola! Fins el senyor governador, me ve a veure?
Aquest resta sense páranla, meravellat que'l conegués.
— ¿Recorda — prosseguí el Cabrer — que, tal festa, vosté es
passejava peí ball de Berga amb un altre senyor, i que també s'hi
passejava, passant frec a frec de vosté, un pastor vestit amb sa-
mar ra?
— Sí. I per cert que va cridar-me l'atenció la manera com vestía.
. — Dones aquell pastor era jo.
També conegué un deis mogos a qui perdona la vida cert jorn
Centre Excursionista de Catalunya
229
que minuciosament detalla. Mentre aquest, amb un altre company,
reposava en una íont de CampUonc, ell s'estava amagat dins d'una
mata, a poques passes darrera d'ells. Ja els ha vía apuntada Tesco-
peta, i es repensá.
Gariotat a cavall d'un muí, el feren anar camí de Berga; mes ell
poc se creía íer-ne gaire, encara que li havíen dit que'l portaven an
aquesta cmtat, puix digué an el que menava el muí : « — Abans
de sortír a l'envísta de Vallcebre ja ens atuiarem.'>
Prou ho endevínava : essent al cap del Grau de Vallcebre, el
feren devallar de cavall, í, agenoUat, havent dít el crec-en-un-Déu,
molt compungit, els mogos Tafusellaren i el portaren mort a Berga.
El governador, en recordanga, regala a l'Orella l'escopeta, el
sarro í la capa del Cabrer.
Aquesta relacíó és contada per en Ramón Camps Noguera
(a. Ríbot), íill de TOrella, í en Ramón Prat Clotet (a. Civader), un
deis tres que Tagaíaren, quí víu encara; amdós veins de Massanés.
EL LLADRE DE LA VILA DE CALDES
Moderat
la de Cal -des és vi-laibon lloc. N'hiha
# ,-í=í=^=f=í=]z::^:]_^-_x,_:
ei-xit un
N'hiha ei - xit un jo - ve molt alt i dis-post, fill
jo - ve molt alt i dis - post, molt alt i dis - post.
de pa - re i ma - re, bon Ili - nat-ge i tot, bon lli-nat-gei tot.
La vila de Caldes
és vila i bon lloc.
N'hi ha eixit un jove
molt alt i dispost,
fill de pare i mare,
bon llinatge i tot:
íill de bon llinatge,
ha afrontat a tots.
Va per carre teres:
ja roba ei que pot.
Al qui diners porta
els hi roba tots,
i a aquell que no'n porta
ja li dona un dó:
un cop de pistola
i un Déu-te-perdó.
Va roba una noia
rossa com fil d'or:
se ren,duu a la cova
del lladre traidor.
Quan la té a la cova
li diu lo que vol.
— ¿Menjar vols gallina
o pit de colom? —
Posa la má en bossa:
li dona un doblón.
— Ves te 'n a la pla9a
i compra el que vols. —
Quan ne só a la pla^a
me repensó jo:
230
BUTLLETÍ DEL
me'n vaig a la casa
del governador
l'hora que dina ven,
que dina ven tots:
— Déu la guard, senyora
Déu los guard, senyors.
Si no'm descobríeu
bé ho diría jo
aon és la cova
del lladre traidor.
— Diga-ho, diga-ho, noia;
diga-ho sens temor:
li farem fum de palla
i foc de carbó. —
El fum lo molesta;
molt mes la calor.
— ¿Per una mogota
tinc de morir jo? —
— Perqué la robavesl
ai! lladre traidor! —
Si bé, per la petita diíerencia que hi ha amb les variants que
presenta en Milá i Fontanals (núm. ii6), no mereixería ésser publi-
cada, no obstant, ho íem per la tonada, que aquell senyor no copia.
UN MERCADER DE MOLTONS
Un mercader de moltons,
que'n comprava i que'n venía,
troba Tamo al corral:
li demana si en tenía.
Adeu, hostes de 1 'hostal
d'aquí dalt de la Garriga.
La rcsposta que li ha fet
que de ben bons n'hi ha vía.
— No venía per moltons,
per altra cosa venía:
una nina que teniu
veure si la casaríeu? —
La minyona ho ha sen ti t:
a la finestra n'ha eixida.
— Ai, pare! Amb aqueix no,
amb aqueix no hi faceu fira:
porta mes llana al ciatell
que cap ovella de cria. —
Vés amb la carba9a al coll:
torna- te 'n a la Garriga.
Con a Can -Pe yes vai ser
perdía's l'amor del dia.
Trobo l'amo al portal:
li dic si m'acolliría.
La resposta que m'ha fet
que me n'entrés cap adintre.
Con a la cuina vai ser
trobo una galant nina:
no me'n vai sapigué estar
de fer-li'n una caricia.
Sa mare se n'ha adonat:
el pitjadó al cap li tira.
Dues carbaces a coll:
torna-te'n a la Garriga.
ROSETA
Andantet
w^m^^^im^^^^^
— Ai, ma - re ! a-neu's-en
mis - sa.
vi-va l'a
Centre Excursionista de Catalunya
231
^a^^^-:i>^^-^=^íí^-^^=?-T^ií^^^a^
mor!... Ai, ma- re! a-neu's-en a mis-sa... ai ! vi - va l'a - mor!.,, que jo a-
pri-a-réel di - ná... vi-va el ro - ser! vi - va la ro - sa!... que jo a-
;ÍEÍr^r±=4s=4í
/'7\
-m m.-
é-. — é-
pri - a - ré el di - ná... vi-va la ro - sa del ro - sá!.
— Ai, mare! aDeu's-en a missa.
ai! viva ramor!...
que jo apriaré el dina...
viva el roser!
viva la rosa!...
que jo apriaré el dina...
viva la rosa del rosa!...
amb un tall de cansalada
i amb un parell d'ous que hi ha.
Mentres sa mare era a missa
la columna va passá.
Sa mare torna de missa:
la Roseta va falta.
Se'n va a tro bar les veines
si l'hauríen vista passá.
— Molt bé n'ha passada una
amb un sabré a cada má. —
Sa mare n'és diligenta:
se'n va a trobá el capitá.
Capitá va ser bon home:
el corneta va crida:
al primer cop de corneta
els sóida ts afilerá,
i allí, al cap de la fila,
la Roseta va trobá.
— Mira, tornem's-en a casa. -
— Ai mare! No hi vui torna,
perqué en vui fer mort i vida
al costat d'un capitá.
NOVA
CoNGRÉs d'Art cristiá A CATALUNYA. — Per a darrers del vinent mes
d'octubre s'está organitzant a la nostra capital un Congrés d'Art cristiá i una
exposició de creus parroquials que, junt amb una altra de fotografíes de creus
de pedra, completará les tasques d'aquell.
S'han nomenat ja les corresponents Junta de patronat, Mesa del Congrés i
Comissió executiva, que están portant a cap els trebails preliminars. En el
número prop-vinént donarem detalls respecte d'aquesta nova i important ma-
niféstació de cultura.
232 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
SECCIO METEOROLÓGICA
ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)
RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE JULIOL
TKAIPERATURKS {a lombra)
PRESSlüNS BARÜMÉTRIQÜES
A 0°I ALNIVELLDELAMAR
MITGKS IMENSUALS
MÁXIMA
EN 24 HORKS
MÍNIMA
EN 24 HORES
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 Tarda
8 MATÍ
8 TARDA
1 6". 24
i4"-99
35°. I 1 dia 13)
3«.5 (dia 9)
760' I I miu.
767"45 mm.
/ Dies serens . . 8 8 m.
I » nuvolosos. 17 »
ESTAT DEL GEL. < ., coberts . . 6 »
9 8
6 »
1 6 »
Dies de plu)a , . 6
» de tempestal . 6
» de boira . . 11
HUMITAT RELATIVA
MITGES MENSUALS
íNUVOLS
GLASSE DOMINANT
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TARDA
8 MATÍ
8 TARDA
8 MATÍ
8 TARDA
67'o3
76'o6
CIRRUS
CIRRO-
CÚMULUS
4'6l
6'25
TOTAL DE PLÜJA MENSUAL: 20-7 mm.
VENT
DIHHCCIÓ
DOMINANT
VELOCITM": EN 24 HORES
8 MATÍ
8 TARDA
MITJA MENSUAL
N NE.
N N E.
76'o6 kms.
J. s. s.
El Ckntkk Excursionista de Catalunya i la Üirecció del Butlletí deixen
íntegra ais respectius auiors la responsabilitat deis treballs firmáis.
Karceíona.— Tid. «L'A ven?» : Rambla ue Cataiunva. 24. — Teieíon i i 5
Any XXIII Setembre-Octubre 1913 Núms. 224-225
ButUetí
del
Centre Excursionista de Catalunya
ALS NOSTRES LLEGIDORS
PER causes completament independents de la vo-
luntat deis redactors d'aquest Butlletí, ha sigut
interrompuda per una temporada la publicado del
mateix. Desaparegudes ja dites causes, i normalitzada
Tactuació deis individus que componen actualment la
Comissió Redactora de la nostra publicado, ens pro-
posem fer-la sortir d'avui en avant amb tota puntuali-
tat i donar a la mateixa una major amplitut i varietat,
segurs que no'ns ha de mancar la cooperado valuosa i
desinteressada de tots els nostres benvolguts consocis.
Barcelona, 18 desembre 1913.
La Comissió Redactora:
TlMOTEU COLOMINAS JULI SOLER I SaNTALÓ
Eduard Vidal i Riba
29
234 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
Notes (falj^iiiis iiiDimiiients de l;i Garrotxa i l'Alt Eiiiporda *
H
Banyoles
CaPITELL de la primitiva COL'LEGIATA
E pogut recollir,
com a fruit de
diíerents excursions fe-
tes per dites encontra-
des de la Garrotxa i
l'Alt Empordá, alguns
datos i fotografíes que
van ésser presentats al
Primer Concurs d' Ar-
quitectura organitzat
en el nostre Centre; i
avui, relligant-los, els
exposaró en les planes
d'aquest Butlletí per-
qué puguin servir, si
son aprofitables, ais
que, a mes de teñir un
gran amor a les coses
de la nostra térra, tin-
guin, pels molts estu-
dis fets, mes mérits per
escriure un concienciós
treball monográfic so-
bre les mateixes.
Deis monuments de Banyoles, descrits ja en aqüestes planes
peí nostre consoci D. Feliu Duran en son treball Una visiía a les po-
blacions de Banyoles, Porqueres, Besalii i Serinyá, publicat en el
número 208 d'aquest Butlletí, i sobre'ls quals ja igualment D. Pe-
legrí Casades i (iramatxes liax'ía })ul)licat un notabilíssim treball
en el \'o]um \'III de les Memories de l'Associació C^aíalanista d' Ex-
cursions ('ienüjiíjues, poc ne direm i exposarem, ja (jue'ns remetem a
lo en ells publicat, presentant solament una torre encara existent
prop de la Cnsa de la \'ila, abans Casa Almoina, que prové segura-
. * Trebjll premiat en el primer Concurs d' Arquitectura del Centre Excursionis-
ta de Catalunya.
2^6 BUTLLETÍ DEL CeNTRIÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
ment de quan en l'edat mitjana Banyoles eslava murallada, segons
indica en Pere Alsius en son Ensaig Jiistóric sobre la vila de Banyoles.
Del monestir de Sant Esteve, un deis mes antics de Catalunya,
ja se'n té noticies des deis comencos del segle ix, i en 822 té suficient
organització per acudir a 1' emperador Ludovic el Piados pregant-li
que confirmi les terres adquirides, essent confirmada llur plena im-
munitat per son suc-
cessor Caries en 866, i
descrita n'és sa histo-
ria, en 1 1 39, en un do-
cument del comte Ra-
món Berenguer IV, el
qual fan constar els
Srs. Puig i Cadafalch,
Falguera i Goday en
llur obra L' Arquitectu-
ra románica a Catalu-
nya.
L'esglesia, consagra-
da en 88g, se torna a
consagrar en 957 per
ha ver sigut cremada
pels pagans, parlant
l'acta de consagrado
d'una esglesia construi-
da, deis paraments a la
coberta, de calg i pe-
dra treballada. L'esgle-
sia fou reedificada i al-
tre cop consagrada en
iü86, i arrunada pels terratrémols de 1428. Moltes foren les esglcsies
sotmeses a obediencia monástica del monestir de Sant Esteve, segons
pot veure's en les notabilíssimes Noticies históriques del Sr. Monsal-
vatje (vol. XIV).
Avui encara es veuen, formant part de Tactual fábrica, restes
del mur lateral del costat de l'Evangeli, el frontó amb arcuacions del
transcepte i el basament del campanar.
La portalada i el campanar semblen correspondre al segle xv.
A conseqüencia de les guerres d'últims del xvii i la de Successió,
se reconstruí de nou; admirant-s'hi encara avui un deis pocs claus-
tres del Renaixement. La planta en son esta^ actual consta en Toba
Banyoles : Arqueta de Sant Martiriá
«
D
O
fin
P
238 BUTLLETÍ DEL CenTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
del Dr. Barraqiier Las Casas de religiosos en Cataluña duran/e el pri-
mer iereio del siglo xix.
\'aig trobar, en mig d'iiii recó de pedrés, un capitell románic, que
tant goig devía fer per lo ben acondicionat que'l deixí després de
fotografiar-lo, que ais pocs mesos, en 1912, desaparegué junt amb
Marlant
altres objectes, amb consentiment de la Casa Missió que té establerta
el bisbat de Girona en dit monestir.
Conserva's encara en el mateix la formosa arqueta gótica de
Sant Martiriá, que sois és exposada al i)úblic per la festa del 24 d'oc-
tubre. A l'altar de la Concepció es conserva també Tinteressant re-
íanle de Sant Antoni A])at, (jue reproduim en part i les figures del
qual son rorrectíssimes.
De l'esglesia de Santa María de P(jr(}ueres, sotmesa al monestir
de Banyoles i consagrada en 1182, deixem igualment (pels motius
ja exposats) de publicar-ne la portada, i en presentem tant sois algún
detall interessant, com son els capitells de l'arc triomfal. La planta
H
Pá
O
U
w
Q
H
en
w
Q
w
Q
<
H
<
tí
H
<
O
c
o
W
O
w
Q
hJ
W
O!
H
<
en
Sant Miquel de Campmajor
Sant ViCENg DE Camós
30
242 BUTLLETÍ DEL CkNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
és d'una ñau, i ha sigiit publicada ja per Lampérez en sa Historia
de la Arquitcctiiya cristiana española en la edad media. Ens parla
també de Santa alaría de Porqueres el Vescomte de Palazuelos,
l'any 1891, en un
treball presenta! al
Certamen
de Girona.
Literari
De les esglesies
deis voltants de Ba-
nyoles, parlarem,
entre altres, de Sant
Quirse i Sant Julia
de Marlant i Sant
Cristüfül d'Usall,
possessions del mo
nestir de Sant Este-
ve de Banyoles se-
gons la butlla del
papa Urbá II. Agre-
gades avui al muni-
cipi de Porqueres,
son, totes dues, pe-
tites esglesies romá-
niques d'una ñau,
essent de carreus els
paraments.
Sant Julia de
Corts, agregada al
municipi de Corne-
lia, de comengos del
segle XI, té una in-
teressant portada, en una de les doveles de la (jual, entre altres
motius decoratius d'una simplicitat l)arbra, se veu la figura d'una
Majestat. L'esglesia actual té adossada una petita ñau gótica.
Sant Andrea de Mata. Unida a la de Corts (districte municipal
de Porqueres), té la ])ortala(la, (¡ue és senzilla, dis¡)osada al costat;
els carreus deis murs son molt ¡illargats, i presenta una espadanya
amb una gran coberta, molt comú a l'encontrada. Es ima de les
mes primitives esglesies (jue s'hi troben.
FoNTCOliERTA
Santa Quiteria de Campmajor
BORGONYÁ
^44
BUTLLETÍ DEL
Sant MceiK^: de Camós. — La primitiva esglesia devía csser
deis comencos del segle xi, puix el Sr. Monsalvatje cita, en 1058, la
restitució d'aquesta esglesia per la comtesa Ermesindis a Berenguer,
bisbe de Girona. Son interior és gotic, i d'iin sepulcre adossat a la
fatxada ja no és possible llegir-ne la lapida. Dita parroquia té una
ermita dedicada a San-
ta Teresa.
La parroquia de San-
ta María de Camós,
avui independent, si-
gue transformada com-
plctament, en 1907,
per l'arquitecte senyor
Bosch, de Girona; en-
trant-se avui a Tesgle-
sia per on abans devía
haver-hi els absis i no
conservant-se quasi res
de la primitiva.
La capelleta de San-
ta María de Camós con-
servava en 1912 un re-
íanle Renaixement, i
está del tot abandona-
da en l'actualitat.
Sant Pere i Sant Fe-
liu de Fontcoberta. —
L'esglesia parroquial
d'aquest municipi con-
serva de la primitiva
construcció un formós
campanar románic i
una original disposició d'arcuacions, en la fatxada principal, damunt
la porta, que és d'época no gaire llunyana.
Sant Joan de Borgonyá. — Existía ja aquesta parroquia en
1 130 segons donació feta per en Berenguer de béns situats en aquesta
parroquia. També és d'una ñau, estant bastant ben conservat l'absis.
Serinyá
Sant Miquel de Campmajor (municipi i parrotpiia del mateix
Centre Excursionista de Catalunya 245
nom). — L'esglesia és románica, de tres naus, conservant sois dos
deis absis. On hi ha vía el tercer avui hi ha la sagristía, i el rest de
l'esglesia está bastant transformat. Exteriorment, per contrarres-
tar r empenta concentrada de les actuáis voltes, s'adossaren uns pi-
lars a manera de contraforts. En la fatxada de mig-jorn encara es
conserven unes arcuacions de la primitiva esglesia.
L'esglesia de Sant Martí de Campmajor és rural. Agregada a
Sant Miquel, se'n té coneixement des de comengos del segle xi, i era
possessió de Sant Esteve de Banyoles. En ella es troba Termita de
Santa Quiteria, advocada contra la rabia, degut a lo qual, la porta
d'entrada oberta avui en 1' absis, está materialment forrada de fer-
radures. S'hi veu perfetament la superposició de dos temples.
Sant Andreu de Serinyá. — Formós exemplar de 1' arquitectura
románica és l'esglesia parroquial, que té una sola ñau. La senzillesa
de la portada és la mostra que segueixen les demés de 1' encontrada:
solament tres ares en degradado i sense cap escultura. La fatxada és
tota de pedra picada, amb un bonic finestral i un característic cam-
panar, la coberta del qual va transformar-se. No la reproduim per
haver ja sigut publicada. L' absis, on avui s'ha sobreposat un altre
eos, ve coronat per la cornisa apoiada sobre una filada de carreus
petits, posats per punta, i aquesta sobre les típiques arcuacions que'l
volten. Conserva encara l'esglesia una formosa creu professonal.
{Acabará.) j. DOMENECH MANSANA
(Clixcs i plantes de l'autor.)
EL CANgONER DEL CALIC
recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró
(Conlinuació)
EN JOAN FREIXA
Natural só de Vallcebre hermosa i bella,
i a Vallcebre em só criat. robadora del meu cor.
Per nom me'n dic Joan Freixa,
que, amb rao em queixo, Jo de dia encara passo
sempre só estat desditxat. sois ne puga treballar.
Quan ne ve l'hora de l'ápat
La gent diuen que jo era queixo: me'n poso a taula:
no'm queixo sense rao: no'npuc beure ni menjar,
me n'és causa una donzella.
246
BUTLLETÍ DEL
Cada nit jo la somnío.
De prompte n 'es tic despcrt:
trec el cap a la fines tra
('xó és cada vespre):
scmpre em sembla que la veig.
De la vos tra cabellera,
qiii en pegues teni un cabell!
A Madrid l'enviaría,
'morcta mia,
per fer-nc un presen t al rei.
Vostron pare i \-ostra mare
molí ditxosos deuen ser:
teñen les roses a casa
acolorades:
les van a colli al roser.
Vostron pare i vos tra mare
ara s'han deixat de di
que la vos tra cabellera,
hermosa i bella,
no's pentina per a mi.
Vostron pare n'és la rosa,
vos tra mare és lo rosé,
i vos sou la puncelleta
gracioseta
que algún dia us colliré.
Si es pentina, que's pentino:
mai se pogués pentina.
Si no és una será una al tra:
de la flor alta,
de minyones prou n'hi ha.
Cinc vaiiants d'aquesta bella caneó publica el Sr. Milá i Fon-
tanal- (núm. 3S2).
EL PASTOR DE LA CORTADA
Molí viu
U - na can - 90 vui can - lar (no hi ha molt que s'és dic-
ta -da) d'un fa - drí i u - na mi - nyo - na que es - tan a la Cor -
ta - da. Lu - la - la - ra, lu - la - lai, lu - la - la - ra, lu - la - la - ra.
t±=d:
Una can^ó vui cantar
(no hi ha molt que s'és dictada^
d'un íadrí i una minyona
que están a la Cortada.
Lulalara, lulalai,
lulalara, lulalara.
El fadrí n'cra ])astor;
la minyona n'és criada:
se n'lian ])oríat voluntat
i el pastor la n'ha enganyada.
Quan aixó fou descobert
el pastor fou a montanya:
n'han llogat cjuatre agutzils
Centre Excursionista de Catalunya
247
per an,ar-ren a buscá'l.
En pujan t a Espina ve t
ja les gordes n'encontraren,
i allá els varen preguntar
quina ordenanga portaven.
— Anem a agafá el pastor
a les montanyes mes altes. —
Mes avall del coll del Pal
trobaren a cal Gabanes.
— Déu lo gord, el majoral.
— Déu vos gord, els camarades,
rQui US havía de mirar
per 'queixes altes montanyes?
Aneu a busca els pastors
sino en terres regalades.
— Aquí US venim a buscar
amb Ilicencia de vostre amo,
que diu que haveu de baixar
fins abaix de la plana,
que diu que us heu de casar
vos amb la seva criada.
— Som al déu de juliol:
no és hora de baixá, encara:
la plana no baixaré
que la ramada no hi baixia. ■
El mo^o deis agutzils
ja parla per garrotar-lo.
— Arrera, arrera, agutzil:
si no, et dono punyalada.
Pistola tinc al sarro:
tres bales hi tinc posades.
— Lo millor que podem fer
tornem's-en baix a la plana.
Minyona no's pot casar?...
Oue s'estigui descasada.
Es la caneó de l'Alahau, a la tonada de la qual, recoUida per
en Moiera, en Massó i Torrents va posar-hi la lletra Plany.
(V. Guasch i Capmany amb el nom cíe L'Alahau, i Milá [nú-
mero 434].)
EL ROSSINYOL
Viu
:—?-
:±zÍE.
.#_«_^.
}0 — ,-
-=±=^Es:?H
:±--i
El ros-si - nycl, a la pri - ma - ve - ra, can-tai s'a
:±ii:
le - gra i f a el niu tot sol : si en fa el ni - uet dait d'u - na
:ís:
/7\
Ée?=eÍe5e1^ÍíIeP^5=PeÍÍÍ3e[Íe_^^
bran - ca al - ta i pan - jan - ta, no l'hau qui vol.
El rossinyol,
a la primavera,
canta i s 'alegra
i fa el niu tot sol:
si en fa el niuet
dalt d'una branca
alta i penjanta,
no l'hau qui vol.
248
BUTLLETÍ DEL
El rossinyol,
si en té vuit pessetes,
son trenta rals:
tot-hom ho pot di.
Eli se'n va a veure
la se va amoreta
iin sant diumcnge,
de bon demati.
Ai! Con jo hi \inc,
minyona, a ta casa,
el meu cor baila
d'alegre que está;
pero con ve
la despedida,
tot me trastorno,
tot és pena.
Per aquesta can 90 vegi's el Sr. Milá i Fon tañáis (núm. 572). El
Calic sois sabía aquest troc.
LA MORT I EL CA\^ALLER
Andantet
V-V-
^^'
TTTT— n ^ • K
s—
Un dia, es-tant so-mi - an-do, Ta-mor
ais bra-QOS te
/Ts
E=±=i— v^JH^
■4--
-# •_
v-^=-^--
feÉÍ^E5=ÍÍÍlE5^-teÍ
ni - a. Veig ve
nir u - na se - nyo-ra molttris - tai des-co - lo
^E?_EÍEÍEM=t=^-=l=Í=í=
:*:
/r\
'r=.iz=^X=.^=X=^
ri - da, molt tris - ta i
des-co - lo
ri - da.
Un dia, están t somiando,
Tamor ais bra90s tenía.
Veig venir una senyora
molt trista i descolorida.
— Per on heu entrat, senyora?
Per on heu entrat, querida?
— Jo no'n só querida, no:
só la mort que Déu t'envía.
— Jo li demano a la mort
que'm don i un dia per viure,
per confessá i combregar
i ana a veure l'amor mia.
— Un dia no pot pas ser:
jo una hora te daría. —
Me'n vaig pels carrers cridan t
per veure si l'encontraría.
Jo I i en truco a la porta:
— Baixa a obrir, querida mia,
que la mort a mi em rodeja:
potsé aquí no'm trobaria.
— No puede ser, caballero ^
perqué jo m'espantaría:
j£i te'n tiraré els cordons:
puja per la ventanilla. —
Tenint aqueixes raons
la mort se li apareixía.
— Vamos, vamos, caballero,
que la hora ja és finida. —
Ja es preñen mano per mano
i se'n van per un camino.
En Irobcn un ermita
que porta va santa vida:
Centre Excursionista de Catalunya
249:
— ^'Mc diríeu, rermitá
que porteu tant santa vida,
a rhome que viu á'amores
quin consell li donaríeu?
— L'home que viu á'amores
té r ánima perdida.
Amb notables variants, se troba en en Pelai Briz (vol. IV, ¡já-
jina 233) i Milá (núm. 240).
EL CARBONEE
Les nines de Puimorens
si se'n van a passejá
per un, bosc enllá
roses collint.
Si tu vas amoradeta
tornarás amoradeu.
Quan son per un bosc enllá
la nit les pren.
Troben un carbonero t:
carbó fa ell,
— Carboner, bon carboncr:
anit si ens acollireu.
— La barraca n'és pe tita
que no hi cabrem.
— Carboner, bon carboner:
ja et pagarem:
no amb plata i or,
que no'n portem.
— Diablc de carboner!
que ets ignocent!
— M'estim mes un dineret
que nines cent.
— El carbó que tu farás
mal foc el crem,
i la cendra del carbó
s'emporti el vent!
Ell n'agafa els esclopets
i els instruments:
se'n va adalt d'un serradet
a atura els vents.
Aquesta cangó ja és publicada pels Srs. Milá, Briz, Gay i Bosch;
mes en aquesta hi ha alguna variant. El trog de rimmoral olerta
no volgué cantar-lo el Calic.
PRINCIPI DE SETMANA
Viu
Prin-ci - pi de set
— I — i — ^ ^--^ —
í^=í:
me'n po-so a
^C:
fes - te -
É^É^t^í^í^=^í^=Í^J^i^=Íí^í
jar
d'u-na gen - til mi - nyo - na me'nvaige
na - mo
rar.
31
250
BUTLLETÍ DEL
Principi de sctmana
nie'n poso a festejar:
cruna gentil niinyona
me'n \-aJg enamorar.
Al cap deis quinzc dies
les joics li'n vaig dar:
al cap deis altres quinze
ja me les va tornar.
— Si tu em tornes les joies
jo viii saber per que.
— M'han dit que erets repropi,
que amb tu ningú hi vol re.
■ — ■ Repropi o no repropi,
minyona, qué hi farás?
Tu me n'has dat páranla:
ara ja et tinc al llac.
De casar-te amb un altre
jo bé te'n puc privar:
t 'acusaré a la curia:
no't deixaré casar.
— Si m'acuses a la curia
ja sé com ho faré:
primer me'n faré monja
que amb tu no'm casaré.
— Abans de fer-te monja,
mira, ]~)ensa-t'hi bé
la vida de la monja
quina vida pot sé.
T'haurás d'estar tancada:
no't podrás divertir
sino un xic amb les altres,
que t'hi farán florir,
— - Ara me'n penedeixo,
de tot lo que't só dit;
i ara, per mes fineses,
serás lo meu marit.
La primera part de rargument d'aqiiesta can^ó és ben igual a
la núm. 393 d'eii Milá i Fon tañáis, mes ben diversa en lo res tan t.
No obstan t, es ben pareguda a la que ]mblica el mestre B(^scli en
el ?eu Folk-lore musical ([)ág. 21).
MARIAGNETA
Andatítet
-b— í»
— Quanjon'e-ra pe - ti - te - ta en-ra - o-na-vaamb tot-hom,
;:fc-az:
^:
amb ca-pe-llans i fra - res i gent de tot bon nom : a - ra que soc gran-
de- ta no tinc res per men-jar. — A - deu, Ma-ri - ag - ne - ta, que'l
bri-llo et vaen-ga - nyar!
Centre Excursionista de Catalunya
251
— Quan jo n'era pe ti teta
enraonava amb tot-hom,
amb capellán s i frares
i gent de tot bon nom:
ara que soc grande ta
no tinc res per menjar. — •
Adeu, Mariagneta,
que'l brillo et va enganyar!
— Quan jo casa em volía
tu no'm vares volgué:
ara que tu em pendríes
jo no hi vui saber re.
Ara que tu em pendríes
no tinc re per menjar. —
Adeu, etc.
Ara en festeja un altre
que fa de cistellé:
fa coves i paneres,
que Taiga no s'hi té.
Ella pensa casar-s'hi
(així m'ho varen dir',
perqué li porta vimes
i canyes per teixir.
— Con jo tc'n festejava
n'érets un ric pagés,
i ara que soc casada
m'han dit que no tens res.
Ara que soc casada
no tinc re per menjar. —
Adeu, etc.
Una matinadeta
la toca del peuet:
— Fes-te en9á, Mariagneta.
Acosta't, que fa íret. —
Al comptes d'acostar-sc
ella se'n va apartant.
Adeu, etc.
Andantet
'.^-.
BANZIM, BANZAM
:ij5
:ís;
A-quí baix, a vo - ra'I mar...ban-zim, ban-zam, de la ter-ra de l'e-
:is:
^mm0^^^^s¥A\^í^^
ram, de la re-ca-ta-pa - tam...
a la
vo - ra de
:--¿=z¿=j=t
¿5-
0S
re-na... sí, sí, en un jar - di...
'r-=í^í=¿
Íí:
a la vo - ra de l'a
-^y=f=7-
re - na...
Aquí baix, a vora'l mar...
banzim, banzam,
de la térra de l'eram,
de la recatapatam...
a la vera de Tare na...
sí, sí, en un jardí..
a la vora de Tararea.. .
si n'hi ha un enrajolat
D-
BUTLLETÍ DEL
ck' rajóles do Valencia.
Al mig de l'enrajolat
si n'hi ha una capclleta:
si n'hi ha\ía un frare blanc
confcssant una donzella.
Al primer mot que li diu:
— Donzella: sabeu el credo?
— Sí, per cert, lo frare blanc:
sé el credo i molt mes del credo. —
Al segón mot que li diu:
— Donzella: voleu ser nieva?
— No pot ser, mon frare blanc:
set an^'s ha que só promesa:
só promesa amb un sóida t
d(> la vora de Valencia.
Passarem la mar volant
sens tocar de peus a térra.
Els niariners que'ns veurán
de prompte pararán vela.
D'aqucsta caneó sois n'he vistos ])iiblicats sis versos per en
Mila i Fon tañáis (núm. 463). Sé, per referenciei, que en Serra i
B(>ldú riia publicada; mes no l'he vista.
50.
Modcrat
LA PEPA ÜE NIUBO
— N— ^-r 1- \~-'^ \—^
-^-
-f— i — ^ — ! — ^— T— ^-^ — ^-h^— I— I — I n-H
Per tcts els quins fes - te-gen vui dic - tá u - na can
F-»v — ^p-T-i — * — «— g-f-i^ — P — I — p— T-i — »
No US in - f un - deu amb ni
nes ni els por-teu fa - ci
L *^ -^^;- [ -i — ^ — * -;? - \- — > — i — ^-t-| — * — ~ n— f — ^T-
Per tots els quins festegen
\ui dicta una canijo.
Xo US infundeu amb nines
ni els porteu fació.
Fortuna i mala estrella:
que afortuna t só jo!
De (jiialre (juc'ii íestejcj
totes m'han dit que no,
sino és la pobre Pepa,
que'm porta fació.
Mes, si ella me'n porta,
molta mes li en duc jo.
El dissabte de Pasqua
me'n determini jo
d'aná a passar vetllada
a casa de l'amó.
Quan truco a la porta
ja la veig al baleó.
— Puja, puja, Esidro.
'Sidro, no tingues pó.
Tots son al Hit que dormen:
tots dormen sino jo. —
Son pare se'ls escolta
detrás, amb un bastó.
Centre Excursionista de Catalunya
25
Li en dona garro tada:
li fa caure el carpo:
an ella tres o quatre
per sobre del gipó.
— No me'n darás mes, Pepa;
no me'n darás mes, no:
no pas de malvasía,
grana txa amb lo porro. —
Per les fes tes de Pasqiía
molt trist estava jo.
La meva mare em deia:
— Esidro: qué és aixó? —
— Me n'han casat la Pepa,
la Pepa de Niubó:
m'ha dat, per malvasía,
vinagre del mes bo.
QUAN VAREM SER A L'EMPORDA
Andantet
ÍElE5HÍf^=^iÍ?ͧÜÍÍi^í^
=^=T-^
:r^i:d=zÍ5ZTi:i:
Quan va - rem sé a
l'Em-por
da en fe - iaunbon
I /^ 1
gP^ISp^lfii^gpf^ffEpZ^I
ciar de
Ilu - na:
1 menys
ens va
rem po-sáa can
9~
tá.
tá.
ai de la nit!.
a ca - sa d'u-na mi - nyo - na. Ai de la
nit!
Quan várem sé a l'Empordá
en feia un bon ciar de lluna:
ens várem posa a canta
a casa d'una minyona.
Ai de la nit!
Ai de la nit, que tant poc dura!
Ai de la nit!
La minyona ho ha sentit:
ella n'ha eixit en finestra:
— (-'Qui son, aqueixos senyors
que van en aqueixes hores?
— Nosaltres no som senyors,
que som jovent de ventura. —
Qui la pogués alcancar
en una cambra ben fosca!
no hi hagués manyans al món!
les claus ne fossen perdudesf
Aquesta lletra deu ésser un trog mal arreglat de Y Arrepenti-
miento tardío, que ]:)ublica en Milá i Fon tañáis (núm. 291).
LA POLLA BLANCA
Viu
— k-a
Quan jo
Í=í:
:^=^:
^-
n e - ra pe
tet jo en fes - te
ja - va:
i
254
BUTLLETÍ DEL
Molí uiu
:=^:
con nesóes-tat mes gran-det me I'han ca - sa - da. Lu la la
Maiys ^^
ra,
lu la la-rá, lu la - ra, lu la lu la - rá.
Qiian jo n'cra pctitct
jo en fes teja va:
con ne só estat niés grande t
me I'han casada.
Lulalaiá, Iiilalará,
hilara, lulalulará.
Me I'han dada a un gabaig,
malagonyada!
Eli s'hagués trencat el coll
passant l'Espanya!
Les nines de Quelicón
renten bugada:
no ho fa pas la mia amor,
que no'n va a Taiga.
No la veig ni en baleó
ni en ventana.
Jo me'n pujo escala amunt,
com els de casa.
La trobo a vora del foc
que's pentinava:
la pinte ta n'era d'or,
l'anell de plata.
Ja li poso la má al coll
per mes aimar-la.
Me'n vaig a casa un barber
per fer mes planta,
per veure con sor tira
la polla blanca.
Mes incompleta publica aquesta caneó en Guascli (núm. 48),
QUAN JO N'ERA PETITET
Andantet
'^^Il^\'^á=^\^^^:M^=^^^
Quan jo n'e - ra pe - ti - tet, que n'e - ra un jo- ve - net
- — '■^=^ m m — — * 1 1 T 9'^ ^ \ — 9^^' ¡^
ten
dre, me'n po - so a en - ra - o - nar amb u - naher-mo - sa don
ÍÍE.Í=Í^Pí5ÍEll^,^¿=-^ÍEfEÍ.|5^
ze
lia, amb u
naher-mo - sa don - ze
lia.
Centre Excursionista de Catalunya
255
Quan jo n'era petitet,
que n'era un jovenet tendré,
me'n poso a enraonar
amb una hermosa donzella.
L'en só festejat quatre anys
portant-li voluntat ferma,
i, passats aquestos anys,
un amic me la va pendre.
Ens várem desafiar
per anar a l'arboleda.
Me n'arrenco del punyal:
tres punyalades li pego:
Tuna li en pego al pit,
l'altra en el costat esquerre,
l'altra a la boca del cor,
que aquella era la mes ferma.
Tant prompte com 'gué caigut
jo me m'aní a l'iglesia:
me'n poso a fer oració
a l'altar de Santa Tecla.
Mentres feia oració
la justicia me ve a pendre.
Demaní una hora de temps
per 'ná a veure l'amoreta,
i en aqueixa hora de temps
encara me donen pressa.
— Déu la gord, la mia amor.
De qué n'esteu tant tristeta?
— La tristesa que jo tinc
que n'hagueu d'aná a desterro:
a desterro per set anys
i tant lluny d'aquesta térra!
— Adeusiau, mia amor.
Amb salut nos poguem veure:
si en aquest món no'ns veiem
a la gloria ens pogam veure,
dalt de la gloria del cel,
jo fadrí i vos donzella.
L'ANGELETA
Llarg
El
di
a deSantJo - an, com
és fes-ta as-se-nya
P=Í:
-X
da
-(5'-
la - da, to
■0 ^ 0-i ^ ^__^_J ^ ^_ 0 1 1 0 0 0
ta lagentdelcar - rer
l'en
ho - ra bo -na m'han
:±i:
da, l'en
l_
1^-
ho
ra bo-na m'han da - da.
El dia de Sant Joan,
com és festa asssenyalada,
tota la gent del carrer
l'enhorabona m'han dada.
— Ara bé haurás alcan9at
lo que'l teu cor desitjava?
— Jo no lio alcanzaré mai :
primé en seré a la mortalla. -
Tenint aqüestes raons
son pare la n'ha cridada.
— Angeleta, hem de marxar,
que la jornada n'és llarga.
— Adeu, roses i clavells,
les que jo us 'vía plantades;
256
BUTLLETÍ DEL
també el jardí del mcii hort,
que cada dia regava. —
Ja l'agafa per un bra9
i a cavall la n'és pujada.
Con varen sé al cap del pont
n'encontra el seu currutaco.
— ¿On la dones, Angeleta,
tant fresca i acolorada?
— M'han casada a Tarragona,
pro em pensó no hi viuré gairc.
— Si tenía el cavall blanc
jo vindría a acompanyar-te.
— Ja s'estima, jovenet,
que ja tinc qui m'acompanya:
al davant tinc els criats,
al darrera pare i mare,
al niig hi tinc el niarit.
que és el qui mes m'acompanva.
— Llanya aquest ram de clavells,
que son flors emmetzinades.
— No son cnimctzinats, no,
que son una recordanya. — ■
Pels carrcrs de Tarragona
molta gent se la mira ven.
— ¿Qui és aquella senyora
tant fresca i acolorada?
— De quatre metges que hi lia
veges lo quin mes t'agrada.
— No tinc mester metges, no:
capellá per confessar-me.
Aquesta cangó, de la qual sois sabía aquests versos el Calic,
pot veure's en en Milá i Fontanals (núm. 338), en Pelay Briz (vol.
V, pág. 195) i en Guasch (núm. XXI). L'argument, segons el matcix
Calic, és que'l seu galant l'emmetziná amb un ram de clavells. Son
germá li diu que'l llenci : ella no vol fer-ho. Li van a cercar metges :
sois vol el capellá.
EL GABATXOT
Andantet, qiiasi viu
dot. Si n'ha vin-gut de la
m —
Fran - ga mal cal - gat i mal ves
tit : da - ri - dot, da - ri
dit. Se n'és po - sat en
dan - 9a : lu la
^^^
É=Z5^^í^lfÍ^Í=?^^=ÍEÍ^ÍEÍ£E^¿EEl
la lu la - rai.
lu la lu la lau lu la
raí
Centre Excursionista de Catalunya
257
N'ha vingut un gabatxot:
daridit, daridot,
Si n'ha vingut de la Fran9a
mal cal9at i mal vestit:
daridot daridit.
Se n'és posat en dan9a:
luíala lularai,
lula lulalau luraina.
Les noies d'aquell veinat
n'han tingut piedan9a:
li n'han dat uns pantalons
que eren de tela blanca;
li n'han dat uns mitjonots
que les mosques hi passen;
li n'han dat uns sabatots,
que tot l'ensarramanquen;
li n'han dat un giponot,
que no valía gaire;
li n'han dat un barretot
de cuixal de paraire;
li n'han dat uns mocadors
peí coU i la butxaca.
Quan se veu tant adornat
ja parla de casar-se.
— Criada haig de menester,
pero la vui d'Espanya.
Ens en irem Fran9a endins,
i allí viurem en xambra.
Andant
EL día QUATRE de MAIG
mm^M^^^m^^^t^^-
El di
qua-tre de rnaig, re - ga
-#— ^— #-
+=i
la - da pri-ma
ve - ra, fio - ri - rán to-tes les flors, los cía
i^E^fliÉM^^
vells
i les ro
retrassat
/'TS
se - tes, los cía - vells
i les ro
se - tes.
El dia quatre de maig,
regalada primavera,
florirán totes les flors,
los clavells i les rosetes;
florirán los ametUers
que fan la flora vermella;
cantarán lo rosinyol,
la gotlla i la cadernera...
També cantaría jo,
bona amor, si em dau Ilicencia:
cantaría les virtuts
d'una hermosa donzella.
N'és d'una ciutat tant gran
que se nomena Figueres.
Passant jo peí seu carrer
tiro un ram a la finestra,
i a cada brotet del ram
si n'hi havía l'amor seva.
Nü't pensos pas tu, tampoc,
3^
258
BUTLLETÍ DEL
ser del món la mes hermosa:
la ventura que tu tens
que bé se't posa la roba,
que si acás no fos aixó
del món seríes l'escoria.
Els dotze primers versos se troben en altres cangons d'argument
molt diferent. (Vide Guasch: Cangons popidars, núm. LXV.)
PART DE SOL-IXENT
Ben moderat
Part
EÍ55E^i=í:f:
de
-0 —
=q=:1==Í5i
i - xcnt, al peu d'u
ro - ca,
p-^=]^i
fe
itlfe
~91
— 0-
si n'hi
haun po
bht que se'n diu la Po - bla, si n'hi
-2 —
::Í5=-
ha un po
blet.
Part de sol-ixent,
al peu d'una roca,
si n'hi ha un ])()blct
que se'n diu la Pobla
que jo hi tino l'amor,
la que's diu Antonia,
blanca com la neu
com si era una monja,
monja d'un convent
deis de Barcelona.
I un (lia, jo estant
en jóc de pilota,
me'n diuen : — Joan,
tc'n casen l'Antonia. —
Me'n vaig carré avall
sonant la viola.
Quan só a mig carrer
ja l'encontro sola.
— M'han dit que us caseu
aml) \\n noi d'Aitona.
— No cregueu aixó.
no cregueu tal cosa.
Fins l'hora present
en só estada vostra:
d'ací en endavant
la mateixa cosa. —
Diumenge vinent
vaig a missa d'onzc.
Quan ne vaig sé allá
sentó el matrimoni.
Jo no ho puc sentir:
me'n vaig a defora.
Veig un amic nicu,
el crido i l'hi contó.
— Me'n vull fer soldat
de les dobles grogues.
— No't facies soldat
per una minyona,
que prou mes n'hi ha
al lloc de la Pobla.
— No ))as, ]iels meus iills,
com era rAntf)nia.
Aquesta cangó es popularíssima i molt variada. (Vegi's el Cango-
ner popular.) Com altres, és publicada acjuí per la música. (Milá, 292.)
Centre Excursionista de Catalunya 259
PUBLICACIONS REBUDES
(tercer trimestre)
Boletín de la R. A. de Buenas Letras, Barcelona. (Janer a Mar9 1913.) — J. Bo-
tet i Sisó: Notes numismatiques . — F. Carreras y Candi : Les obres de la
Catedral de Barcelona. (Seguirá.) — J. Miret y Sans : Pro sermone pleheico.
(Seguirá.) — R. de Tucci : Una nota di numismática catalana. — • F. de
Sagarra : Una oració catalana del segle xiv. — A. Vila, pbre. : Lo Senyorivi
feudal de Castellgali. — • Dr. G. Alabart, pbre. : Exposició sobre lo Ilibre
<<De Civitaie Dei>>, de Sant Agusti. — Noticias.
Boletín de la R. A. de Buenas Letras. Barcelona. — Discursos leídos en dicha
Academia en la recepción pública de D. Cayetano Soler, pbvo.
Boletín de la R. A. de Ciencias. Barcelona. (Janer 191 3.) — Les memories se-
güents : C. Calleja y Borja-Tarrius : Psicología experimental. — P. Cas-
tells y Vidal : Fenómenos eléctricos. — ■ L. Clariana y Ricart : Rápida ex-
cursión á las altas regiones del Análisis matemático. — • H. Gorria y Ro-
yau : Nota sobre las industrias de la seda en España. — I. Valentí y Vivó:
Asesinos suicidas. Nota de antropología analítica. — • A. Bofill y Poch : Al-
gunos moluscos de agua dulce recogidos por D. Luis M. Vidal en las pro-
vincias de Murcia y Albacete.
Butlletí del C. E. de Lleída. Lleida. (Octubre-Desembre 1913.) — E. Arderiu:
Relación de las obras impresas en Cervera. — • Ll. Izquierdo : Bibliografía.
Butlletí del C. E. de Vich. Vich. (Núm. VI, 1913.) — Actes del C. E. de Vich —
J. Delclós : Excursió á Sant Joan de les Abadesses. — ■ J. Gudiol, pbre. : El
Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses. — Benet XIII y la Sen
de Vich. — A. Griera : Nota folk-lórica : L'origen d'alguns crits.
Butlletí del C. E. de la Comarca de Bages. Manresa. (Janer-Febrer 1913.) —
O. Miró y Borras : El Receptar i de Manresa y la mort del infant en Jaume,
comte d'Urgell {sigle xiv). (Comengament.) — J. Sarret y Arbós : En Joan
de Peguera. (Notes biográfiques.) — ■ J. Esteve y Seguí : Paremiología
comarcana.
Boüetí de la S. A. Lulíana. Palma. (Juny.) — E. Aguiló : Capbreu, ordenat
l'any I ^0¿f, deis establimems y donacions fets per D. Nuno Sanr de la seua
porció. (Seguiment.) — ■ J. Ramis de Ayreflor i Sureda : Cartas reales diri-
gidas á lugartenientes, jurados y Grande y General Consejo de Mallorca.
Bolletí de la S. A. Luliana. Palma. (Juliol.) — M. I. Sr. D. S. Bové : Santo
Tomás de Aquino y el descenso del entendimiento. (Continuado.) — R. de
Ayreflor y Sureda : Cartas reales dirigidas a los lugartenientes, jurados y
Grande y General Consejo de Mallorca. (Continuado.) — A. M. Alcover:
D. J . M. Quadrado com apologista de la Fe Católica. (Continuació.)
Bolletí de la S. A. Luliana. Palma. (Agost.)
Revue Catalanc. Pcrpinyá. (Juliol.) — J. S. Pons : Une victoire de la poésie
200 BUTLLETÍ DEL
roitssi/loiniaise. — P. de la Alzina : Deixau raucellct al niii. — C. Grando:
Tristors. — A. de Valldaura : Pagcs choisies. — J. Badia : Juillet. — J. Gi-
bernau : La cofa catalana. — M. Pich y Poch : Una carta de Cerdanya. —
P. Barga : El miracle deis aticells. — • J. Amade : Chez nos poetes cataluns
roussillonnais. — - P. Canio : Les beanx jours.
Revue Catalanc. Pcrpinyá. Xúmcros corresponents ais mesos d'Agost i Sc-
tcmbre.
Ruscino. Perpinyá. — • J. Calmette : La frontiére pyrénéenne entre la France
et r Aragón. — Alart : Les faux ducs de Roussillon. — J. Sarréte : Vier-
ges ouvertes. Vierges ouvrantes, et la Vierge ouvrante de Palau del Vidre.
(Acabament.) — P. Bergue : Les voyelles o et u en catalán. — P. Vidal:
Un soldat roussillonnais, le commandant Palegry.
Ruscino. Perpinyá. (Janer-Marg 1913) — P. Vidal : Les monuments histori-
ques «classcs>> dii départament des Pyrcnées Orientales. Liste des monuments
historiques «classéS'>. Bibliographie des monuments historiques «classési>. — -
Dr. E. Fontaine : Médecins et empiriques en Roussillon au xviii sic-
cle. — P. Vidal : Mélanges de toponymie catalane *. — P. Bergue : La langue
et la versification des poetes roussillonnais. L Talrich. — J. Vinyes:
Siége et prise de Bellegarde par l'armée de Ricardos. Baiaille de Bouloit
et reprise de Bellegarde par les troupes de Dugommier. — P. Vidal : Le
conventionnel Milhaud. — Chronique archéolo gique . — Bibliographie.
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (¡uliol-Ago.st.) — J. Gómez Centu-
rión : Jovellanos y los colegios de las órdenes militares en la Universidad de
Salamanca. (Acabament.) — A. Blázquez y A. Madrid Muñoz : Acinipo.
— F. Codera : Documento árabe traído de Mejilla. — ■ J. Garín : Hebilla
epigráfica cristiana del siglo -K hallada en Ortigosa de los Cameros (T^ogroño).
— E. Harlé : Les bromes antiques de Costig et un petit bceuf aussi de Ma-
jorque. — M. de Foronda y Aguilera : Crónica inédita de Avila. — A. Bláz-
quez : Compendio de Geografía especial de España. — El Marqués de
Laurencin : Euskal-Ervia. — F. Fita : Ara votiva ilicitana. — ■ R. del Arco :
Una estación prehistórica en A Ibero Alto (Huesca). — M. Lago y González :
Nueva inscripción romana de Osma. — Nogueira de Brito : O sitio de Os-
tende. Un documento da Bibliotheca de Lisboa. — Duque de T'Serclaes :
Documentos de las fundaciones religiosas y benéficas de la villa de Almontc.
— F. Fernández de Bethencourt : Revista de Historia y de Genealogía es-
pañola. — G. Maura y Gamazo : Ambrosio de Morales. Estudio histórico, por
D. E. Redel. — - G. Maura y Gamazo : Alfonso de Quintanilla, contador
mayor de los Reyes Católicos. Estudio critico por D. líafael Fuertes Arias. —
K. Beltrán y Rózpide : Un viaje por Marruecos, por I), f. A. Eguilaz. —
V . I-'ita : Gramática de la lengua rifeña.
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Seteml)re-()ctubre.) — F. V'xtív.
Xuevas lápidas romanas de Avila. — A. Bonilla y Sanmartín : Historia,
crítico-literaria de la Farmacia, y Bibliografía farmacéuiira, por el doc-
* Interessant treball, b(n documentat. (N. de la R.)
Centre Excursionista de Catalunya 261
tor A . Murúa y Valvevdi. — ■ J. Pérez de Guzmán : La España del siglo XIX.
— R. Beltrán y Rózpide : Geografía postal universal, por D. E. Moreno
Rodríguez. — • P. Artigas : El castillo de Aillon. — ■ J. Lafuente : La cerá-
mica celtibera de Aillon (Segovia). — J- R- Mélida, : Antigüedades de Ai-
llon {Segovia). — ■ J. Gómez Centurión : Sebastián de Belalcázar, adelan-
tado de Pa payan y fundador de Quito. — F. Fita : Inscripciones romanas
de El Viso y Alcaracejos, en la provincia de Córdova. — ■ J. Góniez Centu-
rión : J avellanos y los colegios de las órdenes militares en la Universidad
de Scdamanca. (Continuación.) — J. Pérez de Guzmán : La aviación mili-
tar en España bajo el reinado de Carlos IV en i'/'Q2. — Variedades.
Boletín de la R. S. Geográfica. Revista colonial y mercantil. Madrid. (Maig i
Juny.) — F. Lozano y Muñoz : La pesquería española de Mar Pequeña y
los antiguos reinos del Sus y del Nun. — L. Beltrán y Rózpide : Gibraltar
y su comercio. — El X Congreso Internacional de Geografía. — Noticias
de la Guinea Española. — - A. Galante : La lengua española en Oriente y
sus deformaciones. — • R. Alvarez Sereix : Isla de Tenerife. — Noticias
bibliográficas. — • Bibliografía geográfica.
Boletín de la R. S. Geográfica. Revista de Geografía colonial y mercantil. Ma-
drid. (Juliol-Agost.) — • F. Lozano Muñoz : La pesquería española de Mar
Pequeña y los antiguos reinos del Sus y del Nun. — A. Blázquez : Pre-
historia de la región norte de Marruecos. — Los sirios en la República
Argentina. — La Exposición y el Congreso Hispano- Americano de Sevi-
lla. — Segundo Congreso Español de Geografía Colonial y Mercantil. — Bi-
bliografía geográfica.
Boletín de la R. S. Geográfica. Madrid. (Segón trimestre de 1913.) — ■ M. Con-
rotte : Sumaria relación de los viajes y exploraciones hechos por los españoles
desde l88g hasta el día, presentada al X Congreso Internacional de Cien-
cias Geográficas que se reunió en Roma del 2y Marzo al j de Abril de igi ^.
— • J. de Ciria y Vinent : Excursiones por la provincia de Zamora. El país
y las lagunas de Sanabria. — - Noticia de la navegación de la fragata de
guerra titulada <<Sanía Rosalía>> en el año IJJ^. '■ extracto del diario de na-
vegación de dicha fragata, hecho por el teniente de navio D. José de Ma-
zarredo, con un prólogo-informe del Excmo. Sr. D. M. de Saralegui. — Me-
moria sobre los trabajos efect^lados por el X Congreso Internacional de Geo-
grafía celebrado en Roma del 2y de Marzo al 5 de Abril de i Qi 3; presemada
a la R. S. Geográfica por el limo. Sr. D. AI. Conrotte, delegado de la misma
en dicho Congreso. — Descripción y cosmografía de España, por D. Fer-
nando Colón. Ms. de la Biblioteca Colombina. (Continuado.)
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Juny.) — JA. Re-
villa : Una obra auténtica de Berruguete {el retablo de la Adoración de los
Reyes en Santiago). — C. Espejo y J. Paz : Documentos para ilustrar las
ferias de Medina del Campo. (Continuado.) — Regla de una cofradía del
siglo XIV en Valladolid.
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Agost.) — V. Lam-
pérez : El Real Monasterio de Santa Clara de Tordesillas {Valladolid.) -
202 BUTLLETÍ DEL
J. A. Revilla : Uti retablo conocido : imas escultuvas vulgarizadas, y unos
lienzos poco conocidos. (Acabament.) — C. Espejo y J. Paz : Documentos
para ilustrar las ferias de Medina del Campo. (Acabament.) — N. Alonso
Cortés : La Fastiginia. (Continuació.)
Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Saragoga. (Juny-Jn-
liol.) R. P. J. Thalhnmier : J/o'?/;/()s dípteros de España. (Acabament.) —
P. Ferrando Alas : Estudio de las rocas eruptivas de la provincia de Za-
ragoza.
Boletín de la Comisión Provincia! de Monumentos Históricos y Artísticos de
Orense. Orense. (Maig-Juny.) — B. F. Alonso : EA coro de la Catedral de
Orense. — M. Castro : Documentos históricos. — M. M. : Bula concedida
por el papa Inocencio VIII, en /^8y, a la iglesia Catedral de Orense y a
la Hermandad del Santisimo Cristo que en ella se venera. — B. F. A. : Con-
ducta humanitaria de las órdenes religiosas. — Priorato de Rocas. — A. Saco
V Valle : Literatura popular de Galicia. (Continuació.)
Boletín de la R. Academia Gallega. Coruña. (¡uny.) — Homenaje á D. Manuel
Murguia.
S'han rebut, a mes, les següents ]:)ublicacions :
Revista Musical Catalana. Barcelona. (Juny.)
Estudios Franciscanos. Sarria. (Fins a Agost.)
Hojas Selectas. (Barcelona.)
Revista Montserratina. Montserrat. (Fins a ^^etembre.)
Revista de Menorca. Mahó. (Fins a Jnliol.)
La Fotografía. Madrid. (Juny.)
Málaga. Revista del Sindicato de Iniciativa y de la Sociedad Excursionista.
Málaga. (Juny.)
La Montagne. París. (Juny.) A. Sarlin : Les Aravis. — P. Arbós : Le noma-
disme dans les hautes vallées savoyardes : Etude de géographie humaine. — •
P. Chevalier : Essai de campement dans le massif de Belledonne. — • Chro-
nique. — Bibliographie.
La Montagne. París. (Juliol.) — ■ M. Bal : Quelques sommets pyrénéens : a'^cen-
sions sans guides. — E. A. Martel : La question des parc^ nationaux en
/'ranee. — Chronique. — Bibliographie.
La Montagne. París. (Agost.) — E. A. Martel : La question des pares 7UUio-
naux en Erance. — V. de Cessole : Ascensions nouvelles a la cime sud de
V Argentera. — Chronique. — Bibliographie.
La Montagne. París. (Setembre.) — ■ J. d'Ussel : La créte des Tempétes : premier
passage. - E. Ee J3ondidier : Notes hisíoriques et biblingraphiqíies sur la
créte des Tempétes. — Ch. Alphen : Voyage en Islande. — Chronique. — ■
Bibliographie.
Bulletin du C. A. F., Section du SO. Bordcus. (Juliol.) — E. Herment : Le pie
de Tres Aguas. Xceud hydrographique de premier ordre de la peninsule
ibérique. — P. Harlé : De Gavarnie au Cotiella. — !>. T-e P)on(lidi(r : Bro-
ces en revisión. (Acabament.) Chronique.
Centre Excursionista de Catalunya 263
Bulletín Pyrénéen. Pau. (Juliol-Agost.) — H. Beraldi : Les lours d'horizon de
Schrader. — • Bartoli : L'Estihaoute. — L. Gaiirier : Légende de la Blot-
tiére et Roussel. — Chronique.
Bulletin Pyrénéen. Pau. (Setembre-Octubre.) — - H. Beraldi : Les tours d'ho-
rizon de Schrader. — M. H, : Itinévaires au sud de Gavarnie. — G. Ledor-
meur : Gare aux avalanches! — ■ E. Rayssé : Au port de Venasque, la nuit,
en automne. — R. M. : Le pie Lavigne. — L. Gaurier : Légénde de la Blot-
tiére et Roussel. — J. Bepmale : Du cap Figuier au cap de Creus. — Fé-
dération Internationale des Sociétés Pyrénéistes : XXIII Congrés a Luz.
— Biblia graphie.
Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Tolosa. (Juliol-Agost.)
— P. de Valon : Le Canigou {2y85) et le Carlitte {2g2i). — P. Duffour:
Cowipte rendu de l'excursion de Pentecóte. Pie d'Areng {2081) et pie de The-
naout {i/f5o). — • Chronique.
Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Tolosa. (Setembre-
Octubre.) — - M. Gourdon : Du tac Saoussat a la Vallée du Lys par le col
de Medassoles supérieur. — ■ Fédération des Sociétés Pyrénéistes. Congrés
d' Automne. Chronique.
Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Maig.) — ■ La Gvotte Favot prés de
Goule-Noire {Isére). — E. Morel : Couprie : Notes pour servir á l'histoire
des merveilles du Dauphiné. (Continuació.)
Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Juny.) — Autour de la route du
Lautaret. — E. Morel : Notes pour servir á l'histoire des merveilles du Dau-
phiné. — ■ Les Eclaireurs de France ci Grenoble.
Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Juliol.) — La Tourmente. — E. Mo-
rel : Notes pour servir ci l'histoire des merveilles du Dauphiné .
Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Agost.)
Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Setembre.) — R. Blanchard : Le
lac de l'Oisans. — R. Touchon : Les Sokhrats de Sidi el A'idi.
Bulletin Hispanique. Bordeus. (Juliol-Setembre.) — - H. de la Ville de Mir-
inont : Les déclamateurs espagnols au temps d'Auguste et de Libere. (Con-
tinuació.) — C. Cirot : Chronique latine des rois de Castille jusqu'en 1 2^6.
(Continuació.) — F. Hanssen : Los endecasílabos de Alfonso X. — C. Pé-
rez Pastor : Nuevos datos sobre el histrionismo español en los siglos xvi
y XVII. (Continuació.) — J. Martliorez : Notes sur l'histoire de la colonie
portugaise de N antes.
O Instituto. Coimbra. (Maig.) — J- de Castilho : Memorias de Castilho. — Sousa
Viterbo : Artes ind^ustriais e industrias portuguesas. — G. Ramos : O Fausto
de Goethe. — ■ F. M. Alves : Memorias arqueólo gico-hi stóricas do distrito de
BraganQa.
O Instituto. Coimbra. (Juny.) — G. Ramos : O Fausto de Goethe. — Sousa
Viterbo : Artes industriáis e industrias portuguesas. — • J. de Castilho:
Memorias de Castilho. — F. M. Alves : Memorias avqueológico-históricas
do distrito de BraganQa.
264 BUTLLETÍ DEL
O Instituto. Coimbra. (Juliol.) — G. Ramos : O Fausto de Goethe. — Sousa
Viterbo : Artes industriáis e industrias portuguesas. — J- de Castilho : ]\Ie-
tnórias de Castilho. ■ — ■ F. M. Alves ; Memorias a'/queológico-históricas do
distrito de Br a ganga.
O Instituto. Coimbra. (Agost.) — F. Aldolfo Coelho : Programas e planos de
ensijio. — G. Ramos : O Fausto de Goethe. — Sousa Viterbo : Artes in-
dustriáis e industrias portuguesas : /. Ouriversa/ia. — J- de Castilho : Me-
morias de Castilho. — F. M. Alves : Memorias arqueólo gico-históricas do
distrito de Braganca.
Mittcilungcn des Dcutschen und Ostcrreichischen Alpcnvercins. Munich. (Nú-
meros corresponents a 30 Juny, 15 Juliol, 15 Agost.)
Bolicttino della Socictá degli Alpinisti Tridentini. Rovereto. (Janer-Abril.)
(Maig-Juny.)
Bulletin de Diaicctologie Romane. Hamburg. (Janer-Juny.)
L'Escursionista. Torino. (Xúms. 15, 27 Setembre.)
AIpi Giuiie. Trieste. (Juliol-Agost.)
Alpine Journal. Londres. (Agost.)
Ymcr. Stockolm. (Hált 2 1913.)
Club Aipí Rus. Moscou.
Butlietí del C. A. de Crimea i del Caucas. Odessa. (191 3.)
Bulletin Mensuel de la Chambre Syndicale Fran^aise de la Photographie. Pa-
rís. (Maig-Juny.)
MEMORIA DEL SENYÜR SECRETARP
Senyors:
COMPLINT el precepte reglamentari, vine a donar- vos eompte
deis treballs del nostre Centre durant l'any que ha terminat.
Trenta-set ne porta d'existencia, i cada vegada que'ns aturem a
girar els ulls cnrera quedem sorpresos del camí recorregut i del grau
d'intensitat i eficacia a que ha arribat la nostra acció. El curs que
acaba de finar assenyala tambe un grao mes alt en la marxa ascen-
sional del (j:xtre, i avui píxlem dir amb orgull (jue, després de les
inquietuts consegüents ais períodes constitutius, se troba ja aquesta
entitat en plena conciencia de la propria for^a, característica de les
e}X)(]ues de vigorós desenrotllament. Cada Secció té clarament mar-
* Llegida en la sessió inaugural del curs de 1913-1914 del Centre Excursionista
DE Catalunya.
Centre Excursionista de Catalunya 265
cat el seu objecte, i el persegueix amb la constancia i el braó que en
llur sí porten els grans entusiasmes, sentint-se totes elles fortament
enllagades per assolir el noble ideal de cultura que perseguim des
del primer dia de l'existencia de la nostra associació.
La vida excursionista, encaminada a divulgar cada dia mes
el coneixement de les belleses naturals i artístiques de la nostra térra,
ha sigut com sempre l'objectiu primordial de les nostres tasques, i
durant l'any passat, com en els altres, ha trobat entusiastes conreadors
entre'ls^ nostres consocis; i ho prova d'una manera ben evident la
relació que vaig a fer del crescut nombre d'excursions realitzades
i conferencies celebrades durant el darrer curs.
Aquest s'inaugura, el dia 13 d'octubre, amb una excursió al
massig de Garraf i pía de Begues, efectuada per alguns socis del Cen-
tre a l'objecte de conéixer les aspres serralades de Garraf. Dies mes
tard, el 19, se'n porta a cap una altra vers les serres de Berti. Els dies
25, 26 i 27 la Secció de Geología i Geografía física verifica una excur-
sió a Alp, Pedro deis Quatre Batlles, Puigllangada i Toses, en el
massig de la gran serralada pirenenca; i el propri dia 27 se'n realit-
za una altra a Capellades i Vilano va del Camí, visitant les coves
prehistóriques del Capelló i els jaciments eocénics d' aquella en-
contrada. El dia 24 la Secció d' Arquitectura efectúa la visita a la
Fábrica Central Térmica de Sant Adriá, de T Energía Eléctrica de
Catalunya.
Comenta el mes de novembre amb una excursió feta, el dia 3,
per la Secció de Geología i Geografía física, al Papiol, visitant els
jaciments pliocénics i filons minerals del seu terme. El dia 10 la Sec-
ció d' Arquitectura ana a Sant Lloreng del Munt, Sabadell i Terrassa;
i el mateix dia la Secció de Fotografía es dirigí vers Vallvidrera, can
Cuyas, torres de Santa Margarida, del Bisbe, la Salut i Sant Feliu
del Llobregat. El 16 un bon nombre de consocis anaren a la serra
de Montmell, assolint el cim de l'Atalaia (prop de 900 metres d'alti-
tut); i, finalment, el dia 24, la Secció de Fotografía organitzá una ex-
cursió a Hostalric, Castell de Montsoriu i Breda. Durant aquest mes
la Secció d' Arquitectura efectúa distintes i profitoses visites a la
fundició Escorsa, a la fábrica de vidrieres deis Srs. Rigalt, Granell
i C.^, a l'esglesia en construcció del Carme, a la Casa de Lactancia,
a la Biblioteca del Museu del Pare, i al taller de bisellar cristalls i
miralls de D. Domingo Jover.
Per acabar l'any haig d'esmentar les excursions dutes a cap
per la Secció de Fotografía al monestir de Sant Cugat del Valles;
33
206 BUTLLETÍ DEL
a Martorell, castell de Sant Jaume i Gélida; i la visita a 1' Hospital
de Sant Pau; l'efectuada per la Secció de Geología i Geografía físi-
ca a Castelldefels i Costes de Garraf, i les que a distintes notables
construccions porta a cap la Secció d' Arquitectura.
L'any nou s'inaugura amb una interessant excursió de tres dies
organitzada per l'activísima Secció de Fotografía vers la Conca de
Barbera i la Segarra. La propria Secció realitza, el día 26, una nota-
ble excursió a Sant Martí de Sarroca, Torrelles i Santa María de Foix;
i el 19 se dirigí, amb assistencia d'un bon nombre de consocis, vers
la veína serra de Vista-Rica, coU del Pas del Vent i Sant Iscle de les
Feixes. El día 12 la Secció de Geología i Geografía física efectúa
una excursió científica al turó i castell d'Aramprunyá per visitar els
Lcrrenys primaris i secundaos d'aquell terme.
Peí mes de febrer s' empreñen les excursions a Vilassar i Premia
de Dalt, i a Centelles; totes dues organitzades per la Secció de Foto-
grafía; i el dia 9 la Secció de Geología i Geografía física visita els ter-
renys cretacis, triássics i silúrics deis entorns de Vallirana i Ccrvelló.
La Secció d' Arquitectura ana a Sant Cugat del Valles el dia ib, i
durant aquest mes visita diferents cases en construcció de la nostra
capital.
El dia 9 de mar9 la Secció de Fotografía efectúa una excursió
a Sabadell i bosc de can Feu; durant els dies 23, 24 i 25, una altra,
molt important, a Calaf, Pons, Artesa i Balaguer, retornant per Tar-
raga desprcs de tres ben profitades jornades, i el 30 una altra vers
Castelldefels, Vilanova i Sitges. S'han d'esmentar també la sortida
que en aquest mes efectúa la Secció de Geología i Geografía física vers
els estanys del Remóla i de la Ricarda, prop de la desembocadura del
Llobregat, i les visites que la Secció d' Arquitectura realitza a les cases
de la Reforma, a la Catedral i a la casa del malaguanyat Sr. Gallissá.
Durant el mes d'abril, la Secció de Fotografía, sempre infati-
gable, emprén una excursió, el dia 13, a Malgrat, castell de Palafolls
i Tordera; el dia 20 a Sant Feliu del Llobregat, visitant la Torre Blan-
ca; i el dia 27, amb assistencia d'un nodrit nombre de socis, a Bla-
nes, Lloret, Santa Cristina i Tossa.
Aprofitant les diades de Pasqua, en la primera quinzena de maig,
la propria Secció de Fotografía efectúa un espléndid itinerari cap
a Figueres, Liado, Mare-de-Déu del Mont i Besalú, i un altre, també
ben important, cap a Vilafranca, Pontons, Sant Magí de Brufaganya,
Queralt, la Llacuna, Sant Joan de Mediona i vSant Sadurní d'Anoia.
El dia 18 la mateixa Secció es dirigí a Gualba, Campins i Sant Celoni;
obtenint-se en totes aqüestes excursions un sens nombre de vistes
Centre Excursionista de Catalunya 267
fotográfiques. Durant el propri mes repetí la visita a la Torre Blanca
de Sant Feliu de Llobregat.
Per últim, tanquen aquest curs, tant fecunde en excursions,
la visita al monumental Palau de la Música Catalana i l'excursió
que's realitzá el dia 6 de juliol al reial monestir de Santes Creus;
totes dues organitzades per la Secció de Fotografía,
I passem a les conferencies. Després de la sessió inaugural, que
tingué lloc el dia 11 d'octubre del darrer any, comenta el torn de
conferencies, que ana seguint sense interrupció tots els divendres
fins entrat el mes de juny; essent-hi desenrotllats per rellevants
personalitats i distingits socis del Centre els mes diversos temes
sobres diferents materies, figurant, empero, en la major part, les des-
cripcions artístiques o arqueológiques de les encontrades recorregu-
des pels conferenciants en llurs excursions.
Va obrir aquest torn de conferencies el soci D. Feliu Duran i
Cañameras, el qual ens dona lectura, el dia 18 d'octubre, de la res-
senya d'un Viatge a Nápols, Pesio i Pompeia, projectant-se, com a
mostra gráfica del mateix, un gran nombre d'interessants vistes; i,
el dia 25, D. Antoni Gallardo Garriga dona una curiosa conferencia
sobres una Excursió a Tetuán.
Comengá el mes de novembre, el Dr. Francisco Xavier Pares,
exposant una Excursió a les valls d'Aspe, Campfranc i Tena. El dia
15 continua el Dr. Pares amb la lectura de la ressenya d'una interes-
sant Excursió a Jaca, Sant Joan de la Peña i Osea. El dia 22 D. Antoni
Bartumeus llegí unes impressions d'una Excursió per la valí de Fla-
misell i llacs de Capdella; i el dia 29 continua el propri senyor amb la
lectura de la ressenya d'una Excursió de la valí de BoJií a la valí
d'Arán.
Fou la primera conferencia del mes de desembre la del Dr. F. Xa-
vier Pares, en la qual dona a conéixer una Excursió peí baix Llobre-
gat, presentant un gran nombre de vistes fotográfiques. El dia 13
D. Feliu Duran descrigué una interessant Excursió a Cervera, Bell-
puig, Vallbona de les Monges i Lleida, exposant les llurs belleses
artístiques; i el dia 20, el nostre benvolgut president, D. César A.
Torras, acaba l'any llegint la seva Descripció de la serra del Ven,
treball ja publicat en les planes del Butlletí.
Comengá l'any nou el Sr. Duran Cañameras amb una confe-
rencia, continuació de la seva ressenya d'una Excursió a Cervera,
Bellpuig, Vallbona de les Monges i Lleida. Segueix,el dia io,D.Eduard
Vidal, descrivint una Excursió per V encontrada d' Oloí; el dia 17 D. Jo-
2 68 BUTLLETÍ DEL
sep Domenech cxposant una Excitrsió a ¡a Renclusa (Montanvcs
Malc'idcs); i Mn. Jaume Oliveras, cls dios 24 i 31, ressenya. magistral-
ment unes Ascensions des de la valí de BoJií al pie d'Anelo, i des de
Bagneres de Luehojí a la Maladela; essent iMustrades totes aqüestes
conferencies amb la projecció de nombrosos clixés fotográfics.
Continua aqüestes conferencies Mn. Jaume Oliveras, peí mes
de febrer, ressenyant les Aseensions ais Pies de Culehres, Anelo i la
valí de Valibierne, i VExeiirsió des de Valihierne a les valls d'Arán i
Bolií passant pels ports de Llauset, Celada, Colomés i Riberela. D. Jo-
sep Domenech i Mansana exposá, el dia 21, l'interessantíssima res-
senya d'una Excursió per les esglesies de les valls de BoJii i Aran;
i, el dia 22, el nostre distingit consoci D. Manel Muntadas i Rovira
dona una conferencia preparatoria de la lectura de son poema epic-
religiós Montserrat.
El dia 7 de marg. el Sr. D. César A. Torras, dona una conferencia
sobres el lloable tema Conveniencia d'evitar la desaparieió del san-
i liar i de Nuria. El 14, el Sr. D. Eduard Vidal i Riba,, explica Una
visita a les ciiitats de Tortosa i Peñíscola, i seguidament va donar
compte de l'excursió sportiva vers Ribes i el Taga; i el Sr. Duran
Cañameras conferencia, el dia 18, sobres Una visita a la ciutat de
Toledo. El dia 4 d' abril tingué lloc la vetllada necrológica en
honor d'en Francesc Ubach i Vinyeta, ex-president de TAssociació
Catalanista d'Excursions Científiques, en la qual van llegir-se dife-
rents treballs del malaguanyat poeta i un estudi crític-biográfic
sobres el mateix de D. Ramón Picó i Campamar. El nostre president,
D. César A. Torras, va dedicar també sentides páranles a la bona
memoria de l'homenatjat. El dia 11, D. Josep Salvany, ressenya una
Excursió a Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Igualada; i, final-
ment, D. Jaume Riera i Colom descrigué en dues conferencies Una
visita-exciirsió a Villa de Mallorca, presentant una bonica i interes-
sant coMecció de vistes fotográfiques.
El mes següent, D. Joan Danés i Vernedas, contá, en dues ses-
sions, una molt interessant Excursió de Sant Joan de les A badesses
a Besalii. Els dies ib i 30, D. F. Xavier Pares, omplí les sessions
ressenyant alguncs de les excursions per ell efectuades durant son
viatge a HoManda; i, el dia 23, l'arquitecte D. (iuillem Busquets, des-
enrotllá magistralment el tema Les Modernes urbanitzacions angleses.
Comenta el mes de juny D. César A. Torras, qui ressenya, amb
la seva gran competencia, una Excursió per les serres de Pinos i valls
d'Ardévol, Llovera i Vallferosa. Segueix, el dia 13, D. Ceferí Roca-
fort, amb una conferencia sobres una Excursió de Cranada a I' Al-
Centre Excursionista de Catalunya 269
pujarra Alta, Sierra Nevada i ascensió al Mulhacen; el 20, els se-
nyors D. Juli Soler i D. Fidenci Kirchner, donaren compte detallat
de tots els treballs efectuats per a la construcció del nou refugi de
la Renclusa; i acaba el curs el propri Sr. Soler Santaló descrivint,
el dia 27, La Valí de Gistain en els alts Pireneus d' Osea.
Com acaben de veure, dones, la vida general del Centre ha
sigut en extrem intensa, no havent-ho sigut menys la de les Seccions.
L'infatigable Secció de Fotografía, gracies ais esfor9os de la
qual arribarem a posseir el somiat inventan grafio de Catalunya, a
mes del crescudíssim nombre d'excursions per ella realitzades i abans
recontades somerament, va organitzar una brillant Exposició Fo-
tográfica en els salons de la casa Reig, que, com altres anys, va veu-
re's coronada amb el mes falaguer deis éxits.
La Secció d' Arquitectura ha donat també, durant el curs, excel-
lents mostres de la seva vitalitat, havent organitzat, a mes de les
excursions, conferencies i visites abans ressenyades, el Concurs d' Ar-
quitectura celebrat en les darreríes de l'any 1912, el qual mereix
tota lloanga peí franc éxit obtingut; essent d'esperar que se n'ini-
ciarán d' altres no menys importants, que contribuirán a enriquir
l'historia del nostre art i fomentar 1' arquitectura de la nostra térra.
Han sigut, a mes, considerablement augmentades, en el darrer curs,
les importants coMeccions que aquesta Secció posseeix de les belle-
ses arquitectóniques de Catalunya.
La Secció de Folk-lore comengá les tasques del curs amb la lec-
tura d'un molt curios treball de D. Ceferí Rocafort sobres Els
Reiers; transport fluvial de la fusta en les encontrades lleidatanes.
El president de la Secció, D. Rosend Serra i Pagés, dona, el
dia 7 de desembre, una conferencia sobre folk-lore desenrotUant
el tema La nostra tasca a fer com exposició deis treballs a realitzar
per la Secció durant el curs; i el mateix senyor dissertá, el dia 4 de
janer, sobres el tema La Festivitat deis Reis.
Mes endavant, el conegut escriptor D. Manel Muntadas i Ro-
vira, omplí algunes sessions amb la lectura del seu grandiós poema
épic-religiós intitulat Montserrat; i, finalment, el Sr. D. Rosend Serra
i Pagés dona dues notables conferencies sobres el Valor deis aplecs
enigmátics. Necessitat de fer el cátala i manera fácil de realitzar-ho.
Els Concursos de Sports d'Hivern que tant brillantment havía
organitzat la Secció de Sports, degut a les excepcionals circums-
tancies de la falta absoluta de pluges i neus durant el darrer hivern
a la nostra térra, va malbaratar els esforgos deis organitzadors, veient-
270 BUTLLETÍ DEL
se aquests obligats a sospendre dita festa. No obstant, amb molt bon
acord, prepararen una sortida oficial cap a Ribes i vessants del Taga
a fi d'efectuar les proves que fossin factibles d'entrc aquelles per a
les quals se comptés amb premis oferts peí Centre, com eren els
Concursos de salts, i els de skis i luges per a la mainada de Ribes;
així és que'l dia 2 de marg se celebra, amb molt éxit, el Concurs
de salts de skis, i Tendemá, per primer cop, les curses de skis i luges
per a nois, que havíen despertat vivíssim interés entre la gent de
Ribes.
A l'igual que'ls anys anteriors, continua donant, en el nostre
local, D. Pelegrí Casades i Gramatxes, les se ves tant interessants
Couvcyscs sobres Arqueología romana, en les quals féu un detingut
estudi i dona a conéixer tots els variats aspectes que ofereix dita
especialitat.
També haig de fer menció especial de l'important donatiu fet
al nostre Centre, per la viuda del nostre malaguanyat consoci D. Juli
Vintró, de les nombroses colieccions de mineralogía i paleontología
tant pacientment recollides per aquest; les quals constitueixen una
preñada adquisició per al Museu de la nostra Societat.
I ara em veig obligat a tributar el darrer record a tots aquells
que en vida foren consocis nostres i que la mort ens ha arrabagat,
cntre'ls quals haig d'esmentar, a mes del llorejat poeta D. Fran-
cesc Ubach i Vinyeta, en honor del qual se celebra la vetllada ne-
crológica de que ja he parlat abans, el distingit patrici i iMustre
jurisconsult barceloní D. Ildefons Suñol i Casanovas, i els nostres
companys D. Marc Rocamora, D. Ramón Soriano, D. Martí Miret
i 1). Félix Iglesias.
Finalment, abans d'acabar aquesta Memoria, haig de parlar-
vos d'un deis actes mes importants portats a cap peí Centre : tal
ha sigut el felig acabament de la tramitado necessaria per obtenir
permís per a la construcció del nou refugi de la Renclusa a les Monta-
nyes Maleídes, i l'inauguració, a mig estiu del 191 2, de les obres
preliminars del mateix. Gracies a les valuoses gestions i a la gran acti-
\'itat del nostre bon company D. Juli vSoler, ben aviat será un fet
la. construcció de dit refugi, el primer d' aquest genre en el massií;
mes important de tota la carena pirenenca, i que tants aventatges
ha de reportar ais nostres excursionistes i ais de la nació veina.
Tal ha sigut, breument recontada, la vida del Centri-: duranl
el jxissat exercici. Sois ens cal afegir, per acal) r, (jue'l dia ^]o del
Centre Excursionista de Catalunya 271
darrer mes de juny tingué lloc la Junta General ordinaria que
marquen els nostres estatuís socials, procedint-se a Taprovació de
comptes, renovació parcial de carrees de la nostra Junta Directiva,
i discussió de proposicions presentades.
Els fecundes resultáis obtinguts han de servir-nos d' esperó per
a dur mes endavant encara la nostra tasca, i acabar de desenrot-
llar les iniciatives comen^ades, algunes de les quals requerirán tota
la nostra activitat i el nostre entusiasme. Ni Tuna ni l'altre cree
que'ns manquin perqué alió que un jorn sembla a ulls de molts una
visió d'iMús sigui ben aviat una realitat fecunda per a gloria del
Centre i major enaltiment de la nostra estimada Catalunya.
He dit.
DISCURS PRESIDENCIAL*
Senyors:
No és la primera vegada, en el nostre casal, que'l president
delega en la vice-presidencia l'encárrec de portar la páranla
en aquesta solemnitat. En el transcurs deis anys que per a honra
i profit del nostre Centre ve ocupant el sillo presidencial D. César
August Torras, per tres vegades s'és donat aquest cas, volent el se-
nyor Torras, per un excés de modestia, que no fos sempre la seva veu
la que's deixés sentir en les sessions inauguráis. A sos precs reite-
rats, ais quals hem hagut de deferir per fi, se deu el que siguem avui
nosaltres els que vinguem a substituir-lo, dolent-nos mes que ningú
d'aital substitució, que a vosaltres en primer terme perjudica. Vol-
gueu-nos-en perdonar.
Lo que sobres excursionisme s'ha dit sobrepassa els límits de
l'humana fantasía, i lo que se n'ha escrit i publicat omplena biblio-
teques. Es tema inagotable, i son interés no pot decaure mai, ja
que'ls devots de l'excursionisme son també en nombre incalculable.
Cap home civilitzat deixa de sentir l'afany de moviment, 1' ansia
de veure, el desig d'estudiar i contemplar nous horitzonts, de co-
* Llegit en la sessió inaugural de curs de 1913- 1914 del Centre Excursionista
DE Catalunya.
272 BUTI.LETÍ DEL
ncixer COSOS noves, de \'ariar la monotonía de l'existencia; cjue aquests,
i altres infinits, son els móbils que inipeMeixen a Texcursionisme en
totes ses \'arietats i matices.
El que cerca en les se ves correrles un fi purament científic; el
que vol completar datos geográfics, hidrográfics o orológics; l'es-
peleóleg que's fica sota térra, sondant avenes i fixant els corrents
subterranis; l'arqueóleg que surt de casa per recercar i descobrir
les restes de T herencia artística de les generacions passades; l'ena-
morat deis costums populars, que amb cura i paciencia exemplars
recorre encontrades per recollir les tradicions, els usos, els cants i
les dances que tendeixen a esborrar-se dins del modern cosmopoli-
tisme anivellador; Tenamorat platónic de la montanya, que somnía
davant deis immensos panorames deis cims i es concentra en l'im-
ponent solemnitat de les valls solitaries; el que sois preté un esplai
i una treva en el treball quotidiá; fins el mercader que's desplaga i
corre món cercant sortida ais seus productes : tots, sense excepció,
formen part, integrant-la entre tots, de la gran familia excursionista.
Potser cap altra branca de l'activitat humana assoleix tant gran
amphtut.
Cap d' aquests variadíssims aspectes ens proposem tractar en
la present vetllada. Mancats de competencia per a fer-ho, no vol-
dríem esborrar el bon record que servaren d' altres conferencies
en que aitals temes han sigut desenrotllats i lo que la vostra me-
moria guardi, fruit de lectures i experiencies personalment adqui-
rí des.
Volem ocupar la vostra benévola atenció des d'un punt de vista
mes general o potser mes concret, segons se consideri. Desitgem
parlar-vos de l'excursionisme en son aspecto físic, de les seves rela-
cions amb l'organisme del que'l practica, de lo que té de profitós
i pot teñir de perjudicial per a la salut de l'indivídu. La tasca no ós
petita i sois ens proposem puntejar-la, ja que altra cosa no'ns per-
meten ni els comptadíssims dies de que hom disposat per a portar-la
a cap, ni els límits forgosament reduits d'una sossió inaugural.
Excursionismo i salut : veus-aquí dos conceptos que hauríen
d'anar sempre acoblats i que resulten antitétics moltes vegados.
Que rexcursionismo és profitós per a la salut es idea ja vulgar, com
que la vida del camp ós mes sanitosa que la de los ciutats; poro,
així com aquesta darrera tosí és molt discutible, no ho és menys la
primera, presa en termes generáis.
Tot-hom eren (juo l'homo cjuo viu lluny deis grans centres de
població, en pie contacto amb la Xaturalesa, ciisposant d'aliments
Centre Excursionista de Catalunya 273
frescos i sanitosos i practicant regularment Texercici corporal, está
en millors condicions sanitoses que'l seu congenre de ciutat, on viu
una existencia artificiosa, dins habitacions petites i encofurnades,
respirant un aire carregat d'emanacions impures i detritus indus-
triáis de tota mena, nodrint-se de queviures estantigos i sofisti-
cats i amb l'esperít constantment torturat per la Iluita per l'exis-
tencia, mes dura i mes difícil en les grans aglomeracions. Tot sembla
parlar a favor del camperol, i, no obstant, el promedi de mortalitat
és mes gros a les viles petites i en els pobles que a les grans urbs; i,
com mes va, mes s'accentúa aquesta diferencia en pro de les ciutats.
I és que no n'hi ha prou, amb disposar de bons elements naturals:
cal saber-Ios profitar i no desvirtuar-los amb practiques vicioses
i nocives. Uhome del camp conviu amb el bestiar i ses dejeccions,
té el femer junt a la cuina, beu aigua de pous quasi sempre contami-
nats, i desconeix les defenses contra l'infecció, Taillament deis ma-
lalts contagiosos, i viu renyit amb les mes elementáis practiques de
l'higiene i fins de la netedat. En canvi, l'habitant de les ciutats,
hipotéticament mal-sanes, ha hagut de preocupar-se de son millo-
rament, ha donat fácil sortida a tots els productes de l'excreta
valent-se d'un hábil sistema de canalitzacions, ha cercat aigües purés,
ha creat una policía sanitaria severa que vetlla per la salut del po-
blé; s'ha apropriat, en una páranla, els valuosos elements que li
proporcionen ensems la ciencia i l'industria. No's pot demanar mi-
llor exemple del que poden l'enginy i l'inteMigencia degudament
orientats.
Cab establir un perfet paraMel entre lo dit i Texcursionisme.
Té aquest tots els elements necessaris per a fer-ne un factor sanitari
de primera forga; és bo intrínsecament, i l'opinió vulgar no s'en-
ganya; pero cal dirigir-lo per bon camí, sense lo qual pot esdevenir
nociu i ésser origen de greus malaltíes.
Ouins son els beneficis que se'n poden treure? Proporciona, en
primer lloc, un deis plaers mes inefables que pugui gandir l'home:
el posa en contacte immediat amb els elements naturals; el retorna,
per tot el temps que dura l'excursió, a son vertader medi, sostraient-lo
a les artificiositats de la vida coMectiva. Res tant fatigós com la
persistencia en el mateix treball i la repetido deis mateixos actes.
La variació és sempre un element de descans. I ¿quina variació mes
total pot imaginar-se que la deguda a una sortida? Fugim deis car-
rers i places que veiem cada dia; deixem enrera coses i persones no
sempre grates i amb les quals convivim moltes vegades per la forga
de la necessitat. Tot es novitat per ais ulls : s'obliden cabories de
34
274 BUTLLETÍ DEL
ncgoci, preocupacions professiüiials; s'obrc un petit paivntesi a la
qiiotidiana existencia, i els ressorts psíquics, sempre en tensió, s'aflui-
xen temporalment, adquirint non tremp per a seguir funcionant des-
prés amb redoblada energía.
Els llocs que'ns son habituáis teñen quasi sempre, per a nos-
altres, records desagradables. Aquí perdérem un allegat benvolgut,
allá sofrírem un desengany d'amistat, en tal carrer passárem una
penosa malaltía, ens fracassá un negoci quan vivíem en aquell
barri. A mida que sumem anys s'engruixeix aquest cúmol de records
tristos que's desperten sovint a la visió de tal o qual objecte. En les
nostres passejades i en els nostres viatges mai topem amb aqüestes
que podríem nomenar íites negres de 1' existencia : sois venen a la
fantasía imatges fresques i agradables, i es desvetlla rintebligencia
amb un renovament d'idees. Tot ens és nou i tot ens sembla erigit
i creat per al nostre goig i la nostra satisfacció. Per aixo se solen veure
sempre alegres i animades les colles d'excursionistes, i posseides d'un
sá optimisme, malgrat que momentani, prontos per a l'esperit.
Aventatges son aqucsts que poden semblar d'ordre purament
moral, i que amb tais consideracions ens apartem del punt de vista
que'ns proposávem; mes és ben lluny d'ésser així : l'alegría i l'ex-
pansió son elements indiscutibles de salut, i, sens caure en el
materialisme, hem d'admetre que eos i esperit formen un tot homoge-
ni, amb influencia mutua i decisiva. Les emocions depriments i
r hipocondría fan decaure l'activitat de les funcions orgániques; i, in-
versament, un esperit satisfet entona i reconforta els ressorts de la
vida.
Sens moure'ns del terreny purament material, veurem així
mateix com l'utilitat que pot reportar l'excursionisme no és menys
positiva. En aquest concepte hem de considerar-lo com una forma
de moviment, sotmés, per tant, a totes les liéis mecániques i fisio-
lógiques que regulen els exercicis físics.
L'activitat i el moviment son condicions d'existencia : els orgues
i aj)arells del nostre eos están fets per a actuar, cada un, dintre ses
peculiars funcions; i del conjunt d'aquestes depén la conservació
de rin(li\'i(lu i de res])ecia. Mes el nostre funcionalisme intern és,
per dir-ho així, automátic : sobre d'ell sois podem influir-lii d'una
manera indirecta. L'activitat muscular, en canvi, está completament
subjecta a la voluntat, i de nosaltres depén activar-la o moderar-la.
L com que ella és precisament la que mes influencia té sobre tota
l'econonn'a en general, tenim així nosaltres a la má un podcM^osís-
sim element de sahil, com és l'exercici degudament regula! . Un deis
Centre Excursionista de Catalunya 275
pares de la medicina va deixar escrit que Thome moderat en el men-
jar i el beure, i que dona a Texercici i al treball la part que a cada
un correspón, pot ben passar-se de metges i medecines.
L'importancia higiénica de l'exercici ha sigut compresa en tots
els temps. En els museus se conserven gran nombre de documents
granes provinents de remotes civilitzacions i representan! dances,
jócs, carreres i Iluites que testifiquen com els exercicis corporals
estaven ja en gran favor en époques Uunyanes. Els gimnasos no son
certament de creació moderna, i sense interrupció han vingut suc-
ceint-se fins a nosaltres.
En els dies presents veiem multiplicar-se a l'infinit les formes
de l'activitat muscular, formant-se a diari associacions, Tobjecte
únic de les quals és el de conrear una determinada especialitat d'exer-
cici. Citem sois la natació, l'esgrima, l'equitació, la pilota, el patinatge,
ja de temps practicats, i els mes moderns foot-hall, tennis, polo i golf,
d'importació anglesa, per no fer la llista inacabable. Fugint deis
sports, i amb aires mes transcendentals, s'han creat de poc temps
engá les institucions nomenades de cultura física. Tot un nou profes-
sorat ha sorgit per atendré aquesta nova branca de l'educació, de
la qual han d'obtenir, sens dubte, un gran profit les generacions
futures.
Ben lluny de nosaltres el voler escatimar mérits a totes aqües-
tes formes i aplicacions del moviment, d'un valor higiénic indiscu-
tible. Creiem que la práctica deis sports és utilíssima al jovent, i
fins en altres edats, usats amb seny. Lloable ens sembla la gimnás-
tica rítmica, acompanyada o no de cants, i admirem l'erudició deis
seus fundadors; pero seguim veient en l'excursionisme una gran
superioritat a tots els altres exercicis; i ho diem amb sinceritat,
sens voler forgar l'argument en favor de la nostra tesi. Deixant apart
els aventatges d'altre ordre que a la lleugera hem abans apuntats,
té Texcursionisme en son favor el fet de no apartar l'home d'alló que
és an ell mes propri, i mes adequat a la se va construcció anatómi-
ca : de la marxa en estació vertical; moviment, entre tots, el mes
natural, i per al qual hem sigut especialment creats.
Cap exercici pot practicar-se que sobrepugi en aventatges a la
marxa. Tot caminant no se sistematitza el moviment en un grupo
determinat de muscles, sino que tots sense excepció entren en acti-
vitat. Els flexors i els extensors de les extremitats inferiors son els
que fan el principal treball; pero es contreuen també, sens parar, els
del tronc, els de l'espatlla i els del coll per mantenir Tequilibri del
eos, i els bragos se balancegen rítmicament per afavorir la progressió
:276 BUTLLETÍ DEL
cap endavant. L'intensitat de treball és desigual en les di verses re-
gions del eos, pero és proporcional al destí de cada una.
A riiome, que ha sigut creat per traslladar-se amb les carnes,
li interessa en primer terme teñir fortes aqüestes, i res tant apropriat
por a aconseguir-ho com exercitar la marxa, ja que es principi de
biología que la fnnció fa l'orgue. Amb trapeéis, paraMeles i anelles
s'obté, sens dubte, un gran desenrotllament i una gran for^a deis
bracos; mes aquesta gimnástica, que'l Dr. Tissier qualifica amb molta
rao de simiesca, i que'ns fóra, en realitat, preciosa si haguéssim de
proveir a la nostra vida saltant d'un arbre a l'altre, com els quadru-
mans, té un interés secundan per a l'home, destinat a moure's sobre
la térra. En totes les coses convé obrar amb lógica i no oblidar mai
la nostra naturalesa
Els sports pateixen, en general, d'exigir una gran violencia, i
en tot cas son útils únicament a gent jove o d'excepcional robustosa.
Teñen, sens dubte, com ja hem dit abans, un valor higiénic no petit;
pero volen prudencia i moderació, qualitats que no solón éssor atri-
but deis sportistes, com ho proven els nombrosos accidonts do qiu^
son victimes.
Utilíssima és també la gimnástica racional, especialment la que
pot practicar-se sense aparells dins la propria cambra. Existeixen
multitut de tractats explicatius de com ha de practicar-so, i en olls
venen descrits amb gran minuciositat el nombre i l'intensitat de los
contraccions, flexions, inclinacions i extonsions que s'han do fer vu
cada sessió. Tot está establert sobre una basa rigorosament científi-
ca, essent indiscutibles els bells resultats que dona la práctica regular
d'aquests métodes. Pateixen, tant sois, d'una certa monotonía, ha-
vent de regonéixer's que cal una voluntat ferma i un esperit molt
disciplinat per a seguir-los amb constancia. vSi amb ells no's persegueix
un fi terapéutic concret, com el redre9ament d'un os(|uolot o la cor-
recciü d'un vici articular, pocs son els (pie ])orseveren usant-los,
essent molt de plányer que així sigui, porqué tonon (i no'ns cansom
de repetir-ho) un valor higiénic extraordinari.
L'excursionisme uneix en oU mateix tots oís olemonts perqué
resulti útil al mateix temps que práctic : realitza aquell desitjat titile
dulcí de que ens parlava el vell Horaci. Es un exercici automátic,
sense esfor^, sense violencies : l'atenció va a tot lo extern, Iliuro de
desplegar-se segons la fantasía, sens que per res hagi de concentrar-so
en el moviment en olí mateix. Amb raros excepcions, convé a tot-hom,
homes o dones, jovos o volls, sens distinció de classes i tomperaments;
mes a qui aprofita d'una manera especialíssima és an aquells que,
Centre Excursionista de Catalunya 277
per llur professió o manera de viure, menen una existencia sedentaria
en excés, que és el cas en que es troben la majoría deis habitants de
les ciutats. Amb una bona caminada es restableix l'equilibri entre
nervis i muscles, se ventilen els pulmons, s'oxigena la sang i preñen
nova activitat tots els processos nutritius. Per a Thome de bufet
o de despatx una sortida al camp representa, físicament i moralment,
una vertadera deslliuranga.
Podríem seguir cantant molt temps encara les exceMencies de
l'excursionisme, i entrar en detalls d'ordre técnic, amb lo qual allar-
garíem ultra-mesura els límits del nostre treball. El tema és inagota-
ble, mes fatigaríem la vostra atenció i ens apartaríem de la brevitat
imposada per les circumstancies.
La tasca fóra, no obstant, incompleta si després d'haver mirat
la medalla per l'anvers no la giréssim del revers assenyalant els pe-
rills que menacen 1' excursionista; que, si no hi ha cap cosa intrínse-
cament dolenta, tampoc se'n coneix cap de bona de la qual no's
pugui fer mal ús.
Entre'ls devots de la montanya son nombrosos els que cada
any moren victimes de llurs imprudencies i temeritats. En les lapi-
des deis cementiris de Chamonix, Zermatt i altres centres d'excursió
pot Uegir-se tota una sinistra literatura que testifica com les monta-
nyes son a voltes encisadores sirenes que's complanen sacrificant
llurs enamorats.
Aquests desgraciats accidents son el costat trist del gran ex-
cursionisme, o excursionisme d' altura. Malgrat aixó, l'alpinisme (que
així es nomena universalment, per ésser els Alps el lloc principal de
son conreu) veu augmentar-se cada dia l'exércit deis seus entusias-
tes, Iluitant a qui pot mes en sang freda i gosadía.
Incomprensible resulta a molta gent aquesta exposició constant,
un tal afany de desafiar el perill per pur gust i sens perseguir cap
li utilitari directe : estimen que sois un sentiment de vanitat pot
empényer a les escalades difícils, i es resisteixen a creure que'ls gran-
diosos panorames de les grans altures puguin compensar els inten-
síssims esforgos que cal fer per assolir-les. En bona lógica, precís
es convenir que a tais raonaments no'ls manca un fons de rao; pero
¿hem de reduir-nos, en conseqüencia, a un excursionisme mans i
anodí, privat de les grans emocions que desperta la Iluita amb els
obstacles naturals? No, certament : l'home, dotat, com tots els sers
que aleñen, de l'instint de conservado, estima, no obstant, el perill
peí goig suprem de saber-lo vencer. Sense un cert grau de gosadía,
poc hauría avangat l'humanitat en son camí, i exclusivamcnt al
278 BUTLLETÍ DEL
coratge deis grans cxploradors se deuen els descobriments geográfics
i el que tots cls pobles del planeta formin una gran familia. Al llan-
car-se de Saussure per les verges geleres del Mont-Blanc va obrir el
camí deis grans cimals, on mes tard s'han erigit observatoris, de fe-
cundes resultats per a la ciencia. Alpinista era l'islandés Thoroddsen,
qui, desafiant perills i privacions, va donar una completa descrip-
ció i aixecá el mapa de la se va illa de glac; i foc; alpinista també l'ale-
many Stübel, qui resta deu anys a l'Equador i a Colombia vencent
els 5,996 metres del Cotopaxi i deixant un acabat estudi d' aquella
regió deis Andes, quasi desconeguda abans d'ell; a alpinistes se deuen
encara les gran exploracions del Tibet i de la cordillera de l'Hima-
laya, que segueixen portant-se a cap en els nostres dies , Sois per
aquests resultats fóra l'alpinisme mil voltes digne de lloanga.
Altres raons d'entusiasme i admirado per la Naturalesa poden
explicar l'atractiu que exerceixen les grans altituts. Qui mai les ha
assolides no pot imaginar-se la sensació de salut completa que s'hi
experimenta. Neix allí un gran sentiment de confianza en un mateix,
un no sé qué de satisfácelo íntima inexplicable. Distintes vegades hem
fruít d' aqüestes emocions durant la nostra modestíssima vida d' al-
pinista, sentint-nos la gola nuada i els ulls humits al veure'ns voltats
de pregons estimballs i dominant amb mirada d'áliga tota una mar
de montanyes estesa ais nostres peus.
Mes, si és cert que'l gran excursionisme de montanya va acom-
panyat de greus perills, a la má de Thome está el reduir-los al míni-
mum, i an aquest bell resultat han de tendir els nostres esfor^os.
Tot excursionista ha de mesurar ben bé els propris recursos abans de
llan^ar-se a cap empresa : tal ascensió que per a acpiest no és mes que
un jóc de nois, fóra una gran temeritat per a un altre. I aquí no
cab donar cap regla, fóra la de mantenir-sc dintre els límits (|ue consen-
tin les forces de cadascú, sens deixar-se ]:)ortar mai d'un fals amor
propri, que tant car pot costar.
Lo que ja sobrepassa els últims límits del bon sentit son les
ascensions fantástiques a que alguns s'entreguen, exi)()sant estúpi-
(lamcnt la vida sois per aconseguir notorietat entre (¡uatre companys
de club, tant mancats de bon sentit com ells mateixos. La cadena del
Mont-Blanc, i especialment les agulles que s'adrecen entre les de
Charmoz i Midi, son el principal teatre d' aqüestes f olí íes. Tots aquells
agudíssims prismcs de licorella polida, que cap presa ofercixen ais peus
ni a les mans, lian sigut cscomesos l'un darrera l'altre. Valent-se de
tota mena d'enginys, i a costa d'esíorí^os sobrehumans, alguns li.'in
sigut venguls; mes nioltes vegades els cossos dcstrorats deis ternera-
Centre Excursionista de Catalunya 279
ris ascencionistes han anat a tenyir de sang les geleres de la valí de
Chamonix. Els que tal fan, no creiem que hagin de considerar-se com
excursionistes : tot lo mes se'ls pot acomparar a acróbates de circ
eqüestre, i encara inferiors an aquests en quant practiquen llurs
arriscats exercicis niciament, sense'l poderos justificant d'haver de
guanyar-s'hi la vida.
Censura no menys severa mereixen, al nostre entendre, els con-
cursos de montanya o proves de resistencia entre guies professionals
o entre senzills aficionats, an els quals, amb l'esquer d'un premi im-
portant, s'incita a recorrer una gran distancia o guanyar un gros
desnivell en el mínimum de temps possible. No veiem el resultat
práctic que puguin donar tais provatures, ni quina conseqüencia es
pot deduir de que un home, amb un esfor^ violent, faci en dues hores
un camí que'n necessiti sis. S'explica la conveniencia d'una carrera
d'automóbils per fixar la máxima velocitat amb que es podría comp-
tar en un moment donat, com interessa saber el límit de resistencia
d'un pont o el rendiment mecánic d'una máquina de vapor; pero
voler determinar el major rendiment de la máquina humana, apart
de lo depressiu que resulta moralment, sois pot conduir a una seriosa
exposició de la salut i de la vida deis infeligos que serveixen de mate-
rial d'experimentació. Llegim en la Revue des Jeux Scolaives la des-
cripció d'un concurs de guies celebrat a Cauterets pocs anys enrera.
El guanyador va anar i tornar del Vignemale cobrint la distancia
de 58 kilómetres i fent 2,585 metres d'ascenció vertical en cinc hores
trenta-set minuts : un bon excursionista, degudament preparat, ne-
cessita de catorze a setze hores per a fer lo mateix. El concurs tenía un
fi exclusivament científic i venía intervingut per metges; pero aca-
ben aquests declarant que tais estorbos no poden repetir-se sens perill,
i que, si els han utilitzat aquesta vegada amb un fi experimental,
els repudien enérgicament des del punt de vista sportiu i, sobre tot,
educatiu. Res tenim d'afegir al comentan.
Deixant de banda aqüestes que podríem nomenar extvalimita-
cions de l'excursionisme, ens resta parlar encara de la fatiga, altre
perill contra'l qual convé Iluitar amb no menys energía. Els seus danys
no solen csser tant visibles ni aparatosos com els que produeix una
caiguda, i per aquesta rao son potser mes temibles, ja que no's té
tanta cura en evitar-los.
El cansament, fins no passant de lleuger, té l'inconvenient de
disminuir en una forta proporció els goigs de l'excursió : quan el
cor batega fort, la respirado és anhelosa i la suor banya tot el eos,
no está Tesperit en condicions de fruir els purs plaers de la montanya .
28ü BUTLLETÍ DEL
Si el caminant no escolta aquest primer avís i persisteix en forjar
la marxa o allargar-la mes d'alló que pot, la fatiga comenc^a ja a
a esdevenir perillosa : una desagradable sensació de capolament
invadeix tots els membres, comenga el mal humor, i sois domina l'ob-
sessió d'arribar al terme de la jornada lo mes aviat possible.
Els grans extrems de fatiga poden ésser motiu de greus tras-
torns, no corretgibles ja amb un senzill repós. La congestió pulmonar,
Tautointoxicació i l'inhibició nerviosa assetgen l'imprudent que no
sab parar-se a temps, i pot molt ben succeir que una parálisi de cor,
i mort consegüent, siguin el trist final d'aquests desordres.
Per altre costat, res tant fácil com evitar la fatiga : n'hi ha prou
amb atenir-se a les senzilles regles que 1' experiencia té dictades i
demostrades com a bones, i que formen el dogma de l'excursionista
experimentat i prudent.
No anar mai depressa : veus-aquí una regla que quasi les con-
densa totes. La marxa ha de venir sempre regulada per la respirado .
Si aquesta s'accelera, s'ha de moderar aquella fins a tant quc'ls mo-
viments respiratoris reprenguin el ritme normal. Atenint-se an aquest
precepte amb tot rigor, se poden fer les pujades sense un bri de fati-
ga, per dretes i llargues que siguin.
Les liéis de la mecánica ens ensenyen que la despesa d'energía
en l'elevació d'un pes está en rao directa de la massa i inversa del
temps. L'esforg d'un home sol es suficient per pujar una arca de ferro
de 30 quintars adalt d'un quart pis. FA torn de que es val per fer la
maniobra no és mes que un mech per repartir l'esfor^ en un temps
llarg. El cas d'una persona pujant una costa és exactament el mateix :
com mes lentament ascendeixi, tant mes petita és l'energía que con-
sum; i, per molt sobtada que sigui aquella, la podrá pujar aml) un
mínimum de cansament allargant proporcionalment el temps que
hi esmerci. El problema queda, així, reduit a despendre temps per
estalviar forga, o inversament. L'excursionista de scny ha d'ésser
pródig del primer i avar de la segona; que, encar que sigui cert que'l
temps és or, les fonts de l'energía corporal teñen per a nosaltres un
valor immensarrient superior al del metall noble.
I, encara que sembli una paradoxa, a la montanya s'avan^a
rriés anant a poc a poc que depressa. Preguntat un célebre alpinista
peí temps que calía per a fer una ascenció, respongué : « — Ouatre
hores si us hojpreneu amb calma; sis si aneu depressa.» La rao és
clara : el que corre s'ha d'aturar sovint per reprendre ale, i amb
aqüestes aturades successives perd mes temps que no guanya amb
les seves arrencadcs. Recordi's (¡ue'ls trens expressos arriben mes
Centre Excursionista de Catalunya 2^1
aviat no precisament perqué corrin, sino perqué no fan parades.
El pas lent és encara mes indispensable quan se transita per
les altes regions. L'enrariment de Taire i la consegüent disminució
d'oxigen que entra a cada inspirado es compensen amb una major
amplitut deis moviments respiratoris. Se fa, sense adonar-se'n, una
gimnástica respiratoria continua, i a ella es deu principalment Tefec-
te tónic de la cura d'altitut. Pero al mateix temps el ritme esdevé
mes rápid, amb idéntic fi compensador, i la sofocado és imminent
per poc que's precipiti la marxa.
Si les ascensions teñen un fi recreatiu no s'han d'emprendre
com qui fa una tasca penosa, que cal portar a terme lo mes depressa
possible, sino com un goig que és millor com mes dura. Ens ve a la
memoria, i la citem a propósit, una ascensió que férem fa cinc anys
al Breithorn de Zermatt en companyía del nostre consoci D. Artur
Mora. A les tres de matinada sortíem del refugi Theodul, on havíem
fet nit, i a la llum de les llanternes deis guies atacávem pausadament
la gran gelera que sense interrupció ens ha vía de conduir fins al cim.
No'ns proposávem ser-hi a cap hora fixa. Mes tard o mes aviat, aixó
ens era indiferent : sois preteníem arribar-hi. Junt amb nosaltres
abandonaren el refugi uns turistes alemanys; pero amb tal delit em-
prengueren la pujada, que pocs moments després ja els havíem per-
dut de vista en la foscor de la nit. Dues hores mes tard assolíem nos-
altres el nomenat platean del Breithorn, a 4,040 metres, amb la
respirado tranquila, frescos i ágils com a la sortida. Allí trobárem
els alemanys mig ajaguts per la neu, sofocats, vermells i absoluta-
ment agotats de torces. Aixó sí : ens feren constar que ja fda molta
estona que hi eren; mes allí els deixárem encara, i sois tornárem a
veure'ls, lluny encara del cim, quan nosaltres ja en baixávem.
Apart de la fatiga respiratoria, evitable amb una marxa ben re-
gulada, r excursionista pot ésser víctima del cansament muscular,
fruit de les llargues caminades empreses sense la preparado deguda.
Tots els exercicis volen una adaptado previa, i és una imprudencia
Uangar-se de sobte a les grans excursions si no se'n té l'hábit. Els
guies alpins se neguen, amb rao, a conduir cap ascensió importan t
si el viatger no vol snbjectar-se a una seria de caminades preliminars,
que poden durar alguns dies, quan se preté guanyar les grans altures.
Amb un treball d' adaptado previ i ben dirigit, o, com se sol dir,
amb un bon entrenament, se poden portar a cap els mes grans pro-
jectes sens que la salut se'n ressenti, ans obtenint-ne un vertader
profit. Recomanem la lectura de l'obra Mes étapes d'alpinisme, de
l'enginyer belga Mr. Lefebure, on explica tota la seva educado al-
55
282 BUTLLETÍ DEL
pinista, mercés a la qual ais seixanta-cinc anys complerts fa l'ascen-
sió del Mont-Cervin, Mont-Blanc i la Jungfrau, entre moltes d'altres,
no sois sense reportar-ne cap fatiga, sino servint-li d'exceMent pre-
parado per dedicar-se ais quefers ciutadans de l'hivern. Creiem que
l'exemple no pot ésser mes eloqüent.
L'habituació gradual a la montanya acaba per vencer també
la predisposició al vértig, altra incomoditat que pot assaltar a l'ex-
cursionista precisament en els llocs perillosos i quan mes li convé
el domini sobre ell mateix per no comprometre la se va estabilitat.
Al tro tant podríem dir del mal de montanya, efecte combinat de la
rarefacció de Taire i de l'agotament muscular i nervios, com ha de-
mostrat el nostre colega i consoci Dr. Font i Torne en un exceMent
treball. Salvant les predisposicions individuáis, s'evita indefecti-
blement, com tots els accidents que venim ressenyant, amb una bona
educació montanyenca.
L'excursionista previsor no ha de perdre de vista, encara, al-
.guns altres punts, si vol treure de les seves correrles un efecte vera-
ment saludable. Els oratges i les baixes sobtades de temperatura
son propris de Taita montanya, i exposen a mullenes i refredats que
poden teñir molt desagradables conseqüencies. An aquell interessa,
dones, proveir-se d'una indumentaria apropriada, a la qual podrá
donar la forma i el caient que vulgui, mentre li garantitzi una pro-
tecció efica^ contra aitals contingencies.
Vigili també son régim alimentici, eviti els excessos gastronó-
mics, que'l ventrell pie entorpeix les cames, i guardi son ápat de
resistencia per a quan hagi fet el gros de la jornada.
I, finalment, si Texcursionisme reconforta Thome, bo és que
aquest compti ja amb una certa fortalesa abans de entregar-s'hi. vSen-
se un cor sá, sense uns pulmons integres, sois pot aspirar-se a modes-
tes passejades. El que dubti deis seus medis vulgui's sotmetre's a
un previ regoneixement, com si hagués d'ingressar en files; i, si el
dictamen és desfavorable, renuncíi per sempre mes a les marxes
penoses i a les ascencions elevades. No sois no hi trobará la salut
que li manca, sino que s' arriscará a deixar-hi la poca que li queda.
Senyors : Foques coses son tant d'envejar com la robustesa i
la salut. V'iure sense salut no és viure. Totes les activitats, totes les
energíes de Thome mes emprenedor, minven i desapareixen davant
la malaltía. Amb gran agudesa digué un autor que la salut era Tuni-
tat preciosa que feia valer els zeros de Texistencia. Tots volem viu-
re sans, tots Testimem, la salut; mes ¡amb quanta freqüencia obrem
com si fos la cosa mes despreciable! Dolem-nos-en, d' aquest contrast,
Centre Excursionista de Catalunya 283
i que un bon moment de reflexió ens faci veure els nostres errors
i Tinterés suprem que'ns consella rectificar-los. Per propria conve-
niencia, per altruisme i peí bé general, hem d'acceptar i practicar
tot alió que faci valer la vida, que la fortifiqui, l'allargui i la faci
fecunda. Hem vist que Texcursionisme, que tants benifets acredita,
pot ésser abundosa font de sanitat i fortalesa. Eli ens permet compen-
sar el déficit orgánic que'ns deixa la nostra existencia d'homes ci-
vilitzats i actius. Aprofitem-lo, dones, i practiquem-lo. Mes encara:
propaguem-lo. Així, a mida deis nostres medis, contribuirem a mi-
llorar la raga, a fer homes sans, útils a llur país i per ais qui l'existen-
cia será motiu de joia i no pesada cárrega; i així haurem complert
amb la que ha d'ésser divisa de tot home de cor : servir a la patria
i contribuir al benestar deis pobles.
He dit. LLuís LLAGOSTERA
Primer Congrés de TArt Cristiá a Catalunya
EXPOSICIÓ DE CREUS
TAL com havíem anunciat, a darrers del mes d'octubre va ce-
lebrar-se a la nostra ciutat, a les sales del Palau de Belles
Arts, el primer Congrés d'Art Cristiá a la nostra térra. La Comissió
Executiva, formada pels Srs. D. Josep Puig i Cadafalch, D. Josep
M. Baranera, preveré; Josep Gudiol, preveré; César August Torras,
Jeroni Martorell, Denís Renart, Joaquim Folch i Torres, Lluís
Carreras, preveré; Josep Goday i Denís Cabot, va portar a cap tots
els treballs d'organització, assegurant l'éxit del dit Congrés. Previa-
ment havía sigut publicat el programa científic com a guia deis con-
gressistes que volguessin prendre part activa en les tasques del ma-
teix, enumerant, encar que no limitativament, els punts mes im-
portants sobres els quals podíen desenrotllar-se els diferents temes
i comunicacions objecte d'estudi o discussió.
En la sessió inaugural, celebrada el dia 26, ITMm. Sr. Bisbe
de Vich, Dr. Torras i Bages, va dissertar magistralment sobres el
tema U Ofici espiritual de l'art, fent ús igualment de la páranla
diferents personalitats. En les sessions consecutives foren ben nom-
brosos els senyors congressistes que presentaren importants i nota-
bilíssimes comunicacions, objecte de la general atenció; celebrant-se
284 BUTLLETÍ DEL
la sessió de clausura, el dia 30, amb un parlament de riMm. Sr. Bisbe
de Barcelona, Dr. Joan J. Laguarda.
Com a actes propris del Congrés hem d'esmentar les visites a
Sant Pau del Camp, al Museu Arqueológic del Pare, al monestir de
Sant Cugat del Valles, a la Catedral, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó,
a rinstitut d'Estudis Catalans i al nostre Centre Excursionista
DE Catalunya, a mes d'una recepció a TAjuntament i un concert
de música religiosa en el Palau de TOrfeó Cátala.
El mateix dia de Tinauguració, va ésser oberta, com a comple-
ment de les tasques del Congrés, l'Exposició de Creus parroquials i
de terme, la qual revestí igualment trascendental importancia, mos-
trant en un vistos aplec lo molt i bo que tenim a Catalunya en aquest
punt concret.
Allí, en formosa barreja, podíen admirar-se conjuntament nota-
bilíssims exemplars origináis, com les famosíssimes creus de Vila-
bertrán i Bagá, la de la nostra Seu, i moltes i moltes mes que la majo-
ría de parroquies i alguns particulars hi portaren. I per les parets
de les espaioses sales hi havía fotográficament reproduides una bona
part de les moltes i interessants creus de pedra que tenim a Cata-
lunya escampades per camins i fossars, ciutats i viles, erms i conreus,
cridant l'atenció de tots els vianants.
I el nostre Centre Excursionista de Catalunya, a la Secció
Fotográfica del qual va encarregar-se l'organització d'aquesta part
de TExposició, hi feia, certament, un Iluit paper, presentant la coMec-
ció mes nombrosa i atraient. Els Srs. Roig, Pares, Sala, Cuyas,
Torras, Rocafort, Oliveras, Gaza, Miret, Bas, Salvany, Serra, No-
nell. Soler, Llorens, Fraginals, Castellvell, i alguns altres consocis
els noms deis quals sentim no recordar en aquest moment, hi pres-
taren llur valuosa cooperado exposant nombrosíssimes fotografíes,
entre les quals podría segurament fer-se una tria per servir de basa
a una bona i completa coMecció que constituís el catáleg gráfic de
les creus de pedra a Catalunya. Hi prestaren tambó el llur valuós
concurs els Centres Excursionistes de Vicli i de Bages, ITnstitut d'Es-
tudis Catalans, la Junta de Museus i altres elements.
Dita Exposició, que estiguó oberta alguns dies, va veure's molt
visitada, essent objecte de general curiositat i de detingut estudi
per part d'erudits i aficionats.
Havent-se'n ocupat, des de la premsa diaria, diferents persona-
litats ben enteses en la materia, i havent-hi en el nostre Centre Ex-
cursionista de Catalunya l'intenció de donar una conferencia
Centre Excursionista de Catalunya 285
sobres aquest tema, ens limitem a donar compte d'aquesta Exposició,
prescindint de tot estudi i tota crítica. La dita Exposició ha sigut
una manifestació vera de lo molt que tenim a la nostra térra i que
pot ésser objecte d' estudi i d'investigació. Estem segurs que'ls seus
resultats serán ben profitosos per a la general cultura de la nostra
patria.
R. V. E.
L'OBRA DEL XALET-REFUGI D'ULL DE TER
EN el nombre prop-vinent publicarem l'estat de comptes o li-
quidació general referent a la construcció del xalet-refugi
d'Ull de Ter, junt amb una Memoria explicativa que la Junta Di-
rectiva del Centre Excursionista ha encarregat a un deis nostres
companys de redacció. Seguidament acabem de publicar la llista de-
tallada de suscripció, continuado de Tinsertada en el nostre número
corresponent al mes d'octubre de 1908.
Suma anterior, 21, 377*90 pessetes; Joan Teixidó, 50; Antón Teixidó i Mas-
joan, 25; Ricard Teixidó i Masjoan, 25; Ricard Moya, 25; Josep Vila Claret, 25;
Joan i Lluís Sistachs, 25; Antón Rigat, 25; Joaquini Ramis i Huguet, 25; Eloi
Cuadrado i Joan Blanch, 10; Francesc Torrent i Boit, 10; Manel Ricart, 10;
Francisco Blanch, 25; Antoni Pons i Henrich, 50; Lloren9 Mata, 25; Viuda
Rifa, 25; Eduard Coll, 50; Club Gemíanla, 100; R. M., 2; Enric BatUó, 100;
Frederic Batlló, 25; Eduard Doménech, 25; Antoni Gallardo, 50; Josep Sal-
vany, 25; Josep Rogent, 25; Ateneu Barcelonés, 250; Bartomeu Trias, 50; En-
ric Mosell, 50; Josepa Vidal, viuda Robert, 25; ¿uscripció del Centre Autonomista
de Dependents del Comer9 i de l'Industria, 85; venda d:; postáis, 7'8o; Marc Roca-
mora Roses, 25; Joaquim Serra, 5; Josep Grau, 2; Ramón Grau, 2; Josep Gar-
riga, 25; Lluís Garriga, 50; Foment del Treball Nacional, 250; N. Cardona, 25;
Manel Girona, 500; Successors dj P. M. Calvet, 250; Joan Duran i Espanya, 25;
Amadeu Torner, 10; Joan Bracons, 25; Salvador Andreu, 100; Vicen9 Balles-
ter, 50; Manel Porcar i Tió, 10; Centre Excursionista del Valles, i66'o5; Torneig
de Foot-ball en 23 maig 1909, 9o'35; Festival Sportiu en 24 abril 1909, i,228'8o;
Leonci Cabrero, 50; Rafel Morató, 100; Josep d'Olano, 100; R. Miquel i Pla-
nas, 50; nova subvenció de l'Ajuntament de Barcelona, 1,976.
També s'han suscrit, per segona vegada, els senyors següents : Joaquim
Casas Carbó, 100; Mn. N. Font i Sagué, 50; Lluís Guarro, 100; Caries Mau-
rera, 50; Josep Carulla, 50; Joan Carulla, 50; Wifred Coroleu, 15; Miquel A. Far-
gas, 25; Josep Matheu, 50; Josep i Enric CoUaso, 300; Alfons Par, 50; Pere
Grau Maristany, 250; Bartomeu Mitjans, 100; Caries Jordá, 100; César A. Tor-
ras, 100; Francesc Codina, 25; Pere Basté, 25.
286 BUTLLETÍ DEL
Antón Amatller (Uegat), 500.
Recaudació de quotes voluntaries entre'ls socis del Centre Excursionista
DE Catalunya, ^,2y8'g^, feta deducció de despeses de cobran9a; Pilar i Jo-
sepa Savalls, 2^; benefici en els abonaments del Cine Ideal, feta deducció de
dues mil cinc centes pessetes per al refugi de la Renclusa, 3,647'3o; nova
liquidació de venda de postáis, i'io. Suma : 36,636'35 pessetes.
Havent-se deixat de cobrar 84 pessetes, resulta un total recaudat de
pessetes 36,552'35, de les quals deduint yyo'yi pessetes p r despeses deis Fes-
tivals cclcbrats en el Palau de Belles Arts, resulta un producte líquid de pes-
setes 35,78i'64 a destinar ai'obra del xalet-refugi d'UU de Ter.
Durant el darrer estiu s'ha vist molt concorregut aquest xalet-
reiugi, demostrant prácticament les se ves conveniencia i utilitat. A
principis de temporada van terminar-se les obres de reparació i qui-
tranatge empreses l'any passat, les quals han donat exceMent re-
sulta!, apareixent avui el nostre xalet d'Ull de Ter en estat de
completa conservació, com ha pogut ésser comprovat per tots els
vianants i excursionistes que Than visitat durant l'última tempora-
da d'estiu. A darrers de setembre va tancar-se el xalet, donant-se
per acabada la temporada estiuenca.
NOVES
El xalet-refugi de la Renclusa. — Durant aquest estiu s'han représ
i continuat amb tota activitat le; obres de c ntinua:ió d'aquest gran xalet
que'l nostre Centre Excursionista de Catalunya está edificant al peu de la
gran scrralada pirenenca, sota'l massÍ9 de les Montanyes Maleides, en substi-
tució de riiumil ])arraca que fins ara ha vingut prestant els seus servéis ais
excursionistes que visiten aquel Is alterosos llocs. Sens perjudici de parlar-ne
mes detingudament un altre dia, cns limitarcm avui a dir que, sota la per-
sonal i continua direcció d:íl nostre company Juli Soler i Santaló, s'han portat
a cap, amb impuls extraordinari i proíitaat el ti-mps tot lo possible, les obres
cabdals d'aquesta.construcció, deixant-la en estat de poder-se acabar el vinent
estiu per peo qui''l temps siguí favorablií.
Durant la passada temporada van ésser molt visiíades dite^ obres de
construcció, m3reix3nt les gjnerals lloances. També Ijs han m?rcscudcs p3r
part de moltes revistas i publicacions quo S3 n'han ocupat.
Nou hotel als Pireneus. — A la dcliciosi valí de Font Romiu, i ro-
dejat d'aqu3lles formoses bo5CurÍ3s que la poblen, va inaugurar-se, a darrers
de julÍDl, un importint i vistos hotel amb unes duescentes habitacions i amb
Centre Excursión 'sta de Catalunya
287
tot el confort que exigeix la vida moderna. L'existercia d'aquest hotel facili-
tará en gran manera les excur;ions psr aquella interessant encentrada, i les
ascensions al ma5SÍ9 de Querlit, un deis mes imprrtants de tct el Pireneu
oriental.
Amb constant comunicíció amb la propera estació d'Odelló en la via del
ferrc-carril eléctiic que vorejant la Ttt va de Vilafranca de Coníler.t a la Cer-
danya, és un bon centre d'excursions par a amdues Cerdanyes i les altes
serralades que les enclouen; i per sa siluació alterosa, prop deis 1^800 metres
sobre'l nivell de la mar, será, a l'ñivern, lloc ben a propósit psr a sports de
neu, reunint tots els aventatges que poden demanar-se.
Durant l'estiu darrer s'és convertit ja Font Romeu, en centre d'alta so-
cietat, veient-se especialment corxorregut per gent de la nostra capital.
SECClO METEOROLÓGICA
ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)
RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES d'aGOST
TEMPERATURES (a l'ombra)
PRESSIONS BAROMÉTRiaUES
A 0" 1 AL NIVELL DE LA MAR
MITGES MENSUALS
MÁXIMA
EN 24 HORES
MÍNIMA
EN 24 HORES
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TAUDA
8 MATÍ
8 TARI>A
I7°.c8
i6".5o
33°. I (dia 26)
5°. 9 ídies 10, 22)
765'99 mm.
766'59 mm.
Dies serens . . 10 8 m.
» nuvolosos, 13 »
ESTAT DEL CEL. < » coberts .
9 8
7 »
1 5 »
Dies de pluja . . 13
» de rosada. . i
» de boira . . 8
» de tempestar. 6
HUMITAT RELATIVA
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TAKDA
73'8o
76'35
NUVOLS
CLASSE DOMINANT
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TARDA
8 MATÍ
8 TARDA
CIRRUS
CIRRO-
CÚMULUS
4'74
6'35
TOTAL ÜEl'LUJA MRNSUAL: 34*4 mm.
VENT
ÜIUECCIÓ
DOMINANT
VHLOCITAT: EN 24 HORES
8 MATÍ
8 TARDA
MITJA MENSUAL
N E.
N E.
83*734 kms.
288 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE SETEMBRE
TE-MPERATURES (a l'ombra)
PRESSIONS BAROMÉTRiaUES
A 0"I ALNIVELLDELA MAR
MITGES MENSUALS
MÁXIMA
EN 24 HORES
MÍNIMA
EN 24 HORES
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TARDA
8 MATÍ
8 TARDA
13". I O
I2".7I
30°. Ó ( dia 3)
2«.5 (dies
18, 20, 22)
764*74 mm.
765'oo mm.
Dies scrcns . . 5 8 m.
» nuvolosos. 18 »
ESTAT DEL CEL. ( . coberts . . 7 »
9
8 t.
0
»
I
»
Diesdepluja . . 16
» de rosada , . 5
» de boira . . 8
HUAllTAT RELATIVA
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TARDA
73'8o
79*33
NUVOLS
CLASSE DOMINANT
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TARDA
8 MATÍ
8 TARDA
CIRRUS
NLMBUS
5'56
5'73
TUTAL DE PLOJA MENSUAL: 1047 mm.
VENT
DIKHCCIÓ DOMINANT
VELOCITA 1": EN 24 HORES
8 MATÍ
8 TARDA
MITJA MENSUAL
SE.
N E.
83*549 kms.
J. s. s.
NOTA. — Junt ambaquest número repartim el darrcr full del nostre folletí
Lo Palau Reyal y la obra de la Séu, regnant Marti I, del Sr. Carreras i Candi,
En els números successius del vinent any publicare m, en forma igual de folie tí
aparl, els altres treballs oferts, que completarán el cicle de conferencies i arti-
cles sobres la nostra Catalunya en ttmpá del rei Martí l'Humá.
El Centre Excursionista de Catalunya i la Direcció del Butlletí deixeH
íntegraalsrespectiusauíors ia res ponsa bilí tal deis treballs firmáis.
Barcelona.— Tip. «L'Avenc» : Rambla de Catalunya. 24. — Teiefon i i S
Any XXIII Novembre-Desembre 1913 Núms. 226-227
ButUetí
del
Centre Excursionista de Catalunya
Notes (l'algüns iiionninents de la Carrotxa i l'AIt Eiiipordá
(Acabament)
DEES monuments de Besalú, antiga capital del comtat de son
nom, res ne direm : sa descripció ja és feta, i se n'han publi-
ca! formoses monografíes, especialment deis monestirs de Sant Pere
i Santa María i de la parroquia de Sant Vicen9, a les quals ens re-
metem.
Sant Pere de Lligordá és una esglesia románica d'una ñau, ig-
norant-se la data de sa consagrado. Avui és la parroquia d'aquest
lloc, i está agregada al municipi de Beuda. Son altar major conserva
un formós retaule del segle xvi representant fets de la vida i mar-
tiri de Sant Pere. Hi ha simulades dues portes on se veuen pintades
les figures de Sant Pere i Sant Pau. En 1106, en Bernat, bisbe de
Girona, confirma la donació d'aquesta esglesia feta pels vescomtes
de Bas al monestir de Sant Joan les Fonts, subjecte al de Sant Víc-
tor de Marsella.
Sant Sepulcre de Palera. — Dit monestir era filiació del de Santa
María de la Grassa, essent consagrada l'esglesia, en 1085, per en
Berenguer Vifred, bisbe de Girona, amb assistencia de l'arquebisbe
de Narbona i deis bisbes Gotafredo, de Magalona, i Bertrando, de
Barcelona.
El recinte del monestir era murallat, conservant-se'n encara
restes. L' esglesia, de tres naus i tres absis, té la ñau central coberta
amb volta de mig punt, i les laterals de quart de cercle, solució
molt vista en tot el nostre Pireneu.
Presenta com un atri, en sa fatxada, que agafa T ampiada de les
36
SAXT SEPULCRE DE PALERA
Planta
Escala de i : 400
d
í^t lí K
Íl2l
:ECCIONS LONGITUDINAL I TRANSVERSAL
Escala de i : 8(
Q
O
C
la
<
w
<
w
Q
H
<
ZqZ BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
tros naus, cobert també amb voltes, mes a diferent aleada de les de les
naus. Aquest eos deu ésser posterior, ja que l'espadanya es presenta
a la paret que limita l'esglesia, que abans devía csser la fatxada i
per la qual reb llum directa l'interiqr de l'esglesia per unes finestres
en ella obertes. Els pilars son rectangulars i teñen tots ells un basa-
ment. L'escultura manca a tot arreu, i hi ha una simplicitat gran
en totes les linies. A l'absis del costat de l'Evangeli hi ha 1' altar del
Sant Sepulcre de Palera
Sant Sepulcre, amb unes figures de tamany natural en actitut de guar-
dar-lo. En 1' altar major es venera Sant Domingo, lo qual fa que sigui
també molt conegut amb aquest nom. Avui solament en tal diada
celebra allí missa el senyor rector de Lligordá. Del monestir n'ha
desaparegut bona part, quedant deis claustres sois algún capitell,
molt borros, i trogos de columnes entre les ruñes. En la part encara
en peu i habitada per una pobre gent, se conserva una petita finestra
románica amb una columneta.
Prop de l'anterior hi ha l'esglesieta de Santa María de Palera
(també románica, d'una ñau, amb el campanar sobre la porta),
que és sufragania de Sant Pere de Lligordá, municipi de Beuda, con-
servant al llarg de la fatxada una muralla.
Sant Félix de Beuda (parroquia i cap d'ajuntament). — L'es-
<
o
w
en
w
Q
<:
z
en
mj
■
■
■1
■Pj^^
mIH
1
E
té ' ' '-'^'^H
1
HH^^
^1
Hi
^^spB
1
iM
vM
^-fr|PPp
^
W^ n»
'^cBl
1
^'
^ lí^^sísaÉk «
^1¿^
''
'^<^fliH
1
•^
ü
1
1
n
1
<
o
w
O)
Q
z
2C)4 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
glesia es románica, de tres naus, que's manifesten a l'exterior per Uurs
absis : la gran, coberta amb volta de mig punt, i les laterals, de quart
de cercle. La planta presenta la particularitat d'ésser cap i ampia,
essent-ho exageradament la ñau de l'Evangeli; els pilars son rectan-
gulars, i en sa fatxada hi ha un sepulcre adossat, la lápida del qual
Beuda
ja no es Ilegible. El campanar te grans proporcions, algant-se damunt
de la porta, que ostenta encara dos capitells, bastant estropiats.
Santa María de Segaró (esglesia parroquial de dit lloc, agre-
gat a Beuda). — Esglesia románica d'una ñau, tota de carreu, la
])()rtada de la qual, per sa senzillesa, recorda les de vSerinyá i la Mare-
de-Déu del Mont. Está defensada per una barbacana que data deis
temps mig-evals.
L'absis, semblant al de Serinyá, en el qual hi ha avui sobre-
posada una torre, té la particularitat de presentar aspitlleres sota
SANT FÉLIX DE BEUDA
Planta
Escala de i : 400
Secció transversal
Escala de i : Soo
SAXT PERE DE MONTAGUT
Seccions longitudinal
I transversal a B
Escala de i : 800
j<_.
Planta
Escala de i : 400
296 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
les arcuacions per a sa millor defensa. L'interior, desfigurat per re-
vestiments, guarda, en un deis altars laterals, l'imatge de Santa
alaría, que és d'alabastre. Se teñen noticies d'aquesta esglesia de
l'any 1016, en que el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, en fa dona-
ció al monestir de
Santa María de dita
vila junt amb altres
bóns situats a la
mateixa parroquia.
L' altar major es una
de les mes formoses
obres de la nostra
pintura en el segle
XVI, conservant-se
ses taules, encara, a
l'esglesia, sagristía i
casa rectoral, entre
les quals sobressur-
ten per llur origina-
litat les de la Crea-
ció del Món i el Ju-
dici de les animes.
Sant Pere de
Montagut. — Hi ha
documents que da-
ten del segle x i f an
referencia d'aquesta
parroquia. El tem-
ple actual te la plan-
ta de tres naus i un
sol absis. Ve coberta
la central per una
volt a apuntada, i
les laterals per una volta la secció de la qual vol csscr parabólica.
El repartiment deis pilars, la secció deis quals és rectangular,
és diferent, a un costat, de l'altre : a la part de l'Epístola son iguals
les distancies entre pilars, i a la part de l'Evangcli sois el mes proper
a l'altar major és igual ais anteriors, ocupant l'espai restant tres ar-
cades mes petites, obrint-se sobre les dues ultimes i a l'altura de
la cornisa, de la qual arranca la volta central, unes petites finestres^
MoNTAGLi
ESGLESIA d'AdRI (GiRONA)
Kaüós del Terri : F.sclksia i pati del castlt.l
M
298 BUTLIETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
Les linies no poden ésser mes senzilles. A l'interior de l'esglesia, í
fent de peu de candeler, eneara lii ha ali;ún eapitell románic.
Sant Lloreng d'A-
dri. — Parroquia d'a-
quest lloc, municipi
de Canet d'Adri, és
una petita esglesia
románica d'una ñau,
tota de pedra picada.
A la portalada hi ha
dues columnes amb
Uurs capitells. El
campanar ha sigut
transformat i es pre-
senta com sobrepo-
sat, i l'absis sois és
decorat per una ser-
reta.
Rabos del Terri^
dedicada a Sant Cu-
gat, substitueix avui
a la de Sant Andreu
de Terri. Aquesta es-
glesia románica, d'u-
na ñau, forma part
del castell de Rabos,,
de tal manera, que
l'absis hi está mig
amagat. En son inte-
ii()i- lii lia un curios
(hbuix en un arren-
cament d'arc.
Sama .María de Cistella
Santa María de Cis-
tella. — Conserva l'escaient fatxada románica, essent un deis mes
formosos monunients de l'Empordá. Sa portada recorda la de Liado,
descansant els ares, en degradado, sobre un parell de columnes per
banda, de bonics capitells. Es curiosíssima rornamentació que pre-
senta el finestral de la part alta.
w
H
<
SANTA MARÍA DE LLADO
Planta
Escala de i : 400
Secció transversal
ráscala de i : 800
o
a
<■
H
<
C/1
<
H
I-I
W
2;
w
n
<
u
302 BUTLLETÍ DEL
Santa María de Liado. — L'ex-coMegiata de Santa María fou
un deis mes importants monestirs de l'antic comtat de Besalú. L'es-
glesia románica, de tres naus, és un acabat i formós monument. La
planta deis pilars és rectangular, tenint adossada una columna,
que sosté els ares torals que interrompen la ñau central, la volta
de la qual és apuntada; i les voltes de les naus laterals son voltes
de mig cañó, estant IMuminada la central per un uU de bou que
s'obre en el parament entre la coberta de l'absis central i la volta
de la ñau major.
Els tres absis semblen mes antics, i no están els laterals ados-
sats al principal. La portalada, ja reproduida altres voltes, és una obra
mestra, tant en la composició com en el detall.
Deis claustres que comunicaven amb l'esglesia per la tapiada
])orta de la ñau esquerra, no'n queda mes rastre que uns capitells
de pilastres que avui formen part de la tanca d'un galliner en el re-
cinte del desaparegut claustre. Referint-se ais que, superposats, ser-
veixen de pica beneitera, indica el Sr. Monsalvatje que'ls dos infe-
riors potser son de l'antic temple de Santa María, que está adossat
a Tactual temple, que serveix avui d'escola; i que'l superior, de mar-
bre de color, és procedent de l'arc triomfal.
Moltes foren les possessions d'aquest monestir, i di verses les
esglesies que li guardaren acatament.
j. DOMENECH MANSANA
(Clixcs i plantes de Taiiior.)
Centre Excursionista de Catalunya 303
L'OBRA DEL XALFJ-REFUGI D'ULL DE TER
Durant l'any 1906, i degut a 1' iniciativa i ais entusiasmes del
nostre benvolgut president D. César August Torras, va anar
prenent peu Tidea de llengar-se obertament el nostre estimat Cen-
tre Excursionista de Catalunya a la tasca, ben meritoria i
profitosa, de construir en la nostra serralada pirenenca una xarxa
de refugis de montanya, comen^ant per bastir en el cercle d'Ull de
Ter un vistos xalet-refugi, com a primera pedra i punt de partida
d' aquesta noble i no petita empresa.
La Junta Directiva del nostre Centre, formada llavors pels se-
nyors Torras, Llagostera, Vintró, Amatller, Basté, Guarro, Morelló,
Rocafort, Valls, Llatas i Estany, va acollir i patrocinar aquesta
idea a comengos del següent any 1907; i al veure els entusiasmes des-
pertats per la mateixa i els oferiments que anaven rebent-se per faci-
litar la seva reaiització, va acordar portar-la a cap, creant una Comis-
sió especial que entengués en tot lo referent an ella i cuides de la
seva bona i propera efectivitat.
Era el dia 25 de maig de 1907 al vespre, que, convocada peí se-
nyor Torras, hi hagué una reunió preparatoria de carácter oficios,
a la qual assistiren valuosos elements d' aquesta casa, mostrant-se
tot-hom propici a emprendre's aquesta honrosa tasca, oferint el seu
concurs moral i material. Davant d'aquesta bona acollida, la Junta
Directiva, en sessió del 11 de juny i amb assistencia deis Srs. Torras,
Vintró, Amatller, Guarro, Rocafort, Valls i Llatas, i deis presidents
de Secció Srs. Freginals i Martorell, va acordar per unanimitat la
construcció de Tesmentat xalet-refugi i la constitució d'una Comissió
especial formada deis president, vicepresident i secretan del Centre,
i deis Srs. Soler i Santaló, Mitjans, Lluís M. Vidal, Oliveda, Guasch,
Vidal i Riba, Mora, Par, Guarro, Martorell, Galbany, Casas-Carbó,
Baladía i Gaza, alguns deis quals van deixar posteriorment de for-
mar-ne part, essent-hi afegits en canvi altres, com els Srs. Miret,
Maymir i Xicoy, que hi prestaren tota llur valuosa cooperado.
El punt de partida per a la reaiització de l'empresa fou Tiniciar
i fomentar una suscripció per arbitrar medis pecuniaris, i l'encarre-
gar a la Secció d' Arquitectura del nostre Centre el plan i l'execució
de les obres, que foren projectades i dirigides graciosament peí seu
president, D. Jeroni Martorell.
Els darrers dies del mes de juny d'aquell mateix any, una Comis-
304 BUTLLETÍ DEL
sió formada pels Srs. Torras, Galban}^ Guarro, Mn. Font i Sagué,
Mitjans i Martorell, ana, junt amb alguns individus del municipi
de Set Cases i del paleta de Camprodón Sr. Pagés (a. Faustino), a
dalt el planell d'Ull de Ter, escollint el lloc d'emplagament del pro-
jectat xalet-refugi, a un centenar de metres de la font del Ter i en
una petita eminencia que domina els dos camins que pugen pels Re-
cons o peí Pía Gran de Murens, a una altitut de 2,300 metres sobre'l
nivell de la mar.
Aquest lloc fou triat peí nostre malaguanyat consoci mossén
Norbert Font i Sagué per ésser un morrot o Henea de térra ferma i
consistent, la constitució geológica de la qual era garantía segura de la
seva estabilitat, i a mes per estar un xic resguardat deis corrents de
vent que allí dominen. Aixó apart que'l lloc era indicadíssim per
la llur utilitat, al peu deis alterosos cims de Gra de Fajol, Bastiments
i Pie de la Dona, en lloc d' afluencia de camins i viaranys diversos
que posen en comunicació amdós vessants pirenencs, facilitant en
gran manera les travessíes de Camprodón a les altes encontrades
del Conflent i montanyes del Canigó, com també les añades a Nuria,
el nostre tant conegut santuari pirenenc, sigui des deis vessants del
Ter, sigui des de les valls franceses que cada any acostumen a cele-
brar-hi alguna pelegrinació.
La llista de suscripció fou comentada seguidament, havent-hi
ja reunides en aquella data unes cinc mil pessetes, de les que anava
fent-se carree el tresorer de la Comissió, el ja esmentat company
D. Lluís Guarro, qui a darrers de juliol tenía ja reunida la suma
de 9,903*90 pessetes, destinada an aquest fi.
Escollit el lloc d'empla9ament, es feren les gestions necessaries
per a la concessió del terrer sobre'l qual havía d'edificar-se la projec-
tada construcció. L'Ajuntament de Set Cases pretenía, en virtut de
determinats títols, que aquell terrer era de la seva proprietat, i
estava disposat a cedir-lo generosament; mes de les averiguacions
peí Centre practicades resulta que aquell lloc formava part de la
montanya de Sant Miquel de Setcases, proprietat de l'Fstat. Fou
llavors que per acord de la Junta Directiva, prés en 18 de juny, va
dirigir-se al Ministeri de Foment una instancia demanant la con-
cessió o el permís per ocupar una hectaria de terreny an el fi indicat
de construir-hi un xalet-refugi de montanya. Després de moltes ges-
tions i de penosos treballs realitzats per vencer la dificultats que
quasi sempre oposa la burocracia espanyola, va obtenir-se la reial
ordre corresponent (juliol de 1907) concedint dita autorització, junt
amb la d'aprofitar els matorials de construcció (pedra i fusta) que
allí existissin.
Centre Excuíísionista de Catalunya 305
En sa conseqüencia, a primers d'agost, el Sr. Pagés, mestre-de-
cases encarregat de les obres, va dirigir-se amb una brigada de quinze
treballadors adalt d'UU de Ter, procedint a aixecar-hi una barraca
on allotjar-se, com a treball preliminar. El dia 5, en presencia deis
Srs. Torras, Martorell i Galbany, comentaren els treballs de replan-
teig, anant continuant les obres amb tota activitat; havent-se fitat
previ ament i amb inter venció de Tenginyer quefe d'aquell districte
forestal tot el terreny enclós en la concessió otorgada al nostre
Centre.
El projecte del Sr. Martorell era atrevit i ben important. La
superficia d'edificació era de 160 metres en sa planta baixa; de
dos pisos, amb una espaiosa sala-menjador, cuina, water-closet i
dormitoris capa90s per a una vintena de Hits. La basa de sa construc-
ció era la mampostería i el ciment, amb envigats de ferro. Propera-
ment an aquest edifici havía d'erigir-se'n un altre, vertader refugi,
de dos pisos : l'un destinat ais mogos i traginers, i l'altre a les ca-
valcadures.
Les obres anaren fent-se seguidament, profitant la bonanga del
temps tant com se podía. No cal dir que eren ben costoses, ja que,
llevat de la pedra, tots els materials havíen de pujar-se amb corrúes
de muís des de Camprodón. Cal advertir que la Sociedad General de
Asfaltos y Cementos Portland, de la Pobla de Lillet, posa a disposició
del Centre 200 quintars de ciment Asland de la se va fabricació.
A les darreríes del mes de setembre d'aquell any (1907) tingueren
de sospendre's les obres de construcció : el mal temps i els frets i
gelades impossibilitaven la llur continuado. Les parets del xalet-
refugi s'aixecaven fins arrán de primer pis, amb llurs contraforts i
ares de descárrega, d'on havía d'arrencar la volta del mateix. Així
romangué durant l'hivernada, en espera del bon temps, quedant en
estat de bona conservació.
Mentrestant continuava la tasca de propaganda per arbitrar
recursos amb que atendré les despeses de construcció. Per una part,
per medi de la premsa i d'actes públics, s'anava propagant la conve-
niencia i l'utilitat de l'obra empresa, fent-hi interessar particulars i
corporacions. Per altra part, diferents comissions anaven a demanar
a socis i amics el llur concurs pecuniari, que poques vegades ens fou
negat : molts deis nostres consocis corresponíen generosament a la
nostra crida; la colonia estiuenca de Camprodón s'apuntá, en sa
majoría, a les llistes de suscripció, i organitzá un festival que deixá un
remanent que'ns fou entregat. L'Ajuntament de dita vila i la Real
Asociación de Cazadores, de la nostra capital, foren les primeres
306 BUTLLETÍ DEL
corporacions quc'ns prestaren la Uur cooperació. Per sa part, la Junta
Directiva del Centre va editar unes postáis de propaganda repro-
duint el projecte del Sr. Martorell.
Passada la tongada de frets i mal temps, el dia 5 de juliol de
1908, els Srs. Martorell i Guarro, junt amb el mestre-de-cases senyor
Pagés, anaren a Ull de Ter i disposaren la continuació de les obres,
les quals estaven en complet estat de bona i perfeta conservació.
Malgrat no ajudar-hi el temps, ben bórraseos, que féu durant l'estiu,
el dia 13 de setembre pogué celebrar-se la festa de la Revellosa, com-
memorant la terminado de la coberta del xalet-refugi sense haver
ocorregut cap desgracia ni sensible contratemps. Els murs i les vol-
tes apareixíen totalment construits; en l'interior hi havía ja els em-
bans i s'havíen arrebogat les voltes i parets, treballant-se llavors
en la feina de rejuntar amb ciment Portland l'obra de pcdra de
l'exterior, lo qual se creia essencial i imprescindible.
A la festa esmentada van concorre-hi, entre altres, els Srs. Tor-
ras, Martorell i Guarro, de la Comissió Executiva, i el Sr. Moré, ar-
calde de Camprodón, celebrant-se el corresponent ápat de germanor
a redós del propri edifici en construcció. A 1' acabar aquell mes de
setembre es donaren per Uestes les obres de mes empenta i de mes
cost, sospenent-se la llur terminado i el llur complet arranjament
fins al següent estiu.
En aquella época la llista de suscripció arribava a 21, 377*90 pes-
setes, figurant-hi la subvenció de la nostra Corporació Provincial
de 2,470 pessetes i una altra de l'Ajuntament de la capital, d'igual
import, aplicada a la mateixa per acord de la nostra Junta Directiva.
També hi havíen contribuit els Ajuntaments de Ribes, Ripoll i Sant
Joan de les Abadesses, i el Círcol del Liceu, de la nostra ciutat. Igual-
ment hi havíen ingressat els remanents de diverses testes celebrades
aquell estiu a Camprodón i els deis dos Fcstivals organitzats al Pare
Güell en 22 de mar9 i 14 de juny, que donaren uns beneficis de i,iiü'75
i 579*25 pessetes respectivament.
Durant l'hivern i la primavera de l'any 1909 va anar continuant
la penosa tasca d' arbitrar medis económics, fomentant la llista de
suscripció i recorrent a altres medis extraordinaris, com foren la
celebrado d'un Gran Festival Sportiu en el Frontó Comtal, que tin-
gué lloc el dia 24 d'abril deixant un benefici de 1,228*80 pessetes,
i el primer Torneig Cátala de Foot-ball, celebrat el dia 23 de maig,
amb igual bon éxit i deixant un remanent de 9o'35. Per altra part la
nostra Junta Directiva va acordar, en sessió de 9 de marg, la crea-
ció d'una quota especial voluntaria destinada a aital fi, la qual va
Centre Excursionista de Catalunya 307
cobrar-se des de primer d' abril de 31 a desembre de dit any 1909,
donant un resultat total, o benefici líquid, de 3,278'95 pessetes, de-
ducció feta de les despeses de cobranza.
Es d'advertir que, per mancar a la Comissió pecunia precisa
per atendré imperioses necessitats de construcció, la Junta Direc-
tiva, en sessió de 2 de mar^ de 1909, va autoritzar l'entrega de 750 pes-
setes deis cabals socials, reintegrables, i augmentades després fins
a 1,500. També ha vía sigut pagat amb carácter definitiu el cost de
la festa de la Revellosa i alguna altra despesa de poca importancia.
Tampoc aquell any ens fou gaire favorable en quant a bon temps,
i fins a darrers de juny no pogueren reprendre's les obres per deixar
enllestit el xalet-refugi i l'altre eos de construcció o edifici destinat
a traginers i cavalcadures. De totes maneres, el dia 3 de juny va
fixar-se per al 18 de juliol la data de l'inauguració, que després tin-
gué d'ajornar-se fins al 25 del propri mes.
Durant aquell temps la Comissió va desplegar tota la seva ac-
tivitat a fi de deixar per a aquella data, en disposició de poder ésser
habilitades, totes les dependencies del nostre xalet-refugi, atenent
a son complet arranjament.
Amb destí al mateix, i a demandes de l'esmentada Comissió,
es reberen donatius diversos, entre altres el de D. Narcís Gosch,
i els deis Srs. Pedrerol, Güell i Terradas, Riera i filis, Pujol i germá,
Joan Bonet, A. Comas, Mas Bagá i El Siglo, referent a mobiliari;
Ferrer i Patau, La Azucarería, Llorens, Camprubí, Inglada i C.^, i
Maristany i C.^, per a servei de taula; J. i J. Bertrán, Roura i Toll,
El Indio, La Filosofía, Botiga Fonda, Estebanell i Pahissa, Calvet
i Mata, Mitjans i Pala, Bonet germans, Agustí Borrell, Bassols, Casa-
novas germans, Ignasi Font, Salvador Godo, Ramón Carrer, Sola i
Sert, Successors de B. Brutau, F. Casáis, Viuda de F. Blanch, Ra-
món Senesteva, F. Capell, Filis de S. Casáis, Tarradas, i altres que
sentó no recordar, referent a teixits per a paraments de taula i Hits;
a tots els quals es deu coral i profunde agraiment.
Arriba la data fixada; i, si bé les obres de construcció i arranja-
ment no estaven totalment acabades, treballant-s'hi encara durant
tot l'estiu, va inaugurar-se solemnement el nostre xalet-refugi, essent
obert al servei públic des d' aquell moment i comen^ant a prestar la
seva utilitat.
A l'acte de l'inauguració van assistir-hi : Mr. Belloc, delegat
especial de la Direcció Central del C. A. F.; Mr. Artigues, represen-
tant la Secció de Tolosa; Mr. Boixó, per la del Canigó; el Comte de
Saint-Saud, pels turistes de l'Alt Vallespir i del Ski Club Bordelais;
308 BUTLLETÍ DEL
D. Xarcís Fuster, regidor i representan! de TExcm. Ajuntamcnt de
Barcelona; el Sr. Morer, arcalde de Camprodón; Fenech, enginyer
forestal del districte; 1' arcalde de Setcases; el tinent de carabiners
i el duaner de Camprodón; delegats de l'Ateneu Barcelonés, del Fo-
ment del Treball Nacional, de l'Atracció de Forasters, del Club Mon-
tanyenc, del Centre Excursionista del Valles, de la Real Asociación
de Cazadores, del Centre Autonomista de Dependents del Comerc
i de rindustria; Mn. Salvia, peí santuari de Nuria; el Sr. Cassador,
pcl diputat a Corts per aquell districte; i els Srs. Torras, Guarro,
Galbany, Oliveda, Mitjans, Miret i Maymir, Vidal i Riba, i Xicoy,
de la Comissió, junt amb l'arquitecte Sr. Martorell, el mestre-de-
cases Sr. Pagés, i gran nombre d'excursionistes d'amdós vessants pi-
renencs.
El xalet ofería un vistos cfectc : la cuina i la sala-menjador es-
taven totalment acabades, com totes les habitacions del pis superior;
estant les de la planta baixa ocupades pels operaris que havíen d' aca-
bar l'edifici destinat a traginers i cavalcadures i algún que altre
petit treball.
En mig de bona germanor i gran entusiasme, prop d'un centenar
de comensals s'assegueren a les taules preparades en el gran menjador,
a l'hora de diñar, després de la primera aviada de coloms missat-
gers que portaren diferents aerogrames fent assaber la bona nova de
l'inauguració a diferents entitats i corporacions de Barcelona, París
i altres indrets. A l'hora deis brindis parlaren els Srs. Torras, Morer,
Fuster, Boixó, Belloc, Saint-Saud, Galbany, Bertrán, Salvia, Marto-
rell i altres, pronunciant paraules ben falagueres i encoratj adores
per al Centre i la se va obra, en bona hora empresa.
L'obra de construcció del primer xalet-refugi cátala en la gran
i extensa serralada pirenenca era ja un fet positiu. L'entusiasme d'un
home i la cooperado de molts l'havíen portada a terme. Des d' aquell
dia el nostre xalet-refugi d'Ull de Ter ofería a vianants i excursio-
nistes hospitalitat, relatiu confort i utilíssims servéis, profitats per
molts.
El servei de restaurant i 1' administrado foren confiats a l'An-
toni Rigat, fondista de Camprodón, mitjan9ant condicions i tarifes
peí Centre imposades : el restaurant a son cxclusiu carree, amb les
tarifes de 3'5o ptes. per diñar i altre tant per sopar; el servei de Hits
reservat al Centre, al ])reu de 2'5() per ais no socis i de i'5() per ais
socis, mitjan^ant la percepció per aquell d'una petita part de lo
que per tal concepte fos recaptat, per la cura i administració de dit
servei.
Centre Excursionista de Catalunya 309
El dia 18 de setembre de 1909 se dona per acabada la primera
temporada, quan ja la neu s'havía ensenyorit d'aquells encontorns
i les obres restaven totalment terminades. Durant la mateixa, l'ex-
plotació del xalet produí un benefici de 121 pessetes.
Un punt ben important quedava encara enlaire : les dites obres
de construcció no estaven pas totalment pagades, i la Comissió no
tenía cabals per atendré dites responsabilitats. Calía fer nous es-
forgos, i així es féu per part de la mateixa i de la Junta Directiva
del Centre Excursionista, an el qual, económicament parlant,
quasi res costava aquella important obra que tant parlava a favor
del mateix.
Per aixó, tant la Junta Directiva del Centre com la Comissió
especial, llavors constituida segons acord d' aquella prés en 30 de
junv de 1909, pels Srs, Torras, Botey, Casas-Carbó, Domenech i Rou-
ra, Galbany, Guarro, Martorell, Miret i Maymir, Mitjans, Oliveda,
Pares, Tey, Vidal i Riba, i Xicoy, continuaren els llurs treballs en
aquell sentit durant una bona temporada.
Inaugurat ja el xalet-refugi, quedava, en rigor, acabada la tas-
ca d' aquella Comissió; pero, aixó no obstant, va continuar aquesta,
encara, la se va missió durant tota Tanyada, preocupant-se de reunir
nous cábals per al pagament de les obligacions contretes.
De totes maneres, des de 1910, la Junta Directiva fou la direc-
tament encarregada de tot lo referent a Ull de Ter, si bé continuava
encara en funcions el Sr. Guarro com a tresorer especial que havía
vingut desempenyant dit carree, amb general aplaudiment, des del
comeng fins al i.' de desembre d' aquell any (1910), en que rendí
comptes de la se va missió.
La Junta Directiva continua, dones, atenent amb especial in-
terés tot lo referent a Ull de Ter, preocupant-se d' arbitrar cabals per
pagar totalment els deutes pendents, i curant de tot lo referent a la
bona marxa i recta administrado d'aquell xalet-refugi, l'explotació
del qual per a aquell any (1910) fou novament confiada al Sr. Rigat,
de Camprodón. El dia 20 de juliol d'aquell any la Junta Directiva
confia a D. Manel Miret i Maymir i D. Eduard Vidal la redacció d'un
reglament especial per a l'administració d'Ull de Ter, lo qual no va
portar-se a cap per no haver acceptat dit encárrec el mentat Sr. Vidal.
Per aquest motiu, i a fi de descarregar a la Directiva de la penosa
tasca d' atendré dits servéis, va nomenar-se, en sessió de 19 d agost
del propri any 1910, ais president, secretari i tresorer del Centre,
perqué, sois o acompanyats de les persones que creguessin mes con-
venient, entenguessin en tot lo referent a estudi i resolució de tots
310 BUTLLETÍ DEL
els assumptcs relacionats amb el xalet-refugi d'Ull de Ter, Aquell
mateix any, i com a propaganda, la Junta Directiva va encarregar
al dibuixant Sr. Llongueras la confecció d'un cartell anunci, el qual
no s'ha publicat encara per excés de presupost de despeses. També
va acordar-se, en ii d'octubre de 1910, l'habilitar a Martí Blanqué,
de Setcases, com a guarda especial del xalet i guia, mitjancant la
percepció de 60 pessetes any ais peí primer servei, i tarifant-li els
j ornáis peí segón a rao de 5 pessetes anant i tornant en un dia, 8 en
cas de quedar-se a dormir-hi un dia, i 12 en el d'estar-hi dos dies.
Durant aquella anyada l'explotació del xalet va produir un benefi-
ci de i39'5o pessetes.
Per atendré, en aquella data, a les obligacions vengudes, es
tingué de recorrer al favor de bons companys, i els Srs. D. Lluís
M. Vidal i D. Joaquim Casas-Carbó avanzaren, respectivament, les
quantitats de 750 i 500 pessetes. Per sa part, el tresorer de la Comissió
especial d'Ull de Ter, D. Lluís Guarro, havía anat bestreient fins
a la suma d'altres i,765'95 pessetes.
La situació económica, al finalitzar aquell any (1910), era, se-
gons comptes presentats peí Sr. Guarro al donar per acabades les
seves tasques, la següent : total cobrat per suscripció, 32,846'90 pes-
setes; total avangat per diversos, 3,oi5'95; total avan9at peí Cen-
tre, 1,500; o siguin pessetes 37,362'85, suma a la qual ascendíen
els pagaments efectuats fins an aquella data.
En la llista de suscripció figuraven ja, a mes de les entitats es-
mentades, el Club Germania, TAteneu Barcelonés i el Foment del
Treball Nacional, de la nostra ciutat, i les suscripcions del Centre
Excursionista del Valles, de l'Academia Católica de Ripoll i del nostre
Centre Autonomista de Dependents del Comerg i de ITndustria, apart
d'una altra subvenció, del nostre Ajuntament, per 1,976 pessetes.
Per a l'any 1911 va concedir-se l'explotació del xalet an en
Joan Orriols, de Campdevánol, segons acord de 2 de maig; proce-
dint-se també a la compra de diferents objectes per a servei de Hit
i cuina.
Dos contrátemps notables aparegueren llavors a la consideració
de la Junta Directiva. L'un d'ells fou el robo perpetrat, durant l'hivern
á un de Ter, de coberts i mantés, entre altres objectes de menys
valúa, sens que res pogués averiguar-se malgrat totes les gestions
practicades, per encárrec de la nostra Junta Directiva, prop de les
autoritats i persones que podíen donar alguna llum referent al mateix.
Tot fou debades : ni rastre pogué trobar-se de cap deis objectes des-
apareguts, com quasi mai res se troba en casos scmblants. De tots
Centre Excursionista de Catalunya 311
és ben coneguda la freqüencia de robos d' igual carácter en els xalets-
refugis pertanyents a altres paísos i entitats. El nostre veí xalet del
Canigó ha sigut objecte, mes d'una vegada, de fets consemblants,
sens que res pogués evitar-se, ni aclarir-se posteriorment. Aquesta
vegada ens ha tocat la tanda a nosaltres, essent victimes de tant
reprobables accions.
L'altre contratemps foren els desperfectes soferts peí nostre
xalet-refugi a causa, sens dubte, de la mala preparado deis materials
aglomerants, deguda a descuit o mancament de zel del mestre-de-
cases encarregat de les obres de construcció i a la falta d'una inspec-
ció fiscalitzadora continua, que era, per altra part, ben difícil i no
exigible en les condicions en que aquelles obres s'estaven portant a
cap. Conseqüencia i manifestado d'aquests desperfectes fou un excés
d'humitat que s'ensenyorí de moltes de les habitacions, deixant-
les en un estat verament llastimós, com pogué comprovar el senyor
Vintró, delegat peí Centre en sessió de 2 d'agost de 191 1, qui va
pujar-hi junt amb un facultatiu a mitján mes adés citat. Aixó mo-
tiva que la Junta Directiva, en sessió de 23 d'agost, acordes fer, de
moment, algunes repáracions urgents, ja disposades peí Sr. Vintró,
deixant per a l'any següent l'adob definitiu, en previsió de mals
pitjors.
També, com a mida previsora, es va acordar que, al finalitzar-se
cada temporada estiuenca, es baixessin a Camprodón tots els objec-
tes possibles, a fi d'evitar nous robos i sustraccions. L'explotació del
xalet, aquell any (191 1), produí 334'5o pessetes.
Mentrestant s'havíen recollit nous cabals mercés a l'éxit i bon
resultat de les tres tandes de sessions cinematográfiques donades a
rideal Cine amb un benefici total de 6,i47'30 pessetes, 2,500 de les
quals foren destinades a la construcció del refugi de la Renclusa, i
les 3,647'30 restants a l'obra d'Ull de Ter; per lo qual, el dia 14 de
novembre, s'acordá pagar la quitanda de lo degut a la viuda del senyor
Pagés (mort en aquest entremig) per la construcció d' aquella obra, no
quedant llavors cap deute fóra de la casa, i encara, aquest, reduit
posteriorment a 2,010 pessetes a conseqüencia de devolucions par-
cials, a compte, ais Srs. Vidal, Guarro i Casas.
A primers de juliol de l'any següent (1912), durant el qual con-
tinua el servei d'Ull de Ter a carree de l'esmentat Sr, Orriols (qui
també l'ha tingut durant el corrent any), van pujar-hi els senyors
Torras i Mora, inspeccionant l'estat deplorable d'aquella cons-
trucció; i a llur retorn, i donades les llurs explicacions, la Junta Di-
rectiva va acordar procedir a l'adob definitiu de la mateixa a basa
312 BUTLLETÍ DEL
de rejuntar totes les voltes amb bon ciment i enquitranar tot el seu
exterior, tal com se fa a l'estranger amb construccions semblants
i usant la fórmula proporcionada peí nostre entusiasta consoci el se-
nyor Comte de Saint-Saud. Aqüestes obres foren encarregades ais
Srs. ^larián Suriñach i fill, de Camprodón, i realitzades amb bon éxit
i excel'lent resultat, com ha pogut compro var-se durant la darrera
temporada per tots els que han visitat el nostre xalet.
L'import d' aqüestes obres de reparado realitzades durant els
anys 191 1, 1912 i 1913 ascendeixen a 6,oo6'97 pessetes, i les portadas
a cap en l'any anterior n'importaren 233'o5: total, 6,24o'o2 pes-
setes a ajuntar a les 39,794'95 que costava aquella construc-
ció, fent una suma de 46, 034*97 pessetes. De mes a mes d' aqüestes
partides, s'han pagat : i,297'65 per mobiliari, robes i uten-
silis de cuina; 484 per despeses de propaganda i menors; 122 per
despeses d'assenyalament de camins; i 240 per cinc anyades al guarda
del xalet; fent un total pagat de pessetes 48, 178 '62.
L'explotació del xalet, en els dos darrers anys, ha produit 190' 25
i 29i'5o pessetes, respectivament; fent un total, recaptat per aquest
concepte durant els cinc anys d'explotació, de i,07()'75 pessetes.
En l'estat de comptes o liquidado general que presenten! junt
amb aquesta memoria podrá veure's amb mes claredat tot lo refe-
rent ais mateixos.
Com pot observar-se, de tot lo anteriorment exposat se despren
que, a no haver sigut el contratemps sensible de les reparacions ex-
traordinaries que s'han hagut de practicar a Ull de Ter, avui el
Centre Excursionista no deuría ni un céntim a ningú, i es troba-
ría que ha portat a cap la magna obra de la construcció d'aquell
xalet-refugi, del qual se troba amo i posseidor sense haver-hi
esmer9at altres cabals propris que 2,373*19 pessetes, cjuantitat bcn
petita al costat del seu presupost o cost total.
Avui, degut an aquell contratemps, molt sensible, resulta que'l
Centre hi ha tingut d'esmer^ar, encara, 6, 006*97 pessetes mes;
devent actualment 930*07 pessetes per quitan9a de la factura de
reparacions, i 2,010 ais Srs. Vidal, Casas i (Guarro com a finiquit
de quantitats bestretes.
Molt de doldre és aquest extrem, encara (|uc'l mateix no cons-
titueix pas cap esforg superior a les nostres propries torces, ni cap
contratemps per a Tesdevenidor i la bona marxa de hi nostra aimada
institució. Prova d'aixó es que, sense deixar d'atendre a totes les finali-
tats i tasques usuals del nostre Centre Excursionista, havem procedit
posteriorment a arranjar el refugi de vSant Andreu de la Castanya,
Centre Excursionista de Catalunya 313
en el Montseny, a carree de la nostra Secció de Sports de Montanya,
i estem avui construint el xalet-refugi de la Renclusa, en Taita regió
pirenenca de les Montanyes Maleides; amb les quals obres es ve a
continuar la tasca de que parlávem al comeng d' aqüestes ratlles.
Sois ens resta, per acabar aquesta memoria que'ns ha sigut enco-
manada, el fer avinent Tutilitat prestada fins avui peí nostre xalet-
refugi d'Ull de Ter.
Tot just inaugurat, veiem que, el dia 29 d'agost de 1909, el
Sindicat d' Iniciativa de Vernet-les-Bains organitza una cursa mon-
tanyenca, o campionat de velocitat i resistencia, amb carácter inter-
nacional i amb la cooperado del Touring Club de Franga, de la
Secció del Canigó del Club Alpí Francés, i del nostre Centre Excur-
sionista de Catalunya; i, fixant-se en l'existencia del nostre xalet
d'Ull de Ter, ne fa lloc de terme de dita cursa, que, comengant a la
vila del Vernet, seguía vers Sahorra, Py i coll i portella de Mantet.
I des d' aquella data veiem el nostre xalet continuament visitat per
nombrosos excursionistes, entre' Is quals abunden els filis de l'altre
vessant pirenenc; i veiem que tots ells s'apressen a fer constar l'utili-
tat práctica d' aquella construcció i el llur regoneixement vers el
Centre Excursionista, que en tant bona hora l'ha portada a cap.
No hi ha sino fullejar el registre de visitants d'Ull de Ter, o el Ilibre
allí existent, per poder-se fer carree seguidament d' aquesta utilitat,
assenyalada per molts i molts casos especiáis deis quals podríem fer
esment.
Es per aixó que, si el nostre Centre Excursionista de Cata-
lunya reb de per tots indrets expressions de felicitació i encoratja-
ment per la seva obra de bastir el primer xalet-refugi de montanya
edificat a la nostra térra, ha d'ésser ell el que a l'ensems transmeti
a tots els seus socis i amics que l'han aidat en aquesta empresa el
seu viu regoneixement i palesa gratitut. La Junta Directiva profita
novament aquesta ocasió per a expressar a tots el seu agraiment
mes sincer.
Ara sois manca que l'obra realitzada sigui curosament atesa
en l'esdevenidor; i per aixó, atenent aquesta necessitat, la Junta
Directiva del Centre ha constituit una Comissió especial, avui for-
mada pels Srs. D. César August Torras, D, Lluís Guarro, D. Jeroni
Martorell, D. Gabriel Roig, D. J. Domenech Mansana, D. Eduard
Ferrer i Mn. Marián Faura i Sans, la qual curará d' estudiar i propo-
sar a la Directiva tot alió que's cregui mes convenient per a la millor
conservació i el mes bon esdevenidor del xalet-refugi d'Ull de Ter.
39
Ingressos
XALET-REFUCl
Liquidació Geneiil
Montant de les llistes de suscripció, segons detall ja
publicat
Producte líquid de les festes de Camprodón ....
Producte líquid deis festivals de Barcelona ....
Producte líquid parcial de les funcions de Cine.
Producte líquid de quotes voluntarles deis socis .
Sobrant de l'excursió a Mallorca
Producte de la venda de postáis
Liquidació estades xalet, any 1909
Liquidació estades xalet, any 1910
Liquidació estades xalet, any 191 1
Liquidació estades xalet, any 1912
Liquidació estades xalet, any 1913
Bestret per D. Lluís M. Vidal, deducció de la quan-
titat tornada a compte
Bestret per D. Joaquim Casas-Carbó, deducció de la
quantitat tornada a compte
Bestret per D. Lluís Guarro, deducció de la quantitat
tornada a compte
Adelantat per la Tresorería del Centre Excursio-
nista, segons acords de la Junta Directiva . .
Adelantat per la Tresorería del Centre Excursio-
nista per despeses de reparacions
Saldo a pagar a Marián Suriñach i fill a compte de
factures de reparacions
Pessetcs
26,004
467
2,238
3.647
3.278
135
10
121
139
334
190
291
500
333
^^^n
2,140
6,240
Cts.
Pessetcs (
55
4«
44
30
95
t
(
1
t
\
!
35.781
50
50
25
50
1,076 ,,
1
I
2,010
14
02
8,380
930
48,178 ^
Nota. Tots cls comptcs, factures, conipro\%'mts i ospecificaclons déla prcsent liíjii
obren en jkxUt de l'infrascrit Trcsorer.
)'Ul_L. DE
í Comptes
ER
Despeses
Import de diferents factures de materials ....
Despeses de transports de ciment
Factura maximbrar fusta
Import comptes generáis presentats per Joan Pagés,
referents a materials, jornals i transports. . .
Despeses de la Festa de la Revellosa
Cost instalado gas acetilé
Cost instalado aerográfica • .
Drets d'inspecció deis enginyers del Districte Fo-
restal
Despeses suplertes pels Srs. Guarro, Martorell i
Torras
Dany remeses efectiu a Joan Pagés
Import factures mobiliari i robes
Batería cuina i despeses d' instalado
Factura de ITlustració Catalana; folleto de pro-
I paganda
Projecte del cartell de propaganda
Despeses menors
Import de les anyades al guarda Martí Blanqué
Despeses de Tassenyalament del camí i altres
Import de les factures de reparacions de 1910
Import de les factures de reparacions de 19 11
Import de les factures de reparacions de 1912
Import de les factures de reparacions de 1913
Pcssctes
Cts.
35
Pcssctes
1485
III
10
150
36,351
35
210
292
30
268
85
672
214
40
05
39794
806
491
60
1,297
¿54
180
50
484
240
122
362
Cts.
95
65
¿33
670
4,608
728
05
05
57
35
6,240 02
48,178 62
Barcelona, ji desemhre 1913
El Tresorer,
GABRIEL ROIG
3l6 BUTLLETÍ DEL
EL CANgONER DEL CALIC
RECOLLIT I ÜRDENAT PER Mn. J. SeRRA I ViLARÓ
(Conlinuació)
EL LLAURADÜR
(Tonada igual a la d' El Mavit xic xic)
Deniatí ni'aixeco: — Acosta't, vailet;
nie'n \'aig a llaurá. acosta't pía enyá.
La mestressa jove — No pot ser, mestrcssa:
me'n porta esmorzá: mes m'estim llaurá,
un tupí de sopa que aquest camp que llauro
i un bocí de pa. s'ha de conreuá,
i al nüg d'aquest camp
Luíala hilara, una font hi ha:
hílala lulai. els que hi van a beure
s'han d'aginoiá.
Sois aquest tro9 me digué el Calie. Qui vulgui veure-la seiicera
la trobará en el vol. III, pág. 147, d'en Briz. Tambó la publica en Gay
(pág. 58). Tal vegada no volgué dir-me-la tota per immoral, puix quan
tal ell judicava una can^ó no hi havía medi de fer-l'hi dir.
LA PUBILLA CERDANA
Andant
U-na can - $ó vui can - tar ( no hi ha
moh que s'és dic - ta - da) d'u-na pu - bi - Ha que hi
iiz=f=zi=::]izTTjLz-z=jz=jziTi:^q-^
ha a la pía - na de Cer - da - nya, a la
/7N
pía - na de Cer - da - nya.
Centre Excursionista de Catalunya
317
Una canyó vui cantar
(no hi ha molt que s'és dictada)
d'una pubilla que hi ha
a la plana de Cerdanya.
A l'edat deis catorze anys
ja s'ha quedat sense mare:
per apendre de cosir
a Girona l'han portada.
A la casa'on l'han duta
un capitá hi posava:
si hi posava un capitá
de la primera campanya.
Ja se'n posen a tractar
amb intenció de casar-se.
— Pubilla : si vols venir
a la plana de Cerdanya,
que de dos cavalls que tinc
l'un será per a portar-t'hi. —
Posa la sella ais xivalls,
les pistóles a les xalnies:
ja se'n posen en camí
per anar a la Cerdanya.
Quan a Cerdanya van ser
veu dos senyors passejant-se.
Si la pubilla va dir:
- — Un d'aquells és el meu pare.
— Pubilla! Qui t'hi ha dut?
Mal-haia qui t'acompanya! — •
El capitá ho ha sentit:
ja en desenvaina 1' espasa:
li'n dó un cop d'espasa al coll,
ja la vida li ha llevada.
— Pubilla, bé ens casarem:
ja no tens pare ni mare.
— Aixó no que no ho farem,
perqué heu dat mort aUmeu pare.
Viu
EL CAgADOR
^f^^t=^?M^-^^-^^^
U - na ma - ti - na - da fres-ca... tu - la - ra ra
:z::íszii:^inií:
N^-^-^-^^^-^gf^^^^-E^-^JÍEg^gE^^^
la la la la la la - ra la.
Jo me'n vaig a - na a ca
^Sí—-^ 1 ^ 0 X 0- 1.
9a.
tu - ru lu la la lu la la lu
lai.
Una matinada fresca...
lularararai...
jo m.e'n vaig ana a ca^á.
lulalalulararai.
No trobí ca9a ninguna
que jo li pogués tira,
sino una gentil pastora
que guardava el bestia.
La trobo adormideta:
no la gosí despertá.
En cullo un ram de violes:
al pit les hi vaig tira.
Les violes eren fresques:
la pastora es deixondá.
— Qué hi cerqueu, per 'qui, g'lan jove?
Qué hi veniu, per 'qui, a cerca?
• — Vine a cercar l'amor vostra
si me la volíeu da.
;i8
BUTLLETÍ DEL
— l>enianeu-la an el lucu pare,
i també an el nicu gerniá,
i també al mcu seiiyor oncle,
que aquí baix a Vic s'está,
i, si ell vos-e la dona,
per ben donada será.
— Si voleu l'amor, g'lan jove,
al truc l'haureu de guanyá. —
Al primer cop de cartetes
ja l'amor li va guanyá.
— Ara que m'heu guanyadeta,
aon me fareu ana?
- — En unes altes montan^•es:
ningú no s'hi veu passá
sino els aucellets que volen,
que no saben de parla.
No haurás de passar fariña,
que de blat no se n'hi fa;
no haurás d'aná a cercar llenya,
que'l bastó ja regnará;
no haurás d'aná a cercar aiga,
que deis ulls ja et saltará.
Aquesta can^ó cree que tal com la publica el Sr. Milá i Fontanals,
o sense'ls últims setze versos, és com fou publicada. Aquests semblen
una parodia de la versió d'en Gay, en la qual el cagador ofereix a
l'aimía una montanya de delicies amb ocells, aigua, llenya, criada,
etcétera. També la publiquen els Srs. Alió i Vilarem. (Milá, n.o 317.)
QUAN JO N'ERA PETITET
Andantet
'#J^^Í^^^^^E>^gEtE^ÍEEg^!E^
r>:=l5
Quan jo n'e-ra pe - ti - tet fes- te
í=^=Í5
fe=l
P=P=^M=N—
15=:f=^4;
ja - va 1 pre - su
mí -a: es-par - de-nyablan-caalpeu, mo-ca - dor de la fal - sí - a.
3
A-deu, cla-vell mo-re - net! A-deu, es - tre-lla del
di - a,
es - tre -lia de res-plen - dorquetot lo món 11 - lu - mi-nal
Quan jo n'cra ])etitct
festejava i presumía:
espardenya blanca al i)eu,
mocador de la falsía.
Adeu, clavell morenet!
Adeu, estrella del dia,
estrella de resplendor
(|ue tot lo món IMumina!
Centre Excursionista de Catalunya
319
Quan ne só estat mes grandet
som dat a la mala vida:
me só posat a robar,
l'ofici de cada dia.
Só robat un mercader
qui venía de la fira,
de la fira a la Bisbal,
que n'és fira divertida:
só robat cent duros d'or,
dobles de quatre hi havía.
Quan só tingut prous diners
só robat una pubilla:
la só mantingut set anys
dient que m'hi casaría.
Passats aquestos set anys
só estat fart de mantenir-la:
la só duda a un poblet
que no n'és poblé ni vila.
A l'arribar-ne al portal
ja ens en criden el «Quién vive!»
Sois aquest trog sabía el Calic. Qui vulgui veure-la mes acabada,
vegi el núm. 119 cVen Milá. També en publica un tro^ Vilarem
(pag. 32.)
VENTURA
Andantet
U - na mi-nyo - na que hi ha din - tre Ri - poli
s'és cri - a - da : Ven - tu - ra s'a no-me - na, Ven -
A - deu, Ven -tu - re-ta, a-deu. Bé en
tu - ra s'a
se - ras ma
no-me - na
la-go - nya
va.
da!
M oderat
'^
U - na nai- nyo- na que hi ha din - tre Ri-poII s'és cri
r--t=
-é-
a - da
:i:
4sr:Ñ=
• -7^-0- ^ ^--at • • -al- -••
Ven
tu - ra s'a -no-me - na,
Ven - tu-ra s'a - no-me -
Tornada
na- va.
A - deu, Vcn-tu-rc-ta, a- deul Eócn se-ras ma-la -go - nya-dal
120
BUTLLETÍ DEL
Una niinyona que hi ha
dintre Ripoll s'és criada:
Ventura s'anomená,
Ventura s'anomenava.
Aden, Ventureta, adeu!
Bé en serás malagonyada!
Ventura n'ha tret un ball
davant de la fadrinalla,
i amb el brillo que llengá,
i amb el brillo que llen9ava,
els fadrinets engresca,
els fadrinets engrescava.
Ja l'híi añada a demanar,
a demanar ais seus pares,
si l'ha añada a demanar
l'hereu mes ric de la plana;
i la jove li n'ha dit:
■ — No sé si es vol casa, encara.
Ventura ja ho ha sentit:
ja se n posa a sospirar-ne.
— Qué sospires tu, Ventura?
— Jo bé tinc que sospirar-ne,
que'l meu pare m'ha llenyat,
que'l meu pare m'ha Heneada,
— No t'ha llen9adeta, no,
que a l'hereu te n'ha donada,
a l'hereu Torre-de-Riu,
l'hereu mes ric de la plana.
— ¿Qué en farem que siga ric
si ell a mi no m' agrada?
— ¿No'm dirás, Ventura, no,
i an a tu quin te n' agrada?
— L'hereu de cal Pere d'Hall,
que té molta nomenada.
— De nomenada ja en té:
de vianda no pas gaire.
— De vianda en guanyarem:
joves som per a guanyar-ne:
ens aixecarem matí,
farem la vetllada Uarga.
Desordenada i incompleta la publica el Sr. Milá i Fontanals
(núm. 353). Tambe hi ha alguns versos iguals an els d' aquesta en els
núm. 344 i 450 que publica el referit autor.
GAUDARIDA
Adagi
wm^^^m^m^-
\=r-=i=
ísr
í=p-
.^.'V
,:ís:
;;.•-
Tres fi
lies tc-nía un
reí,
to - íes tres com u - na
ís=:li
pía - ta.
da
=¡í— í= í ^— K-- —3
La mes bo - ni - ca de
ri - da se lia - ma - va.
to - tes
9—
GaU'
Tres filies tenía un rei,
totes tres com una plata.
La mes bonica de totes
Gaudarida se llamava.
— Gaudarida, Gaudarida:
tu serás la mcva aimada.
Centre Excursionista de Catalunya
321
— No pot ser, mon pare rei,
que la llei de Déu no ho mana:
no ho mana la llei de Déu
ni la Verge sobirana.
— Gaudarida, Gaudarida:
d'aixó en serás castigada:
te tancaré dins la torre,
dintre la torre mes alta.
No't daré menjar ni beure
sino un cop cada setmana:
te'n daré pa de segón,
aigua de la mar salada. — •
Al cap d'un any i un dia
Gaudarida ix en ventana:
les ventanes se li obren
cobertes d'or i de plata.
Veu la seva germaneta
baix, al coixí, que brodava.
— Germaneta, germaneta:
¿me voldríes da un vas d'aiga,
que la boca se m'eixuga
i lo meu cor se m'abranda?
— No la beurás, no, traidora;
no la beurás, no, malvada;
perqué no has volgut creure
lo que'l rei pare et manava. — ■
Sentint aquesta resposta
eixí per l'altra ventana.
Ja veu el seu germanet
que amb pilota d'or jugava.
— Germanet, bon germanet:
¿me'n voldríes da un vas d'aiga,
que la boca se m'eixuga
i lo meu cor se m'abranda? — ■
— No la beurás, no, traidora;
no la beurás, no, malvada;
perqué no has volgut creure
lo que'l rei pare et manava. —
Sentint aquesta resposta
eixí per l'altra ventana.
Ja veu el seu pare rei
que amb cavallers passejava.
— Mon pare, mon pare rei:
me'n voldríeu da un vas d'aiga,
que la boca se m'eixuga
i lo meu cor se m'abranda? —
Mana ais seus patges el rei
que li pugin un vas d'aiga:
al qui primer será adalt
gran ciutat li será dada.
Pugen per l'escala els uns,
els altres per les ventanes...
Quan arribaren adalt
Gaudarida ja finava:
els ángels li feien llum,
la Verge l'amortallava.
Gaudarida se'n va al cel
amb molt gran canturía d'ángels.
\
Es una versió mes a les moltes que se n'han publicades. El
Sr. Milá sol en publica onze, i tres el Sr. Pelai Briz. (Milá, 258.)
BLANQUETAFLOR
Andantet i tranquil
U - na tar - da molt se - re - na me'n vai a ca - sa l'a-m.or,
-BUfi^gl -
*~n:n — ZT'
per veu -re si la veu
-Deu-me l'a - mor mi-nyo
n
ne
:Í:
-*T
a, a - quc-lla Blan-quc-ta flor,
ta : si me la vo- leu da o no?
322
BUTLLETÍ DEL
l'na tarda niolt serena
nie'n x'aig a easa l'anior
]ier \-eure si la \euria,
a(]uella l^lan(|uetat"l(ir.
^ Deu-nie l'anior, niinN'oncMa:
si nu~ la \-()len da o no? — ■
Ja l'en veig' a la iinestra
que lleneax'a resplendor:
ja li'n (lema no de graeia
si nie'n daría l'anior.
I. a resposta que m'ha feta:
— Mon jovcnct preeiós:
mon ]iare i mona mare
no m'lian eriada ]km" \-os:
m'han criada pvr un altrc
que és un xic mes precios.
— Valga'm Oéu! Jo et dic, minyona!
quin parlar tant rigorós!...
Ni els moros de Morería
me ]xirlaríen com vos!
T.es lestes de Cincjuagesma
son proj") de les de Sant-Ció. —
Ja en culi un ram de violes;
també un ramellet de flors.
— Preneu-les, 'moreta mia;
]M-eneu-les, aípiestes flors. —
Ella n'está pensativa
de si les pcndría o no...
T>es en pren i les olora,
i en ía un sosj^iirc^ o dos...
— ■ A vostres bracos me llancjo,
ai jovenct precios!
(líiire-l^t' és igual a la (Ven Pelai Briz (vol. Y , pag. I4()).
A T.A VI LA DE TOLEDO
Andaníei
¥
b_4>— i-i-I— #— ^— íi— •— í — * -^— #— •— 1 1 -^— -f — í— f — F— ^
A
vi - la dj To
le - do s'és for
mat un
— (S* -7-
cife
is-
ment en-treu-na dó-nainolt bo - ja i un ho-ine molt
no - CLMlt.
A la \ila de Toledo
s'és format un casamcnt
entre una dona molt boja
i un lif)me molt ignocent.
La noia n'és joveneta,
a l'edat deis catorze an\'s:
tot-hom din : .Malagon\ada,
per un vell de xei.xanta anys! —
M'estim mes un jove pol)re
and) farines i cigrons.
que un \*'II aud) i)rou \ianda,
and) gallincs i ( a])ons.
]ui sent a la íjirdia noche
el vell se posa a roncar.
Jo pensava, en mi mateixa:
— Mai se pogués des])ertar! —
Ara n'ha passat una r)r(lrc
(|ue'ls vells s'hauran d'embarcar.
And) huniililat li deia:
- Jo US In vindré a acomjianyar.
Al mariner de la barca,
ja li linc encomanat
(|ue si acas el x'cll joinaxa
qnc'l lili din1 re del mar.
i
Centre Excursionista de Catalunya
323
Es bon xic semblant a Tintitulada per en Milá Decreto del Duque
de N Oídles (núm. 498); mes la del Sr. Milá no és acabada, si bé precisa
qui dona el decret, amb lo qual pot fixar-se la data en que fou dic-
tada la can9Ó.
LA DAMA D'ARAGO
Andant
ii:
■^'^^^ÍTÍ^f "d^^T^"^' [=í=V=?=^
:í
A la bo - ti - ga d'un pe - rai - re s'és dic - ta-dau-na can
-0-
ZlI
9Ó d'u - na mi - nyo - na molt gua
pa que es ros
/7\
sa com un íil
^^l=.p-Jtd=.-^^|:|i=^— ^1
.• ,• #— =—
d'or, que ai! A-di
ós, Ag - na Ma - rí - a, ro - ba - do - ra de l'a -
iéií^E^-'-
mor, que ai! a - di
ósl
Andant
:=Z5ü::=zz=:i=:j=n=:irrp:
1^
-» tt-
A la bo - ti - ga d'un pe - rai - re s'és dic - ta-da u - na can -
/7s
'9 — i"
:^=V=i
.» •_
í=-=t=t=ÍÍ=í=:
^-
■■^
w-r
::&r:í:
f=0=^
5Ó d'u -na mi- nyo - na molt gua - pa que és ros - sacomun fil d'or, que
-H gtf
-b^ —
/TV
::^z=¿zzi:íi— id=::
^~"E=íííE5EE5^Í?EIE¿^E^IÍíE?^p^E^
ail A -dios, Af
na Ma - ri
a, ro - ba
do - ra de l'a
mor, que ai! a - di
ósl
324
BUTLLETÍ DHL
A la botiga irun peraire
s'és dictada una caiiyó
d'una minyona niolt guapa
que és rossa coni un lil d'or.
Adiós, Agna alaría,
robadora de l'anior,
que ai! adiós!
Sa niarc la pcntinava
anib una pinteta d'or;
sa cunyada li esciaría
els cabells de dos en dos;
sa germana li portava
li portava els Iligadors:
Iligadors que li portava
era un floc de nou colors.
Son germá se la guaitíiva
anib ullet ben passiós.
— ■ No fosseni germans, alaría,
ens casaríem tots dos.
— De casá'ns no'ns casaríem,
que bé en trobo de millors. —
Se la n'ha emportada a vendré
a la lira de L>-ó.
A l'entrada de la \ila
encentra dos conipradors:
si els ha demanat cent dobles
ells n'hi donen cent i dos.
El senyor qui l'ha comprada
ja se'n té per tot ditxós:
no la dei?va anar a missa,
ni a missa ni a sermó.
Vn din, tot peissejant-se,
se'n van a missa tots dos.
A l'entrar ella a l'iglesiei
els altars Iluiren tots;
al pendre Taiga beneita
perd anells de dos en dos.
Ca]iellá que diu la missa
ha perduda la llic^'ó:
([uan diu : — • Dominns vohiscitiii,
— (juina dama que veig jo! —
L'escolá (¡ue l'lii ajuda:
— Per mi fa : per voste no,
perqué capellans ni frares
no s'han de cuidar d'aixó.
Es una variant mes a les moltes que lii lia publicades. (Milá,
núm. 218.)
VALLDAURA
Meníides diiicn la gcnt:
veritats no'n diuen gaires:
diuen que no tinc galans
i en tinc la casa enrotllada.
I)c lliin\- me miro l'amor,
(\uv de ))r()p n() goso gaire.
Trenta-vuit o In-nla-nou,
a la ratlla de quaranta.
No n'estimo sino un
que n'és fill de la Valldaura:
n'és })elit i aixurit
i boiiicoi (le la cara.
El Calic iKj'n sa])ía mes. Oui vulgui veure-la tota, la trobara
en el Romancerillo, del Sr. Milá (núm. 351).
Aquest lloc de Valldaura és les ruines del nionestir del mateix
nom, avui de la parr()(]uia de Sant Maurici de T.a-Tor, bisbat de Sol-
sona, lo (jual confirma a(|U('lla cangó : «Jo só fill de la Valldaura,
m'he erial a ('astelló, etc., etc.», que son dues pagesíes distants 3 o
4 quilometres Tuna de l'altra.
Centre Excursionista de CatalunYx\
325
TINENT QUI VE DE LA GUERRA
Andant
Ais quin-zeanys e - ra sol - dat, an els set - ze jae-ra
que
fe, ais dis
set só co - ro
nel i ais di - vuit ti - nent de
ziziil— :i=is:
> /T\
-^ — ^ — i>T— ^— T— * g— #— f— ^ — # — ^--1-
juer - ra, ais di - vuit ti -nent de guer - ra.
Ais quinze anys ertí soldat,
an els setze ja era quefe,
ais disset só coronel
i ais divnit tinent de guerra.
Encar que siga tinent
el nieu cor mai viu alegre.
Pensament sempre m'ho diu,
pensamcnt sempre m'ho deia :
— Mira, te la casarán
mentre serás a la guerra. —
Tinc fai:-:a de general
per tornar-me'n a ma térra,
i al entrar-ne en el portal
n' encontró la mare d'ella.
Li de man o de favor
si em vol donar sa donzella:
— Aixó no que no pot ser:
set anys ha que n'és promesa,
n'és promesa amb un soldat
que també és tinent de guerra. —
Ja me'n baixo carré avall;
ja la veig a la finestra:
una estrella que duu al front
aixó me la fa conéixer.
Un dia l'encontrí a l'hort
que regava les floretes.
Ja li dic : — Déu me la gord:
si vol darme una floreta?
— Preneu-ne dos si voleu.
Féu que la mare no ho veja:
a vos no US diría res
i a mi em trauría del temple.
— De dos caminets que hi ha
jo no sé quin podrem pendre:
¿pendren! el de festejar
o el de tornar a la guerra? —
Ja li diu : — Anem, anem,
a cercar-ne la Ilicencia:
allavors ens casarem
i an a mi em traureu de pena.
Tambó la publica el Sr. Milá amb el títol Después de la guerra
(núm. 3(^)3), pero Targ-mTient acaba de diversa manera. Així com en
aquest se casen, en el del Sr. Milá ella el desprecia perqué ja es té
cercada l'amor.
126
BUTLLETÍ DEL
LES NINES DE CASTELLTERSOL
Si n'hi havía tres ninctcs
al lloc de Castelltersol:
n"hi lia\ía una d'elles
que era niés linda ([ue'l sol.
Tres fadrins que la festegen
els dos haurán de dur dol:
jo lio tino al eor, i m'ho jxniso,
(jue la festejo tot sol.
l'n dia Tencontrí sola,
puix ma ventura així ho vol,
boi portant-ne els cantarillos,
(¡ue \-enía de la font.
Jo li die : — Déu gord, Guerida. — •
IClla eni diu: — Déu gord, Ramón. —
Jo li die si bailaría:
ella ni'ha respost cpie no,
• — De bailar jo no'n só digna,
anib un jove com sou vos. — ■
Ja es preñen mano per mano
i a bailar se'n van los dos.
La primera giradeta
tot és parlar de l'amor;
la segona giradeta
Uágrimes del cor li'n dó;
la tercera giradeta
una pistola li'n dó.
— Doneu-mc un coj) de pistola:
travcsseu-mc lo meu cor.
— Me tindríen per ben tonto
de matar la mia amor:
vostron pare, vostra mare,
moriríen de tristor,
i també vostres germanes
moriríen de dolor.
Es molt semblant, aquesta delicada cangó, a la del Sr. Milá Res-
puesta al caso (núm. 331).
EL COMTE DE FLORES
Ben moderat
::l^:h:
.4__-j^_-^-.j._^ __u— I— ^- -_^._-_p_j
Mar-xen un pi - quet de mo - ros,
de
Í5iiz=:{5:
— P^ — # — é-^—é—
1— * ^-
=í=^==tj
:Í5:
=Í=Í=!=5^ÍÍ;131Í3Í
mo - ros de Mo-re - rí - a. Quan ne son per un ca '- mi - no
rts
I 9 ^J ^~'~^ ^~T ^
ells se'n for-men tres par - ti
des.
Marxen un pi(|uet de moros,
de moros de Míjrería.
Quan ne son per un camino
ells se'n formen tres i)artides:
els uns se'n van cap a idandes,
els altres j^er les Castilles,
i els altrcs ])vr ciutats grandes
que Ñapóles se decía.
Centre Excursionista de Catalunya
327
Troben el comte de Flores
per un camí que venía,
i anava amb la seva esposa,
que comtesa se decía.
Veníen de romiatge
de Sant Jaume de Galicia,
de reclama ais sants i santes
que'ls donessen fill o filia.
Li varen dir : — Comte Flores,
sa muller será captiva.
— No será captiva, no,
que primer perdré la vida. —
Els moros el comte han mort;
la comtesa n'és captiva:
l'han presentada a la reina,
la, reina de Morería.
— Aquí tindreu una esclava
que comtesa se decía. —
L'esclava va ser prenyada
de tres mesos : no ho sabía.
Per voler de sants i santes
pariren en igual dia:
l'esclava ha parit un fill
i la reina una filia.
Els han canviat els filis
les traidores de les dides:
donen el fill a la reina,
a l'esclava han dat la filia.
Un dia, mentre embolcava,
estes páranles decía:
— Ai, filia de mes entranyes!
Si ara en ma térra ct tenía,
si eres en la mia térra,
gran festa per tu es faría:
te daríem lo baptisme
i també de l'oli crisma.
La saliva deis meus llavis
te servesca per baptisme;
les llágrimes deis meus ulls
servesquen per oli crisma. —
La reina s'ho escoltava
des del quarto aon dormía:
— ¿Me diríes, linda esclava,
el nom que li posarles?
— Lo nom de Rosa-Florinda,
com ma germana es decía. - —
La reina va fe un gran crit:
— Valga' m la Verge María!
Pensava teni una esclava
i és una germana mia!
Podem nomenar variants d' aquesta les publicades per en Pelai
Briz (vol. II, pág. 159, i vol. V, pág. 95) i en la revista Empori (nú-
mero 15); mes de totes elles és ben diferent, i, al meu semblar, les
supera de molt en la bellesa i l'exposició de l'argument. (Milá, n.o 242.)
LA MAJORDONA QUE'S VOL CASAR I NO GOSA
Moderat, quasi andant
^—^ — # — 0 — #-
r-^
Es vol ca - sár, la ma-jor - do-na; es vol ca - sai diu que no
^ Acel.
dz=ii±i^:
o - sa per-quéno sab l'cs-til deis ho - mes. No plo-reu, no, cor de vi
128
11— X
no,
/^
BUTLLETÍ DEL
:±=í=:.^'==f==*^==¿=:fc=S=Í=:1==5=:]
=:fc:
la, que d'a-quest mal no mo - ren
~N-
;¿EEE^*:ÉÍEÍL-ÍE'^=p
íes. No pío - reu,
ro - sa fio - ri - da, que d'a-quest mal se-reu gua
da.
Es vol casar,
la majordona;
es vol casa i
(liu que no gosa.
No ploren no,
cor de viola,
que d'aquest mal
no moren noies.
No ploreu, no,
rosa florida,
que d'aquest mal
sereu guarida.
Es vol casa i
diu que no gosa
perqué no sab
l'estil deis homes.
— Jo te'l diré
després a soles:
cuiná i pasta i
ser curiosa,
amb el malalt
ser cuidadosa,
amb el pobret
ser-hi amorosa,
i amb el marit
s(M- cariiu'osa.
Viu
^v— 8 — *-1
Can
MARÍA KNRICA
ÍEEE5EEp=ÍEÉlíÍ^feEEÍ^Í5=í;
9Ó no - va s'és dio
ta
c\ di
di
vuit d'a - bril
tre - ta n'és d'u - na mi -
s=^ P 0 — -1 -L « =í::^ 0 i- 0 — *- — #T • •
íí=:
nyo
na que n es
per - fe
ta i gen - til.
Tan-
ij^EEÍE5EÍEt||g3^
:±z\
-0
:)=::ÍJ^3^:rT5r=d5=is--
-^N-í^-
ta és la se-vaher-mo
ra, que jo us
- — f-p-^-
la vui ex - pli
Centre Excursionista de Catalunya
329
car. E - lia es diu Ma-ría En - ri - ca, que'lseu nom no's pot ne-gar.
:Í5^
/T\
Can9Ó nova s'és dictada
el dia divuit d'abril:
treta n'és d'una minyona
que n'és perfeta i gentil.
Tota la gent se la miren,
mai se cansen de mirar:
miraríen nit i dia
sense beure ni menjar.
Tanta és la seva hermosura,
que jo US la vui explicar.
Ella es diu María Enrica,
que'l seu nom no's pot negar.
Un dia l'encontrí sola:
jo l'amor li demaní.
Ella me'n fa de resposta:
— G'lan jove, no us puc serví.
Aquesta g'lan minyoneta
és del lloc de Sant Lloren9:
és del carrer d'alegría,
d'allá on passen tots els vents.
Demaneu-la an els meus pares,
que si ells hi venen bé
tornen a mi, lo g'lan jove,
que l'amor us donaré. — •
Davant de la seva porta
hi ha un regalat jardí
que'n dona gran alegría
al vespre i al dematí.
La resposta que m'ha feta
jo en só quedat molt content.
L'he demanada ais seus pares
si me la volíen dar.
Repareu-la quan va a missa,
quan va a missa al dematí:
ella és fresca i colorada
com la roseta al jardí.
La resposta que m'han feta:
— Que s'hi volíen pensar. —
Resposta no m'han tornada:
no me la volen donar.
Porta l'estrella del dia,
la porta pintada al front:
la dita és d'ésser criada
la mes hermosa del món.
Si jo no'm puc casa amb ella
no sé qué será de mi;
me'n faré soldat o frare,
o romeu o pelegrí.
Repareu-la quan va a missa,
quan ne va a missa majó:
jo no sé amb qué ponderar-la
la seva perfecció.
N'abandonaré la térra:
del Rosselló vui partir.
Antes que jo no me'n vaja
d'ella me'n vui despedir.
Algunes diferencies hi ha entre aquesta i la del Sr. Milá (número
386); pero, mes que aixó, es la tonada lo que fa apreciar la variant.
41
330
BUTLLETÍ DEL
LES NINES 1 ELS ESTUDIANTS DE CERVERA
Andant
-n — #—.*—! — I — [— ^— I — y~^- -n— »— ^— ! — h
Les ni
ne-tes de Cer
ve - ra te-nen gran a - no -me
:?=»:
-.mi
:is
i=ji=jí:
da : tres o qua - tre que n'hi
ha
nes mes que les
al-tres. La lu- ra la la la-ra lu la la
la
lu - ra la lu la lai.
Les ninctcs de Cervera
teñen gran anomenada:
tres o quatre que n'hi ha
les unes mes que les altres.
Lalurala, lalara,
luíala, lalura,
lalulai.
Ja la fira de Verdú
molt amb dale l'esperaven
per estrenar un vestit
que a Cervera no s'usava:
gipó de vellut turquí,
mocado a cada butxaca.
Totes porten el ret blanc,
que'ls cstudiants ja ho paguen.
A totes cls está bé,
menos dugucs de xulladcs:
son filies d'un sabatcr
del cap-davall de la pla9a.
Dins la márfega del Hit
amaguen la cansalada
per donar-la ais cstudiants
quan pasen a canta albadcs.
El seu pare ho ha sabut,
que molt bé les ha trucades.
Al punt de la mitja nit
senten tocar la guitarra.
La xica diu a la gran:
— Rccorda't d'anit passada:
quan el pare ens ha trucat
per mortes ens ha deixades.
Lo millor que podem fer
no amagar mes cansalada.
CASAMENT DE L'ESTUDIANT I LA VEÍA
Andant
que ja en
Centre Excursionista de Catalunya
331
^ ^ - -0-,
té cent i un
any. Que larumrum,la
ve
rr^
=Í5=±=:Í5=±4í|zz*zzi^^±z:í=±i[=:1=^
— í— -* — 0 — #— 1 1 ^ — ^- — * — * — 0 — 0 — *— ' — p — —i"
té cent i un
any; que la ve - ia rum - bant.
que ja en
A Madrid n'hi ha una veia
que ja en té cent i un any.
Que la rum rum, la veia
que ja en té cent i un any;
que la veia rumbant.
Si se n'és enamorada
d'un polit estudiant.
— Estudiant, si m'aimaves
te'n faría un ric marxant:
te'n donaría una bossa,
una bossa d'or pesant;
daría't cent moltons negres
i dos cents altres de blancs.
i també te'n donaría
cinc parells de bous llaurants. —
Se'n van a casa el notari
a embrutar-ne paper blanc.
El notari prou li deia:
— Que n'ets boig, estudiant?
— Tant si só boig com si savi,
matrimoni passo avant,
que amb el dot de la veia
trobaré una de quinze anys. —
El dissabte ja es casaren;
el dilluns la va enterrant:
l'estudiant va al darrera
amb un fluviol sonant.
Res pot afegir-se, amb la lletra d' aquesta can9Ó, a les versions
publicades per en Milá (núm. 566), Briz (vol. II, pág. 147), Guasch
(LVIII i LIX) i Gay (37); mes la música és ben diferent.
LES JOIES DE BODA
A poc a poc
^-
Sin'hiha-ví - a tres ni - ne-tes, to-tes tres bro-den un raní
lau-na el
::hz=
0—0
-7-
l-^-
bro-da de se - da,
la al-trael
ÍESzz?
:ís=q:
bro-da d'es-tam.
L:' flor do
la vi - o - le - tn
ti-reu - li
so-bre del ram.
332
BUTLLETÍ DEL
Si n'hi lia\-ía tres ninctcs,
totes tres broden un raní:
la una el broda de seda,
la altra el broda d'estani.
La flor de la \'ioleta
tireu-li sobre del rani.
La una si en diu a l'altra:
— Els ainiants c|uan tornarán? -
Ja en respón la mes petita:
— Ara el meu estará un anv. —
Ja en respón la mijanccra:
— El nieu no estará pAs tant. — ■
Ja en respón la niés grandeta:
— Ara el meu está arribant
amb una muleta roja
i dos patges al davant. ■ — ■
ja li truquen a la porta.
— Jiaixa a obrir el teu galant.
— Com ho haveu passat, María?
— Com ho haveu passat, Joan?
Sabent (pie per vos penava,
ai! per qué haveu trigat tant?
— Jo te'n diré prou la causa,
d'haver-me retardat tant:
te volía dur les joies,
les joies per enjoiar.
Mes ara que te les port >
no sé si t' agradarán.
No son sabates ni mitges,
ni mocadors valencians:
son unes prendes daurades
que no'n fan els cristians,
sino un moro i una mora
que hi han trebaiat set anys. —
Un dia, tota soleta,
se les cstava provant,
pensant que ningú la veia,
i la mira va el galant.
— M'han dit que no les portesses
sino tres vegades l'any:
les testes de Santcogesma
i també les de Nadal
i per la Pasqua florida,
que son les mellors de l'any.
Es una variant mes, un xic difcrent de les moltcs que hi ha
pubHcades. Vide : Milá (núm. 20ü), Briz (vol. III, pág. 45), (iuascli
(38), Alió (18), la revista Catalunya, C, i altres.
LA FILLA DEL REÍ FRANCÉS
Mogudet
S^EíÍ^fjg^[iÍEgfl
-K-^-\
En el pía fan ba - l!a - des, al pía de Sant Fran-
-0- ^ -0- •
cese: ba-llen com - tes
i da -mes, no-bles i ca - va - llers.
F-H,--^---^;
So - na, vi
la, so-n?. : fes-ma'n el so cor - tér.
Centre Excursionista de Catalunya
333
En el pía fan ballades,
al pía de Sant Francesc:
bailen comtes i dames,
nobles i cavallers.
Sona, viola, sona:
fes-me'n el so cortés.
Si n'lii ballava una
filia del rei francés:
si se la n'ha emportada
un fals aragonés.
Li n'ha fet fe una saia
de nou colors o mes:
quan la saia fou feta
la dama ja no hi és.
Quan fou a llunyes terres
la dama sospirés.
— Qué en sospirés, la dania?
Dama, qué en sospirés?
Si sospirés ton pare,
deis moros lo tens prés;
si sospirés ta mare,
no la veurás mai mes;
si sospirés tos frares,
de cinc te'n só morts tres.
— Jo sospiro la saia,
que massa estreta m'és.
Deixa-me'n el punyalo
per trenca un punt o mes. —
El punyal era d'auro.
— -Guarda qae no's tre: qués.
Ja se l'apunta al pecho:
diitre'l C3r se Thi me .
Aquesta can9Ó, d'un delicat sentimentalisme, la publica en Milá
(núm. 551); pero la seva versió está mancada del bell acabament
de la nostra. Aquest pensament també es troba en la cangó que en
Briz publica com a nota en la seva Lo Canigó.
UANDORRANA
Andantet
::í;-
:i:q
-7-
V-
U-na can-90-ne-ta no - va(béla sen - ti-reu can -
:^
:í|5E|=fcí^lppg||gi^^^^
tá) tre-ta n'és d'u-na mi - nyo-naqueala valí d'An-dor-ra es
3
/r\
tá. Flor de Ili - ri, cla-vell, vi - o
Una can9oneta nova
(bé la sentireu canta)
treta d'és d'una minyona
que a la valí d' Andorra está.
Flor de Iliri, clavell, violeta,
vostra amor m'ha de mata.
t-t-
9~'
le-ta, vos-traa-mor m'ha de ma - tá.
Tres fadrins que la festegen
tots tres s'hi volen casa:
lo un és l'hereu d'en Mola
i l'altre l'hereu Cerda;
l'altre és el Rosscll d'Andorra,
que ell pensa que tirará.
El Kossell ja en pren girada:
oj4
BUTLLKTÍ DEL
a casa de l'amor va.
— Déu la guard, dona María,
l'n favor vui demaná:
si cm voleu deixar la filia
un cop per ana a baila?
— La filia ja és a la pla^a,
que'm pensó que peí ball va.-
Ja se'n va cap a la pla9a:
ja la veu amb el Cerda.
— Cerda : aon tens el xeval?
el xeval aon está?
— El xeval és a l'establa:
civada no li cal dá.
— Civada o no civada,
el xeval s'ha d'cnsellá,
perqué s'ha d'aná a l'I'rgell:
la ramada ha de puja.
— Deixa-la estar, la ramada:
sense tu ja pujará.
Ja es veu que aquesta és incompleta. En Milá (núm. 320, amb
el títol Compensación) la publica tota, mes no la música.
El Calic entenía així l'argument : que'l Rossell volía fer anar
el Cerda a cercar la ramada per a ell quedar-se sol amb l'aimía; pero,
veient aquest el parany, no hi volgué caure. Tal com ell l'entenía,
ja pot dir-se que és acabada.
JO ESTIC TRIST I MELANXOLIC
Jo estic trist i me-lan - có-Iic:a mi res me faa-Ie -
-i
P=?=
grá si-nóun diu-men-gea la tar - da que l'a - mor vaig en - con
■7N /T\
trá. A - le
;rí - a, ¿qué t'ets fe - ta que tant tar - des a te.
ná?
Jo estic trist i melanccMic:
a mi res me fa alegra
sino un diumenge a la tarda
que l'amor vaig encontrá.
Alegría, ¿qué t'ets feta
que tant tardes a torna?
Les primeres parauletes
ja parlem de festeja.
Si toquem per l'hcrmosura,
jo bé US ho vui explica:
té els cabells de l'or mes fi,
que és de l'or mes fi (jue hi ha;
el front, de plata brunyida,
cobcrt de perles está;
els seus uUs semblen estrelle
que enamoren al mira;
en fa el ñas fet a pinzcll,
que bé us el podeu niirá;
Centre Excursionista de Catalunya
335
la boca xica i rodona,
i bon modo en el parla.
Set anys que l'he festejada
i ara haver-la de deixá!
He resolt de fer-me frare,
fcr-me frare o ermita.
La meva amor ho ha sabut:
ja m'ha enviat a cerca.
— Tu bonic i jo bonica,
els dos ens podem casa.
LA NOIA DEL CAMBROT
Viu i alegre
^m^^í^r-\--^~'
:*:
i^^-i
"?=?
^t^^ifei
U-na can-50-ne-ta no-va(bé la sen - ti- reu can - tar)
tre-ta n'és d'u-na mi - nyo-na que abaix al Cam-brot s'es- tá.
:Í!:í=Í!;
5EÍE{E¿^Éi^E^}EÍEÍEE^t
9r
Jo noho dic per
a - la - bar - la ni tam - poc per res de
i=Í5:
:EÍÍEE5E?_E~Í3^ÍJÍ^;=
■*— •
?=í?-
-—{'*—
-7-
::^
/^
^^^
mal : com és no-ia de pa
li-ca, por - ta clen-xa i va a jor - nal.
Una can^oneta nova
(bé la sentireu cantar)
treta n'és d'una minyona
que abaix al Cambrot s'está.
Jo no ho dic per alabar-la
ni tampoc per res de mal:
com és noia de palica,
porta clenxa i va a jornal.
Ella és alta i ben plantada,
té bon aire al caminar:
en va tota eixancarrada
com les vaques a llaurar.
Quan ne porta la cistella
ocupa tot lo carrer:
va de Tuna porta a l'altra
com si fos un ca llebrer.
Ella diu a les companyes
que tanta palica té.
— ¿Qué en traurás de la palica,
si n'enganyes el jovent?
De la primera volada
un n'havíes agafat:
no vas ben tancar la gabia:
pensó que t'haurá escapat.
De casar-te prou tens ganes:
de fadrí no'n trobes cap:
tots els tractes que teníes
a mi me'ls han explicats.
Si vols tractes a la porta
haurás de vestí un bastó
que te'n faya companyía
en qualsevol ocasió.
A les noies de can Torres
bé els volíes llescá el pa:
elles t'han fet de resposta
que ja se'l saben Uescar.
— Ai! Calla, tu, llengíi llarga,
que'ns tens llenga d'escorpí:
que dirán, la gcnt, si ho scntcn?
qué dirán, la gent, de mi?
BUTLLETÍ DEL
COLOMA
Moderat
:^^
t-^-
¡Siüigiliii
Un di
a JO em pas-se
ja
va per un tor-ren-tet
rrs
I — — — ^ — 0 # 0 — #- -*. —
valí:
jaén veig ve-nir la Co - lo - ma, la Co
Resposta
o - ma tot can
tant.
XJ. ^ ^ ^ ^ J 0^ . LA -L 0
A-deu-si - au, pa-re i ma - re, a-mics,
pa-rents i ger - mans.
l'n dia jo cm passejava
per un torrente! a valí:
ja en vcig venir la Coloma,
la Coloma tot cantant.
Adcusiau, pare i niare,
amics, parents i germans.
Jo li dio : — Uéu guard. Coloma. —
Kesposta no m'ha tornat.
— Vui comprá-us un floc o cinta
per posá-us al davantal.
— A mi no'm con venen cintes
ni flocs per al davantal:
a mi lo que'm convindría
és un jove ben galant.
— A mi lo que'm convindría
les pomes que al pit portan.
— Les pomes, com son molt ver-
gran jove, US faríen mal; [des,
que, quan ja serán madures,
meves i vostres serán.
Els moltons i les ovelles
gran alegría tindrán
c^uan veurán la pastoreta
al costat del major¿il.
\i\ pensament del vcrs «Les pomes, com son molt verdes», i
tres següents, se troba en la can^ó La Prometenga, d'en Briz (vol. IH,
pág. 255), pero ben diferent lo restant.
EL BARBA-GRIS
Moderat
Amb un
Í5=
vell me n'han ca
d=::=i
§
da, amb
vell i bar - ba
gris :
:1:
la
pri - me - ra nit de bo - des
--:^T=:Í^.
Centre Excursionista de Catalunya
Menys A temps
337
mm
-0 ^ 0 —
fe
-0-
ia si - nó dor - mir.
&^=5^Í^ÍJ¿
-±zx
:i:
-0 0 1 0 =
\—0 — i-
#-
•Comus a- par - teu de mi,a-mo-
r7\
í=ÍEf=¿=^
■e - ta ! Com us a - par - teu
Anib un vell me n'han casada,
amb un vell i barba-gris:
la primera nit de bodes
no feia sino dormir.
— Com US aparten de mi,
amoreta!
Com US aparten de mi! — •
La primera nit de bodes
no feia sino dormir.
Jo li dono cotzadeta:
— Desperteu-vos, barba-gris. —
Eli me'n dona una co9a
que del Hit me fa sortir.
N'agafo la roba bona
i el giponet de satí:
me'n vaig a l'hort del meu pare
a regar lo lleixamí.
Mentre el lleixamí regava
de
mi ! —
va passá un jove fadrí.
— Qué hi féu, aquí, joveneta?
qué hi féu, aquí, tant matí?
— M'estic a l'hort del meu pare
a regar el lleixamí.
— Voleu venir, joveneta?
vos en voleu veni amb mi?
— Sí per cert, lo galán jove:
voldría ser peí camí. —
Ja l'agafa i ja la puja
a cavall del seu rocí.
Quan passaven a Aiguafreda
n'encontren el barba-gris.
— • ¿Qué hi porten, lo galán jove,
qué hi porten, dalt del rocí?
— Adalt del rocí hi porto
les floretes del jardí
que, sent fresques i gemades,
vos no haveu sabut coUir.
El Sr. Milá (núm. 426) intitula aquesta can9Ó El Novio entrecano,
i sois copia els dos primers versos : «Mon pare m'ha casada, — m'ha
donat a un barba-gris...»; pero en Briz ja la copia, si bé és una va-
riant mes incompleta que aquesta, puix hi falta la conversa entre
amdós joves i no té la seva bellesa d'acabament. Posa una versió
francesa que ans que de la present ho és de la que comenga : «Mon
pare m'ha casada — encara no fa un any...» i que en altre lloc
transcric.
A ndant
L'AMOR D'EN JOAN
La fes
ta
de
Sant Jo
an, com es
fes
4^
ta
338
BUTLLETÍ DEL
/Ty
:^:i
±Z3r-_usrr.
^gi^lEÜSiiíiStlJ^fppg^
molt a
gre. mosa
mies m'es-tán di
ent: ^ Jo-an : per qué
EÉffEÍ^^-5^?jtílEÍ=iÍEÍ{lEÍ=^EÍ=^JE^=l
no t'a le - gres? Jc-an:
T.a festa de Sant Joan,
com és festa niolt alegre,
mos amics m'están dient:
— Joan: per que no t'alegrcs?
— Coni puc alegrar-me, jo?
M'han casada l'amor nieva:
l'han casada llun\- d'aciuí
perqué els meus ulls no la veiguen:
l'han casada a Sant Martí,
que per mi n'és un desterro.
Quan se la van emportar
peí meu carrer passava ella:
ella se'n posa a plorar
pensant que jo no la veia.
Ella se'n posa a plorar:
jo plora va molt mes que ella.
Lo que m'aconsola a mi
que tino una prenda d'ella:
per que
no t'a
gres?
ella em guarda un anell d'or
de les set pedrés vernielles;
jo tino un mocador blanc
brodat de seda vermella:
al mig hi ha un campanar,
al cap-da niunt una estrella
(jue fa cara a tots els vents:
aixís ho fan les donzelles.
En fan com els rovellons
allí al mes de setembre:
al matí els collireu verds,
ne serán corcats al vespre.
Jo les vine a comparar
amb el cal9at d'espardenyes:
pensaren anar calgat,
tocaren de peus a térra:
espines us punxarán,
])unxes i males pedretes.
Aquesta variant la trobo mes bella i mes arrodonida que la
d'en Briz (vol. IV, pág. 173) i la d'en Milá (núm. 368), encara que
la poesía sería molt millor sense'ls últims deu versos, tenint ales-
hores un final formosíssim.
AnJant
L'AFILLADA D'ORGANYA
J± * — 0 — 0 — £ 1 1 0 5_ I _^ — * ^__ J
U - na can-90 vui can - tá (nohiha molt que s'és dic-ta-da)
d'u-na mi - nyo - na quehiha:
Íe^^Íe1ÍÍ=í3^íeÍ^^Íe^ee^í
a - fi - Ila-da és a Or - ga -
nyá: fa
la
ca - ra com un án - gel.
Centre Excursionista de Catalunya
339
Una canyó vui canta
(no hi ha molt que s'és dictada)
d'una minyona que hi ha:
afiliada és a Organyá:
fa la cara com un ángel.
Jo an el seu pare ho vui dir
i també a la mare d'ella,
que, si me la volen dar,
amb ella em pensó casar,
casar-me voldría amb ella.
Fa tornar l'hivern estiu
i la tardor primavera.
Ella adre9a els geperuts,
torna la paraula ais muts
i els cegos luego s'hi veuen.
La resposta que m'ha fet:
— La minyona ja és promesa.
Li podeu enraonar,
i, si la podeu girar,
jo per cert vos la prometo. —
I quan ella va peí mar
els peixos parlen per ella,
i, si la senten cantar,
tots se posan a escoltar
i els mariners paren vela.
Estudiant me vui fer
per l'amor d'una donzella.
Quan jo seré capellá
amb mi es vindrá a confessá:
no li daré penitencia.
El senyor bisbe de Vic
ja me n'ha donat Ilicencia
per poder-la confessar,
per poder-la combregar,
sens donar-li penitencia.
Andant
HOSTAL URBI
U - na can - gó vui can - tá (no hi ha molt que
^^^^^-^^^i\^-^MÉm
s'és dic - ta - da) d'u-na mi-nyo - na que hi ha que a Hos-tal Ur -
bí s'és cri - a - da.
Una can9Ó vui canta
(no hi ha molt que s'és dictada)
d'una minyona que hi ha
que a Hostal Urbí s'és criada.
Si voleu sabe el seu nom,
Roseta se nomenava.
Al passar-ne allí a la Seu,
allí d'un tiro de bala,
si mai la senten cantar,
com ne fa veu de calandria,
340
BUTLLETÍ DEL
per sentir la scva \-eu
els traginers fan parada.
El moí^o del majoral
ja l'amor li demanava:
— Que si vos no'm dan l'amor
la vida no la tinc llarga.
— Jo l'amor us donaré,
pro amb Ilicencia del meu pare,
que cll s'informi de vos
si sou homc de bon tráete.
— Jo US diré la veritat
lo mateix que'm confessasse:
Jo de l'Andorra en só fill:
Hostal l'rbí n'és ma casa:
en ella bé hi trobareu
lo meu pare i mona mare,
i també hi tinc dos germans
que estudien per notaris.
N'és casa de molts cabals
i molt bestiar de llana,
un esquadret de mulats
i una poca d'euga^ada,
i aquests cinc que meno jo,
que aquestos tots son de carga:
lo demés tot és per blat
per lo gasto de la casa. —
Divendres estes raons
i dissabte unes altres:
el diumenge ens en anem
a oir la missa santa.
jo la missa no só oit
ni el sacerdot no mirava,
cjue la vista deis meus ulls
fita en la Roseta estava.
Sortint d'allí ens en anem:
cap a casa d'ella anávem.
Quan fórem allí al Mas-vcU
en veiem cinc de parada
que anaven emmascarats
i los dos portaven armes.
Quan els vaig veure l'acció
salto una paret molt alta:
quan vaig fer el primer salt
ja em vaig trencar una cama.
Ja en vaig fer un gran sospir:
— Valga 'm la Verge del Carme! —
La minyona, allí plorant,
fent lo que li pertocava,
ja fa venir molta gent
amb una Ilitera llarga.
Cap a casa se me'n duu,
que jo molt a pler hi estava.
El dia sis de jancr
m'enviá una carta a casa.
Quan varen sentí el meu nom
i llegida la substancia,
la mare es va talaiar
(^ue lo meu pare plorava.
— Ai, fill meu! que n'has tingut?
Tu has tingut una desgracia!
BELLCAIRE
VUl
tar
-^±-
U - na can - 90
(no hi ha molt que s'és dic - ta - da) d'un jo - ve que n'ha sor
a la vi - la de Bell - cai-rc. Lu - la - rá lai lu la
mmmmm^m^^^^i^mmm
tit
Centre Excursionista de Catalunya
341
/T^
:^ZT^^±
-•-:■
lai
í^l
la
-0 •—
lu la la la
c
— 0 —
^
la
— 0-
-.-^-.
=z-=z?=:t::z:j=:j
la
la
ra
'0
V
lu la
la
tru la
:=4
— #
-G>-
lai!
Una can^ó vui cantar
(no hi ha molt que s'és dictada)
d'un jove que n'ha sortit
a la vila de Bellcaire.
Lurará,
lurarai!
D'un jove que n'ha sortit
que n'és práctic de les armes:
s'ha fet soldat de cavah
per defensa el rei d'Espanya;
d'una germana que té
que té la llenga molt llarga,
burladora de fadrins
i deis mo90s de soldada:
algún dia ja vindrá
deis fadrins será burlada.
Un dia jo em passejava
per les hortes de Bellcaire
collint rosetes i flors
i violetes boscanes.
Si la nova n'ha arribat,
n'ha arribat la nova mala:
— Don Joan : qué hi féu, aquí?
Vostra amor está molt mala. -
Poso la sella al cavall:
cap a casa d'ella anava.
Con a sa casa vai ser
trobo la porta tancada.
No baixa l'amor a obrir,
que baixa la seva mare,
i al primer escaliró
ja veig que la confessaven;
al segón escaliró
ja veig que la combregaven.
Ja me li agenollo ais peus
per resar-li'n una salve:
— Don Joan, marxeu d'aquí,
que faríeu condemnar-me.
Aneu's-en baix, al celler:
trobareu la nieva mare:
digueu que us dono les claus,
les claus de la meva caixa.
En el primer calaixó
trobareu les arracades;
en el segón calaixó
els anells d'or que'm pagáveu:
la roba que'm vau pagar
la tinc encara amb el sastre.
Tonada com la de La Flor del pésol.
Viu
ELS TRES DALLAIRES
N'hiha - vi - a tres da - ilai - res que'n da - lia - ven un
342
BUTLLETÍ DEL
=3iÍ=siz_ízzíiz:íizí:
prat:
. — 5-
n'hi ha u- na po - lia
z:ñ:hzjrz±:
4;q
ros-sa, pe - ti - ta, bo
ni - ca, que'ls
Í^ÍE:i:fE5;=ÍEÍE:^E^^
por - ta Tes - mor - zá. — Pe - ti - ta : com
X'hi híivía tres dallaires
que'n dallaven un prat:
si n'lii ha una polla rossa,
petita, bonica,
que'ls porta l'esmorzá.
— Petita : com va? —
Lo un deis tres dallaires
ja no vol esniorzá.
— ¿Que teniu, vos, deillaire,
no volguent esmorzá?
¿Si teniu mal d'amores
o mal de festeja?
— Jo no'n tinc mal cV a mores
ni mal de festeja,
sino una polla rossa,
que'm fa mori i pena.
Jo vui dir al seu pare
si me la vol dona.
va? —
Si cU no me la dona
jo la faré roba
pels miquelets de Franca
o bé els de Puigcerdá.
— Mira, apría la roba,
cpie n'havem de marxá.
— La roba está apriada:
no cal sino marxá.
Els tres vestits de seda
bé me'ls vui emportá. —
Al baixar-ne 1 'escala
n'encontra el seu germá.
— Aon vas, polla rossa?
Traidora! aon vols ana?
— Calla, mon germá, calla!
Bé n'haurás de calla!
Les forques ne son noves:
les haurás d'estrená.
Es, aquesta, ja molt concguda. Entre les variants d'en Gay
' ^ ' ' ' "^^ ' la revista Catalunya
(vol. III, pág. 99), no
r.s, aquesta, ]a inoit coneguaa. r^nire íes
(CanQons -populars de Catalunya, pág. 8), de la revista Catalunya
(pág. CIV), d'en Milá (núm. 295) i d'en ]3riz (vo
hi estará malament la del Calic.
CUCUT
l'2sta primavera
un niu .só trobat
dalt d'una olivera
al fondo d'un jjrat.
Jo no sé conéixer
els petits ocells
si son caderneres
o bé })as.sarells.
Ll cucut cantava
adalt d'un teulat,
si'n fa l'amoreta
amb un advocat.
Tu, cucut, no (ligues
lo ífue has vist aquí,
que't donaré pauses
al vespre i matí.
Mült hi falta d'aquesta cangó. Vegi's en Milá i Fontanals (n." 540)
Centre Excursionista de Catalunya
343
COBLES DELS PAGESOS
Andantet
i-^—r—*—t^—n-\U-T^'-^-^—r—'-\U~-
-G
U - nes co - bles
0 •
l'hc-nor deis pa
H \\-^ • ^ tí • ^ #—
no - ves US vui ex - pli
le - sos en que ve a pa
rar.
Unes cobles noves
US vui explicar:
l'honor deis pagesos
en qué ve a parar.
Ells reguen la térra
amb els seus suors,
i amb l'esquena dreta
viuen els senyors.
Diré coni ho fan
alguns deis senyors
per pendre la fresca
en temps de calors.
Jutges i notaris
i alguns advocats,
que la llur collita
és coni la deis naps,
per mes que pedrego
an ells no'ls fa re,
que la seva hisenda
és plana i papé:
sopen a les onze,
van a passejar;
mentre que'ls pagesos
son a descansar.
Algunes diades
gallina i capó,
perdius i pollastres
i vi del mes bo;
i també per postres
mengen un meló,
taronges i préssecs
i vi del mes bo.
Vosaltres, pagesos,
aneu al revés:
en temps de calors
és con mengeu mes.
No tasten la carn
fins sent al sega:
de cansats que están
sois profit no'ls fa.
En temps de barullo,
com hi ha algún perqué,
regidors ni batlles
ningú no ho vol sé.
Regidors i batlles
d'aqueixos poblets
davant del Govern
semblen pastorets.
Vestits de sexé *
i altres de burell,
que en el seu poblé
'soten com el rei.
* Era un teixit de blau i burell.
344 BUTLLETÍ DEL
PUBLICACIONS REBUDES
{quart trimestre)
Boletín de la R. A. de Buenas Letras. Barcelona. (Abril-Juny 1913.) — J. J<^^i-
(lán de Urries : La lucha por Sicilia en los años de 1291 á 1302. — P. Pujol
i Tubau, pbre. : Mudanga en la elecció sepultura per lo rey Alfons I . — E.
]\Ioliné i Erases : Algitns documents inédits pera la hisioria de la pin-
tura catalana. — J. Aliret i Sans : Pro sermone plebeico. (Continuació.) —
J. Mas, pbre : Notes d'esculptors antics á Catalunya. — F. Carreras i Candi:
Les obres de la Catedral de Barcelona. — E. Moliné i Brasés : Adido ais
textes catalans-provenpals. — Dr. G. Alabart, pbre. : Exposició sobre lo
Ilibre <<de civitate Dei», de Sant Agiisti. — Noticies.
Estudis Universitaris Catalans. Barcelona (Octubre-Desembre 1912.) — E. Ro-
gent i E. Duran : Les edicions lulianes de la Biblioteca Universitaria de
Barcelona. — J. Sanchis Sivera : Pinturas medievales en Valencia. — E. Sol-
devila : Algunes noticies mes per a la biografía d'en Bernat Metge. — J. So-
ler i Palet : Paradis. — Germain Marín : Un tractat inédit del segle I V : <<Dc
similitude carnis pecatii>, de Sant Paciá, bisbe de Barcelona. — Notes biblio-
gr (I fiques.
Butlletí del C. E. de la Comarca de Bages. Manresa. (Mar9-Agost.) — j. Sarret
i Arbós : Les creus de pedra del terme de Manresa. — O. Miró i Borras : líl
Receptari de Manresa i la mort del infant en Jaume, comte d'Urgell [segle
XIV). (Acjbanient.)
Butlletí del C. E. de Vich. Vicli. (Núm. Vil, 191 3.) — P. M. de Barnola : Concurs
(jue prestan al excursionisme els estudis historichs naturals. J. M. Cirera:
Gloses mallorquines. — Notes d'arxiu.
Butlletí del C. E. de Vich. N'icli. (.Xúni. VI 11, 1913) J. (iudiol, })l)re. : La ermi-
ta de Sant Mohi. — Dr, J. Palniieri : líl códice Summa I nstitutionum l'la-
centini del Museu Episcopal de Vich. — M. T. : Un concili de Vich. — J. Vi-
laró i Griera, pbre. : Nota folklórica. Les vctles de Marg. — Notes d'arxiu.
Arxiu d'Estudis del C. E. de Terrassa. Terrassa. (Octubre.) — Cels Gomis : l'olk-
lore cátala. — J. Soler i Palet : Les nostres anti galles al extranger. — j. Ven-
talló : De la guerra deis segadors. — Crónica.
Bolletí del DiccionarI de la Llengua Catalana. Palma (Octubre.) — A. Griera:
El parlar d'Eivissa i Eormentera. HibliOgra/ia literaria. Revista de
revistes. — P. I>aruils : /:/ dtalecte lleidatd. Bibliografía filológica.
Ruscino. Perpinyá. (Abril- Juun-.) j. Calniette : A propos d'«un duché de h'oussil-
lun>> au X""' siécle. — P. Vidal : Iniroduction a un «Manuel d'hisíoire de
la literature catalane ancienne/>. — E. I-\)ntaine : Le charbon en Roussillon.
Une discussion medícale. — E. de l'Cnollel : Un Musée arché^logiquc a
Perpignan. — P. Vidal : Mélanges de toponymie catalane. (Coutiuuació.)
■ — K. Eacrivier : Le cartulaire de l'église d'Elne. — Alart et Callier : Corres-
Centre Excursionista de Catalunya 345
pondance inédite au sujet de la délimitation de la frontíére des Pyvéneés Orien-
tales. — Sources narratives locales de rhistoire de Roussillon en langue ca-
talane. (Continuació.) — Chronique.
Rcvue Catalane. Perpinyá. (Octubre.)
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Novembre.) — J. Gómez Centu-
rión : Jovellanos y los Colegios de las Ordenes Militares en la Universidad de
Salamanca. (Continuació.) — F. Fita : La Misa antigua de España. — F. Fi-
ta : Historia de la ciudad de Cabra. — J. Sanguino y Michel : Inscripción
romana insigne de Cáceres. — M. de Foronda y Aguilera : Honras por Enri-
que IV y proclamación de Isabel la Católica en la ciudad de Avila. — J. Pé-
rez de Guzmán y Gallo : A propósito de la muerte de Escovedo, ^envenenó
Antonio Pérez al secretario de Felipe II, al clérigo D. Pedro de la Hora? —
J. Becker : Descripción geográfica y gobierno, administración y colonización
de las colonias del golfo de Guinea. — F. Naval : Las misiones españolas
en el golgo de Guinea. — F. Naval : Nuevos fragmentos de cerámica ro-
mana.
Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Desembre.) J. Gómez Centurión:
Jovellanos y los Colegios de las Ordenes Militares en la Universidad de Sala-
manca. (Continuació.) J. Pérez Guzmán y Gallo : Cinco informes. — J. Pé-
rez de Guzmán : Crianza de D. Juan de Austria. — Conde de Cedillo -.Obras
de D. F. Fernández de Béthencourt. — F. Codera : Monedas árabes orientales
encontradas en Aragón. — F. Fita : Lápidas romanas de Gastiain {Navarra).
— A. Herrera y F. Fernández de Béthencourt : Sobre un proyecto de escudo
de armas. — M. Roso de Luna : Nueva inscripción romana de Villamesias.
Variedades. — A. Schulten : Monumentos e historia de Ter manda. — F. Fita:
Inscripciones romanas de Nules y Villarreal en la provincia de Castellón
de la Plana.
Boletín de la R. A. Geográfica. Madrid. (3.'^ trimestre.) — F. Iñíguez : Los terre-
nos de nuestra zona de inf hienda en Marruecos. — A. Blázquez : Estudios
geo gráfico-históricos de Marruecos. — • L. Tur : Reseña de las tareas y estado
actual de la Sociedad. — Descripción y cosmografía de España, por D. F. Co-
lón. (Ms. de la Biblioteca Colombina.) Continuació.
Boletín de la R. S. Geográfica. Revista de Geografía Colonial y Mercantil. Ma-
drid. (Setembre.) — R. Beltrán y Rózpide : La enseñanza de la Geografía.
— M. Peinador : Relaciones hispano-americanas . — F. A. Olié : Un departa-
mento francés colonizado por los españoles. — C. Singelman : La situación
económica de las colonias alemanas. — Información geo gráfico-comercial.
Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. Madrid. (II trimestre.) — N.
Sentenach : Los grandes retratistas en España. — M. Gómez Moreno : De
arqueología mozárabe. — ■ E. Tormo : Gaspar Becerra. — Noticias artísticas
y arqueológicas.
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Setembre.) —
J. A. Revilla : Valladolid : Los retablos de San Benito el Real. — Estable-
cimiento de las milicias en Valladolid y Tordesillas en 1362. — Cartas in-
terceptadas sobre la guerra de los franceses en Valladolid, Salamanca, Ciiidad-
43
34t> BUTLLETÍ DEL
Rodrigo y Benavente. — J- A. R. : La Torre nueva de Zaragoza. {Conferen-
cia de D. V. Lampérez.) — Reseña l>ibliográfica.
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Octubre.) J. A.
Kcvilla : Valladolid : Los retablos de San Benito el Real. — G. Sancho Pa-
dilla : Monumentos histórico-artisticos palentinos. Convento de San Pablo.
Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Novembrc.) —
J. A. Revilla : La capilla mayor de la parroquia de Santiago de Valladolid.
— G. Sancho Padilla : Monumentos histórico-artisticos palentinos. Convento
de San Pablo. — N. Alonso Cortés : La Fastiginia.
Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de
Orense. Orense. (Juliol-Agost.) — F. Calvo : Recuerdos de Aguas Santas. — •
B. F. Alonso : El Blasón. — M. Macías : La epigrafía latina en la provincia
de Orense. — B. F. A. : El monasterio de Osera. — A. Saco y Arce : Litera-
tura popular de Galicia. (Continuació.)
Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de
Orense. Orense. (Setenibre-Octubrc.) — F. Calvo : Recuerdos de Aguas
Santas. (Continuació.) — E. Escribano : Orense y el coro de la Catedral de
Lugo. — M. Macías : Epigrafía romana de la ciudad de Astorga. — A. Saco
y Arce : Literatura popular de Galicia. (Continuació.)
Málaga. Revista trimestral del Sindicato de Iniciativa y Propaganda de la
Sociedad Excursionista. Málaga. (30 Setembre.) — M. Giménez Lombardo,
T. Rojas, P. M. de Cabrera : El torcal de Antequera, amb curioses iMustra-
cions.
La Montagne. París. (Octubre.) — V. de Cessole : Le versant móridioncl du
Bree de Chambeyron. — R. Touchon : Randonnés guerriéres d'un Alpin
dans I' Atlas Marocain. — O. N. : Le sac du capitaine lioll oit sac Bergan.
— R. Gombault : Le nuage qui passe.
La Montagne. París. (Novembre.) — M. Maige Leíournier : Megére ou la glori-
fication du ski. ■ — Chronique. — Bibliographie.
La Montagne. París (Desembre.) — J. Vehrlin : Le col des Cristaux et les Courtes.
— H. Biendl : Une promenade a travers les Dolomites de Sexten. — Mmes.
C. C. et A. K. : Autour du Mont-Blanc á skis. — V. Gros : Le Grand Roe
Noir. — A propos d'un article récent : Quelques points d'histoire pyrénéiste,
par M . Le Bondidier : Réponsc a l'article de M . Le Bondidier, par M . lUil.
Bulletín Pyrénéen. Pau. (Novembre-Desembre.) — H. Beraldi : Les tours d'hori-
zon de Schrader. — G. Cadier : Un Témoin : Le 2.'"'' registre du Murmuré.
— P. Rondou : Quelques souvenirs sur Cazaux. — H. Durand : Chus et
crampons. — P. Labrouche : Le pie des Trois Eaux. J. l>c])mak' : Du cap
Figuier au cap de Creus. — L. Gaurier : Légende de la Blottiere et Roussel.
— Fcdération Internationale des Socictés Pyrénéistes. XXIII Congrés a Luz.
Bulletin du C. A. F. Section des Pyrcneés Centrales. Tolosa. (Novembre.) J.
Duffour : Le pie de la Pique par le nord, et le IJcc de Corbeau. — M. Gour-
don : La valleé du Nistos. — Chronique.
Bulletin du C. A. F. Section des Pyrcneés Centrales. Tolosa. (Desembre.) —
■ F. Mesplé : De Castillon ¿i l'Antenac (2,000 m.), et au Monné {¿.i^j m.)
Centre Excursionista de Catalunya 347
par les crétes de la valleé d'Oueil, et retour par le port de Pouyloubi. — M.
Gourdon : Pie de Montaspec (1,849 m.). — Chronique.
Revuc des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Octubre.) — W. A. B. Looligde:
Entre Valloire et Brianfonnais. — Bihliographie des Alpes.
Rcvue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Novembre.)
Bulletin Hispanique. Bordeus. (Octubre-Desembre.) A Schulten : Mes fouilles
a Numance et atitour de Numance. — H. de la Ville de Mirmont. Les décla-
maieurs espagnols au temps d'Auguste et de Tibére. (Acabament.) — G. Ci-
rot : Chronique latine des rois de Castille jusqu'en 1236. (Acabament.) —
C. Pérez Pastor : Nuevos datos sobre el histrionismo español en los siglos
XVI y XVII.
S'han rebut, a mes, les següents publicacions:
Revista Musical Catalana. Barcelona. (Fins a Novembre.)
Estudios Franciscanos. Sarria.
Hojas Selectas. Barcelona.
Revista Montserratina. Montserrat.
Memoria Anual de la Sociedad de Atracción de Forasteros. Barcelona.
Boletín Mensual del Observatorio del Ebro. Tortosa. (Janer i Febrer 1913)
Revista de Menorca. Mahó. (Fins a Octubre.)
Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana. Palma. (Novembre.)
La Fotografía. Madrid.
Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Saragoca. (Octubre.)
Bulletin Annuel de la Société des Excursionnistes Marseillais. Marsella. (Any 1912.)
Revue des Langucs Romanes. Montpeller. (Juliol-Sctembre.)
Bulletin Archéologique, Histórique et Artistique de la Société Archéologique de
Tarn & Garonne. Montauban. {^j i 4.* trimestres de 191 2.)
Bulletin Mensuel de la Chambre Syndicale Fran^aise de la Photographie. París.
(Fins a Novembre.)
O instituto. Coimbra. (Octubre.)
Bolletino della Societá degli Alpinisti Tridentini. Rovereto. (Setembre-Octubre.)
L'Escursionista. Torino. (Núm. 21.)
Bulletin de la Société Neucháteloise de Géographie. Neuchátel. (Tom XXII, 1913)
Alpine Journal. Londres. (Desembre.)
Mitteilungen des Deutschen und Osterreichischen Alpenvereins. Munich. (Fins
a 30 Novembre.)
Ymer. Stockolm. (Hápt 3. 1913.)
Butlletí del C. A. Rus. Moscou.
Memorias y Revista de la Sociedad Científica «Antonio Álzate». México. (Tomo
31, núm. I a 12; tomo ]2, núm. i a 6.)
Boletín de la Dirección General de Estadística de la Provincia de Buenos-Aires.
Buenos-Aires. (Núm. 147, 148 i 149.)
La Plata. Ciudad Industria!, por el Dr. A. Cordomí y Alcorta.
Revista del Club Alpí Japonés.
34^ BUTLLETÍ DEL
CRÓNICA DEL CENTRE
SOCIS IXGRESSATS DES DEL DARRER TRIMESTRE DE 1912
Josep Serra Viñas. — Jaumc Costa Ferré. — Josep Goday Cañáis. — Josep
Maluquer Nicolau. — Joan Valls Torner. — Josep Danés. — Joan Miralles. —
Tranquilí Vila Nogareda. — Enrié de Babot Frayse. — Giiillem Forteza Pinya.
— Joaquim Torras. — Francesc Girona Martí. — Antón Ferrater Bofill. — Jo-
sep Abadal. — Josep Madico Pi. — ■ Joaquim Vilar Ferrán. — Joan Masó Cor-
nelia. — Ferrán de Cots Verdaguer. — Alfred Cañáis Baró. — Joaquim Alsina
Botet. — Antón Seres Plana. — Rosa Torras Buxeda. — Joaquim Dicenta Vila-
plana. — Sebastiá Ruiz Tortajada. — Jaume Galopa Julia. — Lluís G. Olivella
Arenas. — Joan Bordas Salellas. — Agustí Duran Sampere. — Joan Bach. —
Eduard Quer. — Camil Balat Botet. — Rogeli Sirera. — Lluís Gibert Romeu.
— Josep Badía Manzanares. — Albert Ubach Mascaró. — Pelai López Martín.
— César Martinell Brunet. — Josep Morató Roig. — Joan Sibecas. — Guillem
Gottschalk. — Alfons Roca Rabell. — Ferrán Gironella Rius. — Ramón Bru
de Sala. — Josep I^^irmat. — Ignasi M.^ Adroer Calaíell. — l<'ranccsc Folguera
Grasi. — Santiago Mestres Fosas. Joan Pascual Carreras. — Joa(]uim Antich.
— Juli Muller. — Joan Palmarola. — Daniel Padrcny Virgili. - Josep Castclló.
— Joaquim Porqueras Banyeras. — Martiriá Simón. - — Joan Fabrés Laporta. —
Raimond Estalella Ribo. — Joan Sellares Vernet. — Alfred Bosch Escarmis. —
Lluís Coll. — Albert Carbó Pom])id(). Pau Metzlze Tíovira. - Joaqviim Grau
Caranove. — Pau M.^ Turull Fournols. — Albert Rosa Balaciart. — Fclip Car-
denal Navarro. — Josep Surribas Riera. — Jaume Casanovas. — Mancl Sierra
Pomares. — Jaume Borras Sumsi. Lluís Gasull Camprubí. — Marián Ortínez
Cuellas. — • Josejí Horn. — Ignasi Amat. — Lluís Espoy de Sama. — Artur
Roig Casanovas. — Joan Alicr. — Joan Millet Maristany. — P>ancisco Sallent. —
Josep Dagés Viñals. — Josep M.» Soler Nolla. — Joan Surribas Bracons. —
Manel Carreras. — • Miquel Bancells Pons. — Eudald Sans. — Josep Rosell
Pelegrí. — Frederic PcU Cullí. Antón Batalla. — César Comas Llabería. —
Emili de Dalmau Nolla. Joacjuim de Dalmau Nolla. — Lluís Aguilera. —
Marián Guilcmany Valls. — rYancisco Banús Climent. — Jaumc Saborit Mon-
taner. — Josep Balaguer Fins. Anastasi Arguinzonis L^rquiza. — Ferrán
Parera logueras. — Caries Triarte Aguirre. Rafcl Llimoua Henct. — Josej)
Sabadell Mercadé. — Miquel Maspons Gassull. — Josep Garrut Sala. — Joaquim
Aracil Aznar. — Guillem Truniger. — JfJsep Vilaseca Porcada. — Ramón Traval
Palet. — Elionor Heredia de Gili. — Joan (ionzález Sánchez. - Josep Marcct
Ribalta. — Antón Kuiz Sanromá. - Pere Soldevila (irau. Joan Vidal Salvó.
— Raimond Duran Reynals. — Lluís Carreras Macaya. — Amelia Kius Valles.
— J<übert Durand. Manel Serra. - Francesc A. Conforto March.
Centre Excursionista de Catalunya 349
JUNTA GENERAL EXTRAORDINARIA
Previa la corresponent convocatoria, el dia 5 del darrer mes de novembre
va celebrar-se Junta General extraordinaria per procedir al nomenament de
nova Junta Directiva en sa totalitat, per haver dimitit els pocs individus de
la mateixa que no ho havíen fet ja anteriorment, segons anunciárem en son dia.
Fets els corresponents votació i escrutini sota la presidencia de D. Francesc
Carreras Candi, van resultar elegits per majoría de vots els següents senyors,
que constitueixen Tactual Junta Directiva del nostre Centre:
Pvesident : D. César A. Torras. Vice-president : D. Lluís Llagostera. Tresorer:
D. Gabriel Roig i Font. Secretari primer : D. Ignasi Soler i Escofet. Secretari
segón : D. Antoni Nin i Devesa. Vocals : D. Joaquim Casas-Carbó, D. Francisco
Blanch, D. Francisco Maspons i Anglasell, D. Pere Rius i Matas, D. Timoteu
Colominas i D. Joan M. Guasch.
SESSIONS I CONFERENCIES
Sessió inaugural de curs. — Va celebrar-se, el dia 12 de desembre,
sota la presidencia de D. César August Torras i amb assistencia de gran nombre
de representacions d'entitats culturáis de la nostra ciutat i nombrosa i distin-
gida concorrencia. L'actual secretari, D. Ignasi Soler i Escofet, va llegir la me-
moria referent ais actes i treballs realitzats durant el curs darrer; i el senyor
vice-president, D. Lluís Llagostera, va llegir el seu discurs inaugural; treballs
amdós publicats en aqüestes planes. El Sr. Torras clogué l'acte amb breus
páranles de gracies.
De cim a cim. Excursió fantasiosa a través de les nostres monta-
NYES. — SotaT tema que encap^ala aqüestes ratlles, el nostre company don
Eduard Vidal i Riba va inaugurar, el dia 19 de desembre, la tanda de conferen-
cies setmanals, descrivint una excursió imaginaria des de la nostra ciutat al
pie d'Aneto en les Montanyes Maleides, saltant de cim a cim de les nostres
altes serralades. Durant la conferencia es projectaren gran nombre de clixés
fotografíes.
CONVERSES D'ARQUEOLOGÍA
Seguint la seria de Converses sobre Arqueología que des de fa alguns anys
ve donant el nostre bon amic i company D. Pelegrí Casades i Gramatxes, han
comen^at ja, novament, les d'aquest mes, reprenent les referents a Arqueolo-
gía romana, sotaT següent programa:
Desembre, dia 9. Conversa LIV (1 de l'escultura) : Idea general. — Resum
historie. — El període monárquic i el deis primers temps de la República. —
— Els etruscs com introductors de l'art escultóric a Roma. — Introducció
de les arts gregues a Italia per efecte de les conquestes a Grecia. — Desenrot-
llament de l'escultura entreTs romans. — Escoles ático-romanes. — ■ Princi-
páis mestres. — Renaixement deis estils grecs a Roma. — Escola greco-roma-
na a Délos. — Sos mestres. — Obres que's conserven d'aquest període.
350 BUTLLETÍ DEL
Dia 15. Con\-crsa L\' (11 de rescultura) : Els rclleus. — L'escola ático-
romana establerta a Roma. Obres dedicades a sos princijxds artistes. ^ — Son
carácter. — Praxiteles i sos deixebles. — Les escoles asiátiques al servei de
Roma. — La manera helenística i l'alexandrinisme. — L'esciiltiira en temj-js
de rimperi. — Pcríodes. — Assumptes.
Dia 22. Conversa L\'i (III de I'escultura) : Continuació de Testudi dt^
l'art escultóric en temps de l'lmperi. — Els bustos i les estatúes. — Impor-
tancia d'aquesta branca de I'escultura romana. — Antecedents. — Els retrats.
— Llur valor artístic. — • Estatúes d'emperadors. — Bustos idealitzats. — Els
baixos relleus. — Classificació. — Histories; funeraris. — Carácter d'aquests
monuments.
Día 29. Conversa LVII (IV de I'escultura) : Continuació de l'examen de
les estatúes imperials. — Abundancia deis bustos retrats. — Llur carácter. — ■
Els baixos relleus histories. — Llur importancia artística. — Exemplars mes
notables. — El triomí de Marc Aureli. — h'Ara Pacis Augusta. — Els relleus
funeraris.
EXCURSIONS 1 VISITES
Han sigut en gran nombre les excursions realitzades ])er diferents senyors
socis durant els passats mesos d'estiu i tardor; per lo (]ual ens abstenim de do-
nar-ne compte.
Oficialment se n'ha etectuat una al Montseny, organitzada i)er la secció
de S])orts de Montanya, i les següents, ([ue ho Irin sigut jíer la de h'otograíía:
A VaLLVIDRER.\, L.\ KieRADA, SaNT BaRTOMEU de la QuADRA i MOLINS
DE Reí, celebrada el dia 16 de novembre amb gran concf)rrencia de senyors
socis aficionats a la fotografía.
A Llixás, Vilamajok i la Garriga, eíectuada el dia 30 amb assistencia
de proj) d'una vintena de socis, havent-se visitat les esmentades ¡)oblacions i
llurs encontorns, ben })intorescos.
Als .monestirs de Pohlet i S.\n íes Crei's, j)ortada a caj) durant els dies
7 i 8 de desembre a l'objecte d'obtenir gran nombre de clixés fotografíes d'a(iue-
lles venerables construccions.
.\ LES voRES del Rec-Comtal, fctu el dia 28 del mateix mes de desembre
al matí per \'isitar aquell pintoresc lloc, ben j)roper a la nostra ciutat.
També la Secció (rAr(|uitectura ha comen(,at a re])ren(lre les seves acos-
tumades visites, efectuant en el mes d'octubre darrer les de Sant Jerf)ni de la
Murtra i Torre Pallare.sa, i les de dues construccions (jue s'están realitzant a
la, nostra capital sota la direcció deis arcjuitectes 1). Lluís Homs i 1). Ramón
J'uig Ciairal; i altres, durant el mes de novembre, als tallers deis Srs. Verdaguer
i C.^, a la fábrica deis Srs. Orsola, Sola i C^, i al Reial Club Marítim, en cons-
trucció.
Centre Excursionista de Catalunya
351
NOVA. — La Secciü de Sports de Montanya del nostre Centre Excur-
sionista DE Catalunya, ha comengat ja els ireballs preparatoris per a
l'organització deis Concursos de sports de neu corresponents a l'any 1914.
Dits Concursos oficiáis, se celebrarán en les rodalíes de la vila de Ribes
a darrers del vinent mes de febrer si el temps hi ajuda, prometent revestir
gran importancia.
En el número vinent donarem mes detalls referents ais mateixos.
En lactualitat s'está procedint a la confecció d'un vistos programa
anunciador deis esmentats Concursos, els quals, a semblanza deis deis
anys anteriors, consistirán en curses de luges, toboggans i skis per a classi-
ficacions diverses.
SECCIÜ METEOROLÓGICA
ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)
Rl-SUM DE LES OBSERVACIONS DEL iMES d'oCTUBRE
TEMPERATURES (a l'ombra)
PHE^IÜNS BAROMÉTRIQUES
A 0"! ALNIVELLDELA MAR
mitges mensuals
MÁXIMA
KN 24 HOHES
MÍNIMA
EN 24 HOHKS
MITGES MENSUALS
8 matí
iS TAHDA
8 MATÍ
8 TARHA
9" 95
II". 13
22".5(dia 25)
c^.5 ídia 22)
764*95 mm.
765'44 mm.
1' Dies serens . . 5 8 m.
» nuvolosos. 17 »
ESTAT DEL CEL. / '' coberts . . 9 »
7
8 t.
10
»
8
»
Íes
de pluja .
10
»
de neu . .
I
»
de rosada.
S
»
de gebre .
• S
»
de tempestat
8
»
de boira .
I
HUMITAT RELATIVA
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
69'4i
8 TAKDA
68*00
NUVOLS
CLASSE DOMINANT
8 MATÍ
CIHRUS
8 TARDA
CUMULUS
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
8 MAJ I
5*45
8 TAHOA
5'25
TOTAl.DF. I'LUJAMKNSUAL; 152-2 m»
DIKHCCIÜ
VE
DOMINANT
NT
VHI.OCITAT: KN 24HOKES
8 MATÍ
8 TAHDA
MITJA MENSUAL
s.
s.
i22'o4 kms.
352 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE NOVEMBRE
TEMPERATURES (a l'ombra)
PRESSIONS BAROMÉTRIQÜES
A 0"I ALNIVELL DE LA MAK
MITGtS MENSUALS
MÁXIMA
EN 24 HOHES
MÍNIMA
EN 24 HORES
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
8 TAUDA
8 MATÍ
8 TARDA
5". 2 0
6".99
:8°.5 idia 4)
— 3° (dia 24)
77 I "58 mm.
7 7 r I 2 m m ,
ESTAT D
' Dies screns . . 7 8 m.
I » nuvolosos. 13 »
EL CEL. '■ coberts. . ib »
10
8 t.
9
»
1 1
»
Dics de pluja .
14
» de rosada .
3
» de gebre .
5
» de neu . .
S
» de boira .
M
» detempestat
2
HUMITAT RELATIVA
MIT(iKS MENSUALS
NUVOLS
CI.ASSK DOMINANT
8 MATÍ
8 lAKDA
8 MAII
8 TAHUA
8''73
79'66
CIRRUS
STRATUS
CIRRUS
STRATUS
NUVOLOSITAT
MITGES MENSUALS
8 MATÍ
5-83
8 TARDA
5'43
TOTAL DE PLOJA MENSUAL: 132*2 tr,,n
VE NT
DIKHCCIÓ
DOMINANT
VHLOCITAT: KN 24 HORF.s
8 MATÍ
8 TARDA
MITJA MENSUAL
NE.
N N E.
58'63 knis.
J. s. s.
NOTA. — Per acord de la Junta Directiva del Centre Excursionista de
Catalunya, s'ha fet un tiratge apart de la Memoria referent a l'obra del x;ilct-
refugi (rCll (k' Tcr, (jui-'s j)ul)lica en ; (juest número, per ésser entregat ais socis
(|ue lio soliicitin.
Kl Cknirk Excuh.sion/sta ue Catalunta ¡ la Uirecció del Butlletí deixen
íntegra ais respecii US a uiors la responsabililat deis treballs firmáis.
Barcelona— Tio. «L'Avcnc» : Rambla de Catalunya. 24. — Telefon i i¿
ÍNDEX ALFABÉTIC
( ELS NÚMEROS INDIQUEN LES FLANES)
NOMS PROPRIS
Abadal i Vinyals, R., 17
Abadal, Josep, 348
Adroer, Ignasi, 195, 348
Aguüar, Francisco, 100
Aguilera, Lluís, 348
Aguiló, E., 189, 259
Alabart, G., 188, 259, 344
Alart, M., 260, 344
Alcober, Antoni M.'\ 189, 259
Alf arras, Marqués de, 196
Alier, Joan, 348
Almera, Jaume, 222
Alonso, B. F., 112, 190, 262, 346
Alonso Cortés, N., 190, 262, 346
Alphen, Ch., 262
Alsina, Joaquim, 348
Alvarez, R. 261
Al vés, F. M., 113, 192, 263
Alzina, F. de la, 260
Amade, J., 260
Amat, Ignasi, 348
Amat, Josep, 195
AmatUer, Antoni, 286, 303
Andreu, Salvador, 285
Antich, Joaquim, 348
Aracil, Joaquim, 348
Arbós, P., 262
Arco, R. del, 18, 260
Arderiu, Enric, 17, 259
Argamasüla de la Cerda, J., 191
Arguinzonis, Anastasi, 348
Argullós, Just, 182
Arnand, P., 192
Artigas, P., 261
Artigues, M. 307
Avellan, A., 190
Babot, Enric de, 348
Bach, Joan, 348
Badía, J., 260, 348
Bal, M., 262
Baladia, Jaume, 303
Balaguer, Josep, 348
Balat, Camil, 348
Baldó, María, 63
Balsa de la Vega, R., 111
Ballester, Viceng, 285
Bancells, Miquel, 348
Banús, Francisco, 348
Baranera, Josep M.^, 283
Bardoux, J., 112
Barloque, Juli, 51
Barnils, Pere, 344
Barnola, P. M. de, 344
Barraquer, Gaietá, 130
Barth, H., 112
Bartoli, M., 263
Bartomeus, Antoni, 194, 267
Bas, Cristófol, 184, 220, 284
Bassegoda, Bonaventura, 115
Basté, Pere, 285, 303
Batalla, Antón, 348
BatUó, Enric i Frederic, 285
Becker, J., 111, 345
Beltrán i Rózpide, R., 111, 260, 345
Belloc, M., 307
Bepmale, J., 263, 346
Beraldi, H., 112, 113, 191, 263, 346
44
;54
BUTLLETÍ DEL
Berga, P., 260
Bergis, E., 191
Bergós, J., 17
Bergue, P., 260
Bertoni, G.. 111
Bertrán, Viceng, 100
Bertrand, August, 1
Biendl, H., 346
Blanch, Joan, 285
Blanch, Francisco, 285, 349
Blanchard, R., 263
Blanco, B. F., 19
Blanqué, Martí, 310
Blasi, Francisco, 182, 184, 197
Blazquez, A., 111, 189, 190, 260, 345
Bofill i Poch, A., 259
Boixó, Ed., 307
Bona, Eusebi, 14, 42
Bondidier, L. Le, 112, 191, 262
Bondin, P., 112, 191
Bonet i Garí, Lluís, 15, 46
Bonet, Joan, 307
Bonilla i Sanmartín, A., 260
Bordas, Joan, 15, 42, 43, 45, 348
Bordas, Salvador, 182, 195
Bordeaux, H., 191
Borras, Jaume, 348
Borren, Agustí, 307
Bosch, A!fred, 114, 182, 195, 348
Bosch i Gimpera, P., 17, 110
Boscus, M., 192
Botet i Si"?©, Joaquim, 157, 259
Botey, Lluís, 114, 182, 303
Botey, Martí, 114, 182
Bouget, T. i J., 191
Bové, Salvador, 259
Bracons, Joan, 285
Bres, J. A., 192
Briet, Lucien, 18
Bru, Ramón, 348
Buhan, P., 191
Bulbena, Antoni, 194
Busquets, Guillem, 198, 268
Buzenac, Abbé, 192
Cabot, Denís, 283
Cabot i Rovira, Joaquim, 29
Caballo!, B., 15, 44
Cabanyes, Gaietá, 15, 46
Cabrera, P. M. de, 346
Cabrero, Leonel, 285
Cadier, G., 19, 346
Calhiat, M., 192
Calleja, C, 259
Calmette, J., 344
Galopa, Jaume, 348
Calvo, F., 346
Gamo, Manuel, 130
Gamo, P.. 260
Cañáis Baró, Alfred, 348
Capell, F., 307
Garbo, Albert, 348
Carbonell, Francesc, 100
Cardenal, Felip, 348
Cardona, N., 285
Caritj, Carmel, 196
Carrer, Ramón, 307
Carreras, Lluís, 283, 348
Carreras, Mane), 348
Carreras i Candi, Francesc, 16, 119, 188,
194, 222, 259, 288, 344
Garulla, Josep i Joan, 285
Gasademunt, Adriá, 16
Casades i Gramatxes, Pelegrí, 28, 62, 91,
115, 198, 234, 270, 349
Casáis, F., 307
Casáis, Joan, 100
Casáis, Secundí, 100
Gasanovas, Jaume, 348
Casas Garbo, Joaquim, 285, 303, 310, 349
Casella, G., 113
Gassador, 308
Castells, Eduard, 219
Castells i Vidal, P., 259
Castelló, Josep, 348
Castellvell, 284
Castille, Baró de, 113
Castilho, J., de 113, 192, 263
Castro, M., 19, 262
Cayla, M. M., 191
Cadillo, Gomte de, 111, 345
Cendoya, Eugeni P., 15, 44
Cessole, V. de, 262, 346
Chabert, ]., 192
Chavalier, Marcel, 202, 262
Cirera, J. M., 344
Giria, J. de, 261
Cirot, G., 113, 192, 263, 347
Clariana i Ricart, L., 259
Glerget, P., 114
Centre Excursionista de Catalunya 355
Co de Trióla, Josep, 182, 220 Duran Sampere, Agustí, 348
Codera, F., 189, 260, 345 Durand, Ch., 112, 346
Codina, Francesc, 285 Durand, Robert, 348
Coelho, F. Adolf, 264
Colominas, Timoteu, !7, 233, 349 Elias i Juncosa, J., 190
Col!, Eduard, 285 Ermita de Cabrán?, L', 110
Col!, Lluís, 348 Escofet i C.^, 44
Coll i Serra, Lluís, 193, 195 Escola, 182
Coma, Francesc, 100 Escribano, E., 346
Comabella, Joan, 182 Espejo, C, 112. 190, 261
Comas, Ramón Nonat, 194 Espinosa, A. M., 113
Comas i Llavería, César, 219, 348 Espoy de Sama, Lluís, 348
Comas i Sola, Josep, 17 Estalella, Ribo, R., 348
Comas, A., 307 Estany, Martí, 303
Conforto, Francesc, 348 Este ve i Seguí, J., 259
Cooligde, N. A. B., 113
Coroleu, Wifred. 285 Fabre, M. L. A., 191
Corp, Francesc, 1 Fabrés, Joan, 348
Costa Ferreira, A. de, 192 Fagula, Josep, 100
Costa Ferrer, Jaume, 348 Falisse, L., 112
Courotte, M., 261 . Fargas, Caries, 182
Cots, Ferrán de, 348 Fargas, Miquel A., 285
Cuadrado, Eloi, 285 Fatás, 130
Cuyas, Narcís, 16, 222, 284 Faura i Sans, Marián, 195, 313
Fenech, 308
Dagés Viñals, Josep, 348 Fenollet, P. de, 344
Dalmau Nolla, Joaquim, 348 Fernández Bethencourt, F., 111, 189,260,
Dalmau, Nolla, Emili, 348 345
Danés i Torras, Josep, 16, 46, 195, 348 Ferrando Mas, P., 262
Danés i Torras, Joaquim, 159, 161 Ferrer, Josep, 203
Danés i Bernedas, Joan, 181, 195, 198, 268 Ferrer, Eduard, 313
Daumet, C, 113 Ferrer i Aledo, J., 110
Davezac, E., 191 Ferrer i Patau, 307
Delpont, Jules, 111 Ferrés, Eduard, 28, 91
Delclós, J., 259 Firmat, Josep, 348
Dicenta, Joaquim, 348 Fita, Fidel, 111, 189, 190, 260, 345
Dive, Paul, 113 Florensa, Adolf, 14, 42
Doménech, Eduard, 285 Folch i Torres, Joaquim, 283
Doménech i Estapá, J., 28 Folguera Grasi, Francesc, 348
Doménech i Mansana, Josep, 14, 16, 42, Fonseca, 182
46, 62, 71, 91, 96, 194, 245, 268, 302, 313 Font, Ignasi, 307
Doménech i Montaner, Lluís, 27 Font, Josep, 100
Doménech i Roura, Pere, 309 Font i Gumá, Josep, 16. 46
Dubois, A., 114 Font i Sagué, Norbert, 153, 222, 285, 304
Duffour, J., 191, 263, 346 Fontaine, E., 260, 344
Duran, E., 110, 344 Fontrodona, Jaume, 99
Duran i España, Joan, 285 Foronda, M. de, 260, 345
Duran Reynals, R., 348 Forteza, Guillem, 348
Duran i Cañameras. Félix, 28, 62, 71, 1 15, Fournier, M.. 1 13
180, 194, 234, 267, 268 France, H. de, 192
156
BUTLLETÍ DEL
Franch, Josep, 195
Freginals. Cristófol, 182, 284, 303
Freixas, Agustí 100
Freixas, Josep, 100
Freixe, J.. 111
Freixes, Francesc, 100
Fuster, Narcís, 308
Galante, A., 261
Gn.lbany i Parladé, Josep, 303
Galobart. Enric, 182
Gallardo i Martínez, A., 285
Gallardo Garriga, A., 267,
Gallisá, Antoni, 115
Gallois, E., 112
Ganzenmüller, B. A., 29
Garín, J., 260
Garriga, Josep i Lluís, 285
Garrut Sala, Josep, 348
Gascón de Gotor, A., 1 1 1
Gasull, Lluís, 348
Gaurier, L., 19, 191, 263, 346
Gaza, Adolf. 194
Gaza, Alfred, 182, 284, 303
Gelabert. F.. 192
Gelinet, R., 112
Gélinier, M., 112
Geniclara, 66
Gentil, L., 111
Gibert, Lluís, 348
Gibernau, J., 260
Giménez, Lombardo, M., 346
Giral, Agneta, 182
Giraud, E., 112
Girona, Manuel, 285
Girona, Francesc, 348
Gironde, Comte de, 192
Gironella, Ferrán, 348
Godas, F., 17
Goday, Josep, 283, 348
Godo, Salvador, 307
Gombault, R., 346
Gómez, M., 19, 345
Gómez Centurión, J., 111, 189, 260, 345
Gomis, Ceis, 188, 344
González, Rafel, 190
González Sánchez, Joan, 348
Gorria i Royan, H., 259
Gosch. Narcís, 307
Gourdon. M., 19, 113, 191, 263, 346
Gottschalk, Guillem, 348
Granadino, F., 18
Grando, Oh., 18, 260
Grau, Joaquim, 348
Grau, Josep i Ramón, 285
Gréze, M., 192
Griera, A., 259, 344
Gros, V., 346
Guarro, Lluís, 285, 303, 310
Guasch, Joan M., 303, 349
Gudiol, Josep, 110, 189, 259, 283, 344
Güel! i Terradas, 307
Guillemany. Marián, 348
Guzmán, J., 111
Hanssen, F., 263
Harlé, E.. 260, 262
Haussez, Baró de, 113
Heredia de Güi, Elionor, 348
Herment, E., 262
Hernández Sanz, F., 110, 189
Hernández, M., 1 10
Herrera, A., 345
Homs, Lluís, 28, 91, 350
Horn, Josep, 348
Huidobro, L., 1 12
Iglesias, Félix, 270
Illa, Ll. G., 110
Iñíguez, F., 345
Isnard, E., 113
Izquierdo, Ll., 259
Janet, A., 1 12
Jequier, M., 114
Joinville, P. de, 191
Jordá, Garles, 285
Jordán de Urries, J., 344
Juncadella, Rodolf, 193
Kirchner i Catalán, F., 124, 194, 198, 269
Lafuente, J., 261
Lago i González, M., 260
Laguarda, Joan J., 221, 284
Laiglesia, F. de la, 189
Lampérez, V., 18, 190. 261
Lacrivier, R., 344
Labrouche, P., 346
Latouche, M,, 192
Centre Excursionista de Catalunya
357
Laurencin, Marqués de, 111, 190, 260
Ledormeur, G., 112, 113, 263
Leroy-Beanlieu, P., 191
López, Pelai, 348
Lorenzo Sierra, R. P., 112, 190
Loti, Pierre, 47
Loolidge, W. A. B., 347
Lozano Muñoz, F., 18, 261
Lundh, Alexis, 99, 195
Llagostera, Lluís, 283, 303, 349
Llatas, Emili, 303
Llimona, Rafel, 348
Llorens i Ferrer, E., 182, 286
Lloret, Joaquim, 195
IVIacias, M., 19, 112, 190, 346
Madico Pi, Josep, 348
Madrid Muñoz, A., 260
Magenty, J., 1 10
Magnuson, M. A., 99
Maige-Lefournier, Matilde, 113, 346
Maüat, Enrió, 182, 197
Maluquer Nicolau, Josep, 348
Mandonnet, P., 111
Marcet Ribalta, Josep, 348
Marcet, Adeodat, 18, 188
Marcer, Melcior, 195
March, J. M., 110
Marchand, E., 191
Marin, Gerniain, 110, 344
Maristany, Pere Grau, 285
Marte], E. A., 262
Martí i Julia, D., 119
Martinell, César, 195, 348
Martínez Salazar, A., 112
Marthorez, J., 192, 263
Martorell, Jeroni, 16, 40, 283, 303
Mas, J., 17, 344
Mas Bagá, A., 307
Mascart, J., 192
Masnou, P., 110
Masó Cornelia, Joan, 348
Maspons i Anglasell, Francesc, 349
Maspons Gasull, Miquel, 348
Massó, Joan, 182, 197
Mata, Lloren?, 285
Mata, Santos, 97, 99
Mateu, Josep, 100
Matheu, Josep, 285
Mathorez, J., 113
Maura i Gamazo, G., 260
Maurel, H., 19, 191
Maurer, Caries, 285
Meillon, A., 19, 113, 191
Mélida, J. R., 111, 261
Mengel, M., 111
Mesplé, F., 346
Mezquita, Caries de, 113, 192
Mestres, Santiago, 348
Metzleze, Rovira, Pau, 348
Millet i Maristany, J., 348
Miquel i Planas, R., 285
Miralles, J., 189, 348
Miret, Martí, 270
Miret i Maymir, Manuel, 97, 99, 284, 303,
309
Miret i Sans, Joaquim, 16, 188, 222, 259,
344
Miró i Borras, Oleguer, 259, 344
Mico i Guibernau, Josep M.''', 14, 42
Mitjans, Bartomeu, 285, 303
Molina, V., 189
Moliné i Brasés, E., 188, 344
Monistrol, Marqués de, 195
Montanya, 29
Montoliu, Manuel de, 110
Montsalvatge, Francesc, 181
Mora, Artur, 193, 303, 311
Morales, G. de, 111
Morató, Rafel, 285
Morató Roig, Josep, 368
Morel, E., 192, 263
Morel-Fatio, A., 192
Morelló, Joaquim, 182, 303
Morer, Josep, 308
Moreno de Gueira, J., 189
Mosell, Enric, 285
Moya, Ricard, 285
Muller, Juli, 348
Muntadas i Rovira, Manuel, 91, 115," 268,
269
Nadal, Lluís B., 110
Naval, F., 345
Navas, R. P. L., 190
Nebot, D. M., 189
Nicolau, 130
Nin, Antoni, 196, 349
Nonell, Joan, 184, 195
ÓD
S8
BUTLLETÍ DEL
Nonell, Lloren?, 184, 284
Norby, Jacob, 99, 195
Novo i Colson, P. de, 1 1 1
Núñez. R., 112
Olié, F. A., 345
Olano, Josep de, 285
Oliveda, A'.fons, 303
Olivella, Lluís G., 184, 348
Oliveras. Jaume. 62, 91, 184, 268, 284
Orriols, Joan, 310
Ortinez, Marián, 184, 348
Ossuna, M. de, 190
Padreny, Daniel, 348
Pagés, Joan, 304
Palmarola, Joan, 348
Palmieri, J., 344
Par, Alfons, 13, 285, 303
Parera Figueras, Ferrán, 348
Pares i Bartra, Francesc X., 28, 184, 195,
196, 198, 267, 268, 284, 309
París, P., 113, 192
Parpal, Cosme, 188
Pascual Carreras, Joan, 348
Pastre, L., 18, 110
Payró, Josep, 100
Paz, J., 112, 190, 261
Pedrerol, N., 307
Pelayo, A. C, 19
Pell i Cufi, Frederic, 368
Pella i Porgas, Josep, 17, 188
Peinador, L., 345
Perdigó, Manuel, 184
Pérez Argemí, Jaume, 11
Pérez Rubin, L., 18
Pérez, Secundí. 100
Pérez de Guzmán, J., 189, 261, 345
Pérez Pastor, C. 263, 347
Pich i Poch, M., 260
Picó i Campamar, Ramón, 197, 268
Pitollet, G., 111
Planas, Ramón, 184
Planas, Joan, 9
Planas i Vila, 197
Planas, Ramir, 2
Planas, Josep, 184
Planella, Francesc, 184
Plued. Artur, 100
Polavieja, Marqués de, 189, 190
Polentinos, Comte de, 18, 190
Pons i Henrich, Antoni, 285
Pons, J. S., 110, 259
Porcar i Tió. Manuel, 285
Porqueras, Joaquim, 348
Pottier, F., 192
Prat, Joan, 21
Prats, Manuel, 175
Puget, Jacinte, 184
Puig i Cadafalch, Josep, 16, 46, 222, 283
Puig i Gairalt, Ramón, 15, 42. 43, 44, 350
Puig i Sais, Hermenegild, 194
Puig i Boada, Isidre, 15, 40, 45
Puiseux. V., 112
Pujador, Isidre, 148
Pujol i Germá, 307
Pujol, P., 188, 344
Puntas, Josep, 184
Quer, Eduard, 348
Ráfols, Josep F., 15, 44
Ramis, Joaquim, 285
Ramis de Ayreflor, J., 259
Ramos, G., 263
Rayssé, E., 263
Reig, Pere, 14, 182, 184, 269
Renart, Denís, 283
Ressayre, M. G., 192
Revilla. J. A., 18, 112, 190, 261, 345
Ribello, Soares, 113
Ribera, Enric, 184
Ribot, Santiago, 184
Ricart, Manuel, 285
Riera i Colom, Jaume, 197, 268
Riera i Boada, M., 184
Riera i filis, 307
Rifa, Viuda de, 285
Rigat, Antón, 285, 309
Rittwagen, G., 111
Rius i Matas, Pere, 196, 349
Rius i Valles, Amelia, 348
Roca, Josep M.», 119
Rocafort, Ceferí, 193, 198, 217, 268, 269,
284, 303
Rocamora, Marc, 270, 285
Rodríguez, J. M., 113, 192
Rodríguez Alcántara, M., 194
Rogent, E., 110, 344
Rogent, Josep, 285
Centre Excursionista de Catalunya
359
Roig Casanovas, Artur, 348
Roig, Joan, 114, 196
Roig, Gabriel, 114, 169, 184, 193, 194,
196, 284, 313, 314, 349
Rojas, T., 346
Romero de Torres, E., 111
Rondón, P., 346
Ros, Llorenc, 195
Ros, Marián, 184, 193
Rosa Balaciart, Albert, 348
Rosáis, Joan, 195
Roso de Luna, M., 345
Rosell Pelegrí, J., 348
Rotger, M., 189
Rubio, J., 17
Ruiz Tortajada, Sebastiá, 348
Rius Sanromá, A., 348
Rull, Joan, 100
Rusiñol, Santiago, 66
Sabadell Mercadé, Josep, 348
Saborit, Jaume, 348
Saco i Arce, A., 112, 191, 262, 346
Sagarra, Ferrán de, 259
Sagnier, Josep M.a, 14, 42, 115
Saint Saud, comte de, 29, 307, 312
Sala, Gaspar, 184, 195, 221, 284
Sala i Molas, J., 110, 189
Salvia, Mn., 308
Salvany, Josep, 66, 114, 184, 197, 220,
268, 284, 285
Sallent, Francesc, 348
Sambola, Antoni, 184
Sanguino, J., 111, 189, 345
Sanchis i Sivera, J., 17, 110, 344
Sancho Padilla, G., 346
Sanpere i Miquel, Salvador, 119, 143
Sans, Eudalt, 348
Sans i Pont, J., 110, 189
Sansot, M. A., 191
Santamaría i Armengol, Albert, 97, 99, 195
Sarbin, A., 262
Sarret i Arbós, J., 17, 259, 344
Sarrete, J., 260
Sayo Pedron, Josep, 123
Schilling i C.a, E., 29
Schrader, F. S., 191
Schulten, A., 345, 347
Seix i Barral, 29
Sellares Vernet, Joan, 348
Senesteva, Ramón, 307
Sennen, Frére, 19, 112
Sentenach, N., 111. 190, 345
Seres, Antón, 348
Serra, Valeri, 100
Serra, Joaquim, 284, 285
Serra i Pagés, Rosen, 28, 62, 197, 198, 269
Serra i Vilaró, J., 27, 61, 80, 101, 185,
223, 245, 316
Serra Viñas, Josep, 348
Sibecas, Joan, 348
Sierra, Manuel, 348
Simón, Martiriá, 348
Singelman, C., 345
Sirera, Rogeli, 348
Sistachs. Joan i LIuís, 285
Sobral, J. G., 111
Soldevila, F., 17, 344
Soldevila Grau, Pere, 348
Soler, Enric, 184
Soler, Gaietá, 259
Soler Nolla, Josep M.^, 348
Soler i Escofet, Ignasi, 196, 349
Soler i Palet, J., 344
Soler i Santaló, Juli, 79, 121, 147, 184,
194, 198, 233, 269, 270, 284, 286, 303
Soriano, Ramón, 270
Souviron, P., 191
Suriñach, Marián, 312
Surribas Bracons, Joan, 348
Surribas Riera, Josep, 348
Taillefer, Abbé, 192
Tarrago, Ferrán, 15, 44, 45, 195
Tarrago, Josep, 196
Tatxé, Josep, 194
Teixidó, Antón, 285
Teixidó, Joan, 285
Teixidó, Ricard, 285
Tey, Manuel, 309
Thalhmmer, R. P. S., 262
Tercé, capitaine, 192
Tormo, E., 111, 345
Torner, Amadeu, 285
Torras, Joaquim, 184, 348
Torras Buxeda, Rosa, 348
Torras, César August, 14, 16, 28, 41, 49,
66, 115, 152, 155, 193, 197, 198, 201,
222, 267, 268, 271, 283, 284, 285, 303,
311, 349
;6o
BUTLLETÍ DEL
Torras i Bages, Josep, 283
Torre Bueno, J. R. de la, 19
Torrent i Boit, Francesc, 285
TurulI, Pau M., 348
Touchon, R., 191, 263, 346
Trava!, Ramón, 348
Trias, Bartomeus, 285
Truniger, Guillem, 348
Tucci. R. de, 259
Tur, L., 345
Ubach Mascaró, Albert, 348
Ubach i Vinyeta, Francesc, 197, 268, 270
Ussel, J. de, 262
Uteau, R., 191
Uriarte, Caries, 348
Vaamonde, C, 112
Valentí, Agustí, 29
Valentí i Vivó, Ignasi, 17, 259
Valon, P. de, 263
Valldaura, A., 260
Valis Campaner, Lluís, 303
Valls Taberner, Ferrán, 110
Valls Torner, Joan, 348
Vayreda, Pere, 196
Veaux, Billard de, 113, 191
Vega i March, M., 16, 46, 222
Vehrlin, J., 346
Ventalló, J., 344
Vera, V., 18, 190
Verdaguer i Callís, N., 13
Viallat, A., 112
Vidal, Josepa, 285
Vidal, Lluís Marián, 17, 150, 303, 310
Vidal, Fierre, 260, 344
Vidal Salvó, Joan, 348
Vidal i Riba, Eduard, 62, 97, 99, 100,
115, 195, 196, 222, 233, 267, 268, 285,
303, 309. 349
Viera, J., 191
Vila, Josep, 285
Vila, Antoni, 259
Vila, Tranquili, 348
Vilaplana, J., 189
Vilar, Ferrán, 348
Vilaró i Griera, J., 110, 344
Vilarrosa, Emili, 100
Vilaseca, Porcada, Josep, 348
Ville, H. de la, 192, 263, 347
Villegas, F. de, 190
Vintró, Juli, 270, 303, 311
Vinyas, J., 260
Viterbo, Sousa, 113, 192, 263
Vives, A. 189
Vives i Gastellet, Josep M.'\ 15, 43, 195
Xicoy i Grau, J., 303
NOMS TOPOGRAFICS *
Abarquedura, collada, 148
Abat, cova del, 170
Abellar, r., 205
Adrí, p., 298
Aitona, p., 257
Aigües bones, p., 79
Alba, pie, 126
Alps, m., 127, 277
Alemanya, estat, 10
Alfar, m.. 177
Alpujarra alta, s., 198, 269
Alins, p., 202
Aldosa, p., 203
Alp, p., 204
Amurriadors, p., 174
Andes, m., 278
Aneto, pie de, 62, 91, 124, 267, 349
Andorra, v., 54, 202, 224
Ancosa, plana, 196
Andorra la vella, p., 202
Angulasters, estany, 202
Anyós, agregat, 202
Anet, esglesia, 217
Aramprunyá, castell, 63, 115, 266
Artesa, p., 1 14, 266
Aran, v., 91, 126, 267
*. Les abreviaturas usades en aqu^^st índex son : p. poblé, ciutat, vila o caseríu;
r. riu, riera, torrent; v. valí; c. comarca; m. montanya o cim; s. serra.
Centre Excursionista de Catalunya
361
Ara, r., 125
Ardevol, v., 198, 267
Arinsal, p., 203
Areo, r. 21 1
Aragó, regió, 214
Areu, p., 217
Araos, p., 217
Arremoulit, cabana, 74
Arrenca-fels, pujada, 153
Aspe, V., 267
Asquiró, m., 207
Atalaia, pie, 265
Baviera, ducat, 1 1
Bagá, p., 20, 49, 52, 106, 228, 284
Barcelona, p., 13, 15, 16, 30, 65, 94, 258,
289
Bastareny, r., 24, 49
Bagur, p., 42
Bagnéres de Luchon, poblé, 62, 14, 79,
268
Barbera, c, 63, 266
Balenyá, p., 66
Balaitous, m., 73
Balaguer, p., 114, 266
Bac, r., 153
Bárranos (deis), glaciar, 125
Bassegoda, puig, 151
Bastiments, cim, 304
Baget, p., 163
Baget, V., 152, 164
Batllía, col!, 151
Barrancot, r., 164
Bac del Vaquer, camí, 167
Banyoles, p., 177, 284
Batera, serrat, 178
Badajoz, p., 214
Baien, esglesia, 217
Begués, pía, 265
Berga, p., 23, 61, 108, 197, 228
Bellpuig, p., 28, 62
Bellcaire, p., 55
Bellver, p., 59, 103
Benasque, val!, 62, 77
Benasque, p., 122
Bertí, s., 68, 118, 265
Bertí, p., 66
Bellevue, gruta, 73
Bestracá, pie, 152, 164
Bestracá, convent, 173
Bellpuig, p., 267
Beuda, p., 153, 196, 289
Besalú, poblé, 148, 196, 234, 266,
289
Bellestar, p., 216
Binefar, p., 62
Bielsa, port, 77
Bigorre, p., 79
Bianya, v., 148
Bianya (Sant Salvador), esglesia, 148
Bianya, r., 148
Bisbe, torra, 265
Bisbe, cova del, 173
Bisbal (la), p., 197
Blancafort, p., 159
Blanes, p., 33, 195, 266
Bonaigua, port, 77, 211
Bohí, V., 62, 91, 211, 267
Boltañá, p., 122
Borró, r., 152
Bom, port, 132
Bodelquer, estret, 153
Bolos, p., 152
Boix, collada, 151
Boixeda, coll, 151
Botella, coll, 202
Bort, port, 206
Boixedo, r., 210
Bofia, serres, 212
Breda, p., 265
Brugues, ermita, 63
Broto, V., 79
Breithorn, m., 281
Burriach, castell, 15
Burro (salt del), 169
Bujaruelo, port, 77
Canigó, m., 5, 65, 176, 304
Catalunya, regió, 9, 104, 117, 234
Castellar d'en Hue, p., 11, 52, 197
Castellfullit, p., 62, 109, 153
Castelldefels, p., 28, 115, 266
Castanya, refugi, 77
Cauterets, p., 48, 79, 279
Calaf, p., 114, 115, 266
Camprodón, p., 115, 155, 197, 304
Castella, regió, 1 18
Calma, (pía de la), 1 18
Caves, coll, 148
Castilla, s., 148
45
J
62
BUTLLETÍ DEL
Capgacosta, s., 148
Carrera, v., 148
Castellar, s., 168
Castellar, r., 152
Capelladas, p., 265
Capelada, r., 152
Capelló, coves, 265
Castellvell, p., 152
Canyamás, p., 155
Capsec, p., 156
Cavallera, castell, 158
Qamargol, coll, 164
Cabiró, coll, 164
Capellá (salt del), 169
Caritg, V., 175
Castelló d'Empuries, p., 177
Cadaquers, p., 177
Calella, p., 177
Cabrera, m., 177, 164
Castellot, ruñes, 180
Campins, p., 197, 266
Cabús, port, 202
Canillo, p., 202, 224
Casamanya, pie, 202
Campllonc (pía de), 22^
Castelló, vescomtat, 206, 217
Cardos, r., 204, 216
Cases del Mas, p., 203
Castellarnau, p., 217
Camporau, serra, 212
Caldes, p., 229
Cabús, tossal, 212
Campirano, v., 267
Call-llari (plánol de), 228
Capdella, m., 21 1
Capdella, Ilac, 267
Cadí, s., 212
Centelles, castell, 16, 46, 65, 90
Centelles, p., 90, 266
Cervelló, p., 28, 91, 266
Cervera, p., 28, 62, 267
Cerdanyola, p., 63
Cerdanya, c, 103, 186, 287
Cebollera, port, 210
Cernerá, r., 207
Cistella, p., 298
Civís, p., 206
Cisá, santuari, 90
Cinca, r., 125
Cinqueta, r., 125
Clocalou, p., 150
Corbera, p., 28
Colomés, port, 91, 268
Colombia, estat, 278
Comella, r., 152
Cos, s., 161
Cornelia, p., 242
Coll-roig, barranc, 170
Collsacabra, s., 197
Conflent, collada, 204
Comte, port, 212
Cotopaxis, pie, 278
Creus (cap de), 1 15
Cregueña, estany, 127
Creixenturri, v., 153
Creixenturrí, castell, 158
Creu de Principi, coll, 171
Culebras, pie, 91, 268
Cursonell, v., 174
Custoges, s., 178
Cuyas, can, casal, 265
Chamonix, p., 277
Charmoz, pie, 278
Dona, pie de la, 304
Duero, r., 214
Ebre, r., 11, 214
Elius, esglesia, 217
Empordá, c, 150, 234
Emigrants, pía, 171
Enoshina, illa, 5
Engostí, pie, 171
Encamp, p., 202, 224
Enclar, s., 205
Equador, estat, 278
Erts, p., 203
Espanya, estat, 11, 94, 103, 254
Esquellerins, pont, 156
Espasa Qa, castell, 173
Espinau, fondalada, 176
Estartit, cap, 177
Espot, m., 21 1
Escaldes, p., 202
Estats, pie, 202
Essera, r., 122, 125
Europa, continent, 10
Faig, coll, 152
Centre Excursionista de Catalunya
363
Faig, font, 22
Farga vella, cascata, 49
Falgosa, pista, 99
Falgueres, coll, 152
Falgars, font, 196
Ferrán, s., 152
Ferrer (cal), font, 154
Fígols, p., 60
Finestres, s., 164
Figueres, p., 196, 257, 266
Flamisell, v., 267
Fornols (valls de), 22
Forqueta d'Orsone, refugi, 74
Font-freda, font, 228
Franga, estat, 48, 75, 105, 128
Francolí, r, 1 1
Freser, v., 90
Fuji, m., 1
Fujiyava, r., 8
Fontromeu, santuari, 286
Garraf, costes de, 28, 266
Gavarnie, cascata, 46, 79, 128
Garrotxa, c, 148, 234
Gaube, estany, 79
Gavá, p., 115
Gandesa, p., 115
Garriga, p., 230, 350
Gélida, p., 28
Gelada, port, 91, 268
Gisclareny, p., 26, 60, 225
Girona, p., 34, 53, 177, 238, 289
Girants, cingles, 170
Ginebret, bosc, 175
Gistain, v., 198, 268
Glorieta, r., 204
Gcsol, p., 26, 54, 225
Gotemba, p., 1
Gorc negre, cascata, 196
Gra de Fajol, cim, 304
Graus, p., 62
Grau, estret, 166
Greixa, s., 56, 1 15
Granada, p., 101, 268
Gualba, p., 196, 266
Guardia, p., 63
Guardiola, pont, 109
Guimerá, p., 18
Guitarriu, p., 152
Guilla, portel!, 169
Hakone, m., 4
Hakone, Ilac, 5
Haravo, esglesia, 217
Himalaia, m., 278
Hostalrich, p., 34, 187, 265
Home mort, coll, 148
Hostal nou, p., 150
Holanda, estat, 198, 268
Igualada, p., 63, 197, 268
Italia, estat, 15
Jaca, p., 122, 267
Jalón, r., 214
Japó, estat, 1
Jovell, p., 203
Julia del Mont, santuari, 151
Junquenat, collada, 176
Jungfrau, m., 282
Kioto, p., 2
Logroño, p., 214
Luz, V., 48
Lys, V., 74
Llacuna, p., 196, 266
Liado, p., 196, 266, 298, 302
Lladoner, pont, 28
Llauset, port, 91, 268
Llavorsi, p., 208
Lleida, p., 9, 18, 28, 62, 94, 267
Llerca, r., 152
Lligordá, p., 289
Lliguarda, p., 180, 196
Llinás, p., 226, 350
Llobregat, r., 11, 49, 115, 266
Lloren5 del Munt, monestir, 94
Lloret de Mar, p., 115, 195, 266
Llorona, p., 151
Llovera, v., 198, 268
Llongarriu, p., 156
Llongarriu, font, 153
Madrid, p., 11, 83, 246
Matagalls, pie, 13
Manresa, p., 106
Martorell, p., 27, 266
Maigrat, p., 33, 195, 266
Malanyeu, p., 54
o
64
BUTLLETÍ DEL
Massanés, p., 57, 224
Maladeta, m., 62, 74, 268
Marboré, vessant, 73
Magalona, p., 289
Mayans (can), torra, 90
Mallorca, illa, 96, 115, 197, 268
Maleides, montanyes, 119, 198, 349
Marsella, p., 289
Marmures, glaciar, 125
Mare-de-Déu del Mont, santuari, 151, 266,
294
Malrem, col!, 152
Madalena, s., 168
Malaforn, r., 170
Mantet, coll, 313
Massana, p., 202
Massanet, p., 177
Martanyá, espedat, 171
Mare-de-Déu de la Serra, santuari, 216
Mediterrani, mar, 5, 33
Metge, valí, 197
Mina, port, 77
Midi, pie de, 115, 278
Miralles, p., 196
Ministra, s., 214
Montserrat, m., 91, 115, 116
Mondo, r., 152
Montseny, m., 33, 65, 115, 118, 150, 196,
350
Montrnajor, m., 152
Montsoriu, castell, 34, 265
Montpetit, m., 152
Montblanc, p., 63, 197, 278
Montmell, s. 265
Mont-blanc, m., 278
Moíer, castell, 158
Mont perdut, m., 73, 126
Mont-Cervin, m., 282
Moles, coll, 152
Molins de Rei, p., 91, 350
Molinot, font, 154 •
Molina, m., 98. 214
Molinot, pont, 156
Morella. p., 1 15
Montagut, p., 296
Montgrony, s., 115, 197
Monteada, castell, 116
Monés, s., 164
Montsec, s., 206
Montaner, collada, 204
Montesclado, p., 216
Montseny de Pallars, m., 211
Mulleres, pie, 126
Muga, r., 150
Muga, V., 152
Mulhacen, s., 198, 269
Narbona, p., 289
Nagoya, Ilac, 8
Nava, p., 151
Nápols, p., 267
Nevada, s., 214
Niubó, p., 252
Nou de Bassegoda, casal, 74
Noguera Pallaresa, r., 204
Noris, p., 206
Nuria, V., 115, 168. 268, 304
Nuvia (salt de la), salt, 169
Odelló, p., 287
Ogassa, s., 101, 168
Oix, p., 152
Oliana, p., 115, 212
Olot, p., 49, 62, 148, 267
Oliveres, casal, 180
Oncet, estany, 79
Oó, estany, 79
Or-Moí, valí, 166
Ordino, p., 202
Ordesa, cabana, 79
Ordesa, v., 125
Organyá, p., 115
Osea, p., 121, 198, 267
Os, p., 204
Ossor, coll, 216
Ossejá, p., 103
Ovella, pie, 212
Palera, monestir, 289
Pacific, mar, 1, 9
Palafolls, castell, 15, 33, 45, 116, 195, 266
Papiol, p., 265
París, p., 47
Pau, p., 19, 48
Pallars, c, 54, 202
Pas del vent, coll, 63, 266
Packe, refugi, 74
Pardines, p., 99
Pardines, castell, 159
Paderna, estany, 132
Centre Excursionista de Catalunya
365
Passa-serres, collada, 148
Palomeres, serra, 152
Palanca d'agafa Tase, penyalars, 166
Palamós, p., 197
Peguera, rasos de, 224
Pendi9, coll de, 22
Peñíscola, p., 115, 268
Pertus, p., 177
Pera, p., 162
Perpinyá, p., 186
Pesto, p., 267
Pireneu, m., 14, 47, 65, 73, 117, 121, 289
Pic-!ong, massi9, 74
Pineta, port, 77
Piedrafita, glaciar, 125
Picada, port, 132
Pinos, s., 198, 268
Pi de la Gorra, p., 207
Plau, port, 77
Plana, s., 205
Pómpela, p., 62, 267
Poblet, monestir, 350
Pobla (la), p., 115, 258
Pons. p., 115, 266
Portvendres, p., 186
Pontons, p., 196, 266
Porqueres, p., 234
Pobla de Lillet, p., 197
Premia, p., 90
Premia de dalt, p., 266
Principi (can), font, 171
Prats de Molió, p., 197
Prat de la Cabana, font, 207
Prugent, coll, 151
Puigmal, pie, 65
Puig-Ou, pie, 153
Puigsecalm, puig, 151
Pujador, p., 156
Puigcerdá, p., 197
Puigmajor, m., 197
Puy, p., 203
Puigllangada, m., 265
Py, p., 313
Quera (can), casal, 168
Queralt, castell, 196, 266
Queralt, santuari, 197
Querlit, m., 287
Rabos, castell, 293
Rabiet, coll, 14
Ras de conques, p., 216
Requesens, castell, 13,177
Resclusanys, collada, 153
Renclusa, m., 62
Renclusa, refugi, 119, 121, 192, 268, 286,
313
Renclusa, cabana, 74, 129, 286
Remóla, estariy, 115, 266
Ribes, V., 29, 96, 103, 351
Ribes, p., 30, 90, 268
Ribes, coves, 159
Ridaura, p., 62, 109
Ridaura, s., 148
Ripoll, p., 62, 154, 197
Rigart, V., 90
Ribereta, port, 91, 268
Ricarda, estany, 115, 266
Ribelles. r., 152
Ribera deis senyors, torrentera, 153
Riumadriu, r., 202
Rialp, p., 208
Rierada, La, p., 350
Roma, p., 43, 62
Rocafort, p., 63
Roland, massig, 13
Roses, p., 103, 161
Roca Bastella, r., 152
Rocabruna, v., 152
Roques Blanques, torrentera, 153
Roca del Vicari, sait, 169
Rocacorba, m., 177
Roca pastora, cingles, 179
Rosselló, c, 187
Rubio, coma, 212
Run, engorgat, 62
Sabadell, p., 114, 265
Saldes, p., 52, 228
Sarreal, p. 63
Santigosa, collada, 148
Salarsa, r., 152
Sadernes, p., 153
Salas (can), casal, 174, 197
Salut, santuari, 265
Sayo!, s., 170
Sales, pie, 171
Sant Adriá, p., 265
Sant Andrea de Socarrat, esglesia, 150
Sant Aniol, r., 152
i66
BUTLLETÍ DEL
Sant Andreu de la Cartanya, refugi, 312
Sant Andreu de Mata, p., 242
Sant Andreu de Serinyá, p., 245
Sant Bartomeu de la Quadra, esglesia, 350
Sant Cugat, p., 27, 91, 265, 284
Sant Celoni, p., 197, 266
Sant Cristófol d'Usall, esglesia, 242
Sant Etienne, p., 154
Sant Feliu de Codines, p., 65
Sant Feliu del Llobregat, p., 195, 265
Sant Feliu de Guíxols, p., 197
Sant Grau, ermita, 52
Sant Hilari, p., 17
Sant Iscle de les Feixes, ermita, 63, 266
Sant Jaume, castell, 266
Sant Joan de les Fonts, p., 62, 150, 154,
289
Sant Joan de les Abadesses,''p., 65, 148,
268
Sant Joan de la Peña, p., 267
Sant Joan de Mediona, p., 196, 266
Sant Jeroni de la Murtra, m., 350
Sant Joan de l'Erm, santuari, 208
Sant Julia de Loria, p., 205
Sant Julia de Malant, esglesia, 242
Sant Julia de Corts. p., 242
Sant Joan de Borgonyá, parroquia, 244
Sant Lloreng del Munt, monestir, 178,
265
Sant Martí Sarroca, p., 63, 196, 266
Sant Martí del Clot, esglesia, 150
Sant Martí de Centelles, p., 65
Sant Martí de Capsec, esglesia, 150
Sant Miquel de Cruilles, monestir, 94
Sant Martí Saserra, esglesia, 196
Sant Martí de Brufaganya, santuari, 196,
266
Sant Miquel de Campmajor, p., 244
Sant Pere de Tallet, esglesia, 150
Sant Pau, coll, 152
Sant Pau de Seguries, collada, 153
Sant Pere de Roda, monestir, 177
Sant Pere y Sant Feliu de Fontcuberta,
p., 244
Sant Pon9 de Moles, esglesia, 228
Sant Quintí, p., 196
Sant Quirse, p., 242
Sant Sadurní d'Anoia, p., 196, 266
Sant Valentí de la Salarsa, esglesia, 150
Sant Vicen5 de Gamos, parroquia, 244
Santa Agna, ermita, 90
Santa Bárbara, m., 166
Santa Coloma de Queralt, p., 63, 268
Santes Creus, monestir, 197, 267
Santa Cristina, santuari, 266
Santa Madalena, ermita, 216
Santa Madalena, r., 204
Santa María de la Grassa, monestir, 289
Santa María de Gamos, parroquia, 244
Santa María de Bansells, ermita, 175
Santa Marguerida, torra, 265
Santa Pau, p., 62
Santa Quiteria, ermita, 245
Santes Creus. monestir, 350
Sahorra, p., 313
Serinyá, p., 234, 294
Sagre, r., 11, 204
Segaró, p., 294
Segarra, c, 18, 26, 63, 266
Serrat, font, 148
Serret, p., 217
Setcases, p., 304
Seturia, coma, 202, 206
Seu, p., 216
Sitges, p., 115, 266
Sierra nevada, s., 198, 269
Sitjar, m., 15!
Socotor, port, 77
Solsona, p., 115, 226
Soloria, m., 204
Soria, p., 214
Sort, p., 217
Sous, m., 167
Sous, monestir, 177, 196
Sui'ga, estat, 10, 75
Tárrega, p., 18, 115, 266
Tarragona, p., 18, 30, 93, 119, 256
Tamarite, p., 18.
Taga, m., 90, 96, 115, 268
Talaixá, p., 152
Taio, m., 153
Tavertet, cingleres, 197
Tavaxaní, esglesia, 217
Terrí, p., 298
Terrassa, p., 17, 265
Tena, valí, 267
Ter, r., 153, 304
Theodul, refugi, 281
Te íes, coll, 174
Centre Excursionista de Catalunya
367
Tetuán, p,, 267
Tirvia, p., 204
Tibet, m., 278
Tous, p., 63
Torrelles de Foix, p., 63, 196, 266
Toses, port, 77, 90, 265
Tortosa, p., 115, 268
Toledo, p., 115, 268 ,
Torra, p., 156
Torra, font, 154
Torra, castell, 173
Tortellá, p., 165
Toitx, m., 168
Tor, r., 202
Tor, p., 206
Tolosa, p., 203
Tossa, p., 195, 266
Tokaido, via, 1
Tokio, p., 2
Tordera, p., 15, 33, 195, 266
Tres reís, tossal, 115
Tuixent, p., 58
Tocarroya, cabana, 74
un de Ter, refugi, 76, 115, 129, 285, 303
Uja, cingles de, 170
Valencia, p.. 252, 188
Vallbona de les Monjes, monestir, 28,
62, 267
Vallcebre, p., 60, 83, 245
Vallfogona, p., 62
Valldeneu, p., 66
Vallirana, p., 91, 266
Vallvidrera, p., 265, 350
Valibierne, valí, 91, 125, 268
Vadella, font, 109
Valldelbac, r., 152
Vallferrosa, v., 198, 268
Vallferrera, v., 202
Valira, r., 202
Vent, serra del, 28, 267
Venecia, p., 43
Vellos, r., 125
Vernadell, col!, 152
Vernet-les-Bains, p., 313
Vexesarri, p., 206
Vich, p., 65, 105, 283
Viena, p., 41
Vista rica, s., 63, 266
Vilafranca, p., 63, 196, 266
Vilafranca Conflent, p., 287
Vignemale, m., 73, 128, 279
Viella, port, 77
Vilatorrada, p., 83
Vilassar de dalt, p., 266
Vilassar, p., 90
Vilanova del camí, p., 265
Vilanova, p., 115, 266
Vilamajor, p., 350
Vinaroz, p., 115
Vives, s., 152
Vilar, casal, 167
Virós, esglesia, 217
Viver de Serrateix, p., 225
Vilabertrán, p., 284
Xeval!, p., 206
Yokohama, p., 1.
Zamora, p., 19, 118, 214
Zuriza, port, 77
Zermatt, p., 277
TAULA GENERAL
Págs.
Una ascensió al Fuji-yama (Notes d'excursió), per Joan Plan?s 1
Conservació de les belleses naturals, per Alfons Par 9
Concurs d' Arquitectura 14
Castell de Palafolls (Estudi grafio i nota descriptiva), per Isidre Puig 33
Concurs d' Arquitectura (Veredicte), per Jeroni Martorell 40
El circ de Gavarnie en perill, per T 46
Nit de reis a la montanya, per Juli Barloque 49
El Castell de Centelles (Estudi grafio i nota descriptiva), per J. Doménech i Man-
sana 65
Refugis de montanya en la nostra térra ( Un criteri sobres la llur construcció), per
Juli Soler i Santaló 72
L'esglesia del Miracle a Tarragona 93
Excursió sportiva al Taga : Els nostres concursos 96
El xalet-refugi de la Renclusa, per F. Kirchner 121
El xalet-refugi de la Renclusa, per Juli Soler i Santaló 12S
De Sant Joan de les Abadesses a Besalú per la Garrotxa, per Joan Danés i Ver-
nedas 148
Exposició Fotográfica 182
* * * 201
D'Andorra a Tirvia (Pallars). per Ceferí Rocafort 202
Memoria per Gaspar Sala i Roses 218
Segón Concurs d'Arqueología 221
A nostres llegidors, per la Comissió Redactora 233
Notes d'algúns monuments de la Garrotxa i Alt Empordá, per J. Doménech
Mansana , 234 i 289
Memoria del Sr. Secretari 264
Discurs presidencial, per Lluís Llagostera 271
Primer Congrés d'Art Cristiá a Catalunya, per R. V. E 283
L'Obra del Xalet-Refugi d'Ull de Ter 285 1303
Publicacions rebudes 16, 110, 138, 259 i 344
Can9oner del Calió, per J. Serrai Vilaró 20, 52, 80, 101, 185, 223,245 1316
Secció Meteorológica, per J. S. i S 31, 64, 92, 120, 199, 232, 247 1351
Crónica del Centre:
— Sessions oficiáis : Junta General i de seccions, pág. 193 i 194. VetUada necroló-
gica dedicada a D. Francesc Ubach i Vinyeta, pág. 197. — Junta General Extra-
ordinaria, pág. 349. — Sessió Inaugural, pág. 349.
BUTLLETÍ DEL CenTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA 369
Excursions i visites : A 1' Hospital de Sant Pau, pág. 27. — A la riera de Sant Medí,
de Vista Rica a Sant Cugat, pág. 27 — A Martorell, Castell de Sant Jaume i Gélida,
pág. 27. — A l'antiga Llotja de Mar, pág. 28. — A les cases en construcció de la
Gran Via Laietana, pág. 28. ■ — A les obres de la casa del passeig de Gracia, n." 82,
página 28. — A Gastelldefels i Costes de Garraf, pág. 28. — A l'escola de D.^ María
Baldó, pág. 63. — A Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Igualada, pág. 63.
— A Sant Iscle de les Feixes i Cerdanyola, pág. 63. — A Sant Martí Sarroca, Tor-
relles i Santa María de Foix, pág. 63. — Al turó i castell d'Aramprunyá, pág. 63.
— A Ribes i sos encontorns, pág. 90. — A Vilassar i Premia de Mar, pág. 90. —
A Centellas, pág. 90. — A Vallirana i Cervelló, pág. 91. — A Sant Cugat del Valles,
pág. 91. — A les cases en construcció del carrer de les Corts Catalanes, pág. 91. —
A les obres del Port de Barcelona, pág. 91. — A la casa dita de la Virreina, pág. 91.
— A la biblioteca del Museu del Pare, pág. 91. — Excursió sportiva al Taga, pág. 96.
— A Sabadell i Bosc de Can Feu, pág. 114. — A Calaf, Pons, Artesa i Balaguer,
pág. 114. — A Gastelldefels, Sitges i Vilanova, pág. 115 — A Gandesa, Horta,
Morella, la Pobla, Turó deis Tres-Reís i Vinaroz, pág. 115. — De Calaf a Organyá,
Solsona, el Turó d'Oliana i Pons, pág. 115. — A les valls de Ribes i Nuria, pág. 1 15.
— A les serres de Greixa i de Montgrony, pág. 115. — A Gamprodón i Ull de Ter,
pág. 1 15. — Al pie du Midi (alt pireneu francés), pág. 1 15 — De Lloret de Mar al cap
de Creus, pág. 115 — Al Montseny, pág. 115. — A Montserrat, pág. 115. — A Ma-
llorca, pág. 115. — Ais estanys de Remóla i a la Ricarda, pág. 115. — A les ca-
ses de la Reforma, pág. 115. — A la Catedral de Barcelona, pág. 195. — A la casa
d'en Gallisá, pág. 115. — A Mslgrat, castell de Palafolls i Tordera, pág. 195. — A
Sant Feliu de Llobregat, i a la Torra Blanca del propri terme, pág. 195. — A Bla-
nes, Lloret, Santa Cristina i Tossa, pág. 195. — A Horta i el Laberint, pág. 196. —
A Figueres, Liado, Mare-de-Déu del Mont i Besalú, pág. 196. — A Vilafranca, Pon-
tons, Sant Magí de Brufaganya, Queralt, la Llacuna, Sant Joan de MedionaíSant
Sadurní d'Anoia, pág. 196. — A Gualba, Campins i Sant Geloni, pág 196. — Al
Palau de la Música Catalana, pág. 197. — A Santes Creus, pág. 197. — A Berga,
Queralt i valí del Metge, pág. 197. — A Gamprodón, la Presta i Prats de Molió,
pág. 197. — A Rípoll, Montgrony, Castellar d'en Huch i Pobla de Lillet, pág. 197.
— A Blanes, Lloret i Tossa, pág. 197. — .- A Sant Feliu de Guíxols, Palamós i la
Bisbal, pág. 197. — Ais cingles de Tavertet i regió de Collsacabra, pág. 197. — Al
Montseny, pág. 350. — A Vallvidrera, Sant Bartomeu de la Quadra i Molins de Reí.
pág. 350. — A Llinás, Vilamajor i La Garriga, pág. 350. — Ais monestirs de Po-
blet i Santes Creus, pág. 350. — A les vores del Rec-Comtal, pág. 350. — A Sant
Jeroni de la Murtra, pág. 350. — A diferentes cases i edificis de Barcelona, pág. 350.
Conferencies : Excursió peí baix Llobregat, per Francisco X. Pares i Bartra, pág. 28.
— Excursió a Gervera, Bellpuig, Vallbona de les Monges i Lleida, per Félix Duran,
pág. 28 i 62. ^ La serra del Vert, per César A. Torras, pág. 28. — La nostra tasca
a fer, per Rosend Serra i Pagés, pág. 28. — Una excursió per la comarca d'Olot,
per Eduard Vidal, pág. 62. — • Ressenya d'una excursió a la Renclusa, per Josep
Doménech i Mansana, pág. 62. — Ascensions des de la valí de Bohí al pie d'Ane-
to, i des de Bagnéres de Luchen a la Maladeta, per Mn. Jaume Oliveras, pág. 62,
91. — La Festivitat deis Reis, per Rosend Serra i Pagés, pág. 62. — Ressenya
d'una excursió per les esglesies de les valls de Bohí i Aran, per Josep Doménech
i Mansana, pág. 91. — Montserrat, per Manuel Muntadas i Rovira, pág. 91 i 115. —
Conveniencia d'evitar la desaparició del santuari de Nuria, per César A. Torras,
pág. 115. — Una visita a les ciutats de Tortosa i Peñíscola, per Eduard Vid?!,
pág. 115. — Excursió sportiva al Taga, per Eduard Vidal, pág. 115. — Una visita
10
o/
o BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
a la ciutat de Toledo, per Félix Duran, pág. 115. — Una excursió a Montblanc,
Santa Coloma de Queralt i Igualada, per Josep Salvany, pág. 197. — Una visita-
excursió a Tilla de Mallorca, per Jaume Riera i Colom, pág. 197. — Valor deis
aplecs enimástics. Necessitat de fer el cátala i manera fácil de realitzar-lo, per Ro-
send Serra i Pagés, pág. 197 i 198. — Excursió de Sant Joan de les Abadesses a
Besalú, per Joan Danés i Vernedas, pág. 198. ^ Viatge a HoManda, per Francis-
co X. Pares i Bartra, pág. 198. — Les modernes urbanitzacions angleses, per
Guillem Busquets, pág. 198. — Una excursió per les serres de Pinos i valls d'Ardé-
vol, Llovera i Vallferosa, per César A. Torras, pág. 198. — Una excursió de Gra-
nada a la Alpujarra Alta, Sierra Nevada, i ascensió al Mulhacem, per Ceferí Ro-
cafort, pág. 198. — Els treballs i obres del Xalet-Refugi de la Renclusa (Maladeta)
per Fidenci Kirchner i Juli Soler, pág. 198. — La valí de Gistain, en els alts Pi-
reneus d'Osca, per Juli Soler i Santaló, pág. 198. — De cim a cim. Excursió fan-
tasiosa a través de nostres montanyes, per Eduard Vidal i Riba, pág. 349.
— Curs d' Arqueología, per Pelegrí Casades i Gramatxes. pág. 28, 62, 91, 118, 198, 349.
— Llista de socis ingressats : pág. 348.
Noves •. pág. 29, 63, 119, 231, 286, 351.
Nota, pág. 352.
Index alfabétic, pág. 353.
Taula general, pág. 368.
Taula de gravats, pág. 371,
TAULA DE GRAVATS
Págs.
»
»
»
»
»
»
»
»
»
Fuji...
recinte.
El Fuii-yama des d'Otomé-Fass
Pelegrins a cavall vers al Fuji
Un deis refugis del Fuji
Pelegrins en els vessants del Fuji
Cabana contenint un buda, en els vessants del
Temple budista al cim del Fuji
Cráter del Fuji-yama
Vista parcial del cráter del Fuji
La carena del Fuji
En Joan Frat, alies Calic
Castell de Palafolls : Torre i murs del primer
Perspectiva general..
Entrada i murallas del segón recinte...
Muralla i marlets del segón recinte ...
Absis de la capella i murs de fortificació
Reconstruccions parcials
Aparell i finestra deis murs
Castell de Centelles : Vista general
» » Muralla i marlets
Planta
Tall transversal
Porta i torre al nord
Entrada
Interior de la capella
» Construccions al cantó de ponent...
Esglesia del Miracle : Secció transversal
,) >> Planta
» » Cúpula sobre trompes
>> » Interior de la ñau
Grupo de corredors de les curses
Concursos de salts de skis
Pujant vers el Taga
Un salt notable
Refugi de la Renclusa : Emplagament
» » El xalet en son emplagament...
,> . » Planta baixa
» » Planta del pis
» » Fatxades
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
2
3
4
5
6
6
7
7
8
21
33
35
36
36
37
38
39
65
66
67
68
69
69
70
71
93
94
95
95
96
97
98
99
134
134
138
139
140
ó/
72 BUTLLETÍ DEL
Págs.
Refugi de la Renclusa : Seccions 141
» » Desmuntant el terrer 144
» » El forn de cale 145
» » Els serradors 146
» ■> Quadrejant vigues 147
Sant Salvador de Bianya : Pica baptismal 148
>> >^ Altar major 149
Portalada 151
Sant Andreu de Porreres 155
Sant Miquel de la Torra : Esglesia 156
Sant Miquel de la Torra 156
Can Ferrer de la Valldelbac 161
Cim de Bestracá 163
Pas del Grau 167
Riu de Sant Aniol 169
Ermita de Sant Aniol 169
Puig superior del Bassegoda 172
Santuari de la Mare-de-Déu del Mont 176
Claustre de Sous 178
Esglesia de Beuda 179
Sala de can Reig : Exposició Fotográficr , 183
La Massana (Andorra) 203
Os 205
Canal de l'Abellar 208
Pujant al Soloria 209
Des del coll de Mániga 213
Burch i La Coma 215
Tirvia : Detall de la població 216
Banyoles : Capitell de la primitiva Coliegiata 234
» Retaule 235
» Torre 235
» Arqueta de Sant Martiriá 236
Usall 237
Porqueres 237
Marlant 238
Sant Andreu de Mata 239
Sant Julia de Cots 239
Planta de Sant Miquel de Campmajor 240
Plantes de Sant Pere i Sant Feliu de Fontcoberta 240
Sant Miquel de Campmajor 241
Sant Viceng de Camós 241
Fontcoberta 242
Santa Quiteria de Campmajor 243
Borgonyá 243
Serinyá 244
Sant Sepulcre de Palera : Planta i Seccions 290
Santa María de Palera 291
Lligordá 291
Centre Excursionista de Catalunya 373
Págs.
Sant Sepulcre de Palera 292
Santa María de Segaró 293
Beuda 294
Sant Félix de Beuda ; Planta i secció 295
Sant Pere de Montagut : Planta i seccions 295
Montagut 296
Esglesia d'Adri 297
Rabos del Terri : Esglesia i pati del castell 297
Santa María de Cistella 298
Rabos del Terri : Castell 299
Santa María de Liado 299
» » » Planta i secció 300
» » Pica beneitera 301
Fatxada 301
»
» » »
LAMINES SOLTES
Castell de Palafolls : Planta i talls 36-37
Massiu de les Montanyes Maleídes 128-129
1
1
1
HOMENATGE A LA MEMORIA DEL REÍ MARTI
I
CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA
HOMENATGE
A ü MEMORIA DEL REÍ MIRTI
(Vé CENTENARI de la SEVA MORT)
BARCELONA
Tip. L'Aven9 : Rambla de Catalunya, 24
Lo Palau Reyal y la obra de la Seu, regnant Martí I
TRACTEM pura y exclusivament de Barcelona. Qo es, del palau
reyal y de la vSeu barcelonina.
Lo rey Martí heretá de son germá Joan I los palaus reyals que
arreu deis seus estats possehían nostres mon arques. No hi havia
població importan! de Catalunya, Aragó y Valencia, hont no'n tin-
guessin. L'estudi de les residencies reyals deis Reys d' Aragó está
per fer y será tasca penosa per quí la vulla empendre.
A Barcelona, l'antich palau deis comtes fou la residencia deis
seus successors en la confederado catalá-aragonesa.
El a un edifici vell, ab carácter de fortalesa. Tenía son asiento
en les muralles, y disfruta va de la vista del camp y de la mar, al temps
en que la Ciutat no s'extenía mes enllá deis murs romans. Per l'in-
terior, patis y torres y mes muralles, contribuhien a donarli aspecte
de íortiíicació. Un gran pati era conegut per lo Corral, y, en lo segle
XIII s'hi venía palla y forratge, a despit de continuades disposición s
prohibitives deis Concellers desde lo 1302 al 1350.
Per Llevant o siga cap a la Cort del Veguer (antiguament Cas-
tell Vescomtal) voltava al palau reyal lo carrer dit de Sois lo palau
o de la Qabateria (avuy Tapinería). Vers lo Nort, linda va ab la vella
Canon] a ara convertida en casa de la Almoyna, mitjangant lo carrer
dit Devallant de la Seu. Allí, en temps del rey Martí I, 90 es, en. 1408,
s'obrí un nou carrer, que baxava a la Corribia \ aproximadament
1. Any 1408 : «carraria quedam vocata vulgariter lo devallan de la seu, descen-
dens a dicto ángulo ad dictum vicum vocaíum de la Qabateria alias de sots lo palau
usque ad vicum seu carreriam vocatam la Currubia» .. «ab ángulo vici predicti del
devallant de la seu usque ad locum seu carreriam predictam de la Currubia in quo
quidem loco fuit longitud© superius designata et in quo loco vicus est noviter ape-
riendus» (GríZi'/arww II, f. 73, Cía. 5 B 2, Arxiu de la Batllía del Reyal Patrimoni, a
Barcelona.)
i8
158 Francesch Carreras y Candi
per les actuáis escales de la Sen encaia ocupades per la Catedral ro-
mánica que's derrocava, y part de la ^^ella muralla del segle iii.
En la placa del Rey y tocant a les parets del paleu, existían
botigues de proprietat particular*. Sempre havian de constituir una
remora al seu abelliment. Lo carácter mercan tívol d'aquella placa,
dificultava que esdevingués bonica, aristocrática, o digna de In ma-
gestat reyal.
Los Monarques no s'lii trova van bé en son palau de Baicelona.
Sovint tractaren de mudarse y Pere II lo Gran, ne volgué construir
altia en la platxa. Son successor Pere lo Cerimoniós, amich de donar a
la leyalesa tota la sumptuositat que li era deguda, abriga idcntich
propósit y tractá de portarlo a terme. Escullí l'extrem meridional de
la muralla de la Rambla, junt a Sant Fiancesch y ab vistes a la mar,
y al pía de Montjuhích. A 25 de Janei de 1367, inicia la obra, adqui-
rint terres y cloent ab parets de travers lo carrer brut y rónech del
peu del mur anomenat «sota les torres» (entre los portáis de Trenta-
Claus y de Fiamenors) «perqué lo Rey compra moltas casas del dit
carrer y las casas que obren al carrer den Simón 011er, per ajuntarlas
a la casa que lo Rey havía comprada de Bonanat de Coll». A despit del
interés que lo Monarca mostrá en tal construcció y les negociacions
entaulades ab la ciutat (10 Mar9 1378), morí sense avan9ar dita obra.
Lo seu primogenit Joan I, ajurtá altre camp prop la Dre^ana
a les proprietats allí adquirides. Lo lloch destinat a palau reyal, era,
a poca diferencia, entre la Rambla, Dormitori de Sant Francesch y
carrer Non de Sant Francesch. Per la part superior, acabaría en lo
carrer deis Ollers o en lo portal de Trenta-claus.
Axis assolím al temps en que lo bon rey Martí vinguc de Sicilia
a Barcelona. Sa llarga residencia en terres fo rásteres, son conexement
deis momunents artístichs italians, y sa costum de contemplar la
mar, li havía de íer desitjar la mutació del palau reyal, mes que a sos
predecesors. Tractá de construir una obra espléndida, tal vegada sense
comptar ab la estretura tradicional ab que vivían nostres sobirans.
Seguidament gestiona la expropiació de totes les proprietats com-
preses entre lo portal de la Boquería y la mar.
D'aquest progecte ne tractá lo Concell de Cent, en sentit favo-
rable a les aspiracions del Monarca. Y en la sentada que dit Con-
cell celebra lo 9 d'Agost de 1397, hi fou posat al seu conexement, que,
1. A. 1419 : "quandam botigiam cum juribus et pertinenciis suis quam dictum
hospitale ut heres fferdinandi de turribus quondam habet et possidet in platea palacii
Regiibarchinone» lindant *ab occidente et a circio in dicto palacio Regio» (Manual V,
f. 124. Arx. Hospital Santa Creu)
Lo Palau Reval y la obra de la Seu, regnant Martí I 159
lo Rey entenía «fer I palau prop la daragana. E per aquesta ralló
ciernan que laygua qui ve per la bocaría a la daragana sia girada la
on la Ciutat ha deliberat altres vegades de giraila. E mes auant de-
man que II clavagueres la I que ix deis banys nous et laltre de ceríes
cases de blanquers, les quals ixen al valí de la daiagana, sien girades
et mesclades ab altres cía veguer es que passen per la Ciutat, segons
que per mestres es regonegut ques pot fer. ítem quel mur e valí
del portal de la bocaria fins a la mar sia donat al dit senyor com laja
de necessitat per rahó del dit palau. ítem que la dita Ciutat elegesca
certes persones a estimar totes cases vergers et patis quel dit senyor
haura necessari per rahó del dit palau com lo dit senyor vnlla pagar
tot 90 que muntaran les dites estimes».
L'acort del Concell de Cent fou de no poder «girar laygua qui
ve per la bocaria com sia cosa de fort gran messió»; pro que les dugues
cía vegueres les girará, «en manera que passen ab altres cía vegueres de
la Ciutat». També accedíren a donarli lo mur y valí de la muralla,
ab tal que «no puxen enderrocar lo dit mur, mas que puxen fer tan-
ca o paret forana al dit palau, com temps poria venir quel dit mur
sería necessari» '
En aquell mateix any 1397 (i Novembre), vol activar aqüestes
obres o les expropiacions preparatories, lo rey Martí, nomenant a
dos obres majors del non, palau. Foren aquests, En Ramón de Blanes
y En Joan ^a Bastida \
Llavors les circunstancies portaren un mohiment reformista al
vol del vell palau major. Al iniciarse la construcció de la nova Séu,
s'anava a millorar tot Tentorn, treyentne la barriada adjunta al seu
cantó Occidental. En la primera etapa de tan magna obra eclesiás-
tica, 90 es, a les derreries del segle xiii, la construcció del absis o
rerespatlles y creuer, fins la paret de la tercera volta, porta a des-
truir cert nombie d'edificis. Uns quants ne restaren en peu per esser
menys necessaris y ab ells los que s'esguardavan a la segona etapa, 90
es, a les darreres voltes de la Séu nova, fins arribar al portal major. Un
bon enderrocament s'electuá en lo mateix any 1397, en que lo rey Martí
V. Igué activar la construcció del non palau de la Rambla. La polsa-
guera deis enderrochs y la incomoditat del mohiment d'operaris en
la Catedral, aumentarían lo desitj de nostre Sobirá, de desamparar
un lloch de tanta moles ia.
Alguna cosa per Tabelliment de la reyal mansió, efectúa la Ciutat
1. Delliberacions del Concell Barceloní, 1395-1398, f. 102.
2. J. Miret y Sans: El darrer rey de la casa de Barcelona, p. 15.
I40 Frakcesch Cakrhras y Caxdi
en 1402, en la pla^a del Rey, acabantse les obres de reforma en 1403.
«Lo Concell de Cent, perqué sabía que lo Rey hauría gran plaher,
que la Plassa del seu Palau major ios exampliada, per co delibera que
a despeses de la Ciutat íossen compradas certas Casas axis que a
linea tirada anas a la Plassa per la part hont se ven la fariña, tro a
la plassa de les Cois, empero que los Concellers íassan primer estimar
les pioprietats y los alou^» \
No content ab axó nostre Concell de Cent, cambia un tant lo
carácter de íexuga íortalesa que tenía la vía de comunicació de la
plaga del Rey ab lo carrer de la Fr^nería, expropian t y derrocant,
en 1405, una torra de detensa, emplazada damunt la volta d'aquella
part de carrer \
Mes axó no obsta perqué lo rey Martí desistís de son constan t
propósit de construir lo nou palau a la Rambla. Y en 1409 li escrivía
sobre aquesta questió, al Merino de (Jaragoga. Val la pena de conexer
ses páranles:
«Lo Rey — Merino : Manam vos, que, encontinent passats dos
jorns apres pasqua manets a flaraig moro obrer de Saragoca, que par-
tesqua daqui e venga a nos ab dos liomens o macips de lasua art: quar
nos los hauem íort necessaris per la obia del nostre palau que volem
comentar. E en ago no sofirats que meta dilacio o excusacio alguna.
Dada en Barchinona sots nostie segell secret a XXXI día de Marg
del any Mil CCCC Nou — Rex Martinus» ^
Pro li sobre \dngueren los greus contratemps de tothom sobra-
clam.nt coneguts, que tant escursáren la sua existencia y morí sense
avanzar mes lo progectat palau.
¿Que fou de tot lo allí esmersat?
Lo camp adquirit per Joan I y situat hont ara están los ]:)a'^sat-
ges de la Pau y deis Escudelleis, lo rey Anfós IV, en lo üarrer any de
sa vida, l'atorgá al músicli de sa cort Damiá Bugatega, en remimc-
lació de serveys. Coníiimantli la prcdita donació son germá Joan II ''.
1. Rubrica de Bruniquer, vol. III, foli 233.
2. Rubrica de Bruniquer, vol. III, foli 235.
3. Registre 2252, folis 63 y 77, Arx. Corona d'Aragó.
4. Any 1458 (31 Maig) : "Lo Rey, etc. — Regen t : per al tres nos tres diuersesletres
vos hauem scrit reebesseu informatió sobre hun camp prop la Taragana de aqueixa Ciu-
tat en se diu lo serenísimo Rey don Joan de bona memoria hauia volgut hedificar hun
palau: e com fossem informáis que per alguns nostres subdits lo dit camp seria occu-
pat, vos manam nos deguesseu remetre la dita informatió que sobre ago haurieu rebu-
da», y maná entregar dit camp al músich seu Damiá Bugate9a a qui ne feya donació.
Morí Id rey Anfós y son succesor Joan II, confirma la donació a En Bugate9a
a 10 abril 1459 (R. 3365, f. 137, Arx. Corona d'Aragó).
Lo Palau Reyai. y la obra de la Séu, regnant Martí I 141
Y axis se perde.en, obscurament totes les demés possessions de la
corona en aquell\ part de la Ciutat.
* *
Del palau leyal se passava a la Seu, atiavessant solsament lo
pont de común icació que ajuntava abdós ediíicis per damunt del
carrer, construit per lo rey Martí, a major comoditat sua. Axis podía
introduhirse en la tribuna reyal, junt a la actual orga, sense esser vist
de ningú.
Tením indica t que la Seu barcelonina, al regnar Martí I, esta va
en plena construcció. Senyalem ara les e tapes principáis de tant
bsll ediíici.
Se comengá en 1298, progectantla un arquitecte fins ara desco-
negut.
Los mestres majors que la dingíren, posteriorment, co es, del
1317 al 1451, foren los seguents:
Jaume Fabre (o Febrer) mallorquí con trac tat en 13 17. Se des-
coneix quan acaba sa labor.
Mestre Bertrán ho era en 1344.
Bernat Roca actuava de mestre major en 1371. Morí en 7 De-
sembre 1388. A vegades li dihuen Roquer, documents coetanis.
Jaume Sola del 1401 al 1412. En aquest entremig se titula també
mestre major N'Arnau Bargues o Brugués (1402 y 1405).
Bertomeu Gual (a vegades dit Guau) del 1413 al 1441.
Andreu Escuder, del 1442 al 1457. Les obres importants s'aca-
baien per los volts del 145 1 y seguí ell tre vallan t en la Seu.
A mes deis mestres majors hi intervingueren moltes altres per-
sones en la magna construcció.
La planta general, fonaments, y cripta de Santa Eulalia, se'n
porta molt temps, per mes que sois se comencés la meytat de la Ca-
tedral, o siga fins a la tercera de ses voltes majors.
Acabada la cripta en ¿1326? procesionalment hi foren portades
les leliquies de Santa Eulalia (1338), inauguran tía tot seguit. Tingas
en compte que la Catedral vella, la románica, subsistía en son mateix
Uoch, ab la absis immediata al mur roma, hont ara están les escales
de la Seu.
Feta la cripta, les obres se continuaren en una gran extensió
que abarcava la absis, los dos campanars, comengament del claustre
y porta de Sant Ivo. Una lápida posada en 1329, en la paret immedia-
ta a aquesta porta, commemora la continuació de les obres. Cinquanta
142 Francesch Carreras y Candi
anys justos se passáren, ans no s'acabá la inimera volta major de la
Catedral, que pogué tancarse en 1379. Lo portal del claustre se clogué
en 1380, en quin any terminaren lo segon creuer. La tercera volta o
creuer fon tancat en 1381.
Acabada rápidament y per damunt la meytat de la Catedral,
se tre valla en les obres complementarles puix de totes f re tura va la
nova construcció. Se pavimentaren ab rajóla les tres voltes majors
(Setembre 1381), se construí la porta de la claustra y la capella del
S. Esperit (Octubre 1382), s'esculpían los capitells deis finestials
tre vallan thi l'esculptor Francesch del Mestra (1381 y 1382), s'insta-
lava una trona (Setembre 1382), etc., etc.
Y per anar ultimant tot lo mes sobresurtint del important edi-
fici, s'emprengué la erecció deis campanars, construintse lo «caragol
del portal de la claustra» en Maig del 1386 y colocant «lo panell del
cloquer» en Agost del 1386. Los tulla tges deis finestrals del cloquei
los trevallá Tesculptor o piqíier Francesch Mulner, quin nom ía creu-
re era alemany.
Terminada «la volta del portal de la claustra» (Setembre 1386)
s'avanyá lo segon cloquer hont hi ha lo colosal caragol al damunt de
sa escala (Abril 1387), si bé no s'acabá lins Febrer 1389. També se
liní la sagristía (Juny 1388) lentlii lo piquer Mulner «formas, obs
de la finestra» Ab En Mulner trevallá capitells en la capella de Madona
de Sant Climent «an Rich alamany piquer» (Febrer 1389).
En 1388 s'acabá Faltar major * primer (que no s'ha de confondre
ab Tactual, fet mol mes tart) y s'aná trevallant en les capelles lateíals
1389-1391), en los «picnáculs del cap de la seu» (1391-1392), acabaren
la volta de la sagristía (Maig 1391), pavimentaren lo davant del cor
(1392), arreglaren «les cuniceres, la on de valla laygua» (Mari;; 1392), etc.
Axis arrivém al temps en que Martí I ocupa lo trono d'Arago,
vacant per morir son germá Joan L Poca cosa mes s'havía fet fins
al 1398 Iluytant ab la fretuia de diner per executar obres mes im-
])ortants. Lo Bisbe de Barcelona, s'emprengué per son compte, en
1390, la construcció del cor fent venir la pedra de Segur (1390-1392) \
1. Axis apar de veure pagarse, en Juliol 1388, la <<colona de marbre del altar
major').
2. «Despeses fetes per la pedra que lo senyor bisbe ha feta venir de segur per íer
la paret del cor* en 13 Agost 1390. Bastaixs les portaren de la mar hon desembarcaren
fins a la Séu.
"Despeses fetes en lo present bieni per la paret del cor la qual lo senyor bisbe fa
piquar» (1391-1392). Constan los fonaments y pedrés portades de Segura la Séu per
mar y per bastaixs.
Lo Palau Reyal y la obra dr la Séu, regnant Martí I 143
La fusta la porta de Flan des. Tre valla la obra de talla lo bon esculp-
tor barceloní Pere (Ja Anglada (1394-1397) '.
Ab lo Bisbe, s'hi posaren també los canonges y beneficiats de la
seu : tots contribuhiren a les despeses del cor, ab quotes fixes. Mes
com no'n tenían prou, cercant diners per altres cantóns, posaien
l'esguart en la caxa destinada a recollir la pecunia necessaria per
íer una sumptuosa custodia. D'exa caxa n'estava encaiiegat un
canonge delega t del Capítol. Comptava ab dexes importants, a ju-
dicar de la que li feu Na Marguerida de Tora en 1390, consisten t
en vint mil sous barceloneses \ Lo Bisbe y Capítol determinaren
aplicar dites almoynes a la obra del cor (1396-1398) ^.
Ab sobrada pena y recullint diners de per tot, íiníren lo cor,
en 1399, no ab la sumptuositat que's desitjava. Certamen t, que íou
encara una sort, que, les almoynes destinades a la custodia nova,
les aplicasen al cor. Car que sin'haguessin fet altre custodia, s'haurían
perdut miserablemen t puix la robaren en 1400 '', sense que's trobés
al autor de semblan t malifeta. Sois vuyt anys mes tart, lo 3 de Febrer
de 1408 En Lluís Alenyá ana a Tárrega per ordenado deis Consellers
1 . «Comensa de obrar lo dit P. senglade en lo dit cor dimecres a 1 1 1 1 dies del mes
de Maig del any MCCCXCI 1 1 1 es son celari tots dies que fassa obra V sous VI; de gratia
mes tots ayns per sa mesestría L Iliures ab exprés uoler he consentiment de tot lo
Capítol».
"Fem resabuda que apres que en P. senglade fou vengut de Flandes per comprar
la fusta del dit cor he li fou liurada certa quantitat de moneda deual spresada», etc.
1396 (18 Octubre) «costa de descaragar fusta qui era romasa en flandes, la qual
porta la ñau den Amedrers XI sous III».
1397 (6 Maig) «comprí den Nicolau medris mercader qui auia portades posts del
cor, de bruges, e comprilin LX peses a rao de I sou VI».
2. «XXV die Julii anni domini MCCC nonagesimi ; fuit mandatum venerabilem
berengarius de feudo canónico et regenti subsacristiam sedis vna cum vererabiiem G.°
alayani dicte sedis canónico ut redderet executoribus seu heredibus testamenti nobilis
domine Margarite de thorá unum instrumentum factam per dictam nobilem, quod
debebat daré fabrice custodie corporis domini jhesu xpti viginti Milia solidos barchi-
nonenses de quibus non soluerunt nisi heredes nec executores predicti nisi duodecim
M. solidos Residuum fuit dimissum per dóminos Episcopum et Capitulum et per
venerabilem Raimundum de ualle et P. strade operarios in dicto anno dicte custodie»
(Actes del Capitel Catedral, vol. I, f. 53)
3. «Resabude de la moneda la qual la Elmoyna deu a la custodia, la qual volgue-
ren mossen lo bisbe e capítol que seruís al cor.» Es deis anys 1396 al 1398.
4. 1400 (12 Maig). Se fá constar lo nomenament fet en Maig de 1399, de dos canon-
ges en obrers majors y dos beneficiats en procuradors menors de la Seu : segons costum
elets per dos anys. «E per lo inopinat e detestable cas del robament qui fou fet de la
custodia del precios cors de jhesu xrist» se nomená altres dos procuradors menors,
abans d'expirar lo termini usual.
144 Francesch Carreras y Candi
«per alscuns íets secret?», tornan tne lo 9 Maig «qui amena 1 capellá
pres qui era encolpat del íurt de la Custodia de la seu>>. Per lo mateix
fet passá a Valencia (16 Mar^ 1408 a 11 Maig 1408) sense que'n sa-
piguém cap bon resulta t*.
Duran t los ultims anys del segle xiv íins lo 1400, se tre valla
de lerm en los íonaments del restant de la Catedral ab lo portal
niajor inclusive. Obra laboriosa per tractarse deis pilars del cimbori
y de les parets del írontispici. A despit d'axó s'cxecutá depressa.
La seu barcelonina atravessá una época crítica, endeutantse. Axis
consta en la primera plana del Ilibre á' Obrería d'En Pere Alegre,
exercint l'oiici d'obrer major des del Maig de 1400 al Maig de 1401.
«Reebudes íetes de algún s dons e profertes tetes per les persones
deiús scrites obs de muntar aquelles capelles qui son ediíicades no-
vellament contigues a la capella de sent March.
»Com lo honorable capítol e obrers majors de la dita obra de la
Seu haguessen íets eaificar los íonaments de la fi de la obra de la es-
gleya de la dita seu et portal principal de aquella e en aquells si ha-
guessen despeses grans quantitats de peecunia e pertida de aquella
haguessen manleuada a interés de diuerses persones. E haguessen per
determenat de no obrar de present tro haguessen paguades les quanti-
tats per ells per la dita ralló manleuades E romanguessen grans quan-
titats de pedrés picades et aparellades, de paredar, en I casa qui es del
palau del senyor Rey qui costauen de picar de CCCC en D ílorins
E estiguessen a peril de esser destrouides per les companyes del dit
senyor qui tenien ali lurs besties e hi fahien estables e hi lahien
gran íoch, com la dita seu no liagués loch hon los poguessen metre et
posar. Per có algunes persones mogudes per zel de pietat et mise-
ricordia, que les di tes pedrés nos consumasen e que la dita obra se
continuas a honor y gloria de jhesu xrist e de la verge madona sancta
Maria e de la verge sancta Eulalia, prengueren carrech de acceptar
a la dita obra de singulars persones les quantitats deiús scrites e
pagades ab les quals poguessen íer paredar les dites pedrés en les
dites capelles. Sots aytal forma et condició que deis emoluments de
la dita ()l)ra los pagat lo mestre major de la dita obra et lo seu sclau
tro que les dites pedrés íossen jíaredades. E deis dits diners et acaptes
íós- pagat tot lo sol)repús. Per la qual cosa a fer jo P, alegre e íetes
les rebudes e dates dejús scrites.»
Martí I permeté picar la pedra a obs de la Catedial, en lo pati
del seu palau (1402) donant una clau ais canonges perqué hi entressin
1. Manual de ncvells ardits, v. I, p. 154 y 155.
Lo Palau Reyal y la obra de la Séu, regnant Martí I 145
a tota hora. Immediatament se construí «la casa de la trassa de
la obra» (2 Juliol 1402). Pochs dies aprés constava d'En Jaume Sola
«que havia trassat e levat moUos en la casa del guix» (24 Juliol 1402).
Y encara en 1404, s'ampliá aquesta casa, construint la nova hija per
los picapedrers \
Al comen9ar l'any 1405, la obra s'estengué vers los clautres,
sentant-se los íonaments de la sala capitular.
Escultors que, aquests anys ti e valla ven a la Seu : En 1402
(8 Janer) Francesch Marata «ymaginayre, qui obra va lo portalet
del cap de la Seu» y mes tart (10 Setembre 1402) «leva mollos». En
1403 (9 Juny) En Pere ^a Anglada, «magister ymaginum», ciutadá de
Barcelona, a qui pagaren una part del preu oíert «pro operando
Tronam dicte Sedis vbi predicatur et ymaginis que existunt in eadem».
En 1404 (Novembre) En Llorens picava capitells.
Lo «aparellament del portal de la claustra» (14 Agost 1402)
se referirá a una porta secundaria. Cinquanta cinch sous li íoien
«pagats a Mossen Berenguer de mata mala per lo portal que metem
en la claustra, lo qual compram del dit Mossen berenguer».
La necessitat d'avancar depressa en la construcció de les
parets, entorpí de moment les obres de detall, assenyaladamen t
sí eran costoses y difícils, com les vidrieres de colors \ Se taparen
los finestrals ab canyamars o drap encera t (26 Agost 1401)^ y a
vegades també se pinta van. Un mestre de vidrieres loras ter, Ni-
colau Marenyá o Colní de Marayá (que ab tots dos noms es agí
conegut) contracta, lo i Juny 140.5, la construcció de la vidriera
damunt la capella de Sant Antoni*'. A despit de lo previament esti-
pula t, no sigue colocada íins Janer de 1407. En lendemig leu una
vidriera de colors (1406) per certa fines tra rodona de la volta major ^
1. 1404 (6 Desembre) pagades «Mil teules a obs de la loge deis mestres LXXIX
sois».
2. 1405 (17 Janer) «an Nicholau marenya mestre de les vidrieres, per rahó del
vidre que deu posar en una vidriera de aquelles rodones».
3. 1403 (22 Setembre) «I cana e VI palms de canemás per tancar les finestres
altes deuant lo cor deués ponent per lo sol qui dona a les cares deis preueres».
4. 1405 (1 Juny) «Despeses fe tes per la vedriera quis fá sobre la capella de sant
Anthoni». Referintse com Colni de Maraya «mestre de vedrieras» lo 1 de Juny 1405
kavía contractat davant del notari Gabriel Canyelles la construcció de dita vedriera
abans de Carnestoltes. Com a article industrial hi constan algunes compres de
vidre blanch fetes an Joan Llorens «mestra del forn del vidra de Santmanat», plom
y estany.
5. 1406 (27 Febrer) : «paguí a colní de maraya mestra de vedrieras, per la vedriera
que feu a la finestra rodona de la volta major, qui es dret la Capella de sant paciá».
19
146 I'RANCl-.SCH C'.ARRF.RAS Y CaKDI
Y encara íeu, Colní de Marenyá, alties vidrieres en 1407 y 1408'.
Per aquest temps comptava la Catedral ab dos orguens. Los
petils o los orguens pochs esta van (com ara) prop del campanar^.
Al interior de la nova Séu, des que s'iniciá lo segle XV, s'efectuáren
represen tacions religioses, origen del teatre modern. Les hi trovém
des de l'any 1403, sohament duran t les tres lestes de Nadal, Di-
vendres Sant y primera Pasqua ^.
Una gran creu s'enlayrava al extrem de la Catedral, al cap del
carrer de la Frenería. Lo temps la havía malmesa y en 1403 sigue
restaurada^. Era enganxada la pedra ab un bitum particular ^
Les dugues obres especiáis que mes importancia preñen aquesta
temporada, en la gran erecció de la Sen, foren, la construcció de la
sala capitular y la de la capella de les fonts, que entenem vol dir la
capella de les íonts babtismals junt al portal major.
Per la capella del Capítol, lo mestre major Arnau Bargués apa-
rellava motllos en Maig del 1405 ^ trevallantshi durant 1406 y 1407.
1. 1407 (14 Juliol) : «paguí a culní de maraya mestra de vidrieres, per la vidriera
que feu a la finestra rodona de les voltes maiors qui es la derrera sobre lo cor a la part
de sant Gregori».
1408 (28 Abril) «paguí a mestre culní de maraya mestre de vidrieres per la vidrie-
ra que feu a la finestra deis orguens» foren 550 sois.
2. 1401 «ítem diuendres a XVI dies del mes de deembre pagué per V canes de
canamás que compri per les íinestres qui son prop deis orguens».
1403 (28 Juliol) <<la uolta jusana del cluquer nou hon están los orguens pochs».
( 1 1 Agost) «portar térra e ronya qui era exida del escombriu del cluquer nou hon posaren
los orguens que en Joan sent ylari compra».
3. 1403 (14 Abril) «loguer de fusta e altres messions qui seren fetes per la repre-
sentado del dilluns de pascha».
1404(12 Janer) «en ajuda de les despeses quesf aeren per les represen tacions de nadal».
1404 (12 Abril) «bastiment quis feu per representacions ques faeren lo divendres
sant en la Seu».
4. 1403 (25 Febrer) «paguí an ferrer suyer fuster per reffer lo molió de la gran
creu quista en lo cap de la seu a la part de la freneria, la qual era trencada, XX sois».
5. 1405 (21 Febrer) «an pujol spacier, per bitum qui servex a soldar les peres quis
tranquen».
6. 1405 (9 Maig) «paguí an Arnau Bargués mestra maior de la obra per II jorns
e mig que fó a la obra per levar los motlos de la Capella del Capítol a rao de lili so!s
per jorn» ... «an vilasequa qui stá a la plaga del olí, per VI posts de Solsona obs de fer
motlos per los peus de la Capella del Capítol»
Son molts los texts comprobatoris de que en 1407 s'hi trevallava. En Agost 1407
encara's feyan motllos per lo portal de la casa del Capítol. De dits texts n'escullim uns
quants demostratius del curs de la dita obra:
1407 «enderrochar lo alberch del primer benifet de sant Jacme qui era la on es la
casa del capítol nou e comensaren anderrocar diluns a tres de Janer del any MCCCCVI 1».
1407 (21 Janer) "desfaeren lo aljub de la font de la almoyna per metra los fonamcnts
Lo Palaü Reya!. y la obra de la Seu, regnant Martí I 1/17
No podían avangar íins expropiar una casa que era del beniíet de Sant
Jaume ^ Tot seguit se feu lo portal, segons, ho diuen aqüestes cites :
1407 (i Juliol) : «II carra telas de pedra obs de la xapa del portal
del capítol» — 21 Juliol «enderroquá en la claustra per posar lo por-
tal del capítol»). — i Setembre «paguí an Jaume sola per IIII jorns
que leuá motlos del volt del portal del capítol a rao de IIII sols^>
L'esculptor En Sola tenía en la Seu, magips que picavan pedra.
La obra de dita Capella ana tant poch a poch que lo rey Martí no
la vegé pas llesta. La clau se posa lo 5 Marc 1414. Y es que se si-
multanejavan les obres, construintse altres capelles, en 1406, com les
de Sant Olaguer ^ y de les fonts.
En 24 Octubre 1406, los piquers tre valla van «al peu del cimbori
de la capella de les íonts» y a 10 Abril 1406, se íeyan «motlos per lo
levador de la capelUa de les fonts», quins capitells tre valla va l'esculp-
tor Antoni Canet en Maig de 1406 ^
S'introduhí en la Ciutat la industria de les ligares de coure íós:
Baicelona íongué d'aquest metall l'angel de i metre que possá a
la íont de prop la mar (1399) y lo Capítol Catedral, semblan tment co-
loca en la «tont ae la claustra», un petit Sant Jorüi de coure, que
s'hagué d'adobar en 1407 ''.
En aquest any lo Monarca estava construint un monestir junt
al palau reyal y capella particular del mateix ^.
del Capítol» y al Febrer se pujan fonaments, — 1407 (26 Febrer) «paguí an Jaume sola
per IIII jorns que trasgá lo portal del capítol a rao de IIII sois» — (5 Mary) «an Fran-
cesch marata ymagínayre per I jorn que traca al portal del Capítol» «a nanthoni canet
ymaginayre per V jorns que traga al dit portal» <per dos pergamins obs del tragar lo
dít portal».
1. 1407 (30 Abril) Se paga «I alberch que compra del dít Curtit lo qual es prop
Santa María del Pi lo qual fo assignat al primer benefícíat de sanct jacme construít
en la Seu en esmena del alberch que lo dít benífet havía lá hon la casa del Capítol se íá,
segons appar per cartes fetes en poder den Anthoni stepera notari»,
2. 1406 (21 Agost) : se paredava «lo pilar gros de la capella de Sent aulaguer».
3. 1406 (20 Maig) «paguí an anthoni Canet ymaginayre per V jorns que feu los
capitells del leuador de la Capella de les fonts a rao de V sois per jorn» — Lo 22 y 2^
Maig En Canet «feu les fulles a les formes del leuador».
4. 1407 i21 Agost) «adobar lo cauall de coure de la font de la claustra». — 1442
(18 Maig) «foren adobats los canons de coure que stan sobre lo cap del home de coure
del cauall de la ffont de la Claustra». Tant interessant obra d'art pervínguda a nostres
dies, fou robada de la Catedral fará uns vuyt o deu anys del 1903 al 1906.
5. 1407 (18 Febrer) «paguí a XI I bastays quí aportaren una ara de altar que staua
en la casa o patí del taronger, prop lo alberch de la cabíscolía, per tal com lo senyor
Rey fahía fer los fonaments del monastir e que nos rebles; costa de metra en la claustra
ab vna colona gran, XXIIII sois».
14H Francesch Carreras y Candi
Nos trovem en 1408 : tot lo plan que integra va la fastuosa
Catedral, estava rematan tse, a excepció del frontispici. No vol dir
que já no s'hagués tievallat en exa part de la Seu, necessaiiament
iniciada al cubrir les voltes del cimbori. L'esculptor Marata, en 1402
(17 Setembre) «havia comengat de picar en la obra del íiont de la Seu».
Pochs jorns desprós, lo 24 Setembre 1402, En Jaume Sola «pica en
la loge de la obra del íront» y ay també en Marata ymaginayre a qui
diuhen altres vegades piqíicr y picador (1402) y en 1403 picaperer.
Pro a despit d'acabarse, ningú s'atrevía a lesolare l'estudi de la
tacana. Cercaren tora de Barcelona un mestre de nom, y los Canonges
concertaren al íamós Carli qui comen';á a trevallar la mosíra o dibuix
del írontispici, lo 27 Abril 1408 *. Tingué una assignació de 6 sous
diaris y emplea en son progecte 52 jorns, dibuxant lo plan o irassa
en 12 pergamins ^ Lo progecte se guarda en l'arxiu de la Catedial
si bé molt aclarida la tinta en tant que clintre poclis anys se perdrá.
Ne publica un dibuix En Parserisa y un elogi en Piierrer \
Se limita Mestre Carli, a idear lo piogecte de írontispici. Be es
vritat que tre vallan tse en 1408, en les dugues capelles deis Apostols
y deis mestres de cases, en la última hi ajudá Mestre Carli a «levar
los mo tilos».
Aquests deriers anys de la vida del rey Martí, la obra de la Seu
ana practican t trevalls parcials complemen taris. Lo Sobirá tingué
una especial predilecció per la Catedral. Mostrá desitj de poderlii
entrar a totes hoies, sense esser vist, desde son palau, íent constiuir
un pas damunt del carrer, pas que comunica va ab la tribuna reyal,
junt a la orga.
Entre les sues diterents almoynes a la Catedral, de tot punt
desconegudes n'lii figuran dugues pervingudes a nostre conexement:
La iluminació era una mica pobre Lo rey Martí en 1405, regala
a la Seu onze canalobres, que penjavan de la volta ''.
Devotíssim del bisbe Sant Se ver, Martí I fcu trasladar algunes
1. «Despeses fetes per fer la mostra del portal maior, la qual feu mestra Carli
franges, e comengá a la dita mostra a fer, diuendres a XXVI 1 de abril del any
MCCCCVIII». Sois hi trevallá ell y son magip Janí o Johaní.
2. J. Mas y Domenech en Boletín de la R. Academia de Buenas Letras de Barcelona,
n. VI, p. 253.
3. Recuerdos y bellezas de España. Cataluña, v. I.
4. 1405 (21 Mar9) "pagats per XI tayes a obs deis canelobres quel senyor Rey
ha dats a la Seu» .... <'per XI perns en que penyen les dites tayes en la volta de la seu
e los canelobres e pesaren los dits pertxes de ferré LXVIll liures et mige » — (11 Abril):
o\ 1 homes qui pujaren cal? i arena sobra la volta de la seu, per tencar los forats hon pen-
gcn los canelobres quel rey ha dats a la Seu ».
Lo Pai.au Reyal y la obra de la Séu, regnant Martí I 149
reliquies del Sant desde lo monestir de Sant Cugat del Valles a la
Catedial de Barcelona, ab butlla ae Benet XIII. A tal obgecte, pas-
sáien a Sant Cugat, lo confesor del Monarca íray Joan bisbe de Cuenca,
los canonges Pere Guillem Joíre y Ferrer Des Pujol, los concellers
Francesch Burgés y March Turell y lo camarlench Galcerán de Sent-
menat. Davant d'ells se tragué Tarca de plata, que tanca va altre de
bímechs, la que'n tancava una tercera de fusta y cl'ella se'n apartaren
alguns ossos y claus de ferré destinats a la Catedral de Barcelona.
Al endemá, 4 d'Agost de 1405, s'organitzá solempnial piocessó,
a la que hi assistí a peu Martí I, ab son fill lo rey de Sicilia y molts
cavallers y ciutadans. Cubría les reliquies, un drap negre brodat
d'or, donatiu de la ciutat de Barcelona. En memoria d'aquesta trans-
lació, s'establí la festa anyal de la primera dominica d'Agost '.
Seguidament, encomená, lo Monarca, a cert argenter de Valen-
cia la execució d'un reliquiari d'argent en forma de testa mitrada,
per estotjarhi les reliquies de Sant Sever, esmersanthi 70 florins.
Pro, lo Rey morí, y la devota testa no s'acabá. En 1413, lo canonge
Des Pujol, hu deis qui mes intervingueren en la translació de dites re-
liquies, insta ab lo Capítol se terminas la obra d'orfevrería, logran tho
d'un a manera completa \
La especial predilecció que sentía Martí I per la Seu barceloni-
na, es manifestada per ell mateíx en una interessant y prou coneguda
carta, hont esplica com rebé la nova de la victoria de Sant Llurí con-
tra deis sarts^ Relatava al militar Pere Torrelles, capitá del estol
exit de Barcelona lo 25 Maig de 1409, en socors de Cerdenya, que,
al rebre tan falaguera nova, «encontinent votam de anar a la Seu
de Barcelona e de enclourens aquí per tenirhi Novena e complir altres
vots, que ja haviem fets, esperant la bona novella dessus dita. Mas
per tant com era Digmenge, e, axi, com sabets, no acostumam de
cavalcar aquell jorn, ladonchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent
a quatre hores apres mija nit, cavalcam, e anamnosen dret camí a la
dita seu, on nos encloguem, que non som exits despuys. E aquí íom
rebuts ab gran processó e devtes oracions, e pujamnosen tantost al
Altar major, e puys devallam a Santa Eulalia, continuants Tostemps
les dites processó, e la Salve Regina, e oracions molt de votes ques
dien cascun jorn en la dita Seu e en los Monastirs e Esgleyes de Bar-
1. Mossen Gayetá Soler en Catedral de Barcelona monografía de la España artís-
tica arqueológica monumental, p. 17.
2. Actes del Capítol, 1343-1497, foli 89.
3. Publicada aquesta carta en 1770 per R. de Ponsich y Camps en Vida de Santa
Eulalia, apéndix A, y en 1898 per Gayetá Soler en Catedral de Barcelona, pl. 17,
iÑü Fkakcescii Cakui.kas y Candi
celona, per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus, per la gracia
quens ha feta». S'estigué nou dies tancat a la Seu. Mes li urgía dema-
nar üe les Corts,, llavors reunides, socors peí a Cerdanya. Y explica
b Rey : «E per tal com per ralló de la dita Novena que tenim en
la seu, no podiem anar a les Corts, encontinent, tremesem ais de
les dites Corts, que venguessen azi a Nos, e laeronlio.» A la Seu se
concertá la manera de socorre al exercit de Cerdenya. Com tambó a
la Seu lou entregada y penjada la bandera que la ciutat de Bar-
celona, porta gloriosa en les dites campanyes, liont se consolida rios-
tra dominado en aquella illa, a costa de la sua secular dinastía. Puix
arrebassaren a Catalunya, lo derrer descendent directe de nos-
tres Comtes independen ts al infant d'Aragó lo rey Martí de Sicilia.
La bandera barcelonina se penjá entre lo cor y la cripta de Santa
Eulalia. Cayguó lo 29 Juliol 1461, pro immedio tament la tornaren
a colocar. Poch temps després liavia de íerli costat en les voltes
sacrosantes del propri temple, la bandera del rey Martí I, segons
dirém al final.
No mancan exemples d'liave^ estat, la Catedral de Barcelona
la esglesia predilecta de Martí VHumá. Rara coincidencia : la jornada
de la sua mort, jornada de dol per dita Catedral, com lio íou per
tota la térra catalana, lo 31 de Maig de 1410, es jornada assenyalada
d'un íet altament satisfactori en la historia de la nostra Seu. En
ella, prenguc possessió de la diócesis lo prelat Francescli Climent
Sapera, llavors bisbe de Tortosa, y abans canonge de Barcelona ab
títol d' Arcedla del Panados (1402). Eli íou lo gran propulsor de la
obra de la Seu; a son impuls y muniíiciencia se degué acabar la meytat
corresponent al Irontispici y los claustres, després de quina magna
labor, tot queda paralisat prop de cinch segles mes, íins a venir ais
temps contemporanis de la benemérita íamilia Girona.
Apres de mort, y com donant satisíacció a un íntim sentiment, lo
rey Martí fo soterrat en la Seu daquesta Ciutat, Axis se declara en lo
Manual de novells ardits, jornada de 18 de Juny de 1410.
Llavors, piop de les sues mortals despulles, resta depositat son
estandait reyal de barres roges. Penjava solempnialment de dalt
de les voltes principáis presidint ais canalobies que pregonavan la
reyai munificencia.
Un día l'estandart caygué tot sol del llocli hont cstava penjat.
Corría l'an}^ 1436. La obra de la Seu íou atenta a restablirlo en son
lloch. Compra, en 16 de Juny, fil de llautó, corda de cánem y clan-,
dobles, <'que seruí tot per adobar la bandera del rey en martí». Gene-
racions posterií;rs no lii tingueren tant compte. La vella bandera,
Lo Pai.au Reyal y la obi^a de la Séu regnant MAirrí I i tj i
dasaparegué obscuramení, de la volta de la Seu, quan sos mes petits
bocins de vían conservaise a Barcelona, com preñada reliquia deis
cinch cents anys d'existencia, de la gloriosa nisaga comtal catalana,
a quin derrer sobirá havía represen tat.
Dugues penyores se guardan en la actualitat en nostra Seu del
bondadós rey Martí.
La primera d'elles, data del 1390, en que era infant d'Aragó,
ab titol de Duch de Montblanch en quin temps tal podían anar les
coses, que no arrivés a ocupar lo soli reyal de la confederado catalá-
aragonesa. Llavors vingué d' Italia portant una reliquia famosa : la
Santa Espina del artístich reliquiari gótich, tantes vegades repro-
duhit. Fou portada a la Seu ab solempnial processó, la que exí del
monestir deis frares deis Sachs, en la plassa de Santa Anna, hont lo
Duch de Montblanch posava, fentse sermó al pati de la capella de
Mont-Sió, contigua al dit Monestir.
Altre senzilla reliquia conserva, la Catedral barcelonina, del
piados rey Martí. Era molt devot de la Immaculada Concepció y
a ses instancies, en 1403, la sua testa se celebra per primera vegada
en la Catedral, puix abans s'electuava en la Capella reyal. Segons
diu lo canonge Ribas y Quintana, Martí I, en tal ocasió, enviá desde
Valencia, un petit retante de la Mare de Deu, per major lluhiment
de la processó que se celebra. Dita pintura segons marca la tradició,
es una que's guarda al arxiu de la CatedraP.
Del rey Martí se guarda en la parroquia de Santa María del Pí,
una vera eren, que li regala Benet XIII a Avinyó, al retornar trion-
fant de sa conquesta de Sicilia ^
Al ensemps que la bandera del volgut Monarca, s'es vergonyosa-
ment perduda, havem vist fugir palesament la valiosa espasa de Sant
Martí que també ion del rey Martí. Recoidemla, puix mereix ocupar
un lloch en la actual commemoració del Centenari del 1410, la inte-
ressant joya histórica sobre vivint a innombrables contratemps y que,
encara subsisteix, si ve en térra forastera ^
Era, la espasa de Sant Martí, una arma del segle xiii, dotada de
pioprietats meravelloses, segons solían les armes de virtiit Suposávan
que la usa Sant Martí, quan, essent militar y cavalleí, havía partit
1. España artística arqueológica monumental. Catedral de Barcelona (Barcelona
1898), p. 17.
2. Antoni de Bofarull Guia-cicerone de Barcelona, (Barcelona 1847) p. 8.
3. Veges F. Carreras y Candi Espases meravelloses catalanes, publigat en Revue
historique de París, volúm del 1906, y també Sant Marti y la sua catalana espasa publi-
cat en Builletí del Centre Excursionista de Catalunya, any 1908.
152 Francesch Carreras y Candi
sa capa per donarla al pobre, qui era Jesucrist y que Berenguer
bisbe de Tuis la dona a Sant Olaguer bisbe de Barcelona. En 1370
es mencionada en lo testament de Pere lo Cerimoniós. La leyna Mai-
garida de Prades, la substragué del encant que's feu cl'obgectes del
rey Martí, guardan tsela. Pro quan ella morí «dita espasa fou veñuda
en encant publich, e la qual lou coneguda per un criat deis dits rey
En Martí e reyna Margarita apella t Berna t Savila», qui la compra
y dona a la contraría deis Cotoners.
Sabedora la reyna Maria del íet honorable d'En Savila, volgué
con serval en son podei la tradicional espasa : pro al morir, la Con-
traria pi edita la recobra. En lo segle xix los succesors deis Cotoners
la posan al encant y passá a ocupar lloch d'honor en una interesan-
tíssima armería particular, quin musen fou un jorn joya estimable
de Barcelona. En 1899, dita armería passá los Pyrineus, adquirida
per lo tolossencli Jordi Pouillac fabrican t del paper de fumar Job.
Allí está ara la espasa deis reys d'Aragó, y segurament d'allí no la
veurem tornar may mes.
Se pert la bandera del rey Martí dintre la seu barcelonina, es
veñuda la espasa del rey Martí a un estranger... ¡Quan gran ha sigut
la injusticia y ignorancia de les generacions modernes !!
FRANCESCH CARRERAS Y CANDI
K
^x^'^J^^^M^^.MJ^^.X
~^%^
^%^\J^%.
DP
302^
.C59
C4
Catalunya, Barcelona
Butlleti del Centre
Whitehill
V.23
IMS
Excursionista de
Catalunya. —
lPOr4TlFlCAL INSTlTUre
'OF MEDIAEVAL STUDIES
5 9 QUeHN'S PARK
ToRONTQ 5, Canadá
iiiiiii
Live Music Archive
Librivox Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland Museum of Art
Internet Arcade
Console Living Room
Books to Borrow
Open Library
TV News
Understanding 9/11