!Íi!

%/^w'

^'^^. J^^.

J<^^»' >^~. <<^^^ ^.*'

^^ ^"^^^^^3^^%r%^^-%^

WALTER MUIR

WHITEHILL JÚNIOR

DONATED BY

¿ ^^a^"^ % -^ ^

.aé' 'í».

^í!<^.. .íf^, .^^^■- ^C.. J^K¿:.- J^:.y .J%;: i^. • >nfe¿., irf^*

%i^*'"'^,jí*>' >'

WHITE HÍLI ^ .COLL.

;;'',e of Mac//3e

,\o

LIRRARY '^ '

t__.

►

Digitized by the Internet Archive

in 2011 with funding from

University of Toronto

http://www.archive.org/details/butlletdelcentre23cent

Any XXIII Barcelona, Janer de 1913 Núm. 216

Butlletí

del

Centre Excursionista de Catalunya

UNA ASCENSIÓ AL FUJI-YAMA

NOTES D'EXCURSIÓ

VENINT cap an aqüestes ierres japoneses, y durant la travessa del Pacific a bord del Tenyo-Maru, vaig fer la coneixenca d'un jove d'Alsacia, Mr. August Bertrand, entusiasta, com jo, d'ex- cursions, ab el qual vam convenir de pujar al Fuji-yama, o Mont Fuji, que, vist d'aprop com vist des d'Otomé Pass (port d'Otomé), presenta la forma ben regular d'un con troncat, oferint, per tant, molt poques dificultats el pujar-hi : tant es així, que cada estiu hi pugen de 12,000 a 15,000 persones, la major part japonesos pelegrins, ja que en aquesta térra consideren dita montanya com a sagrada, y antigües tradicions han forjat la llegenda que a l'interior del Fuji hi viu una deessa que es la que fa brotar y florir els arbres y les plan- tes; y d'aquí ve, que tot bon japonés faci Tascenció del Fuji com a pelegrinatge y esperant-ne benestar y prosperitats.

Com es molt natural, també ds estrangers ab residencia al Japó hi acostumen a organitzar cada estiu algunes excursions, pujant-hi en crescut nombre. Aquí al Japó, d'espanyols n'hi ha molt pocs: de manera que, que jo sápiga, hi ha pujat només el meu amic Fran- cisco Corp, de Bagur, en companyía d'un espanyol mig anglés y de dos francesos, l'estiu de 1910. Aquests dos últims se van quedar a mig camí, y els altres dos van continuar fins al cim, fent-ho d'una sola jornada y arribant-hi a les onze de la nit.

Mr. August Bertrand y jo ho vam emprendre ab mes calma, y vam fer l'excursió de la següent manera : Prenguerem el tren a l'esta- ció de Yokohama d dia 7 del darrer agost a les 9.30 del matí, y vam deixar-lo a Gotemba poc després de mig-dia (a les 12.45). El trajéete es verament pintoresc seguint la linia de l'antic Tokaido o camí prin-

2 BUTLLETÍ DEL

cipal entre Kioto y Tokio. A poca estona de deixar Yokohama ja s'ovira •! Fnji en tota la se va senzilla magnificencia. Trobo qne 'Is japonesos han estat encertats comparant-lo ab nn grandiosíssim vano posat cap per avall. A Tarribar a Gotemba 'ns vam dirigir a l'Hotel Fuji, de dit poblet, ont ferem la coneixen^a d'un veritable hotel japonés, tot ell construit de fusta. Les parets y les portes de

Clixé d'eu Kamir Planas

El Fuji-yama des d'Otomé-Pass

les canibres son manipares corredores; les finestres, en lloc de vidres, teñen finíssim paper blanc; el trespol está cobert ab tres o quatre pcc?s, fent-ne una sola, de teixit finíssim de palla (tatamí). Vaig tro- bar aquerst conjunt agradabilíssim, ])els tons clars y néts de que un se troba rodejat. Vam diñar en una cambra d'aqueixes, asseguts sobre *1 tatamí, a térra, y servits sobre una tauleta d'un pam d'al(;a- da y per una noia japonesa (one-san), criada, ab una rialleta conti- nua (ben japonesa), cobert el eos ab un graciós y magnífic kimono preciosament colorit. Per la finestra de la cambra-menjador (aquí tí)t es una sola cosa) véiem el Fuji grandiós, y 'ns sentiem cada mo-

Centre Excursionista de Catalunya 3

ment mes entusiasmats, dalint-nos per empreñare la seva ascensió. L'Hótel mateix va cuidar de cercar-nos els guies, cavalls, etc. Vam sortir de THótel a dos quarts de tres de la tarda, muntats a cavall, Mr. Bertrand y jo, junt ab dos guies y un cooli, o sigui un mogo d'a peu, carregat ab els abrics y provisions, puix tot aixó 'ns era precís per passar la nit a la montanya. Sota un sol canicular anárem ca-

Clixé d'«n M. Bertrand

Pelegrins a cavall vers el Fuji

valcant per un camí entre-mig de grandiosos arrogars, sempre tenint enfront la majestuosa silueta del Fuji; y al cap de dugues hores, en una especia de cantina, vam fer la primera parada. Allí 'ns ofe- riren el té japonés, de color verd y sense sucre, que pera ells pot ésser molt bo, pero que a mi, que ja Thavia tastat abans, no m'han quedat ganes de tornar-ne a prendre. Prosseguim la cavalcada. Passem per davant d'uns grandiosos quarters y camps de tir de Texércit japonés, y al cap d'una hora y mitja fem una altra parada. Durant el camí ja -ns anem convencent de Tadoració que "Is japonesos senten peí Fuji, puix ens creuem ab diverses colles de pelegrins que tornen, fatigats, pero contents y satisfets d'haver complert ab llur devoció y llurs obligacions per obtenir anyades prosperes y felices. Tots

4 BUTLLETÍ DEL

ells van ab el eos cobert d'ima especia de teixit de palla, que "Is ser- veix tant per lesguardar-se deis raigs del sol com del fret. De lluny ofereixcn un aspeóte molt estrambótic, semblant grossíssims esca- ravats. Desprcs de descansar uns vint minuts, tornem a emprendre la ca\alcada, enlairant-nos ja regularment per un camí boniquíssim

Clixé d'en F. Corp

Un dels refugis del Fuji

y entre-mig d'espessos pinars. Dura aixó una hora, arriban! a les set a una altra cantina situada ja a la falda del Fuji. En aquest lloc deixem els cavalls ab els dos guies. Aquí ja no hi ha "1 mes petit ves- tigi de vegetado; y Mr. Bertrand, el coolí y jo seguim pujant a peu, comen^ant la veritable ascensió, per sobre un terrer cobert de cendra y laya y ab ima inclinació mes que regular. Seguim pujant fins a la sisena estació o cantina (millor dit, refugi), y determiiicm quedar- nos-hi a sopar y a dormir. Eren les vuit del vespre.

Estavem ja un xic cansats : erem a mitja montanya. Es verta- derament magnífic el panorama que s'ovira des d'aquella altura. Ab misteriosa llum crepuscular, se veien a l'enfront les altes montanyes de Hakone, d'una blavor fosca y formosíssima; y, al lluny, d'un altre blau j^reciós, el Pacific, grandiós, imméns, me recordava la

Centre Excursionista de Catalunya

vista del Mediterrani des del cim del Canigó. Ens estiguerem bona estona extasiats, davant tanta magnificencia, fins a no veure mes que algún llumet y les regulars y metódiques pampallugues deis fars a la costa, entran t llavors a recobrar torces entre-mig d'una vintena de japonesos. Després de sopar ens estirem sobre dos o tres edredons sense folres de seda, es a dir, ab folres de tela que ds japonesos nome- nen futons, y que es el veritable Hit en aquest país. Per abrigar-nos ens po- sem el kimono japo- nés, atapait de lla- na interiorment. Fa fret, pero ab tal in- dumentaria ens sen- tim ab molt confort y dormim espléndi- dament.

A dos quartsde tres de la matinada de l'endemá "ns ai- xequem. Esmorzem a la japonesa (arrog bullit), 3^ a un quart de quatre empre- nem altra vegada la marxa. El camí puja fent zig-zags, orientat a TE., sal- vant aquella recta pendent, que continúa coberta d'una especia de sorra cendrosa o lava molt tova, en la qual moltes voltes un s'en- fonsa fins ais genolls. Al cap d'una hora hem passat ja dos refugis mes, y fem alto per admirar la sortida del sol des d'aquesta altura. Som ja a mes de 2,500 metres, y resulta un espectacle magnífic veure com el sol va apareixent, al lluny, ab tota sa grandiositat; les monta- nyes; el bonic Ilac Hakone, en les cristallines aigües del qual, a pesar de trobar-sen el Fuji a 4 kilometres, quan un arriba a les seves vores pot veure-1 límpidament reflectit; y, lluny encara, la formosa costa del Pacific y Tilla Enosliima, célebre per les seves coves y que des d'aquí s'ovira sois com un puntet negre rodejat de boires.

Aquest agrados descans ens dona alé per continuar la pujada,

Clixé d'cn M. Bertrand

Pelegrins en els vessants del Fuji

6 BUTLLETÍ DEL

cada vegada mes dreta y penosa. A dos quarts de set fem Túltim des- cans a la vora de rúnica gran congesta que ha quedat aquest estiu; y,

Clisé d'en M. Bertrand

Cabana coktenint un buda, en eis VESSA^Ts del Fuji

Clixé cl'cn M. llcrtrand

Temple budista al cim del Fuji

havent ja passat el darrcr refugi deis déu que lii ha, continuem ani- mosament y freturosos d'arribar al bell cim, tant desitjat.

Estem encara una hora y mitja mes en fer la part mes fatigosa,

Clixé d'en M. Bertrand

Cráter del Fuji-yama

Clixé d'en J. lejanas

Vista parcial del cráter del Fuji

8

BUTLLETÍ DEL

puix el camí es una especia de canal de pedrés y lava que 's remouen al posar-hi 'Is peus; y a les vuit arribem al bell cim (3,400 metres altitud aproximada, o sigui uns 12,365 peus anglesos). Es verament fantástica l'arribada adalt a l'ovirar desseguida aquell fercstec es- timball, que dona a la boca engolidora del cráter imméns, el íons del

CIÍm:- (l'iu M. lUrliMiid

La carena del Fuji

(pial está íilmen^'S a 500 o 600 metres, cobert de neu; tenint, apro- ximadament, altres tants metres de diámetre.

En el cim lii ha una cantina molt gran, un temple budhista y un altre de sliintoista. Tots están plens de monedes y ofrendes que hi porten les colles de pelegrins japonesos que recorren aquelles al- tures. Descansem una boiia estona, tornant a refer les nostres torces, y emprenem tot seguit la vcjlta al volca ])el seu caire superior. La vista es verament magnífica, sobre tot en direcció S., cap a Nagoya, ont s'í)vira, al lluny, la linia del tren y el riu Fujikawa, que s'entreté saltant furiosament, tres o quatre vegades, de l'un Ilac a l'altre. Con- tinúen! donant la volta al volca; y, al trobar-nos altre cop a la part NI'l., ípie es per la (pie liavem arribat al cim, veieni encara diversos forats, d'ont s'escapen vapors a una temperatura calorosa y asfi-

Centre Excursionista de Catalunya g

xiant. Després d'una hora 'iis tornem a trobar en el punt de partida. Dirigim les nostres mirades, per darrera volta, a tanta grandiositat com ens rodeja, y emprenem la baixada. Una horeta estem per des- fer el camí d'aquella canal reventadora al pujar y a la devallada; mes després, en lloc de zig-zag, se baixa en linia ben recta, enfonsant les nostres carnes, fins a genoll, a la sorra cendrosa, o lava; procedi- ment nou y rápid que en dugues hores ens deixa en el refugi ont hem dormit la nit abans. Descansem de la trotada, ens despedim de les magnifiques vistes del Hakone y del Pacific, deixem el terrer volcánic, y avall fins ont deixárem el dia abans els cavalls. Dinem, y en tres hores mes de cavalcada (a dos quarts de cinc de la tarda) arribem a Gotemba. Ens quedem a fer nit a l'Hótel Fuji per admirar una vegada mes Timponent silueta d'aqueix volca apagat, d'aqueixa montan ya sagrada pels japonesos y célebre per les nombroses repro- duccions que en tantes de les llurs obres d'art ne fan els japonesos, escampant-les per tot el món.

L'endemá tornárem an aquesta ciutat, contents y satisfets de l'excursió realitzada, les belleses y impressions de la qual no son pas per ésser descrites ni explicades per medi de senzilles notes com les que acabo d'ordenar per fer- vos aquesta lleugera y rápida ressen^^a.

JOAN PLANAS

Yokohama, 19 octubre 1912.

CONSERVACIO DE LES BELLESES NATURALS*

CATALUNYA, com totes les altres regions de la Natura, fou creada bella. No faré ací comparances, car comparar la beutat de les diverses encontrades es tant ilógic y absurde com sospesar els mérits relatius de les diferentes llengües. Tant la bellesa natural com la parla teñen llur rao de formosura dintre de l'ánima del poblé, a la qual deuen respondre íntimament; y, en conseqüencia, una encon- trada y una llengua serán sobiranament belles quan s'ajustin del tot al carácter immanent de sos habitants. Es fonamentat en aqüestes observacions certes y indubitables que goso afermar rodonament que Catalunya, en tota sa gran extensió viable, 90 es, oberta a la petja

* Treball presentat en el Primer Congrés Excursionista Cátala, celebrat a Lleida a l'estiu del 191 1.

10 BUTLLETÍ DEL

de riiome, es estat despietadament enlletgida. Qualques regions pire- nenques, al lun vades de poblat, mancades de camins, y estranyes, en un mot, a la visita de riiome, ens resten qui conserven ufanosament llur bellesa natural, propria y característica. Mes, en tota Textensió que irónicament ne podriem dir civilisada, nostra obra es estat ne- fasta. De les al^aries pirenenques, moltes forestes foren tallades arreu, donant lloc a que s'escolés la térra vegetal y romanguessin extensís- sims cimals y ampies valls sens ni un rastre de vida, ab la roca nua, qui, a Tesmicolar-se ab l'acció de les gla^ades, ofereix un espectacle qui será imponent, si 's vol, per lo Uóbreg y aclaparador, mes que res no té que veure ab la bellesa. En les terres conreuades, l'odi a l'arbre s'es portat fins a l'extrem de tallar tots els qui deurien protegir els camins qui creuen els camps, ab la falsa rao de no privar del sol els conreus, quan la campinya deis paísos septentrional d'Europa, ont el sol es molt mes poc y molt mes fluix, ens presenten invaria- blement tots els camps vorejats d'arbres xamosos. Els torrents, que totes les poblacions teñen invariablement abandonats, y els saltants d'aigua, que ab nostra poca cura igualment liem malmcs, son estats també altres tants torts comesos contra la natura catalana.

Empero aquesta s'es venjat. Y de la mateixa manera que, com ja deia Ruskin, el problema social en. el fons es un problema d'estc- tica, podem dir nosaltres que la fertilitat d'un terrer está íntimament relacionada ab sa bellesa, volent expressar ab agó, com ja he dit al comen9ament, sa conformitat ab el carácter natural y etern de l'en- contrada. Tot mancament comes contra la bellesa propria del paí- satge ha resultat invariablement un defalt en les condición s meteo- rológiques y conreuatives. Dic bellesa propria del paisatge, qo es, l'íntimament relacionada ab son emplagament y posició, car no creieu (\ue jo pretengui que per tot arreu lii hagi d'haver hoscos y saltants d'aigua sens aprofitar. Mes, de la mateixa manera que les terres baixes y regularment planes deuen ésser conreuades intensivament, les de gran algaria y molta pendent deuen precisament ésser cobertes de hoscos.

No es, dones, sois com a poetes, sino com a agricultors, que *ns (\(^u interessar la bellesa de Catalunya.

Els tres punts cahdals en els quals se departeix l'estudi de la mateixa, son, a mon vijares, els següents : saltants d'aigua, camins y hoscos.

Xo faré ca]) proposició respecte al primer. Tant lluny som de les idees prevalents a Suiga y Alemanya, entre altres nacions, respecte a la heutat deis saltants deis rius, que tota mesura sobre la qual nosal-

Centre Excursionista de Catalunya ii.

ti es poguessim deliberar encaminada a assegurar la permanencia deis mes remarcables d'ells, resultarla del tot estéril. Debades es pensar aquí ab agó que féu, per exemple, Baviera, obligant ais in- dustriáis qui aprontaren la for^a hidráulica d'un magnífic saltant prop de Munich, a prendre Taigua en determenadas condicions qui, no malmetent la visualitat del mateix, els permetia, empero, el tre- ball en condicions económicament acceptables.

Respecte a les carreteres y camins, jo cree que ds arbres que ds ombregen no haurien d'ésser sempre platans, sino que precisament haurien de pertányer a la mateixa especia qui predomini en els ter- rers traversats per aquells. En els punts conreuats sens ninguna ar- breda propera, lo natural y estétic seria plantar arbres de verger, sien o no fruiters. Així d camí-ral formarla part integrant del paisatge, seria un element natural d'aquest y no una obra artificiosa y repul- siva, vera efigie d'una administrado inepta.

Mes, pera nostra patria, aquests dos punts no teñen ni de molt Tin teres que ofereix el problema de la repoblado y preservado fores- tal. Es per acó que, malgrat ésser mon tema molt mes ampie y com- prensiu, concretaré exclusivament an aquell mes conclusions.

Al proceir a l'estudi de la repoblado forestal de nostres mon- tan yes, he de declarar que soc restat sorprés deis seriosos treballs portats a cap per l'Estat espanyol. El eos d'Enginyers de Monts tre- balla activament en l'estudi de les conques d'una vintena de rius, deis quals el Segre, el Francolí, l'Ebre y el Llobregat pertanyen a Catalunya. Dites conques comprenen en general 168,000 hectaries, de les quals n'hi havia, de replantades, en 1907, unes 12,000. Me cal esmentar ací d'una manera especial els treballs de rectificado de torrents y plantado de bosc executats a Castellar d'en Huc, en la di- visió superior del Llobregat, sots la peritíssima direcció de l'enginyer Sr. Pérez Argemí. Les experiencies fetes en nostre riu permeten ja adoptar, ab seguretat de reeixida, una especie de pi, qui 's desenrot- 11a en molt pocs anys. Son remarcables també ds treballs fets a la conca del Francolí.

Mes l'obra magna qui, portada a la práctica d'una manera deci- dida ycoratjosa, seria assats per fomentar definitivament la riquesa forestal d'Espanya, es sens dubte ningún la Lid del Ministre de Foment Sr. González Besada aprovada y publicada en la Gaceta de Madrid del 26 de juny de 1908. Sa importancia es tant extraordina- ria que la resumiré breument:

Ais efectes de dita Lid, el Ministeri de Foment comengará per declarar en cada provincia les zones protectores o d'interés forestal.

12 BUTLLETÍ DEL

Compondrán aqüestes, a mes deis monts proprietat de TEstat, muni- cipis y establiments oficiáis, els terrers existents en les cap^aleres de les conques hidrográfiques, els qui serveixin per regular les corren ts de les aigües plogudes, els qui evitin ensulciades y dunes, els qui sane- gin maresmes, y els qui, degudament explotats, facin permanents les condiciones higiéniques y económiques deis pobles. Format peí Ministeri de Foment el catáleg de les zones protectores, se podran encara afegir an el mateix aquells terrers els proprietaris deis ([Uíds puguin constituir-se en societat d'un mínimum de i,ooo hectaries. En tota la zona protectora, ais proprietaris qui vulguin replantar se is donará llavor y ajuda técnica gratis, y no pagaran contribució .'linguna fins que d bosc arribi a l'estat de plena prodúcelo. Ais pro- prietaris qui, constituint un mínimum de i,ooo hectaries, no vulgui,'^ replaiitar per se, l'Estat els efectuará la replantació en llur lloc. Mcv- tre aquesta duri, no sois no pagaran contribució, sino que l'Estat els abonará un 3 per cent de la valúa de l'amillarament. Un colp termenada la re])oblació, els proprietaris podran reintegrar-se del domini de lo plantat mitjangant el pagament de lo despés en la repo- blació; empero, en. el cas que ds proprietaris no poguessin efectuar <lil })agamen.t, l'Estat explotará '1 bosc fins a reintegrar-se de dita quantitat, y llavors el domini de lo ])lantat restará Iliure del proprie- tari. Finalment, si *! proprietari d'un. mont dins la zona protectoia no \ol repoblar-lo per son compte ni oferir-lo a l'Estat perqué aquest ho faci per compte d'ell, l'Estat podrá acudir a l'expropriació for90sa.

Pera tots els boscos ja existents, el Sr. González Besada prevé la conti]igencia de les tallades arreu, estipulant en l'esmentada Llei que pera l'explotació del bosc tot proprietari deurá subjectar-se a un pía que pera quiscun determenará d eos d'Enginyers de Monts.

No cree que 's pugui trobar una Llei de repoblado mes radical, concreta y ensems práctica que aquesta, aprovada després d'una detinguda discussió en el Congrés, en la (¡nal intervingueren els dipu- tats solidariscatalans. El Sr. Pérez y Argemí mi manifestava que, si peí Ministeri d'Hisenda s'haguessin abonats tots els crédits necessa- ris pera l'aplicació de la mateixa des de sa promulgació en^á, el pro- blema deis boscos espanyols estarla ja fermament iniciat y en vies segures de realització definitiva.

Mes, com acostuma a esdevenir en nostre país, contrasta la bonesa de la Llei escrita ab l'absoluta incuria en aplicar-la. Els Governs subsegüents, en part per vici natural y en part per ésser d'una altra color política, no han dictat el Reglament ni les nombroses

Centre Excursionista de Catalunya 13

y difícils disposicions pera posar-la en práctica : de manera que jo cree que avui, paraMelament a] moviment general d'opinió en favor del bosc que hom remarca arreu en corporacions agrícoles y cultu- ráis, prossegueix encara com sempre la destrucció forestal per part de proprietaris en destret o cobejosos d'un llogre essencialment immoral. Que les Corporacions s'ocupen d'aquest problema n'es una mostra la proposició que acaba de presentar a la Diputado Provin- cial de Barcelona *! diputat Sr. N. Verdaguer y Callís, demanant se nomeni una ponencia de dos diputats y una persona entesa designada ])el president de Tlnstitut Agrícola Cátala de Sant Isidre perqué estudiin y proposin els mitjans per conservar, millorar y extendre ds boscos y arbrats de la Provincia y per entendre-s a dit fi ab altres provincies catalanes. En canvi, al mateix temps, les tallades deis bos- cos de Requesens y Matagalls també demostren que continúen les malvestats.

En resum, tenim una Llei que jo cree bona, mes que no es estat desenrotllada pels Reglaments necessaris y que a mes no s'es posada en práctica per la falla deis crédits corresponents. Tant es així, que adliuc les migradíssimes subven cions que avui teñen els enginyers de Monts per fer llurs estudis hidrológico-forestals, se cobren ab tant retras, que enguany la divisió del Llobregat no l'ha rebuda encara, y, de no haver-la molt aviat, ja será tard per efectuar plantació nin- guna en aquest exercici.

(Jo qui urgeix, dones, es que 's faci efectiva la Llei y que ds re- presentants de Catalunya consegueixin els crédits necessaris per apli- car-la a nostres montanyes catalanes, y per acó tinc la honor de sot- metre a la resolució del Congrés la proposició següent:

«El Congrés Excursionista Cátala reunit a Lleida acorda pregar ais diputats y senadors per Catalunya que facin prop el Govern espanyol totes les gestions parlamentaries y particulars necessaries a fi que 's desenrotlli la Llei presentada per l'Excm. Sr. Ministre de Foment en 24 de juny de 1908, publicada en la Gaceta de Madrid del 26 de dit mes, sobre la conservado y repoblado forestáis; y, a mes, a fi que sien endoses anyalment en els presupósits generáis de l'Es- tat les quantitats que "s necessitin per activar enérgicament els treballs del eos d'Enginyers civils en nostres montanyes.»

ALFONS PAR

Barcelona, 20 de juny de 1911.

14 BUTLLETÍ DEL

CONCURS D'AROUITECTURA

EL Concurs organitzat per la Secció d'Arquitectura, del qual do- nárem compte en el Butlletí de juliol, ha tingut ja efecte.

En els salons de la casa Reig, al passeig de Gracia, ont tingué Uoc el Concurs Fotografié, cedits graciosament per llurs proprietaris, s'ha celebrat TExposició deis treballs presentats. Aquesta ha estat oberta des del dia 7 fins al 18 del passat desembre.

El Concurs va ésser molt visitat. L'acte de l'inauguració, pera "1 qual se repartiren invitacions, fou afavorit per escollida concorrenci? .

Tant els temes del grupo de Projectes d'Art arquitectonic mo- dern com el d'Estudis d'Arqueología, foren objecte d'atenció per intel'ligents concursants. El nombre d'aquests fou, en general, reduit. Hi haguc predilecció pels temes del primer grupo, especialment ])els darrers.

En el Butlletí publicaren! alguns deis treballs premiats : ale^- hores podran formar-se idea, els que no is coneguin, de la llur valúa.

A continuació segueix el dictamen del Jurat, ab els temes y premis adjudicats:

VEREDICTE DEL JURAT

I. Projectes y estudis d'Arquitectura

Tema I. — Xalet d'estiueig en una poblado de la costa o de Valia mon- tanya catalana.

Premi de l'ExceMentissima Diputació (500 ptes.) : a don Ramón Puig Gairalt.

Premi de D. César A. Torras {Guia del Pireneu cátala y demés publicacions propries) : a D. Josep Domenech Mansana.

Premi de la Secció d'Arquitectura (100 proves fotográfiques, a triar, de la coMecció de 1,500 clixés proprietat de la Secció): a D. Eusebi Bona y D. Josep M. Sagnier. Tema IL — Monografía de les voltes de maó de pía.

Premi de l'Associació d'Arcpiitectes de Catalunya : no s'ad- judica.

Acccssit (Publicacions socials, y obres Línea y forma, de Walter Crane, y Pautes de dihuix, de Lewis Day) : a D. Adolf Florensa y D. Josep M. Miró y Guibernau. Tema III. — Refugi en el Pireneu (2,000 a 2,500 metrcs d' altitud).

Centre Excursionista de Catalunya 15

Premi del Centre Excursionista de Catalunya : no s'adjudica.

Accéssit (obra Tota la Italia, de C. Schmidt [2,000 fotogra- fíes]) : a D. Josep M.^ Vives y Castellet. Tema IV. — Fatxada de Casa de la Vila pera una pohlació d'unes 8,000 animes.

Premi de la Llibrería Fabre (Moncanut : Models d'art de- cor atiu [Bestetti y Tuminelli, edit.]) : a D. Joan Bordas.

Accéssit (de la Llibrería Parera : Arquitectura moderna de Barcelona) : a D. Ramón Puig.

Accéssit (de la Llibrería Martínez : Composicions decorati- ves) : a D. Ferran Tarrago. Tema V. — Dihiiix pera enrajolat de baldoses hidráuliques .

Premi deis Srs. Escofet y C.^ (200 pessetes) : a D. Josep F. Ráfols.

Menció honorífica : el Jurat recomana a la casa ofertora del premi ds treballs deis Srs. D. Ramón Puig, D. B. Caballol y D. Eugeni P. Cendoya. Tema VL — Pr ojéete de xameneia de marbre industrial.

Premi deis Srs. Butsems y Fradera (150 pessetes) : ais pro- jectes de D. Joan Bordas Salellas.

Menció honorífica : el Jurat recomana a la casa ofertora del premi ds projectes núm. i y 2 de D. Ferran Tarrago.

IL Arqueología arquitectónica

Tema VIL — Plans y nota descriptiva de qualsevol monument inédit de Catalunya en Vestal actual.

Premi de l'ExceMentíssim Ajuntament de Barcelona (250 pessetes) : al Castell de Pallafolls, de D. Isidre Puig y Boada.

Accéssit (100 proves fotográfiques de la Secció d'Arquitec- tura) : a l'Ermita de Sant Pon^ de Tordera, de D. Josep F. Ráfols, Tema VI 1 1. — Plans y dibuixos de reconstitució d'un edijici catata, de carácter civil o militar, anterior al segle xvi.

Premi de i'Escola d'Arquitectura (diploma y l'obra Ferros de l'Edat mitjana, de Hefner, duplicat de la Biblioteca): al Castell de Burriac, de D. Gaietá Cabanyes y D. Lluís Bonet y Garí. Tema IX. — Plans complets y descripció d'un castell mig-eval de Cata- lunya.

Premi de ITnstitut d'Estudis Catalans [Anuari y fascicles

l6 BUTLLETÍ DEL

publicats deles Piniurcs niiivals catalanes) : al Castell de Cente- lles, de D. Josep Domenech.

Tema X. — Monografía de la Masía catalana : desert.

Tema XI. — Reciill de plantes inédites de monuments catalans d'ordre civil, militar o religiós.

Premi deis Srs. D. J. Puig y Cadaíalcli y D. M. Vega y March {La Arquitectura románica catalana y demés publicacions propries, y coliecció de la revista Arquitectura y Construcción): a les coMeccions de D. J. Domenech Mansana.

Premi de D. J. Font y Gumá (obra Rajóles valencianes): a D. Josep Danés y Torras.

III. Fotografía

Tema XII. — Col'lecció de fotografíes de monuments de Catalunya,

ah preferencia inédits.

Premi de D. N. Cuyas (máquina fotográfica 9X12, plegable,

esj^ecial pera ar(iuitectura : Casa Jea) : a la coMecció de D. Josep

Domenech.

Barcelona, 20 desembre ic)i2.

César A. Torras, pre\sident del Ckntki-^ — Adriá Casademunt, delegat de l'Escola d'Arquitectura. — Josep Puig y Cadafalch, pre- sident y delegat de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. — Josep Font y Gumn , arquitecte vocal nomenat pels concursants. — Jeroni Martorcll, president de la Secció d'Arquitectura.

PUBLICACIONS REBUDES

(SEGON SEMESTRE DE 1912)*

Boletín de la Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. (Juliol a Setembre 1912.) — F. Carreras y Candi : Rehelió de la noblesa catalana contra Jaume I en 1259. — J. Miret y vSans : Aplech de documents deis segles XI^ y XII^ pera l'estudi de la llengua

* En atenció an aquest llarg espai de temps y al considerable nombre de but- lletins y revistes rebudes, y a fi de no allargar massa la present secció d'aquest But- LLETÍ, ens limitarem per avui a donar els sumaris de lo insertat sois per ais treballs de mes interés. D'aqui endavant sovintejarem aquesta secció donant integres tots els sumaris de les publicacions rebudes. — N. de la R.

Centre Excursionista de Catalunya 17

catalana. (Acabament.) — J. Pella y Porgas : Unes memories de la guerra de la Independencia. (Continuació.) — J. Mas, pbre. : Notes sobre antichs pintor s a Catalunya. (Acabament.)

Memorias de la R. A. de Ciencias y Artes. Barcelona. 3.^ época, vol. X, n.o II. — Dr. L Valentí y Vivó. Asesinos suicidas. Notas de Antropología analítica.

Memorias de la R. A. de Ciencias y Artes. Barcelona. 3.^ época, vol. X, n.o 12. — • J. Comas y Sola : Estadística sismológica de 1912.

Estudis Universitaris Catalans. Barcelona. (Abril -Jmry 1912.) — J. Rubio : Algunes interpolacions en els manuscrits de la Crónica d'en Desclot. (Continuació.) ■ — R. d'Abadal y Vinyals : Les «Par- tidas>'> a Catalunya. — Dr. P. Bosch : La Civilització crética-mi- cénica. (Estudis de Prehistoria grega.) — F. Soldevila : Documents relatius a Bernat Metge. (Acabament.) — J. Sanchis : Pintores medievales en Valencia.

ButUctí de la Institució Catalana d' Historia Natural. Barcelona (Ju- liol a Desembre de 1912.)

Butlletí del Club Montanyenc. Barcelona. (Juny, Julioly Agost 1912.) — T. Colomines : Notes históriques de Sant Martí de Provengáis.

Butlletí del C. E. de Lleyda. (Janer-Marg 1911.) — E. Arderiu : Siti de Lleyda peí Duch d'Orleans. (Continuació.)

Butlletí del C. E. de Lleyda. (Abril-Setembre 1911). — F. Godas: De Figuerola d' Orcau a Viella. IMustracions d'en J. Bergós*.

Butlletí del C. E. de Bages. Manresa. (Juliol y Agost 1912.) — El Fotocronógraf y un invent del P. Algué, que data del 1893. — J. Sarret y Arbós : Gacetilles curiosas.

Butlletí del C. E. de Bages. Manresa. (Setembre y Octubre 1912.) — J. Guitart, pbre. : Sobre gea comarcal. — J. Sarret y Arbós : L'infant en Jaume 's fa frare.

Arxiu d' Estudis del C. E. de Terrassa. (Juny, Juliol y Agost 1912.) — Contenen mis variats sumaris, ab treballs d'excursionisme, ar- queología, ciencies naturals y folk-lore.

Butlletí del C. E. de Vich. (Any I [1912], n.^ H.) — Ressenya d'una excursió a Vidrá, Olot y Sant Hilari. — Segueix una documen- tació arqueológica sobre "1 retaule d'en Joan Gaseó existent a l'esglesia de Sant Feliu de Torelló.

* Recordem a l'autor I'opinió de l'iMustrat enginyer D. L. M, Vidal referent al pretés dolmen de Susterris en sa raonada memoria Más monumentos megalíticos de Cataluña. {Memorias de la R. A. de Ciencias y Artes de Barcelona, pág. 279, tomo I.) Així mateix també li fem constar que, actualment, fins les revistes estrangeres rectifi- quen l'úsindegut del mot Nethou y usen el á'Aneto, que es l'apropriat. — N. de la R.

3

l8 BUTLLETÍ DEL

Revista Montserratina. (Desembre 1912.) — Adeodat F. Marcet

O. S. B. : Fauna neuroptelógica de Montserrat. (Acabament.) Rcvuc Catalane. Perpinyá. (Octubre 1912.) — Ch. Orando : Curioses notes folk-lóriques sobre '1 senyar.^ — Contimiació de les qüestions filológiques, per en L. Pastre. Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Juliol y Agost 1912.) — R. del Arco : Noticia de algunos documentos interesantes y refe- rentes a los monasterios de San Hilario de Lérida, del Pedregal de Tárrega y de Vallsanta de B overa, en la provincia de Tarragona"^, y existentes actualmente en el archivo de la colegiata de Tamarite.

Real Sociedad Geográfica. Sección de Geografía Comercial. Madiid. (juliol 1912.) — V. Vera : El descubrimiento del Polo Sur.

Real Sociedad Geográfica. Sección de Geografía Comercial. Madrid. (Agost y Setembre 1912.) — Dona compte de la ressenya pul)li- cada en el Madrid Científico, per l'enginyer D. F. Granadino, sobre una excursió desde Graus a la valí d'Aran seguint la 1 ibera del Essera. — Continuació de la nota deis aixecamcnts hi])so- metrics obtinguts en les observacions fetes a l'Alt Aragó per M. L. Briet (campanya de 1911).

Real Sociedad Geográfica. Sección de Geografía Comercial. Madrid. (Octubre 1912.) — F. Lozano Muñoz : Continuació de la Reseña de la Pesquería Española de Mar pequeña y los antiguos reinos del Sus y del Nun.

Boletín de la S. E. de Excursiones. Madrid. (III trimestre 1912.) — Coi"; de de Polen tinos : Notas históricas sobre la edificación de la Casa Ayuntamiento de Madrid. (Ab gravats y dibuixos.)

Boletín de la S. C. de Excursiones. Valladolid. (Agost 1912.) — L. Pérez Rubín : Excursión a Soria y Numancia. ■ — J. A. Re villa : Soria y Numancia. (Instantáneas rápidas.) Ab iMustracions.

Boletín de la S. C. de Excursiones. Valladolid. (Setembre 1912.) — j. A. Revilla : Del Valladolid artístico y monumental.

Boletín de la S. C. de Excursiones. Valladolid. (Octubre 1912.) — Con- tiiniació del treball del mes anterior, l'autor del qual es el direc- tor d'aquest BuTLLETÍ.

Boletín de la S. C. de Excursiones. (Novembre 1912.) — V. Lampérez: Real Monasterio de Santa Clara de Tordesillas (Valladolid). IMuFtrat ab fototipies y dilniixos.

Boletín de la S. C. de Excursiones. Valladolid. (Desembre 1912.) —

* Se deu referir l'autor al convent de Santa María de Vallsanta, pertanyent al terme de Guimerá, comarca de la Segarra (provincia de Lleida). - N. de la R.

Centre Excursionista de Catalunya ig

Acabament del treball esmentat del Sr. Lampérez. Interessants fototipies y dibuixos que donen idea de les filigranes d'aquell monument del mudejarisme castellá.

Boletín de la S. Aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza. (Juliol- Octubre 1912.) — J. R. déla Torre Bueno : Algunos Hemípteros de Cataluña. — Frére Señen : Quelques formes nouvelles ou peu connues de la flore de Catalogue, Aragón, Valence.

Boletín del C. E. de Zamora. (N.o 10, 1912.) — A. G. Pelayo : Mulhacen, Remembranzas. Ab qualques graváis.

Boletín del C. E. de Zamora. (N.o 11, Octubre 1912.) — M. Gómez Villaboa. La iglesia de Santiago del Burgo. IMustrat ab gravats y dibuixos.

Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos. Orense. (Juliol y Ago.'.t 1912.) B. F. Blanco : Pinturas murales descubiertas en la catedral de Orense. IMustrat ab gravats. — M. Castro : Un monasterio gallego. (Continuació.)

Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos. Orense. (Setembre y Octubre 1912.) — M. Castro : Un monasterio gallego. (Aca- bamei;t.) — M. Macías : Epigrafía romana de Astorga.

La Montagne. Paiís. (Juliol y Agost 1912.) — G. Cadier : Murmuré et Costerillou.

Bulletin Pyrénéen. Pan. (Juliol, Agost y Setembre 1912.) — Légende de la Blottiére et Roussel. (Continuado.) Va anotat ab apunta- cions topón ímiques de M. A. Meillon. Curiosa carta topográ- fica de l'enginyer Roussel.

Bulletin C. A. F. section SO. Bordeus. (Juliol 1912.) — L. Gaurier: La Villa Gaurier. — H. Maurel : Ascensión du pie Schrader^. — T. F. : A l'orient des Pyrénées.

Bulletin C. A. F. section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Setembre, Octubre y Novembre 1912.) — M. Gourdon : Le Tiirbon. — Ressenya del Congrés del C. A. F. a Luchon en Setembre passat. Ascensió al pie d'Aneto.

S'han rebut, a mes, les següents publicacions: Revista Musical Catalana. Barcelona. Hojas Selectas. Barcelona.

* Advertim al coMaborador de Neiges et sommets pyrénéens que Perrada de caixa que s'observa en la carta del M. del 1. y referent al mot Hederá, cal interpretar- la peí de Madera, per ésser el nom d'aquell barranc el mateix del port d'ont devalla. — N. de la R.

20 BUTLLETÍ DEL

Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana. Palma de Mallorca. (Ju-

liol-Desembre 1912.) Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Palma de Mallorca. Revista de Mahon. ]\Iahó. (Agost-Octubre 1912.) Builetin Annucl de la Socicté des Excursionnistes Marseillais. Marsella.

(15'"'' année [1911].) Spelunca. París. (N.o 69, Setembre 1912.) Builetin Hispanique. Bordeus. (3.'' y 4.' trimestre 1912.) Rcvue des Langucs Romanes. Montpeller. (Abril-Octubre, Novembre

y Doscmbre 19 12.) Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Juliol y Agost 1912.) Builetin mensuel de la Chambre Syndical Fran^aise de la Photogra-

phie. París. (Fins a Novembre de 1912.) L'Escursionista. Turin. (Juliol y Octubre 1912.) Bollettino della Societá degli Alpinisti Tridentini. Trento. (Juliol y

Agost 1 91 2.) Alpinc Journal. Londres. (Agost 1912.) AIpi Giulie. Trieste. (Setembre-Desembre 1912.) Mitteilungen des Deutschen und Osterreichischen Alpenvereins.

Munich. (Fins a 15 de Desembre de 1912.) Sahrbuch des Ungarischen Karpathenvereines. ígló. (Anuari 1912.) Butlleti del C. A. de Crimea y del Caucas. — Odessa. 1912. Club Alpí Rus. Moscou. — (Anuari 1908.) Ymer. Svenska Sállskapet for Antropologi och Geografi. Stokliolm. —

(Haft, 3-1912.)

CANgONHK DBL CALIC

EST.ANT a Bagá, comissionat per T Instituí d'Estudis Catalans pera investigar els arxius d'aquella vila, va presentar-sem un vellet de mes de setanta anys, pagés y pastor de tota la vida (qui ja 'm coneixia de quan havia estat de vicari en aquella vila), el qual, amic meu com tots els vells, venia a demanar-me un parer:

— Mossén Joan — va dir-me tristoi : — ja lio veu, les coses del món van mal amen t : Déu es perseguit, els filis no respecten els pares, y la pobresa de tot-hom es befada. El nostre mas, com ja sab, es de. pocs cabals y tantost dona pera viure. Jo, essent vell, no lii faig res : hi faig nosa. Havia pensat anar-men peí món a cantar cangons acompanyat d'algun xaval. Qué m'hi diu?

Centre Excursionista de Catalunya

21

— Que 'n sabeu moltes?

— Abans sí, que 'n sabia; mes ara... com que 'Is vells perdem la memoria...

— Vejam, canteu-ne una?

Va cantar-me la cangó núm. 74. Enamorat jo d'ella, vaig posar- me a escriure-la, y ell me digué : — Primerament apunti *! nom de les que sé : després podrá anar-les es- crivint. Com quejo voldria que n'es- collís algunes per fer - les impremtar y vendre-les quan anés peí món...

En aquell ma- teix moment va dir-me '1 títol de mes de trenta. Ja pot suposar el lec- tor si va enllami- nir-me, el bon ve- llet. Durant quatre o cinc mesos vaig tenir-lo cada festa a diñar ab mi (el seu mas dista una hora de la vila), y, entre cancons y rondalles y tocades de flaviol, me féu passar dies ben alegres. ¡Llásti- ma que só tingut d'abandonar aque- lla vila sense haver-li agotada la materia, sobre tot en la part de contes y rondalles!

Té setanta-sis anys y 's nomena Joan Prat Molins alies Cireracs y Joan de Matallops, per haver habitat els masos d'aquests noms. Pero d renom que mes li plau es el de Calic o Clic.

— Calic — diu ell — es el nom que mes m 'agrada, perqué es un nom de guerres.

p

En Joan Prat, alies Calic

22 BUTLLETÍ DEL

— Diirant la deis francesos, el meu avi y iins quants de Bagá estaven encarregats de vigilar el coU del PendÍ9. Havent-se adormit a la font del Faig, van ésser sobtats per un nombre insignificant d'enemics, que 'Is assassinaren quasi a tots. Els pocs que pogueren seguir les carnes foren burlats de tot-hom, y per mofa "Is nomenaven calics. Aquest nom queda al meu avi y ais seus descendents. Per aixó m'agrada que 'm diguin Calic. Un nom de guerra, encara que no gaire honrós, sempre val mes que '1 d'un mas per haver esterro9at els seus camps.

Per aixó jo també, y per compliment del seu desig, he donat el nom de Cangoner del Calic an aquesta arreplega de can^ons. L'hi cor- respon ben bé, perqué son totes cantades per ell. Y es d'admirar tanta memoria en un home a la seva edat y, podem dir, analfabet; puix, si sab posar, malament, la seva firma, es degut a que l'hi ensenya- rcn, com (pii fa un dibuix de rutina, pera fer-lo regidor. Mai repetí una can^ó ja escrita; y, per admirar la seva memoria, basta dir que, quan era jove principalment, un sermó, d'haver-lo sentit un cop, el recita va al peu de la lletra. A mi mateix va dir-me tronos llargs de prediques que havia fetes, quan era vicari de Bagá, que jo ni recor- dava. De moltes can^ons me deia, al cantar-Íes : — Aquesta no l'hi podré dir gaire bé, perqué no mes l'havia sentida una vegada — (])er exemi)le) — a un cegó a la íira de Sant Lloren 9. — Volent significar que, al) una sola cantada, els que van peí món, no canten, tota la can9Ó.

Es un códex vivent de les antigües can9()ns de la térra, ab l'ini- cial sublim de la seva simpática y sempre riallera figura ab barretina, tricot y el flaviol inseparable. Ell me dona una idea de lo que devia ésser el joglar que en el segle xiv contractaven els cónsols de Bagá pera solemnitzar llurs f estes o pera rebre la host quan de les valls de Fornols tornava victoriosa.

No solament sabia can9ons, sino que fins n'havia estat dictador.

Era aquest el qui les componía.

Dues n'adjunto, dictades peí Calic, per la bona comprensió de les quals cal estar enterat de la política de Bagá a mitjans de l'altra centuria.

Centre Excursionista de Catalunya

23

CANgÓ DEL TUTA

Andante

::Í5=ii:::

:l

:±:

-0T

V=^

:í

Da-vant del Camp - de - la Per po - dé a - ga - far bons

Vi

pei

:=q:

:±:

:*=*:

-*hr

:i

tre - mes han pa ques hi han plan

-G>-

rat: tat:

:^:

gl^lii^

iiís:

Quan els

peí - xos

:±:

la u - nes xos es - ta •

:^-^-^

se - ran

nos- tros, si a -cas po-dem

ga

-j m-

-9 —

:í^:

:45:

#T

í=4s:

Ber

fá-ls, els por

/5N

ta - rem cap a

iiísi:

ga per ven - dre-ls ais tri - bu

— 0— nals.

Davant del Camp-de-la-Vila unes tremes han parat: per podé agafar bons peixos estaques hi han plantat. Quan els peixos serán nostros, si acas podem agafá-ls: els portarem cap a Berga per vendre-ls ais tribunals, y a aquell de la geca llarga ja l'hi escur9arem un pam. La truita que era mes grossa baix el cauco d'un torrent, el jutge de l'audiencia, ab tot l'acompanyament, allí els uns y els altres tots volien defensar: el jutge de ¡'audiencia els diu : — Ja podeu marxar. — Ja formo la meva ideia, jo ja ho iré rumiant, y a aquell de la geca llarga ja l'hi escur9arem un pam. Tu, Campa, prou t'ho pensaves podé a l'arcalde encausar:

t'has 'gut de tocar la cuixa

y amb el mort t'has carregat.

Aquell temps que "Is feies treure

pera tu ja s'ha acabat:

tot volguent 'gafar l'arcalde

la rata ha agafat el gat.

Aquell temps que n'era arcalde

el Francesc de Gresolet

li n'has dat una plomada

que l'has fet quedar contret.

Y, després, tu t'alabaves

que '1 Cabré ab oli ruent

no is hi havia pogut fer treure

els xinxons, que eren deis veis;

que tu ab forga tinta negra,

qiie an-e tu poc t'ha costat,

d'espurgar bé les pessetes

al Francesc de Gresolet.

Allí, acabada la guerra,

cinc talles varen pagar

per retorna a tot lo poblé

que -s feia cobra y pagar.

De res no has volgut dar comptes

per sabe '1 seu resultat

24

BUTLLETÍ DEL

per junlar-bo ab les pessctes

del Francesc de Gresolet.

Aquest borne des de j()\e

era un pobre sabaté:

ha fet pujar la familia

y no I i ha perxingut re.

Ara té molta ricpiesa

(Déu sab com ho ha guanyat),

y ara, jugant ab l'arcalde,

la rata ha agafat el gat.

Fa pagar bons interessos

hasta •! cinquanta per cent:

sab posar corbates noves [escanyar)

sois per fer plorar la geni.

Tol lo que de nial just tinga

li dará mal rcsultat,

y ara, jugant ab l'arcalde,

la rata ha agafat el gat.

Aquells bons proprietaris

(pie '\ comú han governat

han perdut molt del seu propri

y ells Déu sab ont han anat. El dia de rendir comptes a Déu no l'enganyareu: de tota classe de Iluites aparten 's-en si poden. Adeusiau, gent del poblé: procuren 's a conservar. Déu ens do salut y \ida per podé-us-e-la cantar. Governeu bé a casa vostra. que mes bé us en trobareu: de tota classe de luchas aparten 's-en si poden.

Per distraure-m de les fames inj listes que m'luin llexal he dictat aqüestes cobles, pensó dius la veritat. Les cobles son acabades: no sé si US só agravia!; pero perdü ja us demano de mi propria voluntat.

Fou el Campa, alies Tuiá, un celebre cacic, mort a mes de vui- tanta anys, ara de poc, que, essent ataconador, se féu rio i:)restant a grans interessos. El Camp-de-la-Vila es un f^ran cam]) ])rés al riu Bastaren y, que dona molt que fer al tribunal de Berga.

LES BALDRIQUES

:_- h-^-i-

[i^pinfE£^^irÉi^

t

A - ra to - quen un fan - dan

go que -I tin

z=d:

ii=:íír3r:T=,=5=±:

ibiií^q

— *— i— >— ^ ^^Í—mr—0 ]—] F 1 P /J—

drem de mal ba - llar : ve- iem que an el nos-tre

po

ble tot-hom

m

íizriir

-| ■ -n -1^ L,	f r-f-i ± F'^
—0 .- — 0 — é—:p-
'. ? — 0 —	r — íi — 0 - — ff

el vol go-ver - nar. Com la mel 'vui es tant dol-9a, tots hi

Centre Excursionista de Catalunya

25

vo - len su-car pa. No 'Is sab greu per-qué johi su

co : SI- no per

que ells no hi po - den su - car.

Ara toquen un fandango que -1 tindrem de mal bailar: veiem que an el nostre poblé tot-hom el vol governar, Com la mel 'vui es tant dolga, tots hi velen sucar pa. No "Is sab greu perqué jo hi suco: sino perqué ells no hi poden sucar. An els contraris ja 'Is diuen que 'Is mudaran el govern, que ja "Is trauran al Noguera {secretari) , que abans d'un mes ja ho veureu. Leshores farem la pau junts ab la religió: que vagi fóra '1 Noguera, que diuen que es franc-masó. Les senyores Balderiques al frente se n'han posat per destituir l'arcalde y a tota l'autoritat; y jo sempre que ho rumio ara la gent qué dirán,

que ont hi ha prous galls que cantón

gallinas vagin cantant?

Han nombrat dipositari

al senyor Pep de Palau,

que hi teñen más confian9a

que al Francisquet del 'Rabal.

Ells cada dos y tres mesos

tot sovint en van contant:

de l'haver dipositari

cent duros ne cobraran.

Quan elles ne van a missa

les criados van davant

perqué 'Is portón les cadires,

o, si no, diu que no hi van.

— De posa *ls genois a térra

se 'ns podrien butllofar:

val mes que "ns estem a casa:

a missa ja hi irem demá. —

Com son senyores de sempre,

tot-hom les respectará.

Vesteixen molt a la moda

diferent de les demés :

sobre les trenes postices

flocs y barrets van portant.

Tot sovint els fa visites

el senyor Pep de Palau.

Tu, Pep de Palau, me sembla

m'apar que 't valdría más

que 't retiresses a casa

y no "t cuidesses de res.

Cuida bé la teva Pepa,

que -t será franca y lleial:

perqué tu 't mengis les verdes^

les madures van marxant.

D'aquesta bona senyora

jo una cosa só observat:

tot volguent governá "1 poblé

del seu propri s'ha olvidat.

Y ara, p'alguna baixesa,

li ha vingut el tribunal:

si 'Is embarguen els efectes {mobles),

després ont descansaran?

Per saber que cosa es penes

ell ja diu que ha provat,

per ana y venir de Berga

un burro ja n'ha llogat.

Per criat un vaquer preñen

que no hi entenia res:

n'apareix el carnestoltes

quan lo porten pels carrés.

26 BUTLLETÍ DEL

Pero ell se lameiitava que aviii ningú les aprenia y no seguien món. Per aixó havia deixat de dictar-ne.

Una li costa haver d'anar ais tribunals y fer alguns viatges a Berga; pero ab el seu flaviol y les seves cantades va aplacar la jus- ticia. Va trobar una iniquitat que la justicia 's fiques ab u.n dictador, encara que fos a instancia de part! Quan a un li dicten una caji^ó té dret a fer-ne dictar una altia en contra, y tampis. Per aixó diguó al jutge d'instrucció que 'Is seus acusadors li dictessin les que vol- guessin, única pena establerta peí costum. El jutge li respecta tant sagrat canon deis dictadors, y féu justicia segons el códic del Calic.

Ab les can9ons d'aquest y els datos per ell donats, te?^im noticia d'altres dictadors que trobará '1 lector en el transcurs de les mateixes. El Calic parla ab respecte y venerado del Zot de Gósol. Se deia Josep Elies y Batlle, fill d'Isidre, peraire, y Antonia (tots de Gósol) rat el 19 de febrer de 1794. Morí l'any setanta en un poblé de Sagarra. Del mateix oíici que "1 seu pare, anava a perar llana per les cases, distirgi'.t-se especialment en perarla d'estam. « — ¡Així sí que podía ensenyar per tot arreu les can9ons que dictava!», deia d Calic, lamentant-se que ell no ho pogués fer. Anava també, sense altres musics, pels aplecs a tocar el violí. Per alguna de les can9ons dictades li donaren un vestit de vellut.

Ab ells se veu que aquests poetes o dictadors eren, ordinaria- ment, gent inculta, gent del poblé. Una ceguera d'amor. una cruel venjanga, un dol o una alegría excessiva, solien ésser la causa de llur inspiració. Algunes vegades ha sortida la can9Ó del mateix que e.n aital cas se trobava, com una exhalació del cor oprimit per qualsevol deis mentats afectes.

Ben sovint eren dictades a preu fet, y el dictador s'aprofitava de lo que trobava compost. Per aixó ds pensaments d'unes se troben en altres de divers argument, com pot veure-s en la Rosa d'en Briz (111-14) y l'adjunta núm. 59, en les adjuntes núms. 55 y 89 y Milá pág. 135; y en l'adjunta num. 23 y Briz 1 11-255 l^i li^ quatre versos ben iguals, essent ben diferents les can9ons.

Moltes eren vulgaritzades en unes caramelles, com ho diu la mateixa can9Ó de Les Noies de Gisclareny; y devegades, des})iés del divino can tant la Resurrecció, venia la corranda infamatoria o en lloan9a d'alguna donzella o altra persona.

Aquí \-an, dones, les del Calic. Moltes son inédites y altres va- riants notables, unes per la lletra y totes per la música. He deixat de

Centre Excursionista de Catalunya 27

copiar-n'hi un bon nombre per ésser ben iguals, en música y lletra, a d'altres ja publicades.

He procurat no corretgir res de les llurs imperfección s ni defec- tes, tant en la composició com en la fonética, si bé no dubto que al- guna vegada, peí costum, m'haurá escapada la ploma sense donar- men compte.

Els títols de les cangons son els mateixos que '1 Calic els donava. A les que van sense, les titulava ab el primer vers de la cangó, y així cree que ho fa "1 poblé.

En algunes prou hi ha pen samen ts que 'Is lectors seriosos tro- baran massa Uampants, transparents y lleugers; mes, com diu Vila- rem, proposant-se, com se proposa, el folk-lore, fer conéixer l'ánima popular, «il faut bien la montrer par tous les cótés». No obstant, alguna n'he deixada al linter que traspassava aquests límits, y a]gu?~es per aquest motiu no poguí fer-les-hi dir.

Haig de fer constar, finalment, regraciant-los-ho, que la mú- sica fou anotada pels Srs. Ricart y Rovira, organista y xantre de Bagá respectivament; pero la de les mes per Mn. Jaume Freixa, aleshores mestre de cant gregoriá en el Seminari de Solsona.

j. SERRA Y VILARÓ, pvre.

[Continuará.)

CRÓNICA DEL CENTRE

Desembre de 19 12

EXCURSIONS Y VISITES

Secció de Fotografía. — El dia 8 va realitzar aquesta treballadora Scc- ció la seva anunciada visita a l'Hospital de Sant Pau, ab assistencia de mes d'una viatena de socis, que visitaren ab tot deteniment aquelles importants construc- cions arquitectóniques que s'estan edificant sota l'experta direcció del ncstre company D. Lluís Domenech y Montaner, y de les quals obtingueren gran nombre de clixés fotografíes.

El dia 15 del propri mes, la dita Secció va efectuar, ab assistencia de vint- y-dos socis, entre 'Is quals hi havia diverses senyoretes, la pintoresca excursió vers la riera de Sant Medí, de Vista-Rica fins a Sant Cugat, des d'ont, en dos automóbils, retornaren a la nostra ciutat portant bonica profusió de vistes fotográfiques d'aquells contorns.

Per últim, el dia 29 efectúa aquesta Secció la seva sortida cap a Martorell,

28 BUTLLETÍ DEL

castell de Sant Jaumc y Gclida, visitant riiistóric pont del Diable, Tesglesia parroquial de IMartorell, les obres del non ferrocarril en construcció, les ruines d'aquell inleressant castell, la finca Miralles, antiga residencia de frares agus- tins, y la darrera de les poblacions esmentades, des de la qual retornaren a Barcelona "Is catcn-ze socis que havien assistit a dita excursió.

Secció d'Arquitectura. — Veus-aqui les visites efectuadas dnrant aquest mes per la mateixa:

Dia I. Visita al gran ediíici de l'antiga Llotja de Mar, de Barcelona.

Dia 7. Visita a les tres cases en construcció, a la Gran Via de la nostra capital, fetes ab ciment armat, baix la direcció deis arquitectes D. Lluís Homs y D. Eduard Ferrés.

Dia 14. Visita a les obres de reforma de la casa número 82 del passeig de Gracia, que s'estan portant a cap sota la direcció de l'arquitecte Sr. Dome- necli y Eslapá.

Secció de Geología y Geografía física. - — El dia 8 d'aquest propri mes de desembre acpiesta secció va efectuar una excursió a Castelldefels y costes de Garraf, visitant y estudiant curosament l'especial composició y estructura d'aquell terrer.

SESSIONS Y CONFERENCIES

Desembre, dia 6. — El soci Sr. D. Francesc X. Pares y Bartra va llegir la seva ressenya d'una Excursió peí baix Llohregat, visitant el tipie poblé de Cor- bera, la notable esglesia de Sant Pons, el tant nomenat pont del Lladoner y la població de Cervelló, presentant-ne gran nombre de vistes fotográfiques.

Dia tj5. — - D. Félix Duran dona una conferencia ressenya d'altra Excursió a Cervera, Bellpuig, Vallbona de les Monees y Lleida, descrivint les seves mes importants bclleses monurnentals, les quals posa de manifest ab la projecció de vistosos clixés fotográfics.

Dia 20. — 1). César A. Torras llegí la seva descripció de La serra del Veri, treball publicat ja en les planes d'aquest Butlletí, y el qual va acompanyar també ab nombroses projeccions fotográfiques.

També, el dissabte dia 7, el nostre consoci D. Rosen Serra y l'agés va donar una conferencia sobres folk-lore, desenrotllant el tema La nostra tasca a fer, com exposició deis treballs a realitzar per la nostra Secció de Folk-lore.

CONVERSES D'ARQUEOLOGÍA

Duran t aquest mes, a carree de D. Pelcgrí Casades y Grama txes, s'han vingut donan t les següents llÍ9ons referer.ts a Arqueología romana:

Desembre dia 4. Conversa XXXII. — Les termes. — ITur objecte. — Origen. — Banys públics. — Gimnasis. — Descripció de les termes de Caracalla.

Dia II. Conversa XXXIII. — Els banys privats. — Antiguitat de llur

Centre Excursionista de Catalunya 29

ús entre "Is romans. ■ — Cases de banys. • — Descripció de llurs components. — Costums relatius ais banys.

Dia 18. Conversa XXXIV. — Els aqüeductes. - — Idea y carácter d'aquei- xes construccions. — Importancia arquitectónica deis mateixos. — Aqüeductes de la ciutat (Borsari). — Llur importancia com obres publiques.

NOVES

V CONCURS CÁTALA DE SPORTS D'HIVERN

Com ja indicárem en un deis nostres anteriors números, han comen9at ab tota decisió y entusiasme Ts preparatius y l'organització deis Concursos de sports d'hivern corresponents an aquest any 191 3 y l'importancia deis quals en res ha de desmeréixer deis celebrats les anteriors anyades. La Junta Direc- tiva d - la Secció de Sports de Montanya del nostre Centre Excursionista está portant a cap tots els treballs preliminars a fi d'assegurar l'éxit d'aquesta nova manifestació sportiva que está preparant-se.

An aquest fi ha editat (y están ja circulant) un vistos cartel 1 anunciador, dibuixat peí Sr. Montanya y tirat a diverses tintes per la casa Scix y Barral; un segell que T reprodueix, y un folleto de propaganda que, ab profusió de gravats, conté un resum-extracte deis anteriors Concursos y el programa pera els vinents.

Aquests se celebraran a la valí de Ribes, en la data que será fixada opor- tunament, creient-se que será a darrers del prop-vinent mes de febrer. Durant els mateixos s'efectuaran curses y proves forga intercssants, havent d'ésser disputades les següents copes : Copa Barcelona, pera la cursa nacional de fons (skis) pera aficionats; Copa Canaletas, pera la cursa nacional de skis pera afi- cionats (velocitat); Copa Comas, pera la cursa de skis pera senyoretes; Copa Sociedad Atracción de Forasteros, pera la cursa skis parelles mixtes; Copes «Centre Excursionista de Catalunya>>, pera Ts campionats nacional y interna- cional de salts de skis; Copa Bertrand, pera la cursa de toboggans-canadiens; Copa Gran Puniol, pera la cursa de luges, campionat cátala; y Copa Real Aso- ciación de Cazadores, pera la cursa de luges pera senyoretes. Hi ha, a mes, dife- rents premis oferts per la casa Schilling y C.^', peí comte de Saint-Saud, pels Srs. B. A. Ganzenmüller, D. Joaquim Cabot y Rovira y D. Agustí Valentí, y peí Centre Excursionista de Catalunya y la seva Secció de Sports de Montanya, pera ésser aplicats a les proves abans esmentades y a les curses reservados pera nois y paisans de la valí de Ribes.

L'entusiasmc que regna ja avui dia envers aquests Concursos, y el creixent interés que a la nostra térra van despertant totes les manifestacions sportives, son garantía ferma y segura de l'éxit y l'importancia que revestirán els vinents

30 BUTLLETÍ DEL

per poc que '1 temps hi ajiuli. Les inscripcions per prendre-hi part poden fer-se prcviament en el Centre Excursionista o en el mateix lloc del Con- ciirs fins una hora abans de la llur celebració. Diirant els dies deis Concursos, diferents actes }' festes se celebraran a Ribes, població sempre disposta a ob- sequiar y festejar els excursionistes y forasters que hi acudin. A Testal ge del nostrc Centre Excursionista de Catalunya 's facilitaran tota mena de detalls y informacions que siguin demanats respecte de dits Ccrcursos.

PELS NOSTRES MONUMENTS

Veus-a(iuí dugues noves que creiem que han d'interessar ais nostres llcgi- dors. E'Ajuntament de Tarragona no sois ha desistit d'enderrocar l'intcrcssant cap'-'lla del Miracle d'aquella ciutat, sino que per acord del mateix s'está prc- cedint a terraplenar els seus voltants a fi d'evitar rcmbassament de les aigücs que tant pcrjudicaven l'existencia y la conservació d'aqucst monument. La Junta de Museus de Barcelona acaba de prendre l'acord de demanar a l'Ajun- tament que sigui traslladada al nostre Museu Arqueológic la preciosa crcu de terme de Sant Martí de Proven9als, que cada dia va quedant mes mutilada y destruida per les pedrades de gent inculta que la va malmetent de mica en mica.

En canvi va prenent peu la mala nova de la pretesa desaparició del santuari de Nuria ab motiu de voler convertir aquella pirenenca valí en un gran estany regulador d'aigües. Ab tot, creiem que aquests propósits no "s compliran, ja que 's trobará una solució que permeti l'existencia d'aquell santuari, que tant contribueix que siguin visitats y coneguts els seus formosos voltants, facili- ta ni ks excursions per aquella alterosa encontrada.

LES «NORMES ORTOGRAFIQUES» DE L'INSTITUT

En máquina ja '1 present número, han sigut publicades les Normes orto- grcifiques acordades per l'lnstitut d'Estudis Catalans, les quals van essentac- ceptades per la majoría de publicacions de la nostra térra. Sense que hngi de significar una adhesió y una conformitat absolutes ab les mateixes, y aUnent que la majoría d'eíles eren ja admeses y usades en el nostre Butlletí, la Rcdac- ció d'a(iuest ha acordat acceptar-les des del número vinent.

Centre Excursionista de Catalunya

31

SECClO METEOROLÓGICA

ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARAN)

RESUM DE LES OBSHRVACIONS DEL MES DE DESEMBRE

TEMPERATURES (a l'ombra)	PRESSIÜNS BAROMÉTRIQÜES A 0" Y AL NIVELL DE LA MAB
MITGES MENSUALS	MÁXIMA EN 24 HORES	1 MÍNIMA HN 24 HOHKS	MITGES MENSUALS
8 Matí	8 TAKDA	8 MATÍ	8 TAHUA
2».48	3"-46	I7"(dia 28)	— 4''.5 (dia 2)	774'i5 mm.	773*96 mm.

ESTAT DEL CEL. < '' ''''^^''^

,' Dies serens . . 17 8 m. » nuvolosos 8 » 6 »

HUMITAT RELATIVA

MITGES MENSUALS

7o'38

TARDA

7i'32

NUVOLS

CLASSE DOMINANT

22 8 t. Diesdepluja . . 1

7 » » de boira . . 2

» de glagada . 20

» de neu ... i

» de gebra . . 2

NUVOLOSITAT

MITGES MENSUALS

MATl

CIRRUS

8 TARDA

CIRRUS

8 MATÍ

3'38

8 TARDA

i'77

TOTAL DE PLUJA MENSUAL: 6'8 mm.

» DE NEU » : o'oi mts.

	VENT
ÜIRECCIÓ DOMINANT	VHLOCITAT: EN 24 HORES
8 MATÍ	8 TAR1>A	MITJA MENSUAL
S	s	58'592 kms.

RESUM ANYAL DE 1912 Temperatures (a Tombra)

8 MATÍ

8 TARDA

Mitja mensual major .... ló^.Ol (Juliol)

» » menor. . . . 1". 1 1 (Novembre)

» anyal 8o.29

Máxima en 24 hores major

» » » menor

Mínima » » menor — 10°. (29 Janer)

Oscilado máxima anyal 43°. 6

1 50.00 (Juliol) 20.56 (Novembre) 80.66

330.6(22 Juny) 00.9 (28 Janer y 1 Debre.)

Ppessió atmosférica (a Qo y al nivell de la mar

8 MATÍ

Altura major . . . » menor .

Mitja mensual major » » menor

» anyal ....

Oscilació máxima anya

786'9 mm (15 Desembre)

745' 1 774' 15 763'57 767'65 41'8

(4 Febrer y 1 1 Juny)

(Desembre)

( Febrer)

	8	TARDA
786'8 mm 743 '3 » 773'96 » 762'87 » 767 '71 » 43 '5	( 14 Desembre {2 Febrer) ( Desembre) (Febrer)	)

BUTLLETÍ DEL CeNTRIÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

8 MATÍ

Humitat relativa

Psicróindre

Plujaen 24 horcs j

Neu en

24 hores

GlaQ

Gebra Rosada

Vent en 24 hores

Mitja mensual major 82'70(Novembre )

» menor 65'06(Maig)

Major nombre de dies de saturació 2 (Janer) Total de dies de saturado a l'any. 4

Mitja anyal 73'28

8 TARDA

81'56 (Novembre) 71 '32 ( Desembre )

3 ( Janer )

3 76'68

Nombre major de dies de caiguda.

>^ menor >^ » » >■>

Total de dies de caiguda a l'any . Altura de caiguda máxima mensual » >■> » mínima »

(Juny)

( Desembre)

Total

anyal 782' 1

15 1

112

155'0 mm (Novembre) 6'8 » (Desembre)

Nombre major de dies de caiguda

Major caiguda a l'any

Total de dies de caiguda l'any . . » de caiguda anyal ....

6 (Novembre) 0'17 mts. ( 13 Novembre) 20 0'895 mts.

Nombre major de dies al mes ....

Total de dies al any

Nombre major de dies de glagada total .

Nombre major de dies al mes Total de dies a l'any . . .

Nombre major de dies al mes Total de dies a l'any .

20	(Desembre)
79
0
3	(Abril)
8
11	(Setembre)
36

Velocitat mitja mensual major 1 16'45 klmts. ( Agost)

» » » menor .... 15'08 » (Abril)

» » máxima a l'any .... 246'51 » (29 Octubre)

» » mitja anyal 48'70 »

Nuvolositat

Mitja mensual major 6í73 (Abril)

» " menor 3'38 ( Desembre)

» anyal 5'35

8 TARDA

8'30( Abril) 1*77 (Desembre) 5'15

Estat del cal

8 MATÍ		8 TARDA
Nombre major de dies serens . . . .	17 (Desembre)	22 (Desembre)
» » nuvolosos . . .	17(Juliol)	13 ( Sebre. - Novembre )
» " " >' coberts . . . .	15 (Abril)	20 (Abril)
» menor .. .> serens . . .	4 ( Febrer)	3 (Abril)
» .. » ,, nuvolosos . . .	4 ( Janer)	4 ( Janer)
» " -> ■> coberts . . . .	3 (Novembre)	2 ( Nobre. - Desembre)
Total anyal deis dies serens . . . .	. 119	135.
» » nuvolosos . .	. 137	100.
» » >, i> coberts . . . .	. 110	131. J. S. S.

Kl Cknikk KxctjK.sKjNiM a dk Catalumta y la Üirecciódel Butli.etí deixen ifjte^íia.iisre.speciiiisautors la res pon sabilital deis treballsfirmats.

liarceíona. — Fio. « I^'Avenc» : Kamb la de Catalunya. 24. — Teléíon l l b

Any XXIII

Barcelona, Febrer de 1913

NÚM. 217

ButUetí

del

Centre Excursionista de Catalunya

CASTELL DE PALAFOLLS

ESTUDI GRAFIC I NOTA DESCRIPTIVA

E',

castell de Pa- lafolls, un deis millors castells cata- lans de Tedat mit- jana, situat entre'ls pobles de Blanes, Malgrat i Tordera, a peu del riu i damunt d'una carena aillada de tota altra mon- tanya, té una posi- ció magnífica, tant per l'estrategia del Uoc com per la for- mosura del paisatge. En mig del pía s'alca la montanya, cober- ta de roures, la verdor deh quals s'enllaga amb els tons de la térra con- reada i la blavor de les serres llunyanes del Montseny que ho presideix, i rimmensitat del Mediterrani, magnííic i enlluernador. La massa del castell (les parets del qual, de pedra groga, s'encenen deliciosament a la claror de la posta) s'ovira de per tot arreu.

Domina militarment la carretera de la marina, que porta a Fran- ca, la conca del riu Tordera, i tots els pobles del voltant fins aprop del Montseny.

Torre i murs del primer recinte

Treball premiat al Concurs ¡¿'Arquitectura.

34 BüTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Respecte a son oiigen i temps de la fundació, poca cosa se sab amb certesa. Es qiiasi segur que cap al segle xiii ja hi ha vía un gran castell, que retreu Mn. Boades en la seva historia*. Posteriorment, cap a comen^aments del segle xiv, se de vía ampliar i refer en part, i peí temps de l'ús de la pólvora (segle xv) augmentar algún gruix de paret i fer-hi petites modificacions. La proprietat del castell fou de diferents families, catalanes i sardes, essent feudatari de la casa de Cabrera, el senyoriu de la qual s'estenía des de Blanes fins a Montsoriu, Cabrera i altres pobles en gran nombre. Desprcs passá, per enlla^os matrimoniáis, a la casa de ]\Iedinaceli.

Com els castells semblants de la seva época, se compon de tres recintes perfetament definits.

El camí de pujada mor ais peus deis murs del primer recinte. S'ofe- reix aleshores un eos avancat, que donava lloc a un corredor en rampa, (número 2 de la planta) el fi del qual era, a mes, privar d'un atac sob- tat de gran nombre d'homes al portal, per manera que tot-hom que volgués entrar era vigilat i batut des de les muralles altes, havent de passar primer a la construcció avanzada, des d'aon, per un pont llevadÍ9, s'entrava al primer recinte. Té aquest mur un gruix consi- derable. Les muralles preñen formes regulars, formen cossos sallents i entrants, que dominen el vessant de ponent. Segueix un mur llis al nord, amb una torre rectangular (núm. 4) de planta de dos pisos i des- coberta per darrera. La fatxada de llevant torna a trencar-se de di- recció i va fins a ajuntar-se amb el segón recinte (núm. 5). Al costat de la torre hi ha una escala que comunica l'interior amb la montanya.

Les muralles descrites teñen un gruix molt notable. Servíen com a contenció de les terres de la plataforma del castell, i, a l'ésser a una aleada d'un metre escás, se redueixen molt de secció i pugen uns quants metres, com pot veure's en lo que'n queda a la fatxada nord. En aquesta i a les parets de llevant se conserven encara series, en dos pisos, de sageteres molt ben fetes i disposades; i a ponent se veuen senyals d'haver-n'hi hagut.

El segón recinte és tot ell de parets altes i gruixudes, formant el Cíjnjunt una gran massa. N'han caigut dos panys-de-paret, quedant,

* Diu Mn. Boades, en els Feyis d' armes de Catalunya. ...«Encara mes deuets saber, que mentres aqüestes coses passaven en Gerona, lo rey en Pere stava ab molts barons e nobles e cavallers en Hostalrich, els seus sirvents fahien grans feyts darmes contra los franceses, quen mataven molts e molts ne fehien presoners, els ve- nían tan barats, que per cinch sous donaven un francés, per molt sa e fort quen ios» ais qui comprarlos volien; el senyor de PalafoUs ne va comprar molts, els fae portar al seu gran castell de Palafolls.w ... etc.

1-1 <

w 12;

w

o

< >

I— (

H O

w

(/}

« w

h-l

O fe

<

<

W Q

i4 W

c/i <

a I

f^

.■iS-ÍÉ.^

CASTELL DE PALAFOLLS

I

/

/

I (

Tall per C. D.

Escala de i : 500

Tall longitudii

«Centre Excursionista de Catalunya»

Planta

Escala de i : looo

^

R A. B.

Escala de i : 50U

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA 37

empero, els fonaments. La disposició de la porta d'entrada és molt particular, ja que, a mes d'ésser aquesta de moviment vertical, amb correderes, dona lloc a un jóc d'escales, a la part interior, que conti- núen per dins del mur, formant un corredor que a l'arribar a la muralla es converteix ^en camí de ronda emmarletat i descobert.

					^	tfÉ i
			J^	t	1	^S,
i^	it				"■^:^^^^^^^^^M
	^^p^^	w ■		^^^'
r%r-«xiK^**			■PfS	' » "^^mS		^^^^■r^ ; i
■v^-'-.'''	.*, ' '	-V— sé£-. .	^^K^tfl^	fSmír^^K	A*		„ '%mmw^mí^-:M-
^	s$^':			^l^w	# ■		,-»,''*''-«4-
■ ^*'\.				P		•.''
j^^á			^^^j^É^HiH^^HH!
	'%- ' ' K,		"í*	'^^-
		,'. ÍK'		mü^ >^B^1^B^H		^^^
				1^ alB		■*''íHi' 7
				'■■'CJJH^		■f?f5-^S«é
				'^-^BL
		1. '■ ■	/' '.. ' *	i^^B *,,		#3^
			'-'■'"■■•■'■. 1	'mjSK^M' %		/.■3É
	"ÍM.4M.		■ --•^	HBK" '		•£?..

Absis de la capella i murs de fortificació

(Vegi's perspectiva cavallera I. J.) Presenta obres de dues époques distintes.

Passat el portal se presenta a la dreta un trog de mur aillat, (núm. 7) amb un ressalt, al mateix nivell d'unes ménsules de pedra empotrades en el mur proper (núm. 6), lo que suposa un envigat. A l'esquerra, a nivell de térra, apareix una volta de cañó curta, per sota la qual se va a la part baixa de la gran sala de consell o de rebuda del senyor : baixos destinats probablement a sitja i celler. Aquella sala (núm. 8), de grans dimensions, esta va coberta amb teulada, la j acera de la qual era sostinguda per dues series d'arcs, el pilar comú deis quals era sostingut per un are robust i massig que va de llarg a llarg de la sala. Aquest are era per comunicar les dues parts de soterrani en quel massig mig-partía la sala. El pis superior estava al nivell del pía del cañó d'entrada. Estava ilduminada la sala per finestres laterals obertes a les muralles, i per una que estava sobre la porta. Una por- teta lateral comunicava amb un pati (núm. 9), passant per una recam-

H

u

en

O < <

Q H

«	w
Ph	H	- — ■
<3	z	1—
H	u
PS	w	1— (
O	Pí
p-		P¿
	z	W
<		P.
w	H	1-1
P	w
o		H
u	Q

W w

o

H <

W

Q

w

<

o

o

H ü

W O,

K W

BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

bra coberta amb mitja volta de cañó, l'ús de la qual és confós. Allí es trobava un corredor (núm. lo), que, mes a Tesquerra, convergía amb una rampa, per la qual se puja va fins a la porta del tercer

recinte.

Tornant a l'espai davant de l'entrada (núm. 5), hi ha la cisterna {núm. 11), de gran profunditat (vegi's la secció o tall transversal C. D.), coberta amb volta de cañó i revestides les parets i volta. Passada la cisterna, s'inicía el corredor (núm. 10), que co- munica va directa - ment la porta d'en- trada amb la del tercer recinte; i, pu- jant, i a la dreta, hi ha vía la capella (nú- mero 12), de volta de cañó apuntada, amb absis rodó, que tenía una obertura o sagetera al mig (perspectiva cava- llera G. H.). L'iMu- minació és de pensar que sería per un ull de bou posat sobre la porta. Tenía teu- lada amb massiga- des teules de mor- ter, de la qual en- cara resta quelcom. La part alta de la

volta correspón al camí de ronda de la muralla, que, a Tacostar-se a la capella, pren gran ampiada. Se pujava al camí de ronda per una rampa (núm. 13) entre la capella i la muralla. En l'angle de la mu- ralla corresponent a la capella queden encara restes d'un mirador o torre descoberta per darrera. Es mes probable que ios per a fins militars que no pas de goig o de comoditat. Desde la cisterna fins a a la capella quedava un gran pati. Es de creure que'l trog que va des

Aparell i finestra dels murs,

AL COSTAT DE LA TORRE d'HOMENATGE

40 BUTLLETÍ DEL

de la porta principal fins a la cisterna estava, algún temps, cobert amb un envigat.

El tercer recinte aillava les habitacions del servei doméstic deis senyors, del reste del castelL Les muralles son molt gruixudes i altes, i donen, per la part de llevant, directament a l'exterior.

Passada la porta (e), se presenta una habitació, probablement descoberta, que devía servir de vestíbul i distribuidor general a les demés. A la dreta es marca una altra habitació (núm. 14), que está limitada per un tro9 de paret i devía teñir una finestra a la paret arrunada de mig-dia.

A l'esquerra de l'entrada hi ha la torre de l'homenatge (núm. 15), de parets enormement gruixudes, amb volta de cañó, i d'una gran fondaria, que té una obertura a la part superior. Aquesta torre devía ésser molt mes alta, ja que ha vía de dominar tot el castell, essent de suposar que tindría almenys un altre pis.

A la muralla que dona a llevant, en el tro9 superior que queda dret, lii ha una finestra tapiada.

Finalment, Tespai anexe d'habitació (núm. 16), també tenía una finestra que mira va a ponent, oberta sobre'l pati, la qual tenía bañes de pedra, dits fesíejadors. Aquesta secció presenta marlets a la part superior. Devía estar coberta amb un envigat, i és de construcció anterior a la de les altres parts, probablement del segle xiii.

Respecte a haver-hi cambres subterranies o mines, res se pot dir, per no liaver tingut ocasió de practicar excavacions.

ISIDRE PUIG

CONCURS D' ARQUITECTURA

VEREDICTE

LLEGIT PKL PRIiSIDKNT DE LA SeCCIÓ, I MEMBRE DEL JURAT,

D, Jeroni Martorell

«T_¡^OMENTAR l'arquitectura nacional, procurant que Tesperit tradi- JL cional cátala, claredat i sobrietat clássiques, aleni en les produc- cions modernes i enriquir l'historia del nostre art, és l'objecte del present Concurs.»

Amb aqüestes páranles convocava, peí jun}^ darrer, el Concurs suara celebrat, la Secció d' Arquitectura. Ens proposavem un fi enlairat, gran : no un passatemps, coses petites.

Centre Excursionista de Catalunya 41

Volíem, en primer terme, influir en Tarquitectura viva de la nostra térra; aspirávem a contribuir, a que les arts de la construcció de Catalunya, es perfeccionin i progressin.

L'art arquitectónic no és mai obra d'un home : és conseqüencia de Tesfor^ de tot un poblé, d'una civilització. Les formes d'art, en les míllors époques de l'historia, mai han sigut universals. Es Tescola, és l'esperit d'una ciutat, d'una encontrada, qui ha elaborat, generació darrera d'altra, determinats elements, i ha aconseguit el summum de la perfecció.

D'en9á que s'inicía l'ordre dóric en els temps homcrics fins que s'aixeca el Partenon, passen sis-cents anys.

Mireu les catedrals del Nord d'Europa, fetes de pedra, totes calades, a propósit per ésser vistes entre boires. Mireu les catedrals de l'Italia, construits, els llurs ampies paraments, de marbre, que brilla esplendores, ferit per la llum d'un sol meridional.

Contemplen les catedrals castellanes, farcides d'ornamentació, aparatoses; les catedrals de Catalunya, de línies simples i refínades.

Avui les escoles arquitectóniques sobressallents son filies d'un esforg local, rebrots de vells arbres d'arquitectura nacional.

Es, a l'Anglaterra, l'escola del cottagge, la disposició de la qual troba ses arrels en les antigües cases del país; és, a Viena, l'escola deis secessionisíes , que també han estudiat, per fer els xalets moderns, les disposicions de plantes, de teulades, porxades, emparrats de les construccions rurals, L'art decoratiu modern a Hongría, a Scandina- via, troba elements de composició en l'estudi del seu art historie.

Cada poblé, cada raga, tota nacionalitat, posseeix normes artís- tiques propries, liéis internes, que ha de respectar si vol treure florida.

La nostra arquitectura brilla esplendorosa quan emmotllem les seves formes en el temperament, en la tradició nacionals; la nostra arquitectura és insulsa, freda, sense ánima, si el motile el reproduim d'una revista, quan és exótic.

Hem aconseguit, amb el Concurs, lo que'ns proposavem? Quel- com s'ha obtingut.

El primer tema del cartell, era el de Xalet d'esttueig en una pobla- do de la costa o de Valta montanya catalana] tema de perpetua actua- litat. Sis concursants presentaren treballs, tots, des d'un punt de vista o altre, interessants. Hi ha vía sois dos premis i s'en concediren tres, afegint an els de la Diputado i Secció d' Arquitectura el donat per D. César A. Torras per al tema Monografía de la masía catalana, que no tingué concursant.

Pie de carácter, de vigorosa composició de conjunt, de gran uni-

6

42 BUTLLETÍ DEL

tat en la concepció, de silueta formosíssima i simple, amb elements- d'arquitectura rural ben aplicáis, era el projecte, de D. Ramón Puig i Gairalt, de xalet en terreny montanyenc. El Jurat va adjudicar-li el primer premi. Cal afegir que la presentació era feta amb molta traga per medi de dues perspectives bellament colorides.

D. Josep Doménech i Mansana presentava un altre xalet, propri per situar prop de la costa mediterrania. Compost amb elements del nostre modern renaixement arquitectónic, resultava d'estudiada dis- posició de conjunt : seriosament construit, ric de color, amb medis senzills. La planta potser era un xic massa extensa, dades les condicions del Concurs.

• Els alumnes de l'Escola Srs. Bona i Sagnier, portaren un altre projecte de xalet, de boniques línies i formosa presentació. El supo- saven situat sobre les abruptes costes de Bagur. El projecte en sí era ben concebut, amb atractiva simplicitat de planta i algats; la silueta és airosa. Mes la relació entre la situació i el projecte, no resul- tava prou armónica. L'aire feréstec de l'un, no s'avenía del tot, amb lo placívol de l'altra. Es cosa difícil de trobar, aquesta armonía. Apart d'aixó, el projecte mereixía la considerado d'una distinció, que li concedí el Jurat : el premi de la Secció.

Altres dos concursants optaven al mateix tema. Treballs orien- tats en molt divers sentit, coincidíen en un punt : en no haver tingut en compte el presupost fixat en el cartell.

Un deis projectes venía a csser un petit palau, amb rica decorado de pedra picada, amb molta filigrana de detall. No era aixó lo demanat.

El projecte del Sr. Bordas apareixía com una immensa villa, no com un xalet económic. Es precís fixar-nos-hi, respectar-lo, el factor económic.

Respecte deis dos projectes darrers, s'ha de dir també que en la proporció de buits i massigos lii liavía molt per afinar.

L'Associació d'Arquitectes de Catalunya va donar per tema l'estudi d'una Monografía de les volies de maó de pía. Els vSrs. Florensa i Miró Guil)emau, arquitectes novament sortits de l'Escola, van enviar un ben presentat tieball, on se troba aplegat tot lo íins avui publicat sobres la materia, entre nosaltres. Va precedit d'una part histórica de carácter general.

El Jurat entengué que ha vía d'exigir mes per donar el premi: investigacions personáis propries, estudis histories mes profundes. Per aixó, trobant ben feta la recopilado, no concedí el premi : adju- dica sois un accéssit.

El Centre Excursionista de Catalunya va demanar projectes

Centre Excursionista de Catalunya 43

per a un Refugi en el Pireneii a l'altitíit de 2,000 a 2,500 metres. Un sol concursant pretenía el premi ofert, que no s'adjudicá, havent-se -concedit sois accéssit.

Un refugi pirenenc o alpinista, ha de posseir gran concentració de planta i algats. Tot ha d'ésser ben unit, agombolat, ramassé. El xalet del Sr. Vives Castellet és molt pintoresc, d'accidentat conjunt, •de gran moviment de teulades, amb badalots inclusiu; mes tot aixó no és propri d'un refugi a mes de 2,000 metres.

La presentació del projecte, feta amb un dibuix a la ploma, on la construcció apareix entre montanyes nevades i hoscos d'avets, indica qualitats recomanables.

Fatxada de Casa de la Vila per a una pohlació de 8,000 ¿nimes. Tema arquitectónic de molta expressió externa era aquest. Hi op- taren tres treballs, tots tres premiats.

En Joan Bordas va meréixer el primer premi. Parlem-ne, de les obres d'en Bordas. Un any ha passat a Italia, pensionat per la Junta d'AmpHació d'Estudis. Prou se coneix : un any aprofitat.

Ja, a l'Escola, en Bordas s'havía distingit per Thábil presentació decorativa deis seus projectes. Acompanyava aquests amb paisatges animats amb figures, que dibuixava a la ploma amb tintes de diversos €olors.

Un any ha estudiat a Italia en Bordas. Venecia, Floren9a, Roma, li han ofert a l'esguard els seus monuments superbs. Lo que mes Tha captivat han sigut les gracies del Renaixement; lo que Tha encisat, la Uibertat, la falta de prejudicis de simetría, de regularitat, l'ordre viu sense llei geométrica, que amb tanta claredat sabe apreciar Tes- perit ruskiniá.

Veus-aquí els seus projectes : formes italianes, de complexa com- posició, sobreposant-se les arcades, els frisos, els entaulaments, les cresteríes, disposades amb ponderado, amb equilibri de masses i elements, no amb simetría; presentades per medi de dibuixos fets, com ja hem dit, a la ploma, en diversos colors. Paisatges animen l'arqui- tectura.

Ha estudiat : hi ha dibuix, intenció, sentiment, en els projectes. Mes diguem-ho tot : manca proporció de buits i massigos, unitat, correspondencia entre les parts. El problema práctic ho ensenyará, aixó : quan els dibuixos siguin realitat, será compresa la veritat de lo dit, la conveniencia de precisar, d'afinar un xic mes.

Un altre projecte de Casa de la Vila va presentar en Puig Gairalt. La se va característica era la preocupado del conjunt : cossos ressal- tats, una porxada, la torre del rellotge, donen apropriat aspecte.Mes

44 BUTLLETÍ DEL

les formes arquitectóniques eren exótiques, poc relacionades amb l'ambient de la nostra tena.

En Ferrán Tarrago va enviar una altra fatxada, estudiada amoro- sament, utilitzant motius de l'art historie cátala : els finestrals^ els dosserets, les gárgoles, eren copiades deis nostres monuments gótics. L'adaptació ha estat feta amb sana intenció, amb bon pro- pósit. També hi ha esforg en cuidar el conjunt : el pórtic, les torres deis angles, son bons elements per obtenir quelcom. Mes la proporción factor de la perfecció arquitectónica, sempre apreciable, no és prou cuidada : els grans finestrals de Poblet, son petits al costat de les- finestres, amb columneta, de les nostres masíes, o bé aqüestes son grans. Els dossers també teñen dimensions excessives.

Es ben difícil trobar Tabsolut equilibri arquitectónic.

I parlarem ara deis temes mes concorreguts del Concurs : VEnra- jolat hidráulic i la xameneia de marbre industrial.

An el primer oferí premi la casa Escofet y C.^

Difícil es projectar un enrajolat. Molts confonen la se va natura- lesa amb una catifa o tapig. Nosaltres entenem que un enrajolat ha d'ésser de línies ben definides i pocs colors, d'acord amb les idees de fixesa i duració, condicions propries deis mateixos. Molts enrajolats afiguren flors escampades per térra. Entenem ésser aixó inoportú: les delicadeses de detall, no escauen per trepitjar.

El projecte presentat peí Sr. Ráfols se funda en un element deco- ratiu floral, mes está estilitzat vigorosament, reduit a línies essen- cials simples, quasi geométriques, a taques de color sense trinxament. Sobressortía de manera indiscutible aquest treball. Una observado ens manca fer respecte del mateix; si la composició de dibuix era encertada, no podem dir lo mateix respecte del colorit, que trobárem excessivament fose. La tendencia an els tons lluminosos d'avui és contradita : entenem que convindría modificar la coloració.

El Jurat volgué distingír, encara que no fos mes que amb una simple menció en el veredicte, ja que no podía concedir-los premi^ altres projectes d'enrajolat, que considera dignes d'atenció. Son aquests el presentat per en Ramón Puig, a basa de ratlles geométri- ques y taques de color ben definides; un altre del Sr. Caballol, la basa de composició del qual és la crisantema estilitzada amb fer- mesa; i, per últim, el de D. Eugeni Cendoya, ja mes avingut amb els dibuixos corrents.

El tema Xameneia de marbre industrial fou també forga concor- regut. Ningú va encertar. Se tracta d'una materia emmotllada, el principal atractiu de la qual se troba en el color. Principi arquitectónic

Centre Excursionista de Catalunya 45

indiscutible és que, quan el material és ric de colorado, ha d'ésser senzilla la forma artística. Les canyes de les columnes de marbre son de forma cilindrica; els capitells de pedra blanca, s'enriqueixen amb la decoració.

No partí d'aquests principis cap deis que projectaren aital tema. Complicades composicions, plenes d'escultura, d'estils ben definits la majoría, foren portades al Concurs. Un procediment constructiu novíssim, no s'avé gaire amb formes arqueológiques.

El Jurat, regoneixent la correcció deis dibuixos i filigranes de detall, va premiar els projectes presentats per D. Joan Bordas.

Regoneixent també que, entre'ls demés projectes, els de D. Ferrán Tarrago teníen una composició mes encertada, va acordar mencio- nar-los en el veredicte.

Arqueología arquitectónica. — Fomentar l'art viu de la nostra térra era objecte de la primera secció del Concurs. Mes l'art d'avui no pot obtenir-se segons havem exposat, per generado espon- tánia : les nostres obres, com la nostra existencia, han d'ésser filies de les generacions passades : de l'ésser llur, se deriva el nostre ésser.

Tot poblé ha d'estudiar els monuments del passat per conéixer sa historia, per teñir conciencia de sa personalitat. Era, dones, precís que en el cartell del Concurs hi hagués una secció dedicada a estudiar l'arquitectura histórica nacional : que molts monuments tenim en- cara sense analitzar, els plans deis quals no han sigut algats i publi- cats.

Relativament aquesta part del Concurs tingué un éxit semblant a l'anterior. Havent-nos estés detalladament al tractar de la pri- mera, resumirem breument les apreciacions del Jurat respecte d'a- questa.

Els castells feudals de Catalunya han sigut l'assumpte preferit pels concursants.

Sens dubte entenent que, entre'ls monuments religiosos, pocs d'importancia n'existeixen encara inédits, van inclinar-se, els devots deis monuments antics, a estudiar l'arquitectura feudal. Es un tema nou, per desflorar encara, en el qual han de trobar-se interessants ensenyances. Amb gust hem de veure que s'inicíi tal estudi.

El premi ofert per l'Excm. Ajuntament de Barcelona va apli- car-lo la Secció d' Arquitectura del Centre, al tema Plans i nota des- criptiva de qualsevol monument inédit de Catalunya en Vestal actual. El Jurat l'adjudicá ais plans i dibuixos del castell de Palafolls, estudi concienciós de ruines imponents, degut a D. Isidre Puig.

46 BUTLLETÍ DEL

El premi de l'Escola d' Arquitectura al tema Plans i dibuixos de reconstitució d'un edifici cátala de carácter civil o militar anterior al segle XVI s'adjudicá al projecte de restaurado del castell de Burriach, tragat pels Srs. Cabanyes i Bonet. Es un treball fet amb cura, mes en el qual potser no s'han tingut prou en compte les condicions defen- sives. Les aiguades son atractívoles.

Plans complcts i descripció d'nn castell mig-eval de Catalunya. Era aquest el tema de l'Institut d'Estudis Catalans. S'adjudicá el premi a D. Josep Doménech per les traces del castell de Centelles, els datos principáis del qual, son ben indicats.

Els nostres coMegues Srs. Puig i Cadafalch, Font i Gumá, i Vega oferiren llurs publicacions ais millors Rectdls de plantes de monuments inédits catalans.

La coMecció presentada peí nostre vicepresident, D. J. Doménech, mereixía indiscutiblement la primacía. Li foren adjudicades les obres deis Srs. Puig i Vega. Les plantes inédites de Beuda, Santa María de Liado, Santa María del Miracle, Fontcoberta, Sant Miquel de Camp- major, Sant Domingo de Palera i Montagut, monuments románics tots ells, ja podrán publicar-se.

D. Josep Danés va enviar tres plantes d'esglesies de la comarca d'Olot, a les quals se concedí Tobra oferta peí Sr. Font i Gumá.

Res diré respecte de la coMecció de fotografíes premiada. Tots Tapreciaren degudament. Fou sensible que no tingues aquest tema mes concursants i que apareguessin en el Concurs, major nombre de noticies gráfiques inédites.

El Centre, la Secció cV Arquitectura, poden estar contents d'haver organitzat aquest concurs. Ha donat ocasió a produir for- moses obres, ha indicat un camí, per fer interessants exposicions d'ar- quitectura.

EL CIRC DE GAVARNIE EN PERILL

LA gran cascada de Gavarnie ha estat a punt de desaparéixer. El magnífic circ ha perillat de perdre el seu millor encís. Els inte- ressos materials una vegada mes tractaven d'imposar-se sobre'ls de l'art i la bellesa. Una gran empresa industrial, concessionaria de tots els salts d'aigua de la valí de Gavarnie, podía, en un moment donat, anar a cercar la for9a del gran saltant dalt mateix de la seva caiguda.

Centre Excursionista de Catalunya 47

Aquest fet ha promogut gros aldarull en tota la Franga, i sobre tot a París.

L'iMustre académic francés Mr. Fierre Loti ha endre^at an els diaris parisencs la següent vibrant protesta:

«CONFRA ELS VANDALS

Jo'm canso, a la fi, d'ésser sempre la veu que clama en el desert contra la barbarie moderna, i cree sobre tot que ja está tot-hom can- sat de sentir-me; perqué ¿qui s'ha posat solament en guardia quan he protestat contra la mort de Philoe, contra les destruccions de Stambul o les del país base? Fampoc volía ja dir res, segur tant mes com estic de no veure ja per molt temps les lletgeses que'l modernisme ens prepara, perqué el moment s'acosta en que'ls meus ulls deurán tancar-se per sempre per a totes les coses.

Mes aquest crit d'alarma m'arriba avui deis Pireneus, amb prec de fer-lo sentir tant lluny com la meva veu pugui escampar-lo.

Un Sindicat de valls está en tractes per a cedir a una societat financiera tots els salts d'aigua de la valí de Gavarnie, amb dret d'establir canons de condúcelo sobre'ls terrenys comunals, edificar tallers, etc. La realització del negoci no está entretingut mes que peí regateig d'un franc per cavall de vapor.

Teniem ja aquests salvatges que venen ais americans tots els antics tresors de les nostres iglesies rurals; teniem aqüestes bandes negres que fan saltar els nostres penyals a barrinades i destralegen els nostres hoscos centenaris. I ara veus-aquí el circ de Gavarnie que demá va a ésser destruit per a omplir les butxaques d'alguns bergants[

¿Es possible que's deixi consumar semblant crim en el nostre país, que, de tots els seus antics prestigis, no'n guardava mes que un sol, el d'ésser un deis mes afermats a les idees d'art i de bellesa? Se classifiquen els monuments : ¿per qué no teñen de classificar-se els paisatges, les cascades? ¿No hi haurá cap llei, a la nostra república, contra aquests desvergonyits que s'enriqueixen amb la mort de tots els llocs notables de la nostra térra? ¿No hi haurá, un dia, un aixe- cament en massa de país i forques per a linxar aquests tais pedants grossers?»

Actualment aquest assumpte está parat. Falta, abans que tot, Taprovació administrativa deis projectes precisats i s'assegura que'ls fervents deis Pireneus poden estar tranquils de que'ls ministres d' Agricultura i de l'Literior no donarán llur apro vació fins que la

48 BUTLLETÍ DEL

Comissió de Llocs, institució benemérita que funciona amb éxit a Franca per a la defensa de les belleses naturals, sigui escoltada i que'l paisatge quedi preservat de greu atentat.

Solament se toleraría una resclosa arrán de térra, com la de Pont-de-la- Reine, que la Companyía del Midi ha construit al Nord de Luz. A mes, com que les instaMacions projectades han d'anar mogudes per turbines, és menester per al bon funcionament d'aques- tes, que les aigües siguin lo mes purés possibles, i, per consegüent, que siguin conduides a la cambra d'aigua per un canal subterrani. Cal també assenyalar que l'administració exigiría, com ho faría també per les gaves o riberes de Gavarnie i d'Heas, un mínim de caudal d'aigua.

Tais son les garantíes preses en pro del interés excursionístic. Aquest interés está garantit perqué es molt digne d'apreci. Era essencial fer-ho.

D'altra part, els municipis de la valí de Luz criden també en defensa deis llurs interessos. Classifiqueu, diuen, els paisatges, les cascades que emocionen ais excursionistes de tota la Franca i de l'estranger; empero assegureu a les poblacions que viuen pobrement en les nostres valls pirenenques, al repeu d' aqüestes meravelles, els recursos proporcionáis a l'utilització de les riqueses naturals. ¿Amb quin dret, (ja que totes les garantíes de preservado estarán preses, i ja que les cascades de Gavarnie no serán molestades, per quan tot se reduirá a una baixa de la corrent d'aigües de la gavé), amb quin dret se pot privar a les municipalitats d'obtenir importants recursos (18,000 francs aproximadament per an^^) per l'establiment de con- tractes a l'expiració deis quals les instaMacions mateixes vindrán a convertir-se en proprietat llur?

Es que la Companyía del Midi no s'ha aprofitat d'igual manera de les aigües de les gaves de Pau i de Cauterets per a les seves instal- lacions de Soulom? ¿Es que FEstat no construeix actualment una importantíssima instaMació eléctrica en les árides i desolades mon- tanyes d'Eget?

I no és aixó sol, diuen els interessats. No solament hi va l'esde- venidor deis poblets pirenencs, sino que hi va també, en certa mida, el de la regió i del país enter. En el moment actual els minerals ex- trets de \^illelongue o d'Estaing son transportats a l'estranger per a ésser preparats. ¿No és, dones, d'un interés regional, i fin s d'un interés nacional, que's creí, tal com se tracta, una instaMació a Argeles Gazost, on aquests mateixos minerals serien transformats? ¿No és ben interessant, per a la valí de Luz en particular i per al Sud-Oest

Centre Excursionista de Catalunya 49

•en general, que's fundi un taller de fabricació d'azotats, que ajudaría 3, la nostra riquesa agrícola?

Tot aíxó ho considerem nosaltres, els excursíonistes, molt just, i ben contents estaríem, els d'aquesta banda de baix del Pireneu, que poguessim teñir Comissions de Llocs per a la defensa de les belleses na- turals, i que totes les concessions que's fessin per a aprofitament de forces d'aigües i utilització de boscos i pedreres i penyals fossin fetes armonitzant uns interessos amb altres i resguardant sempre el tresor •de les notables belleses amb que'ns ha enriquit a Catalunya la pródiga natura. No s'hauríen així malmenat, entre altres, l'abans preciosa cascada de la Farga vella en el Llobregat i les hermoses fonts, del Bastareny, prop de Bagá, i no s'hauríen destruit a cops de picot, per íer llambordes per a empedrar carrers, interessantíssimes cingleres basáltiques en les riveres properes d'Olot, algunes d'elles veritables meravelles de la naturalesa, interessants i jares per a l'estudi de la ciencia geológica. — T.

NIT DE reís a la MONTANYA

NIT de Reis! dol^ura d'una páranla que fa reviure en el nostre cor la mágica d'un jorn daurat, Tanyoran^a d'una besada d'ignocencia, la recordan^a de l'alegría d'un infant! Nit de Reis a montanya! nom sobirá, imatge d'un espectacle grandiós, pie de perfum de l'encís de bells somnis rosats damunt la térra, que dorm; envoltat de blaus horitzons sense endemá, esclat de puresa, triomf de virtut!...

Els últims raigs del sol ponent, d'un sol esplendorós, han besat els cims alterosos. La térra es recull, cobrint-se d'ombra : la tranqui- litat que regnava durant el dia, ha esdevingut silenci solemnial. El cel ha passat del blau de suaus tonalitats al blau negros, i els estéis han aparegut tots, omplint de misteri, amb llur claror esmortida, la natura, que s'adorm.

Des del caire d'alterosa serralada ovirem al lluny un punt bri- llant que trenca l'igualtat de les tenebres. Al fons aixequen llur testa unes montanyes altes, tant altes que fins sembla que, volent pujar mes encara, desitgen confondre's, en estreta abracada, amb el cel. Malgrat llur altitut, malgrat la llur ansia de domini, no aconseguei- xen barre] ar-se amb ell, perqué els llurs pies están coronats per joiells

7

50 BUTLLETÍ DEL

de blanca neu presentant-se'ns en forma de mantell boirós i asse- nyalant l'últim esfor^ de la llur potestat.

Aquell punt tremólos, que a cada pas desapareix per eixir mes endavant, és el nostre fi, l'acabament de la nostra jornada. Amb ell endevinem Termita; i al seu costat, formant un sol eos, com volent-se arrecerar amb ella en la Iluita contra la natura en furia, deu haver-hi l'hostal. Cegats, atrets per aquell estel que sembla haver-se després del seu lloc en el cel i caigut a la térra per guiar-nos; tenint, a les nostres voreres pregones timbes, alts rocams, destriats pedregams; sens camí, támbale] ant-nos, caminant penosament, amb perill d'es- timbar-nos; tractem d'acostar-nos a la pau de la casa, a la calentor de la llar de foc, per arrancar deis nostres cossos la f redor que la neu ens hi ha comunicat.

Abatuts, una i altra volta, reposem extasiant-nos en la contem- plado de la solemnitat de la nit. Portat pels torna- veus de la serra, arriba a nosaltres el remoreig d'una riera que al lluny deu correr peí fons de la valí, una pedra que fem rodolar, una branca que's trenca al pas d'una bestiola...

De sobte, com núvol d'encens que s'aixeca vers l'infinit, com cántic d'in visibles chors d'angels, sublimats per la majestat de la pau, arriba a nosaltres, omplint-nos d'un benestar seráfic, el toe d'oració que recull amb fervor el creient, que respecta Testrany, que atemoritza al malvat. Per uns moments ressona la ven acompassada i serena de la campana de Termita, que canta i resa en la calma de la térra i que'ns crida com a remat extraviat volent-nos arrancar del reialme de les tenebres. Després de perdre-s Tesclat de Túltima cam- panada, el suprem adeu al jorn que ha moit, ens trobem sois, aban- donats, com si ens manquessin forces per arribar al nostre fi : Ter- mita, Thostal, la pau, el foc...

Per fi es dibuixa al nostre enfront la silueta dubtosa de Termita i de Thostal, ens enllaerna la claror del llum que'ns ha guiat, Testel salvador, i ressonen les nostres petjades sobre les lloses de Thostal, que tants i tants altres han fet cruixir sota llurs plantes. L'hostalera i en Nasi surten a rebre'ns afectuosament, acompanyant-nos vers on s'adrecen els nostres passos, instintivament portats, per una tebior plena de l^enestar, vers la llar de foc que en un recó de la cambra crema joiosament, omplint-la de cendroses fumeroles i fent-nos fruir aquells que anhelávem quan perduts erem al lluny, dalt de la serra.

A poc a poc se va precisant la forma deis objectes que'ns rodegen. Asseguts sobre rústec banc de fusta, repenjats a una antiga taula que'l pas del temps lia fet venerable i damunt de la qual dorm tranquila-

Centre Excursionista de Catalunya 51

ment un infant, contemplem com crema la flama, crepitant miste- riosament, i com s'aixeca amb noves forces cada volta que pren en un deis troncs que amb má distreta hi anem llencant. En Nasi, l'hos- taler, trenca el silenci i parla. Si fos un altre jorn, vos contaríen, en aquesta casa, com están els prats, com se presenta l'hivern; pero en aquesta nit solemnial, en que sembla que tota la cambra está coberta per les ales de l'ángel de la pau, en aquesta nit d'adoració, vos parlarán deis Reis, d'aquells que ja s'acosten, que prompte pas- sarán per aquest recó de montanya. I, an el llur nom, veureu brillar els uUs de la nena mitjana, sentireu batre amb emoció el cor de la mes gran, i fins vos semblará que aquell ángel que dorm damunt de la taula, dol9ament acariciat per la calentor del foc, sembla somriure, pero el seu somriure és per a uns Reis mes alts, mes llunyans; perqué qué'n sab, ell, de les coses de la térra! qué'n coneix, ell, deis sobirans d'Orient! ell, que encara no s'ha donat compte de la mansió on se troba! si el seu esperit corre encara joiós peí cel!

La noia gran ajuda, pensativa, a Thostalera en els seus quefers. La mitjana, guanyada peí fret, passa silenciosa per davant nostre, i, a l'enfront de l'ángel que dorm, s'asseu de cara al foc, posa amb senzi- llesa les mans sobre'ls genolls, i mira enlairar-se pausadament el fum de la llar i li sembla veure lluny, molt lluny, cavalcant sobre aquell núvol que's desfá, acompanyats per la claror de les guspires, que després s' apaguen, els tres Reis, que ja venen, que ja s'apropen.

Al defora la mateixa pau que regnava a la nostra arribada, el mateix remoreig del riu, la mateixa claror esmortida deis estéis, que apareixen com imaginaris llums penjats en el brancatge deis arbres, a través deis quals els veiem brillar.

Venguts per la jornada que portem feta, i guanyats per la son, ens retirem a reposar. La claror d'un llum que passa, les petjades de l'hostaler, un soroll confós de veus, i després... res : Thome ha acabat per dormir, com la natura, i la quietut regna arreu.

Son les cinc. Uns crits de joia d'infant ens desperten i ens fan veure que no hi ha hagut somni en la nostra visió, que'ls Reis han passat deixant un rastre d'alegría, iMuminant per uns moments la cara d'aquelles flors de neu, tant fredes, tant senzilles.

Els Reis han passat, i tot-hom dormía, ningú els ha esguardat!

jULi BARLOQUE

52

BUTLLETÍ DEL

CANgONER DEL CALIC

(Continuació)

ELS RILIS

Viu

H-^

:;=:Í!=:í

U - na can - gó vui can

tar : no hi ha molt que s'és dic

ta

da : és de

qua-tre ca-ta - lans que n'han a - ga - fat les

/rs

-•■. • • -#•• ' -0- -^ -t^

ar-mes.¿Qué di

rem de Car - los quint, de la fa- mi-lia de Car -los?

Una can9Ó vui cantar: no hi ha molt que s'és dictada: és de quatre catalans que n'han agafat les armes.

^•Qué direm de Carlos quint, de la familia de Carlos?

Irem montanyes amunt cap a Sant Grau i els Angels. Uns dies menjarem molt, altres no menjarem gaire: algún rosegó de pa

i alguna tirada d'aiga. Irem per los camí-rals, espiant la gent que passa: no matarem a ningú i espolsarem les butxaques. La gent ja se'n cansarán: en darán part an el batlle. El batlle, com n'és for9at per fer tot lo que li manen, fará tocar sometcnt, aquell repic de campanes. Nosaltres, com som jovent, farem bellugar les cames.

Foren els Rilis uns lladres célebres, per lo temuts, a la comarca de Talt Llobregat. Ells mateixos se dictaren aquesta cangó, donant a gloria l'ésser lladres. Procedíen de Saldes. El llur pare, qui, segons el Calic, els havía mal-criats de petits, era conegut per el Tdrric, i havía estat de moliner en els molins del Casó i del Coleri de Bagá.

CONTRABANDISTES DE CASTELLAR D'EN HUC

Andaní

De - ien que'l Cas-te - lia - na tor - na - ri - a es-par - ra -

Centre Excursionista de Catalunya

53

^=í-

íc:

í?:

-0^ ^ # *

-#-

-?^-

cat. De

cat. Com

:=i:

1^

det

-' ^ •

±=fc:

ha tor

nat.

la mar-xaha estat cur - ta,

ves

Deien que'l Castellana tornaría esparracat: com la marxa ha estat curta, vestidet n'ha tornat.

No ronden a la nit, que'n sereu castigats: miren qne la llei castiga aqnells que no fan bondat.

Diu que no's vol posa al Ilibre per anar a confessar: com que la marxa ha estat curta, bastant temps ne va sobrar.

N'eren contrabandistes del poblé de Castellar,

i el mes gros contrabandista encara s'hi va quedar.

Un jove com un grande a tots els va descobri que era fill del secretari, que estava present allí.

Hi ha una classe de gent que son pitjor que animáis, que per a fer perdre els altres paren déu mil paranys.

Desgraciat és l'home que no té empenyo i dinés, que'l jutge el sentencia tant si és com no és.

Fa uns trenta anys que'ls contrabandistes de Castellar d'en Huc van ésser presos pels carrabiners dintre'l poblé mateix, essent-los trobats molts i valuosos paquets, gracies a les delacions del íill del secretari, com diu la can^ó. Era aquest un foraster castellá, imposat peí caciquisme. Com que la majoría deis castellaresos son contra- bandistes, van algar sometent, vencent ais carrabiners i apode- rant-se de llur presa. Anaren després al poblé mes de trenta carrabi- ners, que portaren a la presó de Girona ais capitosts deis contraba- distes, i a l'Ajuntament perqué havia permés que s'alcés él some- tent. Estant a la presó, un prés de Bellcaire va dictar-los una cangó, de la qual el Calic sois sabía el tro9 transcrit.

LA SARGANTANA DE DUES CUES

Andant

M

Í!=*:

íf

-*-

pa

-#^

fet

Vo

leu sa-béun cuen-to? Jo bé us el di •

54

BUTLLETÍ DEL

ré.

no

^i

P=tM

vui cap pes

— IJ — # se - ta,

tam

-é~

poc cap

*:

di

/7\

-•t

Volcu sabe un cuento? Jo bé US el diré, no vui cap pesseta, tampoc cap diñé: lo que'm convindría un got d'aigardent, i després el cuento ja el 'nirem dicnt. Busquen sargan tañes per los pedreguers: si fan dues cues, valen molts diners. A Gósol les compren i en donen bon preu: busqueu sargantanes, minyons, si en trobeu. D'una sargantana, una ocasió,

n'han dat dotze duros: val mes que un moltó. Ara se'ls ha morta: ai! quin desconsol! pr'una sargantana hau^án de dur dol!

Aquesta gent n'eren

un poc enlletrats,

i ara se'ls en riuen,

que'ls han enganyats.

El qui és mes de plányer

el pobre Jaumet:

ell no sab cap lletra

i es creu aquest fet.

El Jaumet rumia

per ser ganadé:

en comprarem matxos

i moltons també.

Seguirem la térra,

Andorra i Pallas,

i a totes les fires

ficarem el ñas,

Gósol és un poblé

que no hi ha senyors,

i ara jo em pensó

que n'hi tindrem dos.

Duran geca llarga

i barret rodó,

i a l'cncontrar-los

els dircm senyó.

Hi ha molta superstició que, qui troba una sargantana de dues cues, amb ella es fa ric, perqué li xifra la sort.

Aquest íenómen, de teñir dues cues una sargantana, realment se dona. El Calic n'havía vista una, quan era petit, a la soca d'un faig tou, a Malanyeu. Altres persones, que'm mereixen tot crédit, m'han assegurat haver-ne vistes; pero, com tots els fenómens, és una cosa rara.

Segons la superstició popular, un cop agafada, ha d'ésser mesa sota un cocí amb el sol pie de fariña, en la qual, amb una de les cues, xifra el número que traurá la rifa. Pero resulta sempre que abans d'acabar de xifrar se moren, o be la xifra és indexif rabie. Me contava un serra- dor, amb tota serietat, que la de Gósol a que fa referencia la can^ó ja ha vía escrita la xifra 7, i abans d'escriure les altres que havíen de compondré el número de la rifa es va morir. Quina llástima!

La can9Ó, que'l Calic no sab sencera, fou dictada peí Zot de Gósol. Hi fa riota deis que la compraren per dotze duros, dient-los que, de la

Centre Excursionista de Catalunya

55

riquesa que la sargantana els reportaría, aniríen per fires i podríen comprar lo que voldríen, Fins els del poblé hauríen de dir-los senyor!

LES DONES DE SALDES

Andant

Un gran cas va suc - ce

la

vo - re - ta de

FS3=

Sal-des : les do

ness'han a - vin - gut, lo que e - lies de - sit

::ísiz:ís=±=:í^iiiíf±z:

ja-ven..,Tam, pa-ta - tam, tam! Tam, pa-ta - taml Com ro - do

^7\

r±risrffi

* -•• -0- -0- -0-

la - va! Tam, pa-ta

Un gran cas va succeir a la voreta de Saldes: les dones s'han avingut, lo que elles desitjaven...

Tam, patatam, tam! Com rodolava! Tam, patatam, tam!...

per a trucar al marit

quan els feia algún agravi.

Per cinc sous que s'ha jugat

deixuplines li han dades,

deixuplines d'un cordill:

mai que s'hagués vist el cánem!

A l'esponeta del Hit

ja li ían desfer les calces:

la sogra lo té peí coll,

la muller les hi donava,

i a puntadetes de peu

a la cendrera el tiraren.

Lo pobre, quan ne va eixir.

-í

tam, tam,

taml

era blanc com una cabra. Ja l'agafen pels cabells; carré avall l'arrocegaven. Quan eren a mig carrer un gran crit ja n'aixecaven:

— Per a veure el meu marit, dones, eixiu en ventana, que veureu lo jugador

les crudels penes que passa. — Ja n'ha respost un vellet, un vellet dins d'una entrada:

— Algún temps 'guesseu vingut, algún temps i encara ara: hauría prés un boscall,

un boscall o bé una barra: US haguera percudit, ¡'esquena us 'güera trencada. Algún temps havía vist que los homes governaven, i ara tot s'ha trasmudat, que les dones porten calces. —

56

BUTLLETÍ DEL

^

nyo

LA NOIA DE LA CASA-DE-DALT DE GREIXA

Andantet

-tinh=i:

T-4— #

:t

-G-

■:ÍrT

t=i=j±::=1==:i

•t:

&=*=:

^^^=T-=r—

Peí sa

rau

de Car-nes

tol

tes, can - 90

:to

-^^

G>-

no - va s'ha

dic

tat:

tre - ta

-G~ l'he

d'u - na mi

r7\

:É=t=

-^

t5=i^:

na que jo

vaig

-G-

ná a cer

car.

Pcl sarau de Carnestoltes can9Ó nova s'ha dictat: treta l'he d'una minj-ona, que jo vaig ana a cercar.

Adeusiau, xica Antonia: de mi no te'n pots burlar: encara que siga pobre, encara tinc per pagar.

Amb ressó de tamborino

flaviol també soná:

quan vaig esse a seva casa

a bailar 1? vaig fe anar.

Com el seu pare ho volía,

ell s'ho volía mirar,

que fessem bailar l'Antonia

un xic antes de marxar,

Quan várem ser cap al vcspre:

— Antonia, haurem de marxar. - Al baixar-ne de l'escala

sa mare la va avisar:

— Vés alerta, xica Antonia, fer reconades * per Ha. —

— Ai! no tingucu por, vos, mare, que ni gent d'aixó no hi lia. —

Quan ne várem sé a la pla9a

a bailar la vaig fé ana.

Al primer ball que ballárem

ja xanxes me va tirar;

al segón ball que ballárem

al ball me va deixá estar.

— Aixó deu ser per la paga

d'haver-te anat a cercar! —

Vosaltres, fadrins de Greixa, jo bé US en vui avisar: l'Antonia Casadedalta, quan l'anireu a cercar, n'hi hcu d'anar tres o quatre deis mes granadets que hi ha, que amb els cabrerots de Greixa no s'hi vol embolicar. Antonia Casadedalta, tu bé ens vols ben composar pero encara vindrá un dia que an-e tu et farem plorar. Antonia Casadedalta, tu prou dius que no som re; pro calla, tu, Xica-Antonia: can9Ó nova et dictaré.

Carnestoltes son passades: de que mes podrem parlar?...

* El mateix Calic explica aquest terme : significa anar joves i noies per llocs ocults, iolus cum sola.

Centre Excursionista de Catalunya

57

Oi! de les festes de Pasqua, ■que bé ens hem de revenjar.

Per Pasqua ja fan ballades: per una no hi va faltar; al primer ball que ballárem al ball la vaig deixá estar. £lla em va donar mirada: ja no'm va veure per lia: ella va baixar l'escala amb el mocado a la má. Se'n va cap a seva casa: a la mare ho va explicar,

— Ai! qué t'han fet, Xica- Antonia? Antonia : qué t'han fet, ja? —

— Qué'n faría d'explicar-ho?

Res no hi podeu apriar,

pro amb els cabrerots de Greixa,

mare, no s'hi pot tractar. —

La can9Ó ja n'és dictada,

pro no sé si et só agraviat,

pero perdó ja et demano

de ma propria voluntat.

La can9Ó qui l'ha dictada

no se'n vol anomenar,

pro és un pastoret de gorda

que a cal Josepó s'está.

La can9Ó qui l'ha dictada

prou US diré d'on és fill:

— N'ha nascut a Rigoréixer:

li diuen el Sanagrills.

Aquesta can9Ó fou dictada, fa uns cent anys, per Andreu Casáis, alies Andreu de Cerconeda, per habitar aquest mas de Broca, Féu de pastor tota sa vida, i era analfabet. Era oncle del Calic.

ELS FADRINS DE MASSANES

Andantet

ÍElÍ^=fe¿í^-^Í^É^^

Els fa - drins de Mas - sa

^7\

nes

-i:

i^Í5:

^— -#-

gran a - no - me

/7N

í^_

te - nen

^g^^^^l^>^^^^^

da: s'han po - sat a fes - te

tizzí

íÍ=íi=íí=

jar u-na no-ia de sol

da-da. La tru-la-la lu-Ia-Ia lu

±=i=í=±

^

rrs

:*:

ÍF^

#=^^=±=¿

la

ra

la - la - ra la - lu - lai.

Els fadrins de Massanés teñen gran anomenada: s'han posat a festejar una noia de soldada.

La, trulala, luíala, lulara, la, trulara, lulai.

Si voleu sabe on s'está,..

s8

BUTLLETÍ DEL

a cal Masové per criada; si voleu sabe el seu nom... Roseta s'anomenava. El seu oncle masover cada dia rexhortava: — Si te'n parlen, de casar, diga'ls que no és hora encara. Amb eix entremig de temps se li ha morta una germana: se n'és añada a Tuixent per governar una casa. L'Estevelló ho ha sabut: de promptc se n'hi anava. Ja l'en troba baix al sol.

soleta, que's pentinava;

ja li dona el Déu-vos-guard

an ella i ais de sa casa:

— D'alló que havíem parlat... ara vine per a casar-me.

No t'ho diré amb xifres, no, que ja t'ho dic a la cara.

— 'Tevelló, si et vols casar

te n'haurás de cerca una altra.

— Ara ¿qué dirá la gent,

que me n'has donat carba9a?... Pero a mi aixó no'm fa res: si no és una será una altra. —

Segons el mateix Calic, és mes llarga aquesta can^ó; pero ell no'n sabía mes.

LA PUBILLA DE CAL COLOM DE GOSOL

Moderai

Ip^^^^^^^^^^^f^^t^n

U - na can - 50

vui can - tar (no hi ha molt

que s'ésdic-ta - da)

d'u-na pu - bi

lia que hi ha que a cal Co

— #— lom

ínr

/Tn

^

V^-.^-^p:^JE^E^E^_E^EgEMt^^^

s'és cri - a - da.

A-deu, pu - bi

lle-ta, a-deu, que no hi ha

• • é — — #1" — • — — ""-" ■- •

/Tv

:í

no

ia mes gua - pa.

A-deu, pu

bi

He - ta, a-deu.

Una can9Ó vui cantar (no hi ha molt que s'és dictada) d'una pubilla que hi ha que a cal Colom s'és criada.

Adeu, pubillcta, adcu,

que no hi ha noia mes guapa.

Gran ditxa poden teñir, lo seu pare i la sua mare, d'havcr-ne pogut criar planta tant agraciada. Ella té gracia al parlar i al caminar té bon aire, i allí ais fadrins, quan hi van,.

Centre Excursionista de Catalunya

59

a tots fa gran arribada; mes ara diu que no hi van perqué ella no hi estava: se n'és añada a filar -allí an-e la part obaga: s'hi és guanyat un vestit a la moda de rusan9a. £1 gipó n'és de vellut,

les faldilles de burata, les mitgetes son d'estam, el davantal de percala. Ella diu que ho baila tot, xotis i parsoliana, menos amb el Marrinxó, que an ella no li agrada.

Incompleta. Es dictada peí Zot.

LES NINES DE MALANYEU

Una can9Ó vui cantar <(no hi ha molt que s'és dictada) de tres ninetes que hi ha •que a Malanyeu son criades.

Adeu, Tereseta, adeu: tu te'n portarás la palma.

De tres ninetes que hi ha les dues ja son germanes: n'hi ha una de Bellver,

i dues de Sargantana. Elles burlen els fadrins: deis fadrins serán burlades. Amb noms els han motejat: peí mateix serán tornades. Lo un Barretina-tort, l'altre Pigat-de-la-cara, i l'altre lo Geperut, i lo Trabinella l'altre, i l'altre el Cal9a-tibat, i Mals-colors-a-la-cara.

Fou dictada aquesta cangó, de la qual sois aquest tro9 sabía, fa una cinquantena d'anys. La seva tonada es igual a la de l'anterior.

EL MULLAS DE VALLCEBRE

Andant

Í=:

dzzní

U - na can - 50 ta n'és d'u

ne - ta no - va (bé la na mi - nyo - na que a Valí

I

=^=-í'^^s=

-^=-^:

■=í

^^---

sen - ti - reu can ce- bre se n'es

tar)

tre

-#-

tá, que

^^^^^

per nom se diu Mun-

6o

BUTLLETÍ DEL

— 1	h-— J , ' , } 1 r- — h-t— ;— h" ^-j''-í-
— ^ — ^ 9	J ^-^^-^ ^:^-p J_|_J_,!_J_¿^tL_ ^

de - ta

queés fi-lla del Mu - Has.

*rrj:

i=-!s=^

Si US pro-met al-gu-na

.^=^:

CO

sa.

fa - dri - netSt no'n fa • ceu

cas.

Una can9oneta nova (bé la sentireu canta) treta n'és d'una minyona que a Vallcebre se n'está, que per nom se'n diu Mundeta i que és filia del Mullas. Si US promct alguna cosa, fadrinets, no'n faceu cas. Tu, Dents, que ara la festeges: no sé si t'escaparás: si t'agrada la carba9a ja estic cert que'n menjarás. Com ella no n'és escassa, ni li reca la llavor, quan está ja amonestada té modos de dir que no. Aquesta galán minyona ajudeu-me-la a mirar: n'és una noia molt guapa: no se li pot ignorar. Encara que n'és d'aquelles del cossarrillo grossé, la mica de gep que porta li n'está d'alló mes bé.

El dot d'aquesta minyona

jo prou vos diré quin és:

té cinc dits a cada má,

pro no sé si valen re;

en sab de cosí i fer mitja,

jo sois ho he sentit a dir,

i en sab fé algunes camises

pels que volen presumir.

Les noies d'avui dia,

com és cosa que ja es veu,

no teniu a la memoria

les coses com les dieu:

quatre amb un, quatre amb un altre,

no mireu lo que pot ser,

i a moltes el temps us passa

i US queden en el planter.

Els fadrinets de Vallcebre,

de Saldes i Massanés

deuríen, si tu els miraves,

donar-te'n un bon revés,

perqué tu matcixa els deies,

com tantes ne dius de frau,

que a cap fadrí de montanya

no'l colliríes del fang.

Fa uns trenta o quaranta anys que fou dictada peí Manset de Fígols.

LES NOIES DE GISCLARENY

Can^ó nova s'és dictada del poblé de Gisclareny: si n'hi ha quatre o cinc noies que'n son faltades de seny. Jo voldría nomenar-lcs, pero quasi me sab greu;

mes el dever m'hi obliga per lo que ara sentireu: Allí al raval de Vilella, allá assota Sant Miquel, allá n'hi ha tres o quatre que's pensen arriba al cel.

Centre Excursionista de Catalunya

6i

Si la una diu a l'altra:

— Naltres som del punt mes alt, — Semblen unes barj oleres

quan ixen de Thospital.

Margarida del Minguetó,

tens un nom molt aixerit,

la cara tens arrugada

i el color molt perbullit.

Sembles una petxigana

quan corre per un planell.

No cree que mai pugnes dir-ne:

— El meu xicot és aquell. — Antonia de la Noguera,

bé te n'hauré d'avisar: no parles que no agravíis amb el teu enraonar. Cara bruta i batxillera, la roba com un fregó, per fer-la neta hi caldría una arroba de sabó.

Ara en trobarem una altra, que és la de cal Toni-Jan: mereix bé una cantada, si pot ser, al seu davant. Ella es pensa ser molt alta i és la mes xica del món: ni menos ningú en daría un picotí de segón. Treseta de cal Vaqué, bé us-e la podeu mira quan ella va cap a missa a Gisclareny o a Bagá. Sembla la mal ensacada: la mitja porta al garro: qualsevol que se la miri vos en pot donar rao. Margarida del Ponet, que m'havía descuidat:

te'n poso per capitana

per dir-te'n la veritat:

com tens la cara folrada,

no t'adonarás de res,

pro ais fadrins de Gisclareny,

creu-me, no'ls murmuris mes.

La teva mare prou busca

per veure si et pot casa;

pero, com ets tan glan cosa,

jamai ho alcan9ará.

Ni els seus modos no hi abasten

per tornar-ho a comen9á,

que les carbaces que portes

valen mes que tot Bagá.

Teniu la llenga molt llarga:

pica mes que un escor9Ó:

tots els joves d'aquest poblé

vos en podrán dar rao.

Ja no hi ha cap jove al poblé

ni cap jove ni casat

que no'l 'gueu passat per llengua,

per di'us-en la veritat.

Fadrinets de Gisclareny comenceu's de prepara per cantar les camalleres, que la Pasqua ja vindrá. Estes quatre o cinc mocetes les fareu ben divertí: totes pixarán de rabia al vespre i al dematí. (Parla elpoeta) : Déu vos dó salut i vida per pogué'ls-e-la cantar, lo que jo desit jaría per poguer-ne treballar, Tot aixó és una alegría i una divertido:

mentres que elles se n'esmenin, per tots ens será millo.

Fa uns trenta anys, o mes, que fou dictada per un de Berga, cobrant un duro peí treball. La causa fou que les referides noies ti- raren un jove (l'hereu Estevenó) a la bassa que hi ha sota Sant Miquel de Turbians. En ven jangá els féu dictar aquesta cangó, i, malgrat ella, cap va quedar-ne per maridar. Algunes encara son vives.

(Continuará.)

j. SERRA I VILARO, pvre.

62 BUTLLETÍ DEL

CRÓNICA DEL CENTRE

JANER DE 19 1 3

CONFERENCIES I SESSIONS

Dia 3. D. Félix Duran va continuar la seva conferencia ressenya d'una Exciirsió a Cervera, Bellpuig, Vallbona de les Monges i Lleida, fixant-se princi- palmcnt en l'aspecte monumental de les susdites poblacions.

Dia 10. D, Eduard Vidal r^ssenyá Una excursió per la comarca d'Olot, descrivint els itineraris i poblacions de Sant Joan de les Fonts, Cástellfollit. Santa Pau i Ridaura, a mes deis voltants de la capital, i l'itinerari vers Vall- fogona i Ripoll.

Dia 17. D, Josep Domenech i Mansana. — Ressenya d'una excursió a la Renclusa (Montanyes Maleides) passant per Binefar, Graus i valí de Benasque i engorjats de Run.

Dies 24 i 31. Mn. Jaume Oliveras. — Ressenyes d'unes Ascensions des de la valí de Bohi al pie d'Aneto, i des de Bagnéres de Luchan a la Maladeta» Totes aqüestes conferencies han sigut acompanyadcs amb la projccció de nom- brosos clixés fotografíes.

SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA I HISTORIA

Dia 8 janer. Conversa XXXVII d' Arqueología romana, a carree de don Pclegrí Casades i Gramatxes. — Obres hidráuliques d'utilitat pública. — Con- dúcelo de les aigües de mina : medició i distribució. — Les piscines i cisternes,

— Els emissaris. — Les clavegueres. — Els ports.

Dia 15. Conversa XXXVIII. — Les vies de comunicació. — Carretcres {vies). — Els miliaris. — La via Appia, — Les vies principáis de les Hispanies.

— Ponts. — Importancia d'aqueixes construccions.

Dia 22. Conversa XXXIX. — De l'arquitectura privada. — La casa. — Resum historie de 1 'habitado particular a Roma. — Distribució de sos princi- páis elements. — Influencies gregues. — El luxe a les cases riques (domus)

— Descripció de la casa palau de Mamurra.

Dia 29. Conversa XL. — Descripció de la domus de Mamurra. ■ — La casa deis Vetti a Pómpela, i altres. — 'L'insula o casa de lloguer. — Descripció de la casa pobre.

SECCIÓ DE FOLK-LORE

Dia 4. D. Rosend Scrra Pagés, president d'aqucsta Secció, va donar la conferencia descnrotllant el tema La Festivitat deis Reis, la qual va ésser segui- da amb for9a interés per la concorrencia allí aplegada.

Centre Excursionista de Catalunya 63

La propria Secció va fer, el dia 6 d'aquest mes, una visita a TEscola Nacio- nal de nenes dirigida per la folk-lorista D.^ María Baldó, on se celebra una festa. popular, ben agradosa i atractívola.

EXCURSIONS I VISITES

A MONTBLANCH, SANTA CoLQMA DE QUERALT I IGUALADA, Durant els

dies 4, 5 i 6 d'aquest mes de janer, i organitzada per la Secció de Fotografía, va realitzar-se aquesta interessant excursió vers la conca de Barbera i la Segarra,, visitant-se i traient-se nombroses vistes fotográfiques deis principáis monu- ments de les poblacions esmentades i de les de la Guardia, Sarreal, Rocafort i Tous, compreses en aquell itinerari i les quals foren igualment visitades amb tot deteniment.

A Sant Iscle de les Feixes i Cerdanyola. — Organitzada per la pro- pria Secció de Fotografía, i amb assistencia de nombrosos senyors socis, va efectuar-se, el dia 19, una excursió vers la veina serra de Vista Rica, coll del Pas del Vent i Sant Iscle de les Feixes, per retornar per Cerdanyola després d'obtenir bon nombre de clixés fotografíes d'aquests pintorescos voltants.

A Sant Martí Sarroca, Torrelles i Santa María de Foix. — El dia 16,. i organitzada per la mateixa Secció de Fotografía, va celebrar-se aquesta nota- ble excursió, dirigint-se bon nombre de companys, en el primer tren, cap a Vilafranca del Penedés, des d'on, en carruatges, se traslladaren al poblé i anti- ga parroquial de Sant Martí Sarroca, el qual monument visitaren curosament junt amb els senyors rector i vicari d'aquella esglesia i de l'entusiasta D. Antoni Guasch, soci delegat del nostre Centre. Des d'allí es dirigiren a Torrelles, i en havent dinat pujaren dalt l'encinglada i antiga parroquia de Santa María de Foix, des de la qual retornaren per Torrelles i Vilafranca a la nostra capital.

Al turó i castell d'Aramprunyá. — Sots Tiniciativa i organització de la Secció de Geología i Geografía física, va efectuar-se aquesta excursió el dia 12 per visitar els terrenys primaris i secundaris de Brugués i Aramprunyá, que ofereixen pintoresques característiques.

NOVA

El dia 12 d'aquest mes de janer va teñir lloc, en el gran saló del Palau de Belles Arts de la nostra capital, un festival infantil a benefici de l'obra deis Refugis de Montanya del nostre Centre Excursionista i de l'obra no menys meritoria de la fundació d'un Pare Infantil. La festa, que íou en extrem agra- dosa, va veure's forya concorreguda.

04 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

SECCIÚ METEOROLÓGICA

ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARAN)

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE JANER

TEMPERATURES (a l'ombra)	PRESSIONS BAROMÉTRIQÜES A OMALNIVELLDELA MAR
MITGES MENSUALS	MÁXIMA EN 24 HORES	MÍNIMA EN 24 HORES	MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TARDA	8 MATÍ	8 TARDA
3". 1 6	3".90	I4''(clies24,25,29)	—2^.5 (dia 13)	768'5o mm.	768'l5 mm.

ESTAT DEL CEL.

Dies serens . . 9 » nuvolosos. 10 » coberts. . 12

14	8 t.
5	»
12	»

HUMITAT RELATIVA MITGES MENSUALS	NUVOLS CLASSE DOMINANT
8 MATÍ	8 TARDA	8 MATÍ	8 TARDA
75'96	76'4i	CIRRUS	CIRROS

Dígs de pluja . . 4

» de neu ... i

» de gla?ada . i5

» de gebra . . i

» de boira . . 9

NUVOLOSITAT

MITGES MENSUALS

8 MATÍ

5'6i

8 TARDA

4'48

TOTAL DF, PLUJA MENSUAL: 27*8 mm. » DE NEU » : o'o4 mts.

	VENT
DIRECCIÓ	DOMINANT	VKLOCITAT: EN 24 HORES
8 MATÍ	8 TARDA	MUJA MENSUAL
s	NNE	85'248 kms.

J. s. s.

El Centre Excursionísta uk Catalunya i la Direcció del Butlletí deixen idtegraals respectius auiors la responsabilitat deis treballs ñrmats.

Barcelona.— Tip. «L'Aven?» : Rambla de Catalunya. 24. — Teléfon 1 1 5

Any XXIII

Barcelona, Marq de 1913

NÚM. 218

ButUetí

d«i

Centre Excursionista de Catalunya

EL CASTELL DE CENTELLES*

ESTUDI GRÁFIC I NOTA DESCRIPTIVA

EL Castell de Cen- telles, nomenat també de Sant Mar- tí, en el partit judi- cial de Vio, terme municipal de Sant Maití de Centelles, se troba al cim d'un turó que s'aixeca 200 metres sobre la carretera que'l vol- ta (carretera de Cen- telles a Sant Feliu de Codines), a 339 sobre'l nivell de l'es- tació de Centelles (en el ferro-carril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses) i a 845 sobre'l de la mar. Des d'ell se domina un extens panorama, limitat per la part de Pireneus compresa entre'l Puigmal i el Canigó, i peí Montseny; destacant-se la ciutat de Vic en mig sa formosa plana.

D'aquest castell, que dista de Testació de Centelles uns cinc quarts d'hora, poc ens en diuen els documents. Quelcom ens en pro- porciona la tradició; pero quin valor podem donar-li? Dit castell, sens dubte, ha pertangut sempre ais mateixos senyors, els comtes

Vista general del castell

Treball premiat en el Concurs d' Arquitectura.

66

BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

de Centelles, que esteníen llur jurisdicció ais pobles de Balenyá, Berti, Sant ]\lartí de Centelles i Valldeneii; familia nobiliaria célebre en tot temps de l'historia de Catalunya i famosa per ses rivalitats amb els Cruilles; títol que posseeix avui D. Manel de Lianza i Pignatelli d'Ara- gó, duc de Solferino, comte de Centelles, baró de Casetes, etc.

Segons la tradi- ció, aquest castell era deis alarbs. De- vía ésser, en tot cas, una construcció an- terior en el mateix lloc, puix Tactual, en sa part mes anti- ga, es obra posterior al segle x, época en que'ls alarbs ja no podíen estendre les Uurs correrles, ni mcnys llur domina- ció, per aquests in- drets. Fou assetjat ])er Ludovic Pius, qui se n'apoderá va- lent-se d'una estra- tagema, de la qual sembla deduir-se el sen nom. (Salarich: Guia cicerone de Barcelona a Vich,

1877.)

El castell fou abandonat, a ])rinci])is del segle xviii, pels seus senyorials moradors, els quals traslladaren llur estada a la casa-palau que avui els serveix per estiuejar, a l'interior de la \ila de Centelles; casa comentada en el segle xvii, no acabada encara en son interior, i en el frontis de la qual se destaca l'escut deis nobles proprietaris.

Les mines del castell de Centelles foren visitades, entre molts altres, en 1878, per Tactual ])resident del Centre Excursionista DE Catalunya, D. César August Torras, qui ens en ha deixat ses im- pressions en les Memories de l'Associació Catalanista d'Excursions científiqucs (volum II), i en 1882 ])els Srs. Geniclara i Rusiñol, que

■m

ii. I lii. S.K.iii

Muralla i marlets

68 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

ho feren en el butlletí L' Excursionista. L'última visita va teñir lloc en 1911. En aquest transcurs, ¡quantes meravelles n'han desapaiegüt a conseqüencia de la barbaria del temps i deis homes! ¿Qué s'han fet, els mosaics blaus de la capella? Qué, la casa deis guardians? ¿Qué, les portes de fusta i ferro de la casa dita del masover? Qué, de Ja casa nomenada del moro? No ho sabem. El retaule gótic i l'imatge de la Mare de Déu els trobareu, arrimat i polsós el primer, vestida la

Tall transversal del castell

segona, a la parroquial esglesia del veí poblé de Sant Martí de Cen- telles; les lloses deis sepulcres, en el Museu Episcopal de Vic; pero enlloc les portes de ferro i l'espadanya.

Qué és lo que queda del castell? Després de penosa costa, passant peí sot del castell o per Codinamala, se troba un vell pont que era en altres temps l'únic pas que conduía a la serra de Berti. A pocs metres se troba la románica i baixa porta orlada amb Tescut deis lleons i els rombes, defensada per una circular i enderrocada torre. Dins del castell, i en el centre, se veu una alta roca, al cim de la qual hi ha restes d'un reducte i de la torre de l'homenatge. A la dreta, i davant del seté marlet, hi ha la capella románica de la Mare de Déu. Es baixa de sostre, i els seus murs son de sis pams i mig de gruix. Conté Uoc per a dos altars a l'esquerra i per a un a la dreta, de cinc pams i mig de fons; el darrer amb una finestra. L'entrada a la capella és al costat dret. La porta és baixa i de mig punt; l'absis rectangular, amb una finestra al costat de Tepístola.

Al costat de ponent se venen restes de diverses cambres. A la banda de mig-dia hi ha la casa del moro, la qual no té sortida per aquella

	"> "Ti^pMHí^HKim	>'*,■. >, ■ ■ •	:^"::.1rS	i^
	.jJnl	,;.!e/:f .■ , i		^^
	,.M^'<LéÉkJÉ¡3SBK^^^^^L		J.	i	Hk-t^*»'	!
'"^4	^^-wmmmmms^-^s^^		-;í--.,.
'w-4	^^	' y - . ■;..,;. , ■ ^	%	w	mjE	i
		^ra	1	%
riHHfeü:''''jl	^ffi	|Éf^		«
/' •' " '^- 4^'^, .S^^:Af- ■'	w^fm	^ ^;^ilí^v>
' -'^^^^^^f' ■'-'/'■.	:}n^f'^A^'\ *'V.	íl^^^:
BmS^HHi			fSt.
WÍKiM^iSXs^^Sp^^^mtB^BSmmk	. •■(f #'" / . 1	7*í	•■••f 1-

w

H ;/)

U

<; Q

Oí H

70

BUTLLETÍ DEL

part, a pesar de mancar-li dues parets, pnix la voreja el precipici. La porta de dita casa que mira a llevant és estreta i baixa, observant- se en el frontis diverses aspitUeres en forma de creu : una en el pis baix, i tres en el següent. Les dues parets de la casa del moro

arrenquen de la pe- nya central, de ma- nera que peí costat nord aquesta li ser- veix de paret. A l'interior se veuen restes de l'escala de caragol que devía servir per pujar so- bre la penya o mon- tíco], últim lloc de defensa del castell. En els costats del SE. i de llevant se conserven escasses restes de fortifica- do. A l'esquerra de l'entrada hi ha en- cara les parets de la casa que serví de primer per al masover i després per a Termita del castell. Les fines- tres d'aquestes construccions, que son moltes, están allindarades amb grans pedrés, presentant, algunes, ornaments gótics. L'escut deis Centelles se troba a la porta d'entrada i en algún altre lloc. Les muralles del castell son de sis pams de gruix, coronades de marlets de sis pams i mig d'ample, deixant entre ells un espai aproximat de cinc pams i mig; mes baixes les del nord que les del NO., i pre- sentant totes una aspitllera al mig. Peí costat NO. s'hi veu una finestra oberta en la muralla. Segons el Sr. Torras, a la part de fóra del precipici lii havía les presons del castell, a les quals s'arribava des de dalt; no havent-hi necessitat de paret a causa de Timportant precipici existent.

Les muralles son construides amb petits carreus de pedia pica- da, presentant-se en conjunt l'aparell ambura perfecció de ti.eball notable. Hi ha grans panys de paret amb Uargs junts horitzon- tals. La porta d'entrada al castell és de punt rodó, adovellada amb llargues pedrés. També presenten hermoses dovelles, acurada-

Interior de la capella

Centre Excursionista de Catalunya

71

ment picades, les portes de la capella i la de les cambres del cantó nord.

Díveises finestres, a mes de teñir el lUndar de pedra treba-

CONSTRUCCIONS AL CANTÓ DE PONENT

liada, presenten els brancals formats amb grossos carreus molt ben escairats i Tantpit amb motUures.

Es un deis castells de Catalunya que mes sofrí la superbia de Felip V. D'aquella ferma fortalesa, sois ruines que impressionen i condolen avui resten, que encara ens parlen de sa imponent grandesa. *

j. DOMÉNECH MANSANA

♦ Nota redactada amb la coMaboració de D. Félix Duran.

^2 BUTLLETÍ DEL

REFÜGIS DE MONTANYA EN LA NOSTRA TERRA

UN CRITERI SOBRES LA LLUR CONSTRUCCIÓ *

No's pot negar l'importancia que revesteix aquesta qüestió per a l'excursionisme montanyenc, i especialment quan se tracta de les grans excursions o campanyes portades a cap a la regió de les altes montanyes, on la naturalesa te posat son inter- dicte a la vida humana, dificultant-la i fins íent-la impossiblle per la falta de recursos i per rallun3^ament deis centres de ])oblació.

Es en aquest cas que les societats excursionistes han de fer sentir llur acció iniciadora amb l'erecció deis nomenats generica- ment rcfugis de montanya.

Mes demostrada íácilment la necessitat d'aquests, i el constituir una xarxa deis mateixos una de les tasques preferents de les societats esmentades, ja no és tant fácil formular un criteri tancat sobres com han d'ésser aquests refugis, puix la qüestió es presenta molt complexa en sí, ja que en ella intervenen i sense descendir a detalls, múltiples factors que fan variar en cada cas la resolució de l'assumpte, ensems que la forma d'intervenció perpart de les societats promotores.

Així, dones, si es pregunta com ha d'ésser un refugi de montanya, a la veritat, cree jo molt arriscat el contestar categóricament a tal pregunta, formulada en aquests termes; car suposo que no s'entendrá com a solució d'ella la relació vaga de les tais o quals condicions que han de reunir les dites construccions per satisfer l'objecte a que se les destina.

Mes, encara que concedim un simplista valor an aquesta contesta, ara prejunto jo : ¿pot deixar aquesta, per sí sola, resolta la qüestió en totes les se ves fases? Segurament que no, i d'aquí que's presentí la necessitat de tractar-la baix tots els aspectes; tenint, naturalment, sempre present el fi únic que han d'omplir les construccions nomena- des refugis de montanya, i amb Tobjecte de prevenir, a les entitats creadores, de possibles fracassos.

Fetes aqüestes consideracions generáis, que poden servir com a justificants del fi amb que ha sigut escrit el present treball, pas-

• Comunicació llegida peí seu autor en el Primer Congrés Excursionista Cátala, celebrat a Lleida el 24 de juny del 191 1.

Centre Excursionista de Catalunya 73

sem a posar de manifest els variats aspectes de la qüestió que'ns ocupa.

Sens dubte que podrá classificar-se com a refugi de montanya, i íins, si es vol, omplirá l'objecte per al qual fou creat, una senzilla cova o baama, ja natural, ja artifícialment oberta a la penya.

En aquest tipus de refugi podem incloure la cova feta buidar, l'any 1883, per l'insigne comte Russell, en el vessant septentrional de la bretxa de Roland (massig del Mont-Perdut, en els Alts Pire- neus), a 2,800 metres sobre'l nivell de la mar i d'uns 18 metres cúbics de capacitat. Així també les grutes nomenades de Bellevue, situades a la montanya del Vignemale (una de les quals amida 3^10 metres de llargaria per 2*55 metres d'ample i poc mes de 2 metres d'algaria), manades fer per l'esmentat comte i a costa de grans penalitats, poden afegir-s'hi com a semblants.

Aquesta classe d'habitacions, de la mena de les troglodites, poden constituir un suficient refugi; En elles, que son indestructibles, se trobará un complet aixopluc; i, si están degudament orientades, se-gaudirá en Uur interior d'una temperatura agradosa, per rao de la poca conductibilitat de la roca, i servarán durant la nit part de Tes- calfor amagatzemada durant el jorn.

Com diu el gran viatger Tesmentat Russell, han d'ésser aquests refugis la veritable mansió del montanyenc : allí, en el cor invul- nerable i tebi de la montanya, se trobará guardat de les inclemencies de l'atmósfera, i podrá restablir les seves forces agotades. ¿Qui sab si els nostres avant-passats tingueren plena rao en Testabliment de llurs morades?

Un pas mes enllá en l'art constructiu, i ens portará a considerar •els recintes, generalment de poca superficia, tancats per parets de pedra seca i arredossats a un penyal que'ls servirá de mur i fins de sostre. En ells hi haurá llurs porta, finestra, xameneia, i tal vegada també un pía inclinat per servir de Hit. De tal classe poden esmentar-se el refugi manat construir peí comte Russell, l'any 1877, en el vessant meridional del Cilindre de Marboré (en l'esmentat massig del Mont- Perdut), situat prop deis 3,000 metres d'altitut, i format per tres murs de o'8o metres de gruix, que comprenen un espai de 25 metres qua- drats tancat amb una porta de ferro. Es capac per a 30 persones, i costa l'obra uns 1,100 francs.

Altres semblants son el nomenat d'Arremoulit, que's troba a la regió de la montanya del Balaitous (Alts Pireneus), construit, l'any

10

74 BUTLLETÍ DEL

i8S6, per la secció del SO. del Club Alpí Francés; i la cabana conegiida per la Renclusa, situada en les nostres Montanyes Maleides (Maladeta), a una altitut de 2,225 metres.

Les construccions d'aquest tipus, malgrat llur enganyosa apa- riencia, presenten defectes molt greus, essent el pitjor l'humitat que lii sol regnar gaire-bé sempre, i que, ajudada de la baixa tem- peratura, es converteix en glac permanent i de molt difícil treure. Aixó fou lo que va íer inhabitable la susdita cabana d'Arremoulit, i que, tenint en compte aquest defecte, comú a totes les cabanes arredossades a la penya, obliga la Comissió de Refugis del Club Alpí Francés, presidida per MM. Guyard i Nerot, i assessorada per Mr. Wa- Uot, a recomanar a les seccions de dita societat que no's deixessin enganyar per una falsa economía, i que no emprenguessin cap cons- trucció que no's trobés completament afilada per tots costats. En aquest sentit está redactat l'article seté del segón capítol del Regla- ment sobres les cabanes, fet i reformat peí Club Alpí Suic en 1886.

Tenint, dones, en compte aquesta práctica recomanació, ens. trobem al davant del tipus de refugi o cabana completament afilada, construida de planta mes o menys gran, amb ses parets de pedra. seca i amb teulat. Tais son les cabanes que aixequen els ncstres pac- tors a les regions Pirenenques, cobertes amb fusta i gleva.

Aquest és el model corrent de refugi i el generalment adoptat per totes les entitats excursionistes de l'estranger, arribant a comptar- se'n mes de 300 repartits per tot el territori suíg. Llur edificada resulta económica; i si el lloc ha sigut ben escollit, en un terreny en- lairat i sec, se venen Iliures de l'humitat, contribuhint-hi l'airejament de Uurs parets. La coberta de fusta ofereix material apropriat per a en cas de foc; lo qual, ajudat de la composició deslligada deis murs, fa (\ue, en un accident d'aquests, se vegin fácilment destruides.

Per remeiar aquest defecte i donar-los fácilment un carácter mes. permanent de solidesa i incombustibilitat, el Club Alpí Francés adopta el model de cabana completament construida de mampos- tería, i coberta amb volta apuntada, amb el fi de suprimir tota enea- vallada de fusta. En aquest model poden incloure-hi la cabana de la bretxa de Tucarroya (massi^ del Mont-Perdut), construida en 1890 baix la direcció de Mr. Lourde-Rocheblave. Al mateix tipus ¡)ertanyen el nomenat refugi Packe, aixecat en el col! Rabiet, massig ílel Pic-Long, en els Alts Pireneus, l'any 1895; el que's troba desde l'any 1896 en el Prat-Long, a la valí de Lys i prop de Luchon; i el de la Porqueta d'Ossoue (massÍ9 de Vignemale), edificat en 1899.

Centre Excursionista de Catalunya 75

Tots aquests refugis amiden pocs metres quadrats de superficia, teñen llur porta de ferro, i una petita aspitllera per a la ventilació; posseeixen a mes la corresponent llar de foc amb xameneia, i la mei- tat del sol s'hi troba aixecat en pía inclinat, enrajolat o empedrat, i, mitjan9ant un ja9 de palla o herba, serveix de Hit de campanya. Ateses les reduides dimensions de tots ells, teñen sois planta baixa, excepció de l'esnreTitat'd'Ossoue, que, essent de mes grans dimensions, se construí amb un pis superior.

Aquest model de refugis, malgrat la seva tra^a poc airosa i gens elegant, l'experiencia l'ha fet molt práctic; i, si bé llur cost de cons- trucció resulta pujat, en rao de la classe de materials de que's compo- r.en, llur senzilla solidesa els fa ésser barats de conservado .

Tots aquests tipus de refugis de montan ya esmentatsfins aquí, son reduits asils que, per llur escassa capacitat, no poden contenir, apart de l'aixopluc, cap deis elements necessaris per a la vida, indis- pensables encara que sigui curta Testada que s'hi faci. Per a l'excur- sionista avesat a la montanya, i per consegüent ben proveit de que- viures, abrigalls, etc., i en plena possessió de certa endurance, com diuen els francesos, resultarán aquests refugis d'inapreciable utilitat, atesa la situació enlairada en que's troben situats, en mig de les re- gions desolades i combatudes pels rigors de les inclemencies atmos- fériques; empero an els viatgers que no reuneixin totes aquelles con- dicions ja no'ls prestarán un servei tant evident, i fins els poden ésser d'efecte contraproduent; puix, atrets per la nomenada d'aquests refugis, hi acudirán refiats i amb recursos insuficients, donant per resultat el que hí passin una estada ben molesta, i fins perillosa en cas de baixa temperatura, i posant-los-en un estat gens favorable per emprendre noves i fatigoses caminades.

Els desaventatges que presenta l'esmentat genre de refugis se troben subsanats amb la construcció de les grans cabanes nomenades, a Franca, chalets- gar des. Son edificis complets, de mes o menys capa- citat, mes tots d'espaioses dimensions, al^ats de mampostería, i generalment compostos d'un pis superior i d'un sostre-mort, i coberts amb teulat de llosa. Llur interior se troba repartit en estances, des- tinades a menjador, cuina i qualques cambres, apart d'altres depen- dencies per al servei de Tedifici. D'aquest tipus de construccions solen fer-se'n a Suiga, de fusta amb basament de mampostería, i que hi resulten económiques, per rao del baix preu del material empleiat; empero teñen Tinconvenient de ésser mena^ades greument en cas de foc.

76 BUTLLETÍ DEL

Les construccions d'aquesta classe, per llur capacitat, ofereixen el carácter de posades o fondes, i s'hi troba un hostaler, o tenancier, que proporciona an els estadants els queviures i la roba de Hit, duran t la temporada del bon temps almenys.

Se'n poden esmentar dos exemplars, d'aquests refugis, existents avui en el Pireneu, i son : el xalet-refugi nomenat deis Cortalets, en el massÍ9 del Canigó, construit peí Club Alpí Francés l'any 1899; i el d'Ull de Ter, proprietat del Centre Excursionista de Catalunya i acabat l'an}^ 1909. Naturalment que aquests refugis, per llurs grans proporcions, resulten d'un cost digne de tenir-se en compte, lo qual fa que se'l consideri, an aquest capital, com a capag de guany conve- nient. Amb aquest fi, poden administrar-se directament per llurs proprietaris o bé arrendar-los a segona persona, que és lo que ge- neralment se fa.

Mes totes les construccions d'aquest tipus, pels recursos amb que compten, exigirán sempre el trobar-se situades a una relativa proxi- mitat deis poblats, amb els quals han d'estar relacionades per bones vies de comunicació; circumstancia indispensable perqué pugui fer-se fácilment l'abastiment deis queviures i demcs elements necessaris.

Aixó fa que llur cercle d'edificació es vegi restringit a zones mes baixes, sobre tot quan se tracta de regions situades en els grans massigos montanyosos; com també és necessari que'ls poblats veins siguin, ensems que punts de proveiment, centres d'excursionisme quelcom intens, a fi que s'hi pugui establir un corrent prou nombrós i regular, en el ])on temps, que faci possible el sosteniment de Tarren- dador, o tenancier, que prengui en explotado el refugi.

En aquells llocs els excursionistes gandirán de qualques como- ditats, com si es trobessin en un hostal o en una fonda de poblet; lo qual fará que perllonguin llur estada per mes o menys temps.

Molt hi ajudará, an aixó darrer, sens dubte, la bellesa del lloc on se trobi situat el refugi, lo qual haurá de considerar-se com essen- cial condició per assegurar l'éxit de l'empresa.

Es també qüestió molt principal, per a aquests xalets guardats, la forma de portar a cap llur explotació; essent molt difícil establir en aixó un criteri concret per a tots els casos. En tesi general, entenc jo que les societats excursionistes no han de convertir-se en hostaleres, ni tant solament en interventores deis dits refugis, car la cura i l'as- sistencia que demanen aquests és tasca ben delicada, que exigeix una suma de coneixements, resultant impropri el posseir-los les esmen- tades societats. Deu ésser l'intervenció per part d'aquestes, a lo mes, de carácter tempc^ral, per lo qual, en un contráete j)reviament estu-

Centre Excursionista de Catalunya 77

diat, fixarán les condicions a que s'ha d'atenir Farrendador per al bon funcionament del refugi : tais son les que's refereixen a l'apor- tament deis efectes necessaris, tarifes d'hostalatge, despeses d'entre- teniment i desperfectes a l'edifici (exceptuant-ne els ocasionats per for^a major), adob i conservació deis camins d'accés i demés llocs convenients, etc., etc.

I ara, finalment, cal esmentar una solució especial de l'obra deis refugis de montanya que, malgrat ésser una mica restringida, per la relativa economía de medis per portar-la a cap i per trobar-s'hi resolta Tenutjosa qüestió de Tarrendador, almenys en part, és digna d'ésser tinguda en compte. Tal solució és l'habilitament d'edificis ja existents, com maso verles, hospitals (hospices) en els ports de montanya, grans cabanes ramaderes, casetes forestáis, santuaris, etc. En tots aquests casos, i mitjan9ant un conveni entre llurs proprie- taris i les entitats excursionistes, será factible construir en ells un nou eos d'edifici, o bé, senzillament, reservar part de la construcció, encara que no siguin mes que qualques cambres, fent-hi les obres con- venients a fi de destinar-Íes ais excursionistes societaris que hi acudin. Allí, el masover o arrendador ja existent, podrá exercir les funcions de tal, i per compte deis nous arrendadors.

Així ho féu la secció de Sports de Montanya del nostre Centre Excursionista de Catalunya amb el refugi en el Montseny, situat en la gran casa nomenada de la Castanya, proprietat de la familia Pons.

Amb aquesta solució práctica podríen convertir-se en valuosos refugis de montanya els hospitals deis enlairats ports de Toses, de la Bonaigua i de Viella, en el nostre Pireneu cátala; i els de Benasque, Plan, Bielsa, Pineta, Bujaruelo, Socotor, la Mina i Zuriza, etc., en els Alts Pireneus d'Aragó. Amb una senzilla habilitado en qualques d'ells, se'ls faría a tots utilitzables com a refugis, aprofitant perfeta- ment aquells llocs verament estratégics per a l'excursionista pirenenc.

En conclusió, i tenint present tot lo dit, resumirem la qüestió, exposant un criteri a seguir en tot lo referent a instaldació i construc- ció deis refugis de montanya.

Abans de tot, i quant d'aixó es tracta, s'ha de teñir present Far- ticle del Reglament de les cabanes suices abans esmentat, en el qual consta que no cal construir cap refugi d'aquesta mena en un lloc on se n'hi trobi d'altre próxim. Val mes concentrar l'acció en un cert nombre de punts curosament escollits que no esmer^ar les ini-

78 BUTLLETÍ DEL

ciatives i els cabals exposant-los en construccions que podrán esde- venir de dubtosa utilitat; despeses que resultarán ésser una merma per a altres de mes necessitat.

Seguint aquest criteri, i elegit el lloc d'edificació que's consideri convenient, mitjan^ant les condicions a que caldrá subjectar-se (que no esmentaré a fi de no allargar mes el present treball), calllavors escollir el tipus de refugi que convingui mes, ateses les circumstancies del lloc elegit i el carácter que presentará la probable corrent deis \'isitants que pugui desenrotllar-se en aquell punt.

Si es tracta, per exemple, d'aixecar un refugi en una regió de gran altitut, tal com cal perqué serveixi de punt d'apoi per a les ascensions ais cims importants; forcosament aquest haurá de trobar-se situat en un lloc abrupte, lluny de poblats i sense possibilitat d'obrir- hi vies de comunicado, o almenys amb la dificultat de poder-Íes conservar i mantenir en bon estat i amb poca despesa si s'arriben a fer.

Q-ec que en aquest cas, prou freqüent, sería ima errada el cons- truir allí un xalet-guardat, puix ni les circumstancies esmentades ni el carácter de llurs probables visitants ho justificaríen.

En canvi, una senzilla cabana, i fins una cova-abric si tant enlai- rat ios l'indret on se trobés, com en una muralla terminal o una bretxa- sería la classe de construcció que hi escauría i que bastaría per ais excursionistes avesats a la montanya (que son els menys) i capacitats per emprendre les curses per aquells difícils indrets.

Peí contrari, si es tracta d'una regió de mes baixa zona, i per consegüent de mes fácil tránsit, i sobre tot situada prop d'un centre de concorrencia regonegudament excursionista, será aquella indi- cada per a l'establiment d'un xalet-guardat, que reunirá, de segur, totes les garantíes necessaries per obtenir un éxit falaguer.

Aixó no vol dir que, si temps a venir es va desenrotllant l'afició a les excursions per la montanya en determinats indrets, establint-s'hi un augment constant en la corrent excursionista, que arribi a fer que's consideri com insuficient la cabana o abric ja construit, no j)ugui aquesta ésser engrandida, i fins reempla9ada per un xalet- guardat, si el terreny lio fa possible.

Empero, en tots els casos, entenc jo que les societats excursio- nistes de la nostra térra, en la qual gaire-bé tot está per fer, han de teñir una predilecció per la construcció de refugis reduits i de poca despesa, lo qual els permetrá multiplicar-los al llarg de les nostres montanyes, especialment deis meravellosos Pireneus, poc menys que desconeguts; reservant-se la noble tasca de despertar les iniciatives

Centre Excursionista de Catalunya 79

particulars perqué amb Uur consell puguin portar a cap i amb éxit Tedificació i el sosteniment deis xalets-guardats.

Així ho han compres les societats excursionistes a l'estranger. I no parlo de les de Suiga, puix el renom universal que ha adquirit aquesta nació, convertint-la en casal de l'excursionisme, hi ha fet possible el sosteniment, no ja de xalets-guardats, sino de espléndids hótels, escampats arreu en llur territori.

El benemérit Club Alpí Francés, que compta com una de ses tasques preferents el coneixement i Testudi deis Pireneus, malgrat el disposar de prou cabals, i de centres d'excursionisme ben intens, com Luchon, Bigorre, Gavarnie, Cauterets, Aigües-Bones, etc., en- tre'l nombre ja considerable de refugis de sa proprietat en els Pi- reneus no'n posseeix sino un de la classe de xalets-guardats, que és Tesmentat del Canigó.

En canvi, les iniciatives particulars, o de corporacions estranyes al dit Club, se troben desenrotllades en molts indrets d'aquelles re- gions, com les Granges de Lys, els xalets deis estanys d'Oó, del d'On- cet, del de Gaube, els hótels del cercle de Gavarnie, etc., etc. I fins en la térra piren enea d'Aragó es troba ja el primer assaig d'aquest genre amb les cabanes d'Ordesa a la valí de Broto.

Veus-aquí una part de lo molt que podría exposar a la consi- deració de la present germandat excursionista aplegada en aquest Congrés, referent a la qüestió palpitant deis refugis de montanya. Prengueu tot lo dit sois com a modest intent del mes modest deis individus d'aquesta germandat, resultant d'una ja, per desgracia per a mi, no curta experiencia per la montanya, i que avui porto aquí amb el desig que veus mes autoritzades que la que acaben de sentir diguin en aquest assumpte la darrera páranla, amb el fi plausible, entenc jo, d'encaminar Tacció de les entitats que's dediquen a l'excur- sionisme, avui feligment en plena creixenca a la nostra térra, a la creació deis necessaris esmentats edificis, que son, no ho dubteu, ensems que l'asil humil i reparador de la feble naturalesa humana, llocs d'encoratjament per ais aimants de les nostres montanyes, que fan llur el lema que diu : «Com mes se coneix, mes s'estima».

jULi SOLER I SANTALÓ

Barcelona, juny de 1911

8o

BUTLLETÍ DEL

EL CANgONER DEL CALIC

RECOLLIT I ORDEN AT PER Mn. J. SeRRA I ViLARÓ

( Continuació )

CONFESSIO

Molí viu

;E£ÍE$S^^^;^EÍEsfe^EfegE|^gEiÍEl|

Vint -i-cinc del mes d'a - bril, temps de Pas-qua fio - ri - da, jo em po-sí en gran pe - rill, puix el mal de mort me cri - da.

h -h:

z1:

±--

::Í5:

ÍÍE5EE$E=

Jo me n'a-nía pas - se - jar

co-men - 90

de con- tris -tar ma

d

._j^__j^_...

— *— f— * — *-

da, ma

da, ma

VI

:ti:

da.

Vint-i-cinc del mes d'a bril, temps de Pasqua florida, jo em posí en gran perill, puix el mal de mort me crida. Jo me n'aní a passejar: comen90 de contristar ma vida, ma vida, ma vida.

A l'iglesia me n'aní rendit de conciencia : un confessor n'encontrí docte, de gran prudencia. EIl me coneix inquiet. Me'n diu : — Fes-te en9á, fillet : qué cerques? que cerques? que cerques?

Me diu el bon confessor :

— Fill mcu, no t'espantos,

que Déu Nostre Senyor

té estesos els bracos

per a recollir de cor

qui li sab seguir els passos.

El primé és amar a Déu, mes jo poc lo ama va, complía lo de ver meu, i de Déu no me'n cuidava. Fe, esperan9a i caritat, jo tot ho havía deixat; mes ara... mes aríi... mes ara...

Va seguir) t examinant-se deis dcu manaments; mes el Calic no'n sabía mes.

Molt viu

ELS MANAMENTS

El pri-mé ésa-mara Déu so-bre to- tes les co - ses.

El se-gón no ju-ra - ras si - nó co-ses for - 90 - ses.

Centre Excursionista de Catalunya

8i

--^-

::íii±=jiz^=¿i::íii::=± i— •— -z-n—i ^— -— I— ^

i en cas de ne - ees -si

tat

rrs

ju-ra - ras

-0 #

0-

la

ve - ri

tat.

El primé és amar a Déu sobre totes les coses.

El segón no jurarás sino coses for^oses, i en cas de necessitat jurarás la veri tat.

El ter9 santificarás totes les festes manades: tots los dies oirás missa baixa o bé cantada, i, si tens ocasió, n'oirás el sermó.

El quart honrarás ton pare i ta mare: gran premi guanyarás si ho prens amb paciencia. Gorda aquest manament, que t'és convenient.

El sisé manament.

que m causa major pena: gorda de deshonrar-ne tota dona genua.

Con te confessarás de les coses robades no serás perdonat que no les hages tornades. Si al seté no vols faltar ves-te'n a confessar.

El vuité no llevarás ningún fals testimoni: qui és amic del mentir n'és esclau del dimoni. Qui no diu la veritat no té gran bondat.

No desitjos els béns sino que te'n previngon: causen mals pensaments: mira, no t'hi entretingos.

ELS MANAMENTS

Ben moderat

S^g^gÜH^

ezii:

:*:

'G-.

Co - bles i a -la - ban - ees can - ta-rem, eris-ti - ans, com la llei de Déu ma - na en - se-nyá ais ig-no - rants.

r:\

ter - ra, pa - re tot po - de

Vos,

rei de cel i

ros : te -

:i

-0 — •-

:±:

:±.

¿i=:h:

:1=í

:íii:::

:1:

niu mi - se - ri - cox - di - a, Se - nyor, deis pe - ca

dors.

Cobles i alabances cantarem, cristians, com la 11c i de Déu mana ensenyá ais ignorants.

Vos, rei de cel i tcrra, pare tot poderos:

teniu misericordia, Senyor, deis pecados.

II

8,2

BUTLLETÍ DEL

El primer manament,

conforme tots sabcu,

mes que a totes les coses

primé és amar a Déu.

Qui observa aquest precepto

bé en será ben ditxós.

Teniíi etc.

El segón manament que poc está observat! Juraments i blasfemies se fan per vanitat. Pero, arriban t l'hora que'ns vindrán grans dolors,

tenia etc.

Les testes manades poc se van observant: molts cristians les passen al treball, jóc o ballant. Pero, arribant l'hora (jue'ns vindrán grans dolors,

tcniu etc.

A l'honrar pare i mare

tenim obligació

pero molt poc s'hi pcnsa

en aquesta ocasió.

Sois pensen en divertir-sc

i malgastar ses suors.

ieniu etc.

Al cinqué manament hi ha falta molt gran; ¡contes morts ignocentes alguns dies se fan! jQue perjudici dona l'homc fascinerós!

Tenia etc.

Encara que'ns envío Déu cástics del cel es comet grans escándols al sisé manament.

Qui observa aquest vici és qui viu ocios.

Teniu etc.

El seté manament toquen a no robar. N'hi ha que'n teñen vici, que no'l volen deixar. Mentres visquin les mares durarán els traidors.

Teniu etc.

El vuité manament que poc está observat! Ja s'acaba de perdre el dir la vcritat, llevant faltes al próxim d'un modo crimines.

Teniu etc.

El nové manament que está mal observat! ¡Cons béns se posseeixen que'ls teñen mal gonyats! An els uns els fan falta i ocasionen plors.

Teniu etc.

Perqué Déu ens deslliuri de tots mals pensamcnts, darem fi a les páranles d'aquestos manaments: amar a Déu i al próxim tots se clouen en dos.

'J'cniu etc.

Per aquellcs cinc llagues del vostre eos sagrat, perdoneu-nos les culpes i tota iniquitat, estant en capa estesa lo regnar contra vos.

Teniu etc.

Centre Excursionista de Catalunya

83

Aquestos manaments procuren observar,

que son precepte i guia d'aquell qui es vol salvar.

Fa mes de cinquanta anys que un mane de Vallcebre els cantava peí món amb un xicotet. Va morir a Sant Joan de Vilatorrada. Tras- lladant el cementiri fou trobat un eos incorrupte i mane. Va suposar- se que era el d'aquest. El Calic ho atribueix a una gracia de Déu per- qué cantava tant bona can9Ó.

La venía impresa i aprovada per l'ordinari de Solsona.

SANT ESIDRO

Viu i precipiíant-se

Sant E

si-dro s'és cri

at

a la

^7\

drid:

:□=:

^-

po-bre - saihu-mi-li - tat, de sos

pa - res fou no - drit.

Sant Esidro s'és criat a la vila de Madrid: pobresa i humilitat, de sos pares fou tiodrit. A l'edat del treballá pare i mare li falta: per mo90 es va llogá a casa d'un cavaller que'l gran llaurador va ser. Ja varen di al cavaller i li va dir un veí: - — El mo^o que haveu llogat despatxeu-lo aviat, que no fa lo que ha de fer. Cada dia en va a oir missa baixa o cantada: con arriba a la llaurada ja és hora de desjunyir. — El cavaller li va dir lo que li havíen dit.

Sant Esidro respongué, amb la cara molt alegre:

— Antes no trebaiaré a Déu m'encomanaré

i a l'humil Verge María. — El cavaller se'n va anar a mirar-se la llaurada: molta térra conreuada i dos parells mes deis seus. • — Esidro, jo vine aquí que'm declaren la veritat: ¿quins eren els Uauradós, que m'apar que n'eren dos, que US aidaven a llaurar? —

— Els llauradors que m'aidaven eren mes blancs que la neu: n'eren bous de gentils colors que m'apar eren favors

que me'ls enviava Déu. —

Es ben diferent, aquesta versió, de les publicades per en Pelai Briz (III, 105) i en Milá i Fontanals (27). jLlástima que la sápiga tant troncada!

«4

BUTLLETÍ DEL

LA MAGDALENA

to-^^4^^^-fe-^?4^5^-:^l^^E^

Mag-da - le - na se n'hi va, cap a ca-sa sa

^^^mi^m^^^^^^'^'^^^^*'^^^

ma - na.

Sager-ma-na ja li

diu: Sihasa-nat a mis-saen-

^^^^^IÍ^I^P3=ítí=

ca - ra? Si has a

nat

a mis-saen - ca - ra?

11=17:

-0

Magdalena se n'hi va, cap a casa sa germana. Sa germana ja li diu:

— Si has anat a missa encara?

— Aixó no, germana, no: en tal cosa no pensava. — •

— Ves-hi, ves-hi, Magdalena: quedarás enamorada,

Si n'hi ha un predicador, no pot ser que sigui frare, sino que és un Déu del cel cnviat per l'Etern Pare. — Magdalena ja es vesteix de ses pompes i polaines: Magdalena se n'hi va amb sos criats i criades. Ja se'n puja dalt del chor, per ser-ne mes ovirada. Per oir millo el sermó sota la trona es posava. El primer mot de sermó de Magdalena parlava; al segón mot de sermó ja es despulla de ses gales; an el ter9 mot de sermó

els anells d'or trepitjava: an el quart mot de sermó Magdalena ja plora va.

— 1 qué plores, Magdalena? que plores, Magdalena, ara?

— (Aon va ara el bon Jesús? me dirieu aon va ara,

que de tots els meus pecats)* jo voldría coníessar me?

— En casa Simón Lleprós, que están en la sopada. — Magdalena se n'hi va: sota la taula es posava.

— Magdalena : si et vols salva, set anys has d'aná a montanya.

— De qué viuré, pare meu,

de qué viuré, a la montanya?

— D'herbetes i timonets

i d'arrels de la montanya. — Passats aquestos set anys Magdalena ja baixava, i en una font cristallina Magdalena s'hi rentava.

— Ai mans, qui us ha vist i us vent qui us ha vistes i us veu ara!

* Aquests tres versos va fer-los-hi el Calic, perqué tingues millor sentit, a l'ins- tar-lo que procures fer memoria de lo que faltava.

Centre Excursionista de Catalunya

85

Mes valía els anells d'or que algún dia jo hi porta va. — Ja baixa un ángel del cel: — Magdalena, has pecat ara. Magdalena, si et vols salvar, set anys mes a la montanya —

— ¿Dr qué viuré, pare meu, de qué viuré a la montanya? — D'herbetes i timonets i d'arrels de la montanya. — Set i set van ser catorze: Magdalena va ser santa.

Molt mes acabada publica aquesta can9Ó el Sr. Milá i Fontanals <n.o 12).

LA SAMA RITAN A

Can - sat es -tic del ca - mí

re - po - sar vol-drí-aun

poc, i en es - ta font

de Ja - cob

as-sen - tar

me vui a -

;E^^^fEfe£^feEE^^|S

zT-t=^¡=^-z^:-

ci. lenes - ta font de Ja - cob as-sen - tar-mevui a

- — Cansat estic del camí: reposar voldría un poc, i en esta font de Jacob assentar-me vui ací.

Déu te gord, samaritana, i preserva't de pecar : si aiga me vols donar... beuría de bona gana.

Una ovella esgarriada lia deixat el meu remat que peí Ilop encarnÍ9at perilla ser devorada.

— Les mies mans no s'empleien per doná'us aiga an a vos, perqué vos sou de Judea i samaritana jo.

Per ésser jo lo pastor tant gelós de mes ovelles, voldría que totes elles coneguessen mon amor.

Ja sabeu, de molts anys ha, que per llei está vedat el tractar i contracta jueus amb samaritans.

Vosaltres podeu anar, deixebles, a la ciutat, que jo estic enamorat d'aqueixa ánima salvar.

L'aiga que jo us donaré no prilla que us fa9a mal, que primer la llen9aré antes que no faré un tal.

86

BUTLLETÍ DEL

— Ai, dona! Si coneixíes al que avui aiga ct demana, jo cree que de bona gana tu a mi la demanaríes.

— Ni tampoc marit no tinc, ni amb home estic esposada, perqué vise al libertada: allá on me plau vaig i vine.

— I vos, per dar aiga a mi, ¿com la penseu ha ver sens teñir lo menester per a traure-la d'ací?

— Ja sé que dius veritat que l'home que de tu ha usada no hi estás tu esposada i tots viviu en pecat.

¿Que sou major, per ventura, que nostre pare Jacob, que be\ía en aquest lloc d'aqucixa aiga clara i pura?

— Les vostres veus m'enamoren. penetrant tots mos intents, i també mos sentimcnts vostra clemencia logrant.

— Vés-te 'n a la tua casa: amb tos marits podrás tornar perqué pugnes explicar lo amor que us té el meu pare.

Si US plau, Senyor, me direu si sou vos algún profeta, que la vida que jo he feta punt per punt m'endcvincu?

Del tot diferent de la que amb el mateix títol publica el Sr. Pelaí Briz (vol. II, p. 209).

Ja es veu que és incompleta.

A dagi

t=t

Di

LA CENA

-?-

■-X

-0 1 — \ — 0 — 0 — ' I #-

jous de la Ce - na, di - jous de tris - tor, amb

t=í=í:

=ÍÍE^EE^5EÍE5gEg

i:^::

X-

los seus dei - xe-bles so

-0^

X

=^-

g

pa-va el Sen - yor. Je - sus, que so

t=í=

-G-

pa-va el Se

nyor.

Dijous de la Cena, dijous de tristor, amb los seus deixebles sopa va el Senyor.

Jesús, que sopa va el Senyc^r.

Amentres sopava fa esta rao: — Algún de vosaltrcs me'n será traidó.

Jesús, que me'n será traidó. —

Centre Excursionista de Catalunya

87

Ja respón Sant Pere:

— No seré pas jo. — Respón Sant Joan:

— Jo tampoc, Senyó.

Jesús, que jo tampoc, Senyó. —

Ja en respongué Judes:

— Podé en seré jo?

— Ves-te'n, ves-te'n, Judes, a ta intenció.

Jesús, que a ta intenció. —

Jesús se'n va a l'hort a fer oració. Amentre la feia veu veni el traidó.

Jesús, que veu veni el traidó.

Ja el preñen i el Iliguen amb uns forts cordons, coronen d'espines amb puntes de jones.

Jesús, que amb puntes de jones.

Coronen d'espines amb puntes de jones, i una creu pesada li fan porta al coll.

Jesús, que li fan porta al coll.

Eli no la pot dur, el senyor del món : n'han Uogat un home que's deia Simón.

Jesús, que es deia Simón.

• — Simón cireneu, aideu-me a dur la creu. —

El Simón li deia :

— A mi qué'm dareu?

Jesús, que a mi qué'm dareu?

— Si a jornal anaveu a jornal ireu;

si cinc sous guanyaveu cinc sous guanyareu.

Jesús, que cinc sous guanyareu.

Si diners guanyaveu diners guanyareu : com mes hi ireu mes pobre sereu.

Jesús, que mes pobre sereu. —

Carrers d'amargura, carrers de tristor, encentra sa mare plena de dolor.

Jesús, que plena de dolor.

Amb la tovallola n'eixuga el Senyor,

— Eixugueu's-hi mare, eixugueu's-hi vos.

Jesús, que eixugueu's-hi vos. —

Portal de Betlem, portal molt ditxós, n'hi ha eixit un jove molt alt i dispost.

Jesús, que molt alt i dispost.

pels altars se posa per dar-nos sa amor.

88

BUTLLETÍ DEL

Jesús, que -p-.^T dar-nos sa amor.

Ais qiii están en gracia cls (lona el seu cos-

áis qui no hi están un foc rigorós.

Jesús, que un foc rigorós.

Les tres ultimes estro fes ja es veu que han d'anar al comen 9a- ment, pero el Calic les deia al final.

Amb alguna variant, la ]^ubliquen els Srs. Milá i Fontanals (n.o 13) i Pelai Briz (vol. V, p. 231). La mes completa, i amb música, és la del Sr. Guascli (n.o LXXI).

Viu

^j^=

-0 — 0 — 0-

\='^E^^^^Í=t^^^

N'hihaví - a tres pas-to - rets, tots tres din-tre d'u-na

i^

:Í5:^-

co - va :1o un

so -na el vi - o

lí,

Tal - tre

so - na la vi'

— •— I

[}=y:

Jt±z

O - la... Ai, que mes ai I

X'hi havía tres pastorets, tots tres dintre d'una cova: lo un sona el víolí, l'altre sona la viola...

Ai, que mes ai! Ditxosa nit de Nadal,

Dit

...l'altre sona el tamborí,

Ja es veu que sois és un trog de nádala.

xo - saés la nit de Na - dal.

que és una música bona. 'Xi com anaven sonant veuen passar una dona.

— Ai, dona, la bona dona! Voldríeu baila una estona.?

— No pot ser, els pastorets: no vaig pas tant delitosa:

só una dona que ha parit encara no fa una hora...

U HOSTAL DE LA LLANTIA

Mogudet

I2h

jf:

:±zizh=::íszi -0 — 0 — 0

-» — w--'—\=^'^—-i^-\ -*T — kj— h=^

'Nant, un po - bre, de ca

mí

cap

a l'hos-

Centre Excursionista de Catalunya

89

5=

to

/TN

Mz=!=i=d

-0^

-^--

-#T-

:f=^=i

-0^

--i^--

, P-

tal de Ma - drid,

;=i^-i

0 ^ ^ ^

:4s:

en de - ma - na a l'hos - ta

/Ts

si el vo - lí

en a - co

—0T-

llir.

-0T

—0^

-0-

:±:

ísrí=Hs-=is

A - deu, hos - tal

/TV

0 — * i — ^ *~T ¿^ -H

Lian - tía, car - re - te

ra de Ma

drid.

Í=ÍE^

le

--^-^

de la

'Nant, un pobre, de camí cap a ¡'hostal de Madrid, en demana a l'hostalera si el volíen acollir.

Adeu, hostal de la Llantia, carretera de Madrid.

Si demana a l'hostalera si le'n volen acollir, i ja li fa de resposta que allí no hi volen pobrics. Quan el pobre sent aixó torna a fé el mateix camí: es recull sota la carretera, peu de la soca d'un pi. Ja passen tres carreteros

— Ai, pobre! qué hi féu, aquí? 'Guésseu anat a l'hostal: 'guereu estat recollit.

— 'Quella malvada hostalera no m'ha volgut acollir. —

Ja el posen damunt d'un carro cap a l'hostal de Madrid. Quan l'hostalera va veure que'l pobre encara era allí:

— Marxa, marxa, lo bon pobre, marxa a l'infern a dormir.

— No marxará lo bon pobre: pagant lo volem aquí. — Quan se'n posen a la taula es posen el pobre al mig.

Quan l'hostalera va veure que'l pobre encara era allí, ja se n'entra dintre el quarto i es tira damunt del Hit.

Aixís com 'naven sopant tots treien un acudit. El bon-jan de l'hostaler al pobre volgué instruir:

— Com aquest no es any de plugeí> tots els blats han quedat xics.

— Aquest any és any de pluja: tots els graners serán rics.

— ¡Si era veritat aixó, tot aixó que vos heu dit, US pagaría el sopar, el sopar d'aquesta nit! • — Es tant veritat aixó com l'hostalera és al Hit: quatre feres l'espedacen: li han rosegat els pits, i el cap de l'hostalera quatre gats se l'han partit. — Quan l'hostaler sent aixó, ja s'aixeca tot seguit: ja se n'entra dins del quarto: ja va veure que era aixís.

— Ajudeu-me, companys meusl ajudeu-me aquesta nitl

Faré caritat ais pobres, ais pobres de Jesucristl —

90 BUTLLETÍ DEL

Quan tornaren a la taula hi trobcn Déu Jcsucrist.

el pobre va havcr fnq;it: . ., -i j. i , , t i ^•

^ ^ Adeu, hostal de la Llantia,

al lloc d'allá on era el pobre , j t»t i • i

^ carretera de Madrid.

Es lina vanant mes a les sis que presenta el Sr. Milá i Fontanals <n.« 35)-

CRÓNICA DEL CENTRE

FHBRER DE I913

EXCURSIONS I VISITES

A RiBES I sos ENTORNS. — Encara que sospesos els Concursos de sports d'hivern que esta ven anunciats per a darrers d'aquest mes, han sigut diverses les sortides que durant el mateix han efectuat diferents socis de la Secció Sports de Montanya a fi de exercitar-se en la práctica d'aquests sports i gandir de la ■contemplació deis bells paisatges hivernals que en aquest temps ens oferei- xcn les serralades pirenenques. Les valls del Rigart i del Freser, i les monta- nyes de Toses i el Taga, han sigut els llocs mes visitats amb aquest motiu. Ac- tualment, i en substitució d'aquells Concursos, que s'han hagut de sospendre pcl mal cstat de la neu, está organitzant-se una excursió oficial, de lo qual par- larem degudament en el número prop-vinent.

A ViLASSAR I PremiX DE Dalt. — Orgauitzada per la Secció de Fotogra- fía, va efectuar-se aquesta excursió el diumengc dia 9, amb assistencia d'una dotzena de senyors socis que sortiren de la nostra capital, vers l'estació de Pre- mia de Mar, en el tren de les set del matí. En carruatges que'ls esperavcn a posta, se traslladaren a Vilassar de Dalt, visitant de pas Termita de Santa Agna i la casa i torre dites can Mayans, les quals se troben a poca distancia de la carretera. A Vilassar visitaren degudament l'antic castell o casa senyorial, dirigint-se després vers el santuari de la Mare-de-Déu de la Cisa i poblé de Pre- mia de Dalt, per retornar a l'estació de Premia de Mar en carruatge, i d'allí a la nostra ciutat en el tren que'n surt al mig-dia.

A Centelles. — Tal com estava anunciat, el dia 23 va efectuar-se aques- ta altra excursió, igualment organitzada per la Secció de Fotografía i a la (]ual assistiren nou senyors socis, els quals sortiren de Barcelona, en elrápiddeles vuit del matí, cap a l'estació de Centelles. Després de visitada la població, amb sa bonica creú de terme, el notable portal d'entrada, el casal deis comtes, i altrcs cdificacions notables, se dirigiren, per la carretera de Sant Feliu i en- cinglats viaranys, cap a l'antic castell deis Centelles, les ruines del qual visi- taren curosament, devallant després vers el poblé de Sant Martí de Centelles^

Centre Excursionista de Catalunya 91

per retornar a dita vila a primeres hores de la tarda, i a la nostra ciutat en havent dinat en aquella.

A Vallirana i Cervelló. — La Secció de Geología i Geografía física va efectuar aquesta interessant excursió, el dia 9 d'aquest mes, amb l'objec- ts, principalment, de visitar els terrenys cretacis triásics i silúrics deis entorns de Vallirana i de Cervelló, els quals estudiaren curosament. Realitzaren aquesta excursió prenent per punt de sortida la vila de Molins de Rei.

A Sant Cugat del Valles. — El dia 16, la Secció d'Arquitectura va fer una nova excursió vers la vila i famós monestir de Sant Cugat del Valles, el qual havía visitat ja en altres ocasions.

La mateixa Secció d'Arquitectura va visitar, el dia 8, les cases en cons- trucció a la gran vía de les Corts Catalanes, fetes amb ciment armat i dirigi- des pels arquitectes Lluís Homs i Eduard Ferrés; el dia 14 les obres del port de Barcelona, el 22 la coneguda casa dita la Virreina, i el 23 la biblioteca del Museu del Pare de la nostra capital,

SESSIONS I CONFERENCIES

Febrer, dia 7. El Rnde. Mn. Jaume Oliveras continua la seva tanda de conferencies per l'alt Pireneu, ressenyant les Ascensions ais Pies de Culebras i Aneto. La valí de Valibierne.

Dia 14. El propri Mn. Jaume Oliveras ressenyá la seva excursió Des de Vallhibiernaa les Valls d'Arán i Bohi, passant pels ports de Llausef, Celada, Co- lomés i Ribereta.

Dia 21. Ressenyá d'una excursió per les esglesies de les valls de Bohi i Aran, per D. J. Doménech i Mansana.

Totes aqüestes conferencies han anat acompanyades amb profusió de pro- jeccions fotográfiques deis llocs i monuments mes notables que anaven res- seniyant-se.

Dia 22. El nostre consociD. Manuel Muntadas i Rovira va donar una conferencia preparatoria de la lectura del seu poema Montserrat, fent atina- des consideracions sobres lo que ha d'ésser la poesía heroic-religiosa i les se- ves relacions amb la música, mostrant-se entusiasta defensor de les teoríes de Wagner en aquest punt, i oferint llegir el seu esmentat poema en successi- ves sessions.

CONVERSES D'ARQUEOLOGIA

Febrer, dia 12. Conversa XL d' Arqueología romana, a carree de D. Pe- legrí Casades i Gramatxes : Descripció de la domus deis Vetti, descoberta a Pómpela l'any 1896,

Dia 19. Conversa XLI : El peristil de la casa deis Vetti. — La casa del Centenar! a Pómpela. — Les cases de lloguer (insulcs). — La composició, dis-

92 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

tribució i ornamentació. — Lloguers. inquilinus i anuncis d'arrendament. — Materials de constnicció. — Cost de les construccions privades. — Els ar- quitectes.

Dia 26. Conversa XLil : Les viMes. — Llurs classes per rao de llv.rs objecte o dcstí. — Els horts. — Les finques rustiques.

SECCIÜ MHTEÜKÜLÜGICA

ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARAN)

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE FEBRER

TEMPERATURES (a l'ombra)	PRESSIONS BAROMÉTRIQUES A OM ALNIVELLDELA MAR
MITGES MENSUALS	MÁXIMA KN 2.J Í/OHI-S	MÍNIMA KN 24 no RES	MITGES MENSUALS
a matí	8 lAlUlA	N MA-if	8 TAMl'A
o".78	2".8o	17". (dics 10 i 11)	— 6".5 idia 221	771 '8 I min.	770*86 inm.

,' Dies serens . . 14 8 m. » nuvolosos. 4 »

ESTAT DEL CEL. ' "'' ^"^^^''^ • ■ •« ^>

NUVOLS

CLASSE DOMINA NT

18	8 t.
2	»
8	»

Íes de pluja .	.8
» de neu . .	5
» de gla^ada	18
•» de gebre .	2
» de boira .	8

HUMITAT KLLATIVA MII(}ES MENSUALS
8 MAlí	8 1 A H 1 ) A
76-35	72'96

8 matí

cnuujs

■S T A M n A

CIRRUS

NUVOLOSITAT MITGES MENSUALS
8 MAM	8 TA HI>'.
4'28	3'2 1

TOTAL IIKI'LUJAIKIKNSIJAI.: ys m.n. » DE NEU » : o'2i mts.

	VI':	NT
DIKHCCIÓ	DOMINAN 1-	VKI.OCITAT: KN 24 IIORES
8 MATI	8 T A l< 1 > A	MITJa MFNSUaL
N N E	N NE.	5o'oS3 kins.

J. s. s.

El (>ENiHK KxcuKsioNJsi A DE Caialunta í la Dirccció del Butlleií deixen iniciara ais r es peciius auiors la responsabilitai deis ireballs firmáis.

Barcelona.— Tip. «L'A vene» : Rambla de Catalunya. 24. — Telé fon i i ¿

Any XXIII

Barcelona, Abril de 1913

NÚM. 219

ButUetí

del

Centre Excursionista de Catalunya

L'ESGLEStA DEL MIRACLE A TARRAGONA"

L'esglesia románica de la Mare-de-Déu del Miracle, de Tarragona, era ignorada. Forman t el nucli central del Presiri, al seu entorn s'havíen bastit construccions que l'amagaven; Tinterior, dividit per tres sostres, dissimulava del tot la grandiositat del monument.

Al treure els presos d'aquell lloc han sigut enderrocats els murs adossats a l'obra de l'esglesia, qued<?nt aquesta desembarazada d'afe-

...i.j /SIS /_ ¿^ 1 _>_ L_

Secció transversal Escala de i : 400

gits; i, encara que malparada, presenta la d^'sposició i les proporción? primitives.

Planta de creu llatina amb un sol absis escairat; tall de les voltes apuntat en ogiva; cúpula sostinguda per trompes cóniques; ares torals de reforg a la ñau principal i creuer, apoiats per columnes: veus-aquí els carácters principáis de l'estructura de Tedifici.

Segons s'ha dit; la cúpula está sostinguda per trompes cóniques,

* Treball presentat en el Concurs d' Arquitectura.

12

94 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

cracord amb el sistema adoptat a Catalunya, ben diferent del seguit a Franga i en altres parts d'Espanya, on s'empleaven les petxines: és la solució de les esglesies de Sant Pere i Sant Pau de Barcelona, Sant Llorengdel Munt, Sant ]\íiquelde Cruilles, Sant Daniel de Giro- na. Catedral de Lleida i altres román iques de Catalunya.

Planta

Escala de i : 400

La porta d'entrada es en el mur de l'esquerra de la ñau prin- (•il)al. Presenta una seria d'arcs en degradado, apoiatí^ en dues co- lumnes.

L'ornamentació no pot ser-liimés escassa. Sois, en les impostes de sobre'ls capitells de les naus, apareixen unes petites dents de serra, i dues finestres properes a la porta ofereixen al voltant daus i ratlles gedmétriques.

El conjunt, encara que mutilat, és imponent i d'alt interés. Pre-

O

96

BUTLLETÍ DEL

senta un principi de mina que, amb senzills treballs, pot deturar-se.

Es d'esperar que, fetes les reparacions necessaries, aquest monu- nient será Tatractiu principal del pare que en aquell indret se propo- sa construir Tarragona.

En escrits suara publicats, s'ha dit que aquesta esglesia ha vía ]:)ertangut ais templers, i que hi va orar el rei Jaume I abans d'em- prendre la conquesta de Mallorca.

(Plans algats per J. Domenech Mansana.)

EXCURSIÓ SPORTIVA AL TAGA

ELS NOSTRES CONCURSOS

EL temps excep- cional íet du- rant la passada In- vernada a la nostra térra, amb falta de pluges 1 de neus, ha malbafatat els es- £01903 i Forganitza- ció per celebrar en- guany, a semblan - 9a deis anteriofs, els Concursos anyals de sports d'hivern que venen tenint lloc en aquest país des de la creació de la Sec- ció de Sports de Montanya del nos- tre Centre Excur SIONISTA DE Catalunya. Els d'aquest any havíen de celebrar-se pels voltants de la xamosa valí de Ribes, i tot estava pfeparat per- qué poguessin portar-se a cap amb tot éxit i Uuiment.

Arribats els dies en que s'havíen de celebrar díts Concursos, deguílament anunciats en mig de general entusiasme i aplaudiment, la Junta Directi\a de l'esmentada Secció es vegé obligada, davant

Grupo de corredors de les curses

I'ER A NOIS DE RiBES

Centre Excursionista de Catalunya

97

Concursos de salts de skis

les circumstancies,

contf arieá^ a tot éxit

real i segur, a haver

de sospendre dita

festa, en lo qual va

obrar molt encerta-

dament, encara que

contrariant els ge- neráis desítjos, que

eren els seus pro-

pris.

An aixó obeí el

que, una vegada sos- pesos els Concursos

oficiáis, i davant les

noves rebudes que,

sí no hi havía neu

abundan! i propeía

a propósit per rea-

litzar les pro ves serioses que forma ven part del programa sportiu,

n'hi havía encara per poder portar a cap alguna interessant excursió,

va prendre's Tacord de fer en aquells mateíxos díes una sortída oficial cap a Ribes i vessants del Taga, amb auto- rització i facultats que's donaren ais Srs. Mata, Miret, Santamaría i Vidal, de dita Secció de Sports de Monta- nya, per a organit- zar i realitzar les proves que cregues- sin factibles d'entre aquelles per a les Concursos de salts de skis quals se comptés

amb premis oferts

peí propri Centre, com eren els Concursos de salts i els de skis i luges

98

BUTLLETÍ DEL

per a la mamada de Ribes, que -lio ha vía so]"licitat degudament. El día primer de mar9, un gran nombre d'excursionístes, entre ells algunes senyores i senyoretes, van traslladaf-se a la vila de Ribes, unint-se a d'altres que ja lii eren des d'uns quants dies abans i que havíen aprofitat be el temps dedicant-se a la práctica deis sports

PUJANT VERS EL TaüA

hivernencs pels alts vessants de les montanyes de la Molina i del Taga, en els quals la neu lii era encata ben abundosa.

L'endemá va celebrar-se l'excursió oficial al Taga, on s'acordá celebrar el Concurs de salts de skis. Formant llargues coriúes í ani- mades colles, duiant tot el matí anaren pujant foi'asters i gent de la vila, que a l'arribar assota'l cim s'entreteníen agradosamcnt amb les luges i amb els skis, corrent per aquells formosos indrets. A Tliora (le diñar, i al voltant de la nostra tenda de campanya, anaren íor- mantse grupos diversos, els quals, després de despatxai* les llurs respectives provisions, que havíen sigut pujadcs per les diferents

Centre Excursionista de Catalunya

99

fondes de Ríbes, se dírigíien al Iloc on estava preparada la pista i el trampolí per ais salts; pro va que va fer-se a primera hora de la tarda.

Prengueren pait en la mateixa els noruecs Sis. Norby, Lundh i Magnuson, el madiileny Sr. Mata i el cátala Sr. Fontrodona, tots ells socis del Centre. Efectuats els salts corresponents, i fetes les

Un salt notable

degudes compro vacions de punts peí Jurat, format pels Srs. Miret, Santamaría i Vidal, va establir-se la següent classificació : i.^, D. Jacob Norby; 2.", D. Alexis Lmidh; 3/, D. M. A. Magnuson; i 4.', D. Santos Mata; otoigant-se an el primer la copa Centre Excursionista, que s'havía creat, i an els Srs. Lundh i Magnuson altres premisofeits per la Secció de Sports de Montan ya.

Retornats a Ribes després d'una jornada agradosament passada, va preparar-se per a Tendemá la celebració de les curses de skis i luges per a nois, que s'acordá tingues Iloc, el següent matí, a la pista natural de la Falgosa, enfront del poblé de Pardines. Aquest Concurs havía despertat vivíssím interés entre la gent de Ribes : així es que

loo BUTLLETÍ DEL

xics i grans se disposaten per a l'excursió; i Tendemá, una gran gen- tada, formada per families senceres, ana va serpentejant per la serra cntre'l biillici de la mainada entusiasmada.

Aquesta íeia ja molt de temps que venía preparant-se per a tais concu sos, vers els quals senten veritable entusiasme tots els nois de Ribes,que, guiats i comandats per llur mestreJ'infatigableMn. Pay- ró, venen realitzant, en els dies de vacances, petites excursions montanyenques i practiques sportives que'ls serveixen d'agradós passatemps i d'exercisi íísic per vigoritzar el llur eos.

A l'hora anunciada per donar comeng a dites curses, estaven ja formats la majoría deis xa vals que previament s'havíen inscrit per prendre part a les mateixes; i, a cada costat de la pista, una gentada immensa esperava ansiosament que's dones el senyal de partida.

Mnt-i-un foren els nois que's presentaren per prendre part en el Concurs de skis (velocitat), i vint-i-vuit els que lio feren en la de luges. Els déu primers llocs de cada cursa van guanyar-los, respecti- vament, entre generáis i entusiástics aplaudiments, els nois Josep Font, Francisco Aguilar, Josep Mateu, Josep Freíxas, Segundo Ca- sáis, Joan RuU, Joan Casáis, Francisco Coma, Josep Verdaguer i Fiancisco Carbonell; i Ai tur Plued, Francisco Freixas, Secundí Pérez, Valentí Serra, Emili Vilarrossa, Josep Fagula, Agustí Freixas, Fran- cisco Aguilar, Vicens Bertrán i Josep Mateu.

Acabades ja aqüestes proves, tot-hom s'escampá peí* aquells in- d ets, i xics i grans continuaren corrent amb les luges, passant allí bona part del dia per aprolitar l'esplendidesa del temps, i arri- bant-se alguns íins adalt del cim del propri Taga, ben cobert amb gruixuda capa de blanca neu.

A la tarda d'aquell mateix dia va tenii Uoc, a la casa de la vila de Ribes, amb assistencia de totes les autoritats locáis i amb una gran concorrencia, Facte de la repartido deis premis i diplomes an els nois que havíen pres part en els Concursos, canviant-se amb aquest motiu frases d'afecte coral i de pregón agraíment entre'l Sr. Vidal i Riba, en nom del Centre Excursionista, i el Sr. Bertrán, arcalde de Ribes, en nom de la població.

Al donar compte d'aquests actes sois lesta fer constar que, com sempre, els nostres companys foren molt ben rebuts i festejats pels habitants d'aquella xamosa vila pirenenca, i que, lo mateix la festa de la mainada que l'excursió al Taga, van resultar dos actes plens de \ida i entusiasme, que van deixar molt satisfets a tots els que lii van concórrer.

'"'- •'•'■^■-'^l'^'w,^ (Clixés de Mn. M. Faura i N. Cuyas.)

of Me -/a.r •

ó

LIBRARY

Centre Excursionista de Catalunya

lOI

EL CANgONER DEL CALIC

RECOLLIT I ORDEN AT PER Mn. J. SeRRA I ViLARÓ

(Continuado)

EL JUGADOR

/'7\

--^^=^-^=^=^^^^=^=i--=^=i=^^^

la ciu-tat de Gra - na-da n'hi ha-vía u-naviu-dahon

^TN

^r

/7\

^Efe^=gE|E^^;^-E^;L^|E^3EJJEj^4^¿;^J^J,^_j

ra-da.

<7\

No te - ni - a si-nó un fill,

fi -cio-nat a les

;=i:

t=£E2

■i=J

i:i

i^-i=t

car -tes.

No

te - ni - a si-nó un fill,

fi - cío - nat a les

--il-

_l_li ^__x~v-

<?\

Resposta

^^^^^^^^^^^^^^

car-tes. No te -ni - a sí-nóunfill a - fi- cio-nat a les car-tes.

Si

:Í=:

* — f'—m — * — ---F-^r? — ^ #— I— # — ^ — ^ — é — ^—\—w — g

au nos- tra de - fen

so - ra,

Prin

ce - sa Car - me - li

ta - na.

A la ciutat de Granada n'hi havía una viuda honrada. No tenía sino un fill, aficionat a les cartes.

Siau nostra defensora, Princesa Carmelitana.

El dia tres de janer,

a les quatre de la tarda,

se n'anava don Josep

per un café de les dames.

■ — ■ Don Josep ja n'és aquí:

porleu-li'n un jóc de cartes. —

Se n'han posat a jugar: tots els diners li gonyaven. Li guanyen tots els diners, dos rellotges que porta va; li han guanyat lo sombrero, les mitges i les sabates; li han guanyada Tarmilla i la jupa que porta va, deixant-lo ben esporret, tant sois amb camisa i calces. Quan tot li han hagut guanyat, cap a casa se'n tornava. Quan sa mare lo vegé va quedar teta admirada.

13

102

BUTLLETÍ DEL

La marc ja I i \a dir:

— Se te'n pogués dú el diablc! — - Xo era passat un quart d'hora, ja a la porta li truca\a

vcstit com un gran senyor i amb rellotgc que porta va.

— Que baixi a obrir, senyora; que baixi a obrir i no tardia. Vosté n'és viuda i no té marit per aconsolar-la.

Jo \-inc de cent llegues lluny tant sois per a remeiar-la: vine per si em voleu donar, si em voleu dona el jugaire.

— Que se l'emporti el bon jove: l'hi dono de bona gana.

— Tragueu-li aqüestes cadenes que al coll porta rodejades,

i jo li'n posaré d'altres (jue serán molt mes pesades. — La mare, amb ses propries mans, li trau els escapularis.

— Quina mare tant erudel, que per una sola falta me trau els escapularis!... Estimo i estimaré sempre a la Verge del Carme. — En sent per un bosc enllá va eixir la Verge del Carme. • — Dimoni, deixa el meu fill. Fill meu, vés a confessar-te: la mare que t'ha llen9at ja de Déu és castigada. — Al punt de la mitja nit lo don Josep ja finava: els ángels li feien llum; la Verge l'amortallava. Gran alegría hi 'gué al cel quan don Josep hi arriba va, com també n'hi bagué a l'infern arribant la seva mare,

Siau nostra defensora, Princesa Carmelitana.

Está, aquesta cangó, fundada en la falsa créenla popular que Sempre que s'invoca el dimoni aquest surt i serveix les peticions a preu d'una ánima, i en la que ningú que porti el sant escapulari de la Verge del Carme mor en pecat mortal.

En Pelai Briz ja la publica (vol. IV, p. 151); pero trobo mes aca- bada la versió del Calic (Milá i Fontanals, n.^ 68).

Andantet

Sant Jo - sep i la Ma - re de Déu

van a

f é u - na pas - se ja - da. Quan ne van sé a mig ca

mí

sen-ten

can-tar la c¡ - ga-Ja. Ci-ga-ro - sic, sic, sic, sic. Ci-ga-ro - sic.

Centre Excursionista de Catalunya

103

Sant Josep i la Mare de Déu van a fe una passejada. Quan ne van sé a mig camí senten cantar la cigala.

Cigarosic, sic, sic, sic, sic, cigarosic.

— Cigala, si vols callar? Si no, et tiro una pedrada. — La cigala ho ha sentit: a cantar se n'es posada.

Sant Josep se n'ha enfadat: li ha tirat una pedrada: l'ha tocat del cap del bec i també del cap de l'ala. La cigala no té cura: Sant Josep se l'ha menjada: l'ha cuita an a la paiella amb un tall de cansalada i també amb un parell d'ous i una grossa butifarra.

Picat

r-:^--

^^^^^^m^^^:

En lo di a de San ta A- na

:Í!:

tot-hom es - ta - va con -

/^\

:±z

4i:

^m^^^^^^^l^^l

"- - —0-

tent de po-déa - nar a Cer-da-nya a trau-re la ma-Ia

/?\

I

gent.

En lo dia de Santa Ana tot-hom estava content de poder ana a Cerdanya a traure la mala gent.

Al travessar la montanya, allá al bell cor de la nit, miquelets d'Espanya hi passen que tots teñen gran delit.

I quan várem ser adintre ens várem determinar d'anar-nos-en cap a Roses per poder-la bombejar.

Tu que't pensaves que Roses no estava ben defensat!... Ells han quedat amb victoria i els altres t'han enganyat.

Els de la vila d'Osseja no's volíen entregar: fins les dones que hi havía s'afanyavan a tirar.

A la valí de Rib^s ploren: diu que ja els han destruit; els hi han prés lo socorro i els de l'honor ja han fugit.

Lo darrer Uoc d'entregar-se fou la vila de Bellver. ¡Una presa com aquesta mai mes la tornarem fer!

Ara les paus ja son fetes: deis miquelets qué en farem? Les monges se n'han tornades de Puigcerdá en lo convent.

104

BUTLLETÍ DEL

Ara les paus ja son fetes : deis miquelets qué en farem? — Quan haiirem fet la campanya a casa cns en tornarem. —

Hi ha lilis de tantes mares no'ls agrada tre bailar!... En sent per 'quella hivernada se posarán a robar.

Moderat

Qui ha-gués vist la Ca-ta - lu-nyaqua-tre ocincanysa - tras, a - ra la tor-nés a veu-re no la co- nei-xe-ría pas.

La veu

rí - a der-ro - ta-da, mol-ta par- ti -da ere

mar... AI veu -

^^^^^^^m^i-

re la nos-tra Es - pa-nya amb

Qiii hagués vist la Catalunya quatrc o cinc anys atrás, ara la tornes a veure no la coneixería pas. La veuría derrotada, molta partida crcmar... Al veure la nostra Espanya

tan •• ta cru- e

tat.

amb tanta cruetat... Els franceses, vil canalla, torneu-nos el rei veí... quedeu-vos la seva dona, malcit Godoy traído, que del rei i nostra Espanya ha estat la perdició.

Sois aqiiests tronos sabía, el Calic, d'aquesta patriótica cangó de la guerra de 1' Independencia.

al,

Depressa

/7\

De guer-rescom a - ques - ta no'n 'vi - em vis - tes

m- V-

mal: se ma-ten íills amb pa - res^ Je - sus, Ma - rí

-. aceler. ^

l^^^^^^^^m^l^

;er - ma - nes ambger - mans. Je - sus tant gran|

Centre Excursionista de Catalunya

105

De guerres com aquesta no'n víem vistes mai: se maten filis amb pares,

Jesús, María!, germanes amb germans,

Jesús tant gran!

Maten los sejuites {jesu'ites), frares i capellans;

fusellen los sagraris

(miren quin pecat fan!),

i an els pens del Sant Cristo

aíermen els cavalls.

Ai! les pobres ninetes

quina llástima em fan,

que an els peus deis seus pares

salvades no hi serán!

Déu enviará un cástic

que se'n recordarán.

Segurament que aquesta can^ó, feta amb motiu d'una guerra, probablement del temps de Felip IV, és tota ella treta de la cangó religiosa titulada Cástic de Déu (Pelai Briz, vol. III, p. 118; Milá i Fontanals, n.^ 18).

LA «NIÑA» DE VIC

-0- -0- '

zÍ5i::ij=::^— ÍSIÍ5:

— K-T-^ ^-

±i:fc:

1 • — 0 — I

A-que - lia ni- ña de Vic, que té tan - ta no -me rus - sos bai-xa - rán promp-ta - ment se-rá a-ter

/Tn 1

4^

í:

iEzliázrd^±=:-Pz

-3.

na - da quan els ra - da. / Vi - va la llei di - vi - na, la

^JE.

fe i la re-li

gió!

Que's fa - cía re - f ú - mer la ma -

/^\

i

:d:

-íi=-t:

sIt-

la Cons - ti - tu - cií

Aquella niña de Vic, que té tanta nomenada, quan els russos baixarán promptament será aterrada.

Els russos ja venen, ja van venint

per dintre de Fran9a quaranta mil.

¡ Viva la llei divina,

la fe, i la religió!

Que's facia refúmer la mala Constitució! ¡ Viva el baró d'Eroles, Déu primerament, els senyors de la Junta i tot lo Govern, Miralles de Cervera, el Jep deis Estanys, també el Remogosa, que al rei és constant!

io6

BUTLLETÍ DEL

La niña de Vic era, segons el mateix Calic, una dona que repre- senta va ]a Constitució, posada a la plaga de Vic.

Devíen fer un monument a la Constitució, representada peí una dona.

— També, a Bagá, plantaren a la plaga la pedra de la Constitu- ció, — diu el Calic — i el Jep deis Estanys va destruir-la.

Aquesta caneó la titula el Sr. Milá La Piedra de Vic, i sois publi- ca lo següent : «Cmtat de Vich y Ausona | esta es la principal || Posan una pedra a la plassa | passa de xixanta palms || Al capde- munt una niña \ esta es la perdició || Viva '1 baró d'Éroles | mo- ri la Constitució.» (N.o 183.)

LA «NIÑA» DE MANRESA

Ben animat i viu

H— 'J!

T-r-Í~

A la pía - 5a de Man - re - sa u - na pe-drahi han plan

^ÍÍf^^5^feÍz=ÍEÍE^ÍE5EÍEÍ

/T\

tat : amb la

pe - dra i u - na

yn

ña de -cía - ren la lli - ber

tat.

A la pla9a de Manresa una pedra hi han plantat: ab la pedra i una niña declaren la Uibertat.

La niña se'n posa mala: demana confessió:

el frare que la confessa es de la Constitució.

La niña se'n posa mala: ja té tots los sagraments, i convida pare i mare, també els amics i parents.

LES QUINTES

-p—0 —

El di - a qua - tre d'a - bril Ca - ta - lu-nyaes-tá molt

tris - ta, quen'ha-vem de fer sol - dats, que vin-drá u-nagros-sa

Centre Excursionista de Catalunya

107

quin

ta.

A - deu - si

au,

Mi -que - lets! Déu vul -

* • 9 9

ga que ai-xo us re - ix

ca.

El día quatre d'abril Catalunya está molt trista, que n'havem de fer soldats, que vindrá una grossa quinta.

Adeusiau, miquelets!

Déu vulga que aixó us reixca.

Si ho han enviat a dir, que Rodolí nos trauría, nosatres bé ho hem sabut : n'hem formades companyíes. Tamborino i flaviol, cornamusa que hi havíi:

al passar-ne pels carrers la gent a la porta eixíen, i ens deien adeusiau, com si tornar no volíem. Quan ne som allí al collet ens donen la despedida. Ja pugem frontera amunt per la frontera de Franca: quan vam ser a Puigcerdá trobem banderes parades, banderes de foc i sang, servidors del rei d'Espanya, voluntaris miquelets tropa lleugera d'Espanya.

LA FESTA DE PUIGCERDÁ

Viu

^^^^^^i^^^^

:t?=t?='=í

:Í5ifz-=

Mcl-tagent se pre - pa - ren per a la fes - ta ma - jó. Ma-tant al-gún po - llas-trei tam-bé al - gún ca - pó,

m

— # — 0- pro • cu-rant di

^V=:^-

4s:

■-^-A

0 1 P ^ — í — #- 1 4 — é • V ' é — T ^ —

tir - se,

i

±zzÍE5EÍ

^--\

X-

tot per a con - vi

dar

bo - nes tau - les pa

*T

=P=t=P-

:*:

un a - mic con hi

ra,

/r*

-#T

'.zn

Molta gent se preparen per a la festa majó matant algún pollastre i també algún capó,

procurant divertir-se, bones taules para, tot per a convidar-ne un amic con hi va.

io8

BUTLLETÍ DEL

En lo primer diumcnge del mes de juliol fan el Rosé a la Vila *, conforme ho sab tot-hom.

Armaren unes bailes que íeien ícredat.

{Falten dos versos.)

Es festa divertida, bé US ho poden pensar, i veureu la seguida de lo que va passar.

De bastons i boscalles, i també cops de roes, de cert apareixía hi havía d'haver morts.

Els de La-Tor demanen an el governadó si podrán fer ballades en aquella ocasió.

Els agutzils cridaven no poder medigar:, el senyor de les gordes promptament se va a]9ar.

Governadó és bon homc: no'ls ho va pas negar: quan hagué vist la cosa pcnedit va quedar.

El senyor de les gordes i el governador governador cridava tot-hom a retirar.

Andantet

:^:

i^í^í^^í^í^&í^-^^í^flfe^i

En-tra-da de Ber-g?., en - tra - da de

fose,

r7\

a les vuit del ves - pre vá-rem en-tráal foc.

Entrada de ]3erga, entrada de fose, a les vuit del vespre várem entra al foc.

Per les aspieres

ens varen tirar:

de cent cinquanta homes

cent varen matar.

Xipaios de Berga, tant grassos que esteu: bullits amb una olla quin caldo fareu!

Dones deis xipaios, procuren dur dol sense cap ausencia : mai mes cap consol.

♦ Tots els cerdans, així, autonomásticament, nomenen la vila de Puigcerdá.

Centre Excursionista de Catalunya

901

Dones deis xipaios, procuren amb diñes, que'ls homes us marxen: no US quedará res.

Font de la Vadella

un ne fa passar:

el Savalls ens deia:

— 'Quí ens hem d'aturar.

Ai! Dieu el credo,

que aquí heu de morí. —

Respón un deis xipaios:

— Ai. pobre de mi! —

Respón un deis grossos:

— Aixó és molt rigó. — El Savalls els deia:

— 'Quí no hi ha perdó.

Pont de Guardiola

un altre en va passar...

Diu el Calic que en el Fa en mataren 62, i 44 en el pone de Guar- diola; fets an els quals ía reíei encía aquesta caneó, que ell no sab tota. El Savalls féu aqueixes morts de xipaios de Berga.

Viu

LA PRESA DEL NOUVILES

T— ^ — # — # — #— I— # — p — g— I— #^ — 0—^ — g^-T — j \

A - Ilí al foc del Nou - vi

les

va-rem cau - re pre - so

per la cau - sa d'a-quell

^^e^^f^pí^^-^^í^^^ÉÍ^^^^

pi

lio

que no sab dis - po - sar res. Sí,

SI.

Allí al foc del Nouviles várem caure presonés per la causa d'aquell pillo que no sab disposar res.

Sí, sí.

De les preses d'aquell poblé conduits ne várem sé per una ronda carlista, i hasta el Nouviles també.

De les preses a Ridaura i a Castellfollit ens porten, a Castellfollit, tots presos, sens poder-ne menjar re.

De les preses a aquell poblé amb el Savalls vam baixar: quan várem sé an aquell poblé ja ens parlen de confessar.

14

lio

BUTLLETÍ DEL

Con confcssats várem ser mala nit várcm teñir: si la un nc deia a l'altrc: — Ja dcniá haurcm de morir,

Lo endemá al dematí, sens passar-nos peí consell,

ia ens en tiren tres descargues allí al cap del candell {cami vell?)

Ai, el pillo del Savalls, que desgracia ha fet ací, que la sang deis 1 liberáis haiga de correr per 'cí!

PUBLICACIONS REBUDES

(primer trimestre de 1913)

Estudis Univcrsitaris Catalans. Barcelona. (Juliol-Setembre.) — J. M. March S. J. : Un misscil yiotable de Tortosa, edició desconeguda, de Rosenbach (Bar- celona, 1524). — P. Bosch i Gimpera : La civilització crctica-michiica (estudis de prehistoria grega. (Continuació.) — M. de Montoliu : Estudis- etimologic'^ catalans. — J. Sanchis y Sivera : Piyitores medievales en Va lencia. (Continuació.) — Ll. B. Nadal : Paradís. — Dom Germain Marin: Uji tvactat inedit del segle iv. — F. Valls Taberner : Manuscrit Hieran del monestir de Sant Pere. — E. Rogent i E. Duran : Les edicions lulianes de la Biblioteca Universitaria de Barcelona.

Butlletí del C E. de Vich. (N.» IV.) — Ll. G. Ylla : Excursió a la Vora Posea i coves de Siibiranes. — J. G. i C. : Un bronze cuseta. — J. Sala i Molas : Quel- com referent al castell de Sant Hipalit de Voltregu. — J. Sans Font : Cronolo- gía no erial de Vich i sa comarca. — J. Vilaró i Griera, pvre. : Nota folk- lórica : La serpent de Manlleu.

Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Palma. (Novembre-Desembre.) — Vocuhiílari del bestiar de llana a Manacor. (Acabament.)

Revista de Menorca. Mahó. (Desemibre.) — F. Hernández Sanz : Estudin sobre las obras didácticas de Pascual Calvo y Caldés. — J. Ferrer y Aledo y M. Hernández : Un cetáceo en Menorca.

Revue Catalane. Perpinyá. (Janer.) — L'Ermitá de Cabren9 : Lo Temps. — L. Pastre : L' Ame Roussillonnaise. — J. D. : Remenadilles . — L. Pastre : Les catalanismes ¿i l'tcole. — Histoire lócale : Un manoir catalán au xvii« sié- cle, Olí Inventaire du Cháteau de Nyer, dresseé en 1698. (Acabament.)

Revue Catalane. Perpinyá. (Febrer.) Adhesió de l'as.samblea del 13 febrer a les Normes Ortográfiques per a la llengua catalana. — Crida peí monumcnt de Mossen Cinto. — J. S. Pons : Qualques pregarles deis senyadors. — J. Magenty : Un peu de tout. — L. Pastre : Les catalanismes a l'école.

Société Agricole Scíentífique & Llttéraire des Pyrcnées- Orientales. Perpinyá. (53' volum, 1912.) — Conté un noflrit sumari, i entre altres treballs s'hi troben els següents: P. Masnou : Mímoires de l'église de Saint- Jacques de

Centre Excursionista de Catalunya iii

Perpignan. — M. Mengel : La Cote Vermeüle. — J. Freixe : Le passage du Perthus. (Continuació.) — J. Delpont : En Jaume de Mallorca.

Rcvue des Langues Romanes. Montpeller. (Janer-Mar9.) — G. Bertoni : Note- relle provenzali. — P. Mandonnet : Laureut d' Orléans auteur de le Som- me le Roi. — G. Pitollet : A propos d'Aubanel de Nimes, de Jean Reboul, et de Pievquin dit «de Gemhloux» .

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Janer.) — J, Gómez Centurión: Jovellanos y los colegios de las Ordenes militares. — A. Gascón de Gotor: El escultor valenciano Domingo Forment en la primera mitad del siglo xvi. — J. Sanguino : Objetos ingresados en el Museo provincial de Cáceres. — Conde de Cedillo : Las ruinas de Itálica. — E. Romero de Torres : Inscripciones ro- manas de Bujalance y Córdoba. — F. Fernández de Béthencourt : Estudios de heráldica vasca por D. J . Carlos de Guerra. — F. Fita : Un sarcófago roma- no bisomo de Mérida. — P. de Novo y Colson : Jorge- Juan nació en No- vel da.

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Febrer.) — J, Gómez Centurión: Jovellanos y los colegios de las Ordenes militares en la Universidad de Sa- lamanca.— F. Fita : El papa Alejandro III y la diócesis de Ciudad- Rodrigo. — J, R. Mélida : Las excavaciones de Mérida, últimos hallazgos. — F. Fernández Béthencourt : Relaciones entre España y Inglaterra durante la guerra de la Independencia.

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Mar9i9i3.) — G. de Morales : Estu- dios hispano-marroquies. ■ — • Marqués de Laurencin : Enrique IV y la Ex- celente señora llamada vulgarmente Doña Juana la Beltran?ja. — J. P. de Guzmán : Glorias de la Alcarria. — J. P. de Guzmán : Anuario de la noble- za.-— ^ R. Beltrán y Rózpide : Compendio de la historia de la civilización. — R. Beltrán y Rózpide : Cuadro geográfico y estadístico de España. — R. Beltrán y Rózpide : Los presidentes americanos de las Cortes de Cádiz. — F. Fita : Caliabria y Ciudad- Rodrigo. — F. Fita : Don Domingo, obispo de Caliabria, en 1172. — Variedades.

Boletín de la R. S. Geográfica. Madrid. (4.^ trimestre de 1912.) — Necrología: El Excmo. Sr. D. Eduardo de Saavedra y Moragas. — A. Blázquez : Los grie- gos en España.- — L. Gentil : La geología de Marruecos y la génesis de ¿us grandes cordilleras.

Boletín de la R. S. Geográfica. Revista de Geografía Comercial. Madrid. (No- vembre-Desembre.) — España en Marruecos. — G. Rittwagen : Apuntes para la prehistoria cornparada de España y Marruecos. — J. G. Sobral : Gec- grafia social. — Crónica geográfica. — La población de las islas Hanaii.

Boletín de la R. S. Geográfica. Revista de Geografía Colonial y Mercantil. Madrid. (Janer.) — J. Becker : La tradición colonial española.

Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. Madrid. (Desembre.) — N. Sen- tenach : Los grandes retratistas de España : Velázquez. (Amb exceMents fototipies de Hauser i Menet.) — E. Tormo : Miscelánea. — R. Balsa de la Vega : Orfebrería gallega.

Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Janer.) — Homenaje

112 BUTLLETÍ DEL

a la memoria de D. J . Marti y Monsó. — Regla de una oofradia del siglo XVI en Valladolid.

Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Fcbrcr.) — R. Núñcz : Homenaje a la memoria de D. José Marti y Monsó. — J. Agapito Rcvilla : Del Valladolid artistico y monumental. — L. Hiiidobro : Exposi- ción de arte retrospectivo en Burgos. — C. Espejo : Artículos de vulgarización histórico-financiera : El interés del dinero en los reinos españoles bajo los tres Aiistrias. (Acabament.) — Regla de una cofradía del siglo xvi en Valla- dolid. — C. Espejo y J. Paz : Documentos para ilustrar las ferias de Medina c'el Campo. (Continuació.)

Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza. (Novembre- Dcsembre.) — Frére Senncn : Quelques formes nouvelles oupeu connues déla flore de Catalogne, Aragón, Valence. (Acabament.) — R. P. Lorenzo Sierra: Restos del «Elephas primigenius> y otros animales, en la mina <<Inadvertida» (Santander).

Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza. (Janer.) — R. P. Lorenzo Sierra, pbro. : Moiiteano {Santander) : Sus cuevas.

Boletín de la Sociedad Aragonesa le Ciencias Naturales. Zaragoza. (Febrer.) — L. Sierra, pbro. : Monteano [Santander) : Sus grutas. (Continuació.)

Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos. Orense. (Novembre-Desem- bre.) — A. Martínez Salazar : La fauna eyi la toponimia gallega. —rB. F. Alonso : La villa de Monterrey. — C. Vaamonde : Las granjas de San Lo- renzo de Ribas de Miño y Recheda. (Acabament.) — A. Saco y Arce : Litera- tura popular de Galicia. (Continuació.)

Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos. Orense (Janer-Febrer.) —

A. Martínez Salazar : La fauna en la ioponimia gallega. (Acabament.) —

B. F. Alonso : La villa de Monterrey. (Acabament.) — M. Macías : La epigrafía latina en la provincia de Orense. — B. F. Alonso : Documentos históricos. — A. Saco y Arce : Literatura popular de Galicia. — B. F. A. : Cuentas del monasterio de Osera.

La Montagne. París. (Janer.) — E. Giraud : Quatre campagnes de ski en Norvége.

— V. Puiseux : La joie dans l'effort : L'Oberga belhorn. — J. Bardoux:

En Valais, croquis de montagne. La Montagne. París. (Febrer.) — H. Barth : Les Alpes du Sanntal. — P. Boudin

et M. Gclinier : Autour d'Argentiére. excunions et ascensions d'hiver. —

L. Falisse : A propos de fixations de skis : Une solution pratique du prohl-me.

A. Janet : La visite des gorges du Verdón. — E. Gallois : Ascensión du «Tsia-

fajavona> culmen du massif central de Madagascar. La Montagne. París. (Mar9.) — L, Le Bondidier : Le duc de Montpensier aux

Pyrénées. — A. Viallat : Premieres escalades aux Aiguilles de Rieu ort. —

Ch. Durand : Expériences dans une montagne fucile : L' ascensión de lacime

du Gran Vallon (Savoie). — R. Gelinet : LeVII Concours International de SU. Builetin Pyrénéen. Pau. (Janer-Febrer.) — H. Beraldi : Les tours d'hori.:on

pyrénéens. — G. Lcdornieur : Entre la Bat de Bun et le Haute-Azun. —

L. Le Bondidier : L'ingénieur Colomés.

Centre Excursionista de Catalunya 113

Bulictin Pyrcnccn. Pau. (Mar9-Abril.) — H. Beraldi : Les íours d'horizon py- rénéens. — P. Dive : Hotels d'altitude. — M. Gourdon : Le pie de Thénaout. — G. Ledormeur : Horaires d'excursions. — R. M -H. M. : Le pie Lavigne. — Rondón : Quelques souvenirs sur Rondo. — A. Meillon. : Légende de la Blottiére et Roussel. — Nos réfuges. — Echos. Croniques.

Bulletin du C. A. F. Section des Pyrcnces Centrales. Toulouse. (Janer.) — M. Gourdon : Le pie de Cagire. — Cronique des sports d'hiver.

Bulletin du C. A. F. Section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Febrer.) — L. F- R. : De l'Hospitalet a Merens, par la porteille de Sisea.

Bulletin du C. A. F. Section des Pyrénées Centrales, loulouse. (Mar9.) — Billard de Veaux : Le Crabioules. — M. Gourdon : Le pie de Cagire. (Acabament.)

Rcvue des Alpes Dauphinoises. Grénoble (i5Setembre 1912.) — Barón de Castille: Une excursión a la Grande Chartreuse. (Continuació.) • — G. Casella : Nos montagnes. — W. A. B. Coolidge : Les cois des glaciers des Alpes Dauphi- noises dans l'histoire.

Revue des Alpes Dauphinoises. Grénoble. (15 Octubre 1912.) — Barón de Castille: Une excursión d la Grande Chartreuse. (Continuació.) — Mathilde Maige- Lefournier : Petit conté des monts et des planes.

Revue des Alpes Dauphinoises. Grénoble. (15 Novembre 1912.) — E. Isnard: Une collective sensationnelle au pie de Mas de la Grave. — G. Casella : Com- ment le Cervin fut conquis *.

Revue des Alpes Dauphinoises. Grénoble. (15 Desembre 1912.) — Barón d'Haus- sez : Pages ouhliées. — ■ Varietés. — Bibliographie des Alpes Fran;aises.

Spelunca. París. (Desembre 1912.) ■ — ■ M. Fournier : Recherches spéléologiqties et hydrologiques dans le Chain du Jura.

Bulletin Hispanique. Bordeus. (Janer-Mar9.) — P. Paris : L'Archéologie en Espagne et en Portugal. — G. Cirot : Chronique latine des rois de Castille jusqu'en 1236. — G. Daumet : Louis de la Cerda ou d'Espagne. — J. Ma- thorez : Notes sur le rapports de Nantes avec V Espagne.

O Instituto. Coimbra. (Desembre.) — Sousa Viterbo : A ordem de Santiago e a música religiosa ñas igregas pertencentes a mesma ordem. — J. de Castillo Memorias de Castilho. — Soares Ribello : Mogarem. {Episodio oriental.) — Carlos de Mesquita : O Romantismo ingles. — J. M. Rodrigues : Fontes d s Lusiadas. — J. C. : Rodrigues da Costa. — Nota bibliográfica.

O Instituto. Coimbra. (Febrer.) — J. M. Rodrigues : Fontes dos Lusiadas. — Sousa Viterbo : Artes industriáis e industrias po:tuguesas. — C. de Mesqui- ta : O Romantismo ingles. — S. de Castillo : Memorias de Castilho. — F. M. Al ves : Memorias arqueólo gico-historicas do distrito de Braganfa.

Bulletin de Dialectologie Romane. BrusseMes. (Juliol-Desembre 1912.) — A. M. Espinosa : Cuentitos populares nuevo-mejicanos, y su transcripción fonética.

Bulletin de la Socicté Neucháteloise de Géographie. (Tome XXI, 1911-1912.) —

* Relat emocionant de la catástrofe ocorreguda en el Cervin (13 Juliol de 1865), en la qual moriren quatre excursionistes; per l'iMustre E. Whymper, testimoni pre- sencial.

114 BUTLLETÍ DEL

A. Dubois : La región de Mont-LusiUinia au Spitzberg. — P. Clerget: De Tánger a Tlemcen par les cites maiires d' Andaloiisie. — Jequier: L'origine de la race égyptienne.

Aciiscm rcbnt, a mes, de les següents piiblicacions: Revista Musical Catalana. Barcelona. Hojas Selectas. Barcelona, Revista de Estudios Franciscanos. Barcelona. Revista Montserratina. Montserrat. Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana. Palma. Bolletino dcH'Associazione Archeologica Romana. Roma.

Bolletino della Societá degli Alpinisti Tridentini. Trento. (Setembre-Octubre.) Aipi Giulie. Trieste. (Janer-Febrer.) The Alpine Journal. Londres. (Novembrc.) Journal of thc Folk-Song Society. Londres (Janer.) Mittcilungen des Deutschcn und Osterreichischen Alpenvereins. Munich. (15 Fe-

brer, 28 Febrer i 15 Mar9.) Zcitschrift des Dcutschen und Osterreichischen Alpenvereins. Viena. (Jahr-

gang, 191 2.) Ymcr. Stokholm. (Háft, 4-1912.)

Butlletí del Club Alpí de Crimea i del Caucas. Odcssa. (3-4-1912.) Butlletí del Club Alpí Japones. Bulletin Mensuel de la Chambre Syndicale Franíjaise de la Photographie. París.

(Fins a Febrer.)

CRÓNICA DEL CENTRE

MARg DE 19 13

EXCURSIONS

A mes de rexcursió oficial organitzada par la Secció Sports de Montanya, de la qual parlem en altre lloc d'aquest mateix número, s'han eíectuat durant aquest mes les següents exciirsions, organitzades per la Secció de Fotografía:

A Sabadell i bosc le can Feu. — Va cclebrar-sc, durant el matí del día 9, amb assistcncia de mes d'una vintena de socis, que sortiren en el tren de les 8.22 i retornaren en el de les 13.28, després d'havcr obtingut un bon nom- bre de clixés fotograíics d'acjuells artístics paisatges.

A Calaf, Pons, Artesa i Balaguer. — Els dies 23, 24 i 25, els nostres companys Srs. Alfred Bosch, Lluís i Martí Botey, Gabriel i Joan Koig, i Josep Salvany, feren aquesta important excursió, sortint de la nostra ciutat, en auto- móbil, vers Martorell, Igualada, Calaf, Tora i Pons, i visitant totes les pobla-

Centre Excursionista de Catalunya 115

cions mes interessants del trajéete, en el transcurs del qual obtingueren gran nombre de pro ves fotográfiques de pintorescos paisatges i notables monuments. El segón dia visitaren la presa d'aigua del Canal d'Urgell, Artesa i Balaguer, amb tots sos monuments de gran valúa histórica i arqueológica. El darrer dia retornaren per Tárrega, després de tres jornades ben aprofitades i ben profitoses.

A Castelldefels, Sitges i Vilanova. — Per al dia 30 hi havía una excur- sió organitzada vers Gavá, Brugués, Aramprunyá i Castelldefels; mes, de- gut al temps ploviscós que estava fent, tingué de variar-se l'itinerari, visi- tant-se Castelldefels, amb ses restaurades construccions, i les viles de Sitges i Vilanova, amb llurs notables museus.

Entre les excursions particulars fe tes durant aquest mes hem d 'esmentar les portades a cap, durant els dies 22, 23 i 24, per diferents grupos de consocis, vers Gandcsa, Horta, Morella, la Pobla, Turó deis Tres-Reis i Vinaroz; de Calaf a Organyá, Solsona, el Gurb d'Oliana i Pons; a les valls de Ribes i Nuria, amb ascensió al Taga; a les serres de Greixa i de Montgrony; a Camprodón i Ull-de- Ter; al pie de Midi (alt Pireneu francés); de Lloret de Mar al cap de Creus; al Montseny, a Montserrat, i a Mallorca; apart de moltes altres de les quals no tenim noticies.

També hem d'esmentar aquí la sortida efectuada, el dia 16, per la Secció de Geología i Geografía física, per visitar cls estanys del Remóla i la Ricarda, prop la desembocadura del Llobregat, i les visites de la Secció d 'Arquitectura a les cases de la Reforma, deis arquitectes Srs. Bassegoda i Sagnier; a la Cate- dral, i a la casa del malaguanyat Sr. Gallisá.

SESSIONS I CONFERENCIES

Divendres dia 7. Conferencia per D. César A. Torras sobres el tema Con- veniencia d' evitar la desaparició del santuavi de Nuria.

Dia 14. Conferencia per D. Eduard Vidal i Riba sobres Una visita a les ciutats de Tortosa i Peñiscola. Seguidament el propri senyor va donar compte de l'excursió sportiva vers Ribes i el Taga de que ja ens hem ocupat detingu- dament.

Dia 18. Conferencia per D. Félix Duran sobres el tema Una visita a la ciutat de Toledo.

Totes aqüestes conferencies han anat acompanyades de la projecció de nombrosos clixés fotografíes.

En les sessions organitzades per la Secció de Folk-lore corresponents al dissabte dia i, dilluns 10 i següents, D. Manuel Muntadas i Rovira va llegir el seu poema religiós cavalleresc Montserrat, del qual ja havía donat anteriorment una conferencia preparatoria. Veus-aquí un extracte d'aqucst interessant poema:

Il6 BUTLLETÍ DEL

Primera ¡ornada

Obertura : Pero ci Gran, d'Aragó, retorna victoriós de Sicilia. En aqucst viatge Astoll" de Requcsens li conta el poder sobrenatural que la Verge de Mont- serrat lia donat sempre ais sobirans de Catalunya en les llurs Iluites contra'ls ene mies de la patria.

Cant I : Barcelona és incendiada per Alman9or. El comte mana a sos guerrers que s'acullin al castell de Moneada. Gran nombre de cristians s'hi apleguen; mes el comte, Túltim en abandonar la ciutat, té de fugir per mar. El comte fill i sos cavallers el ploren per mort, i juren a la Verge de Montserrat combatre a ultran9a contra'ls infidels. Alman9or sitia Moneada el jorn següent. En essent nit contempla al lluny nostra Montanya Santa, i té pressentiment de les malhaurances que li han de succeir. L'Esperit maligne, que vol la prompta deslrucciü deis cristians, alarma cls dos campaments i els porta a la Iluita.

Cant II : S'encén rápidament el combat. Els cristians fan recular els infidels, obtenint sobre d'ells gran victoria; mes, portada la Iluita a la planura, el comte fill, Raimond, cau presoner i els cristians sofreixen espantosa desfeta. Mort deis comtes de Girona. Raimond, quesental lluny els crits de sos guerrers fugitius, ]M-ega a la Verge de Montserrat que vulgui salvar-los. Sant Jordi i Sanl Mi(]uel arriben en socors deis cristians.

Cant III : Una tempesta horrible es congría en el Montserrat. Els cristians })renen a Sant Jordi peí comte Borrell, i l'aclamen per son anticcapdill; mes des- seguida hi venen quelcom de sobrenatural i l'adoren. Esclata la tempestat. Es- piéis deis dos guerrers celestials. Els infidels, espaordits, fu gen esma-perduts.

Cant IV : Els ecos de la tempestat s'ouen encara al lluny, mes l'encís de la nit serena plana totalmcnt per l'espai. El comte Raimond está presoner a la tenda de Zeyán, i plora sa dissort. Imelda, donzella cristiana, filia d'una esclava de Zeyán, s'interessa peí comte i li conta la seva historia. Raimond s'enamora d'clla, mes l'amarga realitat fa avinent al comte que té de renunciar aqueix amor.

Cant V : Comen9a a clarejar. A la tenda (rAlman9or els principáis cap- dills escateixen sobres l'estrany horror del combat d'anit passada i sobres aquell guerrer misterios. Darés, el fals encantador, els diu que alió fon un cástic del cel, per restar encara dalt del Montserrat aquell poder maléfic que ampara els cristians i (jue ja en altre temps el sant anacoreta Klingsor volgué enderrocar. El comte fill, Raimond, portat a la presencia d'Alman9or, revela que aquell poder és la Verge María, de la qual explica la miraculosa aparició. Alman9or fa el jurament de destruir-lo aixecant un temple a Alá en el cim de la montanya.

Cant VI : El comte Raimond és amenat presoner, envers Palafolls, aque- lla mateixa tarda. Plany d'Imelda. Al fer-se de nit, una llum celestial que sembla baixar del Montserrat embolcalla els cadavres deis cristians que hi ha en el pía. Els capdills mcuts son vetllats tota la nit a la capella del castell. Al fer-sc de (lia els donen sepultura. A la sala d'armes s'hi celebra el convit de la Mort. Al ll(\anl (le taula en (iuillcni de Moneada és elegit capdill de l'host cristiana.

Centre Excursionista de Catalunya 117

Cant VII : Festa celebrant l'elecció del nou capdill. Un joglar entona la can9Ó d'Otger, i aprés uns al tres la can9Ó de l'espasa de Sant Martí i la can9Ó del Montsalvat.

Scgona ¡ornada

Cant VIII : Alman9or ha retornat a Córdoba. Zeyán segueix el setge de Moneada. Borrell ha recorregut tot Catalunya per llevar-la en armes. Ha reunit a Manresa gran nombre de paisans i cavallers de les montanyes. Amb els primers que se li han ajuntat se'n va en pelegrinatge al Montserrat. Allí passa la nit fent oració i penitencia amb sos guerrers, fins que a treno d'alba l'abat el consa- gra campió de la causa de Déu. Quan ja és nit, els cristians arriben a Moneada i calen foc a les torres que féu al^ar Zeyán. A la claror de Tincendi, els alarbs creuen veure de nou aquell guerrer misterios de qui teñen tant mal record, i íugen esma-perduts. Els cristians que devallen del castell per acudir al combat, també preñen el comte per Sant Jordi, i, postrant-se damunt la térra, l'adoren reverents.

Cant I X : El comte els fa al9ar de térra, revelant-los que és son antic capdill. D'altra banda Darés se'n va a la boscuria encantada i parla amb el Diable, qui li diu que és menester que Zeyán surti a combat amb el comte Bor- rell perqué els alarbs vegin que no hi ha cap guerrer del cel que Iluiti contra ells. Combat d'amdós guerrers. Mort de Zeyán. Dolor i esglai d'Imelda.

Cant X : Borrell retorna triomfador. Arma cavallers els homs de paratge, donant-los blasons. Imelda, transida de dol, arriba fins al campament deis cristians en cerca del cadavre del seu pare. Les guardes cristianes, creient-la un espía, l'amenen a presencia del comte Borrell, qui, sentint-li contar sa historia i els amors amb son fill, l'aconsola i l'acompanya a cercar son pare mort. Aprés li prega que vulgui ajudar-lo per Iliurar Raimond, i amdós convenen l'empresa.

Cant XI : Raimond está trist a la seva presó, abandonat a sa dissort. Admirado de Raimond al veure entrar Imelda. Eli li conta son amor i l'anyo- ran9a que ha tingut d'ella. Imelda refuig aquesta conversa, i sois li parla de la seva fúgida. Estranyesa del comte. Imelda l'obliga a fugir. Son descoberts. Lluita furiosa entre'ls guerrers de Borrell i la guarnició de Palafolls, que ha sortit en persecució deis fugitius. Mort d'Imelda. Plor i desesperado de Raimond al veure morta la seva estimada. Arribada de Borrell victoriós, qui abra9a enternit al seu fill.

Cant XII : Els cristians s'emporten el cadavre d'Imelda per enterrar-lo a Moneada. El crit de guerra i de reconquesta s'ha escampat de cap a cap de Catalunya. Heroica cavalcada del comte Borrell. Aprés el comte espera a Man- resa la reunió de tot son exércit. I seus sos aliats d'enllá del Pireneu emprén la marxa.

Cant XIII : L'exércit cristiá está postrat al peu del Montserrat. La boira matinera embolcalla la Santa Montanya, pero els cristians fan oració a la Verge, i la boira s'esvaeix, portant l'alegría a llurs cors. Al sentir el toe de les campanes que'ls anuncien la nit de Nadal, s'eníilen montanya amunt. La nit de Nadal al Montserrat.

Il8 BUTLLETÍ DEL

»

Cant XIV : Esplcts de les armes cristianes. La serralada de la costa, amb sos castells, can en poder deis cristians. Al rebrc aqueixes noves, Alman9or dcixa la guerra de Castella, on acaba de saquejar Sepúlveda i Zamora, i s'enca- mina a Catalunya. L'Esperit maligne vol avisar a Darés de raven9 sigilos deis cristians. Sant Miquel Iluita amb ell i el lienta per sempre mes de la nostra patria. Visió del Montserrat. Avenir de Catalunya. Mort de Darés.

Cant XV : Ja negra nit, els cristians baixen de la montanya i calen foc a les naus mores trates sobre la platja. Els cristians, victoriosos, empreñen la retirada vers el Montseny. A les cimes que voregen el Congost, troben a sos germans d'enllá del Pireneu (septimans, aquitans), que, desfet l'imperi deis carlovingis, venen en llur ajuda. Abra9ada de germanor entre aqueixos pobles que han tingut per bre9ol les mateixes montanyes.

Cant XVI : Al fer-se de dia, Alman9or, amb sos esquadrons, se llen9a fu- riosament Congost amunt; mes se veu envolt per les legions cristianes, que de tots indrets se despengen del Montseny i de les serres de Berti. Llavors recula ses tropes del pas del Congost i vol guanyar el pía de la Calma. La batalla resta indecisa : els cristians están a punt de perdre-la; els capdills aconscllen al comte la retirada. En aixó apareix en una cima del Montseny l'estendard del Profeta. El comte fa un vot a la Verge de Montserrat si els dona la victoria. Esplets glo- riosos d'en J3orrell. Molts guerrers creuen veurc de nou aquell guerrer del cel que'ls salva a Moneada. La victoria es decideix pels cristians. Al fer-sc de dia, Alman9or ovira al lluny la nostra Santa Montanya, i, veient-se vcn9utpel poder misterios que del cim d'ella ampara els cristians, maleeix Catalunya, i jura no tornar-hi mes. Romiatge al Montserrat.

Epíieg

Temps aprés, Pere el Gran, veient-se abandonat de cel i térra, es recorda de la can9Ó del seu trobaire, i puja al Montserrat en cerca d 'aquell poder que la Verge dona a sos ascendents. El rei passa tota la nit a la Santa Cova, i veu en somnis els esdeveniments gloriosos d'aquella guerra. L'endemá, confiat en la protecció divina, se'n va a la guerra, tenintidcsprés lloc els esplets famosos que mal mes s'csborrarán de la memoria deis catalams.

CONVERSES D'ARQUEOLOGÍA

Sumari de les explicades durant el mes peí Sr. Casades i Gramatxes, amb exposició de projeccions fotográfiques.

May(, dia 5. Conversa XLIII d'Arqueología romana : Continuació de l'estudi de les villcs i dcscripció de la d'Adriá a Tibur.

MavQ, dia 12. Conversa XLIV : Descripció de la villa d'Adriá a Tibur (acabament). — Els palaus imperials. — Estudis deis del Palatí a Roma.

Marc, dia 26. Conversa XLV : Continuació de l'estudi del palau deis Césars en el Palatí. — El palau de Dioclcciá a Spalato (Dalmacia).

Centre Excursionista de Catalunya 119

NOVES

El vinent Congrés Excursionista. — Ha sigut acordada en principi la data del primer d'octubre per a la celebrado del III Congrés Excursionista Cátala, que ha de teñir lloc a l'histórica ciutat de Tarragona. La Mesa del darrer Congrés, celebrat a Manresa, ha comen9at ja a ocupar-se de l'organit- zació d'aquest nou aplec excursionístic, secundada per la Junta Directiva del nostre Centre Excursionista de Catalunya i per entusiastes companys d'aquella ciutat, que's prepara per rebre dignament, y de la manera que ella sab fer-ho, els nombrosos forasters que amb tal motiu sens dubte hi anirán. En números successius anirem donant compte deis treballs preparatoris de l'esmentat Congrés.

El refugi de la Renclusa. — Ha sigut ja despatxat favorablemen.t l'expedient referent a la cessió, per part de l'Estat, al nostre Centre, del terreny necessari per a la construcció d'aquest nou i important refugi que la nostra entitat va acordar edificar, com ja saben els nostres llegidors, al peu de les Montanyes Maleides. En un deis vinents números donarem compte de tots els treballs realitzats fins a la data. Per avui no'ns resta sino avan9ar que així que'l temps ho permeti comen9arán les obres de dit refugi, a fi de deixar-lo terminat dins la mateixa temporada i poder inaugurar-lo l'estiu del vinent any 1914.

Centenari de la mort del reí Martí. — Amb el present número re- partim la portada deis treballs publicats temps enrera amb motiu del V Cen- tenari de la mort del rei Martí. En números próxims contin,uarem aquells treballs a fi de completar l'estudi monográfic d'aquella época, comptant a l'efecte amb la cooperació deis Srs. Carreras i Candi, Josep M.* Roca, Sanpere i Miguel, i Domingo Martí i Julia, entre altres distingits publicistes.

Vaga de caixistes. — A punt d'entrar en máquina el present número, va esdevenir la vaga de caixistes, que ha sigut de llarga durada i que ha re- trassat fins avui la sortida del mateix. A fi de posar-nos al corrent, el número vinent será extraordinari (de mes de vuitanta planes) i correspondrá ais mesos de maig, juny i juliol.

120 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

SECClO METEOROLÓGICA

h:s TACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)

RKSUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE MARQ

^ TEMPERATURES (a lomera)	PRESSIONS BAROMÉTRIQUES A 0"! ALNIVELLDELA MAR
MU GES MENSUALS	MÁXIMA EN 24 IIORES	MÍNIMA EN 24 HORES	MITGES MENSUALS
8 MaTÍ	8 TAHDA	8 MATÍ	8 TAHI>A
5".8o	Ó". 02	22''.5 (diesi I i 12)	— 3*'.5(dia 2)	768*87 mm.	yóg'So mm.

[ Dies serens ..11 8 m. » nuvolosos. 1 1 » ESTAT DEL CEL. I " '^«^erts. . 9 »

i5	8 t.
b	»
1 1	»

HUMITAT RELATIVA

MITÜES MENSUALS

MATI

■2'35

8 TARDA

7S'74

NUVOLS

CLASSE DOMINANT

8 MATÍ

CIHRUS

8 TARDA

CIRRUS

Dies de pluja . . 10

» de neu ... í

» de glac^ada . i i

» de boira . . 5

» de gcbre . . 2

NUVOLOSITAT

MirüES MENSUALS

8 MATÍ

5'4i

8 TARDA

4'48

TOTAL DF. PLUJA MENSUAL: i62'7 mm. » DE NEU » : o'03 mts.

	VENT
DIRECCIÓ DOMINANT	VHLOCITAT: EN 24 HORES
8 MATÍ	8 TARDA	MITJA MENSUAL
s w.	NE.	87*96 kms.

J. s. s.

El Centke txcuKsioNiSTA DE Catalunta í la Direcció del Butlletí deixen íntegra ais respecnus auiors la responsabiliíai deis ireballs firmáis.

Harceíona. — Tip. «L' A ve 09»: Rambla de Catalunya. 24. — Teiefon i 1 ¿

Any XXIII Maig-Juny-Juliol 1913 Núms. 220-221-222

ButUetí

del

Centre Excursionista de Catalunya

EL XALET REFUGI DE LA RENCLUSA

PRIMER d'aQUEST GENRE, PROPRIETAT DEL CeNTRE EXCURSIO- NISTA DE Catalunya, en construcció a les Montanyes Ma- LEiDES (Maladeta) (Alts Pireneus d'Aragó).

Senyors:

AMB especial satisfacció compleixo la comanda de la Junta Di- rectiva de donar compte avui ais consocis que m'escolten, i demá a tots els altres per medi del Butlletí, de les gestions fetes per la mateixa per bastir el nou refugi de la Renclusa, explican t al mateix temps l'origen del projecte i l'estat en que avui se troba.

Fa dos anys i mig (era peí janer de 191 1) que, en virtut d'unes noves que veníen a confirmar certs rumors, que feia temps corríen, relacionats amb la certa o suposada intenció d'alguna societat es- trangera, la Junta Directiva acordá soMicitar de l'Estat l'autoritza- ció necessaria per construir el Reíugi, i així es íéu. El bon amic Juli Soler i Santaló lou Tencarregat de tragar els plans, i, per medi de les seves bones relacions a la provincia d'Osca, cuida de la marxa üe l'expedient.

Moltes diíicultats trobá la nostra petició en les rodes de Ten- granatge oficial; pero (bé val a dir-ho) no pas per falta de voluntat deis funcionaris encarregats, sino per un sensible descuit en el Re- gistre del Ministeri de Foment, que obliga a donar a l'expedient una tramitació llarga i desavinent, si bé avui, que ja n'hem sortit, n'estem satisfets, puix s'ha resolt com calía i amb el máxim de seguretats per al Centre contra la propria acció oficial.

Els trámits seguits, no haig pas d'explicar-vos-els d'un a un: res ne trauríeu. Son els mateixos de tot expedient : instancies, cer- tificáis, plans, peticions, conformitats, etc., etc.; amb l'agravant

15

122 BUTLLETÍ DEL

que, en aqueí>t cas, la tramitació ha sigiit doble, puix per runa banda instávem el permís al Ministeri de Foment per medi de la Queíatura de ^lonts d'Osca, que obrava junt amb el Govern Civil i amb l'Ar- caldía de Benasque; i per l'altra es tramitava la nostra petició en el Govern Militar de Jaca i de la Provincia d'Osca, el qual l'havía d'informar a la Capitanía General de la 5.^ Regió, i aquesta proposai al Ministre de la Guerra l'oportuna Reial Ordre resolutoria. Per li, mercés a l'incansable activitat d'alguns entusiastes del projecte, s'obtingueren els permisos : el de Guerra en la Reial Ordre de 16 de juliol de 1912 (D. O. núni. 198), i el de Foment en 17 d'octubre del propri any. Aqüestes dues Sobiranes Disposicions enclouen lo següent:

Se concedeix al Centre Excursionista de Catalunya per- mís per construir, en la partida denominada la Renclitsa, en el mont situat a la Valí de l'esquerra del riu Essera i assenyalat amb el nú- mero 30 del catáleg deis d'utilitat pública de la Provincia d'Osca, par- tit de Boltaña i teime de Benasque, i en el lloc que a l'efecte asse- nyali la Quefatura de Monts, un edifici refugi de montanya segons els plans presentats peí Centre i aprovats per la Superioritat i per mentre el tal refugi estigui en condicions de complir son objecte.

Aquesta concessió caducará quan el Centre no tingui el Re- fugi en les degudes condicions per ais fins perqué ha sigut creat, en el qual cas se n'incautará la Quefatura de Monts d'Osca. Igualment assenyala que'ls empleats de dita Queíatura fruirán, en el Refugi, d'iguals tráete i aventatges que'ls socis del Centre. Aquí és precís esmentar que, encara que no lio llagues imposat l'Estat, el Centre, de molt bon grat, els ho hauría concedit, per les moltes facilitats que hi ha trobat i peí bon interés amb que s'lian mirat el projecte.

L'autorització del ram de Guerra sois marca algunes piescrip- cions, com la que'l Centre no tindrá dret a indemnització en cas de destrucció forzosa del Refugi, i altres relacionades amb la deíensa de la Nació.

Una bona acollida va trobar també el Centre en l'Ajuntament de Benasque, puix aquest, a mes d'informar favorablement i amb urgencia el projecte tantes vegades com li fou remes, rebc al nostre co.missionat, D. Juli Soler, amb les mes grans atencions, i, reunit en sessió extraordinaria especial, acordá renunciar el 90 per 100 de propris a que tenía dret sobre'l valor deis materials que s'emplein en la construcció del Refugi. Igualment s'ha concedit ais veins de Benasque el tráete privilegiat de socis del Centre, que tambó ben guanyat se teñen.

Obtingudes les concessions esmentades, el Centre emprengué

Centre Excursionista üe Catalunya 123

directament els treballs per a la construcció i Fulterior explotació, i a l'efecte convoca un concurs entre'ls veins de Benasque. que ha do- nat un resultat mes que satisfactori per ais interessos socials, puix ve a reduir en gran manera les despeses que hi haurá de fer el Centre, i, sobre tot, les ha fixades explícitament de tal manera, que, com vul- garment se diu, sabem fixament de quin mal hem de morir. El con- curs íou fallat en favor de D. Josep Sayo Pedrón, veí de Benasque, en les condicions següents, a mes d'altres de menor importancia:

El Sr. Sayo es compromet a construir el Reíugi segons els plan s del Sr. Soler, aprovats peí Centre i per la Superioritat. Se dona a Tobra un valor mínim de 10,000 pessetes, de les quals el Centre en pagará 5,000 en la forma següent : 2,500 al comentar l'obra, i les altres 2,500 en cinc anys a rao de 500 anyals. L'explotació del Refugi, el Centre l'arrenda al Sr, Sayo per un terme de vint-i-nou anys, durant els quals no pagará arrendament de cap mena a canvi de les 5,000 pessetes que posa en la construcció. Si per qualsevol cir- cumstancia l'obra costes mes de 10,000 pessetes, l'excedent el pa- gará el Sr. Sayo, així com totes les reparacions que calgui íer a Teditici durant aquests vint-i-nou anys, passats els quals el Reíugi quedará de l'absoluta proprietat del Centre, així com si el Sr. Sayo l'abandona o nol serveix abans de finir el +erme. Les tarifes per al servei han sigut aprovades peí Centre, i cada cop que s'hagin de re- novar necessitarán també de la mateixa aprovació. El tráete privilegiat ais socis del Centre, individus de la Quefatura de Monts i veins de Benasque, els concedeix, segons les actuáis tarifes, un 40 per 100 de rebaixa per terme mig. El Centre es reserva també la quarta part deis ingressos bruts per estatges, de manera que les quotas anyals de 500 pessetes quedarán cobertes en bona part per aquests pro- ductes. Se prendrán les degudes garantíes, en Fescriptura pública próxima a firm.ar-se, per assegurar el comp limen t del contráete.

Aqüestes condicions, en extracte esmentades, creu fermament, la Junta Directiva, que han de meréixer la general aprovació, puix difícilment podríen millorar-se, sobre tot en Testat actual del Centre, que tots coneixeu.

I queda gaire-bé acabada la ressenya de la part administrativa del projecte de construcció del Refugi de la Renclusa. Ara, de les parts arquitectónica i excursionista, en donará compte qui per en- cárrec de la Junta les ha estudiades i executades : el nostre consoci Sr. Juli Soler,

Mes hi ha encara un punt a esmentar, del qual expressament no he donat compte, ni per incís, perqué cree que val la pena de

124 BüTLLETÍ DEL

dedica r-li capítol apart : me refereixo a la construcció d'un petit abric en el mateix cim de l'Aneto, el mes alt de les serralades pi- renenques.

En efecte, la petició feta peí Centre a l'Estat tenía aquesta se- gona part, que fou tramitada i concedida junt i a l'igual que la pri- mera. Creia, la Junta Directiva, que tenía l'obligació moral d'arri- bar a prendre possesió oficial del cim mes alteros de les nostres mon- tanyes, tantes vegades trepifjat pels nostres mes ardits excursionis- tes; i era una veritable vergonya que una entitat no ja forastera, sino estrangera, ios Túnica que tingues allí un senyal de domini re- presentat per 1' álbum que'l Casino de Luchon lii ha deposita t en- tre les penyes i on estampen llurs iirmes els visitants d'aquell al- teros cimal. Pero la Junta Directiva no podía ajuntar aquesta obra, de carácter no tant necessari, amb l'altra, que era ja imprescindible; i per aixó no l'ajuntá al Concurs, sino que projectá ler-la directament, puix com que'ls seus proposits son d'índole platónica i moral, no trobaría contractista ni arrendatari.

Les diíicultats de la construcció queden explicades dient que ral9ada és de 3,404 metres, que s'ha de comen9ar per fer una barraca per ais operaris, i que Tobra s'ha de reduir a íoradar i arreglar una mica una roca en el menys espai de temps possible, ja que, en la millor temporada, els elements fan Testada impossible. ¿Quan s'em- prendrá aquesta obra? L'entusiasme deis socis ho dirá. Si presten a la Junta el llur concurs, esdevindrá una realitat; i, si no lio fan, es- peraren! millors temps en que un medi o altre lii hagi per fer-ho. Vos- altres sou, dones, qui ho ha de decidir.

I ara, amics i companys, ja coneixeu Tobra deis vostres manda- taris, feta en els darrers anys, i no explicada abans perqué Testat de part deis veins, i mes encara deis perjudicats, podía haver arribat a dificultar-la si en detall hagués sigut coneguda; pero, afortuna- dament, les bones disposicions de TAjuntament de Benasque, de la Quefatura de Monts d'Osca, del Govern Militar de Jaca, del Diputat del Districte de Boltaña, Sr. Fatás; del Diputat per Tarragona, se- nyor Nicolau; així com del difunt Senador Sr. Camo i molts altres; lian dut Tobra a bon terme, i han fet que dintre poc temps pugui el Centre mostrar i admirar la magnífica obra qual projecte tot se- gu't el Sr. Soler ens ensenyará i explicará, com])lint Tencárrec que expressament li ha fet la Junta Directiva.

P. A. de la J. 1).

El Secreiari Primer, F. KIRCHNER

Centre Excursionista de Catalunya 125

DE LA GRAN CONVENIENCIA D'ESTENDRE L'OBRA DELS REFUGIS A LA REGIÓ DELS ALTS PIRENEUS

No cal dubtar que l'exploració i el consegüent estudi deis massigos montanyosos requereixen, perqué aquells siguin fructuosos i de resultats evidents, d'una major suma de facilitáis per a lluí execució, que vinguin a contrabalancejar, i en lo possible a anuí- lar, els seriosos obstacles que la naturalesa ha acumulat en aquells inhospitalaris llocs, els quals, dificultant la marxa del viatger, tendeixen a oposar-s'hi^per Fafebliment de les seves forces físiques i moráis.

Naturalment que aquests obstacles augmentarán en rao directa de Tele vació i l'aspiesa deis tais massigos, i en una despropoició ben palesa; de manera que a una gian elevació d'aquests esdevindrán, els obstacles, gaiie-bé infranquejables, almenys peí a la majoría deis viatgers : sois a les complexions piivilegiades, dotades d'una energía moral a tota pro va i ajudades per un bon entrena ment, els seiá factible, i encaia a costa de greus peiills, vence'ls sense un major dany.

En afecte : ¿com, actualment, és mitjanament possible rea- litzar encara que no sigui mes que una curta campanya pels massi- 90S deis Alts Pireneus, i treure'n un resultat positiu?

¿Es en aquelles altes geleres i terraces glaciars de Piedrafita, de Bramatueio, de Goriz, de Marmurés, deis Barrancs, etc., etc., allu- nyades, de moltes hores, de llocs liabitats i mancades de vies de comu- nicado (com no sigui el difícil pas de la petjada humana), on el glaciarista i el geóleg, han de portar a cap Uurs interessants estudis? ¿Es des d'aquells llocs, que'l topógraf ha de teñir els seus punts d'apoi per assolir els convenients vértexs per a les xaixes geodési- ques? I l'exploració de les mes altes conques hidrográfiques deis rius Cinca, Vellos, Ara, Cinqueta, Essera, etc., ¿podrá esdevenir práctica per ais homes de ciencia, amb l'agombolament de dificul- tats que en aquelles apartades regions ha acumulat la naturalesa i que r inercia de l'home no ha tractat de combatre? I, el naturalista, ¿es podrá entregar, sense inquietar-se per la seva existencia, a sos treballs predilectes, en aquells paradisos de verdor nomenats Ordesa i Vallhibierna, exuberants museus de la fauna i la flora pirenenques? No, de cap manera : així us ho contestarán, sense reserves, tots aquells que, amb el sarro a l'espatlla i reduhint així llur bagatge al de l'época prehistórica, s'hagin arriscat a sostenir-se per aquells

126 BUTLLETÍ DEL

indrets admirables deis Alts Pireneus, els quals son, com díu l'insigne Russell, els que aconsegueixen resistir la comparació amb els grans massÍ90s del món.

Un deis giupos montanyosos mes importants deis Alts Pire- neus son les nomenades Montanyes Maleides o Maladeta.

LES ]\IONTANYES MALEIDES (MALADETA)

El grupo o massÍ9 de les Montanyes Maleides no's troba pas situat en l'aliniació de cims per on está tra9ada la divisoria d'aigua- vessants i linia frontera de les dues nacions, Fran9a i Espanya, sino que al^a sa potent massa, reculat vers el S. d'aquesta alinia- ció, a l'igual que sos companys els Posets (Lardana) i les Tres-So- rores (Mont-Perdut) (aquest sois en part), que son els tres massi- 90S mes importants de tot l'istme pirenenc.

Está tot ell encía vat en l'extrem NE. de la valí de Benasque, provincia d'Osca; i la terminado oriental de la seva carena va a estrebar-se, en la frontera de Catalunya, amb les montanyes de la nostra Valí d'Arán.

Apareix, aquest grupo montanyós, com una immensa serra- lada aillada, forman t un deis mancho ns granítics en els Pireneus; i es desenrotlla en son ter9 oriental en ampia corba, la concavitat de la qual esguarda vers el NNE. Segueix, an aquesta, una llarga ali- niació decididament orientada d'E. a NNO.

Sos vessants de N. i S. s'alcen directament del fons de dos sin- clinals, formant altres tants talwegs, que constitueixen les altes con- ques deis rius Essera i Vallhibierna, que l'envolten peí N., S. i O. Aquests vessants se presenten, en general, de molt redre9at pendent, sobressortint-ne, en la part superior, a la manera de llarga eres- talle a, llur carena, en molts indrets inaccessible. Aquesta carena es molt afilada, d'escassos metres d'amplaiia, i foimada per un apilo- tament de blocs de granit a tall d'obeliscos, dislocats pels gla9os i les tempestats.

L'extensió d'aquesta carena des del pie de Mulleres, vers el seu llevant, fins al pie mes occidental d'Alba, cap a ponent, nobaixa de 9 kilómetres, ressaltant-hi una seria de puntes, l'altitut de les quals sobre'l nivell de la mar és superior a 3,200 metres, i arriba a sobrepujar els 3,400 metres (pie d'Aneto), que és la máxima ele- vació a que assoleix l'istme pirenenc.

El ter9 superior d'aquests vessants se troba ocupat per les geleres (glaciers) que com estesa banda faixen la carena terminal per N.

Centre Excursionista de Catalunya 127

i S. L'amplaria d'aquesta faixa de geleres varía, essent mes considera- ble, com és natural, la que's troba orientada vers elN. quel'oposada. L'extensió superficial d'aquestes geleres de les montanyes Maleides, segons els treballs efectuats per Mr. Schrader, és de mes de 168 hec- taries per a les del vessant del S., i de 524 hectaries per a les del ves- sant del N.; donant un total, per a tots dos vessants, de 692 hecta- ries, la major extensió de gla90s eternals que's pot trobar en tots els Pireneus.

Aqüestes geleres, com ocupan t els vessants redre^ats, oferei- xen un pendent variable, que arriba fins ais 50° d'inclinació, i encara mes. Se presenten com penjades, amb llur superficia mes o menys esquerdada longitudinalment, i amb la vora inferior guer- xada, formant un foit espaüat. Aixó fa que les moraines termináis, en qualques d'aquestes geleres, no ofereixen l'aspecte d'un cordó que va vorejant la gelera, sino que's precipiten molts metres a valí i cercant els indrets on la línia de máxim pendent sigui mes suau. Es, aquesta disposició de les geleres deis Pireneus, o de vessant, la característica que les distingeix de les deis Alps, les quals, foimant veritables lius de glag, devallen fins a les planes, on s'es- tenen en ampies cons.

Degut a la constitució heterogenia d'aquest massÍ9, on el gra- nit i la calida es troben alternats, s'hi veuen arreu enfonsaments del sol, els quals donen lloc a perdues hidrológiques de les corrents que devallen proceden ls de la fosa de les neus.

En els replecs d'amdós vessants se formen cubetes lacustres, que son ocupades per estanys de mes o menys capacitat, mes tots ells, peí llur altitut, son de la mena deis superiors i de naturalesa glaciar. Entre ells hi ha el nomenat de Cregüeña, que és el segón, en exten- sió, de tots els deis Pireneus (com que amida mes de 100 hectaries); i el Coronat, que, si bé de reduides dimensions, és el primer, per sa altitut, de tota la carena, car se troba empla9at a 3,180 metres sobre'l nivell de la mar.

La vegetado és abundosa en els repeus d'aquest massig, cons- tituint la ribera de Vallhibierna, un deis pares naturals mes espíen - dids deis Pireneus, amb ses gemades praderíes i ses boscuries ata- paides d'abets i pins, que s'enfilen vessant amunt fins al límit de llurs respectives zones de vegetado. En el vessant N. l'arbrat no és tant abundós : malgrat aixó poden veure-s'hi exemplars de pins fins a la zona de 2,200 metres d'altitut sobre'l nivell de la mar. La fauna hi és completa i propria de la regió alt-pirenenca, no man- cant-hi les especies mes rares, com és el gall silvestie, etc. L'aspresa

128 BUTLLETÍ DEL

f'el scii sol. ralluiu^ament de llocs habitáis i la falta de circulació que té, fan que sigiii avui el millor deis comptats refugis on for90- sament ha íingiu de replegar-se, fiigmt de la rapacitat deis homes, l'especia conegiida per cahirol o isart, Tairós i simpátic habitant de les solituts; no essent difícil trobar-n'hi ramades de seixanta, vui- tanta, i fins mes de cent *. Per dissort, ja fa qualques anys que'ls ca9aires s'han adonat d'aquella per ells térra de promissió, on han comen9at les razzias, tant peí pait deis nacionals com peí la deis estrangeis, que menacen, si no s'hi posa remei, amb Texteiminació d'aquells animáis.

Per aquests curts mots descriptius se podrá comprendre l'im- portancia que ofereix aquest massig de les Montanyes Maleides i l'interés que ha merescut deis homes de ciencia el seu estudi, com ne son prova, des de reculats temps, els treballs de Picot i Lapey- rouse, de Reboul i Vidal, notables naturalistes i geodestes; els del célebre Ramond de Charbonniéres, l'historiaire deis Pireneus; de Mis. Arbanére i Cordier, Franqueville i Tchihatcheff, els darrers vencedors del pie d'Aneto. Tots aquests ih lustres viatgers, malgrat el desconeixement que's tenía d'aquestes montanyes íins a mitján segle passat i la falta de vies d'accés des de Franca, portaren a cap, amb llurs viatges, itineraris atievidíssims, guiats solament per la fe i l'ardidesa de provats montanyencs.

Dignes continuadors ne son, modernament, Ch. Packe, Mr. Schra- der, el notable cartógraf pirenenc, i, per fi, els estudis glaciaris- tes de Mr. Trutat, i els del savi hidróleg Mr. Belloc, han vingut a demostrar l'interés amb que son mirades aqüestes montanyes pels savis del món,

Al costat d'aquests homes de ciencia cal posai-hi la multitut que, amb al cor mes o menys montanyenc, practica en sos viatges i excursions l'admiració de la naturalesa, son objectiu preferent; aquesta multitut que, acudint, quan ve la temporada, a Bagncres de Luclion, converteix aqüestes Montanyes Maleides en son rendez- voiis, aml) granprofit per a aquella població, pera la qual és la Ma- ladeta, com el Mont-Perdut per a Gavarnie i el Vignemale per a Cauterets, centre de forta atracció i intens moviment.

Malgrat aquesta atracció que, per llur relie vant paper en l'istme pirenenc, desempenyen les Montanyes Maleides, i que les guies es- trangeres se cuiden de mantenir i propagar cada vegada mes com

* En una de les meves excursions per aquelles montanyes, vaig arribar a comp- tar, a la gelera de les Salenques, una ramada d'isarts composta de cent quaranta caps.

EL GRAN MASSIU DE LES MONTANVES MALEIDES (lUALADETA) PANORAMA DES DEL CAP DEL POPT DE BENASQIE

Centre Excursionista de Catalunya 129

mes se coneixen, aquesta montanya nostrano ha merescut fins avui, part d'en9á de la frontera, el que ningú s'hagi dignat fixar-hi l'aten- ció, no ja per a son estudi (que aixó és demanar massa, en aquest país), sino amb Tintent de facilitar Tacció an aquells homes de ciencia, i amants de la natural bellesa, que hi acuden, des de llu- nyanes terres, a descobi ir-la i ensenyar-nos-la.

Empero cal fer constar que aquest corrent de viatgers envers aqüestes montan yes no passá desapercebut per a tots, i Tafany d'explotar-la per al lucre particular, se despertá en llurs veins i pro- prietaris els montanyencs de la vila de Benasque; i, si bé amb molt migrats medis, arriba un d'aquests, el Sr. Brusau, avies d'execució, construint a Tindret de la Renclusa i en les montanyes de que's parla, una humil cabana de pedra seca, que, tant peí desconeixe- ment de la seva existencia per part deis agents de l'Estat com per la tolerancia de les autoritats d'aquella vila, ha facilitat a Tesmentat senyor el poder recoUir, durant aquests anys de funcionament del primitiu reíugi, un ben desproporcionat fruit de tant exigu capital.

La cabana de la Renclusa ha servit, dones, fins al present, d'obligat refugi, a falta d'altre, a la concorrencia excursionista que ha assolit les Montanyes Maleides, malgrat Tabsencia de comodi- dats i el no trobar-s'hi cap medi de proveíment, cosa tant neces- saria en aquells solitaris indrets *.

DE LA REALITZAClO I LA TRAMITACIÓ DEL PROJECTE

D'aquest vergonyós estat de coses, tard o d'hora, se n'havía de fer carree el nostre Centre Excursionista, que tant s'ha desvetllat peí foment de l'excursionisme, majorment quan ja tenía plantejada i comentada l'obra de la xarxa de refugis de montanya amb la cons- trucció del xalet refugi d'Ull de Ter, inaugurat l'any 1909; i les excitacions que rebía, per part de les societats estrangeres amb ell federades, perqué intervingués en aquell lloc amb sa poderosa ini- ciativa, no's perderen en el buit, sino que decidiren la Junta Direc- tiva a prendre l'acord, peí janer de Fany 1911, d'estendre la xarxa de refugis ja comentada, plantant la primera fita a la regió deis Alts Pireneus amb Terecció d'un nou refugi en el massig mes alteros i important de tota la carena, a les Montanyes Maleides (Maladeta). Posat el projecte en vies d'execució, la Directiva del Centre

* L'actual arrendador de la cabana, Sr, Sayo, ha procurat millorar-ne l'habilita- ment, portant-hi qualque Hit i facilitant queviures i guies ais viatgers.

16

13 J BUTLLETÍ DEL

distingí el que siibscriu amb rimmerescuda preferencia de propo- sai-li que s'encarregués de poitarala práctica el projecte, desenrot- llant-lo segons el seu criteri. He dit immerescuda preferencia, i així és, en efecte; car, sigui dit en descárrec de ma conciencia, cap me- reixement podía jo oferir, com no fos la bona voluntat i la conei- xen9a d'aquella tant interessant regió, que ha sigut i és per a mi un deis eixos d'atracció en les meves campanyes pels Alts Pireneus de l'Aragó.

Acceptada tant feixuga i compromesa tasca, posí en jóc les bo- nes relacions que tinc a Osea, IMadrid i Benasque, i es comenta la tramitado deis expedients, en els Ministeris de Foment i de la Guerra,, que son precisos per portar a cap l'obra. Per a aixó vaig dirigir-me al meu respectable amic l'Excm. Sr. D. Manuel Camo, senador vita- lici de la provincia d'Osca, parlant-li del nostre projecte. Com ja suposava, tinguí la satisfácelo de sentir de llavis del dit senyor la bona nova que's feia seu aquell projecte, i que treballaría per la se va tramitado. Així fou, en efecte : ell presenta l'expedient a Madrid, i l'apoiá amb tot l'entusiasme de que tantes pro ves havía donat aquell malaguanyat patrici en bé de son país; fins que en no- vembre de 191 1 sa desgraciada mort ens priva de tant valuós defensor.

Seguiren les tramitacions amb l'apoi deis meus distingits amics Srs. Fatás i Nicolau, dignes diputats per Boltaña-Benasque i Tarra- gona, respectivament, i que han sigut fins a la resolució deis expe- dients uns fidels continuadors de la bona voluntat del Sr. Camo i han donat pro ves de Uur desig en favor del projecte i d'ósser vers admiradors del nostre Centre. Peí que respecta al ram de Guerra,, no's pot menys de fer constar l'eficag intervenció del general Sr. Bar- raquer, fiscal del Consell Suprem de Guerra i Marina. Molt ajudá en aqüestes aiortunades gestions la primera Corporació popular de Benasque, composta de rellevants personalitats d'aquella vila que m'honren amb la llur amistat : tots ells se decantaren en favor de l'obra des del ¡)rimer moment, acordant no sois autoritzarla, si que, a mes, posar-se al nostre costat per a tot alió que fos en benefici d'ella.

Kebin aquells bons cooperadors, una vegada mes, en nom del Centre Excursionista de Catalunya i en el meu propri, l'expres- sió del nostre pregón regoneixement.

Oljíingudes les reíais ordres soMícitades, a mitján estiu ele 1912

Centre Excursionista de Catalunya 131

comengaren les obres preliminars sota'l projecte que ha vía sotmés a Ta pro va ció de la Junta Directiva (posteriorment aprovat, també, pels centres governatius) i que, salvant una millor solució, segons el meu lleial saber i entendre he desenrotllat de la següent manera:

Projecte de construcció d'un refugi a la Renclusa (Monta-

NYES MaLEÍDES [MaLADETA]), EN ELS AlTS PiRENEUS DE LA provincia d'OsCA i a una cota de 2,133 METRES SOBRE'l NIVELE DE LA MAR.

TIPUS DEL REFUGI

Al desenrotllar el projecte, abans que tot, calía decidir el tipus o classe de refugi que sería convenient peí al projectat, ateses les circumstancies de Uoc i de medis económics de que's podía disposai.

Per aixó, conseqüent amb mon criteri, que per a aquesta qües- tió vaig exposar en una comunicado presentada en el primer Con- grés Excursionista Cátala, celebrat a Lleida l'any 1911 (vegi's But- LLETÍ del marg passat), i comptant per endavant amb els recursos pecuniaris de que'l Centre podía disposai, vaig entendí e jo que podría escoUirse, com a tipus per al refugi de la Renclusa, el de la classe de xalets guardats.

En efecte : el no trobar-se en tota aquella regió cap edifici d'aquesta mena fins al present; l'ésser, el massig de les Montanyes Maleides, un massig ben important, com s'acaba de demostiai; l'haver-s'hi establert, des de ía molts anys, un nombrós coirent de viatgers, que al present no dona senyals de minvaí (al contrari), mal- grat les do lentes condicions d'habilitació de la cabana avui existent; el que per aixó sigui lógic deduir que les trescentes pessetes, per a la tempoiada, que s'han arribat a pagar per Tarrendament de la dita cabana, puguin ésser augmentades en la natural pioporció de medis; el carácter de la classe de concorrents que hi ha acudit, i que segurament hi acudirá, an els quals, com a viatgers práctics ensems que acaba lats (en general), no doldrá una major des- pesa quan se'ls donin les comoditats possibles en aquell lloc : totes aqüestes raons permeten suposar que será possible assegurar un arrendament convenient del refugi que deixi no sois un marge pru- dencial de guany a Tarrendador, si que també alcanzar lo necessari per plantar cara a les irremeiables reparacions de Tedifici i an els possibles imprevistos.

A mes, per trobar-se el nou refugi al pas deis ports de la Picada

132 BUTLLETÍ DEL

i del Bom, pels quals se va a la \^all d'Arán i a Bagnéres de Luchon, respectivament (passatges molt concorreguts, no solament peí trá- fec de rarriería que fa el comerg entre aquelles regions, sino, a mes, per haver-se establert per aquells un corrent d'emigració i d'im- migració deis bracers del país), resultará ésser, Tedifici en construc- ció, de gran utilitat com a Uoc de refugi en aquells indrets tant pe- rillosos, tal vegada els de mes perill deis Pireneus, tant per les consi- derables quantitats de neu que hi cauen com per la potencia aterra- dora deis torbs i tempestes que s'lii congríen, de lo qual cada hiver- nada son prova nombroses victimes.

Oferirá, dones, el nou refugi, millors condicions d'empla^ament que'l nomenat hospital de Benasque, avui existent, per trobar-se aquell mes alt que aquest i ésser visible ja des deis mateixos caps deis ports susdits, apart de sos millors medis d'acolliment i de guarda.

EMPLAgAMENT

Es convenient en absolut que'l nou edifici es trobi emplagat en el vessant septentrional de les Maleides, per ésser aquest el que, esguardant vers la frontera, enlla^a sa part baixa amb aquesta mit- jangant Taita valí o conca de l'Essera, trobant-se, dones, a la co- marca deis ports abans dits. A mes, l'ús constant deis excursionistes ha establert per aquest vessant la ruta obligada per ais que desit- gen assolir els cims d'aquest massÍ9 i que, com hem expressat abans, utilitzen la cabana de la Renclusa com a forros refugi.

Empero el lloc on se troba emplagada aquesta cabana, entenc jo, no pot aprofitar-se per a l'emplagament de l'edifici en projecte. La Renclusa, com son nom indica, és un enfonsament en forma d'U, rodejat d'un espadat de penyes de lo a 15 metres d'algaria. Les ro- ques que'l formen, arrestellades com fulls de Ilibre, en molts de sos indiets no ofereixen cap fermesa. El fons del enfonsament ha sigut rublert en i)art pels alduvions del barranc que hi desemboca, pro- ceden t de la fosa de les neus de les geleres del trog de vessant des del pie de la Maladeta fins al pie oriental d'Alba; i a mes serveix de desean ega de J'estany de Padeina. En aquest enfonsament del teiiei, en son indret de llevant i en el lloc on el penya-segat presenta major elevació, per entre les esquerdes de son repeu, és engolit el corrent del barranc, perdent-se en les entranyes de la térra. En el costat oposat an aquest curios lloc, i arredosada a la cinglera de l'enfonsament, és on se troba emplazada l'antiga cabana de la Ren- clusa.

Centre Excursionista de Catalunya 133

Que aquest Uoc, ni els seus immediats contoms, no ofeieixen cap aventatge per servir d'emplagament a Tedifici en projecte, no cal esfoigar-se en demostrar-ho. El primer inconvenient és que, a causa de la major superficia de la planta d'aquest, no hi ha l'espai suíi- cient, ni tampoc el consegüent desembarag per al seu accés. Se- gón : la naturalesa, deslligada per complet, del sol (format de sorres i tartera esmicolada) , i rhumitat procedent de les filtracions del barranc, donaríen un mal emplagament. Teicer : la cinglera de penyes que envolta Tenfonsament, com he dit abans, no ofereix cap seguretat de fermesa, no essent res d'estrany la caiguda de pe- drés assobre'l teulat de Tactual cabana. Quart : trobant-se aquell lloc recios en sa majoi part, i escaient-se ésser l'extrem delcurs de la barrancada susdita, en dies de fortes vingudes, complicades amb el rocegament deis allaus, pot donar-s'hi el cas que'ls materials ame- nats peí barranc arribin a rublir, en tot o en part, lo queiesta d'en- íonsament; succés que, segons datos adquiíits, passá ja fa anys *. Finalment, el nou edifici, si es tiobés emplagat a la Renclusa, es veuría arreconat i completament fóra de la vista de la major part d'aquells interessants contorns, i en lloc trist i encongit.

Per aqüestes raons no s'intentá aprofitar la Renclusa per a emplagament del nou refugi, sino que, previs els deguts regoneixe- ments de sos voltants, i mitjangant les convenients calicates del sol, s'escollí per al del emplagament un planell a TE., distant uns 100 me- tres de la barraca de la Renclusa, i elevat Ueugerament sobre'ls teiienys confinants, que, a llur torn, formen dues suaus ondula- cions : Tuna a l'O., que és la barrancada susdita de la Renclusa; l'altra a Toposada direcció, vers TE., que s'aboca sobtadament vers el N. Quedará, dones, per a empla^ament del refugi en construcció, un planer esquenall entie les dues depressions. El seu subsol está constituit per un banc de caliga agrisada, compacta i d'aspecte mar- brenc, amb els Hits de pedrera verticals i dirigits de N. a S. S'apro- fitará aquest banc rocós, degudament rebaixat i anivellat, per assen-

* Per la primavera d'enguany s'ha repetit el fet, i en propcrcions mai vistes, per la caiguda d'un formidable allau procedent de les geleres de la Maladeta i d'Alba, que, seguint tot el curs de la barrancada de la Renclusa, ha rublert la seva conca per complet i en una llarga extensió, arribant fins al peu de l'enfonsament del barranc i formant-hi un pont de neu de qualques metres d'algaria, per sota'l qual surt el corrent. La neu de l'allau ha assolit el mateix llindar de la porta de la cabana de la Renclusa, i a primers del mes de juny actual encara es trobava, el barranc susdit, del tot cobert de neu. L'emplagament del nou refugi s'ha vist completament fóra de la trajectoria de l'allau, lo qual demostra mes la bona situació escollida.

L'emplac^ament del refugi

(D'un dibuix)

El xalet-rekugi en son empla^ament

BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA I35

tar-hi els fonaments de Tedifici, que oferirá peí aixó les degudes garantíes de fermesa i sequedal del teirer; circumstancia, aquesta, molt important en aquelles regions, per la dificultat que ofereix l'obtenir-la.

Se tiobará, el nou edifici, en aquell emplagament, degudament airejat, visible des deis ports, i, per la seva situació local domi- nant, guaidat deis possibles allaus i del despreniment de penyes. Per assegurar aquesta condició s'ha consulta! el parer de la gent prác- tica del país, sobres Tacostumada trajectoiia que'ls allaus solen prendre quan se presenten en aquells llocs.

DELS MATERIALS

Es, lo referent ais materials,una qüestió que, sino s'hagués pre- sentat resolta des del primer moment, hauría dificultat, i fins impossi- bilitat, l'execució del projecte en aquella encontrada; caí la justesa de presupost de despeses no permetría el distreure part d'aquest per destinar-lo a la construcció de camins per a la condúcelo deis mate- rials al peu de l'obra, afegit aixó al cost deis transports. Per soit no ha sigut així, caí els materials necessaris per a la construcció, els principáis almenys, se troben podem dir a peu d'obia, i de les millors qualitats.

La pedia és de granit, molt compacta, dura, i de gra mitjá. Se n'hi troba també de caliga, blanca o vetejada de gris, d'aspecte marbrenc. La primera s'utilitzaiá peí ais murs; i la segona, després de cuita en un foin constiuit sobie'l mateix lloc, se reduiíá a calg, que ha de resultar de la millor mena.

La soria no hi manca allí, procedent de la descomposició del gianit i naturalment rentada.

La llosa per al teulat cal poitar-la des de la llosera que TAjun- tament de Benasque posseeix a Literola. Allí es troba en explotado, i presenta tots els carácters d'una llosa estriada, de color negie plombós, Iluenta, i esfullada en gians dimensions. Es d'excel'lent qualitat per a l'objecte a que se la destina.

La fusta procedirá deis hoscos existents en els contorns de la Renclusa i a les partides de Paderna i de la Costeía. Els ai bies son de la vaiietat de pi silvestie; i les qualitats de la fusta, de fibia sana, llesta i de contextura suficientment grassa, la fan ésser un material deis millors, ajudant an aixó el que poden obtenir-se'n peces que ajTibarán a amidar fins a 0^45 metres d'amplaria i una llargaria mes que suficient.

136 BUTLLETÍ DEL

Tots els materials esmentats, que's troben en el mateix Uoc de l'obra o en sos contorns, TAjuntament de Benasque, llur proprietari, segons acord en acta datada a 11 d'agost de 1912, els ha concedits al Centre Excursionista de Catalunya, lliures de drets i en tota la quantitat que siguí necessaria per a les obres del nou refugi : acord, aquest, que honra an aquella digna i culta corporació.

L' E D I F I C I

planta

Afectará, la planta, la figura d'un rectangle regular, els cos- tats del qual amidarán 20 metres de Uargaria per 7^5 metres d'am- ple. La seva oiientació en Templa^ament será exposant un de sos costats majors vers el N. 450 al O., així com el costat oposat ho es- tará veis el S. 450 al E. : de manera que l'eix principal del rec- tangle es trobará orientat de NE. a SO., orientado especial que pei- metrá que les quatre fatxades aixecades sobre d'ell se trobin degu- dament assoleiades, tal com con ve que siguin.

ALgAT

Sobre aquest rectangle s'assentarán els fonaments de l'edifici amb el gruix convenient, i, seguint an aquests, els murs o parets mes- tres, que foimarán un paraMelepíped de cares legulars. No pre- sentarán, aqüestes paiets, en llurs paraments exteriors, cossos en- trants ni sallents, a fi d'evitar reclaus o angles que, arreconant-s'hi la neu, se converteixin en altres tants indrets d'humitat, en perju- dici de les parets.

La ¡)lanta baixa de l'edifici s'aixecará un metre per sobre la rasan t del terrer, a l'objecte de procurai el degut aireig an el seu sol. An aquest fi s'obrirán uns petits espiíalls a les dues fatxades late- rals, que establirán el suíicient corrent. A mes, aquesta disposició per- metrá, mitjangant el corresponent rebaix del sol en part de la plan- ta, formar dessota, un local que's destinará a magatzem i lloc de des- embara9. L'accés en aquesta planta baixa es fará mitjan9ant una curta graonada a l'exterior.

Seguirá an aquesta planta, o pis inferior, un pis superior, i damunt d'aquest unes golfes, trobant-se immediatament assobre la coberta de l'edifici.

Les parets mestres se fabricarán de mampostería, i presentarán

Centre Excursionista de Catalunya 137

un gmix de o' 80 metres fins al nivell del envigat del pis superior i de o' 60 metres d'allí fins a llur coronament.

Aquest coronament, per ais dos murs de tatxada majors, se trobará arrán de la coberta, tal com s'acostuma; empero els murs laterals, o fat- xadesmenors, pujarán per sobre la coberta, i en sobressortirán peí la cara exterior a 0^30 metres, i, seguint Tinclinació de la psndent de la dita coberta, rematarán en un pinyó de vessants giaonats. Aquest detall de construcció, que en el país és nomenat penal, és de moltís- sima importancia, car amb aquest dispositiu queda el llosat de la coberta perfetament protegit de Tacció deis vents de diiecció lateral.

Per al tiabament deis murs de fatxades majors, s'aixecarán dues parets mitgeres de 0^40 metres de gruix en tota llur algaria i que's trobarán emplagades en la secció central de l'edifici.

Els embans que estableixen les división s a l'interior, se cons- truirán tots de fusta, íormats per Uurs directrius i amb un empla- fonat amb posts emboetades degudament.

Per a la distribució deis locáis interiors vegin-se els dibuixos de les plantes.

La coberta de Tedifici será sostinguda per les encavallades de fusta, amb Uurs convenients quebios, ilates i un empostigat ajuntat a boet, sobre'l qual s'assentará la coberta exterior, formada amb peces de llosa de 0^30 metres per o'20 metres, coMocades en escata o a junta tapada.

Els vanos serán coberts interiorment amb finestres d'una sola fulla, a Tobjecte d'evitar el junt del mig, i pro verdes deis correspo- nents vidres. Exteriorment s'hi muntarán els contravents, que's construirán de fusta i obrint a l'exterior.

La porta será de doble planxa de ferro i de dues fulles obrint a l'interior.

Els soler s, o sostres, serán tots de fusta, assentant les Uates sobre'ls envigats; i aqüestes soportarán Tempostigat, ajustat a junta- emboetada.

L'edifici estará provert d'aigua suficient, tant per al servei de la •cuina com per al del water. L'aigua procedirá de manantial, i será •condurda per canonada metál'lica.

17

< X

I— I

<

<

< cu

w

o*.

I-H

H

i/i

O hJ c; I

W H <«!

^-

	<;
	Dá
	cq
	S
	<í
	O •o
O	I
ro	,
M	H
	C/3
• •	0
	pa
	w
rrt	tí

<; O

K O

Q <

W

<

c/)

o

H

tn I— I

W P

<

¥

o

w

fe

Oí

o

o

H O

M O

O

Q

X

H

^^M

TT

^

-^

a

a

a

o

o

Q u

o

o

w

PQ <1

O O

w

en

o

O

Í4

142 BUTLLETÍ DEL

PRESUPOST DE DESPESES

Es gaire-bé impossible calcular amb relativa exactitut el pre- supost total de les despeses que exigiiá la constiucció del lefugi, ja peí pieu a que vindrán a resultar els materials que for90sament liagin de pujar-se en aquell lloc, ja peí l'apreciació incerta del total de dies de treball en aquells indrets, on l'atmósfera exerceix una notable influencia; ja per la no menys pioblem ática de la quantitat de tieball que son capados de produir els operaris d'aquella legió de Benasque, únics que han d'intervenii en les obies; com també pels imprevistos que fácilment poden esdevenir durant el curs deis tre- balls. Tenint en compte tot el que acabem de dii, i sois apioximada- ment, pot calculai-se que'l piesupost total (descomptant el valor deis materials de que'l Centre Excursionista pot disposar, per havei-li sigut cedits Iliures de drets) no baixará de 10,000 pessetes, sense comptai el mobiliari i demés efectes.

EXECUCIÓ DE L'OBRA

Portat el projecte a vies d'execució, calía a la societat con- cessionaiia escollir la forma en que havía d'adjudicar les obres per portar-lo a cap, ja que l'administiació per ella directament no con- venía a sos interessos. Rebutjada, a mes, l'adjudicació per mig de subasta, per rao de Tesquisida cura amb que convenía poitai els tieballs, ateses les condicions molt especiáis de la construcció i del perill que recaigués l'adjudicació en mans de persona que no reunís les degudes qualitats de conciencia i capacitat; la Junta di- rectiva acordá que fos la via de concurs públic l'elegida per la cons- trucció i l'explotació del refugi en projecte.

Previ depósit, en el local social, deis plans i del plec de condi- cions técniques i facultatives, que eren els únics a que havíen d'ate- nir-se els concursants, s'anunciá dit concurs públic a comentar el dia 1/ de janer de 1913, donant tot el mes de janer per examinai els mencionats documents i redactar les pioposicions. Així es noti- fica a l'Ajuntament de Benasque, manant fer una ciida pública en aquella vila en ainnici del concuis.

Entre les clausules que constaven en el plec de concurs, s'hi trobava la de teñir d'ésser els concursants piecisament veins de la susdita vila. Una altia deia que la construcció era tieta a concuis peí preu a la l^aixa de 10,000 pessetes, i que'l Centre no fixava la íoima de pagament d'aquesta quantitat, o altra menor que'n resul-

Centre Excursionista de Catalunya 143

tés, per rao de les condicions especiáis de l'obra. Empero el concui- sant que esdevingués adjudicatari ha vía de teñir previament deposi- tades, com a fian9a, a la caixa delasocietat concessionaria, la quan- titat de 2,500 pessetes, i sois en casos especiáis la dita societat po- dría relie var-lo de tal compromís; mes, arribat aquest cas, llavors la societat no li faiía el pag?ment de les daiieies 2,500 pessetes fins a tant que ios acceptada definitivament l'obra. Altia, quel concursant adjudicatari havía de compiometie's a no contiactai per ais treballs, cap obiei que no ios veí de Benasque; i que, quan aixó no fos possible, se'l facultava, previa notificació, per contiac- tai-lo en altia localitat, amb p-efeiencia de la mateixa regió ara- gonesa.

Deia, una alti a cláusula, que Tadjudicataii es comprometía a por- tar a cap la construcció del refugi en el teime de sis m,esos a comptai des del dia que oficialment dones per comengats els treballs, data que no podía retrasar-se mes enllá del 1/ de juliol de 1913, salvant forga major i previa justificació a judici de Tenginyer inspector; essent aquest, delegat peí la Junta Directiva de la societat concessionaria, i l'únic faculta t per donar per acabades totalment les obres que cons- ta ven en el plec de condicions exposades.

Per fi, s'hi pievenía el cas de vagues per part del personal, marcant a Tadjudicatari la solució que li calía adoptar, etc., etc.

Fin.it el terme del concurs, i per pait de la Comissió nomenad? peí la Directiva del Centre, s'examinaren les proposicions piesen- tades; i de tal examen lesultá ésseí les mes acceptables per ais inte- ressos de la societat les ofertes per D. Josep Sayo i Pedron, a qui, previa notificació i ratificació, foren adjudicades les dites obres de construcció i explotado del refugi en piojecte.

Malgrat lo exposat, la Junta Directiva de la societat concessio- naria acordá que, ates que no s'havíen obtingut les Reíais Ordies de peimís de construcció del lefugi fins a primers d'agost de 1912, no era prudent comentar les obres en aquell temps, per rao de tro- bar-se llavors molt escuigada la tempoiada hábil peí seguií-les abans que'ls temporals ho impedissin, i no convenir que quedessin abandonades, a mig comengar, durant riiivemada. Empero, a l'ob- jecte d'aprofitar aquell curt terme de dos mesos escassos, disposá la Junta que comencessin tot seguit els tieballsde leplanteig i des- munt del solai, amb Taplegament deis materials, única tasca que's podía exposar a portar a cap abans de la do lenta estació propeía. Aquests tieballs se feren sota les immediates diiecció i inspecció del que subscriu, facultat per la Junta Directiva del Centre.

144

BUTLLETÍ DEL

ESTAT ACTUAL DE LES OBRES

El dia 3 de setembie passat puja des de Benasque a la Ren- clusa una brigada de tieballadois composta de vint-i-dos homes i el capataz o encarregat de la gent. Practicades ja sobre'l terrer les operacions d'assenyalament, leplanteig i demés treballs prepara-

Desmuntant el teurer i

toiis, donaren comeng a les obres de desmuntai el solar on estava acordat aixecar el nou edifici. Com que aquest solar está format peí un banc de penya, com ja s'ha dit abans, tots els treballs de des- munt hagueren d'csser portats a cap amb auxili d'explosius.

La pedra que s'anava arrencant era coMocada en lloc conve- nient i a peu de l'obra, per tenir-la preparada per a la constiucció deis fonaments i els muís.

Una altra secció de treballadois s'ocupava en la constiucció d'un forn per coure la calg. Aquest, desprcs de fet, resulta teñir una al9aria, fins a la boca de cárrega, de 2*40 metres,per un diáme- tie de 2 metí es, amb una capacitat d'uns 9 metres cúbics. Previa l'obtenció de la llenya de bro9a i arbustos que en piou abundor es tioba peí aquells contorns, i de la pedra caliga propria per al cas,

Centre Excursionista de Catalunya

145

treta de les tarteres que s'estenen al repeu deis cingles de la Ren- clusa, es carregá el forn; i, passats els dies de funcionament, des- prés de refredat, se descarregá, obtenint-ne una fornada de calg viva. Aquesta fou conduida a unes basses obertes prop del barranc, on fou amarada degudament, donant un total d'uns 15 metres

El forn de CALg

cúbics de calg apagada d'exceMent qualitat, que, després de solada, es cobrí amb un fort gruix de sorra.

La colla de fusters i serradors s'escampá pels boscos de la Cos- tera i de la pleta de la Renclusa, emprenent ses tasques. Els arbies havíen sigut previament tallats, i la fusta es trobava ja gaire-bé seca. Els serradors muntaren dues serres a má, únic medi de que podíen disposar, car no hi ha en aquella regió cap serra que sigui

146

BUTLLETÍ DEL

moguda per l'aigiia. Així procediren a obtenir el gran nombre de pots o taules que caldrán per a Tobra. Els fusters se dedicaren a quadrejar les vigues, igualment ja tallades i seques, deixant-les a la mida en llurs dimensions precises.

Les obres, en totes llurs seccions, seguiren d'aquesta manera i sense interrupció, ajudant-hi el temps, que fou en general bastant

■*iB«»!»''ft.'iaiay^ii'ii.ri-,^j.

l:l.LS SKRkADORS

benigne fins a primers d'octubre. Llavors canviá, apareixent les ne- vades, cada vegada mes baixes i copioses; i el fret apretá, baixant el termometre assota zero i bufant seguidament un vent gelat durant molts jorns en que no vegcrem el sol.

Seguiíen aquests rigors del temps cada vegada mes, complicat amb el mal allotjament de la gent, que havía de fer nit al ras i dessota la bauma de la Renclusa, amb el foc sempre enees. L'interior de la cabana on jo tenía mon allotjament, sense foc resultava ja inliabi- talíle a causa de Taire i el fret, que mantenía glagada l'aigua en l'interior. Els cartutxos de dinamita se'ns gla9aven, i calía molta cura per desgla9ar-los en el foc, cada matí, abans del treball.

Tement que'l temps aniría extremant-se, i tenint en compte que'l desmunt se trobava ja acabat, amb son nivellament conve-

I

Centre Excursionista de Catalunya

147

nient, i la fusta gaire-bé tota serrada i quadrejada; el dia 5 d'octu- bre vaig donar l'ordre de parar els treballs i que la gent se'n tornes a Benasque. Jo vaig encaminar-me al port de la Picada, que vaig

QUADREJANT VIGUES

passar amb forta nevada, anant-me'n des d'allí, per la Valí d'Arán, a Franga, i arriban t per íi a Barcelona.

Ouedaven, dones, els treballs de construcció del nou refugi de la Renclusa, in térro mputs per tota l'hivernada i en estat de poder comentar immediatament a aixecar els fonaments de l'edifici quant l'estació permeti tornar a emprendre'ls.

P. A. de la J. D.

jULi SOLER I SANTALÓ

Juny de i 9 i 3

enginyer

Clixés de l'autor

148 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

De Saiit Jd.lii (le les Abadesses a liesahí per la Garrotxa

DKIEM, l'any passat, en aqüestes mateixes planes, al tractar de Sant Joan de les Abadesses, que la valí d'aital nom té per veines la de Bianya i la de \^all- delbac; avant-sala, aquesta, de la Gar- rotxa.

Trobant-nos a Sant Joan per visi- tar les obres de res- tauració del mones- tir, per associació d'idees, abans d'em- prendre Texcursió per la Garrotxa, vol- gucrem visitar l'es- glesia románica de Sant Salvador de Bianya, ja restaurada del tot mercés a la munifi- cencia del benemérit patrici doctor Isidor Pujador, a qui la patria sabrá premiar son despreniment.

L'esglesia de Sant Salvador de Bianya está situada vers el NE. de la valí d'aquest nom, valí bellísima, conreada en el pía i for9a em- boscada encara en cls cims de les montanyes que l'enrotllen, que son : la serra que comenga en el coU de Canes i acaba a Clocalou, que separa la valí de la de Ridaura; la serra de Castilla, que, Iligada amb la de Cap^acosta peí coll de THome-mort, la separen de la valí de Sant Joan; i la serra que la separa de les valls de Valldelbac i de Carrera, en la qual se t roben importants i antics passos en les colla- des de Passa-serres i Abarquedura.

La riera capdal de Bianya neix sota la collada de Santigosa i corre fins quasi al centre de la valí, per anar a unir-se, prop de la font de Serrat (una de les mes boniques deis voltants d'Olot), amb

Clixé del Si. 1

SvNT Salvador de Bianya : PíCA baptismal

Clixé del Sr. Pujador

Sant Salvador de Bianya : Altar majoi

150 BUTLLETÍ DEL

la riera de Ridanra i juntes desembocar a Sant Joan les Fonts, peí qual indret la valí és oberta i desembara9ada.

L'extensió d'aquesta valí és motiu perqué hi radiquin les parro- quies de Santa ]\Iaría, Sant Pere Espuig, Sant Martí del Clot, Sant Salvador, Sant Martí de Capsec i Sant Andreu de Socarrats. Hi ha, a mes, els veinats d' Hostal Nou i Clocalou.

L'esglesia de Sant Salvador, Túnica que visitárem, és del se- gle XII. Fon consagrada, en 1190, peí bisbe Guillem de Girona des- prés d'edificada o restaurada per un abat de Sant Joan que res- taura també el monestir d'aquest Uoc i edifica les esglesies de Sant Pere de Tallet (Elna) i Sant Valentí de Salarsa, i que va ésser un deis mes grans abats del susdit monestir.

¡Quin goig que fa veure avui l'esglesia de Sant Salvador amb son portal d'entrada embellit per columnes amb capitells formosís- sims i una arcuació en forma de soga, amb sos espléndids volta i are triomfal, amb son escaient absis, en el qual s'ha obert un bell fines- tral, i amb son altar major nou de trinca, pero pie de carácter i austeritat com provingut de l'antigor!

No sembla pas, a fe, la mateixa esglesia d'abans de la restau- rado, emblanquinada i plena d'afegits, deis quals encara resta mos- tra en les capelles obertes ais costats de la part superior, a ma- nera de creuer, i respectades pels servéis que presten (en Tuna hi ha el Santíssim Sagrament). Naturalment que l'uniformitat de l'esglesia queda allá troncada, per lo qual l'arquitecte encarregat de la restauració, i autor de l'altar major, el Sr. Masó, de Girona, idea tancar les capelletes substituint els trogos de mur desapareguts per superbes reixes de ferro; propósit no realitzat per son cost i perqué la disposició de la volta ja queda perfetament determinada. Digna de fer-se notar és la pica d'aigua beneita, románica i escaientíssima. L'haver pintat de blau fort el darrera de l'altar major fa que, al re- flectir-s'hi la llum que entra peí finestral de l'absis, adquireixi la part superior de l'esglesia un to especial de majestat que fa desta- car Faltar, el qual apareix com auriolat. En fi, l'esglesia de Sant Sal- vador, malgrat ésser petita i senzilla, resulta regia i magnífica.

Tant-de-bo que així, algún dia, poguéssim veure restaurades totes les esglesies romániques escampades per la Garrotxa, encon- trada que anem a presentar.

Diu el nostre D. Lluís Marián Vidal que, en el temps geológic en que s'algá el Montseny, s'enfonsá l'Empordá, determinant-se així la direcció de ponent a llevant que teñen el riu de la Muga i el Fluviá.

Centre Excursionista de Catalunya

151

Des del Capgacosta, de tornada de Bianya, poguérem notar perfeta- ment aqueixa direcció en el riu que davant teníem, el Fluviá.

La conca té per capgalera, al N., la carena pirenenca, des del contrafort que en- tre les collades de la Muga i del Boix la separa de la con- ca de la Muga, fins a Montfalgars, on comenga la del Ter; a TE. té Bas- segoda, Llorona (Lliurona, pronun- cia la gent) i la Mare-de-Déu del Mont; al S., Sant Julia del Mont i derivacions vers el NE.; i, a FO., del Grau a Puig- Sacalm i tota la serralada que per Santigosa, Capga- costa, Sitjar, Nava i colls de la Bat- Uía, Boixeda i Pru- gent s'estreba amb Montfalgars.

¿Es aqueixa conca la que abans constituía la Gar- rotxa? Antiga- ment així podía considerar-se, per la rao que, a Ten- contrada,unapart

per sa feresa i altra peí seu volcanisme, no li esquela cap mes nom que'l de térra dolenta, aspra, trencada, ferésiega, puix tot aixó vol dir Garrotxa. Molts olotins encara avui ho creuen així des del moment que teñen a honra formar part de la Garrotxa. Pero com que la ribera actual del Fluviá és plana, xamosa i exuberant de ve-

Clixé del Sr. Pujador

Sant Salvador de Bianya

Portalada

152 BUTLLETÍ DEL

getació, i en la del Llerca (un de sos afluents), per exemple, tot son congostos i cingles pregons, apar que an aquella no li convingui el nom, ni batejant-la amb el de Garrotxa haixa per diferenciar-la de la Garrotxa alta, que estaría formada, en tal cas, per les rieres de Cas- tellar, Llerca, Borró i Capelada, afluents, per Tesquerra, del Fluviá.

No obstant, avui, d'aqueixa Garrotxa alta, sois, potser, hauría de considerar-se com a tal, apart de la del Borró, que amb bon encert hi afegeix el nostre D. César A. Torras, la conca del Llerca, que és la que travessárem nosaltres, afitada al N. per la carena pirenenca, a l'E. peí Bassegoda i la serra que des del coll del Faig se dirigeix al SE., al S. per la serra de Vives o de Bianya, i a l'O. per les ramificacions del coll Prugent fins al de Sant Pau.

\i\ Llerca és l'afluent mes gros del Fluviá, i sa direcció está per- fetament determinada vers l'E. i el SE., per anar a trobar a tot E. el riu principal. Afluents del Llerca son les rieres de les Ferreres i Roca Bastella, que baixen deis colls de Vernadell i Malrem, i les de Sa- larsa, IMonás i Valldelbac; pero la mes important és la de Sant Aniol, formada de dues : la de Ribelles, que neix en el coll de les Fal- gueres, i la de Comella, que's forma en el vessant NO. de Bassegoda.

Importants serralades creuen Tencontrada, entre les quals ci- taren! en primer lloc la que neix en el coll de la Muga i scgueix cap a Riu, Guitarriu i Sant Grau d'Entreperes, després d'originat el ramal de Bassegoda i Mare-de-Déu del Mont. Del coll de les Fal- gueres baixa la gran serralada de Monas, que per Talaixá embranca amb la de Ferrán o Grau d'Escales i separa les valls de Sant Aniol i Baget. Per Bolos, Salarsa i Bestracá [Mestracá, pronuncia la gent), una altra serra, nascuda sota Castellvell, separa les valls de Roca- bruna i Baget de la d'Oix. La serra de Vives separa la valí de Bianya de la \'alldelbac fins a coll de Carrera, i, des d'aquest coll avall, de la de Castellar de la Montanya. El Montmajor, Toralles, Mont- l)etit i derivacions, serra d'Oix i Palomeres, separen les valls de Cas- tellar i d'Oix.

En totes aqüestes serralades és d'admirar la denudació que h¡ han operat els agents dinámics exteriors : els atmosférics, per exem l^le, han fet punxagut el Bassegoda; l'erosió de l'aigua ha íormat colossals gorges, com la de Sant Aniol.

Molt i)ot estudiar-hi (|ui es dediqui a geografía física, i tant o mes el geóleg. Nosaltres poc poguérem fer-hi, per falta de temps.

No obstant, segons datos recollits, hi ha, en aquella (iarrotxa, re])resentació d'una gran ])art de les époques geológi(¡ues. A Roca- bruna, Bolos i Salarsa s'hi troba el süúric; en el coll de les Moles, el

Centre Excursionista de Catalunya 153

carhónic] a Oix i a Riu, el tnássic; de Castellfollit a Oix i Sadernes, un clap del cretaci; la mar eocénica s'estenía cap a Bolos i Bassegoda, i, per tant, an aqueixa época pertanyen tots aquells terrers, on se troba des de la calida de la se va basa, a Bassegoda, fins al guix ala- bastrí, a Beuda. Abundosa fauna del quaternari s'ha trobat a Bianya, essent de notar la troballa de Yelephas primigenius. Se troben, a Tencontrada, roques eruptives de distintes classes : granitiques a Sant Miquel de Pera, porfidiques a Sant Aniol i Riu, i hasáltiques, que son importantíssimes, en els voltants d'Olot.

Fenomen notable, que ja feia notar el nostre anyorat Mn. Font i Sagué, és quel Ter sería tributari del Fluviá si la collada de Sant Pau de Seguries, aon nosaltres, tornant de Bianya, ens encaminárem, no li hagués barrat el pas, fent-lo torcer de camí, d'E. a O., contra sa natural direcció.

Arribats nosaltres a Sant Pau, visitárem sa esglesia, situada en la collada d'aqueix nom i edificada per un abat de Sant Joan. Mer- cas a canvis i superposicions, avui no té res de particular. La primera valí, per aqueixa part de la Garrotxa, dita Valldelbac, és perllonga- ció exacta de la de Sant Joan i té tots sos mateixos distintius, pero contrariament d'aquesta, essent la collada de Sant Pau la di- visoria, orientada de ponent a llevant.

La Valldelbac té unes dues hores de llargada des del coll de Sant Pau, on comenga, fins a l'estret de Bodelquer (bosc del Quer) , on acaba i per on s'esmuny la riera de Bac, o de Llercó, per afluir al Llerca. El ponent de la valí, com s'haurá compres, és a l'esmentada collada de Sant Pau : amb ella s'estreben perpendicularment les montanyes que limiten l'encontrada. A tramontana, esquerra del riu, hi ha el Puig Ou, que en sa part d'amunt está en contacte amb les estrebacions del Sitjar, i en sa part d'avall s'embranca, per la collada de Resclu- sanys, amb el Taió, que continúa fins a Bodelquer. Aqüestes serres, que teñen ferms pujants com el d'Arrenca-fels (¡si será forta la pu- jada!), separen la valí de Creixenturri de Bolos i de Pera. Les mon- tanyes de la dreta de la riera, a mig-jorn, formen la serra dita de Vives, que separa la valí de Bianya des de Capgacosta fins al coll de Carrera, situat ja a sol-ixent de l'encontrada. En aqueix coll, orien- tada també a sol-ixent, s'apoia la feréstega montanya de Mont- major, que tanca la valí, separant-la de la de Carrera. El Montmajor i el Taió es troben a Bodelquer, forman t un grandiós i altívol estret.

La riera corre regularment peí centre de l'encontrada. La formen i ¡'alimenten un bon nombre de íonts, aigua-vessos i torrenteres, com les de Roques Blanques i Ribera deis Sunyers, que té bells sal-

19

154 BUTLLETÍ DEL

tants. Les íonts mes importan ts son les del Molinot, de la Torra, de Llongarriu i de cal Ferrer, totes abundoses i d'aigua fresca i re- galada. Si s'hagués de portar carree i data d'aqueixa riera, en la data podríem posar solament que ía anar dos o tres molins íariners, i, en can vi, en el carree, com que son desnivell és pronunciadíssim, hi hau- ríem de posar ses grans riades, que adquireixen una torca inusitada i perillosa per a les cases situades a les vores de sa ribera. Així, última- ment, de cal Ferrer se n'emportá uns forts i seculars murs de con- tenció, essent incalculable el nombre de palanques que d'allá se n'ha endut, amb tot i ésser const mides amb cura i solidesa pro- vades.

Geológicament l'encontrada pertany, en sa major part, a Fepoca eocénica, havent-se'n recoUit un bell nombre de lóssils caracterís- tics, que's guarden en elmuseu-biblioteca d'Olot. A Fescriure aqües- tes ratlles se'm notifica que, recobrint el numiilític, se troba, en alguna part, Y olí gócente, lo qual demostraría que fins allá arriba va també la formació lacustre d'aital época. A ponen t de la valí hi lia roques granítiques.

1£1 clima de la valí pertany a la zona freda temperada, i és lloc sanitós per sa altitut i per la puresa de Tatmóslera, ben oxi- genada mercés ais boscos de l'encontrada. Res ho pro va mes que la longevitat que assoleixen sos habitants, entréis quals, actualment, n'lii ha que compten mes de noranta anys i no pensen en morir-se.

Per no ésser aproíitada la riera, i no poden t, per tant, amb la seva aigua, fertilitzar-lo, el terrer és de mitjana qualitat, i pro- dueix blat, blat-de-moro, llegums, hortalices i imites, com peres, pomes, etc. Cria's, a la valí, bestiar cavallal, porquí i de llana; lii ha caga de pél i ploma, i de sos boscos de pins, íaigs, alzines i rou- res s'extreuen fustes, escorga, carbó i íeixina. En quant a industries, lian (lesaparegut de la valí. Antigament, i essent potser el primer lloc ])r()duct<)r de ciment a Espanya, se'n fabricava a la Coromina, una casa de la valí, coent les margues numulítiques de Montmajor. Ara, si se'n ía, és, per falta de comunicacions, en petita escala, una petitíssima escala davant les explotacions d'aqueixa industria esta- blertes a Sant Joan i a Ripoll. Una altra industria també desapare- guda, mercés ais avengos de la íabricació i a la fácil competencia, era la d'eines de i)agés i encluses, que's íabricaven a cal Ferrer, tant acreditades en altre temps, que encara avui son recordades com a cosa notable. Un deis lerrers volía estendre son negoci iabricant tam- bé cines estanyades de cuina análogues a les de Saint-Etienne (Franca) ; pero no ho arrelá, amb tot ihaver-ho comengat, només que per haver-li

Centre Excursionista de Catalunya

155

proposat, la casa francesa on aprengué aqueíxa industria, a entrar-ne també de contrabándol. No ía gaires anys que's comengaren els tre- balls per establir a la valí una fábrica de productes químics destiMats de les fustes; pero fracassá Tempresa després d'haver fet un camí carreter i d'haver tallat sense ordre ni concert una munió d'arbres que, el dia de la nostra excursió, vegérem abandonats, causant una

Clixé de D. C. A. Torras

Sant Andreu de Porreres

impressió tant dolorosa, que fins alegrava el fracás, puix potser hauría esdevingut erma una encontrada frondosa ara de debo. Final- ment, una empresa tenía el propósit, no sé si ja deixat correr, que creués la valí el tramvía eléctric d'Olot a Camprodón. Es Has tima que no's realitzi aquest projecte, car donaría una riquesa incalcu- lable a Tencontrada.

La Valldelbac s'uneix amb 01o t per Tan tic camí-ral que tra- vessa per Joncars la serra de Vives. Aqueix camí es fa en muí. Per carretera o camí carreter, que no és lo mateix, s'uneix amb Olot per Llongarriu, Castellar de la Montanya, cim de Vives, nomenat la Cau, Colom i Sant Joan les Fonts; o bé peí coU de Carrera, Ca- nyamás i Castellfollit. De Llongarriu a Sant Pau, peí bac, hi ha el nou camí carreter obert, com s'ha dit, amb motiu de la projectada

i=i6

BUTLLETÍ DEL

Clixcdc D.C. A. Tonas

Sant Miquel de la Torra

ESGLESIA

fábrica de pro- el uc tes químics. Elcamí-ralantic de Sant Pan, que unía antigament Ripoll i Besalú, passa per la vora de la riera, li qual travessa peí pont deis Esque- llerincs, d'esca- ient are, i el pont de Molino t, tam- be d'una sola ar- cada. Per fi, la valí s'uneix, peí camí-ral antic que passa per cal Ferrer i per Bo-

delquer, amb Pera, Baget i Oix.

La població de la valí pertany al municipi de Capsec, avui valí

de Bianya, i la componen una cinquantena de cases, totes escam- pa des, amb uns

doscents i tants

habitants. La

proprietat está

repartida entre

cinc o sis proprie-

taris, entre ells

els de Llongar-

riu, la Torra, la

Badosa, la Coro-

mina i Pujador,

La Torra i Llon-

g a r r i u teñen,

amb el mateix

nom, proceden- cia antiguíssima,

comprovada pels

Ilibres parro-

quials. El lloc

Clixé de L). C. A. Torras

Sant Miquel de la Torra

Centre Excursionista de Catalunya 157

oficial de reunió deis veins és el clot de Manous, en un xamós prat que té per nom plaga de la Constitució.

En lo religiós la valí pertany a la parroquia de Sant Andreu de Porreres*, amb les sufraganies de Santa Madalena del Coll, Sant Feliu de Bao, Mare-de-Dcu de Llongarriu i Sant Miquel de la Torra, servides per rector i vicari i situaaes gaiament en diferents indrets de la valí. A la parroquia s'hi diuen dues misses cada diumenge, i se'n diu una altra un diumenge a Sant Miquel de la Torra i l'altre diumenge a Llongarriu. Dues fes tes majors se celebren : la de la Valldelbac de dalt per Sant Feliu, en l'esglesia del qual hi ha missa aquell dia, i la de la Valldelbac de baix per Sant Joaquim, i es diu missa a Llongarriu, tant si toca com si no. Hi ha oratoris particu- lars a la Coma i a Llongarriu. Se bateja a Porreres i s'en térra en les demés esglesies, exceptuada , Santa Madalena, on actualment no s'hi diu cap missa duran t l'any. Les esglesies de Porreres, la Torra i Llongarriu conserven vestigis de llur primitiu origen románic. A Sant Feliu se venera una antiga imatge de fusta amb el títol de Mare-de-Déu de Valldelbac. En els retaules de Faltar major de la Torra i Llongarriu hi ha pintats llurs titulars, Sant Miquel i la Verge deis Angels. En llurs esglesies respectives hi ha goigs dedicats a Sant Andreu, Santa Madalena i Sant Miquel. Porreres íou donat, en 904, a Llandrius, prop de Camprodón (docume.nt del P. Villa- nueva citat en V Historia de Camprodón); i en 977, diu en Botet i Sisó, íou donat peí bisbe Miró a Sant Pere de Besalú. Sant Miquel de la Torra, que havía sigut parroquial i compta d'existencia des del 988, fou també una possessió d'aquest monestir. L'esglesia de Sant Feliu íou consagrada en 996 (Montsalvatje). La de Llongarriu fou restaurada (tornada al cuite, potser) en 1672.

L'haver-se trobat un gran nombre de pedrés de llamp (destrals prehistóriques) a Coma Armada, a l'indret de l'esglesia de Sant Feliu, ha donat lloc a que Mn. Gelabert, d'Olot, hagi assenyalat allá una estació pertanyent an aquell temps, i íins se diu que hi ocorregué també, llavors, una batalla. Sense afirmar-ho ni negar-ho, la qüestió és que les troballes son un íet, i demostren, si no altra cosa, que l'encontrada ha sigut habitada o coneguda des de molt antic, malgrat no's trobi ni se sápiga res de sa historia fins a la Recon-

* En la visita pastoral efectuada darrerament peí senyor bisbe de Girona, doc- tor Pol i Baralt, s'ha acordat traslladar la parroquia a Sant Miquel de la Torra, degut a que a Sant Andreu ni les habitacions de la rectoría ni Tesquifidesa de l'esglesia responen a les mes elementáis necessitats de l'higiene i del cuite.

158 BUTLLETÍ DEL

questa, iniciada, sens dubte, en les terres de la Garrotxa, de les quals la \'alldelbac és avant-sala. Se diu «sens dubte» perqué no's troben pas documents que del cert ho acreditin; pero les tradícions de la valí, i els fets mes o menys verídics (pero veríclics a la íi) que's coneixen, ocorreguts en les valls limitan ies, sembli>n prou expressius, en conjunt, per demos trar-ho.

Així les tradicions de la valí diuen que les coves i balmes de i\Iontmajor, avui ja niig arrunades, foren, un dia, aixopluc de cris- tians; que les ruines que's troben peí camí de Toralles pertanyen a un con\'ent al^at durant la liberació; que'l castell de la Torra, del qual se conserven parets de mes de vuit pams de gruixaria, fou edifica t per a la defensa de la valí i de Boldeciuer, el pas al cor de la Garrotxa; que a Montpetit hi havía un castell, del qual queda una cisterna, utilitzada, un temps, per ca9ar llops; i que la valí queda assignada, amb motiu cl'una guerra, a un senyor nomenat Bach, ja perqué aquest era son cognom o ja perqué l'hagués prés d'acord amb les condicions de la valí, on és extensa la part baga. An aquest propósit cal recordar que en Pujades (Ilib. 7, cap. 20) diu que'l bisbe de Girona D. Francisco Arévalo de Suazo, están t en la parro- quial de Sant Andreii de Porreres, en el principi d'un missal antic trobá escrites en lletra a má aqüestes páranles : «En lo temps se perdc Espanya veneren aquesta valí, que era dita de Moyer, un ca- valler de les parts marítimes per nom Hugo Bach y poblá de sas gents y bastí lo castell que vuy es y sustenintse cll y los seus lins a la vinguda deis Franclis de Caries Maynes y per 90 es apeldada Valí de Bach. » A Sint Miqul de la Torra es diu que tenía la residen- cia aquest senyor.

Quelcom de cert lii ha en aqüestes tradicions, per quant no sois la Garrotxa tota, per sos mals passos i coves i camins abruptes, pot csser encara avui refugi de fugitius, sino també per quant en Parassols, en sa Historia de San Juan de las Abadesas y el Santísimo Misterio, ha ¡x)gut dir, amb lor^a fonament, que, quan els sarrains s'apoderaren per primera volta de la valí de RipoU, els habitan ts que no acceptaren el nou jou i no tingueren medi de fugir a vSepti- mania, es refugiaren en llocs inaccessibles i s'algarcn al crit d'inde- ])endencia en 715, fatigant l'invasor, fins que en 718, ajudats pels reíugiats de la valí de Moier, Tactual Valldelbac, Tobligaren a des- amparar la valí del Ter. No obstant, íins al 736, ensinestrats per Quintilla, no feren gaire res de profit : sois després de Tours, ajudats peis francs, no (lueda Iliurc el país. Edificaren llavors els castells de Ca vallera i Creixenturri, (|ue s'apoiaven en el castell de Moier

Centre Excursionista de Catalunya 159

per una part i per Taltra en el de Pardines, i aquest en les coves de Ribes, etc., íins a Blancafort, establint l'extensa linia de defensa que tants bons servéis hagué de prestar en successives irrupcions d'alarbs.

Prova Tetimología de la valí donada per en Pujades, a mes de la íamilia Desbach de que parla en Montsalvatje, un document * de l'any 1565, que parla d'un afitament de finca de Rocabruna, que diu : « La Decima reb la Senyora Bach com a Senyor del Cas- tell de Rocabruna. La Primicia reb lo Senyor Rector de dita Par- roquia... etc.» «Las novalias reb lo Rector pero ara dihuen han íeta concordia la Senyora Bach y lo Rector y cliuhen se parteixen per iguals parts.» Qui sab si en aquesta senyora Bach s'extingí la linia masculina deis senyors d'aquest nom!

Actualment és aixó tot el que s'ha trobat respecte a historia d'aquesta valí; pero, si tenim en compte que dues de ses esglesies pertanyíen a Sant Pere de Besalú i que Falou Bag el posseiren en loii Santa María de Ripoll i en 1017 el monestir de Camprodón, cal suposar o afirmar que la Valldelbac seguí la sort d'aquells fa- mosos monestirs. En temps de revolta han sigut aquelles terres refugi de venguts, els quals, per viure, havíen de recorrer al robatori, segrestament i assassinat, segons encara hi ha qui es recorda deis actes de pillatge comesos en les ultimes guerres carlines.

La cultura de la valí deixa encara molt a desitjar malgrat haver-hi mestre, un pobre mestre enterrat en vida per Tescassetat del sou. No és d'estranyar que les supersticions, filies de l'ignoran- cia, niin encara en aquella bona gent. Fará ara uns quatre o cinc anys que la gent mig mata a disgustos una pobre dona que per a ells era... bruixa. El pont del Molinot l'acaben de fer malbé tot cercant l'or que hi ha amagat. Els que posseeixen destrals prehistóriques están assegurats del llamp. El folie t és qui nua les crins deis cavalls i qui, posant-se sobre'l pit de la gent, dona el pesadillo (asma). Quan, no se sab encara per qué, de la nit al matí, el bestiar es queda es- quilat, tot-hom té por de la pedregada que esdevindrá, perqué els péls, bufats per les bruixes, al pujar enlaire, criden la pedra, i quis- cun d'ells, en una pedra, baixa a malmetre les collites. També hi ha qui creu encara en els saludadors. El saludador resulta ésser el seté lili d'una casa en que siguin nois els sis primers. Neix amb una creu impresa al paladar, amb la saliva guareix tots els mals, i amb

* Posseeix aquest document el jove Dr. Joaquim Danés i Torra, metge d'Olot, a qui quedo agraidíssim pels datos que m'ha aportat per a l'estudi d'aquesta valí.

1 6o BUTLLETÍ DEL

Talé mata la rabia i els go^os foUs. Llepa i camina, i no's crema, sobre un ferro ruent. Ara fa mis se tanta anys que, en efecte, un saludador passá la llengua i la planta deis peus per un ferro enrogit a la fornal per l'autor deis dies del qui aixó escriu. La multitut, congregada a cal Ferrer, cregué assistir a un prodigi, i al prodigi s'atinguó mal- grat les advertencies del veterinari, que, sense saliva ni creus al paladar, guaría els mals de les besties, per lo qual, com que restava íeina al saludador, aquest no tingué mes remei que realitzar el fet, amb perill de la vida, demostrant un poder com sobrenatural, per reconquerir la clientela.

Resta sois dir que'l dia de la nostra excursió seguírem la nova carretera que passa per la dreta de la riera i travessa un seguit de torren teres els fondals de les quals son un teixit impenetrable de bosc. Se troben peí camí, a poca distancia Tuna de l'altra, les cases de Mas Abad, Diumal, Martí Noi i Coll, la proximitat de les quals s'anuncía pels arbres fruiters que les volten. A cada re- volt de la carretera es presenten paisatges preciosos i dilatáis cops de vista sobre l'altre vessant de la valí, en el qual se destaquen les cases que'l poblen, com la del Triadú, situada espléndidament. No obstan t, la casa potser mes ben situada de la valí és la de Llon- garriu i sa esglesia, que nosaltres visitárem; pero no están ben situa- des per l'horitzó que dominen, que és poc, sino peí lloc, que tro- bárem encisador; pels boscos que les rodegen i que'ls rossinyols ale- gren, pels prats de llur repeu, embellits de flors boscanes; per Uur flaire sanitós i per llurs camins enramats a cada banda per esbarzers, argelagues, ginesteres, farigola i boixos. Sois mancava oir la cam- pana de l'esglesia cridant a missa amb el seu so acompassat, extens, d()l9, que fa vibrar l'encontrada tota, afegint una armonía mes an el can tic perennal d'amor que la natura eleva a Déu, qui l'ha criada. Per la drecera prosseguírem vers la casa dita de V Hostal; i,tra" vessant la riera, soleada d'infinits teixidors, per la jxilanca de cal Ferrer, boi ])arant, a mes, davant la font, situada com dins ima ca- pella i al peu de grossos pollancres, arribárem a Tora de cal Ferrer referit , a l'hora en que era mes animat el ball de la festa major, l'únic ball que's fa a la casa, el dia, únic també, que sos avant-passats ficaven Tolla gran dintre la xica, per a l'endemá tornar a la íeina amb mes braó i delit fins a perfeccionar la llur industria : les eines de pagés i encluses deis ferrers de la Valldelbac *.

* Com a renét de qui funda aqueixa casa, siga'm aquí permés tributar-Ii, com an els demés successors, homenatge d'amor filial. (Nota de l'autor.)

Centre Excursionista de Catalunya

i6i

Fará uns vint anys que la torna-boda d'aital festa major consistía en una cacera de comiat, després de la qual tots els cagadors se reuníen en un determinat indret de Montmajor si- tuat sobre una enorme cinglera, Uoc de torna-veus, on aquells, ara engegant trets albora, ara l'un després de Faltre, produíen, en vir- tut deis ressons repetits un grapat de voltes, una fressa del diable.

Clixé del Di. Dañes

Can Ferrer de la Valldelbac

fins a causar l'il'lusió que s'oía un combat o que retrunyía una forta tronada. En els temps actuáis el costum ha desaparegut.

Nosaltres visitárem en aquella hora la casa de Colldecarrera, a una mitja hora de cal Ferrer. El coll de dit nom, partió d'aigües de les rieres de Bac i Castellar, té un magnífic punt de vista sobre Llon- garriu, destacant-se al lluny les serres d'Ogassa i Ca vallera. La valí de Castellar, o de Carrera, que des del coll s'ovira del tot, está limi- tada a Tuna banda per les estrebacions de Montmajor i Montpetit, i a l'altra per la serralada de Castellar, que la separa de Bianya i en la qual se troba l'esglesia parroquial de la valí. Queda tancada al fons per la serra del Cos, sobre Castellfollit, tot deixant pas a la riera que desaigua en el Fluviá. Des de la casa de Colldecarrera es dona esguard a la badía de Roses. De fa poc, la dita casa, que ha-

20

102 BUTLLETÍ DEL

vía pertangut a Besalú i Camprodón, inaugura una capelleta de- dicada a la Mare-de-Déu del Rosari.

En aqueixa casa s'afegiren a la nostra colla Tactual secretari de laSecció d'Arquitectura i son germá, citat en nota, metge d'Olot; i tot?. plegats tornárem a cal Ferrer, des d'on, acompanyats peí guia, un ant.ic contrabandista d'Oix, de setanta-tres anys, ferreny, pero lleuger com una daina, ens dirigírem vers el poblé de Pera.

Durant un quart Uarg se segueix la riera, camí limitat d'ho- ritzó, pero que té, en canvi, una vegetació que l'anima. La riera besa ja la planta del massig Montmajor, quan se troba un petit molí que te la particularitat que la seva era es troba dalt del terrat. (Recomano el cas ais arquitectes per si volen construir terrats de solidesa a prova de poder-hi batre.) Allá, els massÍ90s de Montma- jor i Taió (peí vessant d'aquest últim passem), van acostant-se, forman t l'estret de Bodelquer. Abans, .amdues montanyes, allí es petonejaven : ara apra* que's desafíin com si estiguessin dretes i en ac- titut mena9adora; perqué son superbes les cingleres que'lriu, de mica en mica, per passar, ha anat obrint! Si aqüestes montanyes no s'ha- guessin desunit, i la collada de Coildecarrera s'liagués mantingut enlairada i ferma, potser la Garrotxa comengaría a Bodelquer, car Uavors hauría cedit el coU de Sant Pau, embestit peí Ter a l'al- tra banda. Llavors la valí de Sant Joan s'hauría perllongat fins a Bodelquer.

Abans de sortir de l'estret el camí es bifurca : Tuna branca va a Oix, i l'altra, que seguírem, comenga una fatigosa pujada, ne- cessaria per salvar les cingleres del Taió, fins a sortir part d'amunt de l'estret i al caire d'una esfereidora timba. Del lloc se'n diu la Miranda; i en bona fe que li escau el nom, car és espléndid. Allá un pot fer-se carree de lo que vol dir Garrotxa. Cingles i tarteres llarguíssimes, verticals, de cents metres, expliquen la naturalesa d'aquella térra, com si estigués situada a 3,000 metres d'altitut. No lio dic perqué es faci, que no pot fer-se peí pcrill (jue esdevé an els vianants del camí del fons de la valí; pero, una pedra que's tiri, salta i rebota amb folla furia. Espaordeix el pensar que un caigués en seml^lants precipicis : quedaría esmicolat!... A cada l()})ada dei- xaría reliquia de son eos, a la manera del que passava an alguns sant> liomes {\\\v Tesglesia venera, a qui, després de fer un miníele, la gent, per reliquia, els tallava mi Irocet de cai)a, fins ([ue'] sant se quedava sense. Des de la Miranda, j)()guérem saludar, al lluny i a la dreta, la Mare-de-Déu del Mont, el })ic que liavía de tancar la nostra excursió; mentre que a l'esquerra, per sobre de Pera,

Centre Excursionista de Catalunya

163

véiem el pie de Bestracá, que saludárem dient-li : « — Fins ara!». Prop de la Miranda s'obre, a Tesquerra, el camí de Baget. El de Pera la llavors una grandíssima volta per seguir la barran- cada, a causa de la qual les cases del Sagué, Cortal, Masos de la Vinyota i Olivera, que a dret íil distaríen cinc o déu minuts de les

Clixé de D. C. A. Torras

CiM DE Bestracá

cases de Pera, ara en disten mes bona estona. Pera está situat a l'aresta, certament ben roma, de les montanyes de dit nom; i son terrer, rublert de pedrés, confirma l'etimología del seu nom, d'acord amb els concienciosos estudis de toponimia del nostre senyor presi- den t. Com que'l temps apressava, perqué desgraciadament jo sem- pre tinc de fer mes excursions amb temps rápid i assenyalat, no'ns detinguérem a Pera ni tant sois per visitar sa esglesia.

l64 BUTLLETÍ DEL

Prosseguírem, dones, Texcursió, no deixant el camí que a l'al- tra banda de l'aresta es redre^a vers el coll de ^amargol, Collgamar- gol o coll de Pera, el vessant del qual, contrari al que nosaltres havíem seguit, es la capgalera de la valí i riera de Barrancot, afluent del Llerca, nomenat allá riera de Baget. La valí de Baget se presenta, des d'allá, espléndida i xamosa de debo, destacan t-se de sos com- ponents, enllá de la riera, la gran serralada de Monas, i en9á l'es- velt Bestracá. Des de Collcamargol, en direcció a Pera, es domina el Montpetit i la collada d'Emoles o de les I\Ioles, prop de Toralles.

Flanquejant l'espatlla de les montanyes de Pera, baixárem cap al collet de Bestracá o Cabiró, que per la part que seguíem dona aigües al Barrancot. Pujárem a Tactual casa de Bestracá, on dei- xárem Timpedimenta; i, ardits i lleugers, en tres quarts assolírem el pie de Bestracá a l'hora que'l sol acabava de pondre's. Mai, a la vida, en aital hora, m'havía trobat dalt d'un pie de les eondicions d'aquest; pie escarpadíssim i mitjanament accessible solament per un costa t; ni mai, a la vida, Tespectacle de la natura a l'ajocar-se em causará, com llavors, emocions tant dolces com inexplicables.

Giran t-nos cap al N. ens era impossible esbrinar la nota de color amb que veiem les majestuoses serralades de Monas i Canigo; a l'E. se'ns presen taven eendroses les serres de Ferrán, Bassegoda i Mare- de-Dcu del Mont; al S. i al SO. s'esfumava, allá al Huny, l'Empordá, essent encara vigorosos els colors clars amb que apareixíen la serra de Finestres i Cabrera i Puig-Sacalm. A l'O. la serra pirenenca Huía en sos caps la nostra elássiea barretina vermella, car el sol tenyía encara els cims amb una íaixa d'aquell color.

Si, cansats de mirar al lluny, ens fixávem en lo de prop, els íon- dals ja els véiem invadits per la íoscor; i, de la mateixa manera que ja no podíem ovirar els detalls mes pregons, així, tampoc, per la fos- quedat que regna igualment en la nostra historia, no pogucrem, a pesar de l'estudi que s'hi va íer, restablir in mente les parets que en ruines trepitjávem. I ens quedárem, per tant, sense poder endevinar si aquelles ruines havíen pertangut a un castell, o atalaia, allá gaiament ben situat, o bé al convent que les tradi- cions ahí també sitúen i on diu que's venerava la Santa Majestat que és avui a Baget i que consisteix en un Sant Crist, bisantí, de gran algaria, que no se sab si és lióme o dona, perqué algú que vol- gué saber-lio diuen que's torna cec. Si no era castell, si no era con- vent, era solament una casa? vSegons se llegeix a l'índex de perga- mins que's conserva a Sant Joan, el rei Jaume dona una casa an en Pere Bernat Vidal, senyor de Bestracá; la qual donació, així

Centre Excursionista de Catalunya 165

com el mevum et mixtum imperium, fou confirmada, en 1259, P^^ l'infant D. Pere. Bé sembla que una casa donada i confirmada per reials persones liavía de gandir d'importancia, i, per tant, bé po- dría ésser la casa íorta situada al cim de Bestiacá; casa, per rao d'ésser forta, que podíen posseir els nostres esmentats reis.

El citat índex parla també d'una casa que un abat de Sant Joan, en 130 1, dona a Guillem de Bestracá amb la condició d'entre- gar cada any una quantitat de pa i vi, una perna i una espatlla de porc, i un parell de gallines. I, finalment, s'hi llegeix també que en 1021, l'Agnés á'Aqua pulcra de Bestracá, de la parroquia d'Oix de Tortellá, es redimí de la potestat d'en Guillem de Boxols. Per lo qual se demostra que Bestracá té procedencia ben antiga i trascen- dencia ben assenyalada, tant mes si es té en compte que's troba en documents la data de 977 referint-se a l'esglesia de Sant Andreu i Sant Julia de Bestracá.

Pero el temps vola va, la fosca deis íondals ana va pujan t suau- ment; les avangades comenta ven a embolcallar-nos : fou precís. per tant, fugir d'aquell encinglerat cim, accessible sois per un cos- tat, repeteixo ara, seguint al nostre Sr. Torras; amb lo qual vull dir que quasi fou temeritat devallar-lo, no peí camí per on havíem vingut, sino per la part N., dreta com un lil. Sort que ja només en- devinávem, i que no'ns atreia, per consegüent, el buit de l'abim: arrapats a térra, a poc a poc, electuárem la perillosa devallada, fins a trobar un esborancat corriolet que'ns porta altra volta a la ca- rena, al pía de Sant Joan, on encara s'efectúa Tofrena del pa.

Com és natural, la fosca no'ns deixá visitar l'esglesia, per altra part descrita (com altres que, per lo tant, no descriuré) en la Guia de la Garrotxa. Només diré, com a cas particular, que tant a l'es- glesia com a la casa de Bestracá, que en virtut de Uur posició son a9otacies sovint per la tramontana, les parets del volt pugen mes que'ls teulats : si no fos així cap teula s'hi aguantaría, per mes estrebada que fos. Si fins hi ha perill per a les persones : prou ho diría, si visques, el pare de Tactual comte de la Valí de Marlés, que va estar a punt de perdre la vida a la collada de Cabiró quan visitava el districte preparant unes eleccions.

RecoUida l'impedimenta, sortírem de la casa de Bestracá quan tant ja fosquejava que amb prou íeines véiem la blancor del camí, per sort forga transitable. Al pasar per can Peyré ja era ben fose, a pesar de lo qual el guia ens va íer seguir el camí de drecera, camí de contrabandistes, camí tant desavinent, que a cada passa hi en- cepegávem i quéiem.

1 66 BUTLLETÍ DEL

De bon matí sortíem, rendemá, d'Oix en direcció a Talaixá. El poblé d'Oix está situat al mig de la valí, que és molt gran i poc enci^era, perqué no és emboscada, poden t-lio ésser, com sembla que liavía sigut, ates que les montanyes de Bestracá, Pera i Santa Bárbara, que la limiten, lii teñen relativament una suau declivitat.

Perqué no teníem temps no visitárem mes que de pas l'esglesia d'Oix, románica, posseidora de pintures del segle xvi, i consagrada, o que ja existía, en 1017. Es sumament interessant un portal que's conser\'a davant del írontispici de l'esglesia, com si pertanyés a un cdiíici de defensa. De lo que se'n diu castell i apar casa senyorial, s'hi veu també, encara que tapiat, algún notable íinestral. Es tipie i escalen t el pon te t, d'una sola arcada, per passar el riu. Nosaltres, mercés a l'escassedat d'aigua, no tinguérem d'utilitzar-lo per se- guir el camí de l'altra banda de la riera, o sigui a la dreta d'aquesta i en el vessant del Santa Bárbara.

El camí segueix paraMel a la riera, i els paisa tges son atrac- tívols, així quan la valí és encara ampia com quan les serres de Bes- tracá i Santa Bárbara s'acosten íormant gorja. A l'arribar a l'indiet de l'aigua-barreig de la riera, que seguíem, i del Llerca, allá dit riu d'Escales, per l'esquerra del qual anárem a remuntar, les arrels o plantes del Bestracá, del Santa Bárbara i del Feírán, de tal manera s'entortolliguen, que'l riu té de fer una pila de giragonces per sortir- se'n. El camí, que passa i repassa el riu dues o tres voltes, també té de fer ziga-zagues, sens que doni esguard a l'esmentat aigua-barreig, pero veient-se, en canvi, una gorga on apar que nedin uns enormes penyalars com si lossin passeres, per lo qual preren el nom de Palanca d'agafa I' ase.

Situats ja a l'esquerra del Llerca, comen^árem a remuntar-lo, endinsant-nos tot seguit, en pujada íortíssima, per l'encinglerada, estreta i alta gorja que formen les serres de Bestracá en flur part oposada a la d'Oix i les de Ferrán, que per primera volta tocávem. Per lo esquerpa cor-prén l'encontrada; per lo fatigós apar inaca- bable el pujan t del Grau.

El (irau és un pas estret situat al bell mig d'un cingle que agafa de dalt a baix la montanya; és el pas únic que té la gorja, puix per la part de Bestracá no hi ha cap lloc practicable; és un pas que anti- gament i en temps de revolta jHxh'a considerar-se inexpugnable, cssent, pe'" tant, un lloc de fets histories ([ue la tradició conserva en relats esgarrifoí^ob. La tradició no s'acontenta amb dir, per exem- ple,que allá hi mataren, un dia, certs presoners : ha d'afegir-hi, per íer mes horrores el crim, que'ls llevaren el cap i mutilaren llurs

Centre Excursionista de Catalunya

167

cossos, i que a Túltim estimbaren cinglera avall totes les despulles com saos d'escombraríes. Siguí peí record, sigui perqué vaig voler abocar-me a l'esíereidora cinglera, de cents metres d'al^aria, lo cert és que Tánim me va quedar per bona estona deprimit.

Sort tinguérem que des del dit pas la gorja no és tant feréstega, el camí no es íatigós : alguna balma que s'obre prop delcamí, la ve- getado que ja s'o- vira, l'horitzó que s'eixampla a poc a poc, donen al pai- satge un carácter plaent i encisador, tant mes plaent i encisador com mes ha deprimit el cor esquerp de la gorja.

Al cap de poc se dona esguard a la xamosa valí d'Or- Moier, l'etimología del qual nom, en son primer terme, no sé si vol dir valí vella o valí nova de Moier, tota vegada que la Valldelbac se

coneixía antigament per Moier. Es la d'Or-Moier una valí íor^a ampia, con euada, alegróla, retirada del món, íormada per les serres de Bes- traca i Ferrán i la gran serra de Monas, allá dita de Talaixá, en el vessant de la qual, com presidint l'encontrada, hi ha situat un casal de nomenada en tota la Garrotxa : el Vilar. Nosaltres no hi pas- sárem: seguírem el camí que s'enfíla vers la collada de Talaixá; co- llada que uneix la serra de Monas, allá amb el nom del coll, amb la de Ferrán, el vessant de la qual no hem deixat. El camí es nomena allá del Bac del Vaquer, i passa per l'esquerra d'una espléndida torren- tera. La montanya de la dreta, nomenada montanya de Soms, no triga a privar-nos de veure el Vilar.

Després ele forta estricada arribárem al poblé de Talaixá, assen- tat a Tuna banda de la collada; collada que parteix les aigües del Llerca, que deixávem, i les de Sant Aniol, que anávem a seguir. Hi arribárem portant uns tres quarts de retrás del temps presupost se-

Clixé de D. C. A. Te

Pas del Grau

l6S BUTLLETÍ DEL

guint els comptes de la gent del país. I com que no'ns havíem atu- ra! peí camí, i tots érem joves plens de delit, sois poguérem expli- car-nos aital retrás tenint en compte que allá, qui mes qui menys, tot-hom, quan pot, fa de contrabandista, i, naturalment, per abre- viar el perill de veure's atrapats, s'avesen a correr com a daines per aquell trencat terrer. De manera que, quan aneu a la Garrotxa, si pregunten quant hi ha de tal lloc a tal altre i us diuen tres hores, poden comptar-n'hi quatre; al revés de lo que passa en molts altres llocs de la plana i d'aquí baix, on, si us diuen tres hores, heu de comptar-ne dues de llargues.

Mentre a l'hostal ens preparaven el sucamull per desassede- gar-nos, des de la porxada mateixa no'ns cansávem d'admirar la pregona valí de Baget i l'enlairat Bestiacá, per aquella part altiu, encinglerat verticalment des de dalt fins a baix. Al pensar que'l dia abans havíem devallat del seu cim per aquella part, una esgarri- fanca d'horror correguc per dintre nostre. Des de la mateixa por- xada s'oviren les montanyes de Pera, el Montmajor, el Montpetit i el Toitx, que, junt amb la serra de Castellar, saludárem com bons amics. En can vi lio íeiem per primera vegada an el Cap9acosta, a la collada de Santigosa, amb sos pies d'Estela i Castilla, i a la serra Madalena. Sortint, a pocs passos de la porxada, vers l'O., vegérem les montanyes que enrotllen Camprodón, i les serres d'Ogassa i Ca- vallera. El mateix hostal ens priva de veure la serra pirenenca; pero, guaitant a l'E., a mes de Guitarriu amb sos espadats enormes, contemplárem l'encara llunyá Bassegoda, que aquell mateix dia havíem d'assolir i que des d'allá apar del tot inaccessible.

Una hora desprcs, visitada l'esglesia *, sortíem vers Sant Aniol. El camí passa a mig aire de la superba serra de Talaixá, que, amb la de Guitarriu, que tenim a l'altra banda del riu, que és el Sant Aniol, lormen una espléndida i descarnada gorja. Anem bai- xant continuament, i al cap de poc trobem una casa nomenada can Quera. Si (¡itera vol dir pedra, l'etimología H va com anell al dit, perqué a la casa la rodegen pedrés tant sois, i, mes (]ue ])cdres, enormes penyalars sostinguts per cingleres dretes, esfe reidores. I comjíti's que tot el camí és així, i, per tant, un xic perillos. A la nostra dreta tenim sempre Tabim, un abim de mes de lOO metres de ])rolunditat. Una caiguda és allá mortal per lor^a. No és estrany que la tradició j)íirli d'innombrables caigudes que hi han ocorregut i que bategen amb el nom de salts. Com el del Sastre de Nuria, i

* En Montsalvatje dona la data de 872 a la cetla Santi Martini (de Talaixá).

Centre Excursionista de Catalunya

169

Clixé del Sr. G. Roig

Riu DE Sant Aniol

així mateix esfereí-

dor, allí hi ha el salt

de la Nuvia, una

nuvia que hi caigué

i morí tot venint

d'esposar-se; el salt

del C apella, un ca-

pellá que hi perdé

la vida anant a cele- brar missa a Talai-

xá; el salt del Burro,

un ruc que al caure

tingué la sort (per

90 era ruc) de topar

i quedar-se en un

relleix de cingle on

hi ha vía arrelat her-

bei i on el ruc resta

menjant tranquilament; el salt de la Roca del Vicari, grandiosa

penya que s'esllavigá deis cims, un dia de desencadenada tem-

pestat, mentre el vicari de Sant Aniol transitava peí camí del fons

de la gorja. Sense temps de íugir, i creient el cape lia arribada la seva úl- tima hora, s'ajupí per no presentar tant blanc; i, així que ho féu, li passá per sobre, quasi fre- gant-lo, la roca, que caigué a una o dues passes de distancia. Amb aqüestes his- tories, que semblen con tes, anávem captivant l'atenció per distreure'ns de l'engolidor buit de l'abim; i així arri-

bárem al portell de la Guilla, situat en un morro de cingle que

Cl'xé del Sr.G. Koig

Ermita de Sant Aniol

21

lyO BUTLLETÍ DEL

dona entrada a la valí de Sant Aniol, Foques vegades, en mes ex- cursions, hauré rebut una impressió tant falaguera com la tinguda en el dit portell a ^o^'irar de sobte, podent-la contemplar de cap a cap, l'esmentada valí, que's presenta en forma d'extens i pintoresc amfiteatre. Allá la natura salvatge deis cims contrasta amb la fron- dositat del fons de la \'all. Els cingles i les balmes d'Uja a Tun cos- tat, els enormes espadats ele Ribelles a Taltre, els saltants de la ribera de Ribelles, que neix en el coll de les Falgueres, teñen una grandiositat imponent. En canvi, el bosc de castanyers propiietat de can Nou de Bassegoda, els conreus de la petita plana per entre la qual remore ja plácidament el riu, donen a Tencontrada un ca- rácter poétic, encisador, a propósit per anar-lii a descansar, allá que n'és ben Uuny, del brugit del món; a propósit per estiuejar-lii si hi haguessin bones carre teres que hi conduissin.

I, no obstant, perqué mal no hi deuen ha ver hagut carreteres, perqué és una valí situada entre montanyes inaccessibles i passos encinglerats, quasi amb seguretat pot aíirmar-se que allá no hi arriba l'invasió sarraina. La fe i la patria no n'han pas mai desaparegut. Malgrat no haver-hi mes que un document, trobat ])er en Mont- salvatje, que'n provi l'existencia, per altra part fermament apoiada per les tradicions, en aquesta valí, en el lloc de Tactual esglesia (que tambe visitárem, i que és románica, enlletgida per modificacions, i en la qual, darrera l'altar major, hi ha una cova, oberta a la roca, dita cova de I' Aba/), hi hagué un moncstir de benets, que fon el bre9ol de la n()\'a patria, del qual sortiren, de primer, els esf()r9ats campions que reconqueriren pam a pam la nostra térra, i segoiia- ment sos robustos colonitzadors.

Devía ésser per aqueixos records que encara llavors trobárem mes bonica aquesta valí. La seva quietut i la dolcesa de la tempera- tura convidaven a la meditado. Així també devía veurc-la i trobar- la o sentir-la l'iMustrat autor de La Puny alada, ])uix s'lia de teñir en compte que allá la planejá i n'escrigué bona ¡)art. Si m'hagués sigut possible escriure allá aqüestes ratlles, potser no lindríen la Iredor i el desordenament d'ara.

Deixárem a la dreta la riera de Sant Aniol, i, travessant la de Malaforn o de Comella, la qual s'ajunta amb a(|uella al cap de ])()ca cstona, seguírem el camí emboscat (¡ue'ns liavía de (hu" al serrat del Sayol i a la gran barrancada de CoU-roig. Quan per entre'l bosc, allá ben frondós, trobávem cladan' s, ens aturávem a contemplar la gran i íeréstega encontrada en la qual el pujant d'en Llebra, les cañáis de Sant Aniol i els cingles deis Giran ts (una casa situada a

Centre Excursionista de Catalunya 171

l'aresta del naixent Bassegoda) es juguen a quin és mes dret i peri- llos. Sortíem del bosc a la una de la tarda, i tinguérem de traves- sar, sota un sol abrusador de día de calma, una gran tartera peí mig de la qual passa el camí que porta a Coll-roig, recolzat en els espadats de Martanyá.

En aqueixa tartera acabárem el delit per rao d'haver-se'ns acabat la provisió de vi. Quina set, valga'ns Déu! Se'ns íeia precís arribar a una íont, la qual no trobárem íins que vam ésser a can Principi, quan a la nostra dreta teníem a tocar el Bassegoda. Pero la font de can Principi tenía la virtut d'assecar de tal manera la boca, que ni menjar res podíem; i aixó que portávem un ben saborós recapte.

Fou necessari pujar a can Principi per comprar vi. Sigui parqué a la casa hi havía un diíunt, o perqué batíen, o perqué teníen íorasters, la qüestió íou que'ns costa molt determinar a sos masovers que'ns donessin, pagan t, el vi que necessitávem; cosa que amb gust, al íinal, íeren al conéixer un deis companys d'Olot.

De llavors endavant ens tractaren a eos de rei, ens ompliren la botella, ens donaren tot alió que podíem haver de menester, i íins un deis homes vingué a acompanyar-nos, conduint-nos peí camí de drecera a íi de no haver d'arribar, per tant, al coll de la Creu de Principi, que dona esguard a la xamosa valí de la Muga, la qual po- dríem contemplar des del pie que volíem assolir. Travessárem la londalada per un corriol, i, sense seguir camí, pujárem a Collestric, situat a la carena que des del coll de Principi no acaba íins adalt del Bassegoda. Carenejant, passárem peí pía deis Emigrants, nome- nat així per haver-hi acampat íugitius francesos peí temps del Terror; pía dit també de les Bateríes, amb motiu d'un comba t allá hagut quan la guerra del Ros'^elló. Salvárem llavors un gran bosc de pins, Therbei del qual era tant relliscós que constituí un calvari per ais que no duien sabates íerrades. Finalment sortírem al peii de la gran cinglera que enrotlla el pie, o els pies, perqué son dos els que íormen el Bassegoda : el d'Engostí i el de Sales. Alguna diíicul- tat trobárem per assolir-los. A l'aconseguir-ho, en lloc de cantar victoria, en lloc d'escampar la nostra vista per l'immensitat com si la dominessim tota, que és lo que a mi em fa teñir Tobsessió deis pies; en compte de reposar, en una páranla, tinguérem de tornar- nos-en tot seguit mercés al íuriós i gelat vent que s'hi deixá sentir i que en un no res ens havía reíredat la suor i podía regalar-nos una pulmonía. Sois podría donar compte del conjunt que's domina per mig-jorn, i encara amb diíicultat; per lo qual m'abstinc de íer-lio,

172

BUTLLETÍ DEL

sobre tot estant ja completament detallat el panorama per la má mestra del nostre Sr. Torras en sa Guia.

Pero, ja que no'm íou possible contemplar aital panorama, ni tant sois el de la Garrotxa (que era mon principal objecte, a íi de conéixer-la en conjunt), llavors, quan, devallat el pie i l'herbei re- lliscós, transitávem sens perill per l'extens coll de Bassegoda, que dona esguard a la conca de la Muga, llavors entretenía ma pensa i

Clixé úel Sr. ti. Koil:

PUIG SUPERIOR DEL BaSSEGODA

mon sentiment recordant els detalls de la Garrotxa, ses innombra- bles balmes, ses gorges altives, sos camins encinglerats, ses tar- teres extenses, i tot aquell son aire trencat, esquerp, salvatge, que tant deu iníluir en el carácter de sos moradors, també escardalencs i esquerps; esquerps com a can Principi, que tractaren de negar-nos el vi.

Aquells a qui, com jo, esblaima la mes petita cosa, tindríem de passar temporades a la Garrotxa per loragitar les lilosofíes d'aquí baix, per viure en ambient de realitat crua, per empedreir el senti- ment, lent-lo improfluctiu com tot aquell terrer, mancat, a major abundor, de carreteres (o, almenys, de camins carreters), de metges,

Centre Excursionista de Catalunya 173

d'apotecaris i de tot servei públic. Així aprendríem de no deixar les nostres deries tenint diíunts a casa; així canviaríem el carácter, cqm en Vayreda canviá son estil quan, inspirant-se en la Garrotxa, escrigué sa obra capdal La Punyalada, car de dolg com la mel se torna embrescat, real i d'un braó extraordinari.

Pero ¿per qué ha de passar aixó d'una manera singular a la Garrotxa, havent-hi com hi ha també altres comarques, a Cata- lunya, an aquella comparables? Es perqué, a mes de la natura, inílueixen en sos habitants els ressavis d'herencia.

Precisament per ésser una encontrada impracticable, resulta a propósit per a la deiensa : encara avui, malgrat els avengos de Tartillería, cree que no calen gaires homes per detenir-n'hi i aniquilar- n'hi cents i mils. Es per aixó que en tot temps ha pogut ésser aixopluc de íugitius i catau de malíactors. Apart del fet que molts noms de jlocs son (com Salarsa, per exemple) comp'etament exótics, com a aixopluc de fugitius, és lógic, com deia abans, no suposar, sino aíirmar, que s'hi relugiaren els cristians quan l'invasió sarraina; car, malgrat no provar-ho gaires documents, en canvi no debades resten les tradicions a que em refería mes amunt, i que no han pogut ésser transmeses de generado en generado només que perqué sí: la cova del Bisbe, situada part d'amunt de Tortellá; les ruines deis convents de Bestracá, Montpetit i Coll-roig; els castells de la Torra i de Qa Espasa; els relats esgarriíosos del Grau... ¡qué sé jo quina multitut de tradicions que concorden totes en unes mateixes idees : les de le i de patria, que aquella bona gent hagueren de posar a contribució virilment!

Així també, que ha sigut catau de malíactors, si no ho pro- vés el ball d'en Serrallonga, que no la gaire es baila va encara a Tor- tellá, ho pro varía el íamós Ilibre d'en Vayreda; que no son pas filies solament d'imaginació arden t les malifetes recollides de viva veu que explica deis bandolers.

Resta dir, a mes, que, des de la perdua del Rosselló, per la Garrotxa passa la ratlla de la frontera, un gran medí d'escabullir-se^ en última instancia, de la persecució de la justicia; i medi també, quan és productíu el contrabándol, per tornar-se contrabandista i habituar-se a viure sens lid ni rao, com sens Uei ni rao apar que se sostenen moltes d'aquelles roques.

Actualment, mercés a la tranquilitat deis últims anys, ha sigut possible que en alguns llocs de l'encontrada hi arribes algún aven9 de la vida moderna. Així l'hereu de la casa de mos avis l'ha rublerta de comoditats ben recomanables; així, devallat el coll de

174 BUTLLETÍ DEL

Bassegoda per un camí de cabres, trobáreni, a can Nou de Basse- goda, un confort inesperat, pero que de debo necessitávem.

Les comoditats que trobárem a can Nou foren tant excel'lents, que Tendemá, en compte de llevar-nos a les sis, com era el nostre propósit, a les vuit dormíem encara com uns lirons; i aixó que'l matí es presenta delitosíssim. La casa també está delitosament situada, esguarüant tota la valí, una de les mes escaients que havíem vist, per sos boscos, conreus i estimballs, i per la gorja de sa íondalada, per on s'escola la riera que s'uneix amb el Borró, rieral espada t que no poguérem visitar per no disposar de prou temps : tant fou així, que ni ens arribárem a donar una uUada a l'esglesia d'aquella parroquia, situada a can Salas, una casa d'allá

Mentre esmorzávem a la galería de can Nou, no parávem de ponderar el panorama que des d'allá dins mateix s'ovira, cons- tituit, a mig-jorn, per la gran serralada de la Mare-de-Déu del Mont; a sol-ixent, per les serres de Llorona i el puig de la Torra; i, a ponen t, per l'escabrós Bassegoda, l'etimología del nom del qual, seguint en Sampere i Miquel, és cim deserl o cim salvatge (de has, salvatge, desert, i goti, cim) : i, en efecte, per rao de son veinatge, un el ven allí imponen t i trenca t de debo.

Al sortir de can Nou prenguérem el camí de Llorona, trobant a poca estona el coll de Teies, que separa la íondalada de Bassegoda, tributaria del Borró i el Fluviá, de la de Cursovell, tributaria de la Muga. La carena que seguírem continúa separant amdues valls, i el camí passa bona es tona peí vessant de Cursovell, valí ampia i lormosa que'ns convida a íer-hi, un altre dia, alguna altra excursió. El camí torna després a l'altre vessant, que pertany ja a Llorona, on se troben unes cases arrunades dites els Amurriadors, a propó- sit, sembla, per tancar-hi el bestiar deis ramats que per allí passen. A no gaire distancia deis Amurriadors donárem el Déu-vos-guard al poblé de Llorona, situat en una plañera valí coberta de verdor, bcn conreuada.

Lliurona, com diuen la gent del país {Llorona he trobat escrit arreu) és el poblé mes pintoresc que havíem trobat. Tingui's en compte que, per la Garrotxa, el nom de poblé no signiíica pas una agropa- ció xica o gran de cases lormant carrers, sino un conjunt de cases escampades, distants, a voltes, una o dues hores Tuna de l'altra. De tots els pobles seguits, solament Oix té un carrer, i encara de po- ques cases. Tampoc té carrers Llorona, pero ses cases son íor^a apro- pades, i el conjunt ia refecte d'un ])ol)le de pesebre.

Centre Excursionista de Catalunya 175

El senyor rector *, un molt amable senyor, ens digué que l'es- mentat poblé, constituit i determinat, no té mes que setcents i tants anys d'historia. No obstant, en Montsalvatje trobá, en docu- ments que parlen de Sant Andreu de Llorona, la data de 1019. Visitárem detingudament l'esglesia. El campanar és de torre baixa. La volta de rúnica ñau és de l'época de transició. El conjunt de tot Tedifici es esvelt, pero l'enlletgeixen i desfiguren una pila de poste- riors ediíicacions. L'interior és emblanquinat, malgrat ésser les pa- rets de pedra picada. Penjats en elles hi ha tres quadros de retaule gótics (procedents, sens dubte, del íormós retaule gótic que hi havía hagut a la Mare-de-Déu del Mont), an els quals, perqué tinguessin mes íorma de quadro, els pintaren en el cap uns despropósits que ían plorar. També, vestida de roba, s'hi veu una imatge de la Mare- de-Déu del Remei que en la peanya porta la data de 1540 i que és de pedra pintada. Es d'alabastre la Verge de la Paloma de Taltar major, transportada allí des de Factualment arrunada ermita de Santa María de Bansols, situada a la parroquia de Llorona, pero que pertany a la suíragania de Curso vell. Es molt notable la vera- creu que posseeix l'esglesia, com també un reliquiari nomenat deis Dotze Apostáis, d'estil barroc.

Reemprenguérem la marxa vers la Creu de Llorona, una ex- tensa i plañera collada que separa la valí de Llorona de la de Caritg, on s'origina el riu Manol, que passa prop de Figueres. Uns aqüe- ductes de fusta creuen aqueixa collada i porten aigua de la font del Bao a Llorona i Caritg. Trobárem tot seguí t aqueixa abundosa i regalada íont, on esmorzárem. Era tal Tencant i el benestar que hi sentíem, que'ns costa Déu i ajuda emprendre la íorta i dreta pu- jada que'ns esperava i que duran t tot Tesmorzar havíem vist, deia un company, com un condemnat el patíbol.

Mandrosos marxárem, a Túltim; i, no sé pas amb quantes repo- sades, assolírem el cim del bosc de Ginebret, on s'estén un gran pía nomenat pía del Vi, sens dubte perqué els vianants hi deuen íer, com nosaltres, la traguejada; per mes que, si aquest nom li ve d'antic, podría obeir a haver-hi hagut fructuosa vinya en temps que era possible que hi arrelés, com arrelava en moltes er contrades on ara no hi arriben ni els raims de parra. El pía té forma cóncava, i bé podría haver sigut cráter de volca.

Travessant el pía créiem que a sa fi faríem tu per tu amb el pie de la Mare-de-Déu del Mont. En eíecte, íou així; pero ens en se-

* Mn. Manuel Prats, a qui endre$o mes coráis mercés pels datos que'ns dona.

173

BUTLLETÍ DEL

para va, per desiMusió, la collada de Junquenat, divisoria de les és- pléndides i emboscades londalades del Soler i d'Espinau, i que estava situada, anib molts metres de desnivell assota nostre : aixó és, una baixada dreta com un fil, i una última pujada que Déu n'hi dó. La baixada, malgrat ésser dolentíssinia, amb saltan ts d'un metre i tot, la férem en un tancar i obrir d'ulls; pero per íer la pujada, que descansats hauríem enllestit en mitja hora, n'hi estiguérem bou xic

	.
i	w^ . Él		HI ^k ^-'^ ^^	•*. #f-^^<w._^^ .^^
'^H	^^^^^^^1		BKjy -fe,' ^	^"^wwK^^Sm
éjtM	I^^^BI		HBf ^^- '^ LIl^L_^fl	^^t&^^^^M
^^Hn	•^a^^^^f^^m jí		ByP^^^EH	H^^HBI
H	w.		^9	WM

Clixé del Si. G. Koig

Santuari de la Mare-de-Déu del Mont

mes d'una. Mes també fou immensa la nostra satisfacció al pensar quc'ns trobávem, per li, en el tant nomenat i importantíssim san- tuari de la Mare-de-Déu del Mont.

Xecessitárem una l)ona cstona per refer-nos i desassedegar-nos. Mentre cns preparaven el diñar, acompanyats peí senyor rector sortírcm a recorrer l'exterior del santuari, edificat dalt d'un cim de menys altitut que'l Carigó, pero que avanga aillat i majestuós per sobre l'Empordá com aquell per damunt del Rosselló, domi- nan t taml>c, com aquell, un panorama extens, d'esplandidesa real- ment cor-i)renedora.

Havent-nos recordat del Canigó, lo primer que férem, presen- tan t-se el dia seré, íou saludar aquell enlairat cim; l'enlairat cim da-

Centre Excursionista de Catalunya 177

vanter deis Pireneus orientáis, aquell gegant cátala la clepsa del qual s'ovira vers el N., darrera el pía del Vi i el puig de la Torra en primer terme, de les estribacions del Bassegoda després, i per so- bre Batera i Custoges.

Girant cap a TE. saludárem Uavors el Pertús, amb Massanet a la dreta i Requesens a Tesquerra; i, a tot E., Castelló d'Empnries, Roses, Cadaquers i Sant Pere de Roda; noms que'm recordaven també delitoses excmsions.

Al S., Besalú, Banyoles, Girona, i des d'Estartlt i cap de Sant Sebastiá íins a l'indret de Calella.

I, des del S. al N., per l'O., ens perdérem contemplant aquell devassall de montanyes impossible de citar amb ordre. No diré mes que'ls noms de les que vam conéixer, boi deixant admirat el senyor rector, que no'ns creia tant ben enterats : Rocacorba, Fi- nestres, Alfar, Montseny, Cabrera, serra Madalena, puig Sacalm, collada de Santigosa, Ogassa, carena pirenenca. Bes traca, Mont- major, Montpetit, Talaixá i Bassegoda, tot tornant a veure el Canigó.

Visitárem llavors l'esglesia, emblan quinada, com la de Llo- rona. Sa apuntada volta traspúa humitat, íent preveure el dia, si no s'hi posa remei, que vingui tota a térra; per lo qual, segons deia el senyor rector, potser sería hora de pensar seriosament en la trasllació del santuari al monestir de Sous, deixant el cim per a miranda. An aquest projecte, res, de primer antuvi, pot objectar-s'hi, per quant la Verge del Mont, trobada en el segle xiii, íou traslladada i venerada a Sant Lloreng de Sous,' íins que en el segle xvi la por- taren al cim de la montanya; i encara no sen.se haver liagut de sos- tenir un plet, Tabat de Sous que edifica el santuari, contra un bisbe de Girona que cregué que s'havíen vulnerat sos drets i prerrogatives.

Jo, com a católic, no m'atreviría pas a sostenir aqueixa idea. Per mi aquella montanya perdría el cent per cent de son encant. El cim del Mont, sense la Verge que al Mont abriga, faría Tefecte d'arca sense cabals, de nit sense estrelles, o de natura sense sol que l'escalfi, il'lumini i viviíiqui. Lo que com a católic i com excursio- nista demanaría (i cree que tot-hom hauría d'interessar-s'hi ) és que, al reíer l'esmentada ñau, se dotes al santuari d'un ediíici per a tonda, xalet, o lo que ios, on se trobessin tota mena de comoditats.

Continuant la visita a Fesglesia de la Mare-de-Déu del Mont, no poguérem menys d'admirar els innombrables ex- votos que l'es- glesia atresora, testimonis de la íe de les passades generacions. La Verge és d'alabastre, está asseguda, i la vesteixen de robes llampants.

22

178

BUTLLETÍ DEL

II ■ fililí

A les parets vegérem quadros, com els de Llorona, que havíen for- mal part del retaule gótic de l'altar major substitiiit per un de mal gust, segons ja se'n dolguó el nostre gran poeta Mossén Cinto.

Llav(U-s anárem a diñar. Dues hores estiguérem per íer-ho, i du- ran t aquest espai de temps la temperatura soírí un daltabaix pro- nunciat, per efecte d'haver-se íormat una gran tempesta t que des de Canigó i Batera avan9ava per sobre Custoges. Feia feredat contem- plar aquella tempesta! Cendrosa en sa davantera, blavenca en sos

extrems, tosca del mig, com gola im- mensa, sembla va un monstre els ulls del qual eren els llamps recaragolats que en totes direc- cions semovíen. El tro retrunyía, i ar- ribava feble a nos- altres; pero no tart feble que no pogués comparar -se ais crits d'angoixa que Heneen els pobles da van t del llamp de la guerra, del qual son victimes els qui menys culpa hi po- den teñir. Dones així mateix eren victimes d'aquella tempesta els camps de conreu, i lins pot-ser el jovial pastor que poc abans s'entretenía tocant el flaviol tot guardant el ramat.

Pero, si aixó passava a tramontana, en canvi a mig-jorn l'ho- ritzó estava seré, el blau del cel era puríssim, la dentada serra de Finestres se destacava exuberant, car un sol espléndid la banyava dolgament. Allá tot era llum i goig : nosaltres hi véiem la prima- vera de la vida, aquella vida on tot és iMusió, tot alegría, tot benau- ran9a.

Aquest espectacle ens anima a prosseguir l'excursió, malgrat dir-nos el senyor rector que'ns muUaríem. Per lo qual talment corríem, camí a valí, dret a l'ex-monestir de Sant Lloren 9 del Mont, priorat que íou del de vSant Aniol, en el segle xvi incorporal a Sant Pere de Besalú, i lloc que ha sigut de reíugi per a reliquies i

Clixé dil Sr. C. Koi-

Claustre de Sous

Centre Excursionista dé Catalunya

179

imatges en temps de revolta. Les ruines d'aqUeix monestir donen a comprendre que's tractava d'un edifici feixuc i íort, tant propri per convidar a l'oració en dies de pau com, potser, per deíensar (junt amb el que és nomenat el Castellot, situat a mig aire de la serralada i en posició oberta), la montanya de la Mare-de-Déu del Mont, i, en conseqüencia, una de les entrades a les inexpugnables terres que nosaltres veníem de seguir.

A corre-cuita visitárem les despulles d'aital edifici, per reem-

Clixé del Sr. Ci. Rn¡.

ESGLESIA DE BeUDA

prendre, també a corre-cuita, la marxa i passar al costat d'unes su- perbes balmes on ens hauríem pogut aixoplugar si no'ns haguéssim esverat. No hi ha res com l'esverament perqué resultin malte tes les coses : per aixó la pluja ens agafá en llocs que cap cobert po- gueren oíerir-nos; i, com que daven l'aigua per Tamor de Déu, no vam trigar gaire a quedar ben xops. La sort fou que la tempesta ha vía arriba t ja forga esbr avada i deixá aviat de ploure, venint tot seguit el sol de Finestres a assecar la nostra roba, boi portan t-nos altra volta alegría i delit per seguir el camí, un camí emboscat, delitos, digne d'assenyalar-se per aixó i pels cingles de Roca Pastora

l8o BUTLLETÍ DEL

i la íont d'aqiiest mateix nom. Llavors s'aclarí tota la montanyá de la ]\Iare-de-Déu del Mont. Nosaltres contemplárem embadalits sa bcllesa tota, el Castellot que abans deia i que encara apar que la í^'uardi, i l'edifici santuari que la corona, que des d'allá apareix d'una magnificencia encisadora.

Aviat passárem per cá l'Oliveres i entrárem a la gran planada de Beuda, ben conreuada, rica, i llavors riallera i neta com si la pluja, per a nosaltres, li llagues rentat la cara. Presideix aital planada un antic castell, que no poguérem visitar. En can vi íou detinguda la visita que íérem a l'esglesia, que de debo és ben notable. Es de tres naus : les laterals son de volta de quadrant; i la central, de volta (le cañó, está sostinguda per columnes amb capitells. Per entrar a l'esglesia es baixen set graons. A la dreta es troba la pica, que és románica; i assobre, íins al primer pilar, hi ha el chor, muntat enlaire i sostingut per una ben airosa volta gótica. En el paviment se tro- ben Uoses de marbre corresponents a tantes altres sepultures; i, per dos graons, se puja a Faltar major, d'estil xurrigueresc. Per íóra l'esglesia, amb dificultat poguérem veure la disposició del^ absis. El campanar és d'espadanya. Al costat de la porta d'entrada hi ha restes d'un sarcófeg, la pedra d'un indret del qual ha sigut gastada peí mal temps, escolant-se per allí els óssos que guardava.

Era mig fose que deixávem l'esglesia de Beuda, i ja ben fose passávem per Lliguardá. De manera que sois puc dir que'l camí que seguíem era planer i cómode, i que arribárem sense cap contra- temps a Besalú.

Com que ía i)oc que'l nostre company En Fcliu Duran ha parlat aquí mateix de Besalú, només diré que l'endemá visitárem l'esglesia de Sant Vicen^, i)ujárem a Santa María i baixárem a veure l'arcada descentrada del pont, que no sé per quin voler de Déu se sosté; pero tot després d'haver oit la missa conventual a Sant Pere, cantada pels Irares írancesos que s'hi traslladaren des de Parramón. A l'oir aquell cant clássic, acompassat, aíinadíssim; al veure la gravitat i reveren- cia de les cerimonies que la liturgia imposa a les comunitats, i al pensar í[ue'm trobava a Besalú, població avui subalterna; jo sentía amb tota vivesa ranyoran9a d'altres temps, de quan Besalú era capital de son lamós comtat, de quan el regía el no menys íamós Tallaíerro, de quan aquell recó de la nostra térra estava íarcit de monestirs on se feien íuncions religioses reservades avui a les cate- drals i on se rendía cuite a les arts i a les ciencies. Avui, d'aquelles encontrades de la Garrotxa alta que acabáveni de visitar i on els

Centre Excursionista de Catalunya i8i

rectors amb prou feina poden viure, n'han fugit els rics i els homes de pro ; i, sense ells, ¿ com no han d'esdevenir pobres, tristes i abandonades ?

Barcelona, per conquesta gloriosa, s'és constituida en cap de la catalana térra; pero també és precís que's recordi que, a mes del cap, ha d'ésser el cor de la nostra patria, el cor que torni sang, que torni vida i vigor a les encontrades : si no, resultará que tindrem un cap perfetament desenrotllat, pero els membres serán del tot raquítics.

Cal, a mon entendre, que, com mes aviat millor, se sembri per tot Catalunya una llavor de íe, de patria, d'art, de cultura, aixó és, la llavor d'aquells ideáis que atresoraven una multitut de mo- numents avui arrunats i que, escampats per tota la nostra térra, feren, sens que's penses, gran i poderos el nostre poblé. Perqué, si avui el posessin a pro va, qui sab si resultaría xic, boi pensant que és vigorosíssim!

Veus-aquí la tasca de Barcelona. I, an aquest propósit (i certa- ment sens cap mérit propri, pero amb tot l'entusiasme que pugui sentir el qui mes mérits tingui), m'atreviría a pro posar que'l nos- tre Centre, d'una manera o altra, tributi a D. Francisco Mont- salvatje, que no conec personalment, un homenatge d'admiració i agraiment per l'obra que, lluny de Barcelona, ve realitzant, anys ha, amb una constancia i una fe incomparables; obra positiva, cVem- penta, de valúa, de les mes grans del nostre temps; obra d'investi- gació histórica, que resucita el nostre passat i que, al íer-lo conéixer, el fa estimar, boi íent-ne sentir anyoran9a, sí, pero una anyoranga acompanyada del desig de tornar per la nostra gloriosa passada grandesa.

JOAN DANÉS I VERNEDAS

1 82 RUTI.LETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

EXPOSICIÓ FOTOGRÁFICA

EL dia 31 del darrer mes de maig va inaugurar-se, davant de nom- brosa i distingida concorrencia que omplenava l'espaiosa sala de can Reig, en el passeig de Gracia de la nostra capital, TExposició d'obres origináis deis socis de la Secció de Fotografía del nostre Centre Excursionista de Catalunya, la qual va tancar-se allá a mig juny i fon molt visitada durant aqueix transcurs de temps.

El conjunt de TExposició fou de gran interés peí nombre i va- rietat de les fotografíes exposades, entre les quals lii abimdaven veritables obres artístiques, reproducció, en llur major part, de monu- ments i paisa tges de la nostra térra i de l'estranger. Quaranta-dos foren els socis del nostre Centre que portaren el llur valuós concurs an aquesta maniíestació d'art i de trcball, exposan t fins prop de set-centes pro ves fotográliques

Allí podíen veure's, en formosa i armónica barreja, les obres d'en Just ArguUós, amb vistes de Vallvidrera, de la Cerdanya i de les esplenden ts cales de Sant Feliu de Guíxols; les d'en Francisco Blasi, amb paisatges del Montseny, del Pireneu i del nostre pare; les d'en Salvador Bordas, reproduint boniques vistes montanyen- ques; les reproducción s, artístiques en extrem, de TAltred Bosch; les deis germans Botey, amb vistes de Catalunya i de l'estranger; les d'en Co de Trióla, amb sos interiors d'avencs i coves; les deis Srs. Comabella i Escola reproduint interessants monuments i paisat- ges de la nostra ciutat, de Ripoll, de Sant Cugat i de la Cerdanya, entre altres; les sen timen tais d'en Caries Fargas; les d'en Fonseca, amb vistes de Chamonix i deis Alps; la nombrosíssima coMecció d'en Cristólol Freginals presen tan t-nos monuments arquitectónics i vis- tes artístiques de l'encontrada tortosina i ports de Beseit, en llur major part; les de l'Enric Galobart, amb paisatges del Montseny i de Bagnéres de Luchon; les de l'Alíred Gaza, de la Valí d'Arán; les de la Srta. Agneta Giral, deis voltants de Barcelona; les nombro- ses i artístiques del Sr. Llorens i Ferrer sobres la costa empordanesa, Santes Creus, Montseny, Pireneu, Sant IJorcng del Munt i altres llocs notables de Catalunya; les de l'Enric Malla t i en Joan Massó reproduint, entre altres, monuments de Tarragona, Poblet, Santa María de l'Estany, Tossa, la Garriga i Sant Cugat del Valles; les d'en Joaquim Morelló reproduint nioiuunents religiosos de la nostra

Ü C/3

O

CU

y.

w Q

<

H

H-l

o w

C/3

184 BUTLLETÍ DEL

térra i de Testranger; les d'en Joan Nonell; la reiModucció del Sant Jordi de la Diputació, d'en Lloreng Nonell; les d'en Lluís G. Olivella, amb vistes d'Egipte, Grecia, Suíca i Turquía, i de diverses encontra- des catalanes; les vistes de Bilbao i Santa Cristina, entre altres que exposava D. Marián Ortínez; la variada collecció d'en F. Xavier Pares; la d'en ^lanuel Perdigó, amb sos interiors del Louvre, de Burgos i altres punts; les d'en Josep Planas, en Ramón Planas i en Francisco Planella, amb vistes de la nostra térra; les d'en Jacint Puget, amb sos g090s de ca9a i ses iormoses vistes pirenenques; les de l'Enric Ribera, amb vistes de Franca, Sui^a i Alemanya; les d'en Santiago Ribot i en M. Riera i Boada, amb vistes montanyenquos i ciutadanes; les d'en Gabriel R(úg, amb son tapÍ9 de Sant Jordi, de Saiagoga, i vistes de Piedra i diíerents indrets de Catalunya; les d'en ]\Iarián Ros; les d'en Gaspar Sala reproduint paísatges de la valí de Ribes i altres llocs; les de l'Antoni Sambola, l'Enric Soler, en Juli Soler i San taló i en Joaquim Torras, amb vistes variades del pía i de montanya, totes elles torca interessants baix tots concc])- tes. Hi liavía, a mes, les coMeccions estereoscópiques d'en Cristolol Bas, en Francisco Blasi, en Xavier Pares, el Sr. Puntas, en Pere Reig, en Riera i Boada i en Josep Salvany; les quals cridaren íor^a l'atenció deis visitants.

L'éxit d'aqueixa Exposició, la qual ha merescut general ala- bances deis mtel'ligents i aticionats, Iri superat els cálculs deis seus organitzadors, i ha demostrat lo que valen i lo que poden ier el.s actius i entusiastes socis de la nostra Secció de Fotografía. Es per aixó que donem a la Junta de la mateixa la nostra mes coral en- horabona, plens d'esperanga en els liuits esplenden ts i proíitosos que ella por proporcionar a la nostra térra i an el nostre Centre Excursionista.

Centre Excursionista de Catalunya

185

EL CANgONER DEL CALIC

RECOLLIT I ORDENAT PER Mn. J. SeRRA I ViLARÓ

( Continuació )

DE LLADRE A REÍ

Viu

AI sor - tir de Bar - ce - lo - na i a l'en - trar a Per - pi -

nyá si n'en-con-tro u - na ve - ia per un ca - mi-net en - lia.

Al sor tir de Barcelona i a i'entrar a Perpinyá si n'eucontro una veia per un caminet enllá.

Trulalara, lulalara, trulalara, luíala, trulalara, lulalara, trulalara, lulalai.

Comento a replegar pedrés per poder-la apedregá. La primera codolada ja un bra9 li vaig trenca; La segona codolada la bossa li en fai salta. Ja en tiro el gambeto a térra: diners me'n poso a comptá.

Comptat comptes i vescomptes.

cent escuts m'hi van sobra.

Jo me'n vui fer fe un cuchillo

a l'usancia que'l rei va:

deis dirers que m'han sobrat

un xivall me vui compra.

Si el rei ja ho ha sabut

ja m'ha enviat a cerca,

que de tres filies que té

la mes gran me vol dona.

Bendita sia la veia:

fins a rei m'ha fet puja.

Si sabía que fos viva

l'enviaría a cerca:

si sabía que fos morta

li faría fe un canta

que de capellans i frares

cent n'hi faría posa.

ELS LLADRES DE CERDANYA

Andantet

'■m=^^^^^^w^^^

El di - a de Sant E

si - dro can - 5Ó no-vas'hadic

23

i86

BUTLLETÍ DEL

—i ^^

# — = — ^ ^ # — ~ —

tat

de dot-ze lla-dres qu'hi ha- vi - a

que a Cer-da-nya van a

1 0 — ^ — i ± 0 — í —

nar.

Gran crit de mi-se-ri - cor-dia! De nos-al-tres, qué se - rá?

El ciia de Sant Esidro can9Ó nova s'ha dictat de dotze 1 ladres qu'hi ha vía que a Cerdanya van anar.

Gran crit de misericordia! De nosaltres, qué será?

Van ana a roba una casa allá vora Puigcerdá. Ja en truquen a la porta; — Minyons, que volem entra.

Digueu a l'amo que baixo, que hi volem enraoná. — L'amo de prompte hi baixava i allá el varen degoUá. — Digueu al mo90 que baixo, que també el volem mata. — La minyona de la casa també varen deshonra. La mestressa n'és partera: ja se'n va posa a crida: de dotze lladres que n'eren els vuit varen agafá.

ELS LLADRES DE PORTVENDRES

Minyons, poseu má a la ploma que sino ja ho faré jo, de posa la má a la ploma per dictar-ne una can9Ó. La can9Ó ja n'és dictada, i a mi poc que m'ha eos tat, de dos filis i una maro desemparats, sense pare, del fondo de l'Empordá. — El dia onze del mes érem quan ens varen agafá: ens portaren a Portvendres, en unes presons que hi ha. A les presons que'ns portaren Perpinyá se'n diu per nom: en una torre en torrada, en una sitja ensitjada: quan fa sol, abaix hi plou. Les parets de la presó son fetes d'un gran valor:

les reixes en son de ferro

les parets de formigó.

Les reixes de la presó

no n'hi entra sino un plat;

de porrons no'n tronquen gaires,

perqué no n'hi entra cap.

Ai! tristes les nostres mares

quan elles ho sabrán!

Teñen els filis per les coves,

despullats i sense robes,

amb manilles a les mans.

La me va mare em ve a veure

a dintre de hi presó,

tota vestida de negra,

per donar-me'n mes tristó.

— Ai, íill meu! Quan te criava

me da ves goig i consol:

ara que te'n veig per térra,

amb el coll pie de cadenes,

me dones pena i dolor. —

Centre Excursionista de Catalunya

187

Ja desenvaina l'espasa:

— Ai, mare! veus-ela aquí: doneu-me tres punyalades. travesseu-me Ifs entranyes: per vos sofriré el morí. —

— Fill meu : si matar volía, molt temps ha que fores mort.

Perpinyá tino una tia que per nom se diu María,

robadora de l'amor. Adeu, Rosselló i ta plana, que no pensó veure't mes: per amor d'una minyona, que molta pena me'n dona, que m'haiga de permorir! Al passar el port del Comte de beure ens van convida; jo no puc menjar ni beure: bé podeu pensar i creure el meu cor com deu, está.

Tant les versions del Sr. Milá i Fon tañáis (núm. 135) com aquesta semblen incompletes. En la que ptesento, si és que'ls últims versos siguin d'aquesta can^ó, ja es desprén que amor íou la causa del seu empresonament i no el robar, com diu el Calic amb el títol que li dona.

EL PRES D'HOSTALRIC

Moderat

Í:Í!-:

Ma-ti - net jo me'n lie - va - va, jo me'n Ile-vo de-ma

id=Í5:Í!:ÍE^=^±i4í:

-0^ • -#• •

tí : co-men - co a tra-bu-cáels bra - 50S baix la gor-dia del jar - di.

Matine t jo me'n lie va va, jo me'n llevo dematí: comen90 a trabuca els bra90S baix la gordia del jardí. Ja me'n giro endarrera: veig dos senyors agutzils. Ja me'n preñen i me'n Iliguen; me'n porten cap a Hostalric, d'Hostalric a Montferreres. Prego a Déu mai t'hagués vist: n'hi ha unes presons molt males: no's coneix dia amb la nit. I al batlle d'aquell poblé bé li puc ben agrair: cada dia me'n ve a veure:

— Francisco, has pogut dormir?

— No pas gaire, senyor batlle:

molt menys que les altres nits. N'hi ha una bruta canalla que no m'han xicat dormir: se nomenen polis i xinxes, escarbáis i alguns mosquits. — No te m'espantos, Francisco, que ja te'n traurán, d'aquí: te duran a Barcelona, per fer-te mes pre teñir, cavall d'una muía roja que redoblará el camí. — En passant a Creu-Coberta procés li varen llegir: -De vint-i-nou morts que has fe tes (així el procés ho duu escrit) amb la te va serán trenta, que és la que fará el butxí. —

i88

BUTLLETÍ DEL

Es una varían t notable de la caneó que, sense tonada especial, amb el mateix títol, publica en Pelay Briz (vol. V, p. 253).

¿DÓNDE VAS TÚ, CABALLERO?

Andantet

_o_^ 1—^ W=t—»—\—0 ñ ^

=tj=í:

-A f-h— •-

/TV

^-

v-=v

Dón-de vas tú, ca-ba - lie - ro? Dón-de vas tant de-ma

i=b=íEEzzzzh=b=?=I=t=:l

í^^

^^-

0 —

tí? — Vai a veu - re mi se - nyo - ra : setanys ha que no I'he vist.

— ¿Dónde vas tú, caballero? Dónde vas, tant dematí?

— Vai a veure mi senyora: set anys ha que no I'he vist.

— La tcva senyora és morta: jo la vaig veure mori:

el dia que l'en térra ven els oficis vaig 01. Me diríes, pelegrino, aon la van enterri?

— A i'altar de Santiago, allá or solen enterri. — Ja torn,a a gira el xivallo, a la tomba se n'aní,

i amb la punta de l'espasa

la sepultura va obri.

— Dónde vas tú, caballero? Dónde vas tú por aquí? ¿Aon estaves, caballero.

el dia que vaig mori? — Jo m'estava en Valencia, que no vaig pogucr ven i. —

— Vés-te'n, ves-te'n, caballero: no't récordes mes de mi. Casa't amb una de jove

que t'agrado tant com mi, i els tres hijos que tienes encomana-me'ls a mi, i, al dematí, quan els llevos, fes-Ios memories de mi.

PUBLICACÍONS REBUDES

(SEGÓN trimestre)

Boletín de la R. A. de Buenas Letras. Barcelona. (Octubre-Desembre 1912.) — E. Moliné i Brasés : Textes catalans- provengah deis segles xni i xiv. — P. Pujol, pbre. : Antics inventaris del bishat d'Urgell. — J. Pella i Porgas Unes memories de la guerra de la Independencia. (Acabament.) — F. Car- • rcras i Candi : Rehelió de la noblesa catalana contra Jaume I en 1259. (Aca- bament.) — J. Miret i Sans : Alfonso el Batallador en Fraga en 1122. — Dr. G. Alabart, pbrc. : Exposició sobre lo Ilibre <<De Civitate Dei>>, de Sant Agusti.

Boletín de la R. A. de Buenas Letras. Barcelona. — Discursos leídos en la re- cepción j)ública del Dr. D. Cosme Parpal.

Arxiu d'Estudis del C E. de Terrassa. Terrassa. (Sctembre 1912.) C. Gomis: Folk-lore cátala. — A. Maree t. O. S. B. : Excursió botánica a Montserrat,

Centre Excursionista de Catalunya 189

Miracle, Sant Llorens deis Piteus i Pedraforca. (Acabament.) — Crónica. Butlletí del C. E. de Vich. Vich. (N.o V.) — J. G. i C, pbre. : Excuvsió a Granera.

— J. Sala i Molas : Quelcom referent al castell i familia Oris. — J. Sans i Font, not. arx. : Cronología notarial de Vich i sa comarca, — J. Vila- plana : De la guerra de Successió.

Bolletí de la S. A. Luliana. Palma. (Maig 1913.) — A. M.* Alcover : D. Joseph M.^ Cuadrado com apologista de la fe católica. (Continuació.) - — • D. M. Ne- bot : D. Guillermo de Vilanova, cuarto obispo de Mallorca (1304-1318). — J. Miralles : Cartas de un barbero sangrador. — M. Rotger i J. Miralles: Cartulario del primer obispo de Mallorca. (Continuació.)

Bolletí de la S. A. Luliana. Palma. (Abril 1913.) — E. Aguiló : Capbreu, ordenat l'any 1304, deis establiments i donacions fets per D. Nuno Sang de la seua porcia. (Continuació.)

Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Palma. (Abril- Juliol 1913.) — Quatre mots de llengua i ortografía valenciana. (Acabament.)

Revista de Menorca. Mahó. (Febrer 191 3.) — F. Hernández Sanz : Sobre la erección de un templo griego en la ciudad de Mahón (i 745-1 749.)

Boletín de la R. A. de la l1i.storia. Madrid. (Abril 1913.) — F. de la Laiglesia: Annals of the emperor Charles V by Francisco López de Gomara. — F. Co- dera : Manuscrito 5,341 de la Biblioteca Nacional de Madrid. — F. Co- dera : Sepulcro mudejar e inscripción árabe descubiertos en Toledo. — F. Fer- nández Béthencourt : Marqués de Lema. Estudios históricos y críticos. — F. Fita : Los cluniacenses en Ciudad- Rodrigo. — Variedades.

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Maig 191 3.) — A. Blázquez : Me- morias y noticias de Puebla de Cazalla {Sevilla). — J. Moreno de Guerra y Alonso : Algunas noticias antiguas de Puebla de Cazalla (Sevilla). — A. Blázquez : La vía romana de Cádiz a Sevilla. — J. Pérez de Guzmán y Gallo : Reconquista de Santiaeo en 1809 por D. Ramón de Artaza. — F. Codera : Las traducciones de documentos árabes {Algo de historia.) — F. Fita : Consagración de la iglesia de Somballe en 1167. Su lápida conmemo- rativa inédita. — F. Fernández de Béthencourt : Carlos IV y María Luisa. Real decreto declarando oficial el cuarto centenario del descubrimiento del Océano Pacífico. — F. Fita : Los premostenses en Ciudad -Rodrigo. Datos inéditos. — F. Fita : Tésera romana de plomo extremeña que posee D. A. Vives. — J. Sangimo Michel : Antigüedades romanas del cortijo de las Vírgenes, cerca de Baena. — F. Fita : Excavaciones de Numancia.

— F. Fita : Pyteas de Marsella.

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Juny 1913.) — J. Gómez Centurión: Jovellanos y los colegios de las órdenes militares de la Universidad de Sala- manca. — A. Vives : El convento de San Telmo en San Sebastián. — F. Fita : Nuevas lápidas romanas en Santésteban del Puerto, Berlanga {Bada- joz)] Avila y Retortillo {Salamanca). — J. Gómez Centurión : Historia civita- tense, por D. Antonio Sánchez Cabanas. ■ — V. Molina : Arqueología y pre- historia de la provincia de Cádiz en Lebrija y Medinasidonia. — Marqués de Polavieja : La cruzada de las Navas de Tolosa en 1211. — F. Codera : Dos

190 BUTILETÍ DEL

monedas de oro halladas en I.ebrija. — Marqués do Laurencin : La gran cruz de Alfonso XII y el arzobispo electo de Tarragona. — Marqués de Polavieia: Las ametralladoras y los hersaglieri ciclistas. — A. Avellan : Relación de los cuadros de la Academia. — F. Fita : Inscripciones constantinianas de Mé- rida.

Boletín de la R. S. Geográfica. Madrid, (i."^ trimestre de 1913.) — P. Fr. Rafael González : Estado social de los mahometanos en Marruecos. — A. Blázquez: Pyteas de Marsella. Descripción y cosmografía de España, por Fernando Colón. (Continuació.)

Boletín de la R. S. Geográfica. Revista colonial y mercantil. — Madrid. (Fe- brer-Mar9 191 3.) ■ — • La acción española en Marruecos. — ■ Real decreto y real orden. — V. Vera : Descubrimientos arqueológicos en Sevilla. — M. de Ossuna : Primeros pobladores de Canarias.

Boletín de la R. S. Geográfica. Revista colonial y mercantil. Madrid. (Abril 1913.)

— A. B. : Repoblación forestal de las montañas.

Boletín de la S. E. de Excursiones. Madrid, (i.'' trimestre de 1913.) N. Sente- nach : Los grandes retratistas españoles. — V. Lamperez : El antiguo pala- cio episcopal de Santiago de Compostela. — Conde de Polentinos : La Plaza Mayor y la Real casa Panadería. — Notas arqueológicas y artísticas.

Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Saragoga. (Mar9 1913.) ■ — ■ R. P. Lorenzo Sierra : Monteano {Santander. Sus grutas. (Acabament.)

— R. P. L. Navas : Excursiones por los alrededores de Zaragoza.

Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Sarag09a. (Abril 1913.) Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Saragoga. (Maig 1913.) Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Man; 1913.) — ^ F. de Villegas : Homenaje a la memoria de D. J . Martí y Monsó. — J. A. y R.: Visitas y paseos por Valladolid. Retablo flamenco en el Salvador y dos reta- blitos del Berrugete en San Esteban. — J. Agapito y Revilla : Del Valla- dolid artístico y monumental. Un retablo flamenco con pinturas de Metsys. (Cí)nlinu£ició.) — N. Alonso Cortés : La Fastiginia. — J. Elias i Juncosa: Alpinismo. Excursión a León y Puerto de Pajares. Excursión al puerto de Navacerrada y a Siete Picos {Guadarrama.) — C. Espejo y J. Paz : Docu- mentos para ilustrar las ferias de Medina del Campo. Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Abril 1913.) — J. Agapito y Rejilla : Del Valladolid artístico y monumental. La capilla de San Juan Bautista en la parroquia del Salvador. Un retablo flamenco con pinturas de Metsys. (Continuació.) — N. Alonso Cortés : La Fastiginia. (Continuació.) — J. Elias y Juncosa : Alpinismo. Excursión a los puertos de Pajares, de Arbas y Peñón de los Celleros. — C. Espejo y J. Paz : Docu- mentos para ilustrar las ferias de Medina del Campo. (Continuació.) Regla de una cofradía del siglo xvi en Valladolid. (Continuació.) Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Maig 191?.) — J. Agapito y Revilla : Del Valladolid artístico y monumental. La capilla de San Juan Bautista en la parroquia del Salvador. Un retablo flamenco con pinturas de Metsys. (Acabament.) — N. Alonso Cortés : La Fastiginia.

1

Centre Excursionista de Catalunya 191

(Continuació.) — J. Elias y Juncosa : Excursión a Peñalava {Guadarrama.)

— C. Espejo y J. Paz : Documentos para ilustrar las ferias de Medina del Campo. (Continuació.) — Reglas de una cofradía del siglo xvi en Valla- dolid. Cofradía del Santísimo Sacramento y Animas de la parroquia de San Ildefonso. (Continuació.)

Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos de Orense. Orense. (Abril 1913.)

— M. Maclas : Monumentos epigráficos que se conservan en nuestro Museo Arqueológico. — B. F. Alonso : Pórtico de la Gloria de la Catedral de Orense.

— J. Argamasilla de la Cerda : Notas sobre la batalla de las Navas. — A. Saco y Arce : Literatura popular de Galicia. (Continuació.)

La Montagne. París. (Abril 1913.) — F. S. Schrader : Gavarnie et Arazas. — • R. Touchon : Deux Noéls d'Alpins. Sum. — Le XVI Salón des Peintres de Montagne (191 3).

La Montagne. París. (Maig 191 3.) — H. Bordeaux : A la montagne. — M. M. Cayla et P. Boudin : Brétxe Joseph Ture. — P. Boudin : Du Refuge de I' Alpe ou Refuge de l'Aigler.

BuiJetin de la Société Ramond. Bagnéres de Bigorre. (Janer a Juny 191 1.) — M. Gourdon : Les tours a signaux ou tours de guet dans le Haut-Comté de Comminges. (Continuació.) — M. L. A. Fabre : Restauration et Nationa- lisation du sol en Haute- Montagne. — Sansot : Bagnéres en 1171.

Bulletin de la Société Ramond. Bagnéres de Bigorre. (Juliol-Desembre 191 1.)

— M. A. Sansot : Les Fors de Bigorre. ■ — • Dr. R, Uteau ; Hote sur le Mont- Aigu. — M. Gourdon : Les tours a signaux ou tours de guet dans le Haut- Comté de Comminges. — M. L'abbé Duffoure : Corisande d'Andoins. — T. Bouget et J. Bouget : Questions d'aménagement des montagnes. — E. Mar- chand : Quelques observations relatives a la Comete de Halley, faites a V Ob- servatoire du Pie du Midi.

Bulletin de la Section du S.O de C. A. F. Bordeus. (Janer 1913.) P. de Join- ville : Campements dans la Sierra de Montarlo { H aute-C átalo gne.) — L. Le- bondidier : Procés en revisión. — Cronique.

Bulletin Pyrénéen. Pau. (Maig-Juny 1913.) — H. Beraldi : Les tours d'horizon pyrénéens. — L. Gaurier : Un volcan dans les Pyrénées. — P. Buhau. M. Maurel. E. Davezac. J. Viera : Perdiguero, Crabioules et Luchon. — A. Meillon : Légende de la Blottiére et Roussel. — Cronique des Sociétés.

Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Abril 1913.) — P. Soubiron : Pie de Montlas [Haute- Barous se). — Billard de Veaux : Le Crabioules. (Acabament.) — • J. Duffour : Le Crabioules en une journée.

Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Maig 1913.) — E. Bergis : Le Badet par Varete sud (3,161 mts.) — P. S. : En Haute- Ba- rousse. Pie de Montlas (1,729 mts.) (Acabament.) — Cronique de la Section.

Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Toulouse. (Juny 1913.) — R. T. : Le mont Caroux et les gorges d'Hévic- — ■ Cronique de la Section. — Ex- cursions.

Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie. Montpeller. (2." trimes- tre de 1912.) — P. Leroy-Beaulieu : Les chemins de fer transsahariens et

192 BUTLLETÍ DEL

transafricains. — S. A. Bres : Siiv le ronte de Laghouat. — J. Mascar t : Im- pyessíous et ohservations dans un voyage á Ténériffe. (Acabamcnt.)

Bulictin Hispanique. Bordeiis. (Abril- Jun}^ I9I3-) — P- Paris : L'archéologie en Espagne et en Portugal. (Acabament.) — H. de La Ville de Mirmont: Les déclamateurs espagnols aii temps d'Auguste ei de Tibére. (Continua- ció.) — C. Cirot : Chronique latine des Rois de Castille jusquen 1236, (Con- tinuació.) — J. Marthorez : Notes sur les rapports de Nantes avec Espagne. (Acabament.) — A. Morel-Fatio : L'espagnol langue universelle.

BuIIctin Archéologique, Historiquc zi Artistiquc de la Société Archcologique de Tarn-ct-Garonnc. Montauban. (1/ i 2." trimestre de 1912.) — L'abbé C. Daup. — Un evéque de Compostelle á l'abbaye de Moissac. — M. G. Res- sayre : Excursión de la Société á Lavaur et Rabastens. — M, Boscu'^ : La fondation de la Bastide royale de Lafrangaise. — Calhiat : La Confrérie des Penitents bleus de Lamerte. — M. Gréze : Une visite au mont Auxois et atix focielles d' Alesia. — H. de France : La Peyro de la Sal. — Comte de Gironde : Le monument dit d'Alexandre le Grand ci Constantino pie. — L'abbé F. Gelabcrt : Notre Dame de Pitié de Montpezat. — L'abbé Buzenac : Une petite paroisse rurale sous l'ancien régime. Notre Dame de Saux. — Capi- taine Tercé : Promenade a Villemada, Saint Maurice, Saint Pierre de Cam- predon et Piquecos. — Comte de Gironde : Un chdteau féodal du x si dele Castelnau en Valespir. — M. Latouche : Archives départementales. — L'abbé Taillefer : Deux documents inédits : récits du xvi siécle. — F. Potíier : Les aiíthentiques de réliques.

Revue des Alpes Dauphinolses. Grenoble. (Febrcr 1913.) E. Morcl : Notes pour servir a l'histoire des merveilles du Dauphiné. — P. Arnaud : Les croquis itinéraires du Syndicat d'Initiative. — Ski dauphinois.

Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Mar9 1913.) — J. Chabert : Au refuge de I' A igle. — Les croquis itinéraires du Syndicat d'Iniciative. (Continuació.)

O Instituto. Coimbra. (Mar9 1913.) — J. M. Rodríguez : Fontes dos Lusiadas. — Sousa Viterbo : Artes industriáis e industrias portuguesas. I Ourivesaria. — A. de Costa Ferreira : O tanque e o jardim do Claustro dos Jerónimos. — C. de Mesquita : O romantismo ingles. — ]• ^^ Castilho : Memorias de Cas- tillo. — F. M. Alves : Memorias arqueólo gico-historicas do distrito de Bra- ganca.

The Alpine Journal. Londres. (Maig 1913.) — Publica una i^teressant ressenya d'una ascensió al Kanghenihan (Himalaya), il- lustrada amb magnífics grava ts.

Anuari del C. A. Rus. Moscou. (1909.) — Publica un treball reterent al pie d'Aneto (Montanyes-Maleides), amb il lustracions.

S'han rebut, a mes, les següen,ts publicacions:

Revista Musical Catalana. Barcelona. (Janer 1913.) Estudios franciscanos. Sarria. (Abril 1913.) Hojas Selectas. Barcelona. (Juuy 1913.)

Centre Excursionista de Catalunya 193

Revista Montscrratina. Montserrat. (Juny 1913.)

Revista de Menorca. Mahó. (Fins a Abril 1913.)

Revuc Cataiane. Perpinyá. (Mar9 i Abril 1913.)

Ruscino. Revue d'Histoire ct d'Archeologie du Roussillon. Perpinyá. (Any 1912,

número 3.) La Fotografía. Madrid. (Mar9 i Maig 1913.) Bulletin de la Société Archéologique du Midi de la France. Toulouse. (Núm. 39,

1909.) Bulletin de la Société Archéologique du Midi de la France. Toulouse. (Núm. 40,

1912.) Bulletin de la Sociét? d'Etudes Scientifiques d'Angers. Angers. (xl année, 1910.) Bulletin Mensuel de la Chambre Syndicale Fran^aise de la Photographie. París.

(Mar9 i Abril 191 3.) Revue des Langues Romanes. Montpeller. (Abril i Juny 1913.) L' Excursionista. Turín. (30 Abril 1913.) Alpi Giulie. Trieste. (Mar9 i Abril 1913.) Mitteilungen des Deutschen und osterreichischen Alpenvereins. Munich. (Fins

a 15 de Juny de 1913.) Jahrbuch des Ungarischen Karopathenvereins. Igló. (1913.) Foldrajzi Kozlemenyek. Buda-Pest. (Anuari de 1910.) Butlletí del C. A. de Crimea i del Caucas. Odessa. Ymer. Stockolm, (1913.)

Butlletí del C. A. Rus. Moscou. (Mar9 1913.) Svenska Turist Foreningens Arsskrift. Stokolm. (Anuari 1913.) Butlletí del C. A. Japonés. Memorias y Revista de la Sociedad Científica «Antonio Álzate). Méjic. (Janer

a Juny 1910, Setembre i Octubre 1910 i Mar9 de 191 1.)

CRÓNICA DEL CENTRE

ABRIL-JULIOL DE I913

JUNTA GENERAL ORDINARIA

Va celebrar-se, aquesta, el dia 30 de juny darrer, sota la presidencia de D. César August Torras i amb assistencia de regular nombre de senyors socis.

Oberta la sessió, i després d'una pregunta de D. Ceíerí Rocafort i de llegida i aprovada l'acta de la Junta anterior, va anunciar-se que s'anava a procedir a l'elecció deis individus de la Junta Directiva que havíen de substituir els que reglamentariament acabaven i que eren els següents : President: D. C. A. Torras. Tresorer: D. Gabriel Roig. Secretan segón: D. Lluís Coll. Vacáis : D. Marián Ros, D. Rodolf Juncadella i D. Artur Mora.

El presidenta Sr. Torras, va comunicar ais reunits la seva decisió de no

24

194 BUTLLETÍ DEL

admetrc la rcelecció en el cas qiie'l votes la majoría per a dit carree, ja que, havent sabut que's presenta va per algiins la candidatura de D. Juli Soler i Santaló, i havent sigut fins avui elegit quasi pot dir-se per unanimitat, no esta va disposata acceptar el nomenamcntdegut sois a una majoría niés o menys grossa; acabar t per pregar que's votes a son amic i company Sr. Soler i Santaló, a qui ell ha vía ja pregat que acceptés la designació feta a favor seu sense haver pogut aconseguir-ho.

Fets la votació i l'escrutini corresponents després d'haver sigut aixecada per un instant la sessió a fi que'ls sen3^ors socis poguessin posar-se d'acord, va re- sultar nomcnada per gran majoría la següent candidatura : President : don Juli Soler i Santaló. Tresorer : D. Gabriel Roig. Secretan sepón : D. Adolf Gaza. Vocals : D. Hermenegild Puig i Sais, D. Melcior Rodríguez Alcántara i D. Antoni Bulbena.

Feta la proclamado, van fer ús de la paraula, entre altres senyors, don Juli Soler i D. Hermenegild Puig i Sais, els quals dimitirer irrevocablement els carrees per ais quals acaba ven d'ésser nomenats. Igualment van presentar la dimissió de llurs carrees el secretari, Sr. Kirchner: el tresorer, Sr. Roig, i el vocal Sr. Tatxé.

Llegits i aprovats que foren els comptes de l'any económic que acaba va, va passar-se a llegir una proposició, firmada per Mn, Jaume Oliveras i altres senyors socis, referent a que fos tornat a son carree d 'oficial de secretaría, o que se n'hi conferís un altre de semblant i amb el mateix sou de que havía fruit, D. Ramón N. Comas. Aquesta proposició va donar lloc a forta i animada discussió, en la qual intervingueren diversos socis, exposant el president que la considerava com una censura dirigida an ell i companys de Junta; de lo qual protestaren els firmants d'aquella. Dita proposició fou aprovada per majoría de vots. Seguidament va aixecar-se la sessió.

Havent refermat posteriorment les llurs dimissions els Srs. Soler, i Puig i Sais, havent dimitit també D. Adolf Gaza, i prestant-se a continuar interinament els altres senyors dimissionaris, la Junta Directiva va quedar formada de la ma- nera següent:

President : vacant. Vice-president : D. Francesc Carreras i Candi. Tresorer: D. Gabriel Roig (dimissionari) . Secretari primer : D. Fidenci Kirchner i Cátala (dimissionari). Secretari segón : vacant. Vocals : D. Antoni Bartumeus, D. Feliu Duran, D. Josep Tatxé (dimissionari), D. Antoni Bulbena i D. Melcior Rodrí- guez Alcántara; havent-n'hi un de vacant.

JUNTES DE SECCIONS

Havent-se reunit les diverses Seccions existents en el Centre, i procedint a relecció de carrees, les llurs Juntes Directives han (jucdat constituides de la següent manera:

Secció d' Arquitectura. — President : D. Josep Doménech Manzana.

Centre Excursionista de Catalunya 195

Vicepvesident : D. Ferrán Tarrago. Secretan : D. Josep Danés. Avxiver: César Martinell. Tresorer : D. Ignasi Adroer. Vocals : D. Llorenr Ros. D. Josep M.^ Vives i D. Joaquim Llore t.

Secció de Fotografía. — President : D. F. Xavier Pares. Avxiver: D. Joan Nonell. Secretan': D. Gaspar Sala. Vocals : D. Salvador Bordas i D. Alfred Bosch.

Secció de St^orts de Montanya. — President : D. Eduard Vid-il i Riba. Vice-presidenf : D. Jacob Norby. Tresorer : D. Lluís Coll. Secretari : D. Josep Amat. Vocals : D. Alexis Lundh i D. Albert Santamaría.

Secció de Geografía i Geología. — President : Mn. Marián Faura i Sans. Vice-presidenf : D. Joan Rosáis. Secretari : D. Josep Franch. Vocals : don Melcior Marcer i D. Joan Danés.

Les Seccions de Folk-lore i d'Arqueología i Historia encara no s'han reunit.

EXCURSIONS I VISITES

A Malgrat, castell de Palafolls i Tordera. — Va cfectuar-se aquesta importan t excursió el dia 13 del prop-passat mes d'abril, i fou organitzada per la Secció de Fotografía, al igual que les demés de que seguidament dona- rem compte. Hi assistiren regular nombre de socis, que, sortint en el primer tren del matí, baixaren a la riallera vila de Malgrat, la qual visitaren, conti- nuant després l'itinerari cap a les ruines del que fou notable castell de Pala- folls, devallant cap a Tordera, on diñaren, i rctornant a la tarda cap a la nos- tra capital, satisfets de la sortida i amb bona provisió de clixés fotografíes d'aquella interessant encontrada.

A Sant Feliu de Llobregat i a la Torra Blanca, del propri terme. — El dia 20 del mateix mes d'abril, al matí, va visitar-se la nomenada Torra Blanca, magnífica proprietat que'ls Excms. Srs. Marquesos de Monistrol teñen prop la vila de Sant Feliu de Llobregat, on s'obtingueren interessants vistes deis jardins i del Ilac que la volten; dirigint-se després, alguns deis visitants, cap a la població de Sant Feliu, d'on s'emprengué, al mig-dia, el retorn a la nostra ciutat.

A Blanes, Lloret, Santa Cristina i Tossa. — Amb assistencia d'un bon aplcc de senyors socis que omplenaven dos automóbils grans i una tar- tana, va efectuar-se dita excursió el dia 27, sortint de la vila de Blanes vers San,ta Cristin,a, després de visitar tot lo mes uotable que té aquella xamosa població. Des de la pintoresca platja de Santa Cristina, retornaren, els expe- diciouaris a la carretera, continuant vers Lloret i Tossa, on, diñaren i visita- ren detingudament la Vila-vella i les cales properes, per desfcr després la ruta del matí, rctornant el propri dia a Barcelona, en automóbil els uns i en el

196 BUTLLETÍ DEL

darrer tren cls altres; tots ben contents d'haver realitzat tant interessant excursió.

A HoRTA I EL Laberint. — El dia 4 de maig, un bon nombre de socis de la nostra Secció de Fotografía, prengueren el tramvía d'Horta per visitar els notables jardins del Laberint. magnífica proprietat que'l senyor Marqués d'Alfarrás té a l'esmentat terme i de la qual van treure's boniques vistes ío- tográfiques, moltes d'elles de colors.

A FiGUERES, Lladó, Mare-de-Déu del Mont i Besalú. — Durant els dies II i 12 del propri mes de maig, els socis Srs. Antoni Nin, Francisco X. Pa- res, Pere Rius i Ignasi Soler van portar a cap aqueixa excursió, sortint, la vigilia, cap a la ciutat de Figueres, la qual deixaren a primeres hores de l'en- demá, dirigint-se en un carruatge cap a Lladó, poblé que visitaren en la bona companyía del soci delegat D. Pere Vayreda i un seu germá, detenint-se prin- cipalmcnt a les esglesies de Sant Feliu i Santa María. Prop de mig-dia, conti- nuaren els nostres companys cap a la románica esglesia de Sant Martí Sasserra, pujant després, per la font de Falgars, íins al santuari de la Mare-de-Déu del Mont, dalt de tot de la montanya. L'endemá, després de fruir de respectacle de la sortida del sol des d'aquella altitut, i de donar comiat a l'hospitalaria gcnt que habita el santuari, devallaren cap a Sous i Beuda, les ruines i cons- truccions de les quals localitats visitaren com se mereixen, contin,uant des- prés per Lligorda fins a Besalú, on diñaren, i recorrent, en fi, la població amb sos antics temples i formoses estades, vestigis de passadcs grandescs; donan t allí per acabada aquesta important excursió.

A Vilafranca, Pontons, Sant Magí de Brufaganya, Queralt, la Lla- CUNA, Sant Joan de Mediona i Sant Sadurní d'Anoia. — Aquesta inte- ressant excursió va efectuar-se, els dies 11 i 12 de maig, amb assistencia deis socis Srs. Carmel Caritg, Gabriel i Joan Roig, Josep Tarrago i Eduard Vidal, que's rcuniren a l'esmentada població de Vilafranca del Penedés, la qual visi- taren a corre-cuita, havent-s'hi detingut principalment per obtenir fotogra- fíes de les importants sepultures de l'antiga esglesia de Sant Francesc. Prop de les vuit del matí, sortiren en un carruatge cap a Sant Martí, Torrelles de Foix i Pontons. on diñaren, per continuar després a peu cap a la trista plana d' Ancosa i santuari de Sant Magí de Brufaganya, on feren nit. El següent dia visitaren el castell de Queralt, les serres de Miralles i les poblacions de la Lia- cuna i Sant Joan de Mediona, on trobaren un carruatge que, passant per la vila de Sant Quintí, els porta fins a la de Sant Sadurní d'Anoia, per prendrc el darrer tren, que'ls retorna a Barcelona.

A Gualda, Campins i Sant Celoni. — El dia 18 del mateix mes de maig va efectuar-se aquesta excursió, anant els expedicionaris, en el tren de les cinc del matí, fins a l'estació de Gualba. D'allí es dirigiren al poblé del mateix nom, anarít després a visitar el formós salt de Gualba i el tetric Gorc Ncgre, en els faldars del Montseny, que eren, principalment, els dos objectius d'aqueixa ex-

Centre Excursionista de Catalunya 197

cursió. El retorn l'efectuaren per can Sala i les rialleres poblacions de Campins i Sant Celoni.

Al Palau de la Música Catalana. — A l'objecte d'obtenir vistes fo- tográfiqucs del formós i monumental Palau de la Música Catalana, aixecat per I'Orfeó Cátala, va visitar-se aquest edifici el dia 15 del darrer mes de juny, seguint-se'n totes les dependencies i espaioses sales.

A Sanies Creus. — El dia 6 de juliol, els socis Srs. Blasi, Mallat, Massó, i Planas i Vila, feren, aquesta excursió. sortint a la vigilia per fer nit a Valls i visitar l'endemá aquell superb conjunt de notables edificacions que foren, un dia, el reial monestir de San tes Creus, el qual visitaren ben curosament, obtenint-ne gran nombre de clixés fotográfics, tant de conjunt com de detall.

El mateix dia, un altre aplec de socis, va repetir la visita a la Torra Blanca, de Sant Feliu de Llobregat, per obtenir nous clixés d'aquells bonics jardins. També hem d'esmentar les excursions particulars que durant els dies 11 i 12 de maig, testes de Pasqua, van efectuar-se cap a Berga, santuari de Queralt i valí del Metge; Camprodón, Costabon,a, la Preste i Prats de Molió; Ripoll, Montgrony, Castellar d'en Huc i Pobla de Lillet; Blanes, Lloret i Tossa; Sant Feliu de Guíxols, Palamós i la Bisbal; cingles de Tavertet i regió de Collsaca- bra; i altres que sentim no recordar.

SESSIONS I CONFERENCIES

Abril, dia 4. Sessió necrológica en honor d'en Francesc Ubach i Vinyeta, ex-president de VAssociació Catalanista d' Excursions Cientifiques, mort fa ja algún temps. celebrada per acord exprés de la Junta Directiva i en la qual van, llegir-se diferents treballs del malaguanyat poeta i un estudi crític-biográfic so- bres el mateix, de D. Ramón Picó i Campamar, que publicarem en un deis vinents números. El nostre president, D. César A. Torras, va dedicar també sentides páranles a la bona memoria de l'homenatjat, i remerciá a la familia i demés concorrents la llur assistencia a Tacte.

Dia II. Conferencia, per D. Josep Salvany, ressenyant Una excursió a Monthlanc, Santa Coloma de Queralt i Igualada, amb projeccions fotográfiques de vistes deis principáis paisatges i monuments, que ana descrivint.

Dies 18 z 25. Conferencies per D. Jaume Riera i Colom, qui descrigué Una visita-excursió a Villa de Mallorca, ressenyaut diferen,ts itineraris a través de la mateixa, especialment els de Torren t de Paréis i montanya de Puig- major; de tots els quals presenta, per medi de projeccions lluminoses, una bonica i interessant coMecció de vistes fotográfiques.

Dia 2^'. Conferencia per D. Rosend Serra i Pagés, president de la Secció de Folk-lore, desenrotllant el tema Valor deis aplecs enigmástics. Necessitat de jer el cátala i manera fácil de realitzar-ho; la qual va resultar molt agradosa i instructiva a l'ensems.

ig8 BUTLLETÍ DEL

Maig, dies 2 i 9. Conferencies, per D. Joan Danés i Vernedas, resse- nyant una interessant Excursió de Sant Joan de les Abadesses a Besalii, des- cripció de bona part de Taita Garrotxa i la riallera Valldclbac, i de les aseen - sions ais cims de Bestracá, Bassegoda i Mare-de-Déu del Mont. Durant les con- ferencies se projectaren gran nombre de clixés fotográfics.

Dies 16 i 30. Conferencies, per D. Francisco X. Pares i Bartra, ressenyant algunes de les excursions per ell efectuades durant son Viatge a Hol'landa, amb profusió de projeccions fotográfiques deis principáis llocs que s'anaven descrivint.

Dia 23. Conferen,cia, per l'arquitecte D. Guillem Busquets, desenrot- llant el tema Les modernes urbanitzacions ungieses, el quiú va tractar amb for9a competencia, fruit deis seus estudis sobres la materia i de son darrer viatge realitzat a través de les principáis ciutats angleses. Va presentar gran nombre de vistes i plans de construccions urbanes sota l'aspecte i models de les mo- dernes ciutats-jardins.

Dia 24, Conferencia per D. Rosen,d Serra i Pagés, qui va continuar el desenrotllamen,t de rin,tere5sant tema Valor deis aplecs enigmátics. Ele- ments genérics i fins deis mateixos; la qual fou escoltada i aplaudida per la dis- tingida concorrencia que acostuma assistir a les conferencies organitzades per la Secció de Folk-lore.

Juny, dia 6. Conferencia per D. César A. Torras, qui ressenyá Una excur- sió per les serres de Pinos i valls d'Ardévol, Llovera i Vallferosa, posant de mani- íest les bulleses naturals d'aquella encontrada, deis llocs principáis de la qual va presentar interessants clixés fotográfics.

Dia 13. Conferencia, per D. Ceferí Rocafort, sobres Una excursió de Gra- nada a la Alpujarra Alta, Sierra Nevada, i ascensió al Mulhacen, durant la (jual descrigué tot aquest interessant itinerari i les vicissituts de l'excursió per aque- llos alteroses serres andaluses. Van projectar-se nombrosos clixés fotográfics.

Dia 20. En la scssió corresponcnt an aquest dia, cls Srs. D. Fidenci Kirchner i D, Juli Soler, van donar compte detallat de tots els treballs efec- túa ts per a la construcció del nou refugi de la Renclusa, al peu de les Monta- nyes Maleides, en llurs aspectes administratiu i técnic. Amdós treballs van publicats en lloc preferent d'aqucst número.

Dia 27. — Conferencia, peí propri D. Juli Soler i Santaló, descrivint La valí de Gistain, en els Alts Pireneus d' Osea, com a continuació de l'estudi que está portant a cap sobres totes les valls pirenenques aragoneses. Com de costum, van exhibir-se nombrosos clixés fotográfics d'aquells formosos in- drets.

CONVERSES D'ARQUEOLOGÍA ROMANA

A CÁRREC DE D. PeLEGRÍ CaSADEP I GrAMATXES

Abril, dia 2. La familia romana : El matrimoni. — Formes de casament (confarreaiio, coemptio, usus). — La dona romana, — Estudi deis costums priva ts.

Centre Excursionista de Catalunya

199

Dia g. Continuació de l'estudi de la familia romana : La dona, els filis; cls jócs de l'infancia, l'educació. — Els noms deis romans.

Dia 16. Continuació de l'estudi de la familia romana : L'educació deis filis. — Presa de la toga viril. — El luxe privat.

Dia 23. Continuació de l'estudi sobres el luxe privat, la taula, el vestit, les joies, l'amoblement, els esclaus i altres medis d'ostentació de riquesa.

Maig, dia 7. Continuació de l'estudi de la familia romana : La vida i el tráete en societat. — Els avdelions. — Festins i testes privades. — Manifes- tacions publiques. — Espíes i delators. — La murmurado.

Dia 14. Estudi de la cort deis emperadors. — Influencies en la societat romana. — Cortesans (amics); llurs categoríes; els Iliberts i els esclaus. — El cerimonial. — Les recepcions. — Els convits.

Dia 21. Els ares commemoratius. — Origen, objecte, importancia his- tórica. — Interés artístic.

Des d'aquest dia se sospenen aqüestes interessants converses fins al curs vinen t.

SECCIO METEOROLÓGICA

ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)

Rh:SUM DH LES OBSERVACIONS DEL MES d'aBRIL

TEMPERATURES (a l'ombra)	PRESSIONS BAROMÉTRIQUES A 0°I ALNIVELLDELA MAR
MITGES MENSUALS	MÁXIMA KN 24 HOHES	MÍNIMA EN 24 HORES	MIIGES MENSUALS
8 matí	8 TAKDA	8 MATÍ	8 TAKHA
r.^1	6". 20	23° (dia 28)	—4*' (dia 14)	763'i4 mm.	7 64' 1 7 inm.

Dies serens . . 6 8 m. » nuvolosos. 10 »

h:STAT DEL CEL. { » coberts. . 14 »

7 8

7 »

16 »

Dies de pluja . . i5 » de glagada . 6 » de boira . . 18

HUAIITAT RELATIVA MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TAKDA
76'6o	So'93

NUVOLS

CLASSE DOMINANT

CIRRUS

8 TARDA

CIRRUS

NUVOLOSITAT

MITGES MENSUALS

8 MAlí

6'46

8 TARDA

6 '46

TOTAL DE PLUJA MENSUAL: 54-8 mm.

DIRECCIÜ	VENT
DOMINANT	VKLÜCITAT: KN 24 HORES
8 MATÍ	8 TARDA	MITJA MENSUAL
NE.	NNE.	72'203 kms.

200 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

RESUM DH LHS OBSERVACIONS DEL MES DE MAIG

TEAIPERATURES (a l'ombra)	PRESSIONS BAROMÉTRIQÜES A 0"1 AL NIVELL DK LA MAK
MITÜES MENSUALS	MÁXhVlA EN 24 HOKES	MÍNIMA EN 24 HOKES	MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TARDA	8 MATÍ	8 TAHDA
I i".5o	io".8o	so''. I < dia 27)	— o°.4 (dia I 3)	763'87 mni.	765"42 inm.

Dies serens . . o 8 m. » nuvolosos. o »

ESTAT DEL GEL. ( » coberts. . 13 »

NUVOLS

HUMITAT RELATIVA MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TAKDA
72'77	79*67

CLASSE DOMINANT

CIRRUS

CIRKO- CÚMULUS

Dies de pluja . . 14

» de neu ... i

» de boira . . 16

» de tempestat . 2

NÜVOLOSITAT

MLFGES MENSUALS

8	8 t.
7	»
lO	»

8 MATÍ

b'oo

6'45

TOTAL DE PLÜJA MENSUAL: ii7'8mm.

	VENT
DIRECCIÓ DOMINANT	VHI.OClTAr: EN 24 HORES
8 MATÍ	8 TAKI>A	MITJA MENSUAL
NE.	N E.	86'27 kms.

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE JUNY

TEAII^ERATURES (a l'ombra

Mil (íes	MENSUALS	MÁXIMA
8 MATÍ	8 TARDA	K.N 24 HORES
i5".C4		i3"-83	30". I (dia i5)

MÍNIMA

EN 24 HORES

2". 5 (dies 3 i 7)

PRESSIÜNS BAROMETRIQUES

A o*»] AL NIVELLDE LA MAH MITGES MENSUALS

769'3G mili.

8 TAHI>A

770 22 inin

Dies serens . . 13 8 m. » nuvolosos. 1 1 » ESl^AT DEL CEL. ( » coberts... 6

14 8 t. 5 » 1 1 »

Dies de pluja . . 9 » de boira . . 12 » de tcmpesiat. 4

HUMITAT RELATIVA

MIIGES MENSUALS

8 MATÍ

76'8o

8 TARDA

&1'86

NUVOLS

GLASSE DOMINANT

8 MATÍ

CIRRUS

8 TARDA

CIRRUS

NÜVOLOSITAT

MITíiES MENSUALS

8 MATÍ

4'20

8 TARDA

4'86

TOTAL DL PLUJA MKNSUAL: 75'5 mm.

	VE	NT
DIKHCCIÜ DOMINANT	VHLüCirAr: en 24 hores
8 MATÍ	8 TARDA	MITJA MENSUAL
N E.	N E.	94'25 I kms.

J. s. s.

El Cknthe Excursionista de Catalunya i la Direcció del Butlletí deixen íntegra ais r es pectiusauíors la responsabilitat deis ireba lis firmáis.

Any XXIII Agost 1913 NÚM. 223

ButUetí

del

Centre Eicursinnista de Cíitaliinp

* * *

EL dia 30 del prop-passat mes de juny va cessar reglamentan amen t en el seu carree de presiden! del Centre Excursionista de Catalunya el nostre bon amic i distingit company D. César August Torras, el qual venía exercint-lo des de principis de l'any 1903 amb especial reeixida i general aplaudiment. El seu pas per la presi- dencia d' aquesta casa; la seva obra, que coincideix amb l'época deis majors engrandiment i prosperitat del nostre Centre; les se ves tasques en pro de Tenaltiment i la dignificació de l'excursionisme i de la general cultura de la nostra térra; serán sempre recordats i agraits per tots els que de debo amen la nostra institució i la nostra patria.

A l'assenyalar aquest fet i dirigir unes páranles de comiat al qui fins avui ha sigut el director d' aquest Butlletí, hem d'afegir tant sois que, al costat del sentiment que aquell ens ocasiona, havem de fer constar la nostra satisfácelo per la ferma creenga que tampoc d'avui en avant no ens han de mancar ni la cooperado ni els consells del Sr. Torras, el qui estem segurs que tornará al lloc d' honor i de treball que suara ha deixat, sempre que així es cregui necessari per a la bona marxa i el bé del nostre aimat Centre Excursio- nista DE Catalunya.

202 BUTLLETÍ DEL

D'ANDOKRA A TIRVIA (PALLARS)

ASCENSIÓ AL PUIG DE SOLORIA

(agost de 1910)

DESPRÉs d'un llarg trajéete per la \^allferrera en companyía d'al- tres consocis, des d' Alins ens encaminárem vers la ribera de Tor i valí d' Andorra, passant peí port de Cabús, coma de Seturia i coll de la Botella cap a la Massana i Escaldes.

A causa d'un petit accident que m'havía privat de fer l'as- censió a la Pica d'Estats, vaig haver-me de quedar alguns dies en el lloc darrerament esmentat, prenent estada en l'acreditat esta- bliment de can Pía, des d'on podía combinar petites excursions en aquella valí que per primera vegada visitava.

La bonica situació del poblé a peu de riu, ses aigües sulfuroses, la proximitat d' Andorra la Vella, l'aigua-barreig deis dos Valires, el Riumadriu, l'estany d'Angulasters, i tants altres atractívols re- cons d'aquells indrets, constitueixen un poderos reconfortant per refer-se tot-seguit de qualque petit contratemps com el que a mi m'havía esdevingut.

Així és que, al terg dia, ja vaig provar la meva resistencia pujant a Angulasters amb Mr. Marcel Chevalier, geóleg i topógraf pari- senc, qui esmer9á les hores vagatives de l'estiu en aixecar el mapa de la valí, que ja tenía llavors molt avangat. Mr. Chevalier coneix el nostre Centre, i va prometre dedicar-nos un exemplar del seu treball, que no dubto será de lo millor que s'haurá fet d'aquella regió pirenenca.

El dia següent vaig anar-me'n a la Massana per emprendre el rctorn cap al Pallars; empero en lloc de pujar-hi peí dret, Valira del Xord amunt, el qual trajéete es fa en cinc quarts, vaig emplear-hi tot el dia seguint la ribera del Valira d'Orient vers Encamp, san- tuari de Meritxell i Canillo, tombant per les vessants de l'enlairat pie de Casamanya cap al Valira del Nord, que passa prop d'Ordino, devallant a la Massana.

No m'entretinc en la descripció d'aquest itinerari, per haver-se parlat repetides vegades d'aquests voltants en la present revista.

La Massana lorma una de les sis parroquies o municipis en que's divideix la valí, i compta com agregats els poblets d'Anyós,

Centre Excursionista de Catalunya

203

Aldosa, el Puy, Erts, Pujol, Cases del Mas, Arinsal, Pal, Escás, Jovell i Sispony, que's venen escampáis al sen entorn.

Se troba dit poblé sitnat a la dreta del Valira del Nord, prop del aigna-barreig de T Arinsal i a una hora i mitja d' Andorra la Vella seguint rin a valí.

L'antiga amistat del metge Josep Ferrer, i la nova coneixenga amb el simpátic rector Mn. Bor- das, va motivar que romangués un dia en aquell Uoc, ocupant bo- napart deltemps en desempolsar els escrits de ira Tomás Junoy, de l'ordre de Predi- cadors, qui va ésser nomenat, després de 1' ex- claustrado, pro- vicari d'Anyós.

Entre'l pape- ram borros espar- git per les golfes de la rectoría de la Massana, s'hi venen infinitat de borradors de sermons i frag-

ments d'articles descriptius del Pireneu Cátala, de lo qual vaig deduir- ne que, si Fr. Tomás se féu popular per les seves prediques, va ésser també un bon excursionista, un amateur de la montanya catalana quan ningú es recordava d' aquesta, com pot veure's llegint les senti- des relacions que fa del país on s'havíen anat descapdellant els anys de la seva llarga existencia.

Sabem que havía coMaborat en la redacció del Diccionario Geo- gráfico Universal, publicat a Barcelona envers els anys 1831-1834.

L'any 1838 va estampar a Tolosa una Relació sobre la Valí d' Andorra, que és una resumida descripció de la valí, que conté 48 pagines en i6^ A mes de les notes referents a la valí, que tant

La Massana (Andorra)

204 BUTLLETÍ DEL

poc coneguda era en aquell temps, dita publicació és apreciable per haver sigut impresa fóra de Catalunya, i en cátala.

Fr. Tomás Jmioy era fill d'Alp; empero s'havía fet tant popular entre'ls andorrans, i s'havía compenetrat tant amb la llur manera de viure, que allá tot-hom el coneixía amb el nom de frare d'Anyós; i, encara es parla d'ell, malgrat haver transcorregut cinquanta anys des de la se va mort.

De la Massana a Tirvia s'hi compten de sis a set hores de distan- cia; empero si es fa el c .mí a peu se n'hi poden ben bé posar vuit, puix s'han de travessar tres grans collades amb regulars desnivells que s'interposen en el trajéete en la mateixa direcció d'E a O. apro- ximadament. Son aqüestes la de Montaner, en la frontera andorrana, empero dintre de la conca del Valira, per on passa el camí que con- dueix a Os; la segona, o sigui la de Conñent, al peu del Soloria, co- munica l'esmentat poblé d'Os amb les bordes i encontrada de Con- ílent, i és partió de les aigües del Segre i el Noguera-Pallaresa; i la tercera, que porta el nom de Mániga, s'obre dintre de la conca del Noguera-Pallaresa, tenint a l'E. el Conñent, que va al riu de Santa Madalena, i la coma de Burch, a TO., per on s'escorren les aigües cap al riu Glorieta, que, passant per davant de Tirvia, va a desaiguar de valí de l'aigua-barreig del Noguera de Vallferrera amb el de Cardos.

Si amb dit itinerari s'hi vol combinar l'ascensió al Soloria, han d'afegir-s'hi tres o quatre hores mes; en el qual cas será millor anar a dormir a Os per arribar a bona hora al cim de la montanya mes alterosa d'aquella rodalía. Empero es té l'inconvenient de no trobar regular estatge en aquell arreconat poblet.

La distancia de la Massana a Os és d'unes dues hores i mitja, trajéete que pot fer-se sense práctic, del qual hauría jo prescindit si no hagués sigut la molestosa cárrega de la motxilla.

El camí segueix per damunt de Jovell, en la vessant dreta del Valira del N., allunyant-se de la ribera, per pujar suaument cap a Sispony, quedant a la banda oposada del riu el poblet d'Aldosa, primerament; i mes enllá el d'Anyós, dalt de la penya d'igual nom.

Al cap de mitja hora s'arriba a Sispony, anant vers SO., on se troba el camí de les bordes, distant tres quarts amunt de l'esmentat poblé, havent de remuntar el rieral que devalla de la collada de Mon- taner, que cau mes a ponent.

El coU s'abaixa al OSO. dalt d'una forta clapa de bosc, direc- ció que hemde teñir present a l'endinsar-nos en aquesta, puix el camí,

Centre Excursionista de Catalunya

205

«esborrat per les tronades, s'havía convertit en escorrancs perdedors ■que'l meu acompanyant desconeixía completament.

Mitja hora enllá, la bosquina era ja un espés frondosíssim i ata- pait fins prop de la carena, on torna a aclarir-se, podent-se des d'allí esguardar un bell trog de térra andorrana, el fons del qual omplía el massÍ9 de Casamanya, débilment daurat pels raigs esmortuits úel sol a punt de fondre's.

A la banda oposada, una valí fonda, estreta i tenebrosa, en aque- lla darrera hora de la tarda, s'es- tenía ais nostres peus de N. a S., amb el poblet d'Os al cap-da- vall amagat des- sota del coster, tenint al davant l'esboranc que forma el riu de l'Abellar en sa caiguda des del port de Conflent a rO. i de l'agut puig del Soloria al N. d'aquest, que no s'havía encara despullat de la blanca ves- tidura d'hivern, malgrat trobar- nos en lo mes -avangat de l'estació estiuenca.

La collada de Montaner, l'altitut de la qual passa de 2,000 metres sobre'l nivell de la mar, s'dxampla entre la serra Plana al N. i la d'Enclar al S., donant aigües per llevant al rieral que porta el seu nom, afluent del Valira, mentre que per ponent vessa en el riuet de la Valí, que passa per davant d'Os i va a desaiguar damunt de Sant Julia de Loria. De manera que, amb tot i passar la frontera per aquests indrets, queda completament enclós el coll dintre de la conca del Valira, que recull totes les aigües d' Andorra.

La de vallada, si bé no molt llarga fins a Os (uns tres quarts),

Os

206 BUTLLETÍ DEL

és bastan t sobtada abans d' arribar ais conreus, i en alguns punts- un xic pesada, degiit a la negrenca i a trocos oxidada pitarra que s'interposa en el camí.

A r arribar a Os, sembla talment que un entra a la casa per la teulada : tot el poblé és un coster posat a la vora del riu, que consti- tueix rúnica nota una mica alegre que s' observa en tot aquell vol- tant. Tot lo demés respira tristesa, i el seu aspecte és de lo mes ró- neg que pugui imaginar-se. Situació ensotada malgrat la se va al- titut de 1,570 metres, aproximadament, sobre'l nivell de la mar; horitzó reduit per altes serres; terrer aspre; trogos de penya per em- pedrats; cases de color negros apilotades, traspuant arreu la llur pobresa : veus-aquí el carácter que distingeix aquest poblet, digne parió deis seus veíns Tor i Norís.

Compta, aquesta localitat, un centenar d'habitants, i correspón a l'ajuntament de Civís. i\ntigament s'escrivía Hos, o bé Ahos, i va pertányer al vescomtat de Castellbó. Com a lloc frontaler té un destacament de carabiners.

El riuet de la Valí, que passa per davant del poblé, ve de l'agle- vada Coma de Seturia (Andorra), i peí forat de la Valí s' encamina cap a Os i s'esmuny altra vegada, per territori andorra, cap a Vexe- sarri i Xovall. dessota'l qual va a trobar el Valira aigües amunt de Sant Julia de Loria.

La carena que's despré \ del massig principal del Pireneu, i en direcció aproximadament de mig-jorn, determina la partió d' aigües. entre la Vallferrera (Pallars) i el Valira; coincideix també a poca, diferencia amb la frontera d' Andorra, empero, passat el port de Cabús,. abans de les crestes de port de Bort i Montsech, que van a enlla9ar-se amb el Soloria, abandona la divisoria d'aigües i, travessant el rieral de la Valí dessota de la Coma de Seturia i deis cortáis de la Massana, s'endinsa cap a TE. per les vessants andorranes fins a la vora del coll de la Botella. D'aquest punt recula a O., anant a cercar la serra Plana, i continúa per la collada de Montaner en direcció S. i serra d'Enclar. Dcvalla seguidament cap al riuet abans esmentat, traves- sant-lo d'esquerra a dreta, o sigui al vSO. dessota d'Os, per remuntar altra vegada les vessants oposades d' aquell, que entra novament en térra andorrana, on se barreja amb el Valira, com tenim ja manifestat.

Aquesta falta de correspondencia entre la divisoria natural d'aigües del tributari del Valira i la frontera d' Andorra, forma el petit enclau d'Os, que, malgrat trobar-se dintre de les altres vessants del X'.alira correspón a Espanya, del territori de la qual el separen collades de prop de 2,200 metres d'altitut.

Centre Excursionista de Catalunya 207

Per aquest motiu se troba dit poblet completament aillat quan les neus tanquen aquells passos, que sol ésser molt sovint durant rhivern, mentre que amb Sant Julia de Loria (Andorra) la comuni- •cació és mes fácil seguint el curs del riu, per mes que'l llarg congost per on passa dificulta el camí, havent d'enfilar-se a certa altura peí coster de la serra d'Enclar, que alguns nomenen de Montclar.

Per pujar al Soloria, en Uoc d'anar-hi peí dret, val mes fer una petita volta cap a la collada de Confien t i emprendre Tascensió pels contraforts que en direcció NO. a SE. i S. arrenquen del mateix cim i van a morir en l'esmentada collada.

A la sortida d'Os, se travessa el riuet de la Valí, que ja tenim conegut, i s'emprén la ribera del seu tributan l'Abellar per T esquer- ra, passant al cap de poca estona a la riba oposada, sempre pujant per rUbaga Plana, mig despullada deis magnífics abets que la co- bríen i que ara sois se veuen a la part alta de la costa.

Al cap-damunt de la vallada s'abaixa el coll de Conflent, punt des del qual havíem de comentar l'ascensió. Mentre es va pujant, se segueix un bon camí de ferradura (camí-ral de Tirvia), veient-se successivament a la part oposada, o sigui a l'esquerra del riuet de l'Abellar, les partides de Gavarnet, Pi de la Gorra i darrerament l'Abellar, d'on ha prés el seu nom el riberal que allí comen9a.

Al costat del camí se troba la regalada font del Prat de la Cabana, al peu de la collada, havent-se de menester mitja hora mes per pujar aquesta descansadament.

La canal del riu se ben desembarragada, mes les vessants d'am- dúes bandes son clapades de vegetado ufanosa, redregant-s'hi els abets que anys endarrera van escapar-se de la desapiadada destral. A la dreta pujant, o sigui a má esquerra del riberal, en bells sallents escumosos, s'hi aboquen el riuet de coma Cernerá i el que's des- penja per una emboscada canal des de la reconca formada peí Solo- ria, el cim del qual resta amagat peí cap arrodonit de l'Asquiró.

El camí munta entre atapaida gleva, que va desapareixent al cap-damunt, mostrant-se el coster esgarrapat per les fortes allaus que hi sovintegen durant la primavera, puix la neu hi és abundan- tíssima. Per aixó a l'entrada i sortida de la collada, que ja té pre- tensions de port, s'hi veuen dos país plantats, amb una creueta dalt de tot, que serveixen de guia quan el camí queda del tot esborrat.

A la banda oposada, entre aquest coll i el de Mániga, que s'allarga envers ONO., hi ha l'emboscada fondalada de Conflent, on comen9a el riu de Santa Madalena, que, decantant-se per dessota del san-

208 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

ENE.

tuari de Sant Joan de TErm, se'n va al Noguera Pallaresa entre Rialp i Llavorsí.

En aquesta partida s'hi ha descobert mena d'argent, i el poblé d'Os hi té unes bordes i bones pastures per al seu bestiar. Per aquesta rao l'encontrada de Conflent és habitada durant l'estiu, essent fácil que lii trobin aixopluc els que s'arrisquin a excursionejar per aquells

apartats andur- rials.

Des del port de Conflent, peí camí que hem se- guit, se veu la canal de l'Abe- llar enfilant en direcció ENE. la collada de Mon- taner,peronhem dit que passava, la frontera an- dorrana entre la serra Plana i En- clar.

Posats a la co- llada de Conflent, si es vol conti- nuar cap a Tir- via, s'ha de bai- xar a T encontra- da d'aquell nom i remuntar el ca- mí del coll de Má- niga, que porta a la coma de Burch i a dita vila en tres hores i mitja. Per pujar al Soloria s'haurán d'emprendre els contraforts de pronunciada inclinació que cauen al N. de la collada de Conflent, fins a trobar la carena, punt des del qual Tascensió resulta menys penosa; i la devallada vers el coll de Mániga pot fer-sc llavors per dalt de la serra, resultant així mes interessant Titinerari.

Els estrebs del Soloria esdevenen fortament inclinats des del nomenat coll de Conflent. No es possible utilitzar cavallería d'aquí en avant, empero pot pujar-se quasi a peu dret fins a la carena, on ve mes plancr el fil de la serra. He dit quasi a peu dret perqué, si

Canal de l'Abellar i collada de Montaner

DES DE la collada DE CoNFLENT

26

210 BUTLLETÍ DEL

es va massa confiat sense donar-se'n compte, és possible algún cap- bu9Ó de males conseqüencies, perqué, com deia el guia, allí mes aviat s'hi troba sang que no pas pols.

En tres quarts, comptant-hi algún petit descans per refer-se de la fatigosa pujada, arribárem, en direcció N., a l'escrostonada carena, damunt d'un fondal pedregós clapejat de congestes, únics retalls que restaven del gran llen^ol que mesos enrera s' estenía des del revingut talu^ del Soloria.

El cim apunta vers NO. Talment sembla que s'aixeca allí ma- teix; i, malgrat la seva aparent proximitat, trigárem encara tres quarts a arribar-hi.

Dificulten el pas un seguit d' esquís toses arestes que no ofe- reixen perills imminents per mica avesat que se siguí a la montanya; empero és precís concentrar tots els sentits al trepit jar-Íes.

A banda i banda, les vessants devallen sobtadament. Les del N, i E. son de curta extensió, mes les que miren a l'O. apareixen in- terminables, desplegant-se cap al Conflent.

El puig del Soloria es distingeix per presentar la forma d'una colossal pirámide, sobre tot si es mira peí costat de poncnt; carácter que no pot apreciar-se durant el camí que havíem seguit, puix l'ares- ta del NE. té poca caiguda, per ajuntar-se amb la de Senfons, de molt poc desnivell.

Aquella aresta i la que hem remuntat, orientada a mig-jorn, decantant-se un xic cap al SE. fins a la collada de Conflent, formen la cara oriental amb l'encontrada d'on surt el rieral que hem vist al pujar des d'Os.

L'angle de SSE., que acabem de nomenar, és el mes llarg de tots, perqué no acaba fins a dita collada, mentre que l'aresta occi- dental marxa, amb inclinació molt accentuada, cap al port de Cebolle- ra. La cara que formen aqüestes dues ratlles és la que millor es veu des del coll de Mániga abaixant-se vers la repetida encontrada del Conflent, que dona aigües al riu de Santa Madalena.

Entre O. i N. mira el Boixedo, que s'obrc davant del petit po- blé de Norís, situat al cap-davall a la drcta del riu que devalla de Tor.

De les tres cares que presenta Testructura d' aquesta montanya. Tuna vessa al Segre, mitjangant els riucts de TAbcllar i de la Valí, o d'Os, que aboquen al Valira, tributari del primer. Les altres dues cares corresponcn a la conca del Noguera Pallaresa : la del Conflent, peí riu de Santa Madalena, s'encamina cap a Riumadríu, per baix de Sant Joan de l'Erm, i fineix entre Llavorsí i Rialp; i la cara mes

Centre Excursionista de Catalunya 211

al N. envía ses aigües, peí Boixedo, al riu de Tor i Noguera de Vall- ferrera, que s'ajunta amb el Noguera de Cardos, sota de Tirvia, i troben el Noguera Pallaresa a Llavorsí.

El massig del Soloria, un xic apartat del nucli principal del Pireneu, s'aixeca a Textrem S. de l'estreb que separa les conques del Valira del Nord i Vallferrera, que allí acaba, continuant el fil de la serra des de la collada de Conflent en avall entre' Is afluents directes del Noguera Pallaresa i del Valira primerament, i mes endavant entre dit Noguera i el Segre.

La distancia que'l separa de la cadena pirenenca, i la seva al- titut de 2,780 metres aproximadament sobre'l nivell de la mar, constitueixen el cim o Bony del Soloria en un mirador incomparable, des del qual pot un extasiar-se bella estona recomptant les agudes crestes que des de NE. a N. i NO. se descapdellen fins a cloure's l'horitzó en les eternes neveres de les Montanyes Maleides.

No intentaré pas apuntar d'un a un els innombrables pies i serres que's desenrotllen a l'entorn; mes no puc deixar d'assenya- lar algún deis punts que ara ens serveixen d' orientado i al mateix temps de repás o record de passades excursions. Mirant a TE., apa- reix al cap-davall del riuet de l'Abellar la montanya d'Enclar, que s'alga damunt del poblet d'Os; i, tombant cap al ENE., el Casama- nya, dintre d' Andorra, i en primer terme el Bony de l'Asquiró en un estreb de la serra en que'ns trobem situats. Continuant en direcció NNE., el Coma Pedrosa i port de Seturia amb la serra que després de formar la frontera d' Andorra ve a enlla^ar-se amb el Soloria; al N., l'aspra crestallera que separa les altres valls deis rius de Tor i d'Areo amb el cónic Puy d'aquest nom; i' en darrer lloc, tocant a Franga, Talterosa Pica d'Estats o de SotUo, els penyals de la qual, de tons obscurs, ressalten entre les grans congestes que cobreixen ses espatlles rocoses.

Vers NO. s'obre la petita valí abans nomenada, que desaigua en el riuet de Tor, prop de Norís, poblet que's veu arracerat en el fons d' aquella estreta gorja; mes enllá, en la mateixa direcció, s'ovi- ren les depressions que successivament formen les valls d'Areo o Vallferrera, de Cardos i d'Aneu, tancades al cap-damunt per 1' acci- dentada ratlla frontera, abaixant-se mes al NO. el port de la Bo- naigua, que dona entrada a la Valí d'Arán. Cap al ONO. se dibuixen, a l'altre costat del Noguera, els cims aguts de les valls d'Espot i Cap- della; després d'aquests, s' acusen les granítiques serralades de la valí de Bohí; i en últim terme les Montanyes Maleides.

A rO., enllá del coll de Mániga, el rabagut Montseny de Pallars,

212 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

i mes allunyada, decantant-se a TOSO., la gegantina queixalada que forma la Bedoga d'Adons, a la qual segueix la serra de Camporán, aiguavessos del Noguera Ribagorgana.

En direcció SO. des del riberal de Santa Madalena, que s'estén ais nostres peus, apareixen primerament la coma de Rubio o Torreta de rOrri, damunt de Sant Joan de l'Erm, esfumant-se allá al lluny la serra del Montsech entre'ls dos Nogueres.

El ras de Conques i el coll de la Basseta, a l'opossada vessant del ñu de Santa Madalena, s'allarguen entre espesses boscuries, obrint- se a continuació 1' extensa valí del Segre, que envers mig-jorn, banda enllá, deixa entre veure el Morro de Turp, prop d'Oliana, i les serres de la Bofia o port del Comte; mes engá les d'Alinyá; i entre S. i SE., quasi en la mateixa direcció de la carena que hem pujat, a l'altre costat de la Seu, la calcinada serra de Cadí.

Endemés, Testribació que sóida la cadena principal del Pireneu amb Soloria, s'abaixa considerablement pels pies de Port Negre, de 2,585 metres d'altitut; de l'Ovella i Seturia, de 2,525; algant-se altra vegada en l'immediat togal de Cabús o d'Embort, que per altes ca- renes i enasprats cims ve a Iligar-se amb el massig que estudiem.

En aquest nucli, dones, podem considerar la fita terminal de la mes alta zona pirenenca entre'l Segre i el Noguera, perqué d'aquí en avall cap mes montanya arriba de bon trog a l'altitut del Soloria.

El nom d' aquest altívol puig o bony, com també se'l nomena, ens ha suggerit un petit dubte en quant a la manera d'escriure'l. Veritat és que molts pronuncien Saloria, i així apareix redactat en les car- tes geográfiques franceses; empero també és cert que se'l coneix amb el nom de Sutoria, com consta en l'articlet d'Os en el Diccionari d'en Madoz. Fr. Tomás Junoy, bastant coneixedor deis noms d'aquests paísos, e 1 la relació sobres la valí d' Andorra de que parlávem al principi, així com escriu repetides vegades Seturria en lloc de Seturia, al fer constar els límits d' Andorra, diu textualmcnt: «Al O.N. hi ha valí de Os poblé de Espanya, a son deván hi ha lo famós puig de Soloria y de Emborts, i un port dit del Confien per anar a Tirvia, y lo de Cabús per anar a Tor.»

En la toponimia catalana hi trobem molt sovint arrels que no son particulars de la nostra regió, sino que teñen un carácter genéric dintre i fóra de la Península Ibérica, com succeeix, per exemplc, sense esmentar-ne d'altres, amb la páranla Cebollera, nom que porta el port que s'obre al peu occidental del Soloria, com direm mes endavant.

Tenint aixó en compte, arribem a creure que tal vegada sigui

u

o

u

'3 o,

214 BUTLLETÍ DEL

mes ben escrit Solon'a, amb o, que no pas Saloria, amb a, com s'acos- tuma, puix hi ha diferents raons que ho abonen. El nomenar-se al- gunes vegades Suloria pot confirmar aquesta opinió : no es pas un cas nou, ans al contrari, veure posada la ii per la o en páranles cata- lanes.

Si la radical de Soloria correspón a un ordre general, no exclu- siu de Catalunya, no'ns será difícil trobar-hi altres noms similars, aplicats a montanyes en altres regions.

Entre les serres de Ministra i de Molina, en el Sistema Ibéric que recorre de N. a NE. i S. la Península, n'arrenca una estrebació oriental en els límits de les provincies de Saragoga i Soria, en les ves- sants de la dreta del Jalón, tributan de l'Ebre; serra coneguda amb el nom de el Solorio; i entre VHispania Tarraconensis i la Bélica, segons testimoni de Plini, hi havía el Solorius Mons, que sembla correspondre a la Serra Nevada, a TE. de la Bética. *

Iguals consideracions podem fer respecte de la radical Ceboll, que apareix en el nom de Cebollera amb que es coneix el portell i pie de baix del Soloria. En altres encontrades catalanes i a l'occident d'Aragó hem trobat aquesta páranla, que veiem també apHcada en regions molt apartades de la nostra; lo qual vol dir que no és, ni molt menys, d'arrel eminentment catalana, com algú ha volgut suposar.

Com a via d'exemple basta assenyalar la serra Cebollera, a TE. de la serra d'Urbión, en el nomenat Sistema Ibéric, que dona aigües a l'Ebre per la provincia de Logroño i al Duero per la de Soria. Sant Este ve de Cebolledo és una montanya de la provincia de Zamora; Cebollino és el nom d'un port o pas a la provincia de Badajoz, et- cétera; aixó apart de les diferents poblacions fóra de Catalunya que teñen consemblant denominado.

Després d' aquesta petita digressió, tornem a la ressenya de l'iti- nerari seguit, ei direcció ONO., cap al port de Cebollera, decantant- nos després a l'O., peí cap de la serra, fins a la collada de Mániga.

De la reduida corona rocosa del cim del Soloria, que apareix esmicolada pels agents atmosférics, arrenca l'aresta, tota ella d'es- fullada pigarra, que segueix dret avall al port de Cebollera, entre'l Boixedo a la dreta i el Conflent a l'esquerra, que's comuniquen mit- jangant l'esmentat port, obert a 2,430 metres d'altitut aproximada, entre'l pie del seu nom i el Soloria.

* Amb referencia an aquesta serra, anota Cortés i López que Sant Isidor de Se- villa, en el Ilibre 14 de les Etimologíes, diu que era nomenada Solorius a singularitate, o perqué ell sol s'aixeca sobre totes les demés montanyes d'Espanya, o perqué així que surt el sol ja apareix aquella il-luminada.

Centre Excursionista de Catalunya

215

La de vallada fins a dit port no dura mes que mitja hora; empe- ro és una d'aquelles mitges hores que tornen a la boca. Tota la vessant és un llosat mogut que, si s'agafa de pía, les continúes relliscades a un el fan baixar mes depressa de lo que voldría, en perjudici de la seva córpora; i, si va peí caire de l'aresta i perd l'equilibri, no s'escapa deis talls pigarrosos que s'estenen al seu davant en filera interminable.

La set abrusadora que'ns molestava feia estona, ens porta ins- tintivament a les congestes del portell de Cebo- llera, on hi havía l'element que'm mancava per ar- reglar la meva predilecta begu- da, consistent en rom, café, sucre i neu.

El port de Ce- bollera va de SSO. a NNE. des del Conflent a la petita valí que aboca davant de Norís. Com que nosaltres ens en- caminávem a Mániga, vam ha- ver-lo de través - sar, no en la di-

recció indicada, sino en el sentit de la carena, devallant del Soloria i remuntant la del pie de Cebollera (2,575 metres d'altitut), el cim del qual deixárem a la dreta. Al cap de déu minuts ens desviárem cap a rO. i al SO. peí cap de la serra, mirant tant aviat a Vallferrera, per damunt d'Alins, com a la Ribalera de Tirvia, vers els alts afluents del riu de Santa Madalena; aconseguint una hora i mitja enllá del Cebolle- ra, travessant remoguts pedregams, l'aglevada collada de Máni- ga, d'una altitut aproximada de 2,320 metres.

A Mániga vaig teñir el temps just per treure 1' adjunta fotografía, aprofitant les darreres llambregades del sol, que s'anava a fondre.

BuRCH I LA Coma

2l6

BUTLLETÍ DEL

i a les sis empreníem novament la ruta a marxes forgades per la'xa- mosa coma de Burch. A les sis 30 passávem per les bordes de la coma i a les set arribávem a Burch. Com que la distancia dejTirvia era en- cara d'una hora i ja fosquejava, sense deturar-nos passárem de llarg per la pla^a del poblé, en aquella hora plena de gent endiumenjada, puix se celebra va en tal dia (24 d'agost) la festa del seu patró, Sant Bartomeu.

A les vuit en punt entrávem a Tirvia, on vaig quedar-me amb

l'intent de conti- nuar mes excur- sions per aque- lles pintoresques i poc conegudes rodalíes.

El poblé de Burch dona nom a una petita en- contrada com- presa en el terme de Perrera, co- munamcnt cone- guda per Coma de Burch. Tot aquest territori dona aigües al Glorieta, que s'a- junta amb els Noguera de Car- dos i de Vallfer- TiRviA : Detall de la poiílació rera, reunits de-

vall de Tirvia; i en ell se troben els reduits poblats de Burch; Perrera i cases d' Alendo; Glorieta de Montcsclado i Montesclado; i Mallolís. Corresponent a Per- rera, que s'acostuma a escriure Farrera, existeix Tantiga ermita de la Mare-de-Dóu de la Serra, situada dalt d'un turó dominant ampies horitzons.

El camí de Tirvia a la Seu, passant per aquests indrets, trenca a Perrera cap al coll d'Ossor, aquí conegut per coll de So, dirigint-se cap a Termita de Santa Madalcna i, per Ras de Conques i Bellcstar, a la Seu.

L'aigua-barreig deis escorrancs que venen de la part de Parrera

Centre Excursionista de Catalunya 217

i de Mallolís formen el riu Glorieta, així conegut des del caseriu d'igual denominado, dessota'l qual s'ajunta el riuet de Burch, que és, de tots tres, el de mes llarg trajéete, i el mes important i aprofitat per ais reos, desviant-se'n la cequia de Tirvia.

Aquesta vila figura entre les principáis poblacions de Talt Pallars^ i és cap de les encontrades formades per la valí de Cardos, Vallfei- rera i coma de Burch. Se troba situada a uns 990 metres damunt del nivell de la mar, en un repeu del serrat que s'avanga entre'l riu Glo- rieta al S. i el Noguera de Vallferrera al N. poc abans d'ajuntar-se amb el Noguera de Cardús.

De les esglesies existents en les valls de Tirvia (per on discorren els tres rius abans esmentats) se'n parla en l'acta de consagrado de la catedral de la Seu d'Urgell de l'any 819, entre les quals nomena les de Baien, Alendo, Perrera, Burg, Virós, Tavascani, Anet, Elins i Haravo.

En l'Edat mitjana passá la vila de Tirvia ais dominis del ves- comtat de Castellbó, formant un deis quarters en que aquell se divi- día, comprenent els llocs de Mallolís; batllía de Burch, amb els llocs de Burch, Perrera i Alendo; la Ribalera de Tirvia, on entraven Riu- madriu, Castellarnau, Serret i Colomers i el santuari de Sant Joan de l'Erm; la Vall-Perrera amb els llocs d'Alins, Norís, Tor, Areu, Ainet, Besan i Araos.

En el campan ar de l'antiga esglesia poden apreciar-se apuntats finestrals partits per columnetes, i en el caseriu de la vila i pobles de l'entorn, especialment a la Vall-Perrera i Cardos, hi trobará Tex- cursionista belles mostres de construccions pirenenques que crida- rán poderosament la se va atenció.

L'estratégic lloc que ocupa, fa que tingui demarcada notaría, punt de guardia civil i destacament de carabiners comanats per un tinent.

Dista quatre hores de Sort, que és la capital del seu partit, i es recomana com a centre d'importantíssimes excursions que poden fer-se en les encontrades orientáis de l'alt Pallars i frontera occiden- tal d' Andorra.

CEFERÍ ROCAPORT

27

2lS BUTLLETÍ DEL

MEMORIA

LLEGIDA PEL SENYOR SECRETARI DE LA SeCCIÓ DE FOTOGRAFÍA EN LA SESSIÓ GENERAL REGLAMENTARIA CELEBRADA EL DÍA 26 DE JUNY DE I913.

Senyors :

PER tercera vegada em veig obligat a ressenyar els treballs fets per la Secció de Fotografía, degut tant sois a la vostra ben- volen9a vers ma persona (benvolenga ja demostrada l'any passat al reelegir-me per a aquest carree), ja que cap qualitat propria tinc que me'n fací mereixedor.

De gran activitat ha sigut el curs que anem a acabar, durant el qual ha seguit desenrotllant-se la Secció amb vida robusta i ufa- nosa, permetent-li aixó fer bona tasca, que li ha portat el conquerir prestigi i profit conjuntament.

Igual que l'any passat, la part mes intensa de sa activitat ha sigut la que fa referencia a les excursions; cosa natural donada l'ín- dola de la nostra associació. S'inaugurá la seria d' aquest curs amb la que va fer-se, el matí del dia i6 de novembre de 1912, a Vallvi- drera, can Cuyas, torres del Bisbe i de Santa Margarida, i la Salut, de Sant Feliu de Llobregat; seguint a continuado la del 24 del ma- teix mes a Hostalric, castell de Montsorís i Breda.

En el mes de desembre, es fa, el dia 8, una visita al nou Hos- pital de Sant Pau; el dia 15 una excursió de mig dia per seguir la riera de Sant Medir fins a Sant Cugat del Valles; i el dia 29 una altra a Martorell, castell de Sant Jaume de Rosanes, Castellví, Mira- lies i Gélida.

El primer mes de l'any 1913 es comenta amb Texcursió deis dies 5 i 6 a Montblanc, Barbará de la Conca, Sarreal, Rocafort de Queralt, les Piles, Santa Coloma de Queralt, Tous i Igualada; se- guint desprós 1' excursió del dia 19 per anar, al matí, a Vista-Rica, Sant Iscle de les Feixes i Sardanyola, la del 26 a Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix.

Peí febrcr se n'organitzen dues : Tuna, el matí del dia 9, a Premia i Vilassar de Dalt, i l'altra, el dia 23, per visitar Centelles i el seu castell.

El matí del dia 9 de mar9 se va anar al bosc de can Feu, de

Centre Excursionista de Catalunya 219

Sabadell; i els dies 23, 24 i 25, per escaure's ésser festa tots tres, s'aprofiten realitzant una important excursió en automóbil a regions tant poc visitades com son les de Calaf, Pons, Artesa de Segre, Bala- guer i pobles que's troben entremig. Se tanca la seria d'aquest mes amb la que's fa a Castelldefels, Vilanova i Sitges el dia 30.

El dia 13 d' abril va fer-se una excursió a Malgrat, castell de Palafolls i Tordera, dedicant-se el matí del dia 20 a visitar la torre Blanca, de Sant Feliu de Llobregat, proprietat del senyor marqués de Monistrol; i el dia 27 una altra a Blanes, Santa Cristina, Lloret i Tossa; essent tant nombroses les inscripcions, que's van haver de contractar diíerents automóbils, un d'ells per fer el viatge directe des de la ciutat.

Peí maig se realitza, el dia 4, una visita ais sempre bonics jardins del Laberint; els dies 11 i 12, testes de Pasqua granada, sóndues les excursions que's fan : l'una a Navata, Liado, Sant Martí Sasserra, Mare-de-Déu del Mont, Beuda, Besalú i Serinyá; 1' altra a Vilaf ranea, Pontons, Plana d' Ancosa, Sant Martí de Brufaganya, Miralles, la Lia- cuna, Sant Joan de Cunilles, Mediona, Sant Quintí i Sant Sadurní; i el dia 18 es va al Salt de Gualba i al Gorg Negre del Montseny.

Durant els últims dies de maig i primer de juny no's realitza cap excursió, per estar projectada per aquest temps l'exposició fotográfica; pero el dia 15 ja es fa una visita al Palau de la Música Catalana, guardan t-se'ns allí la deferencia d'aixecar per a nos- altres la prohibido que hi ha feta de treure fotografíes.

Aquí tindría de donar fi, per aquest curs, la tasca de les excur- sions; pero, com si l'impuls prés no's pogués aturar, encara hi ha anun- ciada per al dia 6 de juliol vinent una altra excursió a Santes Creus.

La part que podríem nomenar técnica o científica de la fotografía també ha tingut el seu lloc corresponent, dins les nostres tasques, amb l'interessant conferencia que'l consoci doctor D, César Comas i Llavería va donar el dia 19 d'aquest mes amb el títol Els meiis primer s assaigs de fotografía de color s amb les plaques Pagel métode doble; notable conferencia, que, com el seu títol indica, versa so- bres el nou aveng que ha fet la fotografía de colors a l'aconseguir mes sensibilitat i, sobre tot, al poder obtenir diversos positius d'un mateix negatiu.

Es ja un fet la fundació de la biblioteca fotográfica, havent-se rebut un valuós donatiu de D. Eduard Castells, consistent en 53 vo- lums referents a fotografía, i deixant-se establert, així mateix, des de primer d'any, el canvi del Butlletí del Centre amb la nota- ble revista de Madrid La Fotografía.

220 BUTLLETÍ DEL

Tots els dijous, sense interrupció, han continuat les reunions deis socis, projectant-se a la llanterna notables fotografíes de llurs coMeccions particulars i del nostre arxiu.

Donada l'importancia que cada dia adquireix la fotografía de colors, a prec d' aquesta Junta, la Directiva del Centre va auto- ritzar l'adquisició d'un nou quadro de resistencia, per a l'arc de la llanterna, que, treballant fins a 50 ampers, permet donar major claredat a les positives autocromes. També s'han adquirit dos este- reoscopis de má per a vistes de 6 X 13 i 4'5 X io'7 centímetres.

I deixo com a última cosa el fer menció de l'acte culminant d'aquest curs, que, com ja se suposará, ha sigut l'exposició de fotogra- fíes origináis deis consocis, instaMada en els salons de can Reig du- rant els dies 31 de maig a 15 de juny corrent. Aquesta exposició, per lo nodrida i peí mérit de les seves obres, així com per la varietat de llurs assumptes i procediments, ha fet ressaltar l'importancia deis elements que componen la Secció de Fotografía i l'afecció que dita Secció els inspira, ja que, sens cap altre estímol que'l que desperta Tamor an ella i al Centre, han sigut en gran nombre els socis que amb els llurs treballs han contribuit an el seu éxit.

Dava bo de veure la sala de can Reig adornada amb 566 fo- tografíes sobre paper i 300 diapositives estereoscópiques en 6 apa- rells del genre americá, degudes a 42 expositors, si bé en el catáleg sois se fa menció de 40 a causa que T entrega de la formosa coMec- ció de plaques estereoscópiques autocromes del doctor D. Josep Salvany i de la de verascopi de D. Cristófol Bas va ésser anunciada quan ja estava imprimint-se el catáleg.

Els assumptes eren, com ja he dit, d'una gran varietat : s'hi trobava des de l'artístic fins al fidel documentan, des del cercat a les entranyes de la térra, com eren els de la notable coMecció d'inte- riors d' avenes i coves del Sr. Co de Trióla, fins al que ho fou en els cims del Pireneu i deis Alps; des del que feia referencia a la nostra encontrada fins al que pertanyía a les llunyanes regions de TAfrica i de l'Asia; veient-s'hi, si es classificaven per especialitats, l'arqui- tectura, l'arqueología, la geología i el folk-lore.

D'aquesta brillant manifestació de la nostra activitat es de creure que nc/n quedará pas tant sois un l)cll record, sino també un record durador i positiu, si fcm que deis assumptes mes interes- sants n'entri un bon recuU a l'arxiu de ITnventari gráfic; puix no hem d'oblidar que una de les obres mes importants que té a son carree la Secció, per ésser a l'ensems d'interés i de patriotisme, és el teñir recopilades, com un historial de les nostres excursions, les

Centre Excursionista de Catalunya 221

TDelleses de tot ordre de la nostra térra que poguem oferir al foras- ter i ais successors, demostrant-los que no fem sois tasca personal, •sino també coMectiva, que és demostració de cultura. He dit.

GASPAR SALA I ROSES

SEGON CüNCUKS D'ARQUEÜl.OGÍA

RGANITZAT per la Secció d' Arquitectura del nostre Centre Ex- cursionista DE Catalunya, s'está preparant el segón Concurs públic d' aquesta mena, amb el fi de fomentar T arquitectura catalana i enriquir rhistoria del nostre art. Veus-aquí, a continuado, els temes i premis deis tres grupos en que haurá de dividir-se aquest Concurs:

I : Projectes i estudis d'Arquitectura

Tema I. Xalet d'habitació permanent en la zona de cases disperses de Barcelona. Presupost máxim : pessetes 50,000.

Premis. — De TExcm. Ajuntament : 500 ptes. De la Secció d'Arquitectura : 100 proves fotográfiques, a triar, de la coMecció de 1,600 clixés proprietat de la Secció.

Tema II. Monografía de les voltes de maó de pía.

Premi. — De l'Associació d'Arquitectes de Catalunya : Publi- cacions socials i les obres Concursos anglesos d' Arquitectura, A. A., Londres, 3 volums; Linea y forma, Walter Crane, i volum; i Pautes de dihuix, Lewis Day, Londres, i volum.

Tema III. Refugi en el Pireneu (2,000 a 2,500 metres d'altitut).

Premi. — Del Centre Excursionista de Catalunya : Geografía ■de Catalunya, per D. F. Carreras i Candi.

Tema IV. Altar de capella lateral d'una parroquia.

Premi. — Del Dr. Laguarda, Bisbe de Barcelona : Monografía de la Catedral de Barcelona, 34 planxes i text, Rogent.

Tema V. Dibuix per a enrajolat de baldoses hidráuliques.

Premi. — Deis Srs. Orsola, Sola i C.^ : 150 ptes. Accéssit. — 50 ptes.

Al millor projecte de mosaic que, en rajóles de 20 per 20 centí- metres, imiti una catifa de les nomenades carpeta. Será preferit el que, resultant mes artístic i de carácter modern, requereixi menor nombre de models (10 com a máxim) i simplifiqui tot lo possible el treball de fabricació.

222 BUTLLETÍ DEL

Tema VI. Baleó amb barana metál'lica (ferro forjat, fundiciá o bronze).

Premi. — De la casa M. Bailarín i C.^ : un tinter de bronze fos a cera perduda.

Se preferirá el que en son estil tingui mes carácter del país i que, en sa execució, millor permeti l'empleu deis sistemes de la fabricació mecánica moderns.

II : Arqueología arquitectónica

Tema VIL Plans inédits i nota descriptiva d' algún monument de Catalunya, de carácter civil, militar o religiós, en l'estat actual.

Premis. — De la Diputado : Lot de Ilibre i publicacions diver- ses. Autors : Almera, Carreras i Candi, Rogent, Parera, Mirct, Puig i Cadafalch, Torné, Font i Sagué, Vidal i Riba. De la Secció d' Ar- quitectura : 100 proves fotográfiques, a triar, de la coMecció de 1, 600 clixés proprietat de la Secció.

Tema VIII. Plans complets i descripció d'un castell mig- eval de Catalunya.

Premi. — De ITnstitut d'Estudis Catalans : Anuari, 3 volums, i fascicles publicats de les Pintures muráis catalanes.

Tema IX. Monografía d'una masía catalana (dibuixos i foto- grafíes) .

Premis. — De D. César A. Torras : Guía del Pireneu cátala. De D. J. Puig i Cadafalch : L' Arquitectura románica catalana i demés publicacions propries. De D. M. Vega i March : CoMecció de la revista Arquitectura i construcció.

III : Fotografía

Tema X. CoMecció de fotografíes d' arquitectura popular (ma- síes, porxades, balconades de Catalunya).

Premi. — De D. N. Cuyas : Máquina fotográfica, 9 per 12, ple- gable, especial per a arquitectura, casa Jea.

Per prendre part en el Concurs será precís ésser arquitecte, soci de la Secció o bé alumne d' Arquitectura. vS'exceptúcn els temes IX i X, que serán de Iliurc concorrencia.

Els treballs s'liaurán d'entregar en el local del C. E. (Paradís, 10), de quatre a set de la tarda, des del dia i al 15 de desembre vinent. Podrán enviar-se firmats o amb lema.

Centre Excursionista de Catalunya

223

S'acompanyará el nom d'un arquitecte, per al Jurat, en un sobre clos.

Si algún concursant presentes diversos treballs optant a un mateix tema, li serán admesos, pero no se li podrá| concedir mes que un sol premi.

Formarán el Jurat : els presidents del C. E. i de la Secció, un arquitecte que nomenará l'Escola d' Arquitectura, un altre de l'As- sociació d'Arquitectes, i el que tingui major nombre de vots deis que indiquin els concursants.

El Jurat estará facultat per deixar d' adjudicar els premis que consideri oportú i canviar Taplicació d' algún d'ells. Resoldrá tot alió que no estigui previst en aqüestes bases.

Se fará una Exposició deis treballs en local apropriat. A T efecto será convenient preséntar-los en quadro o bastidors.

Els dibuixos i clixés premiats restarán de proprietat del Centre o de les cases industriáis ofertores de premis. que podrán executar els projectes.

Donat Téxit del primer Concurs celebrat aquest any, i les corrents d' afecte i entusiasme vers Testudi de la major part deis temes anunciats, no és de mal presagiar 1' importancia, T interés i Téxit que sens dubte revestirá aquest nou Concurs.

EL CANgONER DEL CALIC

recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró

( Continuació )

EL CABRER

Moderat

U - na can-gó vui can

tar

(a Déu de-ma-no lli

cen-cia) de l'a - no-me-nat Ca

:1=:t=zv=rz::Í5i:ísiiK=iKz:ís-

bré : jo

vos ho ex-pli-ca

± — 0 — ^

ré

la

se-va vi - da qui-na

e - ra.

224

BUTLLETÍ DEL

Una can9Ó vui cantar (a Déu demano Iliccncia) de l'anomenat Cabré: jo vos ho explicaré la se va vida quina era.

A l'edat deis catorze anys se llogá per guardar cabres a la casa de l'Estany. S'hi va estar cerca d'un any, que era un xicot variable.

Un dia, guardant peí bosc, Cabrer parla amb el Muchacho ^ Aixó es va veni a sabe; varen a gafa el Cabré, i a Berga prés lo portaren.

Quan el varen deixá anar li feren grans amenaces. Després se va fer carlí ^ : tres o quatre anys va serví, que'ls quefes molt l'estimaven.

La vivesa natural com cap altve la tenia: petitet era i lleugé, sabia tirar molt bé: tocava d'alli on volia^ .

A mcntres va sé assistent tenía molt bona vida:

quan va saber de jugar

amb companysse'n va a robar:

mai mes seguí la partida.

Con prous diners ha robat, a Andorra se n'és anat, ais llocs d'Encamp i Canillo.

Al Port se fan moltcs morts: no se sabía qui ho feia *, mes diuen si ho fa el Cabrer per fer-los dona el dincr. Pobre de qui s'hi esqucia!

Sentint parlar del Cabré allí tot-hom tremola va, perqué els fa dona el diñé. An els pobres no'ls fa re. Qui el veia, tot-hom callava.

El scu modo de robar n'és un tan,t considerable: en roba va alguns rectors, pagesos rics i scnyors i gen,t que no'ls íeien falta.

Mes ara se n'és donat a robar els paque taires: li n'ha portat mala sort, li ha ocasionat la mort: massa temps ha que durava.

Ais rasos de Peguera el varen agafar: l'Aureia de Massanés,

1. Era un cabecilla carlí.

2. En la guerra deis Set-anys.

3. Aquests versos son d'una variant molt mes incompleta que la del Calic i que devem al'amabilitat de Mn. Josep Canudes, rector de Massanés.

Sobres aixó de «tocava d'alli on volía», conten d'ell que feren una jugada, amb un famós tirador, a veure qui mataría mes perdius, al vol, en un dia. Al lloc de la cita comparegueren amdós albora : el Cabrer amb set perdius, l'altre amb nou. Alegre, aquest, de la victoria, li pregunta el Cabrer:

— Amb qué els tiraves ? —

— Ai! amb perdigons! — contesta l'altre. —

— Dones jo amb bala — replica el Cabrer. —

En efecte, examinades, les trobaren totes amb la bala, travessades per ella. Queda- ren meravellats.

Aixó m'ha contat un que ho rebé del mateix cagador.

4. Se refereix, segons el Calic, a unes morts que féu, en un port d' Andorra, d'uns rics mercaders de mules que, perduts, no foren trobats fins passat llarg temps, sota una barraca ensorrada pal Cabrer per colgar-los assota.

Centre Excursionista de Catalunya

225

quan li dona va els dinés, amb gran esprit s'hi abragá.

Eli arranca un gran crit per donar-los mes dalit: — Ala, minyons, que ara és hora! — • Ja li dona colp al cap: ja va ser tot trastornat: confessió demanava,

— Molt mes m'haguera es tima t ser prés deis 1110903 d'esquadra, parro ts o guardies civils: no hauríen estat tant vils per dar-me'n la mort tant prompte. —

Ara bé estareu, conten ts,

pagesos rics de montanya: han agafat el Cabré; mai mes us fará dar re: de morir té la sumaria.

Jo molt temps me só guardat^ per 'queixes males aubagues, matant algún s esquirols, cabres feres i mo9ols, i algunes perdius enlaire,

Joves que veniu al món: de lladres no volgueu ser-ne, que, quan Déu n'está cansat, amb molta facilitat ells cauen que no s'ho pensen.

Era el Cabrer un íamós lladre de camí-ral, que encara avui és objecte de les rondalles de vora'l loe en les llaigues ve tiles d'hivern; i, a son nom, en aquells Pireneus, corren els nins, espaordits, a ama- gar-se en la laida de Uurs mares, i pocs serán els que no creguin, al menagar-los, que, si no ían bondat, serán entregáis al Cabrer.

La cangó ja ens explica la seva vida, pero bé mereix que hi ate- gim algunes noticies recollides, que históricament poden provar-se. Nasqué en el mas de la lont del Pi, de Peguera. Tenía la seva ordi- naria posada a la rectoría de Gisclareny, en la qual hi ha una cambra molt a propósit per saltar peí baleó quan trucaven a la porta. En- cara és coneguda per cambra del Cabrer.

El seu cau se judica que era a la baga de Cañáis, en la qual, ía tres o quatre anys, s'hi ha descobert un forat, a gran altura d'una cinglera, an el qual se podía pujar engarristant-se per un pi gegantesc que li servía d'escala i de tapa de l'amagatall, on s'han tiobat ves- tits de capellá, de moco d'esquadra i altres, amb que sovint se dis- íregava.

Com diu la cangó, es dedicava a robar rectors i pagesos rics, afavorint, al propri temps, els pobres; lo qual ieia que tingues mol- tes cases que l'acollíen i Tocultaven. Encara la maledicencia del poblé assenyala íamilíes que ara teñen bona posició deguda a ha ver es- tat guardadors deis robatoris del Cabrer.

Tenía posats els seus uUs cobdiciosos en el rector de Viver de Serrateix, Dr. Joan Niubó, a qui havía fetes diferents menaces de robar-lo. No arriba a eíectuar-ho, pero tingué llarg temps dit rec- tor esporuguit, fent-li passar moltes nits dormint fóra de la casa rectoraP.

Encara és costum, a montanya, que'ls oliaires van seguint els poblets i page§íes venent olí, que porten en bots carregats en els

1. Aquest es el Zot de Gósol, qui fou el dictador de la cangó.

2. Armengou : Rectorologi de Viver de Serrateix. Ms. en la biblioteca del Semi- nari de Solsona.

28

226 BUTLLETÍ DEL

animáis. A Solsona encara passen pels carrers acompanyats d'una dona que porta les mesures de TAjuntament i va cridant : « — Dones! Qui vol oli?» Trobant-ne un el Cabrer, li pregunta com era que anés amb un sol ruc, i no amb dos, com abans. I, enterat de la desgracia de la mort de l'altre ruc, de les moltes families i necessitats de casa seva, li es timba el ruc magre i dolent que portava, li dona set unces, i li maná que anés a la rectoría de Llinás (Valí de Lord) a comprar, sense regateig, una superba muía que'l recto^" tenía en venda per aquest preu. Pocs dies després se presenta el Cabrer a exigir al rector les set unces que havía cobradt s de la muía. Havent-les-hi donades en argén t, li demaná les altres set que de vía teñir en or, segons era la moneda en que l'havíen pagat; costant així an el rector set unces i una muía el ruc de l'oliaire.

Altres robatoris contra rectors se m'han contat; pero l'ésser anónims i mancats de proves fa que no'ls esmenti.

Anant, un dia, de camí, a peu, Tamo de Gabanes de Gavarrós, trobá el de Vilella de Broca, que menava una muía. Aquest, cansat ja d'anai a cavall, hi féu pujar el seu amic i veí. Camina que caminarás, toparen amb el Cabrer, qui se n'emportá el cavaller, deixant a l'al- tre riquíssim proprietari, a qui prengué per mo^o del Cabanes, que portes la muía a casa. Aquest íou segrestat, i li féu escriure Tadjunta carta a la seva muller : «8 de Sbre. de 1838. = Amada Tereseta; íatal es la mia sort, si boleu que torni en exa teniu de procurar tots los medis y balerbos de tots los parens y amichs pues precís es lo fer 400 doblas de cuatra, sens las cuals no me librarán; balte per axó de lo que pugui fer lo Andreu Casablanca, Cancarvo, Puigrelagut, mun coñat Ramón, y demés aqui comprengueu, dienlos Q. se com- padesquian de la mia desgracia; los pocs que tinch, en exa ja los saps sota aquell rajol y sobre lo escriptori; vejas tambe lo Silbestre y Vilella de la Pobla y Espel sobre tot per amor de Deu bos o demano fes tot lo Q. tingas reunit en exa per tot dijous a mitx dia Q. en- biaré en exa un home y ab compañía de aquest vosaltres ne iareu veni dos a portar las ditas cuatra sen tas onsas y no mes de cap manera pues seria bolerma mort, sobre tot no bos passés per lo cap de volerma rescata ab altras medis; ab diners me abeu de rescatar y ab diñes bull Q. me rescaten, feo tot ab molta quietut y tot re- serbat cuan se pugui vos repetesch no pudeu veni mes Q. dos homes ab compañía delque enviarem dijous en exa : rescauteme ab di- ñes y no bos balgueu de altras medis Q. seria matarme, no bos dol- gui res pues estimo mes la vida Q. totas las riquesas mundanas; arriba promta a Rus y enbia promta copia al cuñat Ramón, mana- yeus sobre tot, y sobre tot tinguen arreclat tot dijous a mitx dia para Q. pugueu enbiar la partida per los dos homes Q. bos dic y Q. no avinguin mes Q. seria volerma mort. Deu nos gr. de mal sempre. Al dador de la present no sap res y li dareu dos pesetas y axis ó bull. =Josep Cabanas.» La seva esposa li contesta : «Amich Josep; sentó mol y mf)l la nostra desgracia y mol mes lo no poderta reme- diar del modo Q. nosaltres boldriam, an bingut propis de totas las casas Q. me digueres y de alties que jo so tet ana, los uns diuan que han estat robats altres malals y que o teñen bestret peí los seus

Centre Excursionista de Catalunya 227

popbles y axis es que casi ningu ía res per nosaltres entreganme tres o cuatra doblas de cuatra y encaia alguns no res semtreuan del daban; se han perdut 8 doblas de cuatra pels camins. Aqui envió 125 D. y te asseguro que no queda cap diñe ni tin^^h cap coníiansa de ferne, digáis per Deu que te allibertian, y que si son jen que se agin de guarda que digan aon volen biures que mentres tinarem un gra de blat o una onza de cansalada nols dexarem patii . = Aqui envió 4 foimatxes peí" lo Sr. comen dan digali que los rebi de part mia y que tinga lias tima y compasio y de beure com quedo jo á la ño de la joventut carregada de criaturas y tantas obligacions y no averi ningu que caydi de nosaltres, en tí jo o poso á la ma de ells matexos y digáis que jo los prometo que si volen quels man tinga amagats nols descubriré ja mai en ningún tems. Abem anat á Berga y a menos de preu habem emparaulat un poch de bestia per 6 doblas de cuatra nos han bestret diñes per 50 cr. de blatdemoro á set p. c. ja veus quin preu si bolen las joyas ó altres mobles de casa seis en- viaran no se que mes dirme que no puch fer mes. Disposa. = Te- resa Cabanas.» *

No sé com de vía acabar, pero és de creme que foren atesos els precs de la Tereseta, puix fou deslliurat.

«Mes ara se n'és donat a robar els paquetaires», ens diu la cangó; 90 és, els contrabandistes. El paquetaire, mes que un contrabandista, és un traginer a sou d'aquest. Els proprie taris del con traban dol Uoguen aquests homes per passar-los els paquets o fardos. Ja es compren que pocs diners podía trobar-los, an els paquetaires; i ho feia així : segrestava els paquets, i íeia anar els paquetaires a llurs amos perqué els entreguessin la quantitat quels dtmanava, que sempre era petita comparada amb el valoi deis paquets, que al rebre-la tornava.

Aixó li ocasiona la mort.

Ara ía cosa d'uns seixanta anys, per allá a Peguera, vora la font del Pi, havíen de portar-li catorze dobles de quatre els tres contrabandistes de Massanés Ramón Prat Cloter (a. Civader), Joan Viladomat Rossell (a. Vacota) i Josep Camps P^-at (a. Orella) per rescatar dos paquets de roba que'ls havía presos.

Determinaren acabar amb aquest abús, el qual determini rea- litzaren segous el plan preconcebut. Arribats al lloc on eren els pa- quets, que era el de la cita, i, fetes les senyes donades peí Cabrer, aparegué aquest portant l,1 plec del biag Tescopeta de dos canons, sa companya inseparable; i, saludant-los aíablement, els digué : « — De- ven estar cansats? Asseieu-vos i féu una tirada.» EU mateix els allargá la bota, el pa i la Uengoniga, de lo qual sempre portava el sarro ben proveit. L'Orella, que era l'encarregat d'abraonar-s'hi quan judiqués l'ocasió oportuna, aparenta teñir mal de ventre per no entre^enir-se amb el menjar.

Ja havíen teta la beguda i tirades al sol les unces, que encara no se'ls havía "presentada ocasió, puix el Cabrer, que estava a la suíicient distancia per armar-se en cas d'ésser escomes, i a qui, se-

* Ens ha facilitades aqüestes copies Uur fill Ramón Gabanes, veí de Bagá.

228 BUTLLETÍ DEL

gons ell, una passa bastava per escapar de tot-hom, no'ls apar- tara ni un moment la vista. La sort íéu que s'escaigués a passar un home amb un muí roig al cap-davall deis plans de CaU-llari. Tant lou girar-s'hi el Cabrer, per veure qui era, com d'un bot agar- bonar-se-li l'Orella al crit de : « — Apa, minyons, que ara és hora!» Tots dos, fortament bracejant, rodolaren fins al peu d'un ginebre, sortint l'escopeta entre'l cap de l'un i el de l'altre. Al moment lii íoren els dos companys, i, peí atuir-lo, l'Orella li dona cop de genoU al pit, que li féu treure algunes glopades de sang, i un altre cop, amb una pedra, ais polsos. Demaná, per l'amor de Déu, que no'l matessin desseguida sense deixar-lo coníessar, que no cal dir si l'lii otorgaien.

Ben Iligat de man>, el portaren cap a Ma'^sanés, tenint sempre el cap de la corda, l'Orella, a l'una má, i un ganivet a l'altra; qui no volgué deixar-lo ni un sol moment íins que íou aíusellat. Empren- gueren el camí pujant peí Saliset, vers Encija, aturan t-se a la Font Freda, on oíeriren al Cabrer un convit análeg an aquell amb el qual aquest els havía obsequiat al portar-li les unces; i bagué i menjá com els altres, fredament, igual que hagés estat entre companys de quadrilla. Directament el portaren a l'esglesiola de Sant Pong de Moles, de la parroquia de Massanés, per ler-l'lii passar la nit. El lli- gaien mes bé, de mans i peus, demanant l'auxili del maso ver veí per passar la nit, junt amb l'Orella, en vigilancia del lladre, a fi que sempre n'hi hagués un de despert. Aquest masover, malgrat dir-li els altres que escrupulosament ho havíen íet, volgué registrar-lo; i no íou poca la sorpresa de tots al trobar-li amaga t un ganivetet. Segons propria coníessió, l'havía prés an ells mateixos, a la Font- Freda, quan hagueren tallada la llengoniga.

Passada la nit, el portaren a cal Pere-de-Déu, on el confessá Mn. Josep Crastoné, rector de Saldes i fill de Bagá; lo qual féu de- votament i forga arrepentit.

Entretant un deis contrabandistes havía anat a Berga a comu- nicar-ho al governador militar, qui havía oler tes vint-i-cinc dobles de quatre a qui l'agafés.

Aquest volía que'l traslladessin a Berga boi viu, mes els contra- bandistes s'hi oposaren : l'Orella havía jurat no abandona^^-lo fins que tos mort, i no ho hau^ía pei*més anc que l'hagués hagui de matar traidorament.

Tenint desig de coneixe'l, hi ana, amb els mogos de l'esquadra, Puig i Trebal, presentan t-s'lii disfregat amb el vestit d'un home de Massanés. Així que arriba an el Cabier, aquest li digué :

— Ola! Fins el senyor governador, me ve a veure? Aquest resta sense páranla, meravellat que'l conegués.

— ¿Recorda — prosseguí el Cabrer — que, tal festa, vosté es passejava peí ball de Berga amb un altre senyor, i que també s'hi passejava, passant frec a frec de vosté, un pastor vestit amb sa- mar ra?

— Sí. I per cert que va cridar-me l'atenció la manera com vestía. . — Dones aquell pastor era jo.

També conegué un deis mogos a qui perdona la vida cert jorn

Centre Excursionista de Catalunya

229

que minuciosament detalla. Mentre aquest, amb un altre company, reposava en una íont de CampUonc, ell s'estava amagat dins d'una mata, a poques passes darrera d'ells. Ja els ha vía apuntada Tesco- peta, i es repensá.

Gariotat a cavall d'un muí, el feren anar camí de Berga; mes ell poc se creía íer-ne gaire, encara que li havíen dit que'l portaven an aquesta cmtat, puix digué an el que menava el muí : « — Abans de sortír a l'envísta de Vallcebre ja ens atuiarem.'>

Prou ho endevínava : essent al cap del Grau de Vallcebre, el feren devallar de cavall, í, agenoUat, havent dít el crec-en-un-Déu, molt compungit, els mogos Tafusellaren i el portaren mort a Berga.

El governador, en recordanga, regala a l'Orella l'escopeta, el sarro í la capa del Cabrer.

Aquesta relacíó és contada per en Ramón Camps Noguera (a. Ríbot), íill de TOrella, í en Ramón Prat Clotet (a. Civader), un deis tres que Tagaíaren, quí víu encara; amdós veins de Massanés.

EL LLADRE DE LA VILA DE CALDES

Moderat

la de Cal -des és vi-laibon lloc. N'hiha

# ,-í=í=^=f=í=]z::^:]_^-_x,_:

ei-xit un

N'hiha ei - xit un jo - ve molt alt i dis-post, fill jo - ve molt alt i dis - post, molt alt i dis - post.

de pa - re i ma - re, bon Ili - nat-ge i tot, bon lli-nat-gei tot.

La vila de Caldes és vila i bon lloc. N'hi ha eixit un jove molt alt i dispost, fill de pare i mare, bon llinatge i tot: íill de bon llinatge, ha afrontat a tots. Va per carre teres: ja roba ei que pot. Al qui diners porta els hi roba tots, i a aquell que no'n porta ja li dona un dó: un cop de pistola

i un Déu-te-perdó. Va roba una noia rossa com fil d'or: se ren,duu a la cova del lladre traidor. Quan la té a la cova li diu lo que vol.

— ¿Menjar vols gallina o pit de colom? — Posa la má en bossa:

li dona un doblón.

— Ves te 'n a la pla9a

i compra el que vols. — Quan ne só a la pla^a me repensó jo:

230

BUTLLETÍ DEL

me'n vaig a la casa

del governador

l'hora que dina ven,

que dina ven tots:

— Déu la guard, senyora

Déu los guard, senyors.

Si no'm descobríeu

bé ho diría jo

aon és la cova

del lladre traidor.

— Diga-ho, diga-ho, noia; diga-ho sens temor:

li farem fum de palla i foc de carbó. — El fum lo molesta; molt mes la calor.

— ¿Per una mogota tinc de morir jo? —

— Perqué la robavesl ai! lladre traidor! —

Si bé, per la petita diíerencia que hi ha amb les variants que presenta en Milá i Fontanals (núm. ii6), no mereixería ésser publi- cada, no obstant, ho íem per la tonada, que aquell senyor no copia.

UN MERCADER DE MOLTONS

Un mercader de moltons, que'n comprava i que'n venía, troba Tamo al corral: li demana si en tenía.

Adeu, hostes de 1 'hostal d'aquí dalt de la Garriga.

La rcsposta que li ha fet que de ben bons n'hi ha vía.

— No venía per moltons, per altra cosa venía: una nina que teniu veure si la casaríeu? — La minyona ho ha sen ti t: a la finestra n'ha eixida.

— Ai, pare! Amb aqueix no, amb aqueix no hi faceu fira:

porta mes llana al ciatell que cap ovella de cria. — Vés amb la carba9a al coll: torna- te 'n a la Garriga. Con a Can -Pe yes vai ser perdía's l'amor del dia. Trobo l'amo al portal: li dic si m'acolliría. La resposta que m'ha fet que me n'entrés cap adintre. Con a la cuina vai ser trobo una galant nina: no me'n vai sapigué estar de fer-li'n una caricia. Sa mare se n'ha adonat: el pitjadó al cap li tira. Dues carbaces a coll: torna-te'n a la Garriga.

ROSETA

Andantet

w^m^^^im^^^^^

— Ai, ma - re ! a-neu's-en

mis - sa.

vi-va l'a

Centre Excursionista de Catalunya

231

^a^^^-:i>^^-^=^íí^-^^=?-T^ií^^^a^

mor!... Ai, ma- re! a-neu's-en a mis-sa... ai ! vi - va l'a - mor!.,, que jo a-

pri-a-réel di - ná... vi-va el ro - ser! vi - va la ro - sa!... que jo a-

;ÍEÍr^r±=4s=4í

/'7\

-m m.-

é-. — é-

pri - a - ré el di - ná... vi-va la ro - sa del ro - sá!.

— Ai, mare! aDeu's-en a missa.

ai! viva ramor!... que jo apriaré el dina...

viva el roser!

viva la rosa!... que jo apriaré el dina...

viva la rosa del rosa!... amb un tall de cansalada i amb un parell d'ous que hi ha. Mentres sa mare era a missa la columna va passá. Sa mare torna de missa: la Roseta va falta. Se'n va a tro bar les veines si l'hauríen vista passá.

— Molt bé n'ha passada una amb un sabré a cada má. — Sa mare n'és diligenta:

se'n va a trobá el capitá. Capitá va ser bon home: el corneta va crida: al primer cop de corneta els sóida ts afilerá, i allí, al cap de la fila, la Roseta va trobá.

— Mira, tornem's-en a casa. -

— Ai mare! No hi vui torna, perqué en vui fer mort i vida al costat d'un capitá.

NOVA

CoNGRÉs d'Art cristiá A CATALUNYA. — Per a darrers del vinent mes d'octubre s'está organitzant a la nostra capital un Congrés d'Art cristiá i una exposició de creus parroquials que, junt amb una altra de fotografíes de creus de pedra, completará les tasques d'aquell.

S'han nomenat ja les corresponents Junta de patronat, Mesa del Congrés i Comissió executiva, que están portant a cap els trebails preliminars. En el número prop-vinént donarem detalls respecte d'aquesta nova i important ma- niféstació de cultura.

232 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

SECCIO METEOROLÓGICA

ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE JULIOL

TKAIPERATURKS {a lombra)	PRESSlüNS BARÜMÉTRIQÜES A 0°I ALNIVELLDELAMAR
MITGKS IMENSUALS	MÁXIMA EN 24 HORKS	MÍNIMA EN 24 HORES	MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 Tarda	8 MATÍ	8 TARDA
1 6". 24	i4"-99	35°. I 1 dia 13)	3«.5 (dia 9)	760' I I miu.	767"45 mm.

/ Dies serens . . 8 8 m. I » nuvolosos. 17 »

ESTAT DEL GEL. < ., coberts . . 6 »

9 8

6 »

1 6 »

Dies de plu)a , . 6 » de tempestal . 6 » de boira . . 11

HUMITAT RELATIVA MITGES MENSUALS	íNUVOLS GLASSE DOMINANT	NUVOLOSITAT MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TARDA	8 MATÍ	8 TARDA	8 MATÍ	8 TARDA
67'o3	76'o6	CIRRUS	CIRRO- CÚMULUS	4'6l	6'25

TOTAL DE PLÜJA MENSUAL: 20-7 mm.

	VENT
DIHHCCIÓ	DOMINANT	VELOCITM": EN 24 HORES
8 MATÍ	8 TARDA	MITJA MENSUAL
N NE.	N N E.	76'o6 kms.

J. s. s.

El Ckntkk Excursionista de Catalunya i la Üirecció del Butlletí deixen íntegra ais respectius auiors la responsabilitat deis treballs firmáis.

Karceíona.— Tid. «L'A ven?» : Rambla ue Cataiunva. 24. — Teieíon i i 5

Any XXIII Setembre-Octubre 1913 Núms. 224-225

ButUetí

del

Centre Excursionista de Catalunya

ALS NOSTRES LLEGIDORS

PER causes completament independents de la vo- luntat deis redactors d'aquest Butlletí, ha sigut interrompuda per una temporada la publicado del mateix. Desaparegudes ja dites causes, i normalitzada Tactuació deis individus que componen actualment la Comissió Redactora de la nostra publicado, ens pro- posem fer-la sortir d'avui en avant amb tota puntuali- tat i donar a la mateixa una major amplitut i varietat, segurs que no'ns ha de mancar la cooperado valuosa i desinteressada de tots els nostres benvolguts consocis.

Barcelona, 18 desembre 1913. La Comissió Redactora:

TlMOTEU COLOMINAS JULI SOLER I SaNTALÓ

Eduard Vidal i Riba

29

234 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Notes (falj^iiiis iiiDimiiients de l;i Garrotxa i l'Alt Eiiiporda *

H

Banyoles

CaPITELL de la primitiva COL'LEGIATA

E pogut recollir, com a fruit de diíerents excursions fe- tes per dites encontra- des de la Garrotxa i l'Alt Empordá, alguns datos i fotografíes que van ésser presentats al Primer Concurs d' Ar- quitectura organitzat en el nostre Centre; i avui, relligant-los, els exposaró en les planes d'aquest Butlletí per- qué puguin servir, si son aprofitables, ais que, a mes de teñir un gran amor a les coses de la nostra térra, tin- guin, pels molts estu- dis fets, mes mérits per escriure un concienciós treball monográfic so- bre les mateixes.

Deis monuments de Banyoles, descrits ja en aqüestes planes peí nostre consoci D. Feliu Duran en son treball Una visiía a les po- blacions de Banyoles, Porqueres, Besalii i Serinyá, publicat en el número 208 d'aquest Butlletí, i sobre'ls quals ja igualment D. Pe- legrí Casades i (iramatxes liax'ía })ul)licat un notabilíssim treball en el \'o]um \'III de les Memories de l'Associació C^aíalanista d' Ex- cursions ('ienüjiíjues, poc ne direm i exposarem, ja (jue'ns remetem a lo en ells publicat, presentant solament una torre encara existent prop de la Cnsa de la \'ila, abans Casa Almoina, que prové segura-

. * Trebjll premiat en el primer Concurs d' Arquitectura del Centre Excursionis- ta de Catalunya.

2^6 BUTLLETÍ DEL CeNTRIÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

ment de quan en l'edat mitjana Banyoles eslava murallada, segons indica en Pere Alsius en son Ensaig Jiistóric sobre la vila de Banyoles. Del monestir de Sant Esteve, un deis mes antics de Catalunya, ja se'n té noticies des deis comencos del segle ix, i en 822 té suficient organització per acudir a 1' emperador Ludovic el Piados pregant-li que confirmi les terres adquirides, essent confirmada llur plena im-

munitat per son suc- cessor Caries en 866, i descrita n'és sa histo- ria, en 1 1 39, en un do- cument del comte Ra- món Berenguer IV, el qual fan constar els Srs. Puig i Cadafalch, Falguera i Goday en llur obra L' Arquitectu- ra románica a Catalu- nya.

L'esglesia, consagra- da en 88g, se torna a consagrar en 957 per ha ver sigut cremada pels pagans, parlant l'acta de consagrado d'una esglesia construi- da, deis paraments a la coberta, de calg i pe- dra treballada. L'esgle- sia fou reedificada i al- tre cop consagrada en iü86, i arrunada pels terratrémols de 1428. Moltes foren les esglcsies sotmeses a obediencia monástica del monestir de Sant Esteve, segons pot veure's en les notabilíssimes Noticies históriques del Sr. Monsal- vatje (vol. XIV).

Avui encara es veuen, formant part de Tactual fábrica, restes del mur lateral del costat de l'Evangeli, el frontó amb arcuacions del transcepte i el basament del campanar.

La portalada i el campanar semblen correspondre al segle xv. A conseqüencia de les guerres d'últims del xvii i la de Successió, se reconstruí de nou; admirant-s'hi encara avui un deis pocs claus- tres del Renaixement. La planta en son esta^ actual consta en Toba

Banyoles : Arqueta de Sant Martiriá

«

D

O fin

P

238 BUTLLETÍ DEL CenTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

del Dr. Barraqiier Las Casas de religiosos en Cataluña duran/e el pri- mer iereio del siglo xix.

\'aig trobar, en mig d'iiii recó de pedrés, un capitell románic, que tant goig devía fer per lo ben acondicionat que'l deixí després de fotografiar-lo, que ais pocs mesos, en 1912, desaparegué junt amb

Marlant

altres objectes, amb consentiment de la Casa Missió que té establerta el bisbat de Girona en dit monestir.

Conserva's encara en el mateix la formosa arqueta gótica de Sant Martiriá, que sois és exposada al i)úblic per la festa del 24 d'oc- tubre. A l'altar de la Concepció es conserva també Tinteressant re- íanle de Sant Antoni A])at, (jue reproduim en part i les figures del qual son rorrectíssimes.

De l'esglesia de Santa María de P(jr(}ueres, sotmesa al monestir de Banyoles i consagrada en 1182, deixem igualment (pels motius ja exposats) de publicar-ne la portada, i en presentem tant sois algún detall interessant, com son els capitells de l'arc triomfal. La planta

H Pá O U

w

Q

H

en

w

Q

w

Q

<

H <

tí H

<

O

c

o

W

O

w

Q

hJ

W

O!

H

<

en

Sant Miquel de Campmajor

Sant ViCENg DE Camós

30

242 BUTLLETÍ DEL CkNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

és d'una ñau, i ha sigiit publicada ja per Lampérez en sa Historia de la Arquitcctiiya cristiana española en la edad media. Ens parla també de Santa alaría de Porqueres el Vescomte de Palazuelos,

l'any 1891, en un treball presenta! al

Certamen de Girona.

Literari

De les esglesies deis voltants de Ba- nyoles, parlarem, entre altres, de Sant Quirse i Sant Julia de Marlant i Sant Cristüfül d'Usall, possessions del mo nestir de Sant Este- ve de Banyoles se- gons la butlla del papa Urbá II. Agre- gades avui al muni- cipi de Porqueres, son, totes dues, pe- tites esglesies romá- niques d'una ñau, essent de carreus els paraments.

Sant Julia de Corts, agregada al municipi de Corne- lia, de comengos del segle XI, té una in- teressant portada, en una de les doveles de la (jual, entre altres motius decoratius d'una simplicitat l)arbra, se veu la figura d'una Majestat. L'esglesia actual té adossada una petita ñau gótica.

Sant Andrea de Mata. Unida a la de Corts (districte municipal de Porqueres), té la ])ortala(la, (¡ue és senzilla, dis¡)osada al costat; els carreus deis murs son molt ¡illargats, i presenta una espadanya amb una gran coberta, molt comú a l'encontrada. Es ima de les mes primitives esglesies (jue s'hi troben.

FoNTCOliERTA

Santa Quiteria de Campmajor

BORGONYÁ

^44

BUTLLETÍ DEL

Sant MceiK^: de Camós. — La primitiva esglesia devía csser deis comencos del segle xi, puix el Sr. Monsalvatje cita, en 1058, la restitució d'aquesta esglesia per la comtesa Ermesindis a Berenguer, bisbe de Girona. Son interior és gotic, i d'iin sepulcre adossat a la fatxada ja no és possible llegir-ne la lapida. Dita parroquia té una

ermita dedicada a San- ta Teresa.

La parroquia de San- ta María de Camós, avui independent, si- gue transformada com- plctament, en 1907, per l'arquitecte senyor Bosch, de Girona; en- trant-se avui a Tesgle- sia per on abans devía haver-hi els absis i no conservant-se quasi res de la primitiva.

La capelleta de San- ta María de Camós con- servava en 1912 un re- íanle Renaixement, i está del tot abandona- da en l'actualitat.

Sant Pere i Sant Fe- liu de Fontcoberta. — L'esglesia parroquial d'aquest municipi con- serva de la primitiva construcció un formós campanar románic i

una original disposició d'arcuacions, en la fatxada principal, damunt

la porta, que és d'época no gaire llunyana.

Sant Joan de Borgonyá. — Existía ja aquesta parroquia en 1 130 segons donació feta per en Berenguer de béns situats en aquesta parroquia. També és d'una ñau, estant bastant ben conservat l'absis.

Serinyá

Sant Miquel de Campmajor (municipi i parrotpiia del mateix

Centre Excursionista de Catalunya 245

nom). — L'esglesia és románica, de tres naus, conservant sois dos deis absis. On hi ha vía el tercer avui hi ha la sagristía, i el rest de l'esglesia está bastant transformat. Exteriorment, per contrarres- tar r empenta concentrada de les actuáis voltes, s'adossaren uns pi- lars a manera de contraforts. En la fatxada de mig-jorn encara es conserven unes arcuacions de la primitiva esglesia.

L'esglesia de Sant Martí de Campmajor és rural. Agregada a Sant Miquel, se'n té coneixement des de comengos del segle xi, i era possessió de Sant Esteve de Banyoles. En ella es troba Termita de Santa Quiteria, advocada contra la rabia, degut a lo qual, la porta d'entrada oberta avui en 1' absis, está materialment forrada de fer- radures. S'hi veu perfetament la superposició de dos temples.

Sant Andreu de Serinyá. — Formós exemplar de 1' arquitectura románica és l'esglesia parroquial, que té una sola ñau. La senzillesa de la portada és la mostra que segueixen les demés de 1' encontrada: solament tres ares en degradado i sense cap escultura. La fatxada és tota de pedra picada, amb un bonic finestral i un característic cam- panar, la coberta del qual va transformar-se. No la reproduim per haver ja sigut publicada. L' absis, on avui s'ha sobreposat un altre eos, ve coronat per la cornisa apoiada sobre una filada de carreus petits, posats per punta, i aquesta sobre les típiques arcuacions que'l volten. Conserva encara l'esglesia una formosa creu professonal.

{Acabará.) j. DOMENECH MANSANA

(Clixcs i plantes de l'autor.)

EL CANgONER DEL CALIC

recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró

(Conlinuació)

EN JOAN FREIXA

Natural só de Vallcebre hermosa i bella,

i a Vallcebre em só criat. robadora del meu cor. Per nom me'n dic Joan Freixa,

que, amb rao em queixo, Jo de dia encara passo

sempre só estat desditxat. sois ne puga treballar.

Quan ne ve l'hora de l'ápat La gent diuen que jo era queixo: me'n poso a taula:

no'm queixo sense rao: no'npuc beure ni menjar, me n'és causa una donzella.

246

BUTLLETÍ DEL

Cada nit jo la somnío.

De prompte n 'es tic despcrt:

trec el cap a la fines tra

('xó és cada vespre): scmpre em sembla que la veig.

De la vos tra cabellera,

qiii en pegues teni un cabell!

A Madrid l'enviaría,

'morcta mia, per fer-nc un presen t al rei.

Vostron pare i \-ostra mare molí ditxosos deuen ser: teñen les roses a casa

acolorades: les van a colli al roser.

Vostron pare i vos tra mare ara s'han deixat de di que la vos tra cabellera,

hermosa i bella, no's pentina per a mi.

Vostron pare n'és la rosa, vos tra mare és lo rosé, i vos sou la puncelleta

gracioseta que algún dia us colliré.

Si es pentina, que's pentino:

mai se pogués pentina.

Si no és una será una al tra:

de la flor alta, de minyones prou n'hi ha.

Cinc vaiiants d'aquesta bella caneó publica el Sr. Milá i Fon- tanal- (núm. 3S2).

EL PASTOR DE LA CORTADA

Molí viu

U - na can - 90 vui can - lar (no hi ha molt que s'és dic-

ta -da) d'un fa - drí i u - na mi - nyo - na que es - tan a la Cor -

ta - da. Lu - la - la - ra, lu - la - lai, lu - la - la - ra, lu - la - la - ra.

t±=d:

Una can^ó vui cantar (no hi ha molt que s'és dictada^ d'un íadrí i una minyona que están a la Cortada.

Lulalara, lulalai, lulalara, lulalara.

El fadrí n'cra ])astor;

la minyona n'és criada:

se n'lian ])oríat voluntat

i el pastor la n'ha enganyada.

Quan aixó fou descobert

el pastor fou a montanya:

n'han llogat cjuatre agutzils

Centre Excursionista de Catalunya

247

per an,ar-ren a buscá'l. En pujan t a Espina ve t ja les gordes n'encontraren, i allá els varen preguntar quina ordenanga portaven.

— Anem a agafá el pastor

a les montanyes mes altes. — Mes avall del coll del Pal trobaren a cal Gabanes.

— Déu lo gord, el majoral.

— Déu vos gord, els camarades, rQui US havía de mirar

per 'queixes altes montanyes? Aneu a busca els pastors sino en terres regalades.

— Aquí US venim a buscar amb Ilicencia de vostre amo, que diu que haveu de baixar

fins abaix de la plana,

que diu que us heu de casar

vos amb la seva criada.

— Som al déu de juliol:

no és hora de baixá, encara:

la plana no baixaré

que la ramada no hi baixia. ■

El mo^o deis agutzils

ja parla per garrotar-lo.

— Arrera, arrera, agutzil: si no, et dono punyalada. Pistola tinc al sarro:

tres bales hi tinc posades. — Lo millor que podem fer tornem's-en baix a la plana. Minyona no's pot casar?... Oue s'estigui descasada.

Es la caneó de l'Alahau, a la tonada de la qual, recoUida per en Moiera, en Massó i Torrents va posar-hi la lletra Plany.

(V. Guasch i Capmany amb el nom cíe L'Alahau, i Milá [nú- mero 434].)

EL ROSSINYOL

Viu

:—?-

:±zÍE.

.#_«_^.

}0 — ,-

-=±=^Es:?H

:±--i

El ros-si - nycl, a la pri - ma - ve - ra, can-tai s'a

:±ii:

le - gra i f a el niu tot sol : si en fa el ni - uet dait d'u - na

:ís:

/7\

Ée?=eÍe5e1^ÍíIeP^5=PeÍÍÍ3e[Íe_^^

bran - ca al - ta i pan - jan - ta, no l'hau qui vol.

El rossinyol, a la primavera, canta i s 'alegra i fa el niu tot sol:

si en fa el niuet dalt d'una branca alta i penjanta, no l'hau qui vol.

248

BUTLLETÍ DEL

El rossinyol, si en té vuit pessetes, son trenta rals: tot-hom ho pot di. Eli se'n va a veure la se va amoreta iin sant diumcnge, de bon demati.

Ai! Con jo hi \inc, minyona, a ta casa, el meu cor baila d'alegre que está; pero con ve la despedida, tot me trastorno, tot és pena.

Per aquesta can 90 vegi's el Sr. Milá i Fon tañáis (núm. 572). El Calic sois sabía aquest troc.

LA MORT I EL CA\^ALLER

Andantet

V-V-

^^'

TTTT— n ^ • K

s—

Un dia, es-tant so-mi - an-do, Ta-mor

ais bra-QOS te

/Ts

E=±=i— v^JH^

■4--

-# •_

v-^=-^--

feÉÍ^E5=ÍÍÍlE5^-teÍ

ni - a. Veig ve

nir u - na se - nyo-ra molttris - tai des-co - lo

^E?_EÍEÍEM=t=^-=l=Í=í=

:*:

/r\

'r=.iz=^X=.^=X=^

ri - da, molt tris - ta i

des-co - lo

ri - da.

Un dia, están t somiando, Tamor ais bra90s tenía. Veig venir una senyora molt trista i descolorida.

— Per on heu entrat, senyora? Per on heu entrat, querida?

— Jo no'n só querida, no: só la mort que Déu t'envía.

— Jo li demano a la mort que'm don i un dia per viure, per confessá i combregar

i ana a veure l'amor mia.

— Un dia no pot pas ser: jo una hora te daría. — Me'n vaig pels carrers cridan t per veure si l'encontraría.

Jo I i en truco a la porta:

— Baixa a obrir, querida mia, que la mort a mi em rodeja: potsé aquí no'm trobaria.

— No puede ser, caballero ^ perqué jo m'espantaría: j£i te'n tiraré els cordons: puja per la ventanilla. — Tenint aqueixes raons

la mort se li apareixía.

— Vamos, vamos, caballero, que la hora ja és finida. — Ja es preñen mano per mano i se'n van per un camino. En Irobcn un ermita

que porta va santa vida:

Centre Excursionista de Catalunya

249:

— ^'Mc diríeu, rermitá

que porteu tant santa vida,

a rhome que viu á'amores

quin consell li donaríeu?

— L'home que viu á'amores

té r ánima perdida.

Amb notables variants, se troba en en Pelai Briz (vol. IV, ¡já- jina 233) i Milá (núm. 240).

EL CARBONEE

Les nines de Puimorens si se'n van a passejá

per un, bosc enllá

roses collint.

Si tu vas amoradeta tornarás amoradeu.

Quan son per un bosc enllá

la nit les pren. Troben un carbonero t:

carbó fa ell,

— Carboner, bon carboncr:

anit si ens acollireu.

— La barraca n'és pe tita

que no hi cabrem.

— Carboner, bon carboner:

ja et pagarem: no amb plata i or,

que no'n portem.

— Diablc de carboner!

que ets ignocent!

— M'estim mes un dineret

que nines cent.

— El carbó que tu farás

mal foc el crem, i la cendra del carbó s'emporti el vent!

Ell n'agafa els esclopets i els instruments:

se'n va adalt d'un serradet a atura els vents.

Aquesta cangó ja és publicada pels Srs. Milá, Briz, Gay i Bosch; mes en aquesta hi ha alguna variant. El trog de rimmoral olerta no volgué cantar-lo el Calic.

PRINCIPI DE SETMANA

Viu

Prin-ci - pi de set

— I — i — ^ ^--^ —

í^=í:

me'n po-so a

^C:

fes - te -

É^É^t^í^í^=^í^=Í^J^i^=Íí^í

jar

d'u-na gen - til mi - nyo - na me'nvaige

na - mo

rar. 31

250

BUTLLETÍ DEL

Principi de sctmana nie'n poso a festejar: cruna gentil niinyona me'n \-aJg enamorar. Al cap deis quinzc dies les joics li'n vaig dar: al cap deis altres quinze ja me les va tornar.

— Si tu em tornes les joies jo viii saber per que.

— M'han dit que erets repropi, que amb tu ningú hi vol re.

■ — ■ Repropi o no repropi, minyona, qué hi farás? Tu me n'has dat páranla: ara ja et tinc al llac. De casar-te amb un altre jo bé te'n puc privar:

t 'acusaré a la curia: no't deixaré casar.

— Si m'acuses a la curia ja sé com ho faré: primer me'n faré monja que amb tu no'm casaré.

— Abans de fer-te monja, mira, ]~)ensa-t'hi bé

la vida de la monja quina vida pot sé. T'haurás d'estar tancada: no't podrás divertir sino un xic amb les altres, que t'hi farán florir, — - Ara me'n penedeixo, de tot lo que't só dit; i ara, per mes fineses, serás lo meu marit.

La primera part de rargument d'aqiiesta can^ó és ben igual a la núm. 393 d'eii Milá i Fon tañáis, mes ben diversa en lo res tan t. No obstan t, es ben pareguda a la que ]mblica el mestre B(^scli en el ?eu Folk-lore musical ([)ág. 21).

MARIAGNETA

Andatítet

-b— í»

— Quanjon'e-ra pe - ti - te - ta en-ra - o-na-vaamb tot-hom,

;:fc-az:

^:

amb ca-pe-llans i fra - res i gent de tot bon nom : a - ra que soc gran-

de- ta no tinc res per men-jar. — A - deu, Ma-ri - ag - ne - ta, que'l

bri-llo et vaen-ga - nyar!

Centre Excursionista de Catalunya

251

— Quan jo n'era pe ti teta enraonava amb tot-hom, amb capellán s i frares

i gent de tot bon nom:

ara que soc grande ta

no tinc res per menjar. — •

Adeu, Mariagneta,

que'l brillo et va enganyar!

— Quan jo casa em volía tu no'm vares volgué: ara que tu em pendríes jo no hi vui saber re. Ara que tu em pendríes no tinc re per menjar. —

Adeu, etc.

Ara en festeja un altre que fa de cistellé: fa coves i paneres, que Taiga no s'hi té.

Ella pensa casar-s'hi (així m'ho varen dir', perqué li porta vimes i canyes per teixir.

— Con jo tc'n festejava n'érets un ric pagés,

i ara que soc casada m'han dit que no tens res. Ara que soc casada no tinc re per menjar. —

Adeu, etc.

Una matinadeta la toca del peuet:

— Fes-te en9á, Mariagneta. Acosta't, que fa íret. —

Al comptes d'acostar-sc ella se'n va apartant.

Adeu, etc.

Andantet

'.^-.

BANZIM, BANZAM

:ij5

:ís;

A-quí baix, a vo - ra'I mar...ban-zim, ban-zam, de la ter-ra de l'e-

:is:

^mm0^^^^s¥A\^í^^

ram, de la re-ca-ta-pa - tam...

a la

vo - ra de

:--¿=z¿=j=t

¿5-

0S

re-na... sí, sí, en un jar - di...

'r-=í^í=¿

Íí:

a la vo - ra de l'a

-^y=f=7-

re - na...

Aquí baix, a vora'l mar... banzim, banzam, de la térra de l'eram, de la recatapatam...

a la vera de Tare na...

sí, sí, en un jardí.. a la vora de Tararea.. . si n'hi ha un enrajolat

D-

BUTLLETÍ DEL

ck' rajóles do Valencia. Al mig de l'enrajolat si n'hi ha una capclleta: si n'hi ha\ía un frare blanc confcssant una donzella. Al primer mot que li diu:

— Donzella: sabeu el credo?

— Sí, per cert, lo frare blanc:

sé el credo i molt mes del credo. — Al segón mot que li diu:

— Donzella: voleu ser nieva?

— No pot ser, mon frare blanc: set an^'s ha que só promesa:

só promesa amb un sóida t d(> la vora de Valencia. Passarem la mar volant sens tocar de peus a térra. Els niariners que'ns veurán de prompte pararán vela.

D'aqucsta caneó sois n'he vistos ])iiblicats sis versos per en Mila i Fon tañáis (núm. 463). Sé, per referenciei, que en Serra i B(>ldú riia publicada; mes no l'he vista.

50.

Modcrat

LA PEPA ÜE NIUBO

— N— ^-r 1- \~-'^ \—^

-^-

-f— i — ^ — ! — ^— T— ^-^ — ^-h^— I— I — I n-H

Per tcts els quins fes - te-gen vui dic - tá u - na can

F-»v — ^p-T-i — * — «— g-f-i^ — P — I — p— T-i — »

No US in - f un - deu amb ni

nes ni els por-teu fa - ci

L *^ -^^;- [ -i — ^ — * -;? - \- — > — i — ^-t-| — * — ~ n— f — ^T-

Per tots els quins festegen \ui dicta una canijo. Xo US infundeu amb nines ni els porteu fació.

Fortuna i mala estrella: que afortuna t só jo!

De (jiialre (juc'ii íestejcj totes m'han dit que no, sino és la pobre Pepa, que'm porta fació. Mes, si ella me'n porta,

molta mes li en duc jo. El dissabte de Pasqua me'n determini jo d'aná a passar vetllada a casa de l'amó. Quan truco a la porta ja la veig al baleó. — Puja, puja, Esidro. 'Sidro, no tingues pó. Tots son al Hit que dormen: tots dormen sino jo. — Son pare se'ls escolta detrás, amb un bastó.

Centre Excursionista de Catalunya

25

Li en dona garro tada:

li fa caure el carpo:

an ella tres o quatre

per sobre del gipó.

— No me'n darás mes, Pepa;

no me'n darás mes, no:

no pas de malvasía,

grana txa amb lo porro. —

Per les fes tes de Pasqiía molt trist estava jo. La meva mare em deia:

— Esidro: qué és aixó? —

— Me n'han casat la Pepa, la Pepa de Niubó:

m'ha dat, per malvasía, vinagre del mes bo.

QUAN VAREM SER A L'EMPORDA

Andantet

ÍElE5HÍf^=^iÍ?ͧÜÍÍi^í^

=^=T-^

:r^i:d=zÍ5ZTi:i:

Quan va - rem sé a

l'Em-por

da en fe - iaunbon

I /^ 1

gP^ISp^lfii^gpf^ffEpZ^I

ciar de

Ilu - na: 1 menys

ens va

rem po-sáa can

9~

tá.

tá.

ai de la nit!.

a ca - sa d'u-na mi - nyo - na. Ai de la

nit!

Quan várem sé a l'Empordá en feia un bon ciar de lluna: ens várem posa a canta a casa d'una minyona.

Ai de la nit! Ai de la nit, que tant poc dura! Ai de la nit!

La minyona ho ha sentit:

ella n'ha eixit en finestra:

— (-'Qui son, aqueixos senyors que van en aqueixes hores?

— Nosaltres no som senyors, que som jovent de ventura. — Qui la pogués alcancar

en una cambra ben fosca!

no hi hagués manyans al món!

les claus ne fossen perdudesf

Aquesta lletra deu ésser un trog mal arreglat de Y Arrepenti- miento tardío, que ]:)ublica en Milá i Fon tañáis (núm. 291).

LA POLLA BLANCA

Viu

— k-a

Quan jo

Í=í:

:^=^:

^-

n e - ra pe

tet jo en fes - te

ja - va:

i

254

BUTLLETÍ DEL

Molí uiu

:=^:

con nesóes-tat mes gran-det me I'han ca - sa - da. Lu la la

Maiys ^^

ra,

lu la la-rá, lu la - ra, lu la lu la - rá.

Qiian jo n'cra pctitct

jo en fes teja va: con ne só estat niés grande t

me I'han casada.

Lulalaiá, Iiilalará, hilara, lulalulará.

Me I'han dada a un gabaig,

malagonyada! Eli s'hagués trencat el coll

passant l'Espanya! Les nines de Quelicón

renten bugada: no ho fa pas la mia amor,

que no'n va a Taiga. No la veig ni en baleó

ni en ventana. Jo me'n pujo escala amunt,

com els de casa. La trobo a vora del foc

que's pentinava: la pinte ta n'era d'or,

l'anell de plata. Ja li poso la má al coll

per mes aimar-la. Me'n vaig a casa un barber

per fer mes planta, per veure con sor tira

la polla blanca.

Mes incompleta publica aquesta caneó en Guascli (núm. 48),

QUAN JO N'ERA PETITET

Andantet

'^^Il^\'^á=^\^^^:M^=^^^

Quan jo n'e - ra pe - ti - tet, que n'e - ra un jo- ve - net

- — '■^=^ m m — — * 1 1 T 9'^ ^ \ — 9^^' ¡^

ten

dre, me'n po - so a en - ra - o - nar amb u - naher-mo - sa don

ÍÍE.Í=Í^Pí5ÍEll^,^¿=-^ÍEfEÍ.|5^

ze

lia, amb u

naher-mo - sa don - ze

lia.

Centre Excursionista de Catalunya

255

Quan jo n'era petitet, que n'era un jovenet tendré, me'n poso a enraonar amb una hermosa donzella. L'en só festejat quatre anys portant-li voluntat ferma, i, passats aquestos anys, un amic me la va pendre. Ens várem desafiar per anar a l'arboleda. Me n'arrenco del punyal: tres punyalades li pego: Tuna li en pego al pit, l'altra en el costat esquerre, l'altra a la boca del cor, que aquella era la mes ferma. Tant prompte com 'gué caigut jo me m'aní a l'iglesia: me'n poso a fer oració

a l'altar de Santa Tecla. Mentres feia oració la justicia me ve a pendre. Demaní una hora de temps per 'ná a veure l'amoreta, i en aqueixa hora de temps encara me donen pressa.

— Déu la gord, la mia amor. De qué n'esteu tant tristeta?

— La tristesa que jo tinc

que n'hagueu d'aná a desterro:

a desterro per set anys

i tant lluny d'aquesta térra!

— Adeusiau, mia amor. Amb salut nos poguem veure: si en aquest món no'ns veiem a la gloria ens pogam veure, dalt de la gloria del cel,

jo fadrí i vos donzella.

L'ANGELETA

Llarg

El

di

a deSantJo - an, com

és fes-ta as-se-nya

P=Í:

-X

da

-(5'-

la - da, to

■0 ^ 0-i ^ ^__^_J ^ ^_ 0 1 1 0 0 0

ta lagentdelcar - rer

l'en

ho - ra bo -na m'han

:±i:

da, l'en

l_

1^-

ho

ra bo-na m'han da - da.

El dia de Sant Joan, com és festa asssenyalada, tota la gent del carrer l'enhorabona m'han dada.

— Ara bé haurás alcan9at lo que'l teu cor desitjava?

— Jo no lio alcanzaré mai :

primé en seré a la mortalla. - Tenint aqüestes raons son pare la n'ha cridada.

— Angeleta, hem de marxar, que la jornada n'és llarga.

— Adeu, roses i clavells, les que jo us 'vía plantades;

256

BUTLLETÍ DEL

també el jardí del mcii hort, que cada dia regava. — Ja l'agafa per un bra9 i a cavall la n'és pujada. Con varen sé al cap del pont n'encontra el seu currutaco.

— ¿On la dones, Angeleta, tant fresca i acolorada?

— M'han casada a Tarragona, pro em pensó no hi viuré gairc.

— Si tenía el cavall blanc jo vindría a acompanyar-te.

— Ja s'estima, jovenet,

que ja tinc qui m'acompanya: al davant tinc els criats, al darrera pare i mare, al niig hi tinc el niarit.

que és el qui mes m'acompanva.

— Llanya aquest ram de clavells, que son flors emmetzinades.

— No son cnimctzinats, no, que son una recordanya. — ■

Pels carrcrs de Tarragona molta gent se la mira ven.

— ¿Qui és aquella senyora tant fresca i acolorada?

— De quatre metges que hi lia veges lo quin mes t'agrada.

— No tinc mester metges, no: capellá per confessar-me.

Aquesta cangó, de la qual sois sabía aquests versos el Calic, pot veure's en en Milá i Fontanals (núm. 338), en Pelay Briz (vol. V, pág. 195) i en Guasch (núm. XXI). L'argument, segons el matcix Calic, és que'l seu galant l'emmetziná amb un ram de clavells. Son germá li diu que'l llenci : ella no vol fer-ho. Li van a cercar metges : sois vol el capellá.

EL GABATXOT

Andantet, qiiasi viu

dot. Si n'ha vin-gut de la

m —

Fran - ga mal cal - gat i mal ves

tit : da - ri - dot, da - ri

dit. Se n'és po - sat en

dan - 9a : lu la

^^^

É=Z5^^í^lfÍ^Í=?^^=ÍEÍ^ÍEÍ£E^¿EEl

la lu la - rai.

lu la lu la lau lu la

raí

Centre Excursionista de Catalunya

257

N'ha vingut un gabatxot: daridit, daridot,

Si n'ha vingut de la Fran9a

mal cal9at i mal vestit: daridot daridit.

Se n'és posat en dan9a: luíala lularai,

lula lulalau luraina.

Les noies d'aquell veinat n'han tingut piedan9a: li n'han dat uns pantalons que eren de tela blanca; li n'han dat uns mitjonots que les mosques hi passen;

li n'han dat uns sabatots,

que tot l'ensarramanquen;

li n'han dat un giponot,

que no valía gaire;

li n'han dat un barretot

de cuixal de paraire;

li n'han dat uns mocadors

peí coU i la butxaca.

Quan se veu tant adornat

ja parla de casar-se.

— Criada haig de menester,

pero la vui d'Espanya.

Ens en irem Fran9a endins,

i allí viurem en xambra.

Andant

EL día QUATRE de MAIG

mm^M^^^m^^^t^^-

El di

qua-tre de rnaig, re - ga

-#— ^— #-

+=i

la - da pri-ma

ve - ra, fio - ri - rán to-tes les flors, los cía

i^E^fliÉM^^

vells

i les ro

retrassat

/'TS

se - tes, los cía - vells

i les ro

se - tes.

El dia quatre de maig, regalada primavera, florirán totes les flors, los clavells i les rosetes; florirán los ametUers que fan la flora vermella; cantarán lo rosinyol, la gotlla i la cadernera... També cantaría jo, bona amor, si em dau Ilicencia:

cantaría les virtuts d'una hermosa donzella. N'és d'una ciutat tant gran que se nomena Figueres. Passant jo peí seu carrer tiro un ram a la finestra, i a cada brotet del ram si n'hi havía l'amor seva.

Nü't pensos pas tu, tampoc,

3^

258

BUTLLETÍ DEL

ser del món la mes hermosa: la ventura que tu tens que bé se't posa la roba,

que si acás no fos aixó del món seríes l'escoria.

Els dotze primers versos se troben en altres cangons d'argument molt diferent. (Vide Guasch: Cangons popidars, núm. LXV.)

PART DE SOL-IXENT

Ben moderat

Part

EÍ55E^i=í:f:

de

-0 —

=q=:1==Í5i

i - xcnt, al peu d'u

ro - ca,

p-^=]^i

fe

itlfe

~91

— 0-

si n'hi

haun po

bht que se'n diu la Po - bla, si n'hi

-2 —

::Í5=-

ha un po

blet.

Part de sol-ixent, al peu d'una roca, si n'hi ha un ])()blct que se'n diu la Pobla que jo hi tino l'amor, la que's diu Antonia, blanca com la neu com si era una monja, monja d'un convent deis de Barcelona. I un (lia, jo estant en jóc de pilota, me'n diuen : — Joan, tc'n casen l'Antonia. — Me'n vaig carré avall sonant la viola. Quan só a mig carrer ja l'encontro sola.

— M'han dit que us caseu aml) \\n noi d'Aitona.

— No cregueu aixó.

no cregueu tal cosa. Fins l'hora present en só estada vostra: d'ací en endavant la mateixa cosa. — Diumenge vinent vaig a missa d'onzc. Quan ne vaig sé allá sentó el matrimoni. Jo no ho puc sentir: me'n vaig a defora. Veig un amic nicu, el crido i l'hi contó.

— Me'n vull fer soldat de les dobles grogues.

— No't facies soldat per una minyona, que prou mes n'hi ha al lloc de la Pobla.

— No ))as, ]iels meus iills, com era rAntf)nia.

Aquesta cangó es popularíssima i molt variada. (Vegi's el Cango- ner popular.) Com altres, és publicada acjuí per la música. (Milá, 292.)

Centre Excursionista de Catalunya 259

PUBLICACIONS REBUDES

(tercer trimestre)

Boletín de la R. A. de Buenas Letras, Barcelona. (Janer a Mar9 1913.) — J. Bo- tet i Sisó: Notes numismatiques . — F. Carreras y Candi : Les obres de la Catedral de Barcelona. (Seguirá.) — J. Miret y Sans : Pro sermone pleheico. (Seguirá.) — R. de Tucci : Una nota di numismática catalana. — • F. de Sagarra : Una oració catalana del segle xiv. — A. Vila, pbre. : Lo Senyorivi feudal de Castellgali. — • Dr. G. Alabart, pbre. : Exposició sobre lo Ilibre <<De Civitaie Dei>>, de Sant Agusti. — Noticias.

Boletín de la R. A. de Buenas Letras. Barcelona. — Discursos leídos en dicha Academia en la recepción pública de D. Cayetano Soler, pbvo.

Boletín de la R. A. de Ciencias. Barcelona. (Janer 191 3.) — Les memories se- güents : C. Calleja y Borja-Tarrius : Psicología experimental. — P. Cas- tells y Vidal : Fenómenos eléctricos. — ■ L. Clariana y Ricart : Rápida ex- cursión á las altas regiones del Análisis matemático. — • H. Gorria y Ro- yau : Nota sobre las industrias de la seda en España. — I. Valentí y Vivó: Asesinos suicidas. Nota de antropología analítica. — • A. Bofill y Poch : Al- gunos moluscos de agua dulce recogidos por D. Luis M. Vidal en las pro- vincias de Murcia y Albacete.

Butlletí del C. E. de Lleída. Lleida. (Octubre-Desembre 1913.) — E. Arderiu: Relación de las obras impresas en Cervera. — • Ll. Izquierdo : Bibliografía.

Butlletí del C. E. de Vich. Vich. (Núm. VI, 1913.) — Actes del C. E. de Vich — J. Delclós : Excursió á Sant Joan de les Abadesses. — ■ J. Gudiol, pbre. : El Santíssim Misteri de Sant Joan de les Abadesses. — Benet XIII y la Sen de Vich. — A. Griera : Nota folk-lórica : L'origen d'alguns crits.

Butlletí del C. E. de la Comarca de Bages. Manresa. (Janer-Febrer 1913.) — O. Miró y Borras : El Receptar i de Manresa y la mort del infant en Jaume, comte d'Urgell {sigle xiv). (Comengament.) — J. Sarret y Arbós : En Joan de Peguera. (Notes biográfiques.) — ■ J. Esteve y Seguí : Paremiología comarcana. Boüetí de la S. A. Lulíana. Palma. (Juny.) — E. Aguiló : Capbreu, ordenat l'any I ^0¿f, deis establimems y donacions fets per D. Nuno Sanr de la seua porció. (Seguiment.) — ■ J. Ramis de Ayreflor i Sureda : Cartas reales diri- gidas á lugartenientes, jurados y Grande y General Consejo de Mallorca. Bolletí de la S. A. Luliana. Palma. (Juliol.) — M. I. Sr. D. S. Bové : Santo Tomás de Aquino y el descenso del entendimiento. (Continuado.) — R. de Ayreflor y Sureda : Cartas reales dirigidas a los lugartenientes, jurados y Grande y General Consejo de Mallorca. (Continuado.) — A. M. Alcover: D. J . M. Quadrado com apologista de la Fe Católica. (Continuació.) Bolletí de la S. A. Luliana. Palma. (Agost.) Revue Catalanc. Pcrpinyá. (Juliol.) — J. S. Pons : Une victoire de la poésie

200 BUTLLETÍ DEL

roitssi/loiniaise. — P. de la Alzina : Deixau raucellct al niii. — C. Grando: Tristors. — A. de Valldaura : Pagcs choisies. — J. Badia : Juillet. — J. Gi- bernau : La cofa catalana. — M. Pich y Poch : Una carta de Cerdanya. — P. Barga : El miracle deis aticells. — • J. Amade : Chez nos poetes cataluns roussillonnais. — - P. Canio : Les beanx jours.

Revue Catalanc. Pcrpinyá. Xúmcros corresponents ais mesos d'Agost i Sc- tcmbre.

Ruscino. Perpinyá. — • J. Calmette : La frontiére pyrénéenne entre la France et r Aragón. — Alart : Les faux ducs de Roussillon. — J. Sarréte : Vier- ges ouvertes. Vierges ouvrantes, et la Vierge ouvrante de Palau del Vidre. (Acabament.) — P. Bergue : Les voyelles o et u en catalán. — P. Vidal: Un soldat roussillonnais, le commandant Palegry.

Ruscino. Perpinyá. (Janer-Marg 1913) — P. Vidal : Les monuments histori- ques «classcs>> dii départament des Pyrcnées Orientales. Liste des monuments historiques «classéS'>. Bibliographie des monuments historiques «classési>. — - Dr. E. Fontaine : Médecins et empiriques en Roussillon au xviii sic- cle. — P. Vidal : Mélanges de toponymie catalane *. — P. Bergue : La langue et la versification des poetes roussillonnais. L Talrich. — J. Vinyes: Siége et prise de Bellegarde par l'armée de Ricardos. Baiaille de Bouloit et reprise de Bellegarde par les troupes de Dugommier. — P. Vidal : Le conventionnel Milhaud. — Chronique archéolo gique . — Bibliographie.

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (¡uliol-Ago.st.) — J. Gómez Centu- rión : Jovellanos y los colegios de las órdenes militares en la Universidad de Salamanca. (Acabament.) — A. Blázquez y A. Madrid Muñoz : Acinipo. — F. Codera : Documento árabe traído de Mejilla. — ■ J. Garín : Hebilla epigráfica cristiana del siglo -K hallada en Ortigosa de los Cameros (T^ogroño).

— E. Harlé : Les bromes antiques de Costig et un petit bceuf aussi de Ma- jorque. — M. de Foronda y Aguilera : Crónica inédita de Avila. — A. Bláz- quez : Compendio de Geografía especial de España. — El Marqués de Laurencin : Euskal-Ervia. — F. Fita : Ara votiva ilicitana. — ■ R. del Arco : Una estación prehistórica en A Ibero Alto (Huesca). — M. Lago y González : Nueva inscripción romana de Osma. — Nogueira de Brito : O sitio de Os- tende. Un documento da Bibliotheca de Lisboa. — Duque de T'Serclaes : Documentos de las fundaciones religiosas y benéficas de la villa de Almontc.

— F. Fernández de Bethencourt : Revista de Historia y de Genealogía es- pañola. — G. Maura y Gamazo : Ambrosio de Morales. Estudio histórico, por D. E. Redel. — - G. Maura y Gamazo : Alfonso de Quintanilla, contador mayor de los Reyes Católicos. Estudio critico por D. líafael Fuertes Arias. — K. Beltrán y Rózpide : Un viaje por Marruecos, por I), f. A. Eguilaz. — V . I-'ita : Gramática de la lengua rifeña.

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Seteml)re-()ctubre.) — F. V'xtív. Xuevas lápidas romanas de Avila. — A. Bonilla y Sanmartín : Historia, crítico-literaria de la Farmacia, y Bibliografía farmacéuiira, por el doc-

* Interessant treball, b(n documentat. (N. de la R.)

Centre Excursionista de Catalunya 261

tor A . Murúa y Valvevdi. — ■ J. Pérez de Guzmán : La España del siglo XIX. — R. Beltrán y Rózpide : Geografía postal universal, por D. E. Moreno Rodríguez. — • P. Artigas : El castillo de Aillon. — ■ J. Lafuente : La cerá- mica celtibera de Aillon (Segovia). — J- R- Mélida, : Antigüedades de Ai- llon {Segovia). — ■ J. Gómez Centurión : Sebastián de Belalcázar, adelan- tado de Pa payan y fundador de Quito. — F. Fita : Inscripciones romanas de El Viso y Alcaracejos, en la provincia de Córdova. — ■ J. Góniez Centu- rión : J avellanos y los colegios de las órdenes militares en la Universidad de Scdamanca. (Continuación.) — J. Pérez de Guzmán : La aviación mili- tar en España bajo el reinado de Carlos IV en i'/'Q2. — Variedades.

Boletín de la R. S. Geográfica. Revista colonial y mercantil. Madrid. (Maig i Juny.) — F. Lozano y Muñoz : La pesquería española de Mar Pequeña y los antiguos reinos del Sus y del Nun. — L. Beltrán y Rózpide : Gibraltar y su comercio. — El X Congreso Internacional de Geografía. — Noticias de la Guinea Española. — - A. Galante : La lengua española en Oriente y sus deformaciones. — • R. Alvarez Sereix : Isla de Tenerife. — Noticias bibliográficas. — • Bibliografía geográfica.

Boletín de la R. S. Geográfica. Revista de Geografía colonial y mercantil. Ma- drid. (Juliol-Agost.) — • F. Lozano Muñoz : La pesquería española de Mar Pequeña y los antiguos reinos del Sus y del Nun. — A. Blázquez : Pre- historia de la región norte de Marruecos. — Los sirios en la República Argentina. — La Exposición y el Congreso Hispano- Americano de Sevi- lla. — Segundo Congreso Español de Geografía Colonial y Mercantil. — Bi- bliografía geográfica.

Boletín de la R. S. Geográfica. Madrid. (Segón trimestre de 1913.) — ■ M. Con- rotte : Sumaria relación de los viajes y exploraciones hechos por los españoles desde l88g hasta el día, presentada al X Congreso Internacional de Cien- cias Geográficas que se reunió en Roma del 2y Marzo al j de Abril de igi ^. — • J. de Ciria y Vinent : Excursiones por la provincia de Zamora. El país y las lagunas de Sanabria. — - Noticia de la navegación de la fragata de guerra titulada <<Sanía Rosalía>> en el año IJJ^. '■ extracto del diario de na- vegación de dicha fragata, hecho por el teniente de navio D. José de Ma- zarredo, con un prólogo-informe del Excmo. Sr. D. M. de Saralegui. — Me- moria sobre los trabajos efect^lados por el X Congreso Internacional de Geo- grafía celebrado en Roma del 2y de Marzo al 5 de Abril de i Qi 3; presemada a la R. S. Geográfica por el limo. Sr. D. AI. Conrotte, delegado de la misma en dicho Congreso. — Descripción y cosmografía de España, por D. Fer- nando Colón. Ms. de la Biblioteca Colombina. (Continuado.)

Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Juny.) — JA. Re- villa : Una obra auténtica de Berruguete {el retablo de la Adoración de los Reyes en Santiago). — C. Espejo y J. Paz : Documentos para ilustrar las ferias de Medina del Campo. (Continuado.) — Regla de una cofradía del siglo XIV en Valladolid.

Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Agost.) — V. Lam- pérez : El Real Monasterio de Santa Clara de Tordesillas {Valladolid.) -

202 BUTLLETÍ DEL

J. A. Revilla : Uti retablo conocido : imas escultuvas vulgarizadas, y unos lienzos poco conocidos. (Acabament.) — C. Espejo y J. Paz : Documentos para ilustrar las ferias de Medina del Campo. (Acabament.) — N. Alonso Cortés : La Fastiginia. (Continuació.)

Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Saragoga. (Juny-Jn- liol.) R. P. J. Thalhnmier : J/o'?/;/()s dípteros de España. (Acabament.) — P. Ferrando Alas : Estudio de las rocas eruptivas de la provincia de Za- ragoza.

Boletín de la Comisión Provincia! de Monumentos Históricos y Artísticos de Orense. Orense. (Maig-Juny.) — B. F. Alonso : EA coro de la Catedral de Orense. — M. Castro : Documentos históricos. — M. M. : Bula concedida por el papa Inocencio VIII, en /^8y, a la iglesia Catedral de Orense y a la Hermandad del Santisimo Cristo que en ella se venera. — B. F. A. : Con- ducta humanitaria de las órdenes religiosas. — Priorato de Rocas. — A. Saco V Valle : Literatura popular de Galicia. (Continuació.)

Boletín de la R. Academia Gallega. Coruña. (¡uny.) — Homenaje á D. Manuel Murguia.

S'han rebut, a mes, les següents ]:)ublicacions :

Revista Musical Catalana. Barcelona. (Juny.)

Estudios Franciscanos. Sarria. (Fins a Agost.)

Hojas Selectas. (Barcelona.)

Revista Montserratina. Montserrat. (Fins a ^^etembre.)

Revista de Menorca. Mahó. (Fins a Jnliol.)

La Fotografía. Madrid. (Juny.)

Málaga. Revista del Sindicato de Iniciativa y de la Sociedad Excursionista. Málaga. (Juny.)

La Montagne. París. (Juny.) A. Sarlin : Les Aravis. — P. Arbós : Le noma- disme dans les hautes vallées savoyardes : Etude de géographie humaine. — • P. Chevalier : Essai de campement dans le massif de Belledonne. — • Chro- nique. — Bibliographie.

La Montagne. París. (Juliol.) — ■ M. Bal : Quelques sommets pyrénéens : a'^cen- sions sans guides. — E. A. Martel : La question des parc^ nationaux en /'ranee. — Chronique. — Bibliographie.

La Montagne. París. (Agost.) — E. A. Martel : La question des pares 7UUio- naux en Erance. — V. de Cessole : Ascensions nouvelles a la cime sud de V Argentera. — Chronique. — Bibliographie.

La Montagne. París. (Setembre.) — ■ J. d'Ussel : La créte des Tempétes : premier passage. - E. Ee J3ondidier : Notes hisíoriques et biblingraphiqíies sur la créte des Tempétes. — Ch. Alphen : Voyage en Islande. — Chronique. — ■ Bibliographie. Bulletin du C. A. F., Section du SO. Bordcus. (Juliol.) — E. Herment : Le pie de Tres Aguas. Xceud hydrographique de premier ordre de la peninsule ibérique. — P. Harlé : De Gavarnie au Cotiella. — !>. T-e P)on(lidi(r : Bro- ces en revisión. (Acabament.) Chronique.

Centre Excursionista de Catalunya 263

Bulletín Pyrénéen. Pau. (Juliol-Agost.) — H. Beraldi : Les lours d'horizon de Schrader. — • Bartoli : L'Estihaoute. — L. Gaiirier : Légende de la Blot- tiére et Roussel. — Chronique.

Bulletin Pyrénéen. Pau. (Setembre-Octubre.) — - H. Beraldi : Les tours d'ho- rizon de Schrader. — M. H, : Itinévaires au sud de Gavarnie. — G. Ledor- meur : Gare aux avalanches! — ■ E. Rayssé : Au port de Venasque, la nuit, en automne. — R. M. : Le pie Lavigne. — L. Gaurier : Légénde de la Blot- tiére et Roussel. — J. Bepmale : Du cap Figuier au cap de Creus. — Fé- dération Internationale des Sociétés Pyrénéistes : XXIII Congrés a Luz.

— Biblia graphie.

Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Tolosa. (Juliol-Agost.)

— P. de Valon : Le Canigou {2y85) et le Carlitte {2g2i). — P. Duffour: Cowipte rendu de l'excursion de Pentecóte. Pie d'Areng {2081) et pie de The- naout {i/f5o). — • Chronique.

Bulletin du C. A. F., Section des Pyrénées Centrales. Tolosa. (Setembre- Octubre.) — - M. Gourdon : Du tac Saoussat a la Vallée du Lys par le col de Medassoles supérieur. — ■ Fédération des Sociétés Pyrénéistes. Congrés d' Automne. Chronique.

Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Maig.) — ■ La Gvotte Favot prés de Goule-Noire {Isére). — E. Morel : Couprie : Notes pour servir á l'histoire des merveilles du Dauphiné. (Continuació.)

Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Juny.) — Autour de la route du Lautaret. — E. Morel : Notes pour servir á l'histoire des merveilles du Dau- phiné. — ■ Les Eclaireurs de France ci Grenoble.

Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Juliol.) — La Tourmente. — E. Mo- rel : Notes pour servir ci l'histoire des merveilles du Dauphiné .

Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Agost.)

Revue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Setembre.) — R. Blanchard : Le lac de l'Oisans. — R. Touchon : Les Sokhrats de Sidi el A'idi.

Bulletin Hispanique. Bordeus. (Juliol-Setembre.) — - H. de la Ville de Mir- inont : Les déclamateurs espagnols au temps d'Auguste et de Libere. (Con- tinuació.) — C. Cirot : Chronique latine des rois de Castille jusqu'en 1 2^6. (Continuació.) — F. Hanssen : Los endecasílabos de Alfonso X. — C. Pé- rez Pastor : Nuevos datos sobre el histrionismo español en los siglos xvi y XVII. (Continuació.) — J. Martliorez : Notes sur l'histoire de la colonie portugaise de N antes.

O Instituto. Coimbra. (Maig.) — J- de Castilho : Memorias de Castilho. — Sousa Viterbo : Artes ind^ustriais e industrias portuguesas. — G. Ramos : O Fausto de Goethe. — ■ F. M. Alves : Memorias arqueólo gico-hi stóricas do distrito de BraganQa.

O Instituto. Coimbra. (Juny.) — G. Ramos : O Fausto de Goethe. — Sousa Viterbo : Artes industriáis e industrias portuguesas. — • J. de Castilho: Memorias de Castilho. — F. M. Alves : Memorias avqueológico-históricas do distrito de BraganQa.

264 BUTLLETÍ DEL

O Instituto. Coimbra. (Juliol.) — G. Ramos : O Fausto de Goethe. — Sousa Viterbo : Artes industriáis e industrias portuguesas. — J- de Castilho : ]\Ie- tnórias de Castilho. ■ — ■ F. M. Alves ; Memorias a'/queológico-históricas do distrito de Br a ganga.

O Instituto. Coimbra. (Agost.) — F. Aldolfo Coelho : Programas e planos de ensijio. — G. Ramos : O Fausto de Goethe. — Sousa Viterbo : Artes in- dustriáis e industrias portuguesas : /. Ouriversa/ia. — J- de Castilho : Me- morias de Castilho. — F. M. Alves : Memorias arqueólo gico-históricas do distrito de Braganca.

Mittcilungcn des Dcutschen und Ostcrreichischen Alpcnvercins. Munich. (Nú- meros corresponents a 30 Juny, 15 Juliol, 15 Agost.)

Bolicttino della Socictá degli Alpinisti Tridentini. Rovereto. (Janer-Abril.) (Maig-Juny.)

Bulletin de Diaicctologie Romane. Hamburg. (Janer-Juny.)

L'Escursionista. Torino. (Xúms. 15, 27 Setembre.)

AIpi Giuiie. Trieste. (Juliol-Agost.)

Alpine Journal. Londres. (Agost.)

Ymcr. Stockolm. (Hált 2 1913.)

Club Aipí Rus. Moscou.

Butlietí del C. A. de Crimea i del Caucas. Odessa. (191 3.)

Bulletin Mensuel de la Chambre Syndicale Fran^aise de la Photographie. Pa- rís. (Maig-Juny.)

MEMORIA DEL SENYÜR SECRETARP

Senyors:

COMPLINT el precepte reglamentari, vine a donar- vos eompte deis treballs del nostre Centre durant l'any que ha terminat. Trenta-set ne porta d'existencia, i cada vegada que'ns aturem a girar els ulls cnrera quedem sorpresos del camí recorregut i del grau d'intensitat i eficacia a que ha arribat la nostra acció. El curs que acaba de finar assenyala tambe un grao mes alt en la marxa ascen- sional del (j:xtre, i avui píxlem dir amb orgull (jue, després de les inquietuts consegüents ais períodes constitutius, se troba ja aquesta entitat en plena conciencia de la propria for^a, característica de les e}X)(]ues de vigorós desenrotllament. Cada Secció té clarament mar-

* Llegida en la sessió inaugural del curs de 1913-1914 del Centre Excursionista DE Catalunya.

Centre Excursionista de Catalunya 265

cat el seu objecte, i el persegueix amb la constancia i el braó que en llur sí porten els grans entusiasmes, sentint-se totes elles fortament enllagades per assolir el noble ideal de cultura que perseguim des del primer dia de l'existencia de la nostra associació.

La vida excursionista, encaminada a divulgar cada dia mes el coneixement de les belleses naturals i artístiques de la nostra térra, ha sigut com sempre l'objectiu primordial de les nostres tasques, i durant l'any passat, com en els altres, ha trobat entusiastes conreadors entre'ls^ nostres consocis; i ho prova d'una manera ben evident la relació que vaig a fer del crescut nombre d'excursions realitzades i conferencies celebrades durant el darrer curs.

Aquest s'inaugura, el dia 13 d'octubre, amb una excursió al massig de Garraf i pía de Begues, efectuada per alguns socis del Cen- tre a l'objecte de conéixer les aspres serralades de Garraf. Dies mes tard, el 19, se'n porta a cap una altra vers les serres de Berti. Els dies 25, 26 i 27 la Secció de Geología i Geografía física verifica una excur- sió a Alp, Pedro deis Quatre Batlles, Puigllangada i Toses, en el massig de la gran serralada pirenenca; i el propri dia 27 se'n realit- za una altra a Capellades i Vilano va del Camí, visitant les coves prehistóriques del Capelló i els jaciments eocénics d' aquella en- contrada. El dia 24 la Secció d' Arquitectura efectúa la visita a la Fábrica Central Térmica de Sant Adriá, de T Energía Eléctrica de Catalunya.

Comenta el mes de novembre amb una excursió feta, el dia 3, per la Secció de Geología i Geografía física, al Papiol, visitant els jaciments pliocénics i filons minerals del seu terme. El dia 10 la Sec- ció d' Arquitectura ana a Sant Lloreng del Munt, Sabadell i Terrassa; i el mateix dia la Secció de Fotografía es dirigí vers Vallvidrera, can Cuyas, torres de Santa Margarida, del Bisbe, la Salut i Sant Feliu del Llobregat. El 16 un bon nombre de consocis anaren a la serra de Montmell, assolint el cim de l'Atalaia (prop de 900 metres d'alti- tut); i, finalment, el dia 24, la Secció de Fotografía organitzá una ex- cursió a Hostalric, Castell de Montsoriu i Breda. Durant aquest mes la Secció d' Arquitectura efectúa distintes i profitoses visites a la fundició Escorsa, a la fábrica de vidrieres deis Srs. Rigalt, Granell i C.^, a l'esglesia en construcció del Carme, a la Casa de Lactancia, a la Biblioteca del Museu del Pare, i al taller de bisellar cristalls i miralls de D. Domingo Jover.

Per acabar l'any haig d'esmentar les excursions dutes a cap per la Secció de Fotografía al monestir de Sant Cugat del Valles;

33

206 BUTLLETÍ DEL

a Martorell, castell de Sant Jaume i Gélida; i la visita a 1' Hospital de Sant Pau; l'efectuada per la Secció de Geología i Geografía físi- ca a Castelldefels i Costes de Garraf, i les que a distintes notables construccions porta a cap la Secció d' Arquitectura.

L'any nou s'inaugura amb una interessant excursió de tres dies organitzada per l'activísima Secció de Fotografía vers la Conca de Barbera i la Segarra. La propria Secció realitza, el día 26, una nota- ble excursió a Sant Martí de Sarroca, Torrelles i Santa María de Foix; i el 19 se dirigí, amb assistencia d'un bon nombre de consocis, vers la veína serra de Vista-Rica, coU del Pas del Vent i Sant Iscle de les Feixes. El día 12 la Secció de Geología i Geografía física efectúa una excursió científica al turó i castell d'Aramprunyá per visitar els Lcrrenys primaris i secundaos d'aquell terme.

Peí mes de febrer s' empreñen les excursions a Vilassar i Premia de Dalt, i a Centelles; totes dues organitzades per la Secció de Foto- grafía; i el dia 9 la Secció de Geología i Geografía física visita els ter- renys cretacis, triássics i silúrics deis entorns de Vallirana i Ccrvelló. La Secció d' Arquitectura ana a Sant Cugat del Valles el dia ib, i durant aquest mes visita diferents cases en construcció de la nostra capital.

El dia 9 de mar9 la Secció de Fotografía efectúa una excursió a Sabadell i bosc de can Feu; durant els dies 23, 24 i 25, una altra, molt important, a Calaf, Pons, Artesa i Balaguer, retornant per Tar- raga desprcs de tres ben profitades jornades, i el 30 una altra vers Castelldefels, Vilanova i Sitges. S'han d'esmentar també la sortida que en aquest mes efectúa la Secció de Geología i Geografía física vers els estanys del Remóla i de la Ricarda, prop de la desembocadura del Llobregat, i les visites que la Secció d' Arquitectura realitza a les cases de la Reforma, a la Catedral i a la casa del malaguanyat Sr. Gallissá. Durant el mes d'abril, la Secció de Fotografía, sempre infati- gable, emprén una excursió, el dia 13, a Malgrat, castell de Palafolls i Tordera; el dia 20 a Sant Feliu del Llobregat, visitant la Torre Blan- ca; i el dia 27, amb assistencia d'un nodrit nombre de socis, a Bla- nes, Lloret, Santa Cristina i Tossa.

Aprofitant les diades de Pasqua, en la primera quinzena de maig, la propria Secció de Fotografía efectúa un espléndid itinerari cap a Figueres, Liado, Mare-de-Déu del Mont i Besalú, i un altre, també ben important, cap a Vilafranca, Pontons, Sant Magí de Brufaganya, Queralt, la Llacuna, Sant Joan de Mediona i vSant Sadurní d'Anoia. El dia 18 la mateixa Secció es dirigí a Gualba, Campins i Sant Celoni; obtenint-se en totes aqüestes excursions un sens nombre de vistes

Centre Excursionista de Catalunya 267

fotográfiques. Durant el propri mes repetí la visita a la Torre Blanca de Sant Feliu de Llobregat.

Per últim, tanquen aquest curs, tant fecunde en excursions, la visita al monumental Palau de la Música Catalana i l'excursió que's realitzá el dia 6 de juliol al reial monestir de Santes Creus; totes dues organitzades per la Secció de Fotografía,

I passem a les conferencies. Després de la sessió inaugural, que tingué lloc el dia 11 d'octubre del darrer any, comenta el torn de conferencies, que ana seguint sense interrupció tots els divendres fins entrat el mes de juny; essent-hi desenrotllats per rellevants personalitats i distingits socis del Centre els mes diversos temes sobres diferents materies, figurant, empero, en la major part, les des- cripcions artístiques o arqueológiques de les encontrades recorregu- des pels conferenciants en llurs excursions.

Va obrir aquest torn de conferencies el soci D. Feliu Duran i Cañameras, el qual ens dona lectura, el dia 18 d'octubre, de la res- senya d'un Viatge a Nápols, Pesio i Pompeia, projectant-se, com a mostra gráfica del mateix, un gran nombre d'interessants vistes; i, el dia 25, D. Antoni Gallardo Garriga dona una curiosa conferencia sobres una Excursió a Tetuán.

Comengá el mes de novembre, el Dr. Francisco Xavier Pares, exposant una Excursió a les valls d'Aspe, Campfranc i Tena. El dia 15 continua el Dr. Pares amb la lectura de la ressenya d'una interes- sant Excursió a Jaca, Sant Joan de la Peña i Osea. El dia 22 D. Antoni Bartumeus llegí unes impressions d'una Excursió per la valí de Fla- misell i llacs de Capdella; i el dia 29 continua el propri senyor amb la lectura de la ressenya d'una Excursió de la valí de BoJií a la valí d'Arán.

Fou la primera conferencia del mes de desembre la del Dr. F. Xa- vier Pares, en la qual dona a conéixer una Excursió peí baix Llobre- gat, presentant un gran nombre de vistes fotográfiques. El dia 13 D. Feliu Duran descrigué una interessant Excursió a Cervera, Bell- puig, Vallbona de les Monges i Lleida, exposant les llurs belleses artístiques; i el dia 20, el nostre benvolgut president, D. César A. Torras, acaba l'any llegint la seva Descripció de la serra del Ven, treball ja publicat en les planes del Butlletí.

Comengá l'any nou el Sr. Duran Cañameras amb una confe- rencia, continuació de la seva ressenya d'una Excursió a Cervera, Bellpuig, Vallbona de les Monges i Lleida. Segueix,el dia io,D.Eduard Vidal, descrivint una Excursió per V encontrada d' Oloí; el dia 17 D. Jo-

2 68 BUTLLETÍ DEL

sep Domenech cxposant una Excitrsió a ¡a Renclusa (Montanvcs Malc'idcs); i Mn. Jaume Oliveras, cls dios 24 i 31, ressenya. magistral- ment unes Ascensions des de la valí de BoJií al pie d'Anelo, i des de Bagneres de Luehojí a la Maladela; essent iMustrades totes aqüestes conferencies amb la projecció de nombrosos clixés fotográfics.

Continua aqüestes conferencies Mn. Jaume Oliveras, peí mes de febrer, ressenyant les Aseensions ais Pies de Culehres, Anelo i la valí de Valibierne, i VExeiirsió des de Valihierne a les valls d'Arán i Bolií passant pels ports de Llauset, Celada, Colomés i Riberela. D. Jo- sep Domenech i Mansana exposá, el dia 21, l'interessantíssima res- senya d'una Excursió per les esglesies de les valls de BoJii i Aran; i, el dia 22, el nostre distingit consoci D. Manel Muntadas i Rovira dona una conferencia preparatoria de la lectura de son poema epic- religiós Montserrat.

El dia 7 de marg. el Sr. D. César A. Torras, dona una conferencia sobres el lloable tema Conveniencia d'evitar la desaparieió del san- i liar i de Nuria. El 14, el Sr. D. Eduard Vidal i Riba,, explica Una visita a les ciiitats de Tortosa i Peñíscola, i seguidament va donar compte de l'excursió sportiva vers Ribes i el Taga; i el Sr. Duran Cañameras conferencia, el dia 18, sobres Una visita a la ciutat de Toledo. El dia 4 d' abril tingué lloc la vetllada necrológica en honor d'en Francesc Ubach i Vinyeta, ex-president de TAssociació Catalanista d'Excursions Científiques, en la qual van llegir-se dife- rents treballs del malaguanyat poeta i un estudi crític-biográfic sobres el mateix de D. Ramón Picó i Campamar. El nostre president, D. César A. Torras, va dedicar també sentides páranles a la bona memoria de l'homenatjat. El dia 11, D. Josep Salvany, ressenya una Excursió a Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Igualada; i, final- ment, D. Jaume Riera i Colom descrigué en dues conferencies Una visita-exciirsió a Villa de Mallorca, presentant una bonica i interes- sant coMecció de vistes fotográfiques.

El mes següent, D. Joan Danés i Vernedas, contá, en dues ses- sions, una molt interessant Excursió de Sant Joan de les A badesses a Besalii. Els dies ib i 30, D. F. Xavier Pares, omplí les sessions ressenyant alguncs de les excursions per ell efectuades durant son viatge a HoManda; i, el dia 23, l'arquitecte D. (iuillem Busquets, des- enrotllá magistralment el tema Les Modernes urbanitzacions angleses.

Comenta el mes de juny D. César A. Torras, qui ressenya, amb la seva gran competencia, una Excursió per les serres de Pinos i valls d'Ardévol, Llovera i Vallferosa. Segueix, el dia 13, D. Ceferí Roca- fort, amb una conferencia sobres una Excursió de Cranada a I' Al-

Centre Excursionista de Catalunya 269

pujarra Alta, Sierra Nevada i ascensió al Mulhacen; el 20, els se- nyors D. Juli Soler i D. Fidenci Kirchner, donaren compte detallat de tots els treballs efectuats per a la construcció del nou refugi de la Renclusa; i acaba el curs el propri Sr. Soler Santaló descrivint, el dia 27, La Valí de Gistain en els alts Pireneus d' Osea.

Com acaben de veure, dones, la vida general del Centre ha sigut en extrem intensa, no havent-ho sigut menys la de les Seccions.

L'infatigable Secció de Fotografía, gracies ais esfor9os de la qual arribarem a posseir el somiat inventan grafio de Catalunya, a mes del crescudíssim nombre d'excursions per ella realitzades i abans recontades somerament, va organitzar una brillant Exposició Fo- tográfica en els salons de la casa Reig, que, com altres anys, va veu- re's coronada amb el mes falaguer deis éxits.

La Secció d' Arquitectura ha donat també, durant el curs, excel- lents mostres de la seva vitalitat, havent organitzat, a mes de les excursions, conferencies i visites abans ressenyades, el Concurs d' Ar- quitectura celebrat en les darreríes de l'any 1912, el qual mereix tota lloanga peí franc éxit obtingut; essent d'esperar que se n'ini- ciarán d' altres no menys importants, que contribuirán a enriquir l'historia del nostre art i fomentar 1' arquitectura de la nostra térra. Han sigut, a mes, considerablement augmentades, en el darrer curs, les importants coMeccions que aquesta Secció posseeix de les belle- ses arquitectóniques de Catalunya.

La Secció de Folk-lore comengá les tasques del curs amb la lec- tura d'un molt curios treball de D. Ceferí Rocafort sobres Els Reiers; transport fluvial de la fusta en les encontrades lleidatanes.

El president de la Secció, D. Rosend Serra i Pagés, dona, el dia 7 de desembre, una conferencia sobre folk-lore desenrotUant el tema La nostra tasca a fer com exposició deis treballs a realitzar per la Secció durant el curs; i el mateix senyor dissertá, el dia 4 de janer, sobres el tema La Festivitat deis Reis.

Mes endavant, el conegut escriptor D. Manel Muntadas i Ro- vira, omplí algunes sessions amb la lectura del seu grandiós poema épic-religiós intitulat Montserrat; i, finalment, el Sr. D. Rosend Serra i Pagés dona dues notables conferencies sobres el Valor deis aplecs enigmátics. Necessitat de fer el cátala i manera fácil de realitzar-ho.

Els Concursos de Sports d'Hivern que tant brillantment havía organitzat la Secció de Sports, degut a les excepcionals circums- tancies de la falta absoluta de pluges i neus durant el darrer hivern a la nostra térra, va malbaratar els esforgos deis organitzadors, veient-

270 BUTLLETÍ DEL

se aquests obligats a sospendre dita festa. No obstant, amb molt bon acord, prepararen una sortida oficial cap a Ribes i vessants del Taga a fi d'efectuar les proves que fossin factibles d'entrc aquelles per a les quals se comptés amb premis oferts peí Centre, com eren els Concursos de salts, i els de skis i luges per a la mainada de Ribes; així és que'l dia 2 de marg se celebra, amb molt éxit, el Concurs de salts de skis, i Tendemá, per primer cop, les curses de skis i luges per a nois, que havíen despertat vivíssim interés entre la gent de Ribes.

A l'igual que'ls anys anteriors, continua donant, en el nostre local, D. Pelegrí Casades i Gramatxes, les se ves tant interessants Couvcyscs sobres Arqueología romana, en les quals féu un detingut estudi i dona a conéixer tots els variats aspectes que ofereix dita especialitat.

També haig de fer menció especial de l'important donatiu fet al nostre Centre, per la viuda del nostre malaguanyat consoci D. Juli Vintró, de les nombroses colieccions de mineralogía i paleontología tant pacientment recollides per aquest; les quals constitueixen una preñada adquisició per al Museu de la nostra Societat.

I ara em veig obligat a tributar el darrer record a tots aquells que en vida foren consocis nostres i que la mort ens ha arrabagat, cntre'ls quals haig d'esmentar, a mes del llorejat poeta D. Fran- cesc Ubach i Vinyeta, en honor del qual se celebra la vetllada ne- crológica de que ja he parlat abans, el distingit patrici i iMustre jurisconsult barceloní D. Ildefons Suñol i Casanovas, i els nostres companys D. Marc Rocamora, D. Ramón Soriano, D. Martí Miret i 1). Félix Iglesias.

Finalment, abans d'acabar aquesta Memoria, haig de parlar- vos d'un deis actes mes importants portats a cap peí Centre : tal ha sigut el felig acabament de la tramitado necessaria per obtenir permís per a la construcció del nou refugi de la Renclusa a les Monta- nyes Maleídes, i l'inauguració, a mig estiu del 191 2, de les obres preliminars del mateix. Gracies a les valuoses gestions i a la gran acti- \'itat del nostre bon company D. Juli vSoler, ben aviat será un fet la. construcció de dit refugi, el primer d' aquest genre en el massií; mes important de tota la carena pirenenca, i que tants aventatges ha de reportar ais nostres excursionistes i ais de la nació veina.

Tal ha sigut, breument recontada, la vida del Centri-: duranl el jxissat exercici. Sois ens cal afegir, per acal) r, (jue'l dia ^]o del

Centre Excursionista de Catalunya 271

darrer mes de juny tingué lloc la Junta General ordinaria que marquen els nostres estatuís socials, procedint-se a Taprovació de comptes, renovació parcial de carrees de la nostra Junta Directiva, i discussió de proposicions presentades.

Els fecundes resultáis obtinguts han de servir-nos d' esperó per a dur mes endavant encara la nostra tasca, i acabar de desenrot- llar les iniciatives comen^ades, algunes de les quals requerirán tota la nostra activitat i el nostre entusiasme. Ni Tuna ni l'altre cree que'ns manquin perqué alió que un jorn sembla a ulls de molts una visió d'iMús sigui ben aviat una realitat fecunda per a gloria del Centre i major enaltiment de la nostra estimada Catalunya.

He dit.

DISCURS PRESIDENCIAL*

Senyors:

No és la primera vegada, en el nostre casal, que'l president delega en la vice-presidencia l'encárrec de portar la páranla en aquesta solemnitat. En el transcurs deis anys que per a honra i profit del nostre Centre ve ocupant el sillo presidencial D. César August Torras, per tres vegades s'és donat aquest cas, volent el se- nyor Torras, per un excés de modestia, que no fos sempre la seva veu la que's deixés sentir en les sessions inauguráis. A sos precs reite- rats, ais quals hem hagut de deferir per fi, se deu el que siguem avui nosaltres els que vinguem a substituir-lo, dolent-nos mes que ningú d'aital substitució, que a vosaltres en primer terme perjudica. Vol- gueu-nos-en perdonar.

Lo que sobres excursionisme s'ha dit sobrepassa els límits de l'humana fantasía, i lo que se n'ha escrit i publicat omplena biblio- teques. Es tema inagotable, i son interés no pot decaure mai, ja que'ls devots de l'excursionisme son també en nombre incalculable. Cap home civilitzat deixa de sentir l'afany de moviment, 1' ansia de veure, el desig d'estudiar i contemplar nous horitzonts, de co-

* Llegit en la sessió inaugural de curs de 1913- 1914 del Centre Excursionista DE Catalunya.

272 BUTI.LETÍ DEL

ncixer COSOS noves, de \'ariar la monotonía de l'existencia; cjue aquests, i altres infinits, son els móbils que inipeMeixen a Texcursionisme en totes ses \'arietats i matices.

El que cerca en les se ves correrles un fi purament científic; el que vol completar datos geográfics, hidrográfics o orológics; l'es- peleóleg que's fica sota térra, sondant avenes i fixant els corrents subterranis; l'arqueóleg que surt de casa per recercar i descobrir les restes de T herencia artística de les generacions passades; l'ena- morat deis costums populars, que amb cura i paciencia exemplars recorre encontrades per recollir les tradicions, els usos, els cants i les dances que tendeixen a esborrar-se dins del modern cosmopoli- tisme anivellador; Tenamorat platónic de la montanya, que somnía davant deis immensos panorames deis cims i es concentra en l'im- ponent solemnitat de les valls solitaries; el que sois preté un esplai i una treva en el treball quotidiá; fins el mercader que's desplaga i corre món cercant sortida ais seus productes : tots, sense excepció, formen part, integrant-la entre tots, de la gran familia excursionista. Potser cap altra branca de l'activitat humana assoleix tant gran amphtut.

Cap d' aquests variadíssims aspectes ens proposem tractar en la present vetllada. Mancats de competencia per a fer-ho, no vol- dríem esborrar el bon record que servaren d' altres conferencies en que aitals temes han sigut desenrotllats i lo que la vostra me- moria guardi, fruit de lectures i experiencies personalment adqui- rí des.

Volem ocupar la vostra benévola atenció des d'un punt de vista mes general o potser mes concret, segons se consideri. Desitgem parlar-vos de l'excursionisme en son aspecto físic, de les seves rela- cions amb l'organisme del que'l practica, de lo que té de profitós i pot teñir de perjudicial per a la salut de l'indivídu. La tasca no ós petita i sois ens proposem puntejar-la, ja que altra cosa no'ns per- meten ni els comptadíssims dies de que hom disposat per a portar-la a cap, ni els límits forgosament reduits d'una sossió inaugural.

Excursionismo i salut : veus-aquí dos conceptos que hauríen d'anar sempre acoblats i que resulten antitétics moltes vegados. Que rexcursionismo és profitós per a la salut es idea ja vulgar, com que la vida del camp ós mes sanitosa que la de los ciutats; poro, així com aquesta darrera tosí és molt discutible, no ho és menys la primera, presa en termes generáis.

Tot-hom eren (juo l'homo cjuo viu lluny deis grans centres de població, en pie contacto amb la Xaturalesa, ciisposant d'aliments

Centre Excursionista de Catalunya 273

frescos i sanitosos i practicant regularment Texercici corporal, está en millors condicions sanitoses que'l seu congenre de ciutat, on viu una existencia artificiosa, dins habitacions petites i encofurnades, respirant un aire carregat d'emanacions impures i detritus indus- triáis de tota mena, nodrint-se de queviures estantigos i sofisti- cats i amb l'esperít constantment torturat per la Iluita per l'exis- tencia, mes dura i mes difícil en les grans aglomeracions. Tot sembla parlar a favor del camperol, i, no obstant, el promedi de mortalitat és mes gros a les viles petites i en els pobles que a les grans urbs; i, com mes va, mes s'accentúa aquesta diferencia en pro de les ciutats. I és que no n'hi ha prou, amb disposar de bons elements naturals: cal saber-Ios profitar i no desvirtuar-los amb practiques vicioses i nocives. Uhome del camp conviu amb el bestiar i ses dejeccions, té el femer junt a la cuina, beu aigua de pous quasi sempre contami- nats, i desconeix les defenses contra l'infecció, Taillament deis ma- lalts contagiosos, i viu renyit amb les mes elementáis practiques de l'higiene i fins de la netedat. En canvi, l'habitant de les ciutats, hipotéticament mal-sanes, ha hagut de preocupar-se de son millo- rament, ha donat fácil sortida a tots els productes de l'excreta valent-se d'un hábil sistema de canalitzacions, ha cercat aigües purés, ha creat una policía sanitaria severa que vetlla per la salut del po- blé; s'ha apropriat, en una páranla, els valuosos elements que li proporcionen ensems la ciencia i l'industria. No's pot demanar mi- llor exemple del que poden l'enginy i l'inteMigencia degudament orientats.

Cab establir un perfet paraMel entre lo dit i Texcursionisme. Té aquest tots els elements necessaris per a fer-ne un factor sanitari de primera forga; és bo intrínsecament, i l'opinió vulgar no s'en- ganya; pero cal dirigir-lo per bon camí, sense lo qual pot esdevenir nociu i ésser origen de greus malaltíes.

Ouins son els beneficis que se'n poden treure? Proporciona, en primer lloc, un deis plaers mes inefables que pugui gandir l'home: el posa en contacte immediat amb els elements naturals; el retorna, per tot el temps que dura l'excursió, a son vertader medi, sostraient-lo a les artificiositats de la vida coMectiva. Res tant fatigós com la persistencia en el mateix treball i la repetido deis mateixos actes. La variació és sempre un element de descans. I ¿quina variació mes total pot imaginar-se que la deguda a una sortida? Fugim deis car- rers i places que veiem cada dia; deixem enrera coses i persones no sempre grates i amb les quals convivim moltes vegades per la forga de la necessitat. Tot es novitat per ais ulls : s'obliden cabories de

34

274 BUTLLETÍ DEL

ncgoci, preocupacions professiüiials; s'obrc un petit paivntesi a la qiiotidiana existencia, i els ressorts psíquics, sempre en tensió, s'aflui- xen temporalment, adquirint non tremp per a seguir funcionant des- prés amb redoblada energía.

Els llocs que'ns son habituáis teñen quasi sempre, per a nos- altres, records desagradables. Aquí perdérem un allegat benvolgut, allá sofrírem un desengany d'amistat, en tal carrer passárem una penosa malaltía, ens fracassá un negoci quan vivíem en aquell barri. A mida que sumem anys s'engruixeix aquest cúmol de records tristos que's desperten sovint a la visió de tal o qual objecte. En les nostres passejades i en els nostres viatges mai topem amb aqüestes que podríem nomenar íites negres de 1' existencia : sois venen a la fantasía imatges fresques i agradables, i es desvetlla rintebligencia amb un renovament d'idees. Tot ens és nou i tot ens sembla erigit i creat per al nostre goig i la nostra satisfacció. Per aixo se solen veure sempre alegres i animades les colles d'excursionistes, i posseides d'un sá optimisme, malgrat que momentani, prontos per a l'esperit.

Aventatges son aqucsts que poden semblar d'ordre purament moral, i que amb tais consideracions ens apartem del punt de vista que'ns proposávem; mes és ben lluny d'ésser així : l'alegría i l'ex- pansió son elements indiscutibles de salut, i, sens caure en el materialisme, hem d'admetre que eos i esperit formen un tot homoge- ni, amb influencia mutua i decisiva. Les emocions depriments i r hipocondría fan decaure l'activitat de les funcions orgániques; i, in- versament, un esperit satisfet entona i reconforta els ressorts de la vida.

Sens moure'ns del terreny purament material, veurem així mateix com l'utilitat que pot reportar l'excursionisme no és menys positiva. En aquest concepte hem de considerar-lo com una forma de moviment, sotmés, per tant, a totes les liéis mecániques i fisio- lógiques que regulen els exercicis físics.

L'activitat i el moviment son condicions d'existencia : els orgues i aj)arells del nostre eos están fets per a actuar, cada un, dintre ses peculiars funcions; i del conjunt d'aquestes depén la conservació de rin(li\'i(lu i de res])ecia. Mes el nostre funcionalisme intern és, per dir-ho així, automátic : sobre d'ell sois podem influir-lii d'una manera indirecta. L'activitat muscular, en canvi, está completament subjecta a la voluntat, i de nosaltres depén activar-la o moderar-la. L com que ella és precisament la que mes influencia té sobre tota l'econonn'a en general, tenim així nosaltres a la má un podcM^osís- sim element de sahil, com és l'exercici degudament regula! . Un deis

Centre Excursionista de Catalunya 275

pares de la medicina va deixar escrit que Thome moderat en el men- jar i el beure, i que dona a Texercici i al treball la part que a cada un correspón, pot ben passar-se de metges i medecines.

L'importancia higiénica de l'exercici ha sigut compresa en tots els temps. En els museus se conserven gran nombre de documents granes provinents de remotes civilitzacions i representan! dances, jócs, carreres i Iluites que testifiquen com els exercicis corporals estaven ja en gran favor en époques Uunyanes. Els gimnasos no son certament de creació moderna, i sense interrupció han vingut suc- ceint-se fins a nosaltres.

En els dies presents veiem multiplicar-se a l'infinit les formes de l'activitat muscular, formant-se a diari associacions, Tobjecte únic de les quals és el de conrear una determinada especialitat d'exer- cici. Citem sois la natació, l'esgrima, l'equitació, la pilota, el patinatge, ja de temps practicats, i els mes moderns foot-hall, tennis, polo i golf, d'importació anglesa, per no fer la llista inacabable. Fugint deis sports, i amb aires mes transcendentals, s'han creat de poc temps engá les institucions nomenades de cultura física. Tot un nou profes- sorat ha sorgit per atendré aquesta nova branca de l'educació, de la qual han d'obtenir, sens dubte, un gran profit les generacions futures.

Ben lluny de nosaltres el voler escatimar mérits a totes aqües- tes formes i aplicacions del moviment, d'un valor higiénic indiscu- tible. Creiem que la práctica deis sports és utilíssima al jovent, i fins en altres edats, usats amb seny. Lloable ens sembla la gimnás- tica rítmica, acompanyada o no de cants, i admirem l'erudició deis seus fundadors; pero seguim veient en l'excursionisme una gran superioritat a tots els altres exercicis; i ho diem amb sinceritat, sens voler forgar l'argument en favor de la nostra tesi. Deixant apart els aventatges d'altre ordre que a la lleugera hem abans apuntats, té Texcursionisme en son favor el fet de no apartar l'home d'alló que és an ell mes propri, i mes adequat a la se va construcció anatómi- ca : de la marxa en estació vertical; moviment, entre tots, el mes natural, i per al qual hem sigut especialment creats.

Cap exercici pot practicar-se que sobrepugi en aventatges a la marxa. Tot caminant no se sistematitza el moviment en un grupo determinat de muscles, sino que tots sense excepció entren en acti- vitat. Els flexors i els extensors de les extremitats inferiors son els que fan el principal treball; pero es contreuen també, sens parar, els del tronc, els de l'espatlla i els del coll per mantenir Tequilibri del eos, i els bragos se balancegen rítmicament per afavorir la progressió

:276 BUTLLETÍ DEL

cap endavant. L'intensitat de treball és desigual en les di verses re- gions del eos, pero és proporcional al destí de cada una.

A riiome, que ha sigut creat per traslladar-se amb les carnes, li interessa en primer terme teñir fortes aqüestes, i res tant apropriat por a aconseguir-ho com exercitar la marxa, ja que es principi de biología que la fnnció fa l'orgue. Amb trapeéis, paraMeles i anelles s'obté, sens dubte, un gran desenrotllament i una gran for^a deis bracos; mes aquesta gimnástica, que'l Dr. Tissier qualifica amb molta rao de simiesca, i que'ns fóra, en realitat, preciosa si haguéssim de proveir a la nostra vida saltant d'un arbre a l'altre, com els quadru- mans, té un interés secundan per a l'home, destinat a moure's sobre la térra. En totes les coses convé obrar amb lógica i no oblidar mai la nostra naturalesa

Els sports pateixen, en general, d'exigir una gran violencia, i en tot cas son útils únicament a gent jove o d'excepcional robustosa. Teñen, sens dubte, com ja hem dit abans, un valor higiénic no petit; pero volen prudencia i moderació, qualitats que no solón éssor atri- but deis sportistes, com ho proven els nombrosos accidonts do qiu^ son victimes.

Utilíssima és també la gimnástica racional, especialment la que pot practicar-se sense aparells dins la propria cambra. Existeixen multitut de tractats explicatius de com ha de practicar-so, i en olls venen descrits amb gran minuciositat el nombre i l'intensitat de los contraccions, flexions, inclinacions i extonsions que s'han do fer vu cada sessió. Tot está establert sobre una basa rigorosament científi- ca, essent indiscutibles els bells resultats que dona la práctica regular d'aquests métodes. Pateixen, tant sois, d'una certa monotonía, ha- vent de regonéixer's que cal una voluntat ferma i un esperit molt disciplinat per a seguir-los amb constancia. vSi amb ells no's persegueix un fi terapéutic concret, com el redre9ament d'un os(|uolot o la cor- recciü d'un vici articular, pocs son els (pie ])orseveren usant-los, essent molt de plányer que així sigui, porqué tonon (i no'ns cansom de repetir-ho) un valor higiénic extraordinari.

L'excursionisme uneix en oU mateix tots oís olemonts perqué resulti útil al mateix temps que práctic : realitza aquell desitjat titile dulcí de que ens parlava el vell Horaci. Es un exercici automátic, sense esfor^, sense violencies : l'atenció va a tot lo extern, Iliuro de desplegar-se segons la fantasía, sens que per res hagi de concentrar-so en el moviment en olí mateix. Amb raros excepcions, convé a tot-hom, homes o dones, jovos o volls, sens distinció de classes i tomperaments; mes a qui aprofita d'una manera especialíssima és an aquells que,

Centre Excursionista de Catalunya 277

per llur professió o manera de viure, menen una existencia sedentaria en excés, que és el cas en que es troben la majoría deis habitants de les ciutats. Amb una bona caminada es restableix l'equilibri entre nervis i muscles, se ventilen els pulmons, s'oxigena la sang i preñen nova activitat tots els processos nutritius. Per a Thome de bufet o de despatx una sortida al camp representa, físicament i moralment, una vertadera deslliuranga.

Podríem seguir cantant molt temps encara les exceMencies de l'excursionisme, i entrar en detalls d'ordre técnic, amb lo qual allar- garíem ultra-mesura els límits del nostre treball. El tema és inagota- ble, mes fatigaríem la vostra atenció i ens apartaríem de la brevitat imposada per les circumstancies.

La tasca fóra, no obstant, incompleta si després d'haver mirat la medalla per l'anvers no la giréssim del revers assenyalant els pe- rills que menacen 1' excursionista; que, si no hi ha cap cosa intrínse- cament dolenta, tampoc se'n coneix cap de bona de la qual no's pugui fer mal ús.

Entre'ls devots de la montanya son nombrosos els que cada any moren victimes de llurs imprudencies i temeritats. En les lapi- des deis cementiris de Chamonix, Zermatt i altres centres d'excursió pot Uegir-se tota una sinistra literatura que testifica com les monta- nyes son a voltes encisadores sirenes que's complanen sacrificant llurs enamorats.

Aquests desgraciats accidents son el costat trist del gran ex- cursionisme, o excursionisme d' altura. Malgrat aixó, l'alpinisme (que així es nomena universalment, per ésser els Alps el lloc principal de son conreu) veu augmentar-se cada dia l'exércit deis seus entusias- tes, Iluitant a qui pot mes en sang freda i gosadía.

Incomprensible resulta a molta gent aquesta exposició constant, un tal afany de desafiar el perill per pur gust i sens perseguir cap li utilitari directe : estimen que sois un sentiment de vanitat pot empényer a les escalades difícils, i es resisteixen a creure que'ls gran- diosos panorames de les grans altures puguin compensar els inten- síssims esforgos que cal fer per assolir-les. En bona lógica, precís es convenir que a tais raonaments no'ls manca un fons de rao; pero ¿hem de reduir-nos, en conseqüencia, a un excursionisme mans i anodí, privat de les grans emocions que desperta la Iluita amb els obstacles naturals? No, certament : l'home, dotat, com tots els sers que aleñen, de l'instint de conservado, estima, no obstant, el perill peí goig suprem de saber-lo vencer. Sense un cert grau de gosadía, poc hauría avangat l'humanitat en son camí, i exclusivamcnt al

278 BUTLLETÍ DEL

coratge deis grans cxploradors se deuen els descobriments geográfics i el que tots cls pobles del planeta formin una gran familia. Al llan- car-se de Saussure per les verges geleres del Mont-Blanc va obrir el camí deis grans cimals, on mes tard s'han erigit observatoris, de fe- cundes resultats per a la ciencia. Alpinista era l'islandés Thoroddsen, qui, desafiant perills i privacions, va donar una completa descrip- ció i aixecá el mapa de la se va illa de glac; i foc; alpinista també l'ale- many Stübel, qui resta deu anys a l'Equador i a Colombia vencent els 5,996 metres del Cotopaxi i deixant un acabat estudi d' aquella regió deis Andes, quasi desconeguda abans d'ell; a alpinistes se deuen encara les gran exploracions del Tibet i de la cordillera de l'Hima- laya, que segueixen portant-se a cap en els nostres dies , Sois per aquests resultats fóra l'alpinisme mil voltes digne de lloanga.

Altres raons d'entusiasme i admirado per la Naturalesa poden explicar l'atractiu que exerceixen les grans altituts. Qui mai les ha assolides no pot imaginar-se la sensació de salut completa que s'hi experimenta. Neix allí un gran sentiment de confianza en un mateix, un no sé qué de satisfácelo íntima inexplicable. Distintes vegades hem fruít d' aqüestes emocions durant la nostra modestíssima vida d' al- pinista, sentint-nos la gola nuada i els ulls humits al veure'ns voltats de pregons estimballs i dominant amb mirada d'áliga tota una mar de montanyes estesa ais nostres peus.

Mes, si és cert que'l gran excursionisme de montanya va acom- panyat de greus perills, a la má de Thome está el reduir-los al míni- mum, i an aquest bell resultat han de tendir els nostres esfor^os. Tot excursionista ha de mesurar ben bé els propris recursos abans de llan^ar-se a cap empresa : tal ascensió que per a acpiest no és mes que un jóc de nois, fóra una gran temeritat per a un altre. I aquí no cab donar cap regla, fóra la de mantenir-sc dintre els límits (|ue consen- tin les forces de cadascú, sens deixar-se ]:)ortar mai d'un fals amor propri, que tant car pot costar.

Lo que ja sobrepassa els últims límits del bon sentit son les ascensions fantástiques a que alguns s'entreguen, exi)()sant estúpi- (lamcnt la vida sois per aconseguir notorietat entre (¡uatre companys de club, tant mancats de bon sentit com ells mateixos. La cadena del Mont-Blanc, i especialment les agulles que s'adrecen entre les de Charmoz i Midi, son el principal teatre d' aqüestes f olí íes. Tots aquells agudíssims prismcs de licorella polida, que cap presa ofercixen ais peus ni a les mans, lian sigut cscomesos l'un darrera l'altre. Valent-se de tota mena d'enginys, i a costa d'esíorí^os sobrehumans, alguns li.'in sigut venguls; mes nioltes vegades els cossos dcstrorats deis ternera-

Centre Excursionista de Catalunya 279

ris ascencionistes han anat a tenyir de sang les geleres de la valí de Chamonix. Els que tal fan, no creiem que hagin de considerar-se com excursionistes : tot lo mes se'ls pot acomparar a acróbates de circ eqüestre, i encara inferiors an aquests en quant practiquen llurs arriscats exercicis niciament, sense'l poderos justificant d'haver de guanyar-s'hi la vida.

Censura no menys severa mereixen, al nostre entendre, els con- cursos de montanya o proves de resistencia entre guies professionals o entre senzills aficionats, an els quals, amb l'esquer d'un premi im- portant, s'incita a recorrer una gran distancia o guanyar un gros desnivell en el mínimum de temps possible. No veiem el resultat práctic que puguin donar tais provatures, ni quina conseqüencia es pot deduir de que un home, amb un esfor^ violent, faci en dues hores un camí que'n necessiti sis. S'explica la conveniencia d'una carrera d'automóbils per fixar la máxima velocitat amb que es podría comp- tar en un moment donat, com interessa saber el límit de resistencia d'un pont o el rendiment mecánic d'una máquina de vapor; pero voler determinar el major rendiment de la máquina humana, apart de lo depressiu que resulta moralment, sois pot conduir a una seriosa exposició de la salut i de la vida deis infeligos que serveixen de mate- rial d'experimentació. Llegim en la Revue des Jeux Scolaives la des- cripció d'un concurs de guies celebrat a Cauterets pocs anys enrera. El guanyador va anar i tornar del Vignemale cobrint la distancia de 58 kilómetres i fent 2,585 metres d'ascenció vertical en cinc hores trenta-set minuts : un bon excursionista, degudament preparat, ne- cessita de catorze a setze hores per a fer lo mateix. El concurs tenía un fi exclusivament científic i venía intervingut per metges; pero aca- ben aquests declarant que tais estorbos no poden repetir-se sens perill, i que, si els han utilitzat aquesta vegada amb un fi experimental, els repudien enérgicament des del punt de vista sportiu i, sobre tot, educatiu. Res tenim d'afegir al comentan.

Deixant de banda aqüestes que podríem nomenar extvalimita- cions de l'excursionisme, ens resta parlar encara de la fatiga, altre perill contra'l qual convé Iluitar amb no menys energía. Els seus danys no solen csser tant visibles ni aparatosos com els que produeix una caiguda, i per aquesta rao son potser mes temibles, ja que no's té tanta cura en evitar-los.

El cansament, fins no passant de lleuger, té l'inconvenient de disminuir en una forta proporció els goigs de l'excursió : quan el cor batega fort, la respirado és anhelosa i la suor banya tot el eos, no está Tesperit en condicions de fruir els purs plaers de la montanya .

28ü BUTLLETÍ DEL

Si el caminant no escolta aquest primer avís i persisteix en forjar la marxa o allargar-la mes d'alló que pot, la fatiga comenc^a ja a a esdevenir perillosa : una desagradable sensació de capolament invadeix tots els membres, comenga el mal humor, i sois domina l'ob- sessió d'arribar al terme de la jornada lo mes aviat possible.

Els grans extrems de fatiga poden ésser motiu de greus tras- torns, no corretgibles ja amb un senzill repós. La congestió pulmonar, Tautointoxicació i l'inhibició nerviosa assetgen l'imprudent que no sab parar-se a temps, i pot molt ben succeir que una parálisi de cor, i mort consegüent, siguin el trist final d'aquests desordres.

Per altre costat, res tant fácil com evitar la fatiga : n'hi ha prou amb atenir-se a les senzilles regles que 1' experiencia té dictades i demostrades com a bones, i que formen el dogma de l'excursionista experimentat i prudent.

No anar mai depressa : veus-aquí una regla que quasi les con- densa totes. La marxa ha de venir sempre regulada per la respirado . Si aquesta s'accelera, s'ha de moderar aquella fins a tant quc'ls mo- viments respiratoris reprenguin el ritme normal. Atenint-se an aquest precepte amb tot rigor, se poden fer les pujades sense un bri de fati- ga, per dretes i llargues que siguin.

Les liéis de la mecánica ens ensenyen que la despesa d'energía en l'elevació d'un pes está en rao directa de la massa i inversa del temps. L'esforg d'un home sol es suficient per pujar una arca de ferro de 30 quintars adalt d'un quart pis. FA torn de que es val per fer la maniobra no és mes que un mech per repartir l'esfor^ en un temps llarg. El cas d'una persona pujant una costa és exactament el mateix : com mes lentament ascendeixi, tant mes petita és l'energía que con- sum; i, per molt sobtada que sigui aquella, la podrá pujar aml) un mínimum de cansament allargant proporcionalment el temps que hi esmerci. El problema queda, així, reduit a despendre temps per estalviar forga, o inversament. L'excursionista de scny ha d'ésser pródig del primer i avar de la segona; que, encar que sigui cert que'l temps és or, les fonts de l'energía corporal teñen per a nosaltres un valor immensarrient superior al del metall noble.

I, encara que sembli una paradoxa, a la montanya s'avan^a rriés anant a poc a poc que depressa. Preguntat un célebre alpinista peí temps que calía per a fer una ascenció, respongué : « — Ouatre hores si us hojpreneu amb calma; sis si aneu depressa.» La rao és clara : el que corre s'ha d'aturar sovint per reprendre ale, i amb aqüestes aturades successives perd mes temps que no guanya amb les seves arrencadcs. Recordi's (¡ue'ls trens expressos arriben mes

Centre Excursionista de Catalunya 2^1

aviat no precisament perqué corrin, sino perqué no fan parades.

El pas lent és encara mes indispensable quan se transita per les altes regions. L'enrariment de Taire i la consegüent disminució d'oxigen que entra a cada inspirado es compensen amb una major amplitut deis moviments respiratoris. Se fa, sense adonar-se'n, una gimnástica respiratoria continua, i a ella es deu principalment Tefec- te tónic de la cura d'altitut. Pero al mateix temps el ritme esdevé mes rápid, amb idéntic fi compensador, i la sofocado és imminent per poc que's precipiti la marxa.

Si les ascensions teñen un fi recreatiu no s'han d'emprendre com qui fa una tasca penosa, que cal portar a terme lo mes depressa possible, sino com un goig que és millor com mes dura. Ens ve a la memoria, i la citem a propósit, una ascensió que férem fa cinc anys al Breithorn de Zermatt en companyía del nostre consoci D. Artur Mora. A les tres de matinada sortíem del refugi Theodul, on havíem fet nit, i a la llum de les llanternes deis guies atacávem pausadament la gran gelera que sense interrupció ens ha vía de conduir fins al cim. No'ns proposávem ser-hi a cap hora fixa. Mes tard o mes aviat, aixó ens era indiferent : sois preteníem arribar-hi. Junt amb nosaltres abandonaren el refugi uns turistes alemanys; pero amb tal delit em- prengueren la pujada, que pocs moments després ja els havíem per- dut de vista en la foscor de la nit. Dues hores mes tard assolíem nos- altres el nomenat platean del Breithorn, a 4,040 metres, amb la respirado tranquila, frescos i ágils com a la sortida. Allí trobárem els alemanys mig ajaguts per la neu, sofocats, vermells i absoluta- ment agotats de torces. Aixó sí : ens feren constar que ja fda molta estona que hi eren; mes allí els deixárem encara, i sois tornárem a veure'ls, lluny encara del cim, quan nosaltres ja en baixávem.

Apart de la fatiga respiratoria, evitable amb una marxa ben re- gulada, r excursionista pot ésser víctima del cansament muscular, fruit de les llargues caminades empreses sense la preparado deguda. Tots els exercicis volen una adaptado previa, i és una imprudencia Uangar-se de sobte a les grans excursions si no se'n té l'hábit. Els guies alpins se neguen, amb rao, a conduir cap ascensió importan t si el viatger no vol snbjectar-se a una seria de caminades preliminars, que poden durar alguns dies, quan se preté guanyar les grans altures.

Amb un treball d' adaptado previ i ben dirigit, o, com se sol dir, amb un bon entrenament, se poden portar a cap els mes grans pro- jectes sens que la salut se'n ressenti, ans obtenint-ne un vertader profit. Recomanem la lectura de l'obra Mes étapes d'alpinisme, de l'enginyer belga Mr. Lefebure, on explica tota la seva educado al-

55

282 BUTLLETÍ DEL

pinista, mercés a la qual ais seixanta-cinc anys complerts fa l'ascen- sió del Mont-Cervin, Mont-Blanc i la Jungfrau, entre moltes d'altres, no sois sense reportar-ne cap fatiga, sino servint-li d'exceMent pre- parado per dedicar-se ais quefers ciutadans de l'hivern. Creiem que l'exemple no pot ésser mes eloqüent.

L'habituació gradual a la montanya acaba per vencer també la predisposició al vértig, altra incomoditat que pot assaltar a l'ex- cursionista precisament en els llocs perillosos i quan mes li convé el domini sobre ell mateix per no comprometre la se va estabilitat. Al tro tant podríem dir del mal de montanya, efecte combinat de la rarefacció de Taire i de l'agotament muscular i nervios, com ha de- mostrat el nostre colega i consoci Dr. Font i Torne en un exceMent treball. Salvant les predisposicions individuáis, s'evita indefecti- blement, com tots els accidents que venim ressenyant, amb una bona educació montanyenca.

L'excursionista previsor no ha de perdre de vista, encara, al- .guns altres punts, si vol treure de les seves correrles un efecte vera- ment saludable. Els oratges i les baixes sobtades de temperatura son propris de Taita montanya, i exposen a mullenes i refredats que poden teñir molt desagradables conseqüencies. An aquell interessa, dones, proveir-se d'una indumentaria apropriada, a la qual podrá donar la forma i el caient que vulgui, mentre li garantitzi una pro- tecció efica^ contra aitals contingencies.

Vigili també son régim alimentici, eviti els excessos gastronó- mics, que'l ventrell pie entorpeix les cames, i guardi son ápat de resistencia per a quan hagi fet el gros de la jornada.

I, finalment, si Texcursionisme reconforta Thome, bo és que aquest compti ja amb una certa fortalesa abans de entregar-s'hi. vSen- se un cor sá, sense uns pulmons integres, sois pot aspirar-se a modes- tes passejades. El que dubti deis seus medis vulgui's sotmetre's a un previ regoneixement, com si hagués d'ingressar en files; i, si el dictamen és desfavorable, renuncíi per sempre mes a les marxes penoses i a les ascencions elevades. No sois no hi trobará la salut que li manca, sino que s' arriscará a deixar-hi la poca que li queda.

Senyors : Foques coses son tant d'envejar com la robustesa i la salut. V'iure sense salut no és viure. Totes les activitats, totes les energíes de Thome mes emprenedor, minven i desapareixen davant la malaltía. Amb gran agudesa digué un autor que la salut era Tuni- tat preciosa que feia valer els zeros de Texistencia. Tots volem viu- re sans, tots Testimem, la salut; mes ¡amb quanta freqüencia obrem com si fos la cosa mes despreciable! Dolem-nos-en, d' aquest contrast,

Centre Excursionista de Catalunya 283

i que un bon moment de reflexió ens faci veure els nostres errors i Tinterés suprem que'ns consella rectificar-los. Per propria conve- niencia, per altruisme i peí bé general, hem d'acceptar i practicar tot alió que faci valer la vida, que la fortifiqui, l'allargui i la faci fecunda. Hem vist que Texcursionisme, que tants benifets acredita, pot ésser abundosa font de sanitat i fortalesa. Eli ens permet compen- sar el déficit orgánic que'ns deixa la nostra existencia d'homes ci- vilitzats i actius. Aprofitem-lo, dones, i practiquem-lo. Mes encara: propaguem-lo. Així, a mida deis nostres medis, contribuirem a mi- llorar la raga, a fer homes sans, útils a llur país i per ais qui l'existen- cia será motiu de joia i no pesada cárrega; i així haurem complert amb la que ha d'ésser divisa de tot home de cor : servir a la patria i contribuir al benestar deis pobles.

He dit. LLuís LLAGOSTERA

Primer Congrés de TArt Cristiá a Catalunya

EXPOSICIÓ DE CREUS

TAL com havíem anunciat, a darrers del mes d'octubre va ce- lebrar-se a la nostra ciutat, a les sales del Palau de Belles Arts, el primer Congrés d'Art Cristiá a la nostra térra. La Comissió Executiva, formada pels Srs. D. Josep Puig i Cadafalch, D. Josep M. Baranera, preveré; Josep Gudiol, preveré; César August Torras, Jeroni Martorell, Denís Renart, Joaquim Folch i Torres, Lluís Carreras, preveré; Josep Goday i Denís Cabot, va portar a cap tots els treballs d'organització, assegurant l'éxit del dit Congrés. Previa- ment havía sigut publicat el programa científic com a guia deis con- gressistes que volguessin prendre part activa en les tasques del ma- teix, enumerant, encar que no limitativament, els punts mes im- portants sobres els quals podíen desenrotllar-se els diferents temes i comunicacions objecte d'estudi o discussió.

En la sessió inaugural, celebrada el dia 26, ITMm. Sr. Bisbe de Vich, Dr. Torras i Bages, va dissertar magistralment sobres el tema U Ofici espiritual de l'art, fent ús igualment de la páranla diferents personalitats. En les sessions consecutives foren ben nom- brosos els senyors congressistes que presentaren importants i nota- bilíssimes comunicacions, objecte de la general atenció; celebrant-se

284 BUTLLETÍ DEL

la sessió de clausura, el dia 30, amb un parlament de riMm. Sr. Bisbe de Barcelona, Dr. Joan J. Laguarda.

Com a actes propris del Congrés hem d'esmentar les visites a Sant Pau del Camp, al Museu Arqueológic del Pare, al monestir de Sant Cugat del Valles, a la Catedral, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a rinstitut d'Estudis Catalans i al nostre Centre Excursionista DE Catalunya, a mes d'una recepció a TAjuntament i un concert de música religiosa en el Palau de TOrfeó Cátala.

El mateix dia de Tinauguració, va ésser oberta, com a comple- ment de les tasques del Congrés, l'Exposició de Creus parroquials i de terme, la qual revestí igualment trascendental importancia, mos- trant en un vistos aplec lo molt i bo que tenim a Catalunya en aquest punt concret.

Allí, en formosa barreja, podíen admirar-se conjuntament nota- bilíssims exemplars origináis, com les famosíssimes creus de Vila- bertrán i Bagá, la de la nostra Seu, i moltes i moltes mes que la majo- ría de parroquies i alguns particulars hi portaren. I per les parets de les espaioses sales hi havía fotográficament reproduides una bona part de les moltes i interessants creus de pedra que tenim a Cata- lunya escampades per camins i fossars, ciutats i viles, erms i conreus, cridant l'atenció de tots els vianants.

I el nostre Centre Excursionista de Catalunya, a la Secció Fotográfica del qual va encarregar-se l'organització d'aquesta part de TExposició, hi feia, certament, un Iluit paper, presentant la coMec- ció mes nombrosa i atraient. Els Srs. Roig, Pares, Sala, Cuyas, Torras, Rocafort, Oliveras, Gaza, Miret, Bas, Salvany, Serra, No- nell. Soler, Llorens, Fraginals, Castellvell, i alguns altres consocis els noms deis quals sentim no recordar en aquest moment, hi pres- taren llur valuosa cooperado exposant nombrosíssimes fotografíes, entre les quals podría segurament fer-se una tria per servir de basa a una bona i completa coMecció que constituís el catáleg gráfic de les creus de pedra a Catalunya. Hi prestaren tambó el llur valuós concurs els Centres Excursionistes de Vicli i de Bages, ITnstitut d'Es- tudis Catalans, la Junta de Museus i altres elements.

Dita Exposició, que estiguó oberta alguns dies, va veure's molt visitada, essent objecte de general curiositat i de detingut estudi per part d'erudits i aficionats.

Havent-se'n ocupat, des de la premsa diaria, diferents persona- litats ben enteses en la materia, i havent-hi en el nostre Centre Ex- cursionista de Catalunya l'intenció de donar una conferencia

Centre Excursionista de Catalunya 285

sobres aquest tema, ens limitem a donar compte d'aquesta Exposició, prescindint de tot estudi i tota crítica. La dita Exposició ha sigut una manifestació vera de lo molt que tenim a la nostra térra i que pot ésser objecte d' estudi i d'investigació. Estem segurs que'ls seus resultats serán ben profitosos per a la general cultura de la nostra patria.

R. V. E.

L'OBRA DEL XALET-REFUGI D'ULL DE TER

EN el nombre prop-vinent publicarem l'estat de comptes o li- quidació general referent a la construcció del xalet-refugi d'Ull de Ter, junt amb una Memoria explicativa que la Junta Di- rectiva del Centre Excursionista ha encarregat a un deis nostres companys de redacció. Seguidament acabem de publicar la llista de- tallada de suscripció, continuado de Tinsertada en el nostre número corresponent al mes d'octubre de 1908.

Suma anterior, 21, 377*90 pessetes; Joan Teixidó, 50; Antón Teixidó i Mas- joan, 25; Ricard Teixidó i Masjoan, 25; Ricard Moya, 25; Josep Vila Claret, 25; Joan i Lluís Sistachs, 25; Antón Rigat, 25; Joaquini Ramis i Huguet, 25; Eloi Cuadrado i Joan Blanch, 10; Francesc Torrent i Boit, 10; Manel Ricart, 10; Francisco Blanch, 25; Antoni Pons i Henrich, 50; Lloren9 Mata, 25; Viuda Rifa, 25; Eduard Coll, 50; Club Gemíanla, 100; R. M., 2; Enric BatUó, 100; Frederic Batlló, 25; Eduard Doménech, 25; Antoni Gallardo, 50; Josep Sal- vany, 25; Josep Rogent, 25; Ateneu Barcelonés, 250; Bartomeu Trias, 50; En- ric Mosell, 50; Josepa Vidal, viuda Robert, 25; ¿uscripció del Centre Autonomista de Dependents del Comer9 i de l'Industria, 85; venda d:; postáis, 7'8o; Marc Roca- mora Roses, 25; Joaquim Serra, 5; Josep Grau, 2; Ramón Grau, 2; Josep Gar- riga, 25; Lluís Garriga, 50; Foment del Treball Nacional, 250; N. Cardona, 25; Manel Girona, 500; Successors dj P. M. Calvet, 250; Joan Duran i Espanya, 25; Amadeu Torner, 10; Joan Bracons, 25; Salvador Andreu, 100; Vicen9 Balles- ter, 50; Manel Porcar i Tió, 10; Centre Excursionista del Valles, i66'o5; Torneig de Foot-ball en 23 maig 1909, 9o'35; Festival Sportiu en 24 abril 1909, i,228'8o; Leonci Cabrero, 50; Rafel Morató, 100; Josep d'Olano, 100; R. Miquel i Pla- nas, 50; nova subvenció de l'Ajuntament de Barcelona, 1,976.

També s'han suscrit, per segona vegada, els senyors següents : Joaquim Casas Carbó, 100; Mn. N. Font i Sagué, 50; Lluís Guarro, 100; Caries Mau- rera, 50; Josep Carulla, 50; Joan Carulla, 50; Wifred Coroleu, 15; Miquel A. Far- gas, 25; Josep Matheu, 50; Josep i Enric CoUaso, 300; Alfons Par, 50; Pere Grau Maristany, 250; Bartomeu Mitjans, 100; Caries Jordá, 100; César A. Tor- ras, 100; Francesc Codina, 25; Pere Basté, 25.

286 BUTLLETÍ DEL

Antón Amatller (Uegat), 500.

Recaudació de quotes voluntaries entre'ls socis del Centre Excursionista DE Catalunya, ^,2y8'g^, feta deducció de despeses de cobran9a; Pilar i Jo- sepa Savalls, 2^; benefici en els abonaments del Cine Ideal, feta deducció de dues mil cinc centes pessetes per al refugi de la Renclusa, 3,647'3o; nova liquidació de venda de postáis, i'io. Suma : 36,636'35 pessetes.

Havent-se deixat de cobrar 84 pessetes, resulta un total recaudat de pessetes 36,552'35, de les quals deduint yyo'yi pessetes p r despeses deis Fes- tivals cclcbrats en el Palau de Belles Arts, resulta un producte líquid de pes- setes 35,78i'64 a destinar ai'obra del xalet-refugi d'UU de Ter.

Durant el darrer estiu s'ha vist molt concorregut aquest xalet- reiugi, demostrant prácticament les se ves conveniencia i utilitat. A principis de temporada van terminar-se les obres de reparació i qui- tranatge empreses l'any passat, les quals han donat exceMent re- sulta!, apareixent avui el nostre xalet d'Ull de Ter en estat de completa conservació, com ha pogut ésser comprovat per tots els vianants i excursionistes que Than visitat durant l'última tempora- da d'estiu. A darrers de setembre va tancar-se el xalet, donant-se per acabada la temporada estiuenca.

NOVES

El xalet-refugi de la Renclusa. — Durant aquest estiu s'han représ i continuat amb tota activitat le; obres de c ntinua:ió d'aquest gran xalet que'l nostre Centre Excursionista de Catalunya está edificant al peu de la gran scrralada pirenenca, sota'l massÍ9 de les Montanyes Maleides, en substi- tució de riiumil ])arraca que fins ara ha vingut prestant els seus servéis ais excursionistes que visiten aquel Is alterosos llocs. Sens perjudici de parlar-ne mes detingudament un altre dia, cns limitarcm avui a dir que, sota la per- sonal i continua direcció d:íl nostre company Juli Soler i Santaló, s'han portat a cap, amb impuls extraordinari i proíitaat el ti-mps tot lo possible, les obres cabdals d'aquesta.construcció, deixant-la en estat de poder-se acabar el vinent estiu per peo qui''l temps siguí favorablií.

Durant la passada temporada van ésser molt visiíades dite^ obres de construcció, m3reix3nt les gjnerals lloances. També Ijs han m?rcscudcs p3r part de moltes revistas i publicacions quo S3 n'han ocupat.

Nou hotel als Pireneus. — A la dcliciosi valí de Font Romiu, i ro- dejat d'aqu3lles formoses bo5CurÍ3s que la poblen, va inaugurar-se, a darrers de julÍDl, un importint i vistos hotel amb unes duescentes habitacions i amb

Centre Excursión 'sta de Catalunya

287

tot el confort que exigeix la vida moderna. L'existercia d'aquest hotel facili- tará en gran manera les excur;ions psr aquella interessant encentrada, i les ascensions al ma5SÍ9 de Querlit, un deis mes imprrtants de tct el Pireneu oriental.

Amb constant comunicíció amb la propera estació d'Odelló en la via del ferrc-carril eléctiic que vorejant la Ttt va de Vilafranca de Coníler.t a la Cer- danya, és un bon centre d'excursions par a amdues Cerdanyes i les altes serralades que les enclouen; i per sa siluació alterosa, prop deis 1^800 metres sobre'l nivell de la mar, será, a l'ñivern, lloc ben a propósit psr a sports de neu, reunint tots els aventatges que poden demanar-se.

Durant l'estiu darrer s'és convertit ja Font Romeu, en centre d'alta so- cietat, veient-se especialment corxorregut per gent de la nostra capital.

SECClO METEOROLÓGICA

ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES d'aGOST

TEMPERATURES (a l'ombra)	PRESSIONS BAROMÉTRiaUES A 0" 1 AL NIVELL DE LA MAR
MITGES MENSUALS	MÁXIMA EN 24 HORES	MÍNIMA EN 24 HORES	MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TAUDA	8 MATÍ	8 TARI>A
I7°.c8	i6".5o	33°. I (dia 26)	5°. 9 ídies 10, 22)	765'99 mm.	766'59 mm.

Dies serens . . 10 8 m. » nuvolosos, 13 »

ESTAT DEL CEL. < » coberts .

9 8

7 » 1 5 »

Dies de pluja . . 13

» de rosada. . i

» de boira . . 8

» de tempestar. 6

HUMITAT RELATIVA MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TAKDA
73'8o	76'35

NUVOLS CLASSE DOMINANT	NUVOLOSITAT MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TARDA	8 MATÍ	8 TARDA
CIRRUS	CIRRO- CÚMULUS	4'74	6'35

TOTAL ÜEl'LUJA MRNSUAL: 34*4 mm.

	VENT
ÜIUECCIÓ	DOMINANT	VHLOCITAT: EN 24 HORES
8 MATÍ	8 TARDA	MITJA MENSUAL
N E.	N E.	83*734 kms.

288 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE SETEMBRE

TE-MPERATURES (a l'ombra)	PRESSIONS BAROMÉTRiaUES A 0"I ALNIVELLDELA MAR
MITGES MENSUALS	MÁXIMA EN 24 HORES	MÍNIMA EN 24 HORES	MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TARDA	8 MATÍ	8 TARDA
13". I O	I2".7I	30°. Ó ( dia 3)	2«.5 (dies 18, 20, 22)	764*74 mm.	765'oo mm.

Dies scrcns . . 5 8 m. » nuvolosos. 18 »

ESTAT DEL CEL. ( . coberts . . 7 »

9	8 t.
0	»
I	»

Diesdepluja . . 16 » de rosada , . 5 » de boira . . 8

HUAllTAT RELATIVA MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TARDA
73'8o	79*33

NUVOLS CLASSE DOMINANT	NUVOLOSITAT MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TARDA	8 MATÍ	8 TARDA
CIRRUS	NLMBUS	5'56	5'73

TUTAL DE PLOJA MENSUAL: 1047 mm.

	VENT
DIKHCCIÓ DOMINANT	VELOCITA 1": EN 24 HORES
8 MATÍ	8 TARDA	MITJA MENSUAL
SE.	N E.	83*549 kms.

J. s. s.

NOTA. — Junt ambaquest número repartim el darrcr full del nostre folletí Lo Palau Reyal y la obra de la Séu, regnant Marti I, del Sr. Carreras i Candi, En els números successius del vinent any publicare m, en forma igual de folie tí aparl, els altres treballs oferts, que completarán el cicle de conferencies i arti- cles sobres la nostra Catalunya en ttmpá del rei Martí l'Humá.

El Centre Excursionista de Catalunya i la Direcció del Butlletí deixeH íntegraalsrespectiusauíors ia res ponsa bilí tal deis treballs firmáis.

Barcelona.— Tip. «L'Avenc» : Rambla de Catalunya. 24. — Teiefon i i S

Any XXIII Novembre-Desembre 1913 Núms. 226-227

ButUetí

del

Centre Excursionista de Catalunya

Notes (l'algüns iiionninents de la Carrotxa i l'AIt Eiiipordá

(Acabament)

DEES monuments de Besalú, antiga capital del comtat de son nom, res ne direm : sa descripció ja és feta, i se n'han publi- ca! formoses monografíes, especialment deis monestirs de Sant Pere i Santa María i de la parroquia de Sant Vicen9, a les quals ens re- metem.

Sant Pere de Lligordá és una esglesia románica d'una ñau, ig- norant-se la data de sa consagrado. Avui és la parroquia d'aquest lloc, i está agregada al municipi de Beuda. Son altar major conserva un formós retaule del segle xvi representant fets de la vida i mar- tiri de Sant Pere. Hi ha simulades dues portes on se veuen pintades les figures de Sant Pere i Sant Pau. En 1106, en Bernat, bisbe de Girona, confirma la donació d'aquesta esglesia feta pels vescomtes de Bas al monestir de Sant Joan les Fonts, subjecte al de Sant Víc- tor de Marsella.

Sant Sepulcre de Palera. — Dit monestir era filiació del de Santa María de la Grassa, essent consagrada l'esglesia, en 1085, per en Berenguer Vifred, bisbe de Girona, amb assistencia de l'arquebisbe de Narbona i deis bisbes Gotafredo, de Magalona, i Bertrando, de Barcelona.

El recinte del monestir era murallat, conservant-se'n encara restes. L' esglesia, de tres naus i tres absis, té la ñau central coberta amb volta de mig punt, i les laterals de quart de cercle, solució molt vista en tot el nostre Pireneu.

Presenta com un atri, en sa fatxada, que agafa T ampiada de les

36

SAXT SEPULCRE DE PALERA

Planta

Escala de i : 400

d

í^t lí K

Íl2l

:ECCIONS LONGITUDINAL I TRANSVERSAL

Escala de i : 8(

Q

O C

la

< w <

w

Q

H

<

ZqZ BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

tros naus, cobert també amb voltes, mes a diferent aleada de les de les naus. Aquest eos deu ésser posterior, ja que l'espadanya es presenta a la paret que limita l'esglesia, que abans devía csser la fatxada i per la qual reb llum directa l'interiqr de l'esglesia per unes finestres en ella obertes. Els pilars son rectangulars i teñen tots ells un basa- ment. L'escultura manca a tot arreu, i hi ha una simplicitat gran en totes les linies. A l'absis del costat de l'Evangeli hi ha 1' altar del

Sant Sepulcre de Palera

Sant Sepulcre, amb unes figures de tamany natural en actitut de guar- dar-lo. En 1' altar major es venera Sant Domingo, lo qual fa que sigui també molt conegut amb aquest nom. Avui solament en tal diada celebra allí missa el senyor rector de Lligordá. Del monestir n'ha desaparegut bona part, quedant deis claustres sois algún capitell, molt borros, i trogos de columnes entre les ruñes. En la part encara en peu i habitada per una pobre gent, se conserva una petita finestra románica amb una columneta.

Prop de l'anterior hi ha l'esglesieta de Santa María de Palera (també románica, d'una ñau, amb el campanar sobre la porta), que és sufragania de Sant Pere de Lligordá, municipi de Beuda, con- servant al llarg de la fatxada una muralla.

Sant Félix de Beuda (parroquia i cap d'ajuntament). — L'es-

< o w en

w

Q

<: z en

mj			■	■	■1	■Pj^^
mIH			1	E	té ' ' '-'^'^H		1
HH^^			^1	Hi	^^spB		1
iM	vM	^-fr|PPp	^	W^ n»	'^cBl		1
^'	^ lí^^sísaÉk «	^1¿^	''			'^<^fliH	1
•^		ü	1	1	n		1

< o w

O)

Q

z

2C)4 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

glesia es románica, de tres naus, que's manifesten a l'exterior per Uurs absis : la gran, coberta amb volta de mig punt, i les laterals, de quart de cercle. La planta presenta la particularitat d'ésser cap i ampia, essent-ho exageradament la ñau de l'Evangeli; els pilars son rectan- gulars, i en sa fatxada hi ha un sepulcre adossat, la lápida del qual

Beuda

ja no es Ilegible. El campanar te grans proporcions, algant-se damunt de la porta, que ostenta encara dos capitells, bastant estropiats.

Santa María de Segaró (esglesia parroquial de dit lloc, agre- gat a Beuda). — Esglesia románica d'una ñau, tota de carreu, la ])()rtada de la qual, per sa senzillesa, recorda les de vSerinyá i la Mare- de-Déu del Mont. Está defensada per una barbacana que data deis temps mig-evals.

L'absis, semblant al de Serinyá, en el qual hi ha avui sobre- posada una torre, té la particularitat de presentar aspitlleres sota

SANT FÉLIX DE BEUDA

Planta Escala de i : 400

Secció transversal Escala de i : Soo

SAXT PERE DE MONTAGUT

Seccions longitudinal I transversal a B

Escala de i : 800

j<_.

Planta Escala de i : 400

296 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

les arcuacions per a sa millor defensa. L'interior, desfigurat per re- vestiments, guarda, en un deis altars laterals, l'imatge de Santa alaría, que és d'alabastre. Se teñen noticies d'aquesta esglesia de l'any 1016, en que el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, en fa dona- ció al monestir de Santa María de dita vila junt amb altres bóns situats a la mateixa parroquia. L' altar major es una de les mes formoses obres de la nostra pintura en el segle XVI, conservant-se ses taules, encara, a l'esglesia, sagristía i casa rectoral, entre les quals sobressur- ten per llur origina- litat les de la Crea- ció del Món i el Ju- dici de les animes.

Sant Pere de Montagut. — Hi ha documents que da- ten del segle x i f an referencia d'aquesta parroquia. El tem- ple actual te la plan- ta de tres naus i un sol absis. Ve coberta la central per una volt a apuntada, i les laterals per una volta la secció de la qual vol csscr parabólica. El repartiment deis pilars, la secció deis quals és rectangular, és diferent, a un costat, de l'altre : a la part de l'Epístola son iguals les distancies entre pilars, i a la part de l'Evangcli sois el mes proper a l'altar major és igual ais anteriors, ocupant l'espai restant tres ar- cades mes petites, obrint-se sobre les dues ultimes i a l'altura de la cornisa, de la qual arranca la volta central, unes petites finestres^

MoNTAGLi

ESGLESIA d'AdRI (GiRONA)

Kaüós del Terri : F.sclksia i pati del castlt.l

M

298 BUTLIETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Les linies no poden ésser mes senzilles. A l'interior de l'esglesia, í fent de peu de candeler, eneara lii ha ali;ún eapitell románic.

Sant Lloreng d'A- dri. — Parroquia d'a- quest lloc, municipi de Canet d'Adri, és una petita esglesia románica d'una ñau, tota de pedra picada. A la portalada hi ha dues columnes amb Uurs capitells. El campanar ha sigut transformat i es pre- senta com sobrepo- sat, i l'absis sois és decorat per una ser- reta.

Rabos del Terri^ dedicada a Sant Cu- gat, substitueix avui a la de Sant Andreu de Terri. Aquesta es- glesia románica, d'u- na ñau, forma part del castell de Rabos,, de tal manera, que l'absis hi está mig amagat. En son inte- ii()i- lii lia un curios (hbuix en un arren- cament d'arc.

Sama .María de Cistella

Santa María de Cis- tella. — Conserva l'escaient fatxada románica, essent un deis mes formosos monunients de l'Empordá. Sa portada recorda la de Liado, descansant els ares, en degradado, sobre un parell de columnes per banda, de bonics capitells. Es curiosíssima rornamentació que pre- senta el finestral de la part alta.

w

H <

SANTA MARÍA DE LLADO

Planta Escala de i : 400

Secció transversal ráscala de i : 800

o a <■

H

<

C/1

<

H I-I W

2; w

n

< u

302 BUTLLETÍ DEL

Santa María de Liado. — L'ex-coMegiata de Santa María fou un deis mes importants monestirs de l'antic comtat de Besalú. L'es- glesia románica, de tres naus, és un acabat i formós monument. La planta deis pilars és rectangular, tenint adossada una columna, que sosté els ares torals que interrompen la ñau central, la volta de la qual és apuntada; i les voltes de les naus laterals son voltes de mig cañó, estant IMuminada la central per un uU de bou que s'obre en el parament entre la coberta de l'absis central i la volta de la ñau major.

Els tres absis semblen mes antics, i no están els laterals ados- sats al principal. La portalada, ja reproduida altres voltes, és una obra mestra, tant en la composició com en el detall.

Deis claustres que comunicaven amb l'esglesia per la tapiada ])orta de la ñau esquerra, no'n queda mes rastre que uns capitells de pilastres que avui formen part de la tanca d'un galliner en el re- cinte del desaparegut claustre. Referint-se ais que, superposats, ser- veixen de pica beneitera, indica el Sr. Monsalvatje que'ls dos infe- riors potser son de l'antic temple de Santa María, que está adossat a Tactual temple, que serveix avui d'escola; i que'l superior, de mar- bre de color, és procedent de l'arc triomfal.

Moltes foren les possessions d'aquest monestir, i di verses les esglesies que li guardaren acatament.

j. DOMENECH MANSANA

(Clixcs i plantes de Taiiior.)

Centre Excursionista de Catalunya 303

L'OBRA DEL XALFJ-REFUGI D'ULL DE TER

Durant l'any 1906, i degut a 1' iniciativa i ais entusiasmes del nostre benvolgut president D. César August Torras, va anar prenent peu Tidea de llengar-se obertament el nostre estimat Cen- tre Excursionista de Catalunya a la tasca, ben meritoria i profitosa, de construir en la nostra serralada pirenenca una xarxa de refugis de montanya, comen^ant per bastir en el cercle d'Ull de Ter un vistos xalet-refugi, com a primera pedra i punt de partida d' aquesta noble i no petita empresa.

La Junta Directiva del nostre Centre, formada llavors pels se- nyors Torras, Llagostera, Vintró, Amatller, Basté, Guarro, Morelló, Rocafort, Valls, Llatas i Estany, va acollir i patrocinar aquesta idea a comengos del següent any 1907; i al veure els entusiasmes des- pertats per la mateixa i els oferiments que anaven rebent-se per faci- litar la seva reaiització, va acordar portar-la a cap, creant una Comis- sió especial que entengués en tot lo referent an ella i cuides de la seva bona i propera efectivitat.

Era el dia 25 de maig de 1907 al vespre, que, convocada peí se- nyor Torras, hi hagué una reunió preparatoria de carácter oficios, a la qual assistiren valuosos elements d' aquesta casa, mostrant-se tot-hom propici a emprendre's aquesta honrosa tasca, oferint el seu concurs moral i material. Davant d'aquesta bona acollida, la Junta Directiva, en sessió del 11 de juny i amb assistencia deis Srs. Torras, Vintró, Amatller, Guarro, Rocafort, Valls i Llatas, i deis presidents de Secció Srs. Freginals i Martorell, va acordar per unanimitat la construcció de Tesmentat xalet-refugi i la constitució d'una Comissió especial formada deis president, vicepresident i secretan del Centre, i deis Srs. Soler i Santaló, Mitjans, Lluís M. Vidal, Oliveda, Guasch, Vidal i Riba, Mora, Par, Guarro, Martorell, Galbany, Casas-Carbó, Baladía i Gaza, alguns deis quals van deixar posteriorment de for- mar-ne part, essent-hi afegits en canvi altres, com els Srs. Miret, Maymir i Xicoy, que hi prestaren tota llur valuosa cooperado.

El punt de partida per a la reaiització de l'empresa fou Tiniciar i fomentar una suscripció per arbitrar medis pecuniaris, i l'encarre- gar a la Secció d' Arquitectura del nostre Centre el plan i l'execució de les obres, que foren projectades i dirigides graciosament peí seu president, D. Jeroni Martorell.

Els darrers dies del mes de juny d'aquell mateix any, una Comis-

304 BUTLLETÍ DEL

sió formada pels Srs. Torras, Galban}^ Guarro, Mn. Font i Sagué, Mitjans i Martorell, ana, junt amb alguns individus del municipi de Set Cases i del paleta de Camprodón Sr. Pagés (a. Faustino), a dalt el planell d'Ull de Ter, escollint el lloc d'emplagament del pro- jectat xalet-refugi, a un centenar de metres de la font del Ter i en una petita eminencia que domina els dos camins que pugen pels Re- cons o peí Pía Gran de Murens, a una altitut de 2,300 metres sobre'l nivell de la mar.

Aquest lloc fou triat peí nostre malaguanyat consoci mossén Norbert Font i Sagué per ésser un morrot o Henea de térra ferma i consistent, la constitució geológica de la qual era garantía segura de la seva estabilitat, i a mes per estar un xic resguardat deis corrents de vent que allí dominen. Aixó apart que'l lloc era indicadíssim per la llur utilitat, al peu deis alterosos cims de Gra de Fajol, Bastiments i Pie de la Dona, en lloc d' afluencia de camins i viaranys diversos que posen en comunicació amdós vessants pirenencs, facilitant en gran manera les travessíes de Camprodón a les altes encontrades del Conflent i montanyes del Canigó, com també les añades a Nuria, el nostre tant conegut santuari pirenenc, sigui des deis vessants del Ter, sigui des de les valls franceses que cada any acostumen a cele- brar-hi alguna pelegrinació.

La llista de suscripció fou comentada seguidament, havent-hi ja reunides en aquella data unes cinc mil pessetes, de les que anava fent-se carree el tresorer de la Comissió, el ja esmentat company D. Lluís Guarro, qui a darrers de juliol tenía ja reunida la suma de 9,903*90 pessetes, destinada an aquest fi.

Escollit el lloc d'empla9ament, es feren les gestions necessaries per a la concessió del terrer sobre'l qual havía d'edificar-se la projec- tada construcció. L'Ajuntament de Set Cases pretenía, en virtut de determinats títols, que aquell terrer era de la seva proprietat, i estava disposat a cedir-lo generosament; mes de les averiguacions peí Centre practicades resulta que aquell lloc formava part de la montanya de Sant Miquel de Setcases, proprietat de l'Fstat. Fou llavors que per acord de la Junta Directiva, prés en 18 de juny, va dirigir-se al Ministeri de Foment una instancia demanant la con- cessió o el permís per ocupar una hectaria de terreny an el fi indicat de construir-hi un xalet-refugi de montanya. Després de moltes ges- tions i de penosos treballs realitzats per vencer la dificultats que quasi sempre oposa la burocracia espanyola, va obtenir-se la reial ordre corresponent (juliol de 1907) concedint dita autorització, junt amb la d'aprofitar els matorials de construcció (pedra i fusta) que allí existissin.

Centre Excuíísionista de Catalunya 305

En sa conseqüencia, a primers d'agost, el Sr. Pagés, mestre-de- cases encarregat de les obres, va dirigir-se amb una brigada de quinze treballadors adalt d'UU de Ter, procedint a aixecar-hi una barraca on allotjar-se, com a treball preliminar. El dia 5, en presencia deis Srs. Torras, Martorell i Galbany, comentaren els treballs de replan- teig, anant continuant les obres amb tota activitat; havent-se fitat previ ament i amb inter venció de Tenginyer quefe d'aquell districte forestal tot el terreny enclós en la concessió otorgada al nostre Centre.

El projecte del Sr. Martorell era atrevit i ben important. La superficia d'edificació era de 160 metres en sa planta baixa; de dos pisos, amb una espaiosa sala-menjador, cuina, water-closet i dormitoris capa90s per a una vintena de Hits. La basa de sa construc- ció era la mampostería i el ciment, amb envigats de ferro. Propera- ment an aquest edifici havía d'erigir-se'n un altre, vertader refugi, de dos pisos : l'un destinat ais mogos i traginers, i l'altre a les ca- valcadures.

Les obres anaren fent-se seguidament, profitant la bonanga del temps tant com se podía. No cal dir que eren ben costoses, ja que, llevat de la pedra, tots els materials havíen de pujar-se amb corrúes de muís des de Camprodón. Cal advertir que la Sociedad General de Asfaltos y Cementos Portland, de la Pobla de Lillet, posa a disposició del Centre 200 quintars de ciment Asland de la se va fabricació.

A les darreríes del mes de setembre d'aquell any (1907) tingueren de sospendre's les obres de construcció : el mal temps i els frets i gelades impossibilitaven la llur continuado. Les parets del xalet- refugi s'aixecaven fins arrán de primer pis, amb llurs contraforts i ares de descárrega, d'on havía d'arrencar la volta del mateix. Així romangué durant l'hivernada, en espera del bon temps, quedant en estat de bona conservació.

Mentrestant continuava la tasca de propaganda per arbitrar recursos amb que atendré les despeses de construcció. Per una part, per medi de la premsa i d'actes públics, s'anava propagant la conve- niencia i l'utilitat de l'obra empresa, fent-hi interessar particulars i corporacions. Per altra part, diferents comissions anaven a demanar a socis i amics el llur concurs pecuniari, que poques vegades ens fou negat : molts deis nostres consocis corresponíen generosament a la nostra crida; la colonia estiuenca de Camprodón s'apuntá, en sa majoría, a les llistes de suscripció, i organitzá un festival que deixá un remanent que'ns fou entregat. L'Ajuntament de dita vila i la Real Asociación de Cazadores, de la nostra capital, foren les primeres

306 BUTLLETÍ DEL

corporacions quc'ns prestaren la Uur cooperació. Per sa part, la Junta Directiva del Centre va editar unes postáis de propaganda repro- duint el projecte del Sr. Martorell.

Passada la tongada de frets i mal temps, el dia 5 de juliol de 1908, els Srs. Martorell i Guarro, junt amb el mestre-de-cases senyor Pagés, anaren a Ull de Ter i disposaren la continuació de les obres, les quals estaven en complet estat de bona i perfeta conservació. Malgrat no ajudar-hi el temps, ben bórraseos, que féu durant l'estiu, el dia 13 de setembre pogué celebrar-se la festa de la Revellosa, com- memorant la terminado de la coberta del xalet-refugi sense haver ocorregut cap desgracia ni sensible contratemps. Els murs i les vol- tes apareixíen totalment construits; en l'interior hi havía ja els em- bans i s'havíen arrebogat les voltes i parets, treballant-se llavors en la feina de rejuntar amb ciment Portland l'obra de pcdra de l'exterior, lo qual se creia essencial i imprescindible.

A la festa esmentada van concorre-hi, entre altres, els Srs. Tor- ras, Martorell i Guarro, de la Comissió Executiva, i el Sr. Moré, ar- calde de Camprodón, celebrant-se el corresponent ápat de germanor a redós del propri edifici en construcció. A 1' acabar aquell mes de setembre es donaren per Uestes les obres de mes empenta i de mes cost, sospenent-se la llur terminado i el llur complet arranjament fins al següent estiu.

En aquella época la llista de suscripció arribava a 21, 377*90 pes- setes, figurant-hi la subvenció de la nostra Corporació Provincial de 2,470 pessetes i una altra de l'Ajuntament de la capital, d'igual import, aplicada a la mateixa per acord de la nostra Junta Directiva. També hi havíen contribuit els Ajuntaments de Ribes, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i el Círcol del Liceu, de la nostra ciutat. Igual- ment hi havíen ingressat els remanents de diverses testes celebrades aquell estiu a Camprodón i els deis dos Fcstivals organitzats al Pare Güell en 22 de mar9 i 14 de juny, que donaren uns beneficis de i,iiü'75 i 579*25 pessetes respectivament.

Durant l'hivern i la primavera de l'any 1909 va anar continuant la penosa tasca d' arbitrar medis económics, fomentant la llista de suscripció i recorrent a altres medis extraordinaris, com foren la celebrado d'un Gran Festival Sportiu en el Frontó Comtal, que tin- gué lloc el dia 24 d'abril deixant un benefici de 1,228*80 pessetes, i el primer Torneig Cátala de Foot-ball, celebrat el dia 23 de maig, amb igual bon éxit i deixant un remanent de 9o'35. Per altra part la nostra Junta Directiva va acordar, en sessió de 9 de marg, la crea- ció d'una quota especial voluntaria destinada a aital fi, la qual va

Centre Excursionista de Catalunya 307

cobrar-se des de primer d' abril de 31 a desembre de dit any 1909, donant un resultat total, o benefici líquid, de 3,278'95 pessetes, de- ducció feta de les despeses de cobranza.

Es d'advertir que, per mancar a la Comissió pecunia precisa per atendré imperioses necessitats de construcció, la Junta Direc- tiva, en sessió de 2 de mar^ de 1909, va autoritzar l'entrega de 750 pes- setes deis cabals socials, reintegrables, i augmentades després fins a 1,500. També ha vía sigut pagat amb carácter definitiu el cost de la festa de la Revellosa i alguna altra despesa de poca importancia.

Tampoc aquell any ens fou gaire favorable en quant a bon temps, i fins a darrers de juny no pogueren reprendre's les obres per deixar enllestit el xalet-refugi i l'altre eos de construcció o edifici destinat a traginers i cavalcadures. De totes maneres, el dia 3 de juny va fixar-se per al 18 de juliol la data de l'inauguració, que després tin- gué d'ajornar-se fins al 25 del propri mes.

Durant aquell temps la Comissió va desplegar tota la seva ac- tivitat a fi de deixar per a aquella data, en disposició de poder ésser habilitades, totes les dependencies del nostre xalet-refugi, atenent a son complet arranjament.

Amb destí al mateix, i a demandes de l'esmentada Comissió, es reberen donatius diversos, entre altres el de D. Narcís Gosch, i els deis Srs. Pedrerol, Güell i Terradas, Riera i filis, Pujol i germá, Joan Bonet, A. Comas, Mas Bagá i El Siglo, referent a mobiliari; Ferrer i Patau, La Azucarería, Llorens, Camprubí, Inglada i C.^, i Maristany i C.^, per a servei de taula; J. i J. Bertrán, Roura i Toll, El Indio, La Filosofía, Botiga Fonda, Estebanell i Pahissa, Calvet i Mata, Mitjans i Pala, Bonet germans, Agustí Borrell, Bassols, Casa- novas germans, Ignasi Font, Salvador Godo, Ramón Carrer, Sola i Sert, Successors de B. Brutau, F. Casáis, Viuda de F. Blanch, Ra- món Senesteva, F. Capell, Filis de S. Casáis, Tarradas, i altres que sentó no recordar, referent a teixits per a paraments de taula i Hits; a tots els quals es deu coral i profunde agraiment.

Arriba la data fixada; i, si bé les obres de construcció i arranja- ment no estaven totalment acabades, treballant-s'hi encara durant tot l'estiu, va inaugurar-se solemnement el nostre xalet-refugi, essent obert al servei públic des d' aquell moment i comen^ant a prestar la seva utilitat.

A l'acte de l'inauguració van assistir-hi : Mr. Belloc, delegat especial de la Direcció Central del C. A. F.; Mr. Artigues, represen- tant la Secció de Tolosa; Mr. Boixó, per la del Canigó; el Comte de Saint-Saud, pels turistes de l'Alt Vallespir i del Ski Club Bordelais;

308 BUTLLETÍ DEL

D. Xarcís Fuster, regidor i representan! de TExcm. Ajuntamcnt de Barcelona; el Sr. Morer, arcalde de Camprodón; Fenech, enginyer forestal del districte; 1' arcalde de Setcases; el tinent de carabiners i el duaner de Camprodón; delegats de l'Ateneu Barcelonés, del Fo- ment del Treball Nacional, de l'Atracció de Forasters, del Club Mon- tanyenc, del Centre Excursionista del Valles, de la Real Asociación de Cazadores, del Centre Autonomista de Dependents del Comerc i de rindustria; Mn. Salvia, peí santuari de Nuria; el Sr. Cassador, pcl diputat a Corts per aquell districte; i els Srs. Torras, Guarro, Galbany, Oliveda, Mitjans, Miret i Maymir, Vidal i Riba, i Xicoy, de la Comissió, junt amb l'arquitecte Sr. Martorell, el mestre-de- cases Sr. Pagés, i gran nombre d'excursionistes d'amdós vessants pi- renencs.

El xalet ofería un vistos cfectc : la cuina i la sala-menjador es- taven totalment acabades, com totes les habitacions del pis superior; estant les de la planta baixa ocupades pels operaris que havíen d' aca- bar l'edifici destinat a traginers i cavalcadures i algún que altre petit treball.

En mig de bona germanor i gran entusiasme, prop d'un centenar de comensals s'assegueren a les taules preparades en el gran menjador, a l'hora de diñar, després de la primera aviada de coloms missat- gers que portaren diferents aerogrames fent assaber la bona nova de l'inauguració a diferents entitats i corporacions de Barcelona, París i altres indrets. A l'hora deis brindis parlaren els Srs. Torras, Morer, Fuster, Boixó, Belloc, Saint-Saud, Galbany, Bertrán, Salvia, Marto- rell i altres, pronunciant paraules ben falagueres i encoratj adores per al Centre i la se va obra, en bona hora empresa.

L'obra de construcció del primer xalet-refugi cátala en la gran i extensa serralada pirenenca era ja un fet positiu. L'entusiasme d'un home i la cooperado de molts l'havíen portada a terme. Des d' aquell dia el nostre xalet-refugi d'Ull de Ter ofería a vianants i excursio- nistes hospitalitat, relatiu confort i utilíssims servéis, profitats per molts.

El servei de restaurant i 1' administrado foren confiats a l'An- toni Rigat, fondista de Camprodón, mitjan9ant condicions i tarifes peí Centre imposades : el restaurant a son cxclusiu carree, amb les tarifes de 3'5o ptes. per diñar i altre tant per sopar; el servei de Hits reservat al Centre, al ])reu de 2'5() per ais no socis i de i'5() per ais socis, mitjan^ant la percepció per aquell d'una petita part de lo que per tal concepte fos recaptat, per la cura i administració de dit servei.

Centre Excursionista de Catalunya 309

El dia 18 de setembre de 1909 se dona per acabada la primera temporada, quan ja la neu s'havía ensenyorit d'aquells encontorns i les obres restaven totalment terminades. Durant la mateixa, l'ex- plotació del xalet produí un benefici de 121 pessetes.

Un punt ben important quedava encara enlaire : les dites obres de construcció no estaven pas totalment pagades, i la Comissió no tenía cabals per atendré dites responsabilitats. Calía fer nous es- forgos, i així es féu per part de la mateixa i de la Junta Directiva del Centre Excursionista, an el qual, económicament parlant, quasi res costava aquella important obra que tant parlava a favor del mateix.

Per aixó, tant la Junta Directiva del Centre com la Comissió especial, llavors constituida segons acord d' aquella prés en 30 de junv de 1909, pels Srs, Torras, Botey, Casas-Carbó, Domenech i Rou- ra, Galbany, Guarro, Martorell, Miret i Maymir, Mitjans, Oliveda, Pares, Tey, Vidal i Riba, i Xicoy, continuaren els llurs treballs en aquell sentit durant una bona temporada.

Inaugurat ja el xalet-refugi, quedava, en rigor, acabada la tas- ca d' aquella Comissió; pero, aixó no obstant, va continuar aquesta, encara, la se va missió durant tota Tanyada, preocupant-se de reunir nous cábals per al pagament de les obligacions contretes.

De totes maneres, des de 1910, la Junta Directiva fou la direc- tament encarregada de tot lo referent a Ull de Ter, si bé continuava encara en funcions el Sr. Guarro com a tresorer especial que havía vingut desempenyant dit carree, amb general aplaudiment, des del comeng fins al i.' de desembre d' aquell any (1910), en que rendí comptes de la se va missió.

La Junta Directiva continua, dones, atenent amb especial in- terés tot lo referent a Ull de Ter, preocupant-se d' arbitrar cabals per pagar totalment els deutes pendents, i curant de tot lo referent a la bona marxa i recta administrado d'aquell xalet-refugi, l'explotació del qual per a aquell any (1910) fou novament confiada al Sr. Rigat, de Camprodón. El dia 20 de juliol d'aquell any la Junta Directiva confia a D. Manel Miret i Maymir i D. Eduard Vidal la redacció d'un reglament especial per a l'administració d'Ull de Ter, lo qual no va portar-se a cap per no haver acceptat dit encárrec el mentat Sr. Vidal. Per aquest motiu, i a fi de descarregar a la Directiva de la penosa tasca d' atendré dits servéis, va nomenar-se, en sessió de 19 d agost del propri any 1910, ais president, secretari i tresorer del Centre, perqué, sois o acompanyats de les persones que creguessin mes con- venient, entenguessin en tot lo referent a estudi i resolució de tots

310 BUTLLETÍ DEL

els assumptcs relacionats amb el xalet-refugi d'Ull de Ter, Aquell mateix any, i com a propaganda, la Junta Directiva va encarregar al dibuixant Sr. Llongueras la confecció d'un cartell anunci, el qual no s'ha publicat encara per excés de presupost de despeses. També va acordar-se, en ii d'octubre de 1910, l'habilitar a Martí Blanqué, de Setcases, com a guarda especial del xalet i guia, mitjancant la percepció de 60 pessetes any ais peí primer servei, i tarifant-li els j ornáis peí segón a rao de 5 pessetes anant i tornant en un dia, 8 en cas de quedar-se a dormir-hi un dia, i 12 en el d'estar-hi dos dies. Durant aquella anyada l'explotació del xalet va produir un benefi- ci de i39'5o pessetes.

Per atendré, en aquella data, a les obligacions vengudes, es tingué de recorrer al favor de bons companys, i els Srs. D. Lluís M. Vidal i D. Joaquim Casas-Carbó avanzaren, respectivament, les quantitats de 750 i 500 pessetes. Per sa part, el tresorer de la Comissió especial d'Ull de Ter, D. Lluís Guarro, havía anat bestreient fins a la suma d'altres i,765'95 pessetes.

La situació económica, al finalitzar aquell any (1910), era, se- gons comptes presentats peí Sr. Guarro al donar per acabades les seves tasques, la següent : total cobrat per suscripció, 32,846'90 pes- setes; total avangat per diversos, 3,oi5'95; total avan9at peí Cen- tre, 1,500; o siguin pessetes 37,362'85, suma a la qual ascendíen els pagaments efectuats fins an aquella data.

En la llista de suscripció figuraven ja, a mes de les entitats es- mentades, el Club Germania, TAteneu Barcelonés i el Foment del Treball Nacional, de la nostra ciutat, i les suscripcions del Centre Excursionista del Valles, de l'Academia Católica de Ripoll i del nostre Centre Autonomista de Dependents del Comerg i de ITndustria, apart d'una altra subvenció, del nostre Ajuntament, per 1,976 pessetes.

Per a l'any 1911 va concedir-se l'explotació del xalet an en Joan Orriols, de Campdevánol, segons acord de 2 de maig; proce- dint-se també a la compra de diferents objectes per a servei de Hit i cuina.

Dos contrátemps notables aparegueren llavors a la consideració de la Junta Directiva. L'un d'ells fou el robo perpetrat, durant l'hivern á un de Ter, de coberts i mantés, entre altres objectes de menys valúa, sens que res pogués averiguar-se malgrat totes les gestions practicades, per encárrec de la nostra Junta Directiva, prop de les autoritats i persones que podíen donar alguna llum referent al mateix. Tot fou debades : ni rastre pogué trobar-se de cap deis objectes des- apareguts, com quasi mai res se troba en casos scmblants. De tots

Centre Excursionista de Catalunya 311

és ben coneguda la freqüencia de robos d' igual carácter en els xalets- refugis pertanyents a altres paísos i entitats. El nostre veí xalet del Canigó ha sigut objecte, mes d'una vegada, de fets consemblants, sens que res pogués evitar-se, ni aclarir-se posteriorment. Aquesta vegada ens ha tocat la tanda a nosaltres, essent victimes de tant reprobables accions.

L'altre contratemps foren els desperfectes soferts peí nostre xalet-refugi a causa, sens dubte, de la mala preparado deis materials aglomerants, deguda a descuit o mancament de zel del mestre-de- cases encarregat de les obres de construcció i a la falta d'una inspec- ció fiscalitzadora continua, que era, per altra part, ben difícil i no exigible en les condicions en que aquelles obres s'estaven portant a cap. Conseqüencia i manifestado d'aquests desperfectes fou un excés d'humitat que s'ensenyorí de moltes de les habitacions, deixant- les en un estat verament llastimós, com pogué comprovar el senyor Vintró, delegat peí Centre en sessió de 2 d'agost de 191 1, qui va pujar-hi junt amb un facultatiu a mitján mes adés citat. Aixó mo- tiva que la Junta Directiva, en sessió de 23 d'agost, acordes fer, de moment, algunes repáracions urgents, ja disposades peí Sr. Vintró, deixant per a l'any següent l'adob definitiu, en previsió de mals pitjors.

També, com a mida previsora, es va acordar que, al finalitzar-se cada temporada estiuenca, es baixessin a Camprodón tots els objec- tes possibles, a fi d'evitar nous robos i sustraccions. L'explotació del xalet, aquell any (191 1), produí 334'5o pessetes.

Mentrestant s'havíen recollit nous cabals mercés a l'éxit i bon resultat de les tres tandes de sessions cinematográfiques donades a rideal Cine amb un benefici total de 6,i47'30 pessetes, 2,500 de les quals foren destinades a la construcció del refugi de la Renclusa, i les 3,647'30 restants a l'obra d'Ull de Ter; per lo qual, el dia 14 de novembre, s'acordá pagar la quitanda de lo degut a la viuda del senyor Pagés (mort en aquest entremig) per la construcció d' aquella obra, no quedant llavors cap deute fóra de la casa, i encara, aquest, reduit posteriorment a 2,010 pessetes a conseqüencia de devolucions par- cials, a compte, ais Srs. Vidal, Guarro i Casas.

A primers de juliol de l'any següent (1912), durant el qual con- tinua el servei d'Ull de Ter a carree de l'esmentat Sr, Orriols (qui també l'ha tingut durant el corrent any), van pujar-hi els senyors Torras i Mora, inspeccionant l'estat deplorable d'aquella cons- trucció; i a llur retorn, i donades les llurs explicacions, la Junta Di- rectiva va acordar procedir a l'adob definitiu de la mateixa a basa

312 BUTLLETÍ DEL

de rejuntar totes les voltes amb bon ciment i enquitranar tot el seu exterior, tal com se fa a l'estranger amb construccions semblants i usant la fórmula proporcionada peí nostre entusiasta consoci el se- nyor Comte de Saint-Saud. Aqüestes obres foren encarregades ais Srs. ^larián Suriñach i fill, de Camprodón, i realitzades amb bon éxit i excel'lent resultat, com ha pogut compro var-se durant la darrera temporada per tots els que han visitat el nostre xalet.

L'import d' aqüestes obres de reparado realitzades durant els anys 191 1, 1912 i 1913 ascendeixen a 6,oo6'97 pessetes, i les portadas a cap en l'any anterior n'importaren 233'o5: total, 6,24o'o2 pes- setes a ajuntar a les 39,794'95 que costava aquella construc- ció, fent una suma de 46, 034*97 pessetes. De mes a mes d' aqüestes partides, s'han pagat : i,297'65 per mobiliari, robes i uten- silis de cuina; 484 per despeses de propaganda i menors; 122 per despeses d'assenyalament de camins; i 240 per cinc anyades al guarda del xalet; fent un total pagat de pessetes 48, 178 '62.

L'explotació del xalet, en els dos darrers anys, ha produit 190' 25 i 29i'5o pessetes, respectivament; fent un total, recaptat per aquest concepte durant els cinc anys d'explotació, de i,07()'75 pessetes.

En l'estat de comptes o liquidado general que presenten! junt amb aquesta memoria podrá veure's amb mes claredat tot lo refe- rent ais mateixos.

Com pot observar-se, de tot lo anteriorment exposat se despren que, a no haver sigut el contratemps sensible de les reparacions ex- traordinaries que s'han hagut de practicar a Ull de Ter, avui el Centre Excursionista no deuría ni un céntim a ningú, i es troba- ría que ha portat a cap la magna obra de la construcció d'aquell xalet-refugi, del qual se troba amo i posseidor sense haver-hi esmer9at altres cabals propris que 2,373*19 pessetes, cjuantitat bcn petita al costat del seu presupost o cost total.

Avui, degut an aquell contratemps, molt sensible, resulta que'l Centre hi ha tingut d'esmer^ar, encara, 6, 006*97 pessetes mes; devent actualment 930*07 pessetes per quitan9a de la factura de reparacions, i 2,010 ais Srs. Vidal, Casas i (Guarro com a finiquit de quantitats bestretes.

Molt de doldre és aquest extrem, encara (|uc'l mateix no cons- titueix pas cap esforg superior a les nostres propries torces, ni cap contratemps per a Tesdevenidor i la bona marxa de hi nostra aimada institució. Prova d'aixó es que, sense deixar d'atendre a totes les finali- tats i tasques usuals del nostre Centre Excursionista, havem procedit posteriorment a arranjar el refugi de vSant Andreu de la Castanya,

Centre Excursionista de Catalunya 313

en el Montseny, a carree de la nostra Secció de Sports de Montanya, i estem avui construint el xalet-refugi de la Renclusa, en Taita regió pirenenca de les Montanyes Maleides; amb les quals obres es ve a continuar la tasca de que parlávem al comeng d' aqüestes ratlles.

Sois ens resta, per acabar aquesta memoria que'ns ha sigut enco- manada, el fer avinent Tutilitat prestada fins avui peí nostre xalet- refugi d'Ull de Ter.

Tot just inaugurat, veiem que, el dia 29 d'agost de 1909, el Sindicat d' Iniciativa de Vernet-les-Bains organitza una cursa mon- tanyenca, o campionat de velocitat i resistencia, amb carácter inter- nacional i amb la cooperado del Touring Club de Franga, de la Secció del Canigó del Club Alpí Francés, i del nostre Centre Excur- sionista de Catalunya; i, fixant-se en l'existencia del nostre xalet d'Ull de Ter, ne fa lloc de terme de dita cursa, que, comengant a la vila del Vernet, seguía vers Sahorra, Py i coll i portella de Mantet. I des d' aquella data veiem el nostre xalet continuament visitat per nombrosos excursionistes, entre' Is quals abunden els filis de l'altre vessant pirenenc; i veiem que tots ells s'apressen a fer constar l'utili- tat práctica d' aquella construcció i el llur regoneixement vers el Centre Excursionista, que en tant bona hora l'ha portada a cap. No hi ha sino fullejar el registre de visitants d'Ull de Ter, o el Ilibre allí existent, per poder-se fer carree seguidament d' aquesta utilitat, assenyalada per molts i molts casos especiáis deis quals podríem fer esment.

Es per aixó que, si el nostre Centre Excursionista de Cata- lunya reb de per tots indrets expressions de felicitació i encoratja- ment per la seva obra de bastir el primer xalet-refugi de montanya edificat a la nostra térra, ha d'ésser ell el que a l'ensems transmeti a tots els seus socis i amics que l'han aidat en aquesta empresa el seu viu regoneixement i palesa gratitut. La Junta Directiva profita novament aquesta ocasió per a expressar a tots el seu agraiment mes sincer.

Ara sois manca que l'obra realitzada sigui curosament atesa en l'esdevenidor; i per aixó, atenent aquesta necessitat, la Junta Directiva del Centre ha constituit una Comissió especial, avui for- mada pels Srs. D. César August Torras, D, Lluís Guarro, D. Jeroni Martorell, D. Gabriel Roig, D. J. Domenech Mansana, D. Eduard Ferrer i Mn. Marián Faura i Sans, la qual curará d' estudiar i propo- sar a la Directiva tot alió que's cregui mes convenient per a la millor conservació i el mes bon esdevenidor del xalet-refugi d'Ull de Ter.

39

Ingressos

XALET-REFUCl

Liquidació Geneiil

Montant de les llistes de suscripció, segons detall ja

publicat

Producte líquid de les festes de Camprodón .... Producte líquid deis festivals de Barcelona .... Producte líquid parcial de les funcions de Cine. Producte líquid de quotes voluntarles deis socis .

Sobrant de l'excursió a Mallorca

Producte de la venda de postáis

Liquidació estades xalet, any 1909

Liquidació estades xalet, any 1910

Liquidació estades xalet, any 191 1

Liquidació estades xalet, any 1912

Liquidació estades xalet, any 1913

Bestret per D. Lluís M. Vidal, deducció de la quan- titat tornada a compte

Bestret per D. Joaquim Casas-Carbó, deducció de la quantitat tornada a compte

Bestret per D. Lluís Guarro, deducció de la quantitat tornada a compte

Adelantat per la Tresorería del Centre Excursio- nista, segons acords de la Junta Directiva . .

Adelantat per la Tresorería del Centre Excursio- nista per despeses de reparacions

Saldo a pagar a Marián Suriñach i fill a compte de factures de reparacions

Pessetcs

26,004 467

2,238

3.647

3.278

135

10

121

139

334 190

291

500

333

^^^n

2,140 6,240

Cts.	Pessetcs (
55 4« 44 30 95	t ( 1 t \ ! 35.781
50 50 25 50	1,076 ,,
	1 I 2,010
14 02	8,380
	930
	48,178 ^

Nota. Tots cls comptcs, factures, conipro\%'mts i ospecificaclons déla prcsent liíjii obren en jkxUt de l'infrascrit Trcsorer.

)'Ul_L. DE

í Comptes

ER

Despeses

Import de diferents factures de materials ....

Despeses de transports de ciment

Factura maximbrar fusta

Import comptes generáis presentats per Joan Pagés, referents a materials, jornals i transports. . .

Despeses de la Festa de la Revellosa

Cost instalado gas acetilé

Cost instalado aerográfica • .

Drets d'inspecció deis enginyers del Districte Fo- restal

Despeses suplertes pels Srs. Guarro, Martorell i Torras

Dany remeses efectiu a Joan Pagés

Import factures mobiliari i robes

Batería cuina i despeses d' instalado

Factura de ITlustració Catalana; folleto de pro-

I paganda

Projecte del cartell de propaganda

Despeses menors

Import de les anyades al guarda Martí Blanqué Despeses de Tassenyalament del camí i altres Import de les factures de reparacions de 1910 Import de les factures de reparacions de 19 11 Import de les factures de reparacions de 1912 Import de les factures de reparacions de 1913

Pcssctes	Cts. 35	Pcssctes
1485
III	10
150
36,351	35
210
292	30
268	85
672
214
40	05	39794
806
491	60	1,297
¿54
180
50		484
240
122		362

Cts.

95

65

¿33

670

4,608

728

05 05 57 35

6,240 02

48,178 62

Barcelona, ji desemhre 1913

El Tresorer, GABRIEL ROIG

3l6 BUTLLETÍ DEL

EL CANgONER DEL CALIC

RECOLLIT I ÜRDENAT PER Mn. J. SeRRA I ViLARÓ

(Conlinuació)

EL LLAURADÜR

(Tonada igual a la d' El Mavit xic xic)

Deniatí ni'aixeco: — Acosta't, vailet;

nie'n \'aig a llaurá. acosta't pía enyá.

La mestressa jove — No pot ser, mestrcssa:

me'n porta esmorzá: mes m'estim llaurá,

un tupí de sopa que aquest camp que llauro

i un bocí de pa. s'ha de conreuá,

i al nüg d'aquest camp Luíala hilara, una font hi ha:

hílala lulai. els que hi van a beure

s'han d'aginoiá.

Sois aquest tro9 me digué el Calie. Qui vulgui veure-la seiicera la trobará en el vol. III, pág. 147, d'en Briz. Tambó la publica en Gay (pág. 58). Tal vegada no volgué dir-me-la tota per immoral, puix quan tal ell judicava una can^ó no hi havía medi de fer-l'hi dir.

LA PUBILLA CERDANA

Andant

U-na can - $ó vui can - tar ( no hi ha

moh que s'és dic - ta - da) d'u-na pu - bi - Ha que hi

iiz=f=zi=::]izTTjLz-z=jz=jziTi:^q-^

ha a la pía - na de Cer - da - nya, a la

/7N

pía - na de Cer - da - nya.

Centre Excursionista de Catalunya

317

Una canyó vui cantar (no hi ha molt que s'és dictada) d'una pubilla que hi ha a la plana de Cerdanya. A l'edat deis catorze anys ja s'ha quedat sense mare: per apendre de cosir a Girona l'han portada. A la casa'on l'han duta un capitá hi posava: si hi posava un capitá de la primera campanya. Ja se'n posen a tractar amb intenció de casar-se. — Pubilla : si vols venir a la plana de Cerdanya, que de dos cavalls que tinc l'un será per a portar-t'hi. —

Posa la sella ais xivalls,

les pistóles a les xalnies:

ja se'n posen en camí

per anar a la Cerdanya.

Quan a Cerdanya van ser

veu dos senyors passejant-se.

Si la pubilla va dir:

- — Un d'aquells és el meu pare.

— Pubilla! Qui t'hi ha dut? Mal-haia qui t'acompanya! — • El capitá ho ha sentit:

ja en desenvaina 1' espasa: li'n dó un cop d'espasa al coll, ja la vida li ha llevada.

— Pubilla, bé ens casarem: ja no tens pare ni mare.

— Aixó no que no ho farem, perqué heu dat mort aUmeu pare.

Viu

EL CAgADOR

^f^^t=^?M^-^^-^^^

U - na ma - ti - na - da fres-ca... tu - la - ra ra

:z::íszii:^inií:

N^-^-^-^^^-^gf^^^^-E^-^JÍEg^gE^^^

la la la la la la - ra la.

Jo me'n vaig a - na a ca

^Sí—-^ 1 ^ 0 X 0- 1.

9a.

tu - ru lu la la lu la la lu

lai.

Una matinada fresca...

lularararai... jo m.e'n vaig ana a ca^á.

lulalalulararai. No trobí ca9a ninguna que jo li pogués tira, sino una gentil pastora que guardava el bestia. La trobo adormideta:

no la gosí despertá.

En cullo un ram de violes:

al pit les hi vaig tira.

Les violes eren fresques:

la pastora es deixondá.

— Qué hi cerqueu, per 'qui, g'lan jove?

Qué hi veniu, per 'qui, a cerca?

• — Vine a cercar l'amor vostra

si me la volíeu da.

;i8

BUTLLETÍ DEL

— l>enianeu-la an el lucu pare, i també an el nicu gerniá,

i també al mcu seiiyor oncle, que aquí baix a Vic s'está, i, si ell vos-e la dona, per ben donada será.

— Si voleu l'amor, g'lan jove, al truc l'haureu de guanyá. — Al primer cop de cartetes

ja l'amor li va guanyá.

— Ara que m'heu guanyadeta,

aon me fareu ana?

- — En unes altes montan^•es:

ningú no s'hi veu passá

sino els aucellets que volen,

que no saben de parla.

No haurás de passar fariña,

que de blat no se n'hi fa;

no haurás d'aná a cercar llenya,

que'l bastó ja regnará;

no haurás d'aná a cercar aiga,

que deis ulls ja et saltará.

Aquesta can^ó cree que tal com la publica el Sr. Milá i Fontanals, o sense'ls últims setze versos, és com fou publicada. Aquests semblen una parodia de la versió d'en Gay, en la qual el cagador ofereix a l'aimía una montanya de delicies amb ocells, aigua, llenya, criada, etcétera. També la publiquen els Srs. Alió i Vilarem. (Milá, n.o 317.)

QUAN JO N'ERA PETITET

Andantet

'#J^^Í^^^^^E>^gEtE^ÍEEg^!E^

r>:=l5

Quan jo n'e-ra pe - ti - tet fes- te

í=^=Í5

fe=l

P=P=^M=N—

15=:f=^4;

ja - va 1 pre - su

mí -a: es-par - de-nyablan-caalpeu, mo-ca - dor de la fal - sí - a.

3

A-deu, cla-vell mo-re - net! A-deu, es - tre-lla del

di - a,

es - tre -lia de res-plen - dorquetot lo món 11 - lu - mi-nal

Quan jo n'cra ])etitct festejava i presumía: espardenya blanca al i)eu, mocador de la falsía.

Adeu, clavell morenet! Adeu, estrella del dia, estrella de resplendor (|ue tot lo món IMumina!

Centre Excursionista de Catalunya

319

Quan ne só estat mes grandet

som dat a la mala vida:

me só posat a robar,

l'ofici de cada dia.

Só robat un mercader

qui venía de la fira,

de la fira a la Bisbal,

que n'és fira divertida:

só robat cent duros d'or,

dobles de quatre hi havía.

Quan só tingut prous diners

só robat una pubilla:

la só mantingut set anys

dient que m'hi casaría.

Passats aquestos set anys

só estat fart de mantenir-la:

la só duda a un poblet

que no n'és poblé ni vila.

A l'arribar-ne al portal

ja ens en criden el «Quién vive!»

Sois aquest trog sabía el Calic. Qui vulgui veure-la mes acabada, vegi el núm. 119 cVen Milá. També en publica un tro^ Vilarem (pag. 32.)

VENTURA

Andantet

U - na mi-nyo - na que hi ha din - tre Ri - poli

s'és cri - a - da : Ven - tu - ra s'a no-me - na, Ven -

A - deu, Ven -tu - re-ta, a-deu. Bé en

tu - ra s'a se - ras ma

no-me - na la-go - nya

va. da!

M oderat

'^

U - na nai- nyo- na que hi ha din - tre Ri-poII s'és cri

r--t=

-é-

a - da

:i:

4sr:Ñ=

• -7^-0- ^ ^--at • • -al- -••

Ven

tu - ra s'a -no-me - na,

Ven - tu-ra s'a - no-me -

Tornada

na- va.

A - deu, Vcn-tu-rc-ta, a- deul Eócn se-ras ma-la -go - nya-dal

120

BUTLLETÍ DEL

Una niinyona que hi ha dintre Ripoll s'és criada: Ventura s'anomená, Ventura s'anomenava.

Aden, Ventureta, adeu! Bé en serás malagonyada!

Ventura n'ha tret un ball davant de la fadrinalla, i amb el brillo que llengá, i amb el brillo que llen9ava, els fadrinets engresca, els fadrinets engrescava. Ja l'híi añada a demanar, a demanar ais seus pares, si l'ha añada a demanar l'hereu mes ric de la plana; i la jove li n'ha dit: ■ — No sé si es vol casa, encara. Ventura ja ho ha sentit:

ja se n posa a sospirar-ne.

— Qué sospires tu, Ventura?

— Jo bé tinc que sospirar-ne, que'l meu pare m'ha llenyat, que'l meu pare m'ha Heneada,

— No t'ha llen9adeta, no, que a l'hereu te n'ha donada, a l'hereu Torre-de-Riu, l'hereu mes ric de la plana.

— ¿Qué en farem que siga ric si ell a mi no m' agrada?

— ¿No'm dirás, Ventura, no, i an a tu quin te n' agrada?

— L'hereu de cal Pere d'Hall, que té molta nomenada.

— De nomenada ja en té: de vianda no pas gaire.

— De vianda en guanyarem: joves som per a guanyar-ne: ens aixecarem matí,

farem la vetllada Uarga.

Desordenada i incompleta la publica el Sr. Milá i Fontanals (núm. 353). Tambe hi ha alguns versos iguals an els d' aquesta en els núm. 344 i 450 que publica el referit autor.

GAUDARIDA

Adagi

wm^^^m^m^-

\=r-=i=

ísr

í=p-

.^.'V

,:ís:

;;.•-

Tres fi

lies tc-nía un

reí,

to - íes tres com u - na

ís=:li

pía - ta.

da

=¡í— í= í ^— K-- —3

La mes bo - ni - ca de

ri - da se lia - ma - va.

to - tes

9— GaU'

Tres filies tenía un rei, totes tres com una plata. La mes bonica de totes

Gaudarida se llamava. — Gaudarida, Gaudarida: tu serás la mcva aimada.

Centre Excursionista de Catalunya

321

— No pot ser, mon pare rei, que la llei de Déu no ho mana: no ho mana la llei de Déu

ni la Verge sobirana.

— Gaudarida, Gaudarida: d'aixó en serás castigada: te tancaré dins la torre, dintre la torre mes alta. No't daré menjar ni beure sino un cop cada setmana: te'n daré pa de segón, aigua de la mar salada. — • Al cap d'un any i un dia Gaudarida ix en ventana: les ventanes se li obren cobertes d'or i de plata. Veu la seva germaneta baix, al coixí, que brodava.

— Germaneta, germaneta: ¿me voldríes da un vas d'aiga, que la boca se m'eixuga

i lo meu cor se m'abranda?

— No la beurás, no, traidora; no la beurás, no, malvada; perqué no has volgut creure

lo que'l rei pare et manava. — ■ Sentint aquesta resposta eixí per l'altra ventana. Ja veu el seu germanet

que amb pilota d'or jugava.

— Germanet, bon germanet: ¿me'n voldríes da un vas d'aiga, que la boca se m'eixuga

i lo meu cor se m'abranda? — ■

— No la beurás, no, traidora; no la beurás, no, malvada; perqué no has volgut creure

lo que'l rei pare et manava. —

Sentint aquesta resposta

eixí per l'altra ventana.

Ja veu el seu pare rei

que amb cavallers passejava.

— Mon pare, mon pare rei: me'n voldríeu da un vas d'aiga, que la boca se m'eixuga

i lo meu cor se m'abranda? —

Mana ais seus patges el rei

que li pugin un vas d'aiga:

al qui primer será adalt

gran ciutat li será dada.

Pugen per l'escala els uns,

els altres per les ventanes...

Quan arribaren adalt

Gaudarida ja finava:

els ángels li feien llum,

la Verge l'amortallava.

Gaudarida se'n va al cel

amb molt gran canturía d'ángels.

\

Es una versió mes a les moltes que se n'han publicades. El Sr. Milá sol en publica onze, i tres el Sr. Pelai Briz. (Milá, 258.)

BLANQUETAFLOR

Andantet i tranquil

U - na tar - da molt se - re - na me'n vai a ca - sa l'a-m.or,

-BUfi^gl -

*~n:n — ZT'

per veu -re si la veu -Deu-me l'a - mor mi-nyo

n ne

:Í:

-*T

a, a - quc-lla Blan-quc-ta flor, ta : si me la vo- leu da o no?

322

BUTLLETÍ DEL

l'na tarda niolt serena nie'n x'aig a easa l'anior ]ier \-eure si la \euria, a(]uella l^lan(|uetat"l(ir.

^ Deu-nie l'anior, niinN'oncMa: si nu~ la \-()len da o no? — ■

Ja l'en veig' a la iinestra que lleneax'a resplendor: ja li'n (lema no de graeia si nie'n daría l'anior. I. a resposta que m'ha feta: — Mon jovcnct preeiós: mon ]iare i mona mare no m'lian eriada ]km" \-os: m'han criada pvr un altrc

que és un xic mes precios.

— Valga'm Oéu! Jo et dic, minyona!

quin parlar tant rigorós!...

Ni els moros de Morería

me ]xirlaríen com vos!

T.es lestes de Cincjuagesma

son proj") de les de Sant-Ció. —

Ja en culi un ram de violes;

també un ramellet de flors.

— Preneu-les, 'moreta mia;

]M-eneu-les, aípiestes flors. —

Ella n'está pensativa

de si les pcndría o no...

T>es en pren i les olora,

i en ía un sosj^iirc^ o dos...

— ■ A vostres bracos me llancjo,

ai jovenct precios!

(líiire-l^t' és igual a la (Ven Pelai Briz (vol. Y , pag. I4()).

A T.A VI LA DE TOLEDO

Andaníei

¥

b_4>— i-i-I— #— ^— íi— •— í — * -^— #— •— 1 1 -^— -f — í— f — F— ^

A

vi - la dj To

le - do s'és for

mat un

— (S* -7-

cife

is-

ment en-treu-na dó-nainolt bo - ja i un ho-ine molt

no - CLMlt.

A la \ila de Toledo s'és format un casamcnt entre una dona molt boja i un lif)me molt ignocent. La noia n'és joveneta, a l'edat deis catorze an\'s: tot-hom din : .Malagon\ada, per un vell de xei.xanta anys! — M'estim mes un jove pol)re and) farines i cigrons. que un \*'II aud) i)rou \ianda, and) gallincs i ( a])ons.

]ui sent a la íjirdia noche el vell se posa a roncar. Jo pensava, en mi mateixa:

— Mai se pogués des])ertar! — Ara n'ha passat una r)r(lrc (|ue'ls vells s'hauran d'embarcar. And) huniililat li deia:

- Jo US In vindré a acomjianyar. Al mariner de la barca,

ja li linc encomanat

(|ue si acas el x'cll joinaxa

qnc'l lili din1 re del mar.

i

Centre Excursionista de Catalunya

323

Es bon xic semblant a Tintitulada per en Milá Decreto del Duque de N Oídles (núm. 498); mes la del Sr. Milá no és acabada, si bé precisa qui dona el decret, amb lo qual pot fixar-se la data en que fou dic- tada la can9Ó.

LA DAMA D'ARAGO

Andant

ii:

■^'^^^ÍTÍ^f "d^^T^"^' [=í=V=?=^

:í

A la bo - ti - ga d'un pe - rai - re s'és dic - ta-dau-na can

-0-

ZlI

9Ó d'u - na mi - nyo - na molt gua

pa que es ros

/7\

sa com un íil

^^l=.p-Jtd=.-^^|:|i=^— ^1

.• ,• #— =—

d'or, que ai! A-di

ós, Ag - na Ma - rí - a, ro - ba - do - ra de l'a -

iéií^E^-'-

mor, que ai! a - di

ósl

Andant

:=Z5ü::=zz=:i=:j=n=:irrp:

1^

-» tt-

A la bo - ti - ga d'un pe - rai - re s'és dic - ta-da u - na can -

/7s

'9 — i"

:^=V=i

.» •_

í=-=t=t=ÍÍ=í=:

^-

■■^

w-r

::&r:í:

f=0=^

5Ó d'u -na mi- nyo - na molt gua - pa que és ros - sacomun fil d'or, que

-H gtf

-b^ —

/TV

::^z=¿zzi:íi— id=::

^~"E=íííE5EE5^Í?EIE¿^E^IÍíE?^p^E^

ail A -dios, Af

na Ma - ri

a, ro - ba

do - ra de l'a

mor, que ai! a - di

ósl

324

BUTLLETÍ DHL

A la botiga irun peraire s'és dictada una caiiyó d'una minyona niolt guapa que és rossa coni un lil d'or.

Adiós, Agna alaría,

robadora de l'anior,

que ai! adiós!

Sa niarc la pcntinava

anib una pinteta d'or;

sa cunyada li esciaría

els cabells de dos en dos;

sa germana li portava

li portava els Iligadors:

Iligadors que li portava

era un floc de nou colors.

Son germá se la guaitíiva

anib ullet ben passiós.

— ■ No fosseni germans, alaría,

ens casaríem tots dos.

— De casá'ns no'ns casaríem,

que bé en trobo de millors. —

Se la n'ha emportada a vendré

a la lira de L>-ó.

A l'entrada de la \ila

encentra dos conipradors:

si els ha demanat cent dobles

ells n'hi donen cent i dos.

El senyor qui l'ha comprada

ja se'n té per tot ditxós:

no la dei?va anar a missa,

ni a missa ni a sermó.

Vn din, tot peissejant-se,

se'n van a missa tots dos.

A l'entrar ella a l'iglesiei

els altars Iluiren tots;

al pendre Taiga beneita

perd anells de dos en dos.

Ca]iellá que diu la missa

ha perduda la llic^'ó:

([uan diu : — • Dominns vohiscitiii,

— (juina dama que veig jo! — L'escolá (¡ue l'lii ajuda:

— Per mi fa : per voste no, perqué capellans ni frares no s'han de cuidar d'aixó.

Es una variant mes a les moltes que lii lia publicades. (Milá, núm. 218.)

VALLDAURA

Meníides diiicn la gcnt: veritats no'n diuen gaires: diuen que no tinc galans i en tinc la casa enrotllada.

I)c lliin\- me miro l'amor, (\uv de ))r()p n() goso gaire.

Trenta-vuit o In-nla-nou,

a la ratlla de quaranta.

No n'estimo sino un

que n'és fill de la Valldaura:

n'és })elit i aixurit

i boiiicoi (le la cara.

El Calic iKj'n sa])ía mes. Oui vulgui veure-la tota, la trobara en el Romancerillo, del Sr. Milá (núm. 351).

Aquest lloc de Valldaura és les ruines del nionestir del mateix nom, avui de la parr()(]uia de Sant Maurici de T.a-Tor, bisbat de Sol- sona, lo (jual confirma a(|U('lla cangó : «Jo só fill de la Valldaura, m'he erial a ('astelló, etc., etc.», que son dues pagesíes distants 3 o 4 quilometres Tuna de l'altra.

Centre Excursionista de CatalunYx\

325

TINENT QUI VE DE LA GUERRA

Andant

Ais quin-zeanys e - ra sol - dat, an els set - ze jae-ra

que

fe, ais dis

set só co - ro

nel i ais di - vuit ti - nent de

ziziil— :i=is:

> /T\

-^ — ^ — i>T— ^— T— * g— #— f— ^ — # — ^--1-

juer - ra, ais di - vuit ti -nent de guer - ra.

Ais quinze anys ertí soldat, an els setze ja era quefe, ais disset só coronel i ais divnit tinent de guerra. Encar que siga tinent el nieu cor mai viu alegre. Pensament sempre m'ho diu, pensamcnt sempre m'ho deia :

— Mira, te la casarán mentre serás a la guerra. — Tinc fai:-:a de general

per tornar-me'n a ma térra, i al entrar-ne en el portal n' encontró la mare d'ella. Li de man o de favor si em vol donar sa donzella:

— Aixó no que no pot ser: set anys ha que n'és promesa, n'és promesa amb un soldat

que també és tinent de guerra. —

Ja me'n baixo carré avall; ja la veig a la finestra: una estrella que duu al front aixó me la fa conéixer. Un dia l'encontrí a l'hort que regava les floretes. Ja li dic : — Déu me la gord: si vol darme una floreta?

— Preneu-ne dos si voleu. Féu que la mare no ho veja: a vos no US diría res

i a mi em trauría del temple.

— De dos caminets que hi ha jo no sé quin podrem pendre: ¿pendren! el de festejar

o el de tornar a la guerra? — Ja li diu : — Anem, anem, a cercar-ne la Ilicencia: allavors ens casarem i an a mi em traureu de pena.

Tambó la publica el Sr. Milá amb el títol Después de la guerra (núm. 3(^)3), pero Targ-mTient acaba de diversa manera. Així com en aquest se casen, en el del Sr. Milá ella el desprecia perqué ja es té cercada l'amor.

126

BUTLLETÍ DEL

LES NINES DE CASTELLTERSOL

Si n'hi havía tres ninctcs al lloc de Castelltersol: n"hi lia\ía una d'elles que era niés linda ([ue'l sol. Tres fadrins que la festegen els dos haurán de dur dol: jo lio tino al eor, i m'ho jxniso, (jue la festejo tot sol. l'n dia Tencontrí sola, puix ma ventura així ho vol, boi portant-ne els cantarillos, (¡ue \-enía de la font. Jo li die : — Déu gord, Guerida. — • IClla eni diu: — Déu gord, Ramón. — Jo li die si bailaría: ella ni'ha respost cpie no, • — De bailar jo no'n só digna,

anib un jove com sou vos. — ■ Ja es preñen mano per mano i a bailar se'n van los dos. La primera giradeta tot és parlar de l'amor; la segona giradeta Uágrimes del cor li'n dó; la tercera giradeta una pistola li'n dó.

— Doneu-mc un coj) de pistola: travcsseu-mc lo meu cor.

— Me tindríen per ben tonto de matar la mia amor: vostron pare, vostra mare, moriríen de tristor,

i també vostres germanes moriríen de dolor.

Es molt semblant, aquesta delicada cangó, a la del Sr. Milá Res- puesta al caso (núm. 331).

EL COMTE DE FLORES

Ben moderat

::l^:h:

.4__-j^_-^-.j._^ __u— I— ^- -_^._-_p_j

Mar-xen un pi - quet de mo - ros,

de

Í5iiz=:{5:

— P^ — # — é-^—é—

1— * ^-

=í=^==tj

:Í5:

=Í=Í=!=5^ÍÍ;131Í3Í

mo - ros de Mo-re - rí - a. Quan ne son per un ca '- mi - no

rts

I 9 ^J ^~'~^ ^~T ^

ells se'n for-men tres par - ti

des.

Marxen un pi(|uet de moros, de moros de Míjrería. Quan ne son per un camino ells se'n formen tres i)artides:

els uns se'n van cap a idandes, els altres j^er les Castilles, i els altrcs ])vr ciutats grandes que Ñapóles se decía.

Centre Excursionista de Catalunya

327

Troben el comte de Flores

per un camí que venía,

i anava amb la seva esposa,

que comtesa se decía.

Veníen de romiatge

de Sant Jaume de Galicia,

de reclama ais sants i santes

que'ls donessen fill o filia.

Li varen dir : — Comte Flores,

sa muller será captiva.

— No será captiva, no,

que primer perdré la vida. — Els moros el comte han mort; la comtesa n'és captiva: l'han presentada a la reina, la, reina de Morería.

— Aquí tindreu una esclava que comtesa se decía. — L'esclava va ser prenyada de tres mesos : no ho sabía. Per voler de sants i santes pariren en igual dia: l'esclava ha parit un fill

i la reina una filia.

Els han canviat els filis

les traidores de les dides:

donen el fill a la reina,

a l'esclava han dat la filia.

Un dia, mentre embolcava,

estes páranles decía:

— Ai, filia de mes entranyes!

Si ara en ma térra ct tenía,

si eres en la mia térra,

gran festa per tu es faría:

te daríem lo baptisme

i també de l'oli crisma.

La saliva deis meus llavis te servesca per baptisme; les llágrimes deis meus ulls servesquen per oli crisma. — La reina s'ho escoltava des del quarto aon dormía:

— ¿Me diríes, linda esclava, el nom que li posarles?

— Lo nom de Rosa-Florinda, com ma germana es decía. - — La reina va fe un gran crit:

— Valga' m la Verge María! Pensava teni una esclava

i és una germana mia!

Podem nomenar variants d' aquesta les publicades per en Pelai Briz (vol. II, pág. 159, i vol. V, pág. 95) i en la revista Empori (nú- mero 15); mes de totes elles és ben diferent, i, al meu semblar, les supera de molt en la bellesa i l'exposició de l'argument. (Milá, n.o 242.)

LA MAJORDONA QUE'S VOL CASAR I NO GOSA

Moderat, quasi andant

^—^ — # — 0 — #-

r-^

Es vol ca - sár, la ma-jor - do-na; es vol ca - sai diu que no

^ Acel.

dz=ii±i^:

o - sa per-quéno sab l'cs-til deis ho - mes. No plo-reu, no, cor de vi

128

11— X

no,

/^

BUTLLETÍ DEL

:±=í=:.^'==f==*^==¿=:fc=S=Í=:1==5=:]

=:fc:

la, que d'a-quest mal no mo - ren

~N-

;¿EEE^*:ÉÍEÍL-ÍE'^=p

íes. No pío - reu,

ro - sa fio - ri - da, que d'a-quest mal se-reu gua

da.

Es vol casar, la majordona; es vol casa i (liu que no gosa.

No ploren no, cor de viola, que d'aquest mal no moren noies. No ploreu, no, rosa florida, que d'aquest mal sereu guarida.

Es vol casa i diu que no gosa perqué no sab l'estil deis homes. — Jo te'l diré després a soles: cuiná i pasta i ser curiosa, amb el malalt ser cuidadosa, amb el pobret ser-hi amorosa, i amb el marit s(M- cariiu'osa.

Viu

^v— 8 — *-1

Can

MARÍA KNRICA

ÍEEE5EEp=ÍEÉlíÍ^feEEÍ^Í5=í;

9Ó no - va s'és dio

ta

c\ di

di

vuit d'a - bril

tre - ta n'és d'u - na mi -

s=^ P 0 — -1 -L « =í::^ 0 i- 0 — *- — #T • •

íí=:

nyo

na que n es

per - fe

ta i gen - til.

Tan-

ij^EEÍE5EÍEt||g3^

:±z\

-0

:)=::ÍJ^3^:rT5r=d5=is--

-^N-í^-

ta és la se-vaher-mo

ra, que jo us

- — f-p-^-

la vui ex - pli

Centre Excursionista de Catalunya

329

car. E - lia es diu Ma-ría En - ri - ca, que'lseu nom no's pot ne-gar.

:Í5^

/T\

Can9Ó nova s'és dictada el dia divuit d'abril: treta n'és d'una minyona que n'és perfeta i gentil.

Tota la gent se la miren, mai se cansen de mirar: miraríen nit i dia sense beure ni menjar.

Tanta és la seva hermosura, que jo US la vui explicar. Ella es diu María Enrica, que'l seu nom no's pot negar.

Un dia l'encontrí sola:

jo l'amor li demaní.

Ella me'n fa de resposta:

— G'lan jove, no us puc serví.

Aquesta g'lan minyoneta és del lloc de Sant Lloren9: és del carrer d'alegría, d'allá on passen tots els vents.

Demaneu-la an els meus pares, que si ells hi venen bé tornen a mi, lo g'lan jove, que l'amor us donaré. — •

Davant de la seva porta hi ha un regalat jardí que'n dona gran alegría al vespre i al dematí.

La resposta que m'ha feta jo en só quedat molt content. L'he demanada ais seus pares si me la volíen dar.

Repareu-la quan va a missa, quan va a missa al dematí: ella és fresca i colorada com la roseta al jardí.

La resposta que m'han feta: — Que s'hi volíen pensar. — Resposta no m'han tornada: no me la volen donar.

Porta l'estrella del dia, la porta pintada al front: la dita és d'ésser criada la mes hermosa del món.

Si jo no'm puc casa amb ella no sé qué será de mi; me'n faré soldat o frare, o romeu o pelegrí.

Repareu-la quan va a missa, quan ne va a missa majó: jo no sé amb qué ponderar-la la seva perfecció.

N'abandonaré la térra: del Rosselló vui partir. Antes que jo no me'n vaja d'ella me'n vui despedir.

Algunes diferencies hi ha entre aquesta i la del Sr. Milá (número 386); pero, mes que aixó, es la tonada lo que fa apreciar la variant.

41

330

BUTLLETÍ DEL

LES NINES 1 ELS ESTUDIANTS DE CERVERA

Andant

-n — #—.*—! — I — [— ^— I — y~^- -n— »— ^— ! — h

Les ni

ne-tes de Cer

ve - ra te-nen gran a - no -me

:?=»:

-.mi

:is

i=ji=jí:

da : tres o qua - tre que n'hi

ha

nes mes que les

al-tres. La lu- ra la la la-ra lu la la

la

lu - ra la lu la lai.

Les ninctcs de Cervera teñen gran anomenada: tres o quatre que n'hi ha les unes mes que les altres.

Lalurala, lalara, luíala, lalura, lalulai.

Ja la fira de Verdú molt amb dale l'esperaven per estrenar un vestit que a Cervera no s'usava: gipó de vellut turquí, mocado a cada butxaca. Totes porten el ret blanc, que'ls cstudiants ja ho paguen. A totes cls está bé,

menos dugucs de xulladcs: son filies d'un sabatcr del cap-davall de la pla9a. Dins la márfega del Hit amaguen la cansalada per donar-la ais cstudiants quan pasen a canta albadcs. El seu pare ho ha sabut, que molt bé les ha trucades. Al punt de la mitja nit senten tocar la guitarra. La xica diu a la gran: — Rccorda't d'anit passada: quan el pare ens ha trucat per mortes ens ha deixades. Lo millor que podem fer no amagar mes cansalada.

CASAMENT DE L'ESTUDIANT I LA VEÍA

Andant

que ja en

Centre Excursionista de Catalunya

331

^ ^ - -0-,

té cent i un

any. Que larumrum,la

ve

rr^

=Í5=±=:Í5=±4í|zz*zzi^^±z:í=±i[=:1=^ — í— -* — 0 — #— 1 1 ^ — ^- — * — * — 0 — 0 — *— ' — p — —i"

té cent i un

any; que la ve - ia rum - bant.

que ja en

A Madrid n'hi ha una veia que ja en té cent i un any.

Que la rum rum, la veia que ja en té cent i un any; que la veia rumbant.

Si se n'és enamorada d'un polit estudiant. — Estudiant, si m'aimaves te'n faría un ric marxant: te'n donaría una bossa, una bossa d'or pesant; daría't cent moltons negres i dos cents altres de blancs.

i també te'n donaría

cinc parells de bous llaurants. —

Se'n van a casa el notari

a embrutar-ne paper blanc.

El notari prou li deia:

— Que n'ets boig, estudiant?

— Tant si só boig com si savi, matrimoni passo avant,

que amb el dot de la veia trobaré una de quinze anys. — El dissabte ja es casaren; el dilluns la va enterrant: l'estudiant va al darrera amb un fluviol sonant.

Res pot afegir-se, amb la lletra d' aquesta can9Ó, a les versions publicades per en Milá (núm. 566), Briz (vol. II, pág. 147), Guasch (LVIII i LIX) i Gay (37); mes la música és ben diferent.

LES JOIES DE BODA

A poc a poc

^-

Sin'hiha-ví - a tres ni - ne-tes, to-tes tres bro-den un raní

lau-na el

::hz= 0—0

-7-

l-^-

bro-da de se - da,

la al-trael

ÍESzz?

:ís=q:

bro-da d'es-tam.

L:' flor do

la vi - o - le - tn

ti-reu - li

so-bre del ram.

332

BUTLLETÍ DEL

Si n'hi lia\-ía tres ninctcs, totes tres broden un raní: la una el broda de seda, la altra el broda d'estani.

La flor de la \'ioleta tireu-li sobre del rani.

La una si en diu a l'altra:

— Els ainiants c|uan tornarán? - Ja en respón la mes petita:

— Ara el meu estará un anv. — Ja en respón la mijanccra:

— El nieu no estará pAs tant. — ■ Ja en respón la niés grandeta:

— Ara el meu está arribant amb una muleta roja

i dos patges al davant. ■ — ■ ja li truquen a la porta.

— Jiaixa a obrir el teu galant.

— Com ho haveu passat, María?

— Com ho haveu passat, Joan? Sabent (pie per vos penava,

ai! per qué haveu trigat tant?

— Jo te'n diré prou la causa,

d'haver-me retardat tant:

te volía dur les joies,

les joies per enjoiar.

Mes ara que te les port >

no sé si t' agradarán.

No son sabates ni mitges,

ni mocadors valencians:

son unes prendes daurades

que no'n fan els cristians,

sino un moro i una mora

que hi han trebaiat set anys. —

Un dia, tota soleta,

se les cstava provant,

pensant que ningú la veia,

i la mira va el galant.

— M'han dit que no les portesses

sino tres vegades l'any:

les testes de Santcogesma

i també les de Nadal

i per la Pasqua florida,

que son les mellors de l'any.

Es una variant mes, un xic difcrent de les moltcs que hi ha pubHcades. Vide : Milá (núm. 20ü), Briz (vol. III, pág. 45), (iuascli (38), Alió (18), la revista Catalunya, C, i altres.

LA FILLA DEL REÍ FRANCÉS

Mogudet

S^EíÍ^fjg^[iÍEgfl

-K-^-\

En el pía fan ba - l!a - des, al pía de Sant Fran-

-0- ^ -0- •

cese: ba-llen com - tes

i da -mes, no-bles i ca - va - llers.

F-H,--^---^;

So - na, vi

la, so-n?. : fes-ma'n el so cor - tér.

Centre Excursionista de Catalunya

333

En el pía fan ballades, al pía de Sant Francesc: bailen comtes i dames, nobles i cavallers.

Sona, viola, sona: fes-me'n el so cortés.

Si n'lii ballava una

filia del rei francés:

si se la n'ha emportada

un fals aragonés.

Li n'ha fet fe una saia

de nou colors o mes:

quan la saia fou feta

la dama ja no hi és.

Quan fou a llunyes terres

la dama sospirés.

— Qué en sospirés, la dania? Dama, qué en sospirés?

Si sospirés ton pare, deis moros lo tens prés; si sospirés ta mare, no la veurás mai mes; si sospirés tos frares, de cinc te'n só morts tres.

— Jo sospiro la saia, que massa estreta m'és. Deixa-me'n el punyalo

per trenca un punt o mes. — El punyal era d'auro. — -Guarda qae no's tre: qués. Ja se l'apunta al pecho: diitre'l C3r se Thi me .

Aquesta can9Ó, d'un delicat sentimentalisme, la publica en Milá (núm. 551); pero la seva versió está mancada del bell acabament de la nostra. Aquest pensament també es troba en la cangó que en Briz publica com a nota en la seva Lo Canigó.

UANDORRANA

Andantet

::í;-

:i:q

-7-

V-

U-na can-90-ne-ta no - va(béla sen - ti-reu can -

:^

:í|5E|=fcí^lppg||gi^^^^

tá) tre-ta n'és d'u-na mi - nyo-naqueala valí d'An-dor-ra es

3

/r\

tá. Flor de Ili - ri, cla-vell, vi - o

Una can9oneta nova (bé la sentireu canta) treta d'és d'una minyona que a la valí d' Andorra está.

Flor de Iliri, clavell, violeta, vostra amor m'ha de mata.

t-t-

9~'

le-ta, vos-traa-mor m'ha de ma - tá.

Tres fadrins que la festegen

tots tres s'hi volen casa:

lo un és l'hereu d'en Mola

i l'altre l'hereu Cerda;

l'altre és el Rosscll d'Andorra,

que ell pensa que tirará.

El Kossell ja en pren girada:

oj4

BUTLLKTÍ DEL

a casa de l'amor va.

— Déu la guard, dona María, l'n favor vui demaná:

si cm voleu deixar la filia un cop per ana a baila?

— La filia ja és a la pla^a, que'm pensó que peí ball va.- Ja se'n va cap a la pla9a:

ja la veu amb el Cerda.

— Cerda : aon tens el xeval?

el xeval aon está?

— El xeval és a l'establa: civada no li cal dá.

— Civada o no civada, el xeval s'ha d'cnsellá, perqué s'ha d'aná a l'I'rgell: la ramada ha de puja.

— Deixa-la estar, la ramada: sense tu ja pujará.

Ja es veu que aquesta és incompleta. En Milá (núm. 320, amb el títol Compensación) la publica tota, mes no la música.

El Calic entenía així l'argument : que'l Rossell volía fer anar el Cerda a cercar la ramada per a ell quedar-se sol amb l'aimía; pero, veient aquest el parany, no hi volgué caure. Tal com ell l'entenía, ja pot dir-se que és acabada.

JO ESTIC TRIST I MELANXOLIC

Jo estic trist i me-lan - có-Iic:a mi res me faa-Ie -

-i

P=?=

grá si-nóun diu-men-gea la tar - da que l'a - mor vaig en - con

■7N /T\

trá. A - le

;rí - a, ¿qué t'ets fe - ta que tant tar - des a te.

ná?

Jo estic trist i melanccMic: a mi res me fa alegra sino un diumenge a la tarda que l'amor vaig encontrá.

Alegría, ¿qué t'ets feta que tant tardes a torna?

Les primeres parauletes ja parlem de festeja.

Si toquem per l'hcrmosura, jo bé US ho vui explica: té els cabells de l'or mes fi, que és de l'or mes fi (jue hi ha; el front, de plata brunyida, cobcrt de perles está; els seus uUs semblen estrelle que enamoren al mira; en fa el ñas fet a pinzcll, que bé us el podeu niirá;

Centre Excursionista de Catalunya

335

la boca xica i rodona, i bon modo en el parla. Set anys que l'he festejada i ara haver-la de deixá! He resolt de fer-me frare,

fcr-me frare o ermita. La meva amor ho ha sabut: ja m'ha enviat a cerca. — Tu bonic i jo bonica, els dos ens podem casa.

LA NOIA DEL CAMBROT

Viu i alegre

^m^^í^r-\--^~'

:*:

i^^-i

"?=?

^t^^ifei

U-na can-50-ne-ta no-va(bé la sen - ti- reu can - tar) tre-ta n'és d'u-na mi - nyo-na que abaix al Cam-brot s'es- tá.

:Í!:í=Í!;

5EÍE{E¿^Éi^E^}EÍEÍEE^t

9r

Jo noho dic per

a - la - bar - la ni tam - poc per res de

i=Í5:

:EÍÍEE5E?_E~Í3^ÍJÍ^;=

■*— •

?=í?-

-—{'*—

-7-

::^

/^

^^^

mal : com és no-ia de pa

li-ca, por - ta clen-xa i va a jor - nal.

Una can^oneta nova (bé la sentireu cantar) treta n'és d'una minyona que abaix al Cambrot s'está. Jo no ho dic per alabar-la ni tampoc per res de mal: com és noia de palica, porta clenxa i va a jornal. Ella és alta i ben plantada, té bon aire al caminar: en va tota eixancarrada com les vaques a llaurar. Quan ne porta la cistella ocupa tot lo carrer: va de Tuna porta a l'altra com si fos un ca llebrer. Ella diu a les companyes que tanta palica té. — ¿Qué en traurás de la palica, si n'enganyes el jovent?

De la primera volada

un n'havíes agafat:

no vas ben tancar la gabia:

pensó que t'haurá escapat.

De casar-te prou tens ganes:

de fadrí no'n trobes cap:

tots els tractes que teníes

a mi me'ls han explicats.

Si vols tractes a la porta

haurás de vestí un bastó

que te'n faya companyía

en qualsevol ocasió.

A les noies de can Torres

bé els volíes llescá el pa:

elles t'han fet de resposta

que ja se'l saben Uescar.

— Ai! Calla, tu, llengíi llarga,

que'ns tens llenga d'escorpí:

que dirán, la gcnt, si ho scntcn?

qué dirán, la gent, de mi?

BUTLLETÍ DEL

COLOMA

Moderat

:^^

t-^-

¡Siüigiliii

Un di

a JO em pas-se

ja

va per un tor-ren-tet

rrs

I — — — ^ — 0 # 0 — #- -*. —

valí:

jaén veig ve-nir la Co - lo - ma, la Co

Resposta

o - ma tot can

tant.

XJ. ^ ^ ^ ^ J 0^ . LA -L 0

A-deu-si - au, pa-re i ma - re, a-mics,

pa-rents i ger - mans.

l'n dia jo cm passejava per un torrente! a valí: ja en vcig venir la Coloma, la Coloma tot cantant.

Adcusiau, pare i niare, amics, parents i germans.

Jo li dio : — Uéu guard. Coloma. — Kesposta no m'ha tornat.

— Vui comprá-us un floc o cinta per posá-us al davantal.

— A mi no'm con venen cintes

ni flocs per al davantal: a mi lo que'm convindría és un jove ben galant.

— A mi lo que'm convindría les pomes que al pit portan.

— Les pomes, com son molt ver- gran jove, US faríen mal; [des, que, quan ja serán madures, meves i vostres serán.

Els moltons i les ovelles gran alegría tindrán c^uan veurán la pastoreta al costat del major¿il.

\i\ pensament del vcrs «Les pomes, com son molt verdes», i tres següents, se troba en la can^ó La Prometenga, d'en Briz (vol. IH, pág. 255), pero ben diferent lo restant.

EL BARBA-GRIS

Moderat

Amb un

Í5=

vell me n'han ca

d=::=i

§

da, amb

vell i bar - ba

gris :

:1:

la

pri - me - ra nit de bo - des

--:^T=:Í^.

Centre Excursionista de Catalunya

Menys A temps

337

mm

-0 ^ 0 —

fe

-0-

ia si - nó dor - mir.

&^=5^Í^ÍJ¿

-±zx

:i:

-0 0 1 0 =

\—0 — i-

#- •Comus a- par - teu de mi,a-mo-

r7\

í=ÍEf=¿=^

■e - ta ! Com us a - par - teu

Anib un vell me n'han casada, amb un vell i barba-gris: la primera nit de bodes no feia sino dormir.

— Com US aparten de mi,

amoreta! Com US aparten de mi! — •

La primera nit de bodes no feia sino dormir. Jo li dono cotzadeta:

— Desperteu-vos, barba-gris. — Eli me'n dona una co9a

que del Hit me fa sortir.

N'agafo la roba bona

i el giponet de satí:

me'n vaig a l'hort del meu pare

a regar lo lleixamí.

Mentre el lleixamí regava

de

mi ! —

va passá un jove fadrí.

— Qué hi féu, aquí, joveneta? qué hi féu, aquí, tant matí?

— M'estic a l'hort del meu pare a regar el lleixamí.

— Voleu venir, joveneta? vos en voleu veni amb mi?

— Sí per cert, lo galán jove: voldría ser peí camí. —

Ja l'agafa i ja la puja

a cavall del seu rocí.

Quan passaven a Aiguafreda

n'encontren el barba-gris.

— • ¿Qué hi porten, lo galán jove,

qué hi porten, dalt del rocí?

— Adalt del rocí hi porto les floretes del jardí

que, sent fresques i gemades, vos no haveu sabut coUir.

El Sr. Milá (núm. 426) intitula aquesta can9Ó El Novio entrecano, i sois copia els dos primers versos : «Mon pare m'ha casada, — m'ha donat a un barba-gris...»; pero en Briz ja la copia, si bé és una va- riant mes incompleta que aquesta, puix hi falta la conversa entre amdós joves i no té la seva bellesa d'acabament. Posa una versió francesa que ans que de la present ho és de la que comenga : «Mon pare m'ha casada — encara no fa un any...» i que en altre lloc transcric.

A ndant

L'AMOR D'EN JOAN

La fes

ta

de

Sant Jo

an, com es

fes 4^

ta

338

BUTLLETÍ DEL

/Ty

:^:i

±Z3r-_usrr.

^gi^lEÜSiiíiStlJ^fppg^

molt a

gre. mosa

mies m'es-tán di

ent: ^ Jo-an : per qué

EÉffEÍ^^-5^?jtílEÍ=iÍEÍ{lEÍ=^EÍ=^JE^=l

no t'a le - gres? Jc-an:

T.a festa de Sant Joan, com és festa niolt alegre, mos amics m'están dient:

— Joan: per que no t'alegrcs?

— Coni puc alegrar-me, jo? M'han casada l'amor nieva: l'han casada llun\- d'aciuí perqué els meus ulls no la veiguen: l'han casada a Sant Martí,

que per mi n'és un desterro. Quan se la van emportar peí meu carrer passava ella: ella se'n posa a plorar pensant que jo no la veia. Ella se'n posa a plorar: jo plora va molt mes que ella. Lo que m'aconsola a mi que tino una prenda d'ella:

per que

no t'a

gres?

ella em guarda un anell d'or de les set pedrés vernielles; jo tino un mocador blanc brodat de seda vermella: al mig hi ha un campanar, al cap-da niunt una estrella (jue fa cara a tots els vents: aixís ho fan les donzelles. En fan com els rovellons allí al mes de setembre: al matí els collireu verds, ne serán corcats al vespre. Jo les vine a comparar amb el cal9at d'espardenyes: pensaren anar calgat, tocaren de peus a térra: espines us punxarán, ])unxes i males pedretes.

Aquesta variant la trobo mes bella i mes arrodonida que la d'en Briz (vol. IV, pág. 173) i la d'en Milá (núm. 368), encara que la poesía sería molt millor sense'ls últims deu versos, tenint ales- hores un final formosíssim.

AnJant

L'AFILLADA D'ORGANYA

J± * — 0 — 0 — £ 1 1 0 5_ I _^ — * ^__ J

U - na can-90 vui can - tá (nohiha molt que s'és dic-ta-da)

d'u-na mi - nyo - na quehiha:

Íe^^Íe1ÍÍ=í3^íeÍ^^Íe^ee^í

a - fi - Ila-da és a Or - ga -

nyá: fa

la

ca - ra com un án - gel.

Centre Excursionista de Catalunya

339

Una canyó vui canta

(no hi ha molt que s'és dictada)

d'una minyona que hi ha:

afiliada és a Organyá:

fa la cara com un ángel.

Jo an el seu pare ho vui dir i també a la mare d'ella, que, si me la volen dar, amb ella em pensó casar, casar-me voldría amb ella.

Fa tornar l'hivern estiu i la tardor primavera. Ella adre9a els geperuts, torna la paraula ais muts i els cegos luego s'hi veuen.

La resposta que m'ha fet:

— La minyona ja és promesa.

Li podeu enraonar,

i, si la podeu girar,

jo per cert vos la prometo. —

I quan ella va peí mar els peixos parlen per ella, i, si la senten cantar, tots se posan a escoltar i els mariners paren vela.

Estudiant me vui fer

per l'amor d'una donzella.

Quan jo seré capellá

amb mi es vindrá a confessá:

no li daré penitencia.

El senyor bisbe de Vic ja me n'ha donat Ilicencia per poder-la confessar, per poder-la combregar, sens donar-li penitencia.

Andant

HOSTAL URBI

U - na can - gó vui can - tá (no hi ha molt que

^^^^^-^^^i\^-^MÉm

s'és dic - ta - da) d'u-na mi-nyo - na que hi ha que a Hos-tal Ur -

bí s'és cri - a - da.

Una can9Ó vui canta (no hi ha molt que s'és dictada) d'una minyona que hi ha que a Hostal Urbí s'és criada. Si voleu sabe el seu nom,

Roseta se nomenava.

Al passar-ne allí a la Seu,

allí d'un tiro de bala,

si mai la senten cantar,

com ne fa veu de calandria,

340

BUTLLETÍ DEL

per sentir la scva \-eu els traginers fan parada. El moí^o del majoral ja l'amor li demanava:

— Que si vos no'm dan l'amor la vida no la tinc llarga.

— Jo l'amor us donaré,

pro amb Ilicencia del meu pare, que cll s'informi de vos si sou homc de bon tráete.

— Jo US diré la veritat

lo mateix que'm confessasse:

Jo de l'Andorra en só fill:

Hostal l'rbí n'és ma casa:

en ella bé hi trobareu

lo meu pare i mona mare,

i també hi tinc dos germans

que estudien per notaris.

N'és casa de molts cabals

i molt bestiar de llana,

un esquadret de mulats

i una poca d'euga^ada,

i aquests cinc que meno jo,

que aquestos tots son de carga:

lo demés tot és per blat

per lo gasto de la casa. —

Divendres estes raons

i dissabte unes altres:

el diumenge ens en anem

a oir la missa santa.

jo la missa no só oit ni el sacerdot no mirava, cjue la vista deis meus ulls fita en la Roseta estava. Sortint d'allí ens en anem: cap a casa d'ella anávem. Quan fórem allí al Mas-vcU en veiem cinc de parada que anaven emmascarats i los dos portaven armes. Quan els vaig veure l'acció salto una paret molt alta: quan vaig fer el primer salt ja em vaig trencar una cama. Ja en vaig fer un gran sospir:

— Valga 'm la Verge del Carme! — La minyona, allí plorant,

fent lo que li pertocava, ja fa venir molta gent amb una Ilitera llarga. Cap a casa se me'n duu, que jo molt a pler hi estava. El dia sis de jancr m'enviá una carta a casa. Quan varen sentí el meu nom i llegida la substancia, la mare es va talaiar (^ue lo meu pare plorava.

— Ai, fill meu! que n'has tingut? Tu has tingut una desgracia!

BELLCAIRE

VUl

tar

-^±-

U - na can - 90

(no hi ha molt que s'és dic - ta - da) d'un jo - ve que n'ha sor a la vi - la de Bell - cai-rc. Lu - la - rá lai lu la

mmmmm^m^^^^i^mmm

tit

Centre Excursionista de Catalunya

341

/T^

:^ZT^^±

-•-:■

lai

í^l

la

-0 •—

lu la la la

c	— 0 —
^

la

— 0-

-.-^-.

=z-=z?=:t::z:j=:j

la

la

ra

'0

V

lu la

la

tru la

:=4

— #

-G>-

lai!

Una can^ó vui cantar (no hi ha molt que s'és dictada) d'un jove que n'ha sortit a la vila de Bellcaire.

Lurará, lurarai!

D'un jove que n'ha sortit

que n'és práctic de les armes:

s'ha fet soldat de cavah

per defensa el rei d'Espanya;

d'una germana que té

que té la llenga molt llarga,

burladora de fadrins

i deis mo90s de soldada:

algún dia ja vindrá

deis fadrins será burlada.

Un dia jo em passejava

per les hortes de Bellcaire

collint rosetes i flors

i violetes boscanes.

Si la nova n'ha arribat,

n'ha arribat la nova mala:

— Don Joan : qué hi féu, aquí?

Vostra amor está molt mala. -

Poso la sella al cavall:

cap a casa d'ella anava.

Con a sa casa vai ser

trobo la porta tancada.

No baixa l'amor a obrir,

que baixa la seva mare,

i al primer escaliró

ja veig que la confessaven;

al segón escaliró

ja veig que la combregaven.

Ja me li agenollo ais peus

per resar-li'n una salve:

— Don Joan, marxeu d'aquí,

que faríeu condemnar-me.

Aneu's-en baix, al celler:

trobareu la nieva mare:

digueu que us dono les claus,

les claus de la meva caixa.

En el primer calaixó

trobareu les arracades;

en el segón calaixó

els anells d'or que'm pagáveu:

la roba que'm vau pagar

la tinc encara amb el sastre.

Tonada com la de La Flor del pésol.

Viu

ELS TRES DALLAIRES

N'hiha - vi - a tres da - ilai - res que'n da - lia - ven un

342

BUTLLETÍ DEL

=3iÍ=siz_ízzíiz:íizí:

prat:

. — 5-

n'hi ha u- na po - lia

z:ñ:hzjrz±:

4;q

ros-sa, pe - ti - ta, bo

ni - ca, que'ls

Í^ÍE:i:fE5;=ÍEÍE:^E^^

por - ta Tes - mor - zá. — Pe - ti - ta : com

X'hi híivía tres dallaires que'n dallaven un prat: si n'lii ha una polla rossa,

petita, bonica, que'ls porta l'esmorzá.

— Petita : com va? — Lo un deis tres dallaires ja no vol esniorzá.

— ¿Que teniu, vos, deillaire, no volguent esmorzá?

¿Si teniu mal d'amores o mal de festeja?

— Jo no'n tinc mal cV a mores ni mal de festeja,

sino una polla rossa, que'm fa mori i pena. Jo vui dir al seu pare si me la vol dona.

va? —

Si cU no me la dona jo la faré roba pels miquelets de Franca o bé els de Puigcerdá.

— Mira, apría la roba, cpie n'havem de marxá.

— La roba está apriada: no cal sino marxá.

Els tres vestits de seda bé me'ls vui emportá. — Al baixar-ne 1 'escala n'encontra el seu germá.

— Aon vas, polla rossa? Traidora! aon vols ana?

— Calla, mon germá, calla! Bé n'haurás de calla!

Les forques ne son noves: les haurás d'estrená.

Es, aquesta, ja molt concguda. Entre les variants d'en Gay ' ^ ' ' ' "^^ ' la revista Catalunya

(vol. III, pág. 99), no

r.s, aquesta, ]a inoit coneguaa. r^nire íes (CanQons -populars de Catalunya, pág. 8), de la revista Catalunya (pág. CIV), d'en Milá (núm. 295) i d'en ]3riz (vo

hi estará malament la del Calic.

CUCUT

l'2sta primavera un niu .só trobat dalt d'una olivera al fondo d'un jjrat.

Jo no sé conéixer els petits ocells si son caderneres o bé })as.sarells.

Ll cucut cantava adalt d'un teulat, si'n fa l'amoreta amb un advocat.

Tu, cucut, no (ligues lo ífue has vist aquí, que't donaré pauses al vespre i matí.

Mült hi falta d'aquesta cangó. Vegi's en Milá i Fontanals (n." 540)

Centre Excursionista de Catalunya

343

COBLES DELS PAGESOS

Andantet

i-^—r—*—t^—n-\U-T^'-^-^—r—'-\U~-

-G

U - nes co - bles

0 •

l'hc-nor deis pa

H \\-^ • ^ tí • ^ #—

no - ves US vui ex - pli

le - sos en que ve a pa

rar.

Unes cobles noves US vui explicar: l'honor deis pagesos en qué ve a parar.

Ells reguen la térra amb els seus suors, i amb l'esquena dreta viuen els senyors.

Diré coni ho fan alguns deis senyors per pendre la fresca en temps de calors.

Jutges i notaris i alguns advocats, que la llur collita és coni la deis naps,

per mes que pedrego an ells no'ls fa re, que la seva hisenda és plana i papé:

sopen a les onze, van a passejar; mentre que'ls pagesos son a descansar.

Algunes diades gallina i capó,

perdius i pollastres i vi del mes bo;

i també per postres mengen un meló, taronges i préssecs i vi del mes bo.

Vosaltres, pagesos, aneu al revés: en temps de calors és con mengeu mes.

No tasten la carn fins sent al sega: de cansats que están sois profit no'ls fa.

En temps de barullo, com hi ha algún perqué, regidors ni batlles ningú no ho vol sé.

Regidors i batlles d'aqueixos poblets davant del Govern semblen pastorets.

Vestits de sexé * i altres de burell, que en el seu poblé 'soten com el rei.

* Era un teixit de blau i burell.

344 BUTLLETÍ DEL

PUBLICACIONS REBUDES

{quart trimestre)

Boletín de la R. A. de Buenas Letras. Barcelona. (Abril-Juny 1913.) — J. J<^^i- (lán de Urries : La lucha por Sicilia en los años de 1291 á 1302. — P. Pujol i Tubau, pbre. : Mudanga en la elecció sepultura per lo rey Alfons I . — E. ]\Ioliné i Erases : Algitns documents inédits pera la hisioria de la pin- tura catalana. — J. Aliret i Sans : Pro sermone plebeico. (Continuació.) — J. Mas, pbre : Notes d'esculptors antics á Catalunya. — F. Carreras i Candi: Les obres de la Catedral de Barcelona. — E. Moliné i Brasés : Adido ais textes catalans-provenpals. — Dr. G. Alabart, pbre. : Exposició sobre lo Ilibre <<de civitate Dei», de Sant Agiisti. — Noticies.

Estudis Universitaris Catalans. Barcelona (Octubre-Desembre 1912.) — E. Ro- gent i E. Duran : Les edicions lulianes de la Biblioteca Universitaria de Barcelona. — J. Sanchis Sivera : Pinturas medievales en Valencia. — E. Sol- devila : Algunes noticies mes per a la biografía d'en Bernat Metge. — J. So- ler i Palet : Paradis. — Germain Marín : Un tractat inédit del segle I V : <<Dc similitude carnis pecatii>, de Sant Paciá, bisbe de Barcelona. — Notes biblio- gr (I fiques.

Butlletí del C. E. de la Comarca de Bages. Manresa. (Mar9-Agost.) — j. Sarret i Arbós : Les creus de pedra del terme de Manresa. — O. Miró i Borras : líl Receptari de Manresa i la mort del infant en Jaume, comte d'Urgell [segle XIV). (Acjbanient.)

Butlletí del C. E. de Vich. Vicli. (Núm. Vil, 191 3.) — P. M. de Barnola : Concurs (jue prestan al excursionisme els estudis historichs naturals. J. M. Cirera: Gloses mallorquines. — Notes d'arxiu.

Butlletí del C. E. de Vich. N'icli. (.Xúni. VI 11, 1913) J. (iudiol, })l)re. : La ermi- ta de Sant Mohi. — Dr, J. Palniieri : líl códice Summa I nstitutionum l'la- centini del Museu Episcopal de Vich. — M. T. : Un concili de Vich. — J. Vi- laró i Griera, pbre. : Nota folklórica. Les vctles de Marg. — Notes d'arxiu.

Arxiu d'Estudis del C. E. de Terrassa. Terrassa. (Octubre.) — Cels Gomis : l'olk- lore cátala. — J. Soler i Palet : Les nostres anti galles al extranger. — j. Ven- talló : De la guerra deis segadors. — Crónica.

Bolletí del DiccionarI de la Llengua Catalana. Palma (Octubre.) — A. Griera: El parlar d'Eivissa i Eormentera. HibliOgra/ia literaria. Revista de

revistes. — P. I>aruils : /:/ dtalecte lleidatd. Bibliografía filológica.

Ruscino. Perpinyá. (Abril- Juun-.) j. Calniette : A propos d'«un duché de h'oussil- lun>> au X""' siécle. — P. Vidal : Iniroduction a un «Manuel d'hisíoire de la literature catalane ancienne/>. — E. I-\)ntaine : Le charbon en Roussillon. Une discussion medícale. — E. de l'Cnollel : Un Musée arché^logiquc a Perpignan. — P. Vidal : Mélanges de toponymie catalane. (Coutiuuació.) ■ — K. Eacrivier : Le cartulaire de l'église d'Elne. — Alart et Callier : Corres-

Centre Excursionista de Catalunya 345

pondance inédite au sujet de la délimitation de la frontíére des Pyvéneés Orien- tales. — Sources narratives locales de rhistoire de Roussillon en langue ca- talane. (Continuació.) — Chronique.

Rcvue Catalane. Perpinyá. (Octubre.)

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Novembre.) — J. Gómez Centu- rión : Jovellanos y los Colegios de las Ordenes Militares en la Universidad de Salamanca. (Continuació.) — F. Fita : La Misa antigua de España. — F. Fi- ta : Historia de la ciudad de Cabra. — J. Sanguino y Michel : Inscripción romana insigne de Cáceres. — M. de Foronda y Aguilera : Honras por Enri- que IV y proclamación de Isabel la Católica en la ciudad de Avila. — J. Pé- rez de Guzmán y Gallo : A propósito de la muerte de Escovedo, ^envenenó Antonio Pérez al secretario de Felipe II, al clérigo D. Pedro de la Hora? — J. Becker : Descripción geográfica y gobierno, administración y colonización de las colonias del golfo de Guinea. — F. Naval : Las misiones españolas en el golgo de Guinea. — F. Naval : Nuevos fragmentos de cerámica ro- mana.

Boletín de la R. A. de la Historia. Madrid. (Desembre.) J. Gómez Centurión: Jovellanos y los Colegios de las Ordenes Militares en la Universidad de Sala- manca. (Continuació.) J. Pérez Guzmán y Gallo : Cinco informes. — J. Pé- rez de Guzmán : Crianza de D. Juan de Austria. — Conde de Cedillo -.Obras de D. F. Fernández de Béthencourt. — F. Codera : Monedas árabes orientales encontradas en Aragón. — F. Fita : Lápidas romanas de Gastiain {Navarra).

— A. Herrera y F. Fernández de Béthencourt : Sobre un proyecto de escudo de armas. — M. Roso de Luna : Nueva inscripción romana de Villamesias. Variedades. — A. Schulten : Monumentos e historia de Ter manda. — F. Fita: Inscripciones romanas de Nules y Villarreal en la provincia de Castellón de la Plana.

Boletín de la R. A. Geográfica. Madrid. (3.'^ trimestre.) — F. Iñíguez : Los terre- nos de nuestra zona de inf hienda en Marruecos. — A. Blázquez : Estudios geo gráfico-históricos de Marruecos. — • L. Tur : Reseña de las tareas y estado actual de la Sociedad. — Descripción y cosmografía de España, por D. F. Co- lón. (Ms. de la Biblioteca Colombina.) Continuació.

Boletín de la R. S. Geográfica. Revista de Geografía Colonial y Mercantil. Ma- drid. (Setembre.) — R. Beltrán y Rózpide : La enseñanza de la Geografía.

— M. Peinador : Relaciones hispano-americanas . — F. A. Olié : Un departa- mento francés colonizado por los españoles. — C. Singelman : La situación económica de las colonias alemanas. — Información geo gráfico-comercial.

Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. Madrid. (II trimestre.) — N. Sentenach : Los grandes retratistas en España. — M. Gómez Moreno : De arqueología mozárabe. — ■ E. Tormo : Gaspar Becerra. — Noticias artísticas y arqueológicas.

Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Setembre.) — J. A. Revilla : Valladolid : Los retablos de San Benito el Real. — Estable- cimiento de las milicias en Valladolid y Tordesillas en 1362. — Cartas in- terceptadas sobre la guerra de los franceses en Valladolid, Salamanca, Ciiidad-

43

34t> BUTLLETÍ DEL

Rodrigo y Benavente. — J- A. R. : La Torre nueva de Zaragoza. {Conferen- cia de D. V. Lampérez.) — Reseña l>ibliográfica.

Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Octubre.) J. A. Kcvilla : Valladolid : Los retablos de San Benito el Real. — G. Sancho Pa- dilla : Monumentos histórico-artisticos palentinos. Convento de San Pablo.

Boletín de la Sociedad Castellana de Excursiones. Valladolid. (Novembrc.) — J. A. Revilla : La capilla mayor de la parroquia de Santiago de Valladolid. — G. Sancho Padilla : Monumentos histórico-artisticos palentinos. Convento de San Pablo. — N. Alonso Cortés : La Fastiginia.

Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Orense. Orense. (Juliol-Agost.) — F. Calvo : Recuerdos de Aguas Santas. — • B. F. Alonso : El Blasón. — M. Macías : La epigrafía latina en la provincia de Orense. — B. F. A. : El monasterio de Osera. — A. Saco y Arce : Litera- tura popular de Galicia. (Continuació.)

Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Orense. Orense. (Setenibre-Octubrc.) — F. Calvo : Recuerdos de Aguas Santas. (Continuació.) — E. Escribano : Orense y el coro de la Catedral de Lugo. — M. Macías : Epigrafía romana de la ciudad de Astorga. — A. Saco y Arce : Literatura popular de Galicia. (Continuació.)

Málaga. Revista trimestral del Sindicato de Iniciativa y Propaganda de la Sociedad Excursionista. Málaga. (30 Setembre.) — M. Giménez Lombardo, T. Rojas, P. M. de Cabrera : El torcal de Antequera, amb curioses iMustra- cions.

La Montagne. París. (Octubre.) — V. de Cessole : Le versant móridioncl du Bree de Chambeyron. — R. Touchon : Randonnés guerriéres d'un Alpin dans I' Atlas Marocain. — O. N. : Le sac du capitaine lioll oit sac Bergan.

— R. Gombault : Le nuage qui passe.

La Montagne. París. (Novembre.) — M. Maige Leíournier : Megére ou la glori-

fication du ski. ■ — Chronique. — Bibliographie. La Montagne. París (Desembre.) — J. Vehrlin : Le col des Cristaux et les Courtes.

— H. Biendl : Une promenade a travers les Dolomites de Sexten. — Mmes. C. C. et A. K. : Autour du Mont-Blanc á skis. — V. Gros : Le Grand Roe Noir. — A propos d'un article récent : Quelques points d'histoire pyrénéiste, par M . Le Bondidier : Réponsc a l'article de M . Le Bondidier, par M . lUil.

Bulletín Pyrénéen. Pau. (Novembre-Desembre.) — H. Beraldi : Les tours d'hori- zon de Schrader. — G. Cadier : Un Témoin : Le 2.'"'' registre du Murmuré.

— P. Rondou : Quelques souvenirs sur Cazaux. — H. Durand : Chus et crampons. — P. Labrouche : Le pie des Trois Eaux. J. l>c])mak' : Du cap Figuier au cap de Creus. — L. Gaurier : Légende de la Blottiere et Roussel.

— Fcdération Internationale des Socictés Pyrénéistes. XXIII Congrés a Luz. Bulletin du C. A. F. Section des Pyrcneés Centrales. Tolosa. (Novembre.) J.

Duffour : Le pie de la Pique par le nord, et le IJcc de Corbeau. — M. Gour- don : La valleé du Nistos. — Chronique. Bulletin du C. A. F. Section des Pyrcneés Centrales. Tolosa. (Desembre.) — ■ F. Mesplé : De Castillon ¿i l'Antenac (2,000 m.), et au Monné {¿.i^j m.)

Centre Excursionista de Catalunya 347

par les crétes de la valleé d'Oueil, et retour par le port de Pouyloubi. — M. Gourdon : Pie de Montaspec (1,849 m.). — Chronique.

Revuc des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Octubre.) — W. A. B. Looligde: Entre Valloire et Brianfonnais. — Bihliographie des Alpes.

Rcvue des Alpes Dauphinoises. Grenoble. (Novembre.)

Bulletin Hispanique. Bordeus. (Octubre-Desembre.) A Schulten : Mes fouilles a Numance et atitour de Numance. — H. de la Ville de Mirmont. Les décla- maieurs espagnols au temps d'Auguste et de Tibére. (Acabament.) — G. Ci- rot : Chronique latine des rois de Castille jusqu'en 1236. (Acabament.) — C. Pérez Pastor : Nuevos datos sobre el histrionismo español en los siglos XVI y XVII.

S'han rebut, a mes, les següents publicacions:

Revista Musical Catalana. Barcelona. (Fins a Novembre.) Estudios Franciscanos. Sarria. Hojas Selectas. Barcelona. Revista Montserratina. Montserrat.

Memoria Anual de la Sociedad de Atracción de Forasteros. Barcelona. Boletín Mensual del Observatorio del Ebro. Tortosa. (Janer i Febrer 1913) Revista de Menorca. Mahó. (Fins a Octubre.)

Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana. Palma. (Novembre.) La Fotografía. Madrid.

Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Saragoca. (Octubre.) Bulletin Annuel de la Société des Excursionnistes Marseillais. Marsella. (Any 1912.) Revue des Langucs Romanes. Montpeller. (Juliol-Sctembre.) Bulletin Archéologique, Histórique et Artistique de la Société Archéologique de Tarn & Garonne. Montauban. {^j i 4.* trimestres de 191 2.)

Bulletin Mensuel de la Chambre Syndicale Fran^aise de la Photographie. París. (Fins a Novembre.)

O instituto. Coimbra. (Octubre.)

Bolletino della Societá degli Alpinisti Tridentini. Rovereto. (Setembre-Octubre.)

L'Escursionista. Torino. (Núm. 21.)

Bulletin de la Société Neucháteloise de Géographie. Neuchátel. (Tom XXII, 1913)

Alpine Journal. Londres. (Desembre.)

Mitteilungen des Deutschen und Osterreichischen Alpenvereins. Munich. (Fins a 30 Novembre.)

Ymer. Stockolm. (Hápt 3. 1913.)

Butlletí del C. A. Rus. Moscou.

Memorias y Revista de la Sociedad Científica «Antonio Álzate». México. (Tomo 31, núm. I a 12; tomo ]2, núm. i a 6.)

Boletín de la Dirección General de Estadística de la Provincia de Buenos-Aires. Buenos-Aires. (Núm. 147, 148 i 149.)

La Plata. Ciudad Industria!, por el Dr. A. Cordomí y Alcorta.

Revista del Club Alpí Japonés.

34^ BUTLLETÍ DEL

CRÓNICA DEL CENTRE

SOCIS IXGRESSATS DES DEL DARRER TRIMESTRE DE 1912

Josep Serra Viñas. — Jaumc Costa Ferré. — Josep Goday Cañáis. — Josep Maluquer Nicolau. — Joan Valls Torner. — Josep Danés. — Joan Miralles. — Tranquilí Vila Nogareda. — Enrié de Babot Frayse. — Giiillem Forteza Pinya. — Joaquim Torras. — Francesc Girona Martí. — Antón Ferrater Bofill. — Jo- sep Abadal. — Josep Madico Pi. — ■ Joaquim Vilar Ferrán. — Joan Masó Cor- nelia. — Ferrán de Cots Verdaguer. — Alfred Cañáis Baró. — Joaquim Alsina Botet. — Antón Seres Plana. — Rosa Torras Buxeda. — Joaquim Dicenta Vila- plana. — Sebastiá Ruiz Tortajada. — Jaume Galopa Julia. — Lluís G. Olivella Arenas. — Joan Bordas Salellas. — Agustí Duran Sampere. — Joan Bach. — Eduard Quer. — Camil Balat Botet. — Rogeli Sirera. — Lluís Gibert Romeu. — Josep Badía Manzanares. — Albert Ubach Mascaró. — Pelai López Martín.

— César Martinell Brunet. — Josep Morató Roig. — Joan Sibecas. — Guillem Gottschalk. — Alfons Roca Rabell. — Ferrán Gironella Rius. — Ramón Bru de Sala. — Josep I^^irmat. — Ignasi M.^ Adroer Calaíell. — l<'ranccsc Folguera Grasi. — Santiago Mestres Fosas. Joan Pascual Carreras. — Joa(]uim Antich.

— Juli Muller. — Joan Palmarola. — Daniel Padrcny Virgili. - Josep Castclló. — Joaquim Porqueras Banyeras. — Martiriá Simón. - — Joan Fabrés Laporta. — Raimond Estalella Ribo. — Joan Sellares Vernet. — Alfred Bosch Escarmis. — Lluís Coll. — Albert Carbó Pom])id(). Pau Metzlze Tíovira. - Joaqviim Grau Caranove. — Pau M.^ Turull Fournols. — Albert Rosa Balaciart. — Fclip Car- denal Navarro. — Josep Surribas Riera. — Jaume Casanovas. — Mancl Sierra Pomares. — Jaume Borras Sumsi. Lluís Gasull Camprubí. — Marián Ortínez Cuellas. — • Josejí Horn. — Ignasi Amat. — Lluís Espoy de Sama. — Artur Roig Casanovas. — Joan Alicr. — Joan Millet Maristany. — P>ancisco Sallent. — Josep Dagés Viñals. — Josep M.» Soler Nolla. — Joan Surribas Bracons. — Manel Carreras. — • Miquel Bancells Pons. — Eudald Sans. — Josep Rosell Pelegrí. — Frederic PcU Cullí. Antón Batalla. — César Comas Llabería. — Emili de Dalmau Nolla. Joacjuim de Dalmau Nolla. — Lluís Aguilera. — Marián Guilcmany Valls. — rYancisco Banús Climent. — Jaumc Saborit Mon- taner. — Josep Balaguer Fins. Anastasi Arguinzonis L^rquiza. — Ferrán Parera logueras. — Caries Triarte Aguirre. Rafcl Llimoua Henct. — Josej) Sabadell Mercadé. — Miquel Maspons Gassull. — Josep Garrut Sala. — Joaquim Aracil Aznar. — Guillem Truniger. — JfJsep Vilaseca Porcada. — Ramón Traval Palet. — Elionor Heredia de Gili. — Joan (ionzález Sánchez. - Josep Marcct Ribalta. — Antón Kuiz Sanromá. - Pere Soldevila (irau. Joan Vidal Salvó.

— Raimond Duran Reynals. — Lluís Carreras Macaya. — Amelia Kius Valles.

— J<übert Durand. Manel Serra. - Francesc A. Conforto March.

Centre Excursionista de Catalunya 349

JUNTA GENERAL EXTRAORDINARIA

Previa la corresponent convocatoria, el dia 5 del darrer mes de novembre va celebrar-se Junta General extraordinaria per procedir al nomenament de nova Junta Directiva en sa totalitat, per haver dimitit els pocs individus de la mateixa que no ho havíen fet ja anteriorment, segons anunciárem en son dia. Fets els corresponents votació i escrutini sota la presidencia de D. Francesc Carreras Candi, van resultar elegits per majoría de vots els següents senyors, que constitueixen Tactual Junta Directiva del nostre Centre:

Pvesident : D. César A. Torras. Vice-president : D. Lluís Llagostera. Tresorer: D. Gabriel Roig i Font. Secretari primer : D. Ignasi Soler i Escofet. Secretari segón : D. Antoni Nin i Devesa. Vocals : D. Joaquim Casas-Carbó, D. Francisco Blanch, D. Francisco Maspons i Anglasell, D. Pere Rius i Matas, D. Timoteu Colominas i D. Joan M. Guasch.

SESSIONS I CONFERENCIES

Sessió inaugural de curs. — Va celebrar-se, el dia 12 de desembre, sota la presidencia de D. César August Torras i amb assistencia de gran nombre de representacions d'entitats culturáis de la nostra ciutat i nombrosa i distin- gida concorrencia. L'actual secretari, D. Ignasi Soler i Escofet, va llegir la me- moria referent ais actes i treballs realitzats durant el curs darrer; i el senyor vice-president, D. Lluís Llagostera, va llegir el seu discurs inaugural; treballs amdós publicats en aqüestes planes. El Sr. Torras clogué l'acte amb breus páranles de gracies.

De cim a cim. Excursió fantasiosa a través de les nostres monta- NYES. — SotaT tema que encap^ala aqüestes ratlles, el nostre company don Eduard Vidal i Riba va inaugurar, el dia 19 de desembre, la tanda de conferen- cies setmanals, descrivint una excursió imaginaria des de la nostra ciutat al pie d'Aneto en les Montanyes Maleides, saltant de cim a cim de les nostres altes serralades. Durant la conferencia es projectaren gran nombre de clixés fotografíes.

CONVERSES D'ARQUEOLOGÍA

Seguint la seria de Converses sobre Arqueología que des de fa alguns anys ve donant el nostre bon amic i company D. Pelegrí Casades i Gramatxes, han comen^at ja, novament, les d'aquest mes, reprenent les referents a Arqueolo- gía romana, sotaT següent programa:

Desembre, dia 9. Conversa LIV (1 de l'escultura) : Idea general. — Resum historie. — El període monárquic i el deis primers temps de la República. — — Els etruscs com introductors de l'art escultóric a Roma. — Introducció de les arts gregues a Italia per efecte de les conquestes a Grecia. — Desenrot- llament de l'escultura entreTs romans. — Escoles ático-romanes. — ■ Princi- páis mestres. — Renaixement deis estils grecs a Roma. — Escola greco-roma- na a Délos. — Sos mestres. — Obres que's conserven d'aquest període.

350 BUTLLETÍ DEL

Dia 15. Con\-crsa L\' (11 de rescultura) : Els rclleus. — L'escola ático- romana establerta a Roma. Obres dedicades a sos princijxds artistes. ^ — Son carácter. — Praxiteles i sos deixebles. — Les escoles asiátiques al servei de Roma. — La manera helenística i l'alexandrinisme. — L'esciiltiira en temj-js de rimperi. — Pcríodes. — Assumptes.

Dia 22. Conversa L\'i (III de I'escultura) : Continuació de Testudi dt^ l'art escultóric en temps de l'lmperi. — Els bustos i les estatúes. — Impor- tancia d'aquesta branca de I'escultura romana. — Antecedents. — Els retrats. — Llur valor artístic. — • Estatúes d'emperadors. — Bustos idealitzats. — Els baixos relleus. — Classificació. — Histories; funeraris. — Carácter d'aquests monuments.

Día 29. Conversa LVII (IV de I'escultura) : Continuació de l'examen de les estatúes imperials. — Abundancia deis bustos retrats. — Llur carácter. — ■ Els baixos relleus histories. — Llur importancia artística. — Exemplars mes notables. — El triomí de Marc Aureli. — h'Ara Pacis Augusta. — Els relleus funeraris.

EXCURSIONS 1 VISITES

Han sigut en gran nombre les excursions realitzades ])er diferents senyors socis durant els passats mesos d'estiu i tardor; per lo (]ual ens abstenim de do- nar-ne compte.

Oficialment se n'ha etectuat una al Montseny, organitzada i)er la secció de S])orts de Montanya, i les següents, ([ue ho Irin sigut jíer la de h'otograíía:

A VaLLVIDRER.\, L.\ KieRADA, SaNT BaRTOMEU de la QuADRA i MOLINS

DE Reí, celebrada el dia 16 de novembre amb gran concf)rrencia de senyors socis aficionats a la fotografía.

A Llixás, Vilamajok i la Garriga, eíectuada el dia 30 amb assistencia de proj) d'una vintena de socis, havent-se visitat les esmentades ¡)oblacions i llurs encontorns, ben })intorescos.

Als .monestirs de Pohlet i S.\n íes Crei's, j)ortada a caj) durant els dies 7 i 8 de desembre a l'objecte d'obtenir gran nombre de clixés fotografíes d'a(iue- lles venerables construccions.

.\ LES voRES del Rec-Comtal, fctu el dia 28 del mateix mes de desembre al matí per \'isitar aquell pintoresc lloc, ben j)roper a la nostra ciutat.

També la Secció (rAr(|uitectura ha comen(,at a re])ren(lre les seves acos- tumades visites, efectuant en el mes d'octubre darrer les de Sant Jerf)ni de la Murtra i Torre Pallare.sa, i les de dues construccions (jue s'están realitzant a la, nostra capital sota la direcció deis arcjuitectes 1). Lluís Homs i 1). Ramón J'uig Ciairal; i altres, durant el mes de novembre, als tallers deis Srs. Verdaguer i C.^, a la fábrica deis Srs. Orsola, Sola i C^, i al Reial Club Marítim, en cons- trucció.

Centre Excursionista de Catalunya

351

NOVA. — La Secciü de Sports de Montanya del nostre Centre Excur- sionista DE Catalunya, ha comengat ja els ireballs preparatoris per a l'organització deis Concursos de sports de neu corresponents a l'any 1914. Dits Concursos oficiáis, se celebrarán en les rodalíes de la vila de Ribes a darrers del vinent mes de febrer si el temps hi ajuda, prometent revestir gran importancia.

En el número vinent donarem mes detalls referents ais mateixos.

En lactualitat s'está procedint a la confecció d'un vistos programa anunciador deis esmentats Concursos, els quals, a semblanza deis deis anys anteriors, consistirán en curses de luges, toboggans i skis per a classi- ficacions diverses.

SECCIÜ METEOROLÓGICA

ESTACIÓ METEOROLÓGICA DE VIELLA (VALL D'ARÁN)

Rl-SUM DE LES OBSERVACIONS DEL iMES d'oCTUBRE

TEMPERATURES (a l'ombra)	PHE^IÜNS BAROMÉTRIQUES A 0"! ALNIVELLDELA MAR
mitges mensuals	MÁXIMA KN 24 HOHES	MÍNIMA EN 24 HOHKS	MITGES MENSUALS
8 matí	iS TAHDA	8 MATÍ	8 TARHA
9" 95	II". 13	22".5(dia 25)	c^.5 ídia 22)	764*95 mm.	765'44 mm.

1' Dies serens . . 5 8 m. » nuvolosos. 17 »

ESTAT DEL CEL. / '' coberts . . 9 »

7	8 t.
10	»
8	»

Íes	de pluja .	10
»	de neu . .	I
»	de rosada.	S
»	de gebre .	• S
»	de tempestat	8
»	de boira .	I

HUMITAT RELATIVA

MITGES MENSUALS

8 MATÍ

69'4i

8 TAKDA

68*00

NUVOLS

CLASSE DOMINANT

8 MATÍ

CIHRUS

8 TARDA

CUMULUS

NUVOLOSITAT

MITGES MENSUALS

8 MAJ I

5*45

8 TAHOA

5'25

TOTAl.DF. I'LUJAMKNSUAL; 152-2 m»

DIKHCCIÜ	VE DOMINANT	NT VHI.OCITAT: KN 24HOKES
8 MATÍ	8 TAHDA	MITJA MENSUAL
s.	s.	i22'o4 kms.

352 BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE NOVEMBRE

TEMPERATURES (a l'ombra)	PRESSIONS BAROMÉTRIQÜES A 0"I ALNIVELL DE LA MAK
MITGtS MENSUALS	MÁXIMA EN 24 HOHES	MÍNIMA EN 24 HORES	MITGES MENSUALS
8 MATÍ	8 TAUDA	8 MATÍ	8 TARDA
5". 2 0	6".99	:8°.5 idia 4)	— 3° (dia 24)	77 I "58 mm.	7 7 r I 2 m m ,

ESTAT D

' Dies screns . . 7 8 m. I » nuvolosos. 13 » EL CEL. '■ coberts. . ib »

10	8 t.
9	»
1 1	»

Dics de pluja .	14
» de rosada .	3
» de gebre .	5
» de neu . .	S
» de boira .	M
» detempestat	2

HUMITAT RELATIVA MIT(iKS MENSUALS	NUVOLS CI.ASSK DOMINANT
8 MATÍ	8 lAKDA	8 MAII	8 TAHUA
8''73	79'66	CIRRUS STRATUS	CIRRUS STRATUS

NUVOLOSITAT

MITGES MENSUALS

8 MATÍ

5-83

8 TARDA

5'43

TOTAL DE PLOJA MENSUAL: 132*2 tr,,n

	VE NT
DIKHCCIÓ	DOMINANT	VHLOCITAT: KN 24 HORF.s
8 MATÍ	8 TARDA	MITJA MENSUAL
NE.	N N E.	58'63 knis.

J. s. s.

NOTA. — Per acord de la Junta Directiva del Centre Excursionista de Catalunya, s'ha fet un tiratge apart de la Memoria referent a l'obra del x;ilct- refugi (rCll (k' Tcr, (jui-'s j)ul)lica en ; (juest número, per ésser entregat ais socis (|ue lio soliicitin.

Kl Cknirk Excuh.sion/sta ue Catalunta ¡ la Uirecció del Butlletí deixen íntegra ais respecii US a uiors la responsabililat deis treballs firmáis.

Barcelona— Tio. «L'Avcnc» : Rambla de Catalunya. 24. — Telefon i i¿

ÍNDEX ALFABÉTIC

( ELS NÚMEROS INDIQUEN LES FLANES)

NOMS PROPRIS

Abadal i Vinyals, R., 17

Abadal, Josep, 348

Adroer, Ignasi, 195, 348

Aguüar, Francisco, 100

Aguilera, Lluís, 348

Aguiló, E., 189, 259

Alabart, G., 188, 259, 344

Alart, M., 260, 344

Alcober, Antoni M.'\ 189, 259

Alf arras, Marqués de, 196

Alier, Joan, 348

Almera, Jaume, 222

Alonso, B. F., 112, 190, 262, 346

Alonso Cortés, N., 190, 262, 346

Alphen, Ch., 262

Alsina, Joaquim, 348

Alvarez, R. 261

Al vés, F. M., 113, 192, 263

Alzina, F. de la, 260

Amade, J., 260

Amat, Ignasi, 348

Amat, Josep, 195

AmatUer, Antoni, 286, 303

Andreu, Salvador, 285

Antich, Joaquim, 348

Aracil, Joaquim, 348

Arbós, P., 262

Arco, R. del, 18, 260

Arderiu, Enric, 17, 259

Argamasüla de la Cerda, J., 191

Arguinzonis, Anastasi, 348

Argullós, Just, 182

Arnand, P., 192

Artigas, P., 261

Artigues, M. 307 Avellan, A., 190

Babot, Enric de, 348

Bach, Joan, 348

Badía, J., 260, 348

Bal, M., 262

Baladia, Jaume, 303

Balaguer, Josep, 348

Balat, Camil, 348

Baldó, María, 63

Balsa de la Vega, R., 111

Ballester, Viceng, 285

Bancells, Miquel, 348

Banús, Francisco, 348

Baranera, Josep M.^, 283

Bardoux, J., 112

Barloque, Juli, 51

Barnils, Pere, 344

Barnola, P. M. de, 344

Barraquer, Gaietá, 130

Barth, H., 112

Bartoli, M., 263

Bartomeus, Antoni, 194, 267

Bas, Cristófol, 184, 220, 284

Bassegoda, Bonaventura, 115

Basté, Pere, 285, 303

Batalla, Antón, 348

BatUó, Enric i Frederic, 285

Becker, J., 111, 345

Beltrán i Rózpide, R., 111, 260, 345

Belloc, M., 307

Bepmale, J., 263, 346

Beraldi, H., 112, 113, 191, 263, 346

44

;54

BUTLLETÍ DEL

Berga, P., 260

Bergis, E., 191

Bergós, J., 17

Bergue, P., 260

Bertoni, G.. 111

Bertrán, Viceng, 100

Bertrand, August, 1

Biendl, H., 346

Blanch, Joan, 285

Blanch, Francisco, 285, 349

Blanchard, R., 263

Blanco, B. F., 19

Blanqué, Martí, 310

Blasi, Francisco, 182, 184, 197

Blazquez, A., 111, 189, 190, 260, 345

Bofill i Poch, A., 259

Boixó, Ed., 307

Bona, Eusebi, 14, 42

Bondidier, L. Le, 112, 191, 262

Bondin, P., 112, 191

Bonet i Garí, Lluís, 15, 46

Bonet, Joan, 307

Bonilla i Sanmartín, A., 260

Bordas, Joan, 15, 42, 43, 45, 348

Bordas, Salvador, 182, 195

Bordeaux, H., 191

Borras, Jaume, 348

Borren, Agustí, 307

Bosch, A!fred, 114, 182, 195, 348

Bosch i Gimpera, P., 17, 110

Boscus, M., 192

Botet i Si"?©, Joaquim, 157, 259

Botey, Lluís, 114, 182, 303

Botey, Martí, 114, 182

Bouget, T. i J., 191

Bové, Salvador, 259

Bracons, Joan, 285

Bres, J. A., 192

Briet, Lucien, 18

Bru, Ramón, 348

Buhan, P., 191

Bulbena, Antoni, 194

Busquets, Guillem, 198, 268

Buzenac, Abbé, 192

Cabot, Denís, 283 Cabot i Rovira, Joaquim, 29 Caballo!, B., 15, 44 Cabanyes, Gaietá, 15, 46 Cabrera, P. M. de, 346

Cabrero, Leonel, 285

Cadier, G., 19, 346

Calhiat, M., 192

Calleja, C, 259

Calmette, J., 344

Galopa, Jaume, 348

Calvo, F., 346

Gamo, Manuel, 130

Gamo, P.. 260

Cañáis Baró, Alfred, 348

Capell, F., 307

Garbo, Albert, 348

Carbonell, Francesc, 100

Cardenal, Felip, 348

Cardona, N., 285

Caritj, Carmel, 196

Carrer, Ramón, 307

Carreras, Lluís, 283, 348

Carreras, Mane), 348

Carreras i Candi, Francesc, 16, 119, 188,

194, 222, 259, 288, 344 Garulla, Josep i Joan, 285 Gasademunt, Adriá, 16 Casades i Gramatxes, Pelegrí, 28, 62, 91,

115, 198, 234, 270, 349 Casáis, F., 307 Casáis, Joan, 100 Casáis, Secundí, 100 Gasanovas, Jaume, 348 Casas Garbo, Joaquim, 285, 303, 310, 349 Casella, G., 113 Gassador, 308 Castells, Eduard, 219 Castells i Vidal, P., 259 Castelló, Josep, 348 Castellvell, 284 Castille, Baró de, 113 Castilho, J., de 113, 192, 263 Castro, M., 19, 262 Cayla, M. M., 191 Cadillo, Gomte de, 111, 345 Cendoya, Eugeni P., 15, 44 Cessole, V. de, 262, 346 Chabert, ]., 192 Chavalier, Marcel, 202, 262 Cirera, J. M., 344 Giria, J. de, 261 Cirot, G., 113, 192, 263, 347 Clariana i Ricart, L., 259 Glerget, P., 114

Centre Excursionista de Catalunya 355

Co de Trióla, Josep, 182, 220 Duran Sampere, Agustí, 348

Codera, F., 189, 260, 345 Durand, Ch., 112, 346

Codina, Francesc, 285 Durand, Robert, 348

Coelho, F. Adolf, 264

Colominas, Timoteu, !7, 233, 349 Elias i Juncosa, J., 190

Col!, Eduard, 285 Ermita de Cabrán?, L', 110

Col!, Lluís, 348 Escofet i C.^, 44

Coll i Serra, Lluís, 193, 195 Escola, 182

Coma, Francesc, 100 Escribano, E., 346

Comabella, Joan, 182 Espejo, C, 112. 190, 261

Comas, Ramón Nonat, 194 Espinosa, A. M., 113

Comas i Llavería, César, 219, 348 Espoy de Sama, Lluís, 348

Comas i Sola, Josep, 17 Estalella, Ribo, R., 348

Comas, A., 307 Estany, Martí, 303

Conforto, Francesc, 348 Este ve i Seguí, J., 259

Cooligde, N. A. B., 113

Coroleu, Wifred. 285 Fabre, M. L. A., 191

Corp, Francesc, 1 Fabrés, Joan, 348

Costa Ferreira, A. de, 192 Fagula, Josep, 100

Costa Ferrer, Jaume, 348 Falisse, L., 112

Courotte, M., 261 . Fargas, Caries, 182

Cots, Ferrán de, 348 Fargas, Miquel A., 285

Cuadrado, Eloi, 285 Fatás, 130

Cuyas, Narcís, 16, 222, 284 Faura i Sans, Marián, 195, 313

Fenech, 308

Dagés Viñals, Josep, 348 Fenollet, P. de, 344

Dalmau Nolla, Joaquim, 348 Fernández Bethencourt, F., 111, 189,260,

Dalmau, Nolla, Emili, 348 345

Danés i Torras, Josep, 16, 46, 195, 348 Ferrando Mas, P., 262

Danés i Torras, Joaquim, 159, 161 Ferrer, Josep, 203 Danés i Bernedas, Joan, 181, 195, 198, 268 Ferrer, Eduard, 313

Daumet, C, 113 Ferrer i Aledo, J., 110

Davezac, E., 191 Ferrer i Patau, 307

Delpont, Jules, 111 Ferrés, Eduard, 28, 91

Delclós, J., 259 Firmat, Josep, 348

Dicenta, Joaquim, 348 Fita, Fidel, 111, 189, 190, 260, 345

Dive, Paul, 113 Florensa, Adolf, 14, 42

Doménech, Eduard, 285 Folch i Torres, Joaquim, 283

Doménech i Estapá, J., 28 Folguera Grasi, Francesc, 348

Doménech i Mansana, Josep, 14, 16, 42, Fonseca, 182

46, 62, 71, 91, 96, 194, 245, 268, 302, 313 Font, Ignasi, 307

Doménech i Montaner, Lluís, 27 Font, Josep, 100

Doménech i Roura, Pere, 309 Font i Gumá, Josep, 16. 46

Dubois, A., 114 Font i Sagué, Norbert, 153, 222, 285, 304

Duffour, J., 191, 263, 346 Fontaine, E., 260, 344

Duran, E., 110, 344 Fontrodona, Jaume, 99

Duran i España, Joan, 285 Foronda, M. de, 260, 345

Duran Reynals, R., 348 Forteza, Guillem, 348

Duran i Cañameras. Félix, 28, 62, 71, 1 15, Fournier, M.. 1 13

180, 194, 234, 267, 268 France, H. de, 192

156

BUTLLETÍ DEL

Franch, Josep, 195

Freginals. Cristófol, 182, 284, 303

Freixas, Agustí 100

Freixas, Josep, 100

Freixe, J.. 111

Freixes, Francesc, 100

Fuster, Narcís, 308

Galante, A., 261

Gn.lbany i Parladé, Josep, 303

Galobart. Enric, 182

Gallardo i Martínez, A., 285

Gallardo Garriga, A., 267,

Gallisá, Antoni, 115

Gallois, E., 112

Ganzenmüller, B. A., 29

Garín, J., 260

Garriga, Josep i Lluís, 285

Garrut Sala, Josep, 348

Gascón de Gotor, A., 1 1 1

Gasull, Lluís, 348

Gaurier, L., 19, 191, 263, 346

Gaza, Adolf. 194

Gaza, Alfred, 182, 284, 303

Gelabert. F.. 192

Gelinet, R., 112

Gélinier, M., 112

Geniclara, 66

Gentil, L., 111

Gibert, Lluís, 348

Gibernau, J., 260

Giménez, Lombardo, M., 346

Giral, Agneta, 182

Giraud, E., 112

Girona, Manuel, 285

Girona, Francesc, 348

Gironde, Comte de, 192

Gironella, Ferrán, 348

Godas, F., 17

Goday, Josep, 283, 348

Godo, Salvador, 307

Gombault, R., 346

Gómez, M., 19, 345

Gómez Centurión, J., 111, 189, 260, 345

Gomis, Ceis, 188, 344

González, Rafel, 190

González Sánchez, Joan, 348

Gorria i Royan, H., 259

Gosch. Narcís, 307

Gourdon. M., 19, 113, 191, 263, 346

Gottschalk, Guillem, 348

Granadino, F., 18

Grando, Oh., 18, 260

Grau, Joaquim, 348

Grau, Josep i Ramón, 285

Gréze, M., 192

Griera, A., 259, 344

Gros, V., 346

Guarro, Lluís, 285, 303, 310

Guasch, Joan M., 303, 349

Gudiol, Josep, 110, 189, 259, 283, 344

Güel! i Terradas, 307

Guillemany. Marián, 348

Guzmán, J., 111

Hanssen, F., 263 Harlé, E.. 260, 262 Haussez, Baró de, 113 Heredia de Güi, Elionor, 348 Herment, E., 262 Hernández Sanz, F., 110, 189 Hernández, M., 1 10 Herrera, A., 345 Homs, Lluís, 28, 91, 350 Horn, Josep, 348 Huidobro, L., 1 12

Iglesias, Félix, 270 Illa, Ll. G., 110 Iñíguez, F., 345 Isnard, E., 113 Izquierdo, Ll., 259

Janet, A., 1 12 Jequier, M., 114 Joinville, P. de, 191 Jordá, Garles, 285 Jordán de Urries, J., 344 Juncadella, Rodolf, 193

Kirchner i Catalán, F., 124, 194, 198, 269

Lafuente, J., 261 Lago i González, M., 260 Laguarda, Joan J., 221, 284 Laiglesia, F. de la, 189 Lampérez, V., 18, 190. 261 Lacrivier, R., 344 Labrouche, P., 346 Latouche, M,, 192

Centre Excursionista de Catalunya

357

Laurencin, Marqués de, 111, 190, 260

Ledormeur, G., 112, 113, 263

Leroy-Beanlieu, P., 191

López, Pelai, 348

Lorenzo Sierra, R. P., 112, 190

Loti, Pierre, 47

Loolidge, W. A. B., 347

Lozano Muñoz, F., 18, 261

Lundh, Alexis, 99, 195

Llagostera, Lluís, 283, 303, 349 Llatas, Emili, 303 Llimona, Rafel, 348 Llorens i Ferrer, E., 182, 286 Lloret, Joaquim, 195

IVIacias, M., 19, 112, 190, 346

Madico Pi, Josep, 348

Madrid Muñoz, A., 260

Magenty, J., 1 10

Magnuson, M. A., 99

Maige-Lefournier, Matilde, 113, 346

Maüat, Enrió, 182, 197

Maluquer Nicolau, Josep, 348

Mandonnet, P., 111

Marcet Ribalta, Josep, 348

Marcet, Adeodat, 18, 188

Marcer, Melcior, 195

March, J. M., 110

Marchand, E., 191

Marin, Gerniain, 110, 344

Maristany, Pere Grau, 285

Marte], E. A., 262

Martí i Julia, D., 119

Martinell, César, 195, 348

Martínez Salazar, A., 112

Marthorez, J., 192, 263

Martorell, Jeroni, 16, 40, 283, 303

Mas, J., 17, 344

Mas Bagá, A., 307

Mascart, J., 192

Masnou, P., 110

Masó Cornelia, Joan, 348

Maspons i Anglasell, Francesc, 349

Maspons Gasull, Miquel, 348

Massó, Joan, 182, 197

Mata, Lloren?, 285

Mata, Santos, 97, 99

Mateu, Josep, 100

Matheu, Josep, 285

Mathorez, J., 113

Maura i Gamazo, G., 260

Maurel, H., 19, 191

Maurer, Caries, 285

Meillon, A., 19, 113, 191

Mélida, J. R., 111, 261

Mengel, M., 111

Mesplé, F., 346

Mezquita, Caries de, 113, 192

Mestres, Santiago, 348

Metzleze, Rovira, Pau, 348

Millet i Maristany, J., 348

Miquel i Planas, R., 285

Miralles, J., 189, 348

Miret, Martí, 270

Miret i Maymir, Manuel, 97, 99, 284, 303,

309 Miret i Sans, Joaquim, 16, 188, 222, 259,

344 Miró i Borras, Oleguer, 259, 344 Mico i Guibernau, Josep M.''', 14, 42 Mitjans, Bartomeu, 285, 303 Molina, V., 189 Moliné i Brasés, E., 188, 344 Monistrol, Marqués de, 195 Montanya, 29 Montoliu, Manuel de, 110 Montsalvatge, Francesc, 181 Mora, Artur, 193, 303, 311 Morales, G. de, 111 Morató, Rafel, 285 Morató Roig, Josep, 368 Morel, E., 192, 263 Morel-Fatio, A., 192 Morelló, Joaquim, 182, 303 Morer, Josep, 308 Moreno de Gueira, J., 189 Mosell, Enric, 285 Moya, Ricard, 285 Muller, Juli, 348 Muntadas i Rovira, Manuel, 91, 115," 268,

269

Nadal, Lluís B., 110 Naval, F., 345 Navas, R. P. L., 190 Nebot, D. M., 189 Nicolau, 130 Nin, Antoni, 196, 349 Nonell, Joan, 184, 195

ÓD

S8

BUTLLETÍ DEL

Nonell, Lloren?, 184, 284 Norby, Jacob, 99, 195 Novo i Colson, P. de, 1 1 1 Núñez. R., 112

Olié, F. A., 345

Olano, Josep de, 285

Oliveda, A'.fons, 303

Olivella, Lluís G., 184, 348

Oliveras. Jaume. 62, 91, 184, 268, 284

Orriols, Joan, 310

Ortinez, Marián, 184, 348

Ossuna, M. de, 190

Padreny, Daniel, 348

Pagés, Joan, 304

Palmarola, Joan, 348

Palmieri, J., 344

Par, Alfons, 13, 285, 303

Parera Figueras, Ferrán, 348

Pares i Bartra, Francesc X., 28, 184, 195,

196, 198, 267, 268, 284, 309 París, P., 113, 192 Parpal, Cosme, 188 Pascual Carreras, Joan, 348 Pastre, L., 18, 110 Payró, Josep, 100 Paz, J., 112, 190, 261 Pedrerol, N., 307 Pelayo, A. C, 19 Pell i Cufi, Frederic, 368 Pella i Porgas, Josep, 17, 188 Peinador, L., 345 Perdigó, Manuel, 184 Pérez Argemí, Jaume, 11 Pérez Rubin, L., 18 Pérez, Secundí. 100 Pérez de Guzmán, J., 189, 261, 345 Pérez Pastor, C. 263, 347 Pich i Poch, M., 260 Picó i Campamar, Ramón, 197, 268 Pitollet, G., 111 Planas, Ramón, 184 Planas, Joan, 9 Planas i Vila, 197 Planas, Ramir, 2 Planas, Josep, 184 Planella, Francesc, 184 Plued. Artur, 100 Polavieja, Marqués de, 189, 190

Polentinos, Comte de, 18, 190

Pons i Henrich, Antoni, 285

Pons, J. S., 110, 259

Porcar i Tió. Manuel, 285

Porqueras, Joaquim, 348

Pottier, F., 192

Prat, Joan, 21

Prats, Manuel, 175

Puget, Jacinte, 184

Puig i Cadafalch, Josep, 16, 46, 222, 283

Puig i Gairalt, Ramón, 15, 42. 43, 44, 350

Puig i Sais, Hermenegild, 194

Puig i Boada, Isidre, 15, 40, 45

Puiseux. V., 112

Pujador, Isidre, 148

Pujol i Germá, 307

Pujol, P., 188, 344

Puntas, Josep, 184

Quer, Eduard, 348

Ráfols, Josep F., 15, 44

Ramis, Joaquim, 285

Ramis de Ayreflor, J., 259

Ramos, G., 263

Rayssé, E., 263

Reig, Pere, 14, 182, 184, 269

Renart, Denís, 283

Ressayre, M. G., 192

Revilla. J. A., 18, 112, 190, 261, 345

Ribello, Soares, 113

Ribera, Enric, 184

Ribot, Santiago, 184

Ricart, Manuel, 285

Riera i Colom, Jaume, 197, 268

Riera i Boada, M., 184

Riera i filis, 307

Rifa, Viuda de, 285

Rigat, Antón, 285, 309

Rittwagen, G., 111

Rius i Matas, Pere, 196, 349

Rius i Valles, Amelia, 348

Roca, Josep M.», 119

Rocafort, Ceferí, 193, 198, 217, 268, 269,

284, 303 Rocamora, Marc, 270, 285 Rodríguez, J. M., 113, 192 Rodríguez Alcántara, M., 194 Rogent, E., 110, 344 Rogent, Josep, 285

Centre Excursionista de Catalunya

359

Roig Casanovas, Artur, 348

Roig, Joan, 114, 196

Roig, Gabriel, 114, 169, 184, 193, 194,

196, 284, 313, 314, 349 Rojas, T., 346 Romero de Torres, E., 111 Rondón, P., 346 Ros, Llorenc, 195 Ros, Marián, 184, 193 Rosa Balaciart, Albert, 348 Rosáis, Joan, 195 Roso de Luna, M., 345 Rosell Pelegrí, J., 348 Rotger, M., 189 Rubio, J., 17

Ruiz Tortajada, Sebastiá, 348 Rius Sanromá, A., 348 Rull, Joan, 100 Rusiñol, Santiago, 66

Sabadell Mercadé, Josep, 348

Saborit, Jaume, 348

Saco i Arce, A., 112, 191, 262, 346

Sagarra, Ferrán de, 259

Sagnier, Josep M.a, 14, 42, 115

Saint Saud, comte de, 29, 307, 312

Sala, Gaspar, 184, 195, 221, 284

Sala i Molas, J., 110, 189

Salvia, Mn., 308

Salvany, Josep, 66, 114, 184, 197, 220,

268, 284, 285 Sallent, Francesc, 348 Sambola, Antoni, 184 Sanguino, J., 111, 189, 345 Sanchis i Sivera, J., 17, 110, 344 Sancho Padilla, G., 346 Sanpere i Miquel, Salvador, 119, 143 Sans, Eudalt, 348 Sans i Pont, J., 110, 189 Sansot, M. A., 191

Santamaría i Armengol, Albert, 97, 99, 195 Sarbin, A., 262

Sarret i Arbós, J., 17, 259, 344 Sarrete, J., 260 Sayo Pedron, Josep, 123 Schilling i C.a, E., 29 Schrader, F. S., 191 Schulten, A., 345, 347 Seix i Barral, 29 Sellares Vernet, Joan, 348

Senesteva, Ramón, 307

Sennen, Frére, 19, 112

Sentenach, N., 111. 190, 345

Seres, Antón, 348

Serra, Valeri, 100

Serra, Joaquim, 284, 285

Serra i Pagés, Rosen, 28, 62, 197, 198, 269

Serra i Vilaró, J., 27, 61, 80, 101, 185,

223, 245, 316 Serra Viñas, Josep, 348 Sibecas, Joan, 348 Sierra, Manuel, 348 Simón, Martiriá, 348 Singelman, C., 345 Sirera, Rogeli, 348 Sistachs. Joan i LIuís, 285 Sobral, J. G., 111 Soldevila, F., 17, 344 Soldevila Grau, Pere, 348 Soler, Enric, 184 Soler, Gaietá, 259 Soler Nolla, Josep M.^, 348 Soler i Escofet, Ignasi, 196, 349 Soler i Palet, J., 344 Soler i Santaló, Juli, 79, 121, 147, 184,

194, 198, 233, 269, 270, 284, 286, 303 Soriano, Ramón, 270 Souviron, P., 191 Suriñach, Marián, 312 Surribas Bracons, Joan, 348 Surribas Riera, Josep, 348

Taillefer, Abbé, 192

Tarrago, Ferrán, 15, 44, 45, 195

Tarrago, Josep, 196

Tatxé, Josep, 194

Teixidó, Antón, 285

Teixidó, Joan, 285

Teixidó, Ricard, 285

Tey, Manuel, 309

Thalhmmer, R. P. S., 262

Tercé, capitaine, 192

Tormo, E., 111, 345

Torner, Amadeu, 285

Torras, Joaquim, 184, 348

Torras Buxeda, Rosa, 348

Torras, César August, 14, 16, 28, 41, 49, 66, 115, 152, 155, 193, 197, 198, 201, 222, 267, 268, 271, 283, 284, 285, 303, 311, 349

;6o

BUTLLETÍ DEL

Torras i Bages, Josep, 283 Torre Bueno, J. R. de la, 19 Torrent i Boit, Francesc, 285 TurulI, Pau M., 348 Touchon, R., 191, 263, 346 Trava!, Ramón, 348 Trias, Bartomeus, 285 Truniger, Guillem, 348 Tucci. R. de, 259 Tur, L., 345

Ubach Mascaró, Albert, 348

Ubach i Vinyeta, Francesc, 197, 268, 270

Ussel, J. de, 262

Uteau, R., 191

Uriarte, Caries, 348

Vaamonde, C, 112 Valentí, Agustí, 29 Valentí i Vivó, Ignasi, 17, 259 Valon, P. de, 263 Valldaura, A., 260 Valis Campaner, Lluís, 303 Valls Taberner, Ferrán, 110 Valls Torner, Joan, 348 Vayreda, Pere, 196 Veaux, Billard de, 113, 191 Vega i March, M., 16, 46, 222 Vehrlin, J., 346

Ventalló, J., 344

Vera, V., 18, 190

Verdaguer i Callís, N., 13

Viallat, A., 112

Vidal, Josepa, 285

Vidal, Lluís Marián, 17, 150, 303, 310

Vidal, Fierre, 260, 344

Vidal Salvó, Joan, 348

Vidal i Riba, Eduard, 62, 97, 99, 100,

115, 195, 196, 222, 233, 267, 268, 285,

303, 309. 349 Viera, J., 191 Vila, Josep, 285 Vila, Antoni, 259 Vila, Tranquili, 348 Vilaplana, J., 189 Vilar, Ferrán, 348 Vilaró i Griera, J., 110, 344 Vilarrosa, Emili, 100 Vilaseca, Porcada, Josep, 348 Ville, H. de la, 192, 263, 347 Villegas, F. de, 190 Vintró, Juli, 270, 303, 311 Vinyas, J., 260 Viterbo, Sousa, 113, 192, 263 Vives, A. 189 Vives i Gastellet, Josep M.'\ 15, 43, 195

Xicoy i Grau, J., 303

NOMS TOPOGRAFICS *

Abarquedura, collada, 148

Abat, cova del, 170

Abellar, r., 205

Adrí, p., 298

Aitona, p., 257

Aigües bones, p., 79

Alba, pie, 126

Alps, m., 127, 277

Alemanya, estat, 10

Alfar, m.. 177

Alpujarra alta, s., 198, 269

Alins, p., 202

Aldosa, p., 203

Alp, p., 204

Amurriadors, p., 174

Andes, m., 278

Aneto, pie de, 62, 91, 124, 267, 349

Andorra, v., 54, 202, 224

Ancosa, plana, 196

Andorra la vella, p., 202

Angulasters, estany, 202

Anyós, agregat, 202

Anet, esglesia, 217

Aramprunyá, castell, 63, 115, 266

Artesa, p., 1 14, 266

Aran, v., 91, 126, 267

*. Les abreviaturas usades en aqu^^st índex son : p. poblé, ciutat, vila o caseríu; r. riu, riera, torrent; v. valí; c. comarca; m. montanya o cim; s. serra.

Centre Excursionista de Catalunya

361

Ara, r., 125 Ardevol, v., 198, 267 Arinsal, p., 203 Areo, r. 21 1 Aragó, regió, 214 Areu, p., 217 Araos, p., 217 Arremoulit, cabana, 74 Arrenca-fels, pujada, 153 Aspe, V., 267 Asquiró, m., 207 Atalaia, pie, 265

Baviera, ducat, 1 1

Bagá, p., 20, 49, 52, 106, 228, 284

Barcelona, p., 13, 15, 16, 30, 65, 94, 258,

289 Bastareny, r., 24, 49 Bagur, p., 42 Bagnéres de Luchon, poblé, 62, 14, 79,

268 Barbera, c, 63, 266 Balenyá, p., 66 Balaitous, m., 73 Balaguer, p., 114, 266 Bac, r., 153

Bárranos (deis), glaciar, 125 Bassegoda, puig, 151 Bastiments, cim, 304 Baget, p., 163 Baget, V., 152, 164 Batllía, col!, 151 Barrancot, r., 164 Bac del Vaquer, camí, 167 Banyoles, p., 177, 284 Batera, serrat, 178 Badajoz, p., 214 Baien, esglesia, 217 Begués, pía, 265 Berga, p., 23, 61, 108, 197, 228 Bellpuig, p., 28, 62 Bellcaire, p., 55 Bellver, p., 59, 103 Benasque, val!, 62, 77 Benasque, p., 122 Bertí, s., 68, 118, 265 Bertí, p., 66 Bellevue, gruta, 73 Bestracá, pie, 152, 164 Bestracá, convent, 173

Bellpuig, p., 267

Beuda, p., 153, 196, 289

Besalú, poblé, 148, 196, 234, 266,

289 Bellestar, p., 216 Binefar, p., 62 Bielsa, port, 77 Bigorre, p., 79 Bianya, v., 148

Bianya (Sant Salvador), esglesia, 148 Bianya, r., 148 Bisbe, torra, 265 Bisbe, cova del, 173 Bisbal (la), p., 197 Blancafort, p., 159 Blanes, p., 33, 195, 266 Bonaigua, port, 77, 211 Bohí, V., 62, 91, 211, 267 Boltañá, p., 122 Borró, r., 152 Bom, port, 132 Bodelquer, estret, 153 Bolos, p., 152 Boix, collada, 151 Boixeda, coll, 151 Botella, coll, 202 Bort, port, 206 Boixedo, r., 210 Bofia, serres, 212 Breda, p., 265 Brugues, ermita, 63 Broto, V., 79 Breithorn, m., 281 Burriach, castell, 15 Burro (salt del), 169 Bujaruelo, port, 77

Canigó, m., 5, 65, 176, 304 Catalunya, regió, 9, 104, 117, 234 Castellar d'en Hue, p., 11, 52, 197 Castellfullit, p., 62, 109, 153 Castelldefels, p., 28, 115, 266 Castanya, refugi, 77 Cauterets, p., 48, 79, 279 Calaf, p., 114, 115, 266 Camprodón, p., 115, 155, 197, 304 Castella, regió, 1 18 Calma, (pía de la), 1 18 Caves, coll, 148 Castilla, s., 148

45

J

62

BUTLLETÍ DEL

Capgacosta, s., 148

Carrera, v., 148

Castellar, s., 168

Castellar, r., 152

Capelladas, p., 265

Capelada, r., 152

Capelló, coves, 265

Castellvell, p., 152

Canyamás, p., 155

Capsec, p., 156

Cavallera, castell, 158

Qamargol, coll, 164

Cabiró, coll, 164

Capellá (salt del), 169

Caritg, V., 175

Castelló d'Empuries, p., 177

Cadaquers, p., 177

Calella, p., 177

Cabrera, m., 177, 164

Castellot, ruñes, 180

Campins, p., 197, 266

Cabús, port, 202

Canillo, p., 202, 224

Casamanya, pie, 202

Campllonc (pía de), 22^

Castelló, vescomtat, 206, 217

Cardos, r., 204, 216

Cases del Mas, p., 203

Castellarnau, p., 217

Camporau, serra, 212

Caldes, p., 229

Cabús, tossal, 212

Campirano, v., 267

Call-llari (plánol de), 228

Capdella, m., 21 1

Capdella, Ilac, 267

Cadí, s., 212

Centelles, castell, 16, 46, 65, 90

Centelles, p., 90, 266

Cervelló, p., 28, 91, 266

Cervera, p., 28, 62, 267

Cerdanyola, p., 63

Cerdanya, c, 103, 186, 287

Cebollera, port, 210

Cernerá, r., 207

Cistella, p., 298

Civís, p., 206

Cisá, santuari, 90

Cinca, r., 125

Cinqueta, r., 125

Clocalou, p., 150 Corbera, p., 28 Colomés, port, 91, 268 Colombia, estat, 278 Comella, r., 152 Cos, s., 161 Cornelia, p., 242 Coll-roig, barranc, 170 Collsacabra, s., 197 Conflent, collada, 204 Comte, port, 212 Cotopaxis, pie, 278 Creus (cap de), 1 15 Cregueña, estany, 127 Creixenturri, v., 153 Creixenturrí, castell, 158 Creu de Principi, coll, 171 Culebras, pie, 91, 268 Cursonell, v., 174 Custoges, s., 178 Cuyas, can, casal, 265

Chamonix, p., 277 Charmoz, pie, 278

Dona, pie de la, 304 Duero, r., 214

Ebre, r., 11, 214

Elius, esglesia, 217

Empordá, c, 150, 234

Emigrants, pía, 171

Enoshina, illa, 5

Engostí, pie, 171

Encamp, p., 202, 224

Enclar, s., 205

Equador, estat, 278

Erts, p., 203

Espanya, estat, 11, 94, 103, 254

Esquellerins, pont, 156

Espasa Qa, castell, 173

Espinau, fondalada, 176

Estartit, cap, 177

Espot, m., 21 1

Escaldes, p., 202

Estats, pie, 202

Essera, r., 122, 125

Europa, continent, 10

Faig, coll, 152

Centre Excursionista de Catalunya

363

Faig, font, 22

Farga vella, cascata, 49

Falgosa, pista, 99

Falgueres, coll, 152

Falgars, font, 196

Ferrán, s., 152

Ferrer (cal), font, 154

Fígols, p., 60

Finestres, s., 164

Figueres, p., 196, 257, 266

Flamisell, v., 267

Fornols (valls de), 22

Forqueta d'Orsone, refugi, 74

Font-freda, font, 228

Franga, estat, 48, 75, 105, 128

Francolí, r, 1 1

Freser, v., 90

Fuji, m., 1

Fujiyava, r., 8

Fontromeu, santuari, 286

Garraf, costes de, 28, 266

Gavarnie, cascata, 46, 79, 128

Garrotxa, c, 148, 234

Gaube, estany, 79

Gavá, p., 115

Gandesa, p., 115

Garriga, p., 230, 350

Gélida, p., 28

Gelada, port, 91, 268

Gisclareny, p., 26, 60, 225

Girona, p., 34, 53, 177, 238, 289

Girants, cingles, 170

Ginebret, bosc, 175

Gistain, v., 198, 268

Glorieta, r., 204

Gcsol, p., 26, 54, 225

Gotemba, p., 1

Gorc negre, cascata, 196

Gra de Fajol, cim, 304

Graus, p., 62

Grau, estret, 166

Greixa, s., 56, 1 15

Granada, p., 101, 268

Gualba, p., 196, 266

Guardia, p., 63

Guardiola, pont, 109

Guimerá, p., 18

Guitarriu, p., 152

Guilla, portel!, 169

Hakone, m., 4 Hakone, Ilac, 5 Haravo, esglesia, 217 Himalaia, m., 278 Hostalrich, p., 34, 187, 265 Home mort, coll, 148 Hostal nou, p., 150 Holanda, estat, 198, 268

Igualada, p., 63, 197, 268 Italia, estat, 15

Jaca, p., 122, 267

Jalón, r., 214

Japó, estat, 1

Jovell, p., 203

Julia del Mont, santuari, 151

Junquenat, collada, 176

Jungfrau, m., 282

Kioto, p., 2

Logroño, p., 214 Luz, V., 48 Lys, V., 74

Llacuna, p., 196, 266 Liado, p., 196, 266, 298, 302 Lladoner, pont, 28 Llauset, port, 91, 268 Llavorsi, p., 208 Lleida, p., 9, 18, 28, 62, 94, 267 Llerca, r., 152 Lligordá, p., 289 Lliguarda, p., 180, 196 Llinás, p., 226, 350 Llobregat, r., 11, 49, 115, 266 Lloren5 del Munt, monestir, 94 Lloret de Mar, p., 115, 195, 266 Llorona, p., 151 Llovera, v., 198, 268 Llongarriu, p., 156 Llongarriu, font, 153

Madrid, p., 11, 83, 246 Matagalls, pie, 13 Manresa, p., 106 Martorell, p., 27, 266 Maigrat, p., 33, 195, 266 Malanyeu, p., 54

o

64

BUTLLETÍ DEL

Massanés, p., 57, 224

Maladeta, m., 62, 74, 268

Marboré, vessant, 73

Magalona, p., 289

Mayans (can), torra, 90

Mallorca, illa, 96, 115, 197, 268

Maleides, montanyes, 119, 198, 349

Marsella, p., 289

Marmures, glaciar, 125

Mare-de-Déu del Mont, santuari, 151, 266, 294

Malrem, col!, 152

Madalena, s., 168

Malaforn, r., 170

Mantet, coll, 313

Massana, p., 202

Massanet, p., 177

Martanyá, espedat, 171

Mare-de-Déu de la Serra, santuari, 216

Mediterrani, mar, 5, 33

Metge, valí, 197

Mina, port, 77

Midi, pie de, 115, 278

Miralles, p., 196

Ministra, s., 214

Montserrat, m., 91, 115, 116

Mondo, r., 152

Montseny, m., 33, 65, 115, 118, 150, 196, 350

Montrnajor, m., 152

Montsoriu, castell, 34, 265

Montpetit, m., 152 Montblanc, p., 63, 197, 278 Montmell, s. 265 Mont-blanc, m., 278 Moíer, castell, 158 Mont perdut, m., 73, 126 Mont-Cervin, m., 282 Moles, coll, 152 Molins de Rei, p., 91, 350 Molinot, font, 154 • Molina, m., 98. 214 Molinot, pont, 156 Morella. p., 1 15 Montagut, p., 296 Montgrony, s., 115, 197 Monteada, castell, 116 Monés, s., 164 Montsec, s., 206 Montaner, collada, 204

Montesclado, p., 216 Montseny de Pallars, m., 211 Mulleres, pie, 126 Muga, r., 150 Muga, V., 152 Mulhacen, s., 198, 269

Narbona, p., 289

Nagoya, Ilac, 8

Nava, p., 151

Nápols, p., 267

Nevada, s., 214

Niubó, p., 252

Nou de Bassegoda, casal, 74

Noguera Pallaresa, r., 204

Noris, p., 206

Nuria, V., 115, 168. 268, 304

Nuvia (salt de la), salt, 169

Odelló, p., 287 Ogassa, s., 101, 168 Oix, p., 152 Oliana, p., 115, 212 Olot, p., 49, 62, 148, 267 Oliveres, casal, 180 Oncet, estany, 79 Oó, estany, 79 Or-Moí, valí, 166 Ordino, p., 202 Ordesa, cabana, 79 Ordesa, v., 125 Organyá, p., 115 Osea, p., 121, 198, 267 Os, p., 204 Ossor, coll, 216 Ossejá, p., 103 Ovella, pie, 212

Palera, monestir, 289

Pacific, mar, 1, 9

Palafolls, castell, 15, 33, 45, 116, 195, 266

Papiol, p., 265

París, p., 47

Pau, p., 19, 48

Pallars, c, 54, 202

Pas del vent, coll, 63, 266

Packe, refugi, 74

Pardines, p., 99

Pardines, castell, 159

Paderna, estany, 132

Centre Excursionista de Catalunya

365

Passa-serres, collada, 148

Palomeres, serra, 152

Palanca d'agafa Tase, penyalars, 166

Palamós, p., 197

Peguera, rasos de, 224

Pendi9, coll de, 22

Peñíscola, p., 115, 268

Pertus, p., 177

Pera, p., 162

Perpinyá, p., 186

Pesto, p., 267

Pireneu, m., 14, 47, 65, 73, 117, 121, 289

Pic-!ong, massi9, 74

Pineta, port, 77

Piedrafita, glaciar, 125

Picada, port, 132

Pinos, s., 198, 268

Pi de la Gorra, p., 207

Plau, port, 77

Plana, s., 205

Pómpela, p., 62, 267

Poblet, monestir, 350

Pobla (la), p., 115, 258

Pons. p., 115, 266

Portvendres, p., 186

Pontons, p., 196, 266

Porqueres, p., 234

Pobla de Lillet, p., 197

Premia, p., 90

Premia de dalt, p., 266

Principi (can), font, 171

Prats de Molió, p., 197

Prat de la Cabana, font, 207

Prugent, coll, 151

Puigmal, pie, 65

Puig-Ou, pie, 153

Puigsecalm, puig, 151

Pujador, p., 156

Puigcerdá, p., 197

Puigmajor, m., 197

Puy, p., 203

Puigllangada, m., 265

Py, p., 313

Quera (can), casal, 168 Queralt, castell, 196, 266 Queralt, santuari, 197 Querlit, m., 287

Rabos, castell, 293

Rabiet, coll, 14

Ras de conques, p., 216

Requesens, castell, 13,177

Resclusanys, collada, 153

Renclusa, m., 62

Renclusa, refugi, 119, 121, 192, 268, 286,

313 Renclusa, cabana, 74, 129, 286 Remóla, estariy, 115, 266 Ribes, V., 29, 96, 103, 351 Ribes, p., 30, 90, 268 Ribes, coves, 159 Ridaura, p., 62, 109 Ridaura, s., 148 Ripoll, p., 62, 154, 197 Rigart, V., 90 Ribereta, port, 91, 268 Ricarda, estany, 115, 266 Ribelles. r., 152

Ribera deis senyors, torrentera, 153 Riumadriu, r., 202 Rialp, p., 208 Rierada, La, p., 350 Roma, p., 43, 62 Rocafort, p., 63 Roland, massig, 13 Roses, p., 103, 161 Roca Bastella, r., 152 Rocabruna, v., 152 Roques Blanques, torrentera, 153 Roca del Vicari, sait, 169 Rocacorba, m., 177 Roca pastora, cingles, 179 Rosselló, c, 187 Rubio, coma, 212 Run, engorgat, 62

Sabadell, p., 114, 265

Saldes, p., 52, 228

Sarreal, p. 63

Santigosa, collada, 148

Salarsa, r., 152

Sadernes, p., 153

Salas (can), casal, 174, 197

Salut, santuari, 265

Sayo!, s., 170

Sales, pie, 171

Sant Adriá, p., 265

Sant Andrea de Socarrat, esglesia, 150

Sant Aniol, r., 152

i66

BUTLLETÍ DEL

Sant Andreu de la Cartanya, refugi, 312

Sant Andreu de Mata, p., 242

Sant Andreu de Serinyá, p., 245

Sant Bartomeu de la Quadra, esglesia, 350

Sant Cugat, p., 27, 91, 265, 284

Sant Celoni, p., 197, 266

Sant Cristófol d'Usall, esglesia, 242

Sant Etienne, p., 154

Sant Feliu de Codines, p., 65

Sant Feliu del Llobregat, p., 195, 265

Sant Feliu de Guíxols, p., 197

Sant Grau, ermita, 52

Sant Hilari, p., 17

Sant Iscle de les Feixes, ermita, 63, 266

Sant Jaume, castell, 266

Sant Joan de les Fonts, p., 62, 150, 154,

289 Sant Joan de les Abadesses,''p., 65, 148,

268 Sant Joan de la Peña, p., 267 Sant Joan de Mediona, p., 196, 266 Sant Jeroni de la Murtra, m., 350 Sant Joan de l'Erm, santuari, 208 Sant Julia de Loria, p., 205 Sant Julia de Malant, esglesia, 242 Sant Julia de Corts. p., 242 Sant Joan de Borgonyá, parroquia, 244 Sant Lloreng del Munt, monestir, 178,

265 Sant Martí Sarroca, p., 63, 196, 266 Sant Martí del Clot, esglesia, 150 Sant Martí de Centelles, p., 65 Sant Martí de Capsec, esglesia, 150 Sant Miquel de Cruilles, monestir, 94 Sant Martí Saserra, esglesia, 196 Sant Martí de Brufaganya, santuari, 196,

266 Sant Miquel de Campmajor, p., 244 Sant Pere de Tallet, esglesia, 150 Sant Pau, coll, 152 Sant Pau de Seguries, collada, 153 Sant Pere de Roda, monestir, 177 Sant Pere y Sant Feliu de Fontcuberta,

p., 244 Sant Pon9 de Moles, esglesia, 228 Sant Quintí, p., 196 Sant Quirse, p., 242 Sant Sadurní d'Anoia, p., 196, 266 Sant Valentí de la Salarsa, esglesia, 150 Sant Vicen5 de Gamos, parroquia, 244

Santa Agna, ermita, 90

Santa Bárbara, m., 166

Santa Coloma de Queralt, p., 63, 268

Santes Creus, monestir, 197, 267

Santa Cristina, santuari, 266

Santa Madalena, ermita, 216

Santa Madalena, r., 204

Santa María de la Grassa, monestir, 289

Santa María de Gamos, parroquia, 244

Santa María de Bansells, ermita, 175

Santa Marguerida, torra, 265

Santa Pau, p., 62

Santa Quiteria, ermita, 245

Santes Creus. monestir, 350

Sahorra, p., 313

Serinyá, p., 234, 294

Sagre, r., 11, 204

Segaró, p., 294

Segarra, c, 18, 26, 63, 266

Serrat, font, 148

Serret, p., 217

Setcases, p., 304

Seturia, coma, 202, 206

Seu, p., 216

Sitges, p., 115, 266

Sierra nevada, s., 198, 269

Sitjar, m., 15!

Socotor, port, 77

Solsona, p., 115, 226

Soloria, m., 204

Soria, p., 214

Sort, p., 217

Sous, m., 167

Sous, monestir, 177, 196

Sui'ga, estat, 10, 75

Tárrega, p., 18, 115, 266

Tarragona, p., 18, 30, 93, 119, 256

Tamarite, p., 18.

Taga, m., 90, 96, 115, 268

Talaixá, p., 152

Taio, m., 153

Tavertet, cingleres, 197

Tavaxaní, esglesia, 217

Terrí, p., 298

Terrassa, p., 17, 265

Tena, valí, 267

Ter, r., 153, 304

Theodul, refugi, 281

Te íes, coll, 174

Centre Excursionista de Catalunya

367

Tetuán, p,, 267

Tirvia, p., 204

Tibet, m., 278

Tous, p., 63

Torrelles de Foix, p., 63, 196, 266

Toses, port, 77, 90, 265

Tortosa, p., 115, 268

Toledo, p., 115, 268 ,

Torra, p., 156

Torra, font, 154

Torra, castell, 173

Tortellá, p., 165

Toitx, m., 168

Tor, r., 202

Tor, p., 206

Tolosa, p., 203

Tossa, p., 195, 266

Tokaido, via, 1

Tokio, p., 2

Tordera, p., 15, 33, 195, 266

Tres reís, tossal, 115

Tuixent, p., 58

Tocarroya, cabana, 74

un de Ter, refugi, 76, 115, 129, 285, 303 Uja, cingles de, 170

Valencia, p.. 252, 188

Vallbona de les Monjes, monestir, 28,

62, 267 Vallcebre, p., 60, 83, 245 Vallfogona, p., 62 Valldeneu, p., 66 Vallirana, p., 91, 266 Vallvidrera, p., 265, 350 Valibierne, valí, 91, 125, 268 Vadella, font, 109

Valldelbac, r., 152

Vallferrosa, v., 198, 268

Vallferrera, v., 202

Valira, r., 202

Vent, serra del, 28, 267

Venecia, p., 43

Vellos, r., 125

Vernadell, col!, 152

Vernet-les-Bains, p., 313

Vexesarri, p., 206

Vich, p., 65, 105, 283

Viena, p., 41

Vista rica, s., 63, 266

Vilafranca, p., 63, 196, 266

Vilafranca Conflent, p., 287

Vignemale, m., 73, 128, 279

Viella, port, 77

Vilatorrada, p., 83

Vilassar de dalt, p., 266

Vilassar, p., 90

Vilanova del camí, p., 265

Vilanova, p., 115, 266

Vilamajor, p., 350

Vinaroz, p., 115

Vives, s., 152

Vilar, casal, 167

Virós, esglesia, 217

Viver de Serrateix, p., 225

Vilabertrán, p., 284

Xeval!, p., 206

Yokohama, p., 1.

Zamora, p., 19, 118, 214 Zuriza, port, 77 Zermatt, p., 277

TAULA GENERAL

Págs.

Una ascensió al Fuji-yama (Notes d'excursió), per Joan Plan?s 1

Conservació de les belleses naturals, per Alfons Par 9

Concurs d' Arquitectura 14

Castell de Palafolls (Estudi grafio i nota descriptiva), per Isidre Puig 33

Concurs d' Arquitectura (Veredicte), per Jeroni Martorell 40

El circ de Gavarnie en perill, per T 46

Nit de reis a la montanya, per Juli Barloque 49

El Castell de Centelles (Estudi grafio i nota descriptiva), per J. Doménech i Man-

sana 65

Refugis de montanya en la nostra térra ( Un criteri sobres la llur construcció), per

Juli Soler i Santaló 72

L'esglesia del Miracle a Tarragona 93

Excursió sportiva al Taga : Els nostres concursos 96

El xalet-refugi de la Renclusa, per F. Kirchner 121

El xalet-refugi de la Renclusa, per Juli Soler i Santaló 12S

De Sant Joan de les Abadesses a Besalú per la Garrotxa, per Joan Danés i Ver-

nedas 148

Exposició Fotográfica 182

* * * 201

D'Andorra a Tirvia (Pallars). per Ceferí Rocafort 202

Memoria per Gaspar Sala i Roses 218

Segón Concurs d'Arqueología 221

A nostres llegidors, per la Comissió Redactora 233

Notes d'algúns monuments de la Garrotxa i Alt Empordá, per J. Doménech

Mansana , 234 i 289

Memoria del Sr. Secretari 264

Discurs presidencial, per Lluís Llagostera 271

Primer Congrés d'Art Cristiá a Catalunya, per R. V. E 283

L'Obra del Xalet-Refugi d'Ull de Ter 285 1303

Publicacions rebudes 16, 110, 138, 259 i 344

Can9oner del Calió, per J. Serrai Vilaró 20, 52, 80, 101, 185, 223,245 1316

Secció Meteorológica, per J. S. i S 31, 64, 92, 120, 199, 232, 247 1351

Crónica del Centre:

— Sessions oficiáis : Junta General i de seccions, pág. 193 i 194. VetUada necroló- gica dedicada a D. Francesc Ubach i Vinyeta, pág. 197. — Junta General Extra- ordinaria, pág. 349. — Sessió Inaugural, pág. 349.

BUTLLETÍ DEL CenTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA 369

Excursions i visites : A 1' Hospital de Sant Pau, pág. 27. — A la riera de Sant Medí, de Vista Rica a Sant Cugat, pág. 27 — A Martorell, Castell de Sant Jaume i Gélida, pág. 27. — A l'antiga Llotja de Mar, pág. 28. — A les cases en construcció de la Gran Via Laietana, pág. 28. ■ — A les obres de la casa del passeig de Gracia, n." 82, página 28. — A Gastelldefels i Costes de Garraf, pág. 28. — A l'escola de D.^ María Baldó, pág. 63. — A Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Igualada, pág. 63.

— A Sant Iscle de les Feixes i Cerdanyola, pág. 63. — A Sant Martí Sarroca, Tor- relles i Santa María de Foix, pág. 63. — Al turó i castell d'Aramprunyá, pág. 63.

— A Ribes i sos encontorns, pág. 90. — A Vilassar i Premia de Mar, pág. 90. — A Centellas, pág. 90. — A Vallirana i Cervelló, pág. 91. — A Sant Cugat del Valles, pág. 91. — A les cases en construcció del carrer de les Corts Catalanes, pág. 91. — A les obres del Port de Barcelona, pág. 91. — A la casa dita de la Virreina, pág. 91.

— A la biblioteca del Museu del Pare, pág. 91. — Excursió sportiva al Taga, pág. 96.

— A Sabadell i Bosc de Can Feu, pág. 114. — A Calaf, Pons, Artesa i Balaguer, pág. 114. — A Gastelldefels, Sitges i Vilanova, pág. 115 — A Gandesa, Horta, Morella, la Pobla, Turó deis Tres-Reís i Vinaroz, pág. 115. — De Calaf a Organyá, Solsona, el Turó d'Oliana i Pons, pág. 115. — A les valls de Ribes i Nuria, pág. 1 15.

— A les serres de Greixa i de Montgrony, pág. 115. — A Gamprodón i Ull de Ter, pág. 1 15. — Al pie du Midi (alt pireneu francés), pág. 1 15 — De Lloret de Mar al cap de Creus, pág. 115 — Al Montseny, pág. 115. — A Montserrat, pág. 115. — A Ma- llorca, pág. 115. — Ais estanys de Remóla i a la Ricarda, pág. 115. — A les ca- ses de la Reforma, pág. 115. — A la Catedral de Barcelona, pág. 195. — A la casa d'en Gallisá, pág. 115. — A Mslgrat, castell de Palafolls i Tordera, pág. 195. — A Sant Feliu de Llobregat, i a la Torra Blanca del propri terme, pág. 195. — A Bla- nes, Lloret, Santa Cristina i Tossa, pág. 195. — A Horta i el Laberint, pág. 196. — A Figueres, Liado, Mare-de-Déu del Mont i Besalú, pág. 196. — A Vilafranca, Pon- tons, Sant Magí de Brufaganya, Queralt, la Llacuna, Sant Joan de MedionaíSant Sadurní d'Anoia, pág. 196. — A Gualba, Campins i Sant Geloni, pág 196. — Al Palau de la Música Catalana, pág. 197. — A Santes Creus, pág. 197. — A Berga, Queralt i valí del Metge, pág. 197. — A Gamprodón, la Presta i Prats de Molió, pág. 197. — A Rípoll, Montgrony, Castellar d'en Huch i Pobla de Lillet, pág. 197.

— A Blanes, Lloret i Tossa, pág. 197. — .- A Sant Feliu de Guíxols, Palamós i la Bisbal, pág. 197. — Ais cingles de Tavertet i regió de Collsacabra, pág. 197. — Al Montseny, pág. 350. — A Vallvidrera, Sant Bartomeu de la Quadra i Molins de Reí. pág. 350. — A Llinás, Vilamajor i La Garriga, pág. 350. — Ais monestirs de Po- blet i Santes Creus, pág. 350. — A les vores del Rec-Comtal, pág. 350. — A Sant Jeroni de la Murtra, pág. 350. — A diferentes cases i edificis de Barcelona, pág. 350.

Conferencies : Excursió peí baix Llobregat, per Francisco X. Pares i Bartra, pág. 28.

— Excursió a Gervera, Bellpuig, Vallbona de les Monges i Lleida, per Félix Duran, pág. 28 i 62. ^ La serra del Vert, per César A. Torras, pág. 28. — La nostra tasca a fer, per Rosend Serra i Pagés, pág. 28. — Una excursió per la comarca d'Olot, per Eduard Vidal, pág. 62. — • Ressenya d'una excursió a la Renclusa, per Josep Doménech i Mansana, pág. 62. — Ascensions des de la valí de Bohí al pie d'Ane- to, i des de Bagnéres de Luchen a la Maladeta, per Mn. Jaume Oliveras, pág. 62, 91. — La Festivitat deis Reis, per Rosend Serra i Pagés, pág. 62. — Ressenya d'una excursió per les esglesies de les valls de Bohí i Aran, per Josep Doménech i Mansana, pág. 91. — Montserrat, per Manuel Muntadas i Rovira, pág. 91 i 115. — Conveniencia d'evitar la desaparició del santuari de Nuria, per César A. Torras, pág. 115. — Una visita a les ciutats de Tortosa i Peñíscola, per Eduard Vid?!, pág. 115. — Excursió sportiva al Taga, per Eduard Vidal, pág. 115. — Una visita

10

o/

o BUTLLETÍ DEL CeNTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

a la ciutat de Toledo, per Félix Duran, pág. 115. — Una excursió a Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Igualada, per Josep Salvany, pág. 197. — Una visita- excursió a Tilla de Mallorca, per Jaume Riera i Colom, pág. 197. — Valor deis aplecs enimástics. Necessitat de fer el cátala i manera fácil de realitzar-lo, per Ro- send Serra i Pagés, pág. 197 i 198. — Excursió de Sant Joan de les Abadesses a Besalú, per Joan Danés i Vernedas, pág. 198. ^ Viatge a HoManda, per Francis- co X. Pares i Bartra, pág. 198. — Les modernes urbanitzacions angleses, per Guillem Busquets, pág. 198. — Una excursió per les serres de Pinos i valls d'Ardé- vol, Llovera i Vallferosa, per César A. Torras, pág. 198. — Una excursió de Gra- nada a la Alpujarra Alta, Sierra Nevada, i ascensió al Mulhacem, per Ceferí Ro- cafort, pág. 198. — Els treballs i obres del Xalet-Refugi de la Renclusa (Maladeta) per Fidenci Kirchner i Juli Soler, pág. 198. — La valí de Gistain, en els alts Pi- reneus d'Osca, per Juli Soler i Santaló, pág. 198. — De cim a cim. Excursió fan- tasiosa a través de nostres montanyes, per Eduard Vidal i Riba, pág. 349.

— Curs d' Arqueología, per Pelegrí Casades i Gramatxes. pág. 28, 62, 91, 118, 198, 349.

— Llista de socis ingressats : pág. 348. Noves •. pág. 29, 63, 119, 231, 286, 351. Nota, pág. 352.

Index alfabétic, pág. 353. Taula general, pág. 368. Taula de gravats, pág. 371,

TAULA DE GRAVATS

Págs.

»	»
»	»
»	»
	»
	»
	»

Fuji...

recinte.

El Fuii-yama des d'Otomé-Fass

Pelegrins a cavall vers al Fuji

Un deis refugis del Fuji

Pelegrins en els vessants del Fuji

Cabana contenint un buda, en els vessants del

Temple budista al cim del Fuji

Cráter del Fuji-yama

Vista parcial del cráter del Fuji

La carena del Fuji

En Joan Frat, alies Calic

Castell de Palafolls : Torre i murs del primer Perspectiva general.. Entrada i murallas del segón recinte... Muralla i marlets del segón recinte ... Absis de la capella i murs de fortificació

Reconstruccions parcials

Aparell i finestra deis murs

Castell de Centelles : Vista general

» » Muralla i marlets

Planta

Tall transversal

Porta i torre al nord

Entrada

Interior de la capella

» Construccions al cantó de ponent...

Esglesia del Miracle : Secció transversal

,) >> Planta

» » Cúpula sobre trompes

>> » Interior de la ñau

Grupo de corredors de les curses

Concursos de salts de skis

Pujant vers el Taga

Un salt notable

Refugi de la Renclusa : Emplagament

» » El xalet en son emplagament...

,> . » Planta baixa

» » Planta del pis

» » Fatxades

»	»
»	»
»	»
»	»
»	»

2

3

4

5

6

6

7

7

8

21

33

35

36

36

37

38

39

65

66

67

68

69

69

70

71

93

94

95

95

96

97

98

99

134

134

138

139

140

ó/

72 BUTLLETÍ DEL

Págs.

Refugi de la Renclusa : Seccions 141

» » Desmuntant el terrer 144

» » El forn de cale 145

» » Els serradors 146

» ■> Quadrejant vigues 147

Sant Salvador de Bianya : Pica baptismal 148

>> >^ Altar major 149

Portalada 151

Sant Andreu de Porreres 155

Sant Miquel de la Torra : Esglesia 156

Sant Miquel de la Torra 156

Can Ferrer de la Valldelbac 161

Cim de Bestracá 163

Pas del Grau 167

Riu de Sant Aniol 169

Ermita de Sant Aniol 169

Puig superior del Bassegoda 172

Santuari de la Mare-de-Déu del Mont 176

Claustre de Sous 178

Esglesia de Beuda 179

Sala de can Reig : Exposició Fotográficr , 183

La Massana (Andorra) 203

Os 205

Canal de l'Abellar 208

Pujant al Soloria 209

Des del coll de Mániga 213

Burch i La Coma 215

Tirvia : Detall de la població 216

Banyoles : Capitell de la primitiva Coliegiata 234

» Retaule 235

» Torre 235

» Arqueta de Sant Martiriá 236

Usall 237

Porqueres 237

Marlant 238

Sant Andreu de Mata 239

Sant Julia de Cots 239

Planta de Sant Miquel de Campmajor 240

Plantes de Sant Pere i Sant Feliu de Fontcoberta 240

Sant Miquel de Campmajor 241

Sant Viceng de Camós 241

Fontcoberta 242

Santa Quiteria de Campmajor 243

Borgonyá 243

Serinyá 244

Sant Sepulcre de Palera : Planta i Seccions 290

Santa María de Palera 291

Lligordá 291

Centre Excursionista de Catalunya 373

Págs.

Sant Sepulcre de Palera 292

Santa María de Segaró 293

Beuda 294

Sant Félix de Beuda ; Planta i secció 295

Sant Pere de Montagut : Planta i seccions 295

Montagut 296

Esglesia d'Adri 297

Rabos del Terri : Esglesia i pati del castell 297

Santa María de Cistella 298

Rabos del Terri : Castell 299

Santa María de Liado 299

» » » Planta i secció 300

» » Pica beneitera 301

Fatxada 301

»

» » »

LAMINES SOLTES

Castell de Palafolls : Planta i talls 36-37

Massiu de les Montanyes Maleídes 128-129

1

1

1

HOMENATGE A LA MEMORIA DEL REÍ MARTI

I

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

HOMENATGE A ü MEMORIA DEL REÍ MIRTI

(Vé CENTENARI de la SEVA MORT)

BARCELONA Tip. L'Aven9 : Rambla de Catalunya, 24

Lo Palau Reyal y la obra de la Seu, regnant Martí I

TRACTEM pura y exclusivament de Barcelona. Qo es, del palau reyal y de la vSeu barcelonina.

Lo rey Martí heretá de son germá Joan I los palaus reyals que arreu deis seus estats possehían nostres mon arques. No hi havia població importan! de Catalunya, Aragó y Valencia, hont no'n tin- guessin. L'estudi de les residencies reyals deis Reys d' Aragó está per fer y será tasca penosa per quí la vulla empendre.

A Barcelona, l'antich palau deis comtes fou la residencia deis seus successors en la confederado catalá-aragonesa.

El a un edifici vell, ab carácter de fortalesa. Tenía son asiento en les muralles, y disfruta va de la vista del camp y de la mar, al temps en que la Ciutat no s'extenía mes enllá deis murs romans. Per l'in- terior, patis y torres y mes muralles, contribuhien a donarli aspecte de íortiíicació. Un gran pati era conegut per lo Corral, y, en lo segle XIII s'hi venía palla y forratge, a despit de continuades disposición s prohibitives deis Concellers desde lo 1302 al 1350.

Per Llevant o siga cap a la Cort del Veguer (antiguament Cas- tell Vescomtal) voltava al palau reyal lo carrer dit de Sois lo palau o de la Qabateria (avuy Tapinería). Vers lo Nort, linda va ab la vella Canon] a ara convertida en casa de la Almoyna, mitjangant lo carrer dit Devallant de la Seu. Allí, en temps del rey Martí I, 90 es, en. 1408, s'obrí un nou carrer, que baxava a la Corribia \ aproximadament

1. Any 1408 : «carraria quedam vocata vulgariter lo devallan de la seu, descen- dens a dicto ángulo ad dictum vicum vocaíum de la Qabateria alias de sots lo palau usque ad vicum seu carreriam vocatam la Currubia» .. «ab ángulo vici predicti del devallant de la seu usque ad locum seu carreriam predictam de la Currubia in quo quidem loco fuit longitud© superius designata et in quo loco vicus est noviter ape- riendus» (GríZi'/arww II, f. 73, Cía. 5 B 2, Arxiu de la Batllía del Reyal Patrimoni, a Barcelona.)

i8

158 Francesch Carreras y Candi

per les actuáis escales de la Sen encaia ocupades per la Catedral ro- mánica que's derrocava, y part de la ^^ella muralla del segle iii.

En la placa del Rey y tocant a les parets del paleu, existían botigues de proprietat particular*. Sempre havian de constituir una remora al seu abelliment. Lo carácter mercan tívol d'aquella placa, dificultava que esdevingués bonica, aristocrática, o digna de In ma- gestat reyal.

Los Monarques no s'lii trova van bé en son palau de Baicelona. Sovint tractaren de mudarse y Pere II lo Gran, ne volgué construir altia en la platxa. Son successor Pere lo Cerimoniós, amich de donar a la leyalesa tota la sumptuositat que li era deguda, abriga idcntich propósit y tractá de portarlo a terme. Escullí l'extrem meridional de la muralla de la Rambla, junt a Sant Fiancesch y ab vistes a la mar, y al pía de Montjuhích. A 25 de Janei de 1367, inicia la obra, adqui- rint terres y cloent ab parets de travers lo carrer brut y rónech del peu del mur anomenat «sota les torres» (entre los portáis de Trenta- Claus y de Fiamenors) «perqué lo Rey compra moltas casas del dit carrer y las casas que obren al carrer den Simón 011er, per ajuntarlas a la casa que lo Rey havía comprada de Bonanat de Coll». A despit del interés que lo Monarca mostrá en tal construcció y les negociacions entaulades ab la ciutat (10 Mar9 1378), morí sense avan9ar dita obra.

Lo seu primogenit Joan I, ajurtá altre camp prop la Dre^ana a les proprietats allí adquirides. Lo lloch destinat a palau reyal, era, a poca diferencia, entre la Rambla, Dormitori de Sant Francesch y carrer Non de Sant Francesch. Per la part superior, acabaría en lo carrer deis Ollers o en lo portal de Trenta-claus.

Axis assolím al temps en que lo bon rey Martí vinguc de Sicilia a Barcelona. Sa llarga residencia en terres fo rásteres, son conexement deis momunents artístichs italians, y sa costum de contemplar la mar, li havía de íer desitjar la mutació del palau reyal, mes que a sos predecesors. Tractá de construir una obra espléndida, tal vegada sense comptar ab la estretura tradicional ab que vivían nostres sobirans. Seguidament gestiona la expropiació de totes les proprietats com- preses entre lo portal de la Boquería y la mar.

D'aquest progecte ne tractá lo Concell de Cent, en sentit favo- rable a les aspiracions del Monarca. Y en la sentada que dit Con- cell celebra lo 9 d'Agost de 1397, hi fou posat al seu conexement, que,

1. A. 1419 : "quandam botigiam cum juribus et pertinenciis suis quam dictum hospitale ut heres fferdinandi de turribus quondam habet et possidet in platea palacii Regiibarchinone» lindant *ab occidente et a circio in dicto palacio Regio» (Manual V, f. 124. Arx. Hospital Santa Creu)

Lo Palau Reval y la obra de la Seu, regnant Martí I 159

lo Rey entenía «fer I palau prop la daragana. E per aquesta ralló ciernan que laygua qui ve per la bocaría a la daragana sia girada la on la Ciutat ha deliberat altres vegades de giraila. E mes auant de- man que II clavagueres la I que ix deis banys nous et laltre de ceríes cases de blanquers, les quals ixen al valí de la daiagana, sien girades et mesclades ab altres cía veguer es que passen per la Ciutat, segons que per mestres es regonegut ques pot fer. ítem quel mur e valí del portal de la bocaria fins a la mar sia donat al dit senyor com laja de necessitat per rahó del dit palau. ítem que la dita Ciutat elegesca certes persones a estimar totes cases vergers et patis quel dit senyor haura necessari per rahó del dit palau com lo dit senyor vnlla pagar tot 90 que muntaran les dites estimes».

L'acort del Concell de Cent fou de no poder «girar laygua qui ve per la bocaria com sia cosa de fort gran messió»; pro que les dugues cía vegueres les girará, «en manera que passen ab altres cía vegueres de la Ciutat». També accedíren a donarli lo mur y valí de la muralla, ab tal que «no puxen enderrocar lo dit mur, mas que puxen fer tan- ca o paret forana al dit palau, com temps poria venir quel dit mur sería necessari» '

En aquell mateix any 1397 (i Novembre), vol activar aqüestes obres o les expropiacions preparatories, lo rey Martí, nomenant a dos obres majors del non, palau. Foren aquests, En Ramón de Blanes y En Joan ^a Bastida \

Llavors les circunstancies portaren un mohiment reformista al vol del vell palau major. Al iniciarse la construcció de la nova Séu, s'anava a millorar tot Tentorn, treyentne la barriada adjunta al seu cantó Occidental. En la primera etapa de tan magna obra eclesiás- tica, 90 es, a les derreries del segle xiii, la construcció del absis o rerespatlles y creuer, fins la paret de la tercera volta, porta a des- truir cert nombie d'edificis. Uns quants ne restaren en peu per esser menys necessaris y ab ells los que s'esguardavan a la segona etapa, 90 es, a les darreres voltes de la Séu nova, fins arribar al portal major. Un bon enderrocament s'electuá en lo mateix any 1397, en que lo rey Martí V. Igué activar la construcció del non palau de la Rambla. La polsa- guera deis enderrochs y la incomoditat del mohiment d'operaris en la Catedral, aumentarían lo desitj de nostre Sobirá, de desamparar un lloch de tanta moles ia.

Alguna cosa per Tabelliment de la reyal mansió, efectúa la Ciutat

1. Delliberacions del Concell Barceloní, 1395-1398, f. 102.

2. J. Miret y Sans: El darrer rey de la casa de Barcelona, p. 15.

I40 Frakcesch Cakrhras y Caxdi

en 1402, en la pla^a del Rey, acabantse les obres de reforma en 1403.

«Lo Concell de Cent, perqué sabía que lo Rey hauría gran plaher, que la Plassa del seu Palau major ios exampliada, per co delibera que a despeses de la Ciutat íossen compradas certas Casas axis que a linea tirada anas a la Plassa per la part hont se ven la fariña, tro a la plassa de les Cois, empero que los Concellers íassan primer estimar les pioprietats y los alou^» \

No content ab axó nostre Concell de Cent, cambia un tant lo carácter de íexuga íortalesa que tenía la vía de comunicació de la plaga del Rey ab lo carrer de la Fr^nería, expropian t y derrocant, en 1405, una torra de detensa, emplazada damunt la volta d'aquella part de carrer \

Mes axó no obsta perqué lo rey Martí desistís de son constan t propósit de construir lo nou palau a la Rambla. Y en 1409 li escrivía sobre aquesta questió, al Merino de (Jaragoga. Val la pena de conexer ses páranles:

«Lo Rey — Merino : Manam vos, que, encontinent passats dos jorns apres pasqua manets a flaraig moro obrer de Saragoca, que par- tesqua daqui e venga a nos ab dos liomens o macips de lasua art: quar nos los hauem íort necessaris per la obia del nostre palau que volem comentar. E en ago no sofirats que meta dilacio o excusacio alguna. Dada en Barchinona sots nostie segell secret a XXXI día de Marg del any Mil CCCC Nou — Rex Martinus» ^

Pro li sobre \dngueren los greus contratemps de tothom sobra- clam.nt coneguts, que tant escursáren la sua existencia y morí sense avanzar mes lo progectat palau.

¿Que fou de tot lo allí esmersat?

Lo camp adquirit per Joan I y situat hont ara están los ]:)a'^sat- ges de la Pau y deis Escudelleis, lo rey Anfós IV, en lo üarrer any de sa vida, l'atorgá al músicli de sa cort Damiá Bugatega, en remimc- lació de serveys. Coníiimantli la prcdita donació son germá Joan II ''.

1. Rubrica de Bruniquer, vol. III, foli 233.

2. Rubrica de Bruniquer, vol. III, foli 235.

3. Registre 2252, folis 63 y 77, Arx. Corona d'Aragó.

4. Any 1458 (31 Maig) : "Lo Rey, etc. — Regen t : per al tres nos tres diuersesletres vos hauem scrit reebesseu informatió sobre hun camp prop la Taragana de aqueixa Ciu- tat en se diu lo serenísimo Rey don Joan de bona memoria hauia volgut hedificar hun palau: e com fossem informáis que per alguns nostres subdits lo dit camp seria occu- pat, vos manam nos deguesseu remetre la dita informatió que sobre ago haurieu rebu- da», y maná entregar dit camp al músich seu Damiá Bugate9a a qui ne feya donació. Morí Id rey Anfós y son succesor Joan II, confirma la donació a En Bugate9a a 10 abril 1459 (R. 3365, f. 137, Arx. Corona d'Aragó).

Lo Palau Reyai. y la obra de la Séu, regnant Martí I 141

Y axis se perde.en, obscurament totes les demés possessions de la corona en aquell\ part de la Ciutat.

* *

Del palau leyal se passava a la Seu, atiavessant solsament lo pont de común icació que ajuntava abdós ediíicis per damunt del carrer, construit per lo rey Martí, a major comoditat sua. Axis podía introduhirse en la tribuna reyal, junt a la actual orga, sense esser vist de ningú.

Tením indica t que la Seu barcelonina, al regnar Martí I, esta va en plena construcció. Senyalem ara les e tapes principáis de tant bsll ediíici.

Se comengá en 1298, progectantla un arquitecte fins ara desco- negut.

Los mestres majors que la dingíren, posteriorment, co es, del 1317 al 1451, foren los seguents:

Jaume Fabre (o Febrer) mallorquí con trac tat en 13 17. Se des- coneix quan acaba sa labor.

Mestre Bertrán ho era en 1344.

Bernat Roca actuava de mestre major en 1371. Morí en 7 De- sembre 1388. A vegades li dihuen Roquer, documents coetanis.

Jaume Sola del 1401 al 1412. En aquest entremig se titula també mestre major N'Arnau Bargues o Brugués (1402 y 1405).

Bertomeu Gual (a vegades dit Guau) del 1413 al 1441.

Andreu Escuder, del 1442 al 1457. Les obres importants s'aca- baien per los volts del 145 1 y seguí ell tre vallan t en la Seu.

A mes deis mestres majors hi intervingueren moltes altres per- sones en la magna construcció.

La planta general, fonaments, y cripta de Santa Eulalia, se'n porta molt temps, per mes que sois se comencés la meytat de la Ca- tedral, o siga fins a la tercera de ses voltes majors.

Acabada la cripta en ¿1326? procesionalment hi foren portades les leliquies de Santa Eulalia (1338), inauguran tía tot seguit. Tingas en compte que la Catedral vella, la románica, subsistía en son mateix Uoch, ab la absis immediata al mur roma, hont ara están les escales de la Seu.

Feta la cripta, les obres se continuaren en una gran extensió que abarcava la absis, los dos campanars, comengament del claustre y porta de Sant Ivo. Una lápida posada en 1329, en la paret immedia- ta a aquesta porta, commemora la continuació de les obres. Cinquanta

142 Francesch Carreras y Candi

anys justos se passáren, ans no s'acabá la inimera volta major de la Catedral, que pogué tancarse en 1379. Lo portal del claustre se clogué en 1380, en quin any terminaren lo segon creuer. La tercera volta o creuer fon tancat en 1381.

Acabada rápidament y per damunt la meytat de la Catedral, se tre valla en les obres complementarles puix de totes f re tura va la nova construcció. Se pavimentaren ab rajóla les tres voltes majors (Setembre 1381), se construí la porta de la claustra y la capella del S. Esperit (Octubre 1382), s'esculpían los capitells deis finestials tre vallan thi l'esculptor Francesch del Mestra (1381 y 1382), s'insta- lava una trona (Setembre 1382), etc., etc.

Y per anar ultimant tot lo mes sobresurtint del important edi- fici, s'emprengué la erecció deis campanars, construintse lo «caragol del portal de la claustra» en Maig del 1386 y colocant «lo panell del cloquer» en Agost del 1386. Los tulla tges deis finestrals del cloquei los trevallá Tesculptor o piqíier Francesch Mulner, quin nom ía creu- re era alemany.

Terminada «la volta del portal de la claustra» (Setembre 1386) s'avanyá lo segon cloquer hont hi ha lo colosal caragol al damunt de sa escala (Abril 1387), si bé no s'acabá lins Febrer 1389. També se liní la sagristía (Juny 1388) lentlii lo piquer Mulner «formas, obs de la finestra» Ab En Mulner trevallá capitells en la capella de Madona de Sant Climent «an Rich alamany piquer» (Febrer 1389).

En 1388 s'acabá Faltar major * primer (que no s'ha de confondre ab Tactual, fet mol mes tart) y s'aná trevallant en les capelles lateíals 1389-1391), en los «picnáculs del cap de la seu» (1391-1392), acabaren la volta de la sagristía (Maig 1391), pavimentaren lo davant del cor (1392), arreglaren «les cuniceres, la on de valla laygua» (Mari;; 1392), etc.

Axis arrivém al temps en que Martí I ocupa lo trono d'Arago, vacant per morir son germá Joan L Poca cosa mes s'havía fet fins al 1398 Iluytant ab la fretuia de diner per executar obres mes im- ])ortants. Lo Bisbe de Barcelona, s'emprengué per son compte, en 1390, la construcció del cor fent venir la pedra de Segur (1390-1392) \

1. Axis apar de veure pagarse, en Juliol 1388, la <<colona de marbre del altar major').

2. «Despeses fetes per la pedra que lo senyor bisbe ha feta venir de segur per íer la paret del cor* en 13 Agost 1390. Bastaixs les portaren de la mar hon desembarcaren fins a la Séu.

"Despeses fetes en lo present bieni per la paret del cor la qual lo senyor bisbe fa piquar» (1391-1392). Constan los fonaments y pedrés portades de Segura la Séu per mar y per bastaixs.

Lo Palau Reyal y la obra dr la Séu, regnant Martí I 143

La fusta la porta de Flan des. Tre valla la obra de talla lo bon esculp- tor barceloní Pere (Ja Anglada (1394-1397) '.

Ab lo Bisbe, s'hi posaren també los canonges y beneficiats de la seu : tots contribuhiren a les despeses del cor, ab quotes fixes. Mes com no'n tenían prou, cercant diners per altres cantóns, posaien l'esguart en la caxa destinada a recollir la pecunia necessaria per íer una sumptuosa custodia. D'exa caxa n'estava encaiiegat un canonge delega t del Capítol. Comptava ab dexes importants, a ju- dicar de la que li feu Na Marguerida de Tora en 1390, consisten t en vint mil sous barceloneses \ Lo Bisbe y Capítol determinaren aplicar dites almoynes a la obra del cor (1396-1398) ^.

Ab sobrada pena y recullint diners de per tot, íiníren lo cor, en 1399, no ab la sumptuositat que's desitjava. Certamen t, que íou encara una sort, que, les almoynes destinades a la custodia nova, les aplicasen al cor. Car que sin'haguessin fet altre custodia, s'haurían perdut miserablemen t puix la robaren en 1400 '', sense que's trobés al autor de semblan t malifeta. Sois vuyt anys mes tart, lo 3 de Febrer de 1408 En Lluís Alenyá ana a Tárrega per ordenado deis Consellers

1 . «Comensa de obrar lo dit P. senglade en lo dit cor dimecres a 1 1 1 1 dies del mes de Maig del any MCCCXCI 1 1 1 es son celari tots dies que fassa obra V sous VI; de gratia mes tots ayns per sa mesestría L Iliures ab exprés uoler he consentiment de tot lo Capítol».

"Fem resabuda que apres que en P. senglade fou vengut de Flandes per comprar la fusta del dit cor he li fou liurada certa quantitat de moneda deual spresada», etc.

1396 (18 Octubre) «costa de descaragar fusta qui era romasa en flandes, la qual porta la ñau den Amedrers XI sous III».

1397 (6 Maig) «comprí den Nicolau medris mercader qui auia portades posts del cor, de bruges, e comprilin LX peses a rao de I sou VI».

2. «XXV die Julii anni domini MCCC nonagesimi ; fuit mandatum venerabilem berengarius de feudo canónico et regenti subsacristiam sedis vna cum vererabiiem G.° alayani dicte sedis canónico ut redderet executoribus seu heredibus testamenti nobilis domine Margarite de thorá unum instrumentum factam per dictam nobilem, quod debebat daré fabrice custodie corporis domini jhesu xpti viginti Milia solidos barchi- nonenses de quibus non soluerunt nisi heredes nec executores predicti nisi duodecim M. solidos Residuum fuit dimissum per dóminos Episcopum et Capitulum et per venerabilem Raimundum de ualle et P. strade operarios in dicto anno dicte custodie» (Actes del Capitel Catedral, vol. I, f. 53)

3. «Resabude de la moneda la qual la Elmoyna deu a la custodia, la qual volgue- ren mossen lo bisbe e capítol que seruís al cor.» Es deis anys 1396 al 1398.

4. 1400 (12 Maig). Se fá constar lo nomenament fet en Maig de 1399, de dos canon- ges en obrers majors y dos beneficiats en procuradors menors de la Seu : segons costum elets per dos anys. «E per lo inopinat e detestable cas del robament qui fou fet de la custodia del precios cors de jhesu xrist» se nomená altres dos procuradors menors, abans d'expirar lo termini usual.

144 Francesch Carreras y Candi

«per alscuns íets secret?», tornan tne lo 9 Maig «qui amena 1 capellá pres qui era encolpat del íurt de la Custodia de la seu>>. Per lo mateix fet passá a Valencia (16 Mar^ 1408 a 11 Maig 1408) sense que'n sa- piguém cap bon resulta t*.

Duran t los ultims anys del segle xiv íins lo 1400, se tre valla de lerm en los íonaments del restant de la Catedral ab lo portal niajor inclusive. Obra laboriosa per tractarse deis pilars del cimbori y de les parets del írontispici. A despit d'axó s'cxecutá depressa. La seu barcelonina atravessá una época crítica, endeutantse. Axis consta en la primera plana del Ilibre á' Obrería d'En Pere Alegre, exercint l'oiici d'obrer major des del Maig de 1400 al Maig de 1401.

«Reebudes íetes de algún s dons e profertes tetes per les persones deiús scrites obs de muntar aquelles capelles qui son ediíicades no- vellament contigues a la capella de sent March.

»Com lo honorable capítol e obrers majors de la dita obra de la Seu haguessen íets eaificar los íonaments de la fi de la obra de la es- gleya de la dita seu et portal principal de aquella e en aquells si ha- guessen despeses grans quantitats de peecunia e pertida de aquella haguessen manleuada a interés de diuerses persones. E haguessen per determenat de no obrar de present tro haguessen paguades les quanti- tats per ells per la dita ralló manleuades E romanguessen grans quan- titats de pedrés picades et aparellades, de paredar, en I casa qui es del palau del senyor Rey qui costauen de picar de CCCC en D ílorins E estiguessen a peril de esser destrouides per les companyes del dit senyor qui tenien ali lurs besties e hi fahien estables e hi lahien gran íoch, com la dita seu no liagués loch hon los poguessen metre et posar. Per có algunes persones mogudes per zel de pietat et mise- ricordia, que les di tes pedrés nos consumasen e que la dita obra se continuas a honor y gloria de jhesu xrist e de la verge madona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia, prengueren carrech de acceptar a la dita obra de singulars persones les quantitats deiús scrites e pagades ab les quals poguessen íer paredar les dites pedrés en les dites capelles. Sots aytal forma et condició que deis emoluments de la dita ()l)ra los pagat lo mestre major de la dita obra et lo seu sclau tro que les dites pedrés íossen jíaredades. E deis dits diners et acaptes íós- pagat tot lo sol)repús. Per la qual cosa a fer jo P, alegre e íetes les rebudes e dates dejús scrites.»

Martí I permeté picar la pedra a obs de la Catedial, en lo pati del seu palau (1402) donant una clau ais canonges perqué hi entressin

1. Manual de ncvells ardits, v. I, p. 154 y 155.

Lo Palau Reyal y la obra de la Séu, regnant Martí I 145

a tota hora. Immediatament se construí «la casa de la trassa de la obra» (2 Juliol 1402). Pochs dies aprés constava d'En Jaume Sola «que havia trassat e levat moUos en la casa del guix» (24 Juliol 1402). Y encara en 1404, s'ampliá aquesta casa, construint la nova hija per los picapedrers \

Al comen9ar l'any 1405, la obra s'estengué vers los clautres, sentant-se los íonaments de la sala capitular.

Escultors que, aquests anys ti e valla ven a la Seu : En 1402 (8 Janer) Francesch Marata «ymaginayre, qui obra va lo portalet del cap de la Seu» y mes tart (10 Setembre 1402) «leva mollos». En 1403 (9 Juny) En Pere ^a Anglada, «magister ymaginum», ciutadá de Barcelona, a qui pagaren una part del preu oíert «pro operando Tronam dicte Sedis vbi predicatur et ymaginis que existunt in eadem». En 1404 (Novembre) En Llorens picava capitells.

Lo «aparellament del portal de la claustra» (14 Agost 1402) se referirá a una porta secundaria. Cinquanta cinch sous li íoien «pagats a Mossen Berenguer de mata mala per lo portal que metem en la claustra, lo qual compram del dit Mossen berenguer».

La necessitat d'avancar depressa en la construcció de les parets, entorpí de moment les obres de detall, assenyaladamen t sí eran costoses y difícils, com les vidrieres de colors \ Se taparen los finestrals ab canyamars o drap encera t (26 Agost 1401)^ y a vegades també se pinta van. Un mestre de vidrieres loras ter, Ni- colau Marenyá o Colní de Marayá (que ab tots dos noms es agí conegut) contracta, lo i Juny 140.5, la construcció de la vidriera damunt la capella de Sant Antoni*'. A despit de lo previament esti- pula t, no sigue colocada íins Janer de 1407. En lendemig leu una vidriera de colors (1406) per certa fines tra rodona de la volta major ^

1. 1404 (6 Desembre) pagades «Mil teules a obs de la loge deis mestres LXXIX sois».

2. 1405 (17 Janer) «an Nicholau marenya mestre de les vidrieres, per rahó del vidre que deu posar en una vidriera de aquelles rodones».

3. 1403 (22 Setembre) «I cana e VI palms de canemás per tancar les finestres altes deuant lo cor deués ponent per lo sol qui dona a les cares deis preueres».

4. 1405 (1 Juny) «Despeses fe tes per la vedriera quis fá sobre la capella de sant Anthoni». Referintse com Colni de Maraya «mestre de vedrieras» lo 1 de Juny 1405 kavía contractat davant del notari Gabriel Canyelles la construcció de dita vedriera abans de Carnestoltes. Com a article industrial hi constan algunes compres de vidre blanch fetes an Joan Llorens «mestra del forn del vidra de Santmanat», plom y estany.

5. 1406 (27 Febrer) : «paguí a colní de maraya mestra de vedrieras, per la vedriera que feu a la finestra rodona de la volta major, qui es dret la Capella de sant paciá».

19

146 I'RANCl-.SCH C'.ARRF.RAS Y CaKDI

Y encara íeu, Colní de Marenyá, alties vidrieres en 1407 y 1408'.

Per aquest temps comptava la Catedral ab dos orguens. Los petils o los orguens pochs esta van (com ara) prop del campanar^.

Al interior de la nova Séu, des que s'iniciá lo segle XV, s'efectuáren represen tacions religioses, origen del teatre modern. Les hi trovém des de l'any 1403, sohament duran t les tres lestes de Nadal, Di- vendres Sant y primera Pasqua ^.

Una gran creu s'enlayrava al extrem de la Catedral, al cap del carrer de la Frenería. Lo temps la havía malmesa y en 1403 sigue restaurada^. Era enganxada la pedra ab un bitum particular ^

Les dugues obres especiáis que mes importancia preñen aquesta temporada, en la gran erecció de la Sen, foren, la construcció de la sala capitular y la de la capella de les fonts, que entenem vol dir la capella de les íonts babtismals junt al portal major.

Per la capella del Capítol, lo mestre major Arnau Bargués apa- rellava motllos en Maig del 1405 ^ trevallantshi durant 1406 y 1407.

1. 1407 (14 Juliol) : «paguí a culní de maraya mestra de vidrieres, per la vidriera que feu a la finestra rodona de les voltes maiors qui es la derrera sobre lo cor a la part de sant Gregori».

1408 (28 Abril) «paguí a mestre culní de maraya mestre de vidrieres per la vidrie- ra que feu a la finestra deis orguens» foren 550 sois.

2. 1401 «ítem diuendres a XVI dies del mes de deembre pagué per V canes de canamás que compri per les íinestres qui son prop deis orguens».

1403 (28 Juliol) <<la uolta jusana del cluquer nou hon están los orguens pochs». ( 1 1 Agost) «portar térra e ronya qui era exida del escombriu del cluquer nou hon posaren los orguens que en Joan sent ylari compra».

3. 1403 (14 Abril) «loguer de fusta e altres messions qui seren fetes per la repre- sentado del dilluns de pascha».

1404(12 Janer) «en ajuda de les despeses quesf aeren per les represen tacions de nadal».

1404 (12 Abril) «bastiment quis feu per representacions ques faeren lo divendres sant en la Seu».

4. 1403 (25 Febrer) «paguí an ferrer suyer fuster per reffer lo molió de la gran creu quista en lo cap de la seu a la part de la freneria, la qual era trencada, XX sois».

5. 1405 (21 Febrer) «an pujol spacier, per bitum qui servex a soldar les peres quis tranquen».

6. 1405 (9 Maig) «paguí an Arnau Bargués mestra maior de la obra per II jorns e mig que fó a la obra per levar los motlos de la Capella del Capítol a rao de lili so!s per jorn» ... «an vilasequa qui stá a la plaga del olí, per VI posts de Solsona obs de fer motlos per los peus de la Capella del Capítol»

Son molts los texts comprobatoris de que en 1407 s'hi trevallava. En Agost 1407 encara's feyan motllos per lo portal de la casa del Capítol. De dits texts n'escullim uns quants demostratius del curs de la dita obra:

1407 «enderrochar lo alberch del primer benifet de sant Jacme qui era la on es la casa del capítol nou e comensaren anderrocar diluns a tres de Janer del any MCCCCVI 1».

1407 (21 Janer) "desfaeren lo aljub de la font de la almoyna per metra los fonamcnts

Lo Palaü Reya!. y la obra de la Seu, regnant Martí I 1/17

No podían avangar íins expropiar una casa que era del beniíet de Sant Jaume ^ Tot seguit se feu lo portal, segons, ho diuen aqüestes cites :

1407 (i Juliol) : «II carra telas de pedra obs de la xapa del portal del capítol» — 21 Juliol «enderroquá en la claustra per posar lo por- tal del capítol»). — i Setembre «paguí an Jaume sola per IIII jorns que leuá motlos del volt del portal del capítol a rao de IIII sols^> L'esculptor En Sola tenía en la Seu, magips que picavan pedra.

La obra de dita Capella ana tant poch a poch que lo rey Martí no la vegé pas llesta. La clau se posa lo 5 Marc 1414. Y es que se si- multanejavan les obres, construintse altres capelles, en 1406, com les de Sant Olaguer ^ y de les fonts.

En 24 Octubre 1406, los piquers tre valla van «al peu del cimbori de la capella de les íonts» y a 10 Abril 1406, se íeyan «motlos per lo levador de la capelUa de les fonts», quins capitells tre valla va l'esculp- tor Antoni Canet en Maig de 1406 ^

S'introduhí en la Ciutat la industria de les ligares de coure íós: Baicelona íongué d'aquest metall l'angel de i metre que possá a la íont de prop la mar (1399) y lo Capítol Catedral, semblan tment co- loca en la «tont ae la claustra», un petit Sant Jorüi de coure, que s'hagué d'adobar en 1407 ''.

En aquest any lo Monarca estava construint un monestir junt al palau reyal y capella particular del mateix ^.

del Capítol» y al Febrer se pujan fonaments, — 1407 (26 Febrer) «paguí an Jaume sola per IIII jorns que trasgá lo portal del capítol a rao de IIII sois» — (5 Mary) «an Fran- cesch marata ymagínayre per I jorn que traca al portal del Capítol» «a nanthoni canet ymaginayre per V jorns que traga al dit portal» <per dos pergamins obs del tragar lo dít portal».

1. 1407 (30 Abril) Se paga «I alberch que compra del dít Curtit lo qual es prop Santa María del Pi lo qual fo assignat al primer benefícíat de sanct jacme construít en la Seu en esmena del alberch que lo dít benífet havía lá hon la casa del Capítol se íá, segons appar per cartes fetes en poder den Anthoni stepera notari»,

2. 1406 (21 Agost) : se paredava «lo pilar gros de la capella de Sent aulaguer».

3. 1406 (20 Maig) «paguí an anthoni Canet ymaginayre per V jorns que feu los capitells del leuador de la Capella de les fonts a rao de V sois per jorn» — Lo 22 y 2^ Maig En Canet «feu les fulles a les formes del leuador».

4. 1407 i21 Agost) «adobar lo cauall de coure de la font de la claustra». — 1442 (18 Maig) «foren adobats los canons de coure que stan sobre lo cap del home de coure del cauall de la ffont de la Claustra». Tant interessant obra d'art pervínguda a nostres dies, fou robada de la Catedral fará uns vuyt o deu anys del 1903 al 1906.

5. 1407 (18 Febrer) «paguí a XI I bastays quí aportaren una ara de altar que staua en la casa o patí del taronger, prop lo alberch de la cabíscolía, per tal com lo senyor Rey fahía fer los fonaments del monastir e que nos rebles; costa de metra en la claustra ab vna colona gran, XXIIII sois».

14H Francesch Carreras y Candi

Nos trovem en 1408 : tot lo plan que integra va la fastuosa Catedral, estava rematan tse, a excepció del frontispici. No vol dir que já no s'hagués tievallat en exa part de la Seu, necessaiiament iniciada al cubrir les voltes del cimbori. L'esculptor Marata, en 1402 (17 Setembre) «havia comengat de picar en la obra del íiont de la Seu». Pochs jorns desprós, lo 24 Setembre 1402, En Jaume Sola «pica en la loge de la obra del íront» y ay també en Marata ymaginayre a qui diuhen altres vegades piqíicr y picador (1402) y en 1403 picaperer.

Pro a despit d'acabarse, ningú s'atrevía a lesolare l'estudi de la tacana. Cercaren tora de Barcelona un mestre de nom, y los Canonges concertaren al íamós Carli qui comen';á a trevallar la mosíra o dibuix del írontispici, lo 27 Abril 1408 *. Tingué una assignació de 6 sous diaris y emplea en son progecte 52 jorns, dibuxant lo plan o irassa en 12 pergamins ^ Lo progecte se guarda en l'arxiu de la Catedial si bé molt aclarida la tinta en tant que clintre poclis anys se perdrá. Ne publica un dibuix En Parserisa y un elogi en Piierrer \

Se limita Mestre Carli, a idear lo piogecte de írontispici. Be es vritat que tre vallan tse en 1408, en les dugues capelles deis Apostols y deis mestres de cases, en la última hi ajudá Mestre Carli a «levar los mo tilos».

Aquests deriers anys de la vida del rey Martí, la obra de la Seu ana practican t trevalls parcials complemen taris. Lo Sobirá tingué una especial predilecció per la Catedral. Mostrá desitj de poderlii entrar a totes hoies, sense esser vist, desde son palau, íent constiuir un pas damunt del carrer, pas que comunica va ab la tribuna reyal, junt a la orga.

Entre les sues diterents almoynes a la Catedral, de tot punt desconegudes n'lii figuran dugues pervingudes a nostre conexement:

La iluminació era una mica pobre Lo rey Martí en 1405, regala a la Seu onze canalobres, que penjavan de la volta ''.

Devotíssim del bisbe Sant Se ver, Martí I fcu trasladar algunes

1. «Despeses fetes per fer la mostra del portal maior, la qual feu mestra Carli franges, e comengá a la dita mostra a fer, diuendres a XXVI 1 de abril del any MCCCCVIII». Sois hi trevallá ell y son magip Janí o Johaní.

2. J. Mas y Domenech en Boletín de la R. Academia de Buenas Letras de Barcelona, n. VI, p. 253.

3. Recuerdos y bellezas de España. Cataluña, v. I.

4. 1405 (21 Mar9) "pagats per XI tayes a obs deis canelobres quel senyor Rey ha dats a la Seu» .... <'per XI perns en que penyen les dites tayes en la volta de la seu e los canelobres e pesaren los dits pertxes de ferré LXVIll liures et mige » — (11 Abril): o\ 1 homes qui pujaren cal? i arena sobra la volta de la seu, per tencar los forats hon pen- gcn los canelobres quel rey ha dats a la Seu ».

Lo Pai.au Reyal y la obra de la Séu, regnant Martí I 149

reliquies del Sant desde lo monestir de Sant Cugat del Valles a la Catedial de Barcelona, ab butlla ae Benet XIII. A tal obgecte, pas- sáien a Sant Cugat, lo confesor del Monarca íray Joan bisbe de Cuenca, los canonges Pere Guillem Joíre y Ferrer Des Pujol, los concellers Francesch Burgés y March Turell y lo camarlench Galcerán de Sent- menat. Davant d'ells se tragué Tarca de plata, que tanca va altre de bímechs, la que'n tancava una tercera de fusta y cl'ella se'n apartaren alguns ossos y claus de ferré destinats a la Catedral de Barcelona.

Al endemá, 4 d'Agost de 1405, s'organitzá solempnial piocessó, a la que hi assistí a peu Martí I, ab son fill lo rey de Sicilia y molts cavallers y ciutadans. Cubría les reliquies, un drap negre brodat d'or, donatiu de la ciutat de Barcelona. En memoria d'aquesta trans- lació, s'establí la festa anyal de la primera dominica d'Agost '.

Seguidament, encomená, lo Monarca, a cert argenter de Valen- cia la execució d'un reliquiari d'argent en forma de testa mitrada, per estotjarhi les reliquies de Sant Sever, esmersanthi 70 florins. Pro, lo Rey morí, y la devota testa no s'acabá. En 1413, lo canonge Des Pujol, hu deis qui mes intervingueren en la translació de dites re- liquies, insta ab lo Capítol se terminas la obra d'orfevrería, logran tho d'un a manera completa \

La especial predilecció que sentía Martí I per la Seu barceloni- na, es manifestada per ell mateíx en una interessant y prou coneguda carta, hont esplica com rebé la nova de la victoria de Sant Llurí con- tra deis sarts^ Relatava al militar Pere Torrelles, capitá del estol exit de Barcelona lo 25 Maig de 1409, en socors de Cerdenya, que, al rebre tan falaguera nova, «encontinent votam de anar a la Seu de Barcelona e de enclourens aquí per tenirhi Novena e complir altres vots, que ja haviem fets, esperant la bona novella dessus dita. Mas per tant com era Digmenge, e, axi, com sabets, no acostumam de cavalcar aquell jorn, ladonchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent a quatre hores apres mija nit, cavalcam, e anamnosen dret camí a la dita seu, on nos encloguem, que non som exits despuys. E aquí íom rebuts ab gran processó e devtes oracions, e pujamnosen tantost al Altar major, e puys devallam a Santa Eulalia, continuants Tostemps les dites processó, e la Salve Regina, e oracions molt de votes ques dien cascun jorn en la dita Seu e en los Monastirs e Esgleyes de Bar-

1. Mossen Gayetá Soler en Catedral de Barcelona monografía de la España artís- tica arqueológica monumental, p. 17.

2. Actes del Capítol, 1343-1497, foli 89.

3. Publicada aquesta carta en 1770 per R. de Ponsich y Camps en Vida de Santa Eulalia, apéndix A, y en 1898 per Gayetá Soler en Catedral de Barcelona, pl. 17,

iÑü Fkakcescii Cakui.kas y Candi

celona, per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus, per la gracia quens ha feta». S'estigué nou dies tancat a la Seu. Mes li urgía dema- nar üe les Corts,, llavors reunides, socors peí a Cerdanya. Y explica b Rey : «E per tal com per ralló de la dita Novena que tenim en la seu, no podiem anar a les Corts, encontinent, tremesem ais de les dites Corts, que venguessen azi a Nos, e laeronlio.» A la Seu se concertá la manera de socorre al exercit de Cerdenya. Com tambó a la Seu lou entregada y penjada la bandera que la ciutat de Bar- celona, porta gloriosa en les dites campanyes, liont se consolida rios- tra dominado en aquella illa, a costa de la sua secular dinastía. Puix arrebassaren a Catalunya, lo derrer descendent directe de nos- tres Comtes independen ts al infant d'Aragó lo rey Martí de Sicilia. La bandera barcelonina se penjá entre lo cor y la cripta de Santa Eulalia. Cayguó lo 29 Juliol 1461, pro immedio tament la tornaren a colocar. Poch temps després liavia de íerli costat en les voltes sacrosantes del propri temple, la bandera del rey Martí I, segons dirém al final.

No mancan exemples d'liave^ estat, la Catedral de Barcelona la esglesia predilecta de Martí VHumá. Rara coincidencia : la jornada de la sua mort, jornada de dol per dita Catedral, com lio íou per tota la térra catalana, lo 31 de Maig de 1410, es jornada assenyalada d'un íet altament satisfactori en la historia de la nostra Seu. En ella, prenguc possessió de la diócesis lo prelat Francescli Climent Sapera, llavors bisbe de Tortosa, y abans canonge de Barcelona ab títol d' Arcedla del Panados (1402). Eli íou lo gran propulsor de la obra de la Seu; a son impuls y muniíiciencia se degué acabar la meytat corresponent al Irontispici y los claustres, després de quina magna labor, tot queda paralisat prop de cinch segles mes, íins a venir ais temps contemporanis de la benemérita íamilia Girona.

Apres de mort, y com donant satisíacció a un íntim sentiment, lo rey Martí fo soterrat en la Seu daquesta Ciutat, Axis se declara en lo Manual de novells ardits, jornada de 18 de Juny de 1410.

Llavors, piop de les sues mortals despulles, resta depositat son estandait reyal de barres roges. Penjava solempnialment de dalt de les voltes principáis presidint ais canalobies que pregonavan la reyai munificencia.

Un día l'estandart caygué tot sol del llocli hont cstava penjat. Corría l'an}^ 1436. La obra de la Seu íou atenta a restablirlo en son lloch. Compra, en 16 de Juny, fil de llautó, corda de cánem y clan-, dobles, <'que seruí tot per adobar la bandera del rey en martí». Gene- racions posterií;rs no lii tingueren tant compte. La vella bandera,

Lo Pai.au Reyal y la obi^a de la Séu regnant MAirrí I i tj i

dasaparegué obscuramení, de la volta de la Seu, quan sos mes petits bocins de vían conservaise a Barcelona, com preñada reliquia deis cinch cents anys d'existencia, de la gloriosa nisaga comtal catalana, a quin derrer sobirá havía represen tat.

Dugues penyores se guardan en la actualitat en nostra Seu del bondadós rey Martí.

La primera d'elles, data del 1390, en que era infant d'Aragó, ab titol de Duch de Montblanch en quin temps tal podían anar les coses, que no arrivés a ocupar lo soli reyal de la confederado catalá- aragonesa. Llavors vingué d' Italia portant una reliquia famosa : la Santa Espina del artístich reliquiari gótich, tantes vegades repro- duhit. Fou portada a la Seu ab solempnial processó, la que exí del monestir deis frares deis Sachs, en la plassa de Santa Anna, hont lo Duch de Montblanch posava, fentse sermó al pati de la capella de Mont-Sió, contigua al dit Monestir.

Altre senzilla reliquia conserva, la Catedral barcelonina, del piados rey Martí. Era molt devot de la Immaculada Concepció y a ses instancies, en 1403, la sua testa se celebra per primera vegada en la Catedral, puix abans s'electuava en la Capella reyal. Segons diu lo canonge Ribas y Quintana, Martí I, en tal ocasió, enviá desde Valencia, un petit retante de la Mare de Deu, per major lluhiment de la processó que se celebra. Dita pintura segons marca la tradició, es una que's guarda al arxiu de la CatedraP.

Del rey Martí se guarda en la parroquia de Santa María del Pí, una vera eren, que li regala Benet XIII a Avinyó, al retornar trion- fant de sa conquesta de Sicilia ^

Al ensemps que la bandera del volgut Monarca, s'es vergonyosa- ment perduda, havem vist fugir palesament la valiosa espasa de Sant Martí que també ion del rey Martí. Recoidemla, puix mereix ocupar un lloch en la actual commemoració del Centenari del 1410, la inte- ressant joya histórica sobre vivint a innombrables contratemps y que, encara subsisteix, si ve en térra forastera ^

Era, la espasa de Sant Martí, una arma del segle xiii, dotada de pioprietats meravelloses, segons solían les armes de virtiit Suposávan que la usa Sant Martí, quan, essent militar y cavalleí, havía partit

1. España artística arqueológica monumental. Catedral de Barcelona (Barcelona 1898), p. 17.

2. Antoni de Bofarull Guia-cicerone de Barcelona, (Barcelona 1847) p. 8.

3. Veges F. Carreras y Candi Espases meravelloses catalanes, publigat en Revue historique de París, volúm del 1906, y també Sant Marti y la sua catalana espasa publi- cat en Builletí del Centre Excursionista de Catalunya, any 1908.

152 Francesch Carreras y Candi

sa capa per donarla al pobre, qui era Jesucrist y que Berenguer bisbe de Tuis la dona a Sant Olaguer bisbe de Barcelona. En 1370 es mencionada en lo testament de Pere lo Cerimoniós. La leyna Mai- garida de Prades, la substragué del encant que's feu cl'obgectes del rey Martí, guardan tsela. Pro quan ella morí «dita espasa fou veñuda en encant publich, e la qual lou coneguda per un criat deis dits rey En Martí e reyna Margarita apella t Berna t Savila», qui la compra y dona a la contraría deis Cotoners.

Sabedora la reyna Maria del íet honorable d'En Savila, volgué con serval en son podei la tradicional espasa : pro al morir, la Con- traria pi edita la recobra. En lo segle xix los succesors deis Cotoners la posan al encant y passá a ocupar lloch d'honor en una interesan- tíssima armería particular, quin musen fou un jorn joya estimable de Barcelona. En 1899, dita armería passá los Pyrineus, adquirida per lo tolossencli Jordi Pouillac fabrican t del paper de fumar Job. Allí está ara la espasa deis reys d'Aragó, y segurament d'allí no la veurem tornar may mes.

Se pert la bandera del rey Martí dintre la seu barcelonina, es veñuda la espasa del rey Martí a un estranger... ¡Quan gran ha sigut la injusticia y ignorancia de les generacions modernes !!

FRANCESCH CARRERAS Y CANDI

K

^x^'^J^^^M^^.MJ^^.X

~^%^

^%^\J^%.

DP 302^ .C59 C4

Catalunya, Barcelona Butlleti del Centre

Whitehill

V.23

IMS

Excursionista de Catalunya. —

lPOr4TlFlCAL INSTlTUre 'OF MEDIAEVAL STUDIES

5 9 QUeHN'S PARK

ToRONTQ 5, Canadá

iiiiiii